MODELS QUE COMPLEMENTEN EL MODEL DE CANVI D'ACTITUDS I MODEL DE CANVI D'ACTITUDS I ENS AJUDEN A DETECTAR, AVALUAR I MILLORAR LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ

Judit Ramos

Temari psicologia SCT INTEC 2012

Resum temes 4-5-6: TEORIES, MODELS I ENFOCAMENTS

Models i enfocaments que poden fomentar prejudicis

TRADICIONALISME

Teories que enfoquen la reducció de l’accidentalitat

amb una visió parcial

ESTIL DE VIDA=ESTIL DE CONDUCCIÓ

Models que complementen el model de canvi

actituds i ens ajuden a detectar, avaluar i

millorar la conducciósegura i eficaç

FATALISME

(des de les teoriesprobabilistes)

CONDUCCIÓ

PESSIMISME

(La llei de Murphi)

segura i eficaç

L’ACCIDENTALITAT ES REDUEIX SI

S’ACCEPTA LA NORMATIVA DE LA

CIRCULACIÓ

LIMITACIONS DELS ESTADÍSTICS

Quins són aquests models?

� Unitat 7 i 8 Model de canvi d'actituds

� Unitat 9 Model de qualitat total

� Unitat10 Perspectiva dels factors de risc i les mesures preventives� Unitat10 Perspectiva dels factors de risc i les mesures preventives

� Unitat 11 Model basat en l’anàlisi de competències i el model de

l’avaluació educativa aplicat a la CSE

� U. 12 Teories de la motivació.

Característiques d’aquests models:

� Models que ens permeten aprofundir en la CSE

� Són models globals (no parcials)

� Els continguts són repetitius, però cadascun ens ofereix detalls concrets.ofereix detalls concrets.

� Ens permeten comprendre, avaluar i actuar en la CSE

UNITAT 7.UNITAT 7.PRIMERS PASSOS QUE PREPAREN L’ACCEPTACIÓ DEL MODEL DE CANVI D’ACTITUDS

Introducció

� Actitud = tendència a actuar d’una manera.

� De què depen? De la manera de pensar, sentir i actuar (en relació a la conducció)

� Com podem canviar els comportaments des de la � Com podem canviar els comportaments des de la formació? Risc � seguretat

� Models de canvi d’actituds

Models de canvi d’actituds: APORTACIONS DE LA TEORIA DE LA DISSONÀNCIA COGNITIVA

Festinger, 57

RelacióConeixement/pensament

comportamentactitud

influencia ComportamentpensamentSempre que

Cooper, 77

Feldman, 66

influencia ComportamentpensamentSempre que beneficia als

nostres interessosPensament o idees ≠ comportament?DISSONÀNCIA o canviem PENSAMENT

Tª consistència-dissonància

pensament Comportament

Tendim a unificar la manera de pensar i

actuar

Si no coincideixen, mantenim la dissonància (=diferència)

Dissonància cognitiva

� consisteix a fer-nos creure a nosaltres mateixos i al nostre coneixement que alguna cosa no ensperjudica però sabent en realitat el què ens potpassar si se segueix mantenint aquesta actitud. Aixòens pot provocar un conflicte, perquè prenem duesens pot provocar un conflicte, perquè prenem duesactituds incompatibles entre sí que nosaltresmateixos intentem evitar de manera reflectexa. Això ens impulsa a construir noves actituds o a canviar les actituds ja existents.

EXEMPLESUn botiguer promet canviar els productes de mala qualitatQuan un client vol un canvi, li fa, encara que hi perdi dinersActua segons la seva manera de pensarLi convé perquè li dona prestigi i credibilitat.Li convé perquè li dona prestigi i credibilitat.El botiguer es dona compte que perd molts diners i canviad’opinió: ara creu que no és bo canviar els productes.Pot fer dues coses:� Mantenir la dissonància (ho segueix fent. La competència ho fa.

Fins ara ho feia)� Canviar la manera d’actuar (deixar de canviar-los)� Decidirà en funció de què li interessa més.

Dissonància cognitiva

Conèixer el risc esta relacionat amb el comportament a l’hora de conduir i amb l’actitud envers la seguretat

� Situació: vaig en cotxe a treballar i vaig tard. Hi ha un semàfor en vermell, no passa ningú.

� Pensament o idea: s’han de respectar les normes de transit.

� Interès o benefici: haig d’arribar com abans millor

� Comportament: me’l salto.

� DISSONÀNCIA entre el que penso i el que faig.

� Perquè m’interessa i em beneficia per arribar més d’hora.

La dissonància cognitiva (Teories cognitives)

� Serveixen per descriure com davant una situació, coincideixen (consistència) o no (dissonància), elspensaments i idees que tenim amb el que fem.

