TÍTOL DEL TREBALL: CINEMA I FILOSOFIA - xtec.cat · 8.8. Annex H: Matrix i Descartes 8.9. Annex I:...

Anna Baiges Jardí____________________________________________________________________________

1

TÍTOL DEL TREBALL: CINEMA I FILOSOFIA

ANNA MARIA BAIGES JARDÍCURS ESCOLAR 2004/2005

MODALITAT A


2

ÍNDEX pàgines

1. Introducció 1.1. Antecedents del tema objecte del treball 1.2. Explicació del tema 1.3. Objectius que es pretenen assolir 1.4. Hipòtesi inicial. Marc teòric

2. Treball dut a terme 2.1. Disseny del pla de treball2.2. Metodologia emprada 2.3. Descripció dels recursos utilitzats

3. Resultats obtinguts

4. Estudis i cursos realitzats 4.1. Continguts del Congrés 4.2. Resultats i utilitat

5. Conclusions

6. Relació dels materials continguts en els annexos

7. Bibliografia

8. Annexos del treball de recerca “Cinema i Filosofia

8.1. Annex A: Nota important

8.2. Annex B: Justificació teòrica 8.2.1. Introducció 8.2.1.1. Justificació de materials fílmics com a recurs didàctic enl’aprenentatge de la filosofia 8.2.1.2. Propostes metodològiques

8.3. Annex C: Presentació del material 8.3.1. Material per l’alumnat 8.3.2. Material del professorat

8.4. Annex D: L’Odissea i el naixement de la filosofia

8.5. Annex E: La rosa porpra del Caire i la filosofia platònica

8.6. Annex F: Rei de reis i la filosofia a l’època romana

8.7. Annex G: El nom de la rosa i la filosofia medieval

8.8. Annex H: Matrix i Descartes

8.9. Annex I: Sol davant el perill i l’ètica kantiana

8.10. Agraïments

33455

881010

12

121314

15

16

17

22

24

2526

2631

333537

39

69

98

132

160

187

211


3

1. Introducció

1.1. Antecedents del tema objecte del treball

A qui no li agrada anar al cinema? Som una generació que de ben joves anàvem alcinema. Era cosa de diumenges a la tarda, amb aquelles sessions dobles,maratonianes, i amb el NODO sempre present, entre una pel·lícula i l’altra. Tot i que elmaterial que se’ns oferia venia molt marcat pel règim polític del moment, el què mésens emocionava eren les pel·lícules “d’indis i vaquers”, que ens presentaven les lluitesper la conquesta d’un territori ben llunyà al nostre. Eren pel·lícules molt dirigides, jaque ens mostraven una dicotomia entre els bons i els dolents i picàvem de mans quanels nostres guanyàvem i xiulàvem els personatges que consideràvem dolents.

Aquestes vivències primerenques ens van obrir la porta, ja d’estudiants universitaris, al’anomenat cinema de qualitat, els cine-clubs ens vam fer interessar per la “nouvellevague” francesa, pel “free cinema” anglès, per les pel·lícules de HItckock i tantesaltres que no ve a tomb parlar-ne.

Ja com a persones adultes i posades de ple en la nostra tasca professional vampensar que el cinema, que tantes coses ens havia ensenyat, podia esdevenir una einade reflexió entorn de determinats problemes filosòfics i fou gràcies al vídeo que vanpoder iniciar aquesta tasca. És clar que l’ús d’aquest mitjà a l’aula estava lligatdirectament amb la nostra tasca professional, amb el nostre interès per la didàctica dela matèria. Els alumnes que cursen la matèria de filosofia són força joves i el mónconceptual en el que aquesta es mou els resulta complicat i abstrús.

Per aquest motiu, com a professora de filosofia vaig començar, allà pels anys 80 delsegle passat, a treballar amb els alumnes la pel·lícula Fúria de titans de DesmondDavis. L’argument del film, tot i força desaprofitat cinematogràficament parlant, ens vaservir durant molt de temps per exposar icònicament el paper dels mites a la societatgrega. La proposta de treball sempre estava enfocada a una tasca prèvia al visionatde la pel·lícula (explicació del què faríem, orientacions lligades amb el tema a estudiari lliurament d’un dossier amb preguntes relacionades amb el tema i la pel·lícula) i unatasca posterior que consistia en: una reflexió conjunta del grup sobre el visionat, unaclariment de les qüestions més problemàtiques i un treball, individual o en petitsgrups, del dossier lliurat a l’inici. No cal ni dir que les parades puntuals en un o altreaspecte de la pel·lícula eren i són obligatòries.