� LIMITACIÓ: � LIMITACIÓ:

És molt simplista perquè es basa en la lògica i no téen compte els temes afectius (emocionals) i de comportament que també influeixen en el canvid’actituds.

Què aporta a la reducció d’accidents?

� Ajuda a la reducció d’accidents?

� No, perquè només funciona si el canvi de comportament (de menys risc) coincideix amb elsbeneficis personals.

� És necessari complementar aquest model ambd’altres

LA TEORIA DE L'HOMEOSTASI

RISCSEGURETAT

IntervalIntervalòptim

Nivell de risc

Percepció del risc

Ajust de la conductade risc

Presa de decisionsAjust

com

para

ció

WILDE, 1988: Model de l’homeostasi

1. Percepció el cost-benefici de les activitats alternatives: valorem el risc. Què suposa que obtindré si faig això o allò

2. Presa de decisions suposadament correcte. Faig el que haig de fer

3. Destreses. Aprenc a fer les maniobres correctes

4. Resultats esperats en la disminució d’accidents

5. Avaluació de resultats a llarg termini. Dura?

Risc de patir un accident

termini. Dura?6. Percepció de les destreses i el nivell

de risc. Amb aquestes destreses ja esta bé?

7. Comparació dels resultats i nova presa de decisions. Han baixat prou els accidents? Cal modificar?

Què ens aporta a la reducció d’accidents?

No ens interessa perquè entén que els accidents es mantenen estables al llarg del temps (sinistralitat sostenible, franja de nº d’accidents acceptable). Tendeix a mantenir un nivell de risc determinat, un interval d’equilibri.El que perseguim és prevenir-los, reduïr-los.

LA TEORIA DE LA PRESA DE DECISIONS

Entén la conducció com un procés de PRESA DE DECISIONS permanent: El fet de conduir implica prendre decisions constantment.Es basa en la PERCEPCIÓ DEL RISC I EN LA MANERA D’ACTUAR.

Afegeix:LA MOTIVACIÓLA PERSONALITAT (influència de la manera de pensar i actuar)LA PERSONALITAT (influència de la manera de pensar i actuar)

No dona tanta importància a:MILLORA D’HÀBITSEMOCIONS I SENTIMENTS

Aporta:La importància de L’ATENCIÓ I LA VIGILÀNCIA

EN RESUM, NO TÉ CRÍTIQUES. S’ACCEPTA COM A BONA EN LA SEGURETAT I REDUCCIÓ D’ACCIDENTS.

Tª PRESA DECISIONS. Model de Näätänen i Sumala, 76

PERSONALITAT

RISC SUBJECTIUMOTIVACIÓ

ESTÍMUL DE SEGURETAT O RISC

PERCEPCIÓ

DESIG D’ACCIÓ

DECISIÓ

CONDUCTA SEGURA

EXPECTATIVES

VIGILÀNCIAATENCIÓ

TEORIA DE LA PERCEPCIÓ DEL RISC I LES SEVES APORTACIONS AL CANVI D’ACTITUDS

És de les més acceptades i utilitzades per reduir els comportaments de risc i elsaccidents de trànsit.

Es basa en 2 aspectes principals:1. PERCEPCIÓ DEL RISC: el més important és que els conductors coneguin el risc real

que comporta la seva manera de conduir.que comporta la seva manera de conduir.2. COM MÉS PERCEPCIÓ DEL RISC, MENYS COMPORTAMENTS DE RISC.

Per tant, què hem de fer?AUGMENTAR LA PERCEPCIÓ DEL RISC. INFORMAR A LES PERSONES DELS RISCOS DELS COMPORTAMENTS POC PRUDENTS.

I si una persona fa comportaments de risc?Es diu que accepta el risc, que no vol (voluntat), o que per la seva manera de ser (personalitat), li agrada el risc.

Tª DE LA PERCEPCIÓ DEL RISC

I QUÈ FEM AMB AQUESTES?L’emoció és la clau per fer que vegin més el perill. Fa que rebutgem o acceptem el perill. Produeix canvis en la manera de pensar.

El fet d’incloure l’emoció, fa que la Tª de la percepció del risc, passi a ser la Tª del canvi d’actituds.canvi d’actituds.

LIMITACIONS de la Tª percepció del risc

Percepció del risc

Relaciósimple.

Comportamentsde reducció del

risc

simple. De

lògica.Jo sempre procuro

conduir sense risc. Si

alguna vegada he fet

alguna imprudència, és

que no vaig veure el

risc.

El comportament no només depen de la manera de pensar i de veure el risc, també dels sentiments i de la personalitat

Activitats

Fer l’activitat 1 i 2 a casa per comentar el proper dia.