Els resultats eren tant positius que ens vam decidir a ampliar aquest plantejament aaltres matèries de l’àmbit de la Filosofia com la Sociologia, Ètica i Estètica. Així, alllarg dels cursos hem treballat en la matèria d’Ètica amb les pel·lícules següents:Ciutadà Kane, La mort i la donzella, American History X, Delictes i faltes, AgendaOculta, Un lloc en el món, Tomàquets verds fregits, L’estratègia del caragol, La llistade Schindler, etc.

Seria llarg fer un llistat sencer de les pel·lícules que vam treballar amb les matèries deFilosofia, Sociologia i Estètica, només cal fer una ullada als materials de text que hempublicat per tenir una idea del paper que ha jugat el cinema en el nostre treball a lesaules, dia rera dia.

Posteriorment hem ampliat el camp, tot donant un pas endavant que va consistir en larealització d’un DVD, per part de l’alumnat de 4t d’ESO de l’I.E.S. Les Corts deBarcelona, el curs 2003-2004. Aquest alumnat cursava un crèdit variable titulat “Ètica


4

del medi ambient”, el punt de partida del qual va consistir en una anàlisi del material,elaborat pel grup IREF, en el marc d’un projecte Sòcrates, i anomenat ECODIALOGO.

Vam anar recorrent la programació que havíem presentat i vam acabar ambl’elaboració d’un DVD, com s’ha esmentat més amunt, on el mateix alumnat va anarlligant imatge i só, amb un resultat final, més que acceptable.

Tot aquest treball pot considerar-se com un embrió del projecte que ara presento, jaque en aquest cas el treball és molt més global, tot lligant els temes de la pel·lículaamb els temes dels autors o corrents de pensament.

1.2. Explicació del tema

El tema de la nostra llicència d’estudis es titula “Cinema i Filosofia” i la nostraproposta consisteix a elaborar una sèrie de recursos, basats en el cinema, per a lamatèria de Filosofia II, és a dir, Història de la Filosofia. Es tracta de fer una recercasobre pel·lícules que, en format DVD, es trobin a l’abast de tothom i que per latemàtica, per la biografia d’alguns protagonistes de la història del pensament o pel seucontext històric estan directament relacionades amb alguns temes del currículum.

La creació d’uns dossiers que relacionin el film triat amb el tema que volem treballarens permet lligar dos móns que, tot i semblar inicialment allunyats, no ho estan tant, jaque si bé és cert que les imatges i els conceptes són diferents, les primeres podenoriginar els segons, al menys això és el que diu Julián Marias en un fragment deldiscurs llegit en l’acte de la seva recepció pública el 16- 12- 90 a la Real Academia deBellas Artes de San Fernando: “Quan vaig escriure un llibre titulat Antropologiametafísica, el més personal dels meus llibres estrictament filosòfics, em vaig adonarde quantes coses li devia al cinema. Moltes idees que allí tenien una formulaciórigorosament teòrica m’havien vingut al cap, tot contemplant pel·lícules o reflexionantsobre elles.”

Però, a més d’acceptar que el cinema causa admiració i que les imatges podenoriginar conceptes, pensem com Cabrera que el sentit del món només es pot captar através d’una combinació estratègica i amorosa, el que ell anomena racionalitatlogopàtica, que significa: “Saber alguna cosa, des del punt de vista logopàtic, noconsisteix només a tenir “informacions”, sinó també a haver-se obert a cert tipusd’experiència i a haver acceptat deixar-se afectar per alguna cosa des de dins d’ellamateixa, en una experiència viscuda”.1 Per fer filosofia amb un film, diu Cabrera, ésnecessari interactuar amb els seus elements lògics, entendre que la imatge enmoviment ens pot transmetre una idea o un concepte, però això no és suficient, call’experiència viscuda, un component cognitiu que no s’afegeix a la informació lògicadisponible.

La creació d’aquest material suposa, doncs, una nova manera d’accedir a la matèriad’Història de la Filosofia, una manera que, en paraules de Falzon, és: “El meu interèsper les imatges no és tant el paper que la imatge juga en la filosofia sinó més aviat lafilosofia que podem discernir de la imatge. Per consegüent, el que em preocupa deveritat és la imatge en tant en quant és il·lustrativa, en tant en quant capta en un nivell

1 CABRERA, Julio. Cine: 100 años de filosofía. Una introducción a la filosofía a través delanálisis de películas. Barcelona. Ed. Gedisa, 1999.


5

concret quelcom del pensament filosòfic”.2 Falzon veu el cinema com una llanternaque ens permet provocar el pensament filosòfic a través de la incorporació concretade problemes i idees filosòfiques en els personatges i situacions de la pel·lícula.

Pretenem, doncs, que les imatges cinematogràfiques ens condueixin cap al’experiència viscuda de la que parla Cabrera i que ens il·lustrin el pensament filosòfictal com diu Falzon, de manera que l’alumnat s’endinsi en els problemes filosòfics ambesperit rigorós però al mateix temps lúdic, que sigui capaç de partir del concret perenlairar-se cap a l’abstracte, però, sobretot, que s’atreveixi a pensar per ell mateix.

La nostra primera intenció era endinsar-nos també en la matèria de Filosofia 1, peròaixò no ha estat possible, perquè la cerca de pel·lícules ha resultat dificultosa, pel fetque hem hagut d’esperar que algunes d’elles apareguessin al mercat. El món delDVD, ja s’hi troba força present, però no sempre hem trobat les pel·lícules que ensinteressaven, així, per exemple, encara no hi ha en aquest format les pel·lículesGalileu de Liliana Cavani o L’evangeli segons Sant Mateu de Pier Paolo Passolini,que, segons la nostra manera de veure, eren films clau per tractar els temescorresponents al “Naixement de la Ciència moderna” i al de la “Filosofia a l’èpocaromana”. En aquest darrer cas, hem optat per substituir la pel·lícula de Passolini per lade Nicholas Ray, però en el primer cas no hem trobat cap film que pogués substituir lapel·lícula esmentada.

1.3. Objectius que es pretenen assolir

Partint del fet que la Filosofia és una matèria conceptual, però que moltes pel·lículessón un text que pot llegir-se en clau filosòfica i que el DVD és, dintre les novestecnologies, una eina molt útil per veure cinema en bones condicions, els objectiusd’aquesta recerca són:

� Fer més proper i assequible el pensaments d’alguns filòsofs de la Història dela Filosofia o d’algunes corrents de pensament que han dominat al llarg de laHistòria.

� Analitzar el cinema com un instrument didàctic per adquirir una novapercepció del món, tal com diu Walter Benjamin (vegi’s Bibliografia).

� Proposar el cinema com un text filosòfic que es pot llegir i interpretar en el seullenguatge específic.

� Analitzar un nombre de pel·lícules que il·lustrin temes claus de la tradiciófilosòfica.

� Preparar materials didàctics, en forma de dossier, que facilitin el treball teòrica l’aula.

� Mostrar que tant el cinema com la filosofia són disciplines creatives.

1.4. Hipòtesi inicial. Marc teòric

La meva hipòtesi inicial era que és possible establir un lligam entre cinema (unade les arts), i filosofia, tot i que ambdues parteixen de supòsits diferents. Leslectures que he anat fent i que queden reflectides a la bibliografia així ho mostren.Aquesta hipòtesi s’ha anat confirmant a mesura que avançava en el meu treball.

2 FALZON,Christofer. La filosofia va al cine. Madrid, Ed. Tecnos, 2002.


6

El marc teòric en el que m’he basat es subdivideix en dues menes de justificacions:Justificació psicopedagògica i justificació metodològica.


7

Justificació psicopedagògica

Les bases psicopedagògiques que han guiat aquest projecte i que es concreten en laconfecció dels documents finals tenen a veure amb la construcció del coneixement iamb el cinema.

Pel que fa a la construcció del coneixement:

1. Vigotsky (vegi’s bibliografia) ens ha inspirat en relació a l’origen socio-culturaldels processos psicològics superiors. Els ’aspectes fonamentals que ens hanguiat són, per una banda, la relació entre pensament i llenguatge com a origeni motor de l’aprenentatge i, per l’altra, el desenvolupament intel·lectual degut alprocés d’interiorització del llenguatge.

2. De l’Escola de Ginebra, en referència constant a Piaget, (vegi’s bibliografia)compartim la idea del coneixement com a construcció a través de l’acció, lamotivació a través del conflicte cognoscitiu. I, especialment, la idea de fer del’error una virtut en l’aprenentatge.

3. Els treballs de Jerome Bruner (vegi’s bibliografia) ens inspiren en el camp deles estratègies “com a model de decisions en l’adquisició, retenció i utilitzaciód’informació”. L’aprenentatge és vist com a procés d’adquisició de conceptes,mitjançant el qual es distingeixen els trets rellevants de l’entorn, per podercategoritzar, definir, agrupar, buscar rellevàncies, etc.

I, especialment, ens fixem en la concreció que va fer dels seus principisgenerals en relació a la teoria de la instrucció: a) despertar la predisposiciód’aprendre a través d’experiències adients, b) anàlisi de la forma i estructuradels coneixements que volem impartir i c) forma i ritme d’aprenentatge.

4. Seguim la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel (vegi’s bibliografia)com a procés gràcies al qual es relaciona la nova informació amb algunaspecte ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu. La mesura delsconeixements previs pertinents ens dóna la pauta de l’establiment deseqüències d’aprenentatge i té repercussions directes en la metodologia i enl’avaluació. La competència cognitiva implica, d’una banda, l’estat dedesenvolupament operatori en que es troba l’alumnat i, de l’altra, elsconeixements que ha adquirit en experiències prèvies a l’aprenentatge.