UNITAT 8EL MODEL DE CANVID’ACTITUDS

El model de canvi d’actituds

ACTITUD

tendència a actuar d’una manera

3 components:

COGNITIU: IDEES EMOCIONAL CONDUCTUAL O COGNITIU: IDEES

Són les creencesrelacionades amb

el risc, el convenciment.

EMOCIONAL

Són els sentimentsque acompanyenel que pensem i

fem. Afavoreixenles actituds.

CONDUCTUAL O COMPORTAMENT

Les experiènciesde coses que hemfet i viscut, fan elshàbits, costums,...

MOTIVACIÓ

El model de canvi d’actituds

� La relació entre els 3 components (idees, emocions i comportament) expliquen la manera en que conduïm.

� No podem fer canvis en la manera de conduir si només treballem un d’ells.només treballem un d’ells.

� Com s’explica la tendència/actitud al risc quan una persona condueix:� A més velocitat

� Consumeix alcohol

� ...

Com s’aplica aquest model a la formació viaria encaminada a reduir accidents de trànsit?

� PROGRAMES FORMATIUS PEL CANVI D’ACTITUDS � PROGRAMES FORMATIUS PEL CANVI D’ACTITUDS EN LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ.

FASES dels programes:

1. AVALUACIÓ INICIAL: es passa un qüestionari per conèixer de manera personal i grupal quines situacions de risc cal transformar i com s’ha de fer.

2. LA MILLORA DE LA INFORMACIÓ: s’infoma dels resultats del qüestionari, segons els aspectes de més risc i com millorar-los.

3. LA REVISIÓ DELS HÀBITS DE RISC-SEGURETAT O MILLORA DE LES DESTRESES: fins a quin punt fan comportaments de risc i, com podemDESTRESES: fins a quin punt fan comportaments de risc i, com podemtransformar-los en hàbits i costums de seguretat.

4. LA TRANSMISSIÓ I INTEGRACIÓ DE SENTIMENTS O EMOCIONS: es tracta la comprensió de les conseqüències emocionals dels comportamentsde risc (velocitat, tendència al risc i accidents)

5. L’AVALUACIÓ FINAL: de què ha servit? Es mesuren els resultats i es valora si hi ha hagut canvi (respecte l’avaluació inicial)

CRITERIS per elaborar un model de canvi d’actituds:

� Els altres models tenien limitacions.

� El model de canvi d‘actituds és complert per reduir els comportaments de risc en la conducció.

� També s’explicaran altres models que � També s’explicaran altres models que complementaran aquest.

activitats

ACTIVITATS DE RISC SOLUCIONS SEGONS EL MODEL DE CA

Un preconductor no sap què ha de fer per conduir amb seguretat

Un conductor sap el que ha de fer, peròno ho vol fer.no ho vol fer.

Un conductor té costums de risc i sap quèha de fer

Li han donat millora de la informació iestà en contacte amb victimes d’accidentsde trànsit.

UNITAT 9EL MODEL DE LA QUALITATTOTAL

QUALITAT TOTAL

� És un model i una filosofia que pretén l’excel·lència� Es refereix a la qualitat dels productes, serveis i

també dels processos.� Prové del món EMPRESARIAL i aqui s’aplica a

l’empresa de la formació de:l’empresa de la formació de:� Formadors viaris� Preconductors-autoescola.

� PRODUCTE: CONDUCTOR SEGUR I EFICA� Exemple:

� EFQM (EUROPEAN FOUNDATION FOR QUALITY MODEL)� ISO 9000

� Te com a objectiu: error 0

NIVELLS D’IMPLANTACIÓ DEL MODEL

� Segons la implicació dels agents de la formació( tots els que tenen a veure amb l’educació viaria) es poden distingir 3 nivells:

� Nivell 1.nivell de qualitat normal o generalS’informa als agents de la qualitat dels resultats S’informa als agents de la qualitat dels resultats de l’avaluació feta.� Nivell 2.nivell de qualitat totalImplica els responsables o agents que aporten qualitat� Nivell 3.nivell de qualitat radicalImplica tots els agents de la formació en totes les activitats. Tots els que poden ajudar a reduir la sinistralitat.

APLICACIÓ DEL MODEL DE Q.T A LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ

� EMPRESA: LA FORMACIO

� PRODUCTE: EL CONDUCTOR SEGUR I EFICAÇ

� BLOCS,FACTORS I INDICADORS

� NIVELLS,AGENTS,AMBITS� NIVELLS,AGENTS,AMBITS

QUÈ ENS PERMETRÀ SABER QUE LA FORMACIÓ DELS CONDUCTORS ÉS DE QUALITAT EN RELACIÓ A LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ?