5. M. Lipman, creador del projecte “Philosophy for Children”, ens atreu en lavessant de l’ensenyament de les habilitats intel·lectuals des de la Filosofia.Lipman ens ha dotat d’immillorables elements de reflexió i de pràcticaeducativa tant en la vessant teòrica, nascuda a l’ombra dels pragmàticsamericans: DEWEY, BRUNER..., com en la seva concepció metodològica: elllenguatge i el diàleg com a base d’un aprenentatge consistent en les habilitatsintel·lectuals.

6. Des de la filosofia i el seu aprenentatge volem citar també autors il·lustres quesón a la base de les nostres decisions pedagògiques: J. DEWEY i B.RUSSELL.

� Pel que fa al Cinema:

1. Hem acceptat la tesi de Cabrera, citada al paràgraf anterior, i també el fet queel cinema, vist filosòficament, és la construcció de conceptes – imatge, que


8

són els que es tenen després de passar per una experiència instauradora, quebusquen produir un impacte emocional que, al mateix temps, ens digui algunacosa sobre el món, l’ésser humà, la natura, etc. Acceptem que aquestsconceptes - imatge afirmen quelcom sobre el món amb pretensions de veritat iuniversalitat, elements fonamentals per a parlar de Filosofia a través delcinema o al cinema. La universalitat del cinema és d’un tipus peculiar, pertanya l’ordre de la POSSIBILITAT (podria passar-li a qualsevol) no de laNECESSITAT (esdevé necessàriament a tots). A més, els conceptes - imatgepoden desenvolupar-se en el nivell literal d’allò que s’està mostrant a lesimatges, però també en un nivell ultraabstracte, això és el que permet laconceptualització filosòfica plenament eficaç d’un concepte – imatge.

2. Compartim amb el filòsof de la ciència Paul Feyerabend el què diu, a Femmés cinema, un assaig el títol del qual és una veritable declaració de principis:“La discussió filosòfica ha estat criticada per ser massa abstracta, i hom li hademanat que l’anàlisi de conceptes, tals com raó, pensament, coneixement,etc., s’ajusti a exemples concrets. Ara bé, els exemples concrets sóncircumstàncies que orienten l’aplicació d’un terme i proporcionen contingut alcorresponent concepte. El cinema –conclou Feyerabend- no sols proporcionatals circumstàncies, també les disposa de tal forma que inhibeix l’avançamentfàcil de les abstraccions i ens obliga a reconsiderar les connexions conceptualsmés comunes”.

3. De J. A. Rivera (vegi’s bibliografia) ens agrada la idea que el cinema pot seruna bona introducció per als filofilòsofs, hi incloem aquí també els estudiantsde la secundària postobligatòria: “Los aficionados a la filosofía quedaninvitados a contemplar en los fotogramas de algunas de las mejores películasque jamás se han hecho los reflejos de las teorias que tienen que explicar ocomprender”.

4. Estem amb Walter Benjamin quan, a L’obra d’art a l’època de la sevareproductibilitat tècnica, diu que el cinema no és una distracció que no exigeixcap concentració, pensada per a persones incultes, sinó un instrument didàcticper adquirir una nova percepció del món. Deixant de banda els aspectesnegatius que ell remarca i que no oblidem, ens interessa l’afirmació: “el cinematé el poder d’insinuar-se distretament a la ment de l’observador, tot produintmodificacions en l’estat d’ànim i en el seu pensament”.

5. Deleuze ens proporciona un nou element de reflexió quan diu que: “mentre lafilosofia antiga es proposava de pensar l’etern, l’universal, el cinema esdevé elportaveu de l’altra filosofia, capaç d’una nova manera de pensar, que cerca elsingular, en qualsevol instant”.

6. No podia faltar la referència al Grup Embolic, que ja l’any 1995 ens va fer amans una publicació, que ha estat bàsica per a nosaltres: Cinema i filosofia.Com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema. A la introducció s’hi diu: “[Avuidia] el text imprès no ha perdut la seva centralitat com a vehicle per a impartirinstrucció; però el llibre absolut com a tirà monopolitzador sí que s’ha vistobligat a coexistir a les aules, a partir de la difusió del vídeo, amb la televisió i,sobretot, el cinema (...) Primum videre, deinde philosophari”.


9

Justificació metodològica

La nostra opció metodològica es justifica teòricament a través dels treballs deLIPMAN, Philosophy in the Classroom, RATHS, Ensenyar a pensar, NOVAK iGOWIN, Aprendiendo a aprender, LIBEDINSKI, La innovación en la enseñanza.Diseño y documentación de experiencias en el aula i d’altres com: Nisbet, Selmes,Nickerson, etc.

Des del punt de vista del cinema ens atenem a: DE LA TORRE, Cine formativo. Unaestrategia innovadora para los docentes, RIVERA, Lo que Sócrates diría a WoodyAllen, ROMAGUERA Y RIAMBAU, La Historia y el cine, SANI, Il cinema tra storia efilosofia, LASTRA, La filosofia y el cine i d’altres com Chateau, Zarader, etc.

Partim de la concepció que el creixement personal i la maduresa intel·lectual són comun entramat de significats que s’ajuden els uns als altres. No concebem les habilitatsd’una manera lineal i que es puguin potenciar per separat sinó que les veiem en formade xarxa que, en estirar un nus en queden millorats o ressentits els nusos de l’entorn.Per això, l’aprenentatge, per a nosaltres, significa construcció, maduresa itransferència.

I pel que fa als materials que presentem, creiem que potencien aquestes qualitats,perquè parteixen d’una lògica interna que permet assimilar amb ordre creixent i ambcoherència els continguts, a la que vegada que procuren afavorir la possibilitatd’inserir aquests continguts dins la xarxa de coneixements ja construïts, perquèapel·len a l’alumne en tant que subjecte de coneixement i d’experiències.

2. Treball dut a terme

2.1. Disseny del pla de treball

Per tal de dur a terme el projecte, vaig dissenyar un pla de treball en tres fases:

� Primera fase: Setembre – Novembre

En aquesta fase vaig concretar els materials i les estratègies que duria a terme,tot partint dels continguts conceptuals que es troben en el Decret 182/2002, de 25 dejuny, al qual em remeto. Pel que fa als materials vaig orientar la meva cerca cap a lesfonts bibliogràfiques de tipus documental (llibres, revistes, webs i DVD).

Pel que fa a les estratègies vaig analitzar les diverses propostes de dossiersd’ensenyament-aprenentatge que existeixen (Drac Màgic, Making off i Grup Embolic),per tal de dissenyar un model propi, que va concretar-se amb els següents apartats:Material per l’alumnat i Material pel professorat.

El material per l’alumnat constaria dels aspectes següents: La pel·lícula, es tractariad’una breu presentació en la que es relacionaria el film amb el guió del tema de laHistòria de la Filosofia i els objectius a assolir a l’aula, tot seguit hi apareixeria tota lainformació tècnica i sinopsi de la pel·lícula amb caràtula inclosa. L’exploració del filmseria l’aspecte següent, que tindria dos subapartats, el primer seria un fulld’observació que pretenia que l’alumnat es fixés en aspectes tècnics concretsd’aquesta pel·lícula i en aspectes culturals (noms propis i altres noms), el segonsubapartat consistiria en un pla de discussió que seria idèntic per tots els dossiers. Els


10

temes del film seria un apartat en el que es presentarien els temes que, a parernostre, tracta el film i que contindrien un petit resum i unes preguntes adreçades al’alumnat. El següent apartat l’anomenaríem Textos filosòfics relacionats amb.... totseguint el guio marcat a l’apartat “la pel·lícula”, aquí pensavem proposar un petitresum de cada punt del guió i un seguit de textos amb quatre preguntes tancades (esreferirien al propi text o a la relació entre el text i la pel·lícula) i una d’oberta, quedemanaria l’opinió de l’alumnat sobre un aspecte filosòfic concret. Bibliografia ifilmografia seria l’apartat següent, on suggeriríem un llistat de llibres fàcils i depel·lícules que anirien en la mateixa línia que la que s’ha treballat, per si l’alumnatestigués interessat en saber-ne més. Finalment, hi afegiríem l’apartat anomenatalguns webs, que permetria endinsar-nos en el món de les tècniques de la informaciói la comunicació (TIC), tot referenciant webs lligades directament amb l’autor o correntque s’estaria treballant i amb la pel·lícula que ens hauria servit de suport. Aquestaestructura és la que s’ha mantingut fins al final del treball, sense fer-hi cap retoc.

El material del professorat constaria d’una introducció on es donarien dades precisesde la pel·lícula que s’estava treballant (sobre el director, l’ambientació, els efectesespecials, la música, els actors, etc.), la selecció del DVD i, en alguns casos concrets,la nostra selecció personal. A aquest primer aspecte li seguiria un apartat, anomenatorientacions per a la intervenció pedagògica, en el que hi apareixerien unesconsideracions sobre aspectes generals de la pel·lícula i d’altres de particulars.Aquesta estructura ha estat ampliada, tal com s’exposa més endavant.