Indicadors de qualitat de la conducció segura

• SENSE ACCIDENTS• PERMANENT (al llarg dels anys)• SEGURA I EFICAÇ PROGRESSIVA

Indicadors de qualitat de la conducció eficaçIndicadors de qualitat de la conducció eficaç

•EFICIENT- MAXIMA SEGURETAT I MINIM COST•CONDUCCIO TRANQUIL·LA (NO CRISPADA, TENSA NI ANGOIXADA)•RELACIÓ ENTRE CONDUCCIÓ TRANQUIL·LA I SALUT:

• absència de danys• equilibri emocional (sense massa angoixa)

•RELACIÓ DE LA CONDUCCIÓ I ASPECTES POSITIUS DE LA MOBILITAT:• comoditat• rapidesa• satisfacció• millora de la qualitat de vida• millora del temps lliure

QUÈ ENS PERMETRÀ SABER QUE LA FORMACIÓ DELS CONDUCTORS ÉS DE QUALITAT EN RELACIÓ A LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ?

En resum:

La conducció segura i eficaç apota equilibri, satisfacció i desenvolupament social, familiar i satisfacció i desenvolupament social, familiar i laboral.

ELS AGENTS I LA QUALITAT TOTAL:Qui pot millorar la seguretat i l’eficàcia?

� ETAPA ESCOLAR� PARES

� PROFESSORS

� EDUCADORS I MONITORS VIALS

� ETAPA DE FORMACIO INICIAL� ETAPA DE FORMACIO INICIAL� PROFE DE FORMACIO VIARIA

� FORMADOR DE FORMADORS VIARIS

� ELS CONDUCTORS

� LA POLICIA LOCAL I ELS MOSSOS D’ESQUADRA

� DURANT LA FORMACIO PERMANENT� TOTS ELS ANTERIORS

QUALITAT TOTAL RADICAL aplicada a la conducció segura i eficaç

� TOTS ELS NIVELLS DEL CICLE VITAL� infants, joves, adults, tercera edat. tots s’han de formar de manera permanent i

diferent segons el grup.� TOTS ELS CONTINGUTS DE FORMACIÓ VIARIA:

� SEGURETAT: reducció accidents, danys físics i materials.� EFICÀCIA: l’ús del vehicle millora la qualitat de vida (temps lliure, feina, ...)

� ELS AGENTS DE LA CONDUCCIO� pares� pares� professors� educadors i monitors vials� profe de formacio viaria� formador de formadors viaris� els conductors� la policia local i els mossos d’esquadra

� LES ACCIONS, presents en la millora de la conducció� prevenció i educació viaria a l’escola.� formació inicial permanent i reciclatge.� el conductor, l’acompanyant, el vianant.

NIVELLS D’APLICACIÓ DEL MODEL A LA CONDUCCIÓ: Fases.

NIVELL 1: IMPLANTACIO DE L’AVALUACIÓde la predisposicio al risc i el nivell de seguretat i eficàcia

A-INICIAL: B-DE PROCES C-FINAL:

• preconductors i formadors.

• per fer un diagnòstic de la predisposició del risc i del nivell de seguretat i eficàcia dels aspirants de la formació.

• Ens serveix per comparar resultatsdesprés de la formació.

• Control del que s’està fent. • Permet poder fer canvis

• EFICACIA: assoliment dels objectius de la formació inicial

• EFICIÈNCIA: mitjans utilitzats

• PROSPECTIVA DE L'IMPACTA: perdurabilitat en el temps. després d’un temps

NIVELLS D’APLICACIÓ DEL MODEL A LA CONDUCCIÓ: Fases

NIVELL 2: participació dels principals agents de l’autoescola com empresa.

Creació d’una COMISSIÓ DE QUALITAT DE L’AUTOESCOLA.

Els mateixos professors de teòrica i pràctica són els que fan el seguiment delsalumnes i del canvi d’actituds, emocions, hàbits de seguretat.

És un mecanisme intern d’avaluació constinuada.

No n’hi ha prou amb conèixer les normes i tenir habilitats mínimes per tenir el permís.

NIVELL D’APLICACIÓ DEL MODEL

� NIVELL 3

QUALITAT TOTAL RADICAL

TOTS ELS AGENTS IMPLICATS

EL CONDUCTOR SEGUR I EFICAÇ

TOTS ELS AGENTS IMPLICATSEN LA CONDUCCIO,ESPECCIALMENT ELS PROFESSORS

TENINT PRESENS TOTSELS ASPECTES,ACTIVITATSI DETALLS

APORTACIONS A LA CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ

Producte final de qualitat: CONDUCCIÓ SEGURA I EFICAÇ.

Obtenció del permís com a partdel procés del producte finaldel procés del producte final

Estratègia de reducció d’accidentsi millora de la mobilitat.

A més nivell d’implicació delsagents, millor qualitat