A partir d’aquest treball, em vaig adonar que calia començar a elaborar ja els primersdossiers, perquè algunes pel·lícules que jo creia il·lustratives no estaven al mercat, pertant, vaig començar a treballar ja el primer tema: El naixement de la filosofia.

Segona fase: Desembre-Maig

Aquesta fase va consistir en l’anàlisi acurada de les pel·lícules triades. Com esveu, va ser la fase de consolidació del treball i va consistir en el visionat de lespel·lícules (fins a tres o quatre vegades, si calia), l’elaboració de les activitats lligadesamb la matèria i la preparació de les fitxes tècniques com a eina d’ús per alsprofessionals (material del professorat).

Fou al final de l’elaboració del primer tema quan, juntament amb la meva tutora, vamveure la necessitat d’incloure, al material dels professorat anomenat “Orientacions pera la intervenció pedagògica”, les resposta a totes les preguntes plantejades alsapartats: full d’observació, els temes dels films, i textos relacionats amb...

Aquestes respostes no pretenen ser un solucionari, sinó unes indicacions sobrequines serien les possibles respostes. Evidentment, aquesta ha estat la part mésfeixuga, però a la vegada la més gratificant i enriquidora, perquè tot responent lespreguntes hom s’adona de com, de vegades, una pregunta no està ben formulada ono és prou adient, la qual cosa ens porta a una nova reflexió sobre el que havíemplantejat.

També fou en aquesta fase on vam veure la necessitat que en aquest material,destinat al professorat, hi aparegués una bibliografia més tècnica i webs mésapropiades pel professorat.

� Tercera fase: Maig-Juliol

Durant aquest període hem elaborat una justificació teòrica, destinada alprofessorat, sobre la relació entre filosofia i cinema, tot repassant les diverses


11

aportacions tant de teòrics del cinema com de filòsofs que han reflexionat sobre elsetè art i la seva relació amb la matèria que ens ocupa. També ens hem ocupat deredactar un apartat, anomenat presentació del material, que va adreçat alprofessorat i on s’explica l’estructura de cada unitat.

Ja en ple juny hem començat a redactar la memòria, per tal de poder, durant l’estiu,revisar, amb una mica de calma, tot el material elaborat i fer els retocs corresponents.

2.2. Metodologia emprada

En el projecte del meu estudi vaig proposar d’utilitzar una metodologia que es basavaen dues menes de justificacions, la psicopedagògica i la metodològica, totes duesexposades a l’apartat 1.4. d’aquesta memòria. Em remeto a la justificaciómetodològica d’aquest apartat, que contempla el creixement personal i la maduresaintel·lectual com un entramat de significats que s’ajuden els uns als altres. Creiem,com dèiem més amunt, que les habilitats intel·lectuals no es poden potenciar perseparat sinó en forma de xarxa, per la qual cosa, l’aprenentatge, per a nosaltres,significa construcció, maduresa i transferència.

2.3. Descripció dels recursos utilitzats

Per realitzar la meva idea i convertir-la en un material concret he hagut d’utilitzardiferents tipus de recursos, gairebé a parts iguals. Ens hem de referir a quatreaspectes diferents:

a. La bibliografia: En parlar d’aquest recurs distingirem dues fonts d’informació, laque ens han aportat els llibres i la que ens han proporcionat les revistesespecialitzades. Pel que fa als primers hem de discernir, per una banda, les obres defilòsofs o d’autors que fan referència als filòsofs (assaigs), per altra, els llibres sobrecinema i, finalment, els de filosofia i cinema.

Les obres de filòsofs o d’autors que fan referència a ells ens han estat útils perextreure’n els textos que han farcit la part anomenada “textos en relació a...”. Estractava d’escollir fragments que fessin referència al tema que estàvem treballant i quetinguessin coherència interna. Alguns d’ells han estat molt usats en l’àmbit de lahistòria de la filosofia per la seva claredat i especificitat, d’altres són menys coneguts,però no per això, menys il·lustratius. Són publicacions que tot professor de filosofia té,de ben segur, a la biblioteca de casa seva o al seu abast en les diverses bibliotequesdels Instituts de Secundària.

Pel que fa als llibres sobre cinema ens han estat molt útils pel que suposavend’introducció a aquest art, ens han ensenyat a “conèixer aquest art des de dins i através del seu propi llenguatge”, a “saber veure cinema”, és a dir, a “ser espectadorsintel·ligents” com diu Pilar Aguilar3 . D’altres, com els de Metz, Deleuze, etc. ens hanapropat al “cinema que pensa” i ens han ajudat en la reflexió sobre aquest mitjà.

Finalment, els llibres sobre filosofia i cinema, escassos encara a l’Estat Espanyol peròmés estesos a França o Itàlia, ens han permès conèixer les pel·lícules adients percada un dels temes que hem treballat. La majoria d’ells són publicacions recents, la

3 AGUILAR, Pilar, Manual del espectador inteligente. Madrid, Ed. Fundamentos, 1996.


12

qual cosa indica que quelcom s’està movent en el camp de l’ensenyament de lafilosofia.

En relació a les revistes, ens ha estat de gran utilitat Making Off. Cuadernos de ciney educación, que segueix la següent estructura:

� Guia didàctica d’una pel·lícula concreta� Quadern de l’alumnat� Articles diversos sobre cinema i educació� Referències cinematogràfiques resumides.

b. Webgrafia: La xarxa ha estat el segon recurs que hem consultat. Gràcies al Googlei altres cercadors hem trobat adreces directament relacionades amb el tema del nostretreball, tant en català, com en castellà, francès, italià o anglès. Hem trobat dos tipusd’adreces: les que feien referència a revistes especialitzades sobre cinema i les queproposaven el vincle entre la filosofia i el cinema. Fora llarg posar el llistat en aquestamemòria i, a més, repetitiu, perquè es troba als materials didàctics que aportem. c. DVD: Els DVD’s han estat el nostre cavall de batalla. Ens hem emocionat en llegir aqualsevol de les publicacions anteriors que per treballar Plató era interessant visionar“El Conformista” o “Abre los ojos”, però era decebedor no trobar-les a cap videotecaon es venen o es lloguen DVD’s. Tot i així, les hem afegit al material del professoratper tal que, si en algun moment les posessin al mercat, se’n pogués fer l’úscorresponent. El mateix ens ha passat amb “L’evangeli segons Sant Mateu” dePassolini, “A propòsit de Henry” de Mike Nichols o “Galileo Galilei” de la Cavani. Pertant, hem optat per aquelles pel·lícules que es troben al mercat i que són de fàciladquisició.

d. Museu del cinema de Girona

A la biblioteca del museu, on vaig ser acollida molt amablement, em van donar totesles facilitats per consultar bibliografia adequada, per treballar-hi i per endinsar-me enel món sempre fascinant del cinema. De totes les biblioteques, a les quals he tingutaccés i he pogut consultar, aquesta és la que disposa de més publicacions. En relacióa aquest darrer punt he d’esmentar que hi vaig trobar bibliografia sobre els diversosàmbits cinematogràfics que jo volia treballar.

Així vaig poder-me informar sobre les qüestions més tècniques del cinema (pautes pera l’anàlisi material i formal de les pel·lícules, tècniques cinematogràfiques, etc.) i sobreaspectes didàctics. En aquest darrer aspecte vaig poder-me empapar de lecturessobre: la funció formativa del cinema, la lectura crítica d’un film i les possibilitats queofereix la imatge com a objecte d’estudi dins l’aula.

Al mateix temps vaig tenir informació sobre els diferents webs que relacionen cinema ieducació. Són webs interessants perquè en ells s’hi troben anàlisis de pel·lículesconcretes i la seva relació amb la matèria determinada a través d’exercicis i activitatsd’ensenyament-aprenentatge. No em sembla apropiat donar-ne l’adreça en aquestapartat del meu treball, ja que apareixen als annexos posteriors, però citaré els nomsd’algunes d’elles. Aquests són: aula creativa.org, aula media.org, edualter.org,educahistoria.com, cinehistoria.com i zinema.com.

Alguns d’aquests webs tenen, a més de l’anàlisi de la pel·lícula, informacions diversessobre el llenguatge cinematogràfic i, per això poden ser força útils al professorat queno disposi d’aquest coneixements.

http://www3.usal.es/~viriato/filosofia/webcongreso/index2.htm


13

3. Resultats obtinguts

Al final, el resultat ha estat el que es mostra en la taula següent:

Pel·lícules Temes Aspectes centrals

L’Odisea, Konchalovski,1997

El naixement de la filosofia � El pas del mite al logos� Les primeres preguntes

filosòfiques

La rosa porpra del Caire,Woody Allen, 1985

La filosofia de Plató � La teoria de la participació� El mite de la caverna� La teoria de l’amor

Rei de Reis, Nicholas Ray,1961

La filosofia a l’èpocaromana

� L’abandó del politeisme il’acceptació del monoteisme

� La proclamació de la igualtatde tots els homes

� L’exaltació de la vida interior� La fe en Déu

El nom de la rosa, JeanJacques Annaud, 1985

La filosofia a l’èpocamedieval

� Relació raó i fe� La filosofia d’Occam

Matrix, Andy i LarryWachowski, 1999

La filosofia de Descartes � El dubte metòdic� La hipòtesi del geni maligne� La dualitat ment-cos

Sol davant el perill, FredZinnemann, 1952

L’ètica kantiana � La bona voluntat� El deure� L’imperatiu categòric� L’autonomia de la voluntat

4. Estudis i/o cursos realitzats

Tot i que no he hagut de realitzar cap curs, em sembla important destacar la mevaassistència al “42 Congreso de Filósofos Jovenes”, presidit pel Dr. Adrián PradierSebastián i realitzat a la ciutat de Salamanca, entre els dies 11 i 15 d’abril, que teniacom a tema: Filosofia y cine.

Al web del congrés http://www3.usal.es/~viriato/filosofia/webcongreso/index2.htm s’hitroben totes les comunicacions i el programa, tot i que aquest l’he reproduït tot seguit.


14

4.1. Continguts del CongrésPROGRAMA:

DÍA 1117:00 h. Presentación del XLII CONGRESO DE FILÓSOFOS JÓVENES17:15 h. Conferencia inaugural: Dr. Pablo García Castillo, Decano de la Facultad de Filosofía de la Universidad deSalamanca18:30 h. Descanso y entrega de material19:00 h. Mesa redonda: EL MAGISTERIO DE LA IMAGEN: CINE Y FILOSOFÍA EN LASENSEÑANZAS MEDIAS Moderador: Prof. Dr. José Luis Fuertes Herreros Ponentes: Dr. Luis María Cifuentes (Presidente de la Sociedad Española de Profesores deFilosofía) Dr. Jesús Jiménez (I. E. S. Rodríguez Fabrés) Dr. Roberto Albares Albares (Universidad de Salamanca) DÍA 12 9:30 h. Primera mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)11:30 h. Descanso12:00 h. Conferencia "En defensa del sentido" Dr. Jesús González Requena (Universidad Complutense de Madrid)16:30 h. Segunda mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)18:30 h. Descanso19:00 h. Mesa redonda: EL TRATAMIENTO DE LA HISTORIA EN EL CINE Ponentes: Dr. Cirilo Flórez Miguel (Universidad de Salamanca) Dr. Domingo Hernández Sánchez (Universidad de Salamanca) Dr. Antonio Notario Ruíz (Universidad de Salamanca)20:30 h. Descanso20:45 h. Proyección del Cortometraje “ATAHUALPA” seguido de un foro-debateabierto. DÍA 139:30 h. Primera mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)11: 30h. Descanso12:00 h. Conferencia "La experiencia del cine: un análisis fenomenológico" Dr. Ricardo Sánchez Ortiz de Urbina (Universidad de Valladolid)16:30 h. Segunda mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)18:30 h. Descanso

19:00 h. Mesa redonda:


15

CIENCIA-FICCIÓN: LA HEURÍSTICA DE LA ANSIEDAD Ponentes: Dr. José Luis Molinuevo Martínez de Bujo (Universidad de Salamanca) Dr. Federico López Silvestre (Universidad de Santiago de Compostela) Dra. Ana García Varas (Universidad de Salamanca) DÍA 149:30 h. Primera mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)11:30h. Descanso12:00 h. Conferencia Dr. Luis Arenas (Universidad Europea de Madrid)16:30 h. Segunda mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)18:30 h. Descanso19:00 h. Mesa redonda: EL CRITERIO ESTÉTICO EN EL CINE Ponentes: Dr. Ricardo Piñero Moral (Universidad de Salamanca) Dra. María del Mar Marcos Molano (Universidad Europea de Madrid) Dr. Mateu Cabot (Universitat de les Illes Balears) DÍA 159:30 h. Mesa de comunicaciones (Ver distribución de las comunicaciones)11: 30h. Descanso12:00 h. Mesa redonda: CINE, ÉTICA Y SOCIEDAD Ponentes: Dr. José María García Gómez-Heras (Universidad de Salamanca) Dr. Alfredo Marcos (Universidad de Valladolid) Dr. Sixto Castro (Universidad de Valladolid)17:00 h. Asamblea Ordinaria del Congreso de Filósofos Jóvenes18:30 h. Descanso19:00 h. Conferencia de clausura “Las narratividades emergentes y el final de la filosofía: retóricas de lavigilancia, mundos de síntesis y aceleración editorial)” Dr. Antonio Oria de Rueda Salguero (I. E. S. Puerta Bonita de Madrid –Coordinador de “La Fábrica de Mundos”)

4.2. Resultats i utilitat

Com en tot congrés, hi ha hagut de tot. Decebedora la taula rodona de la primerajornada, que era justament la que se centrava en l’ensenyament secundari, moltinteressant la de l’última.

Alliçonadora la conferència del doctor Jesús González Requena de la UniversidadComplutense de Madrid, titulada “En defensa del sentido”, del qual reprodueixo unesfrases, per bé que traduïdes al català, i que ens il·lustren com la creença absoluta en


16

el poder de la raó ens deixa orfes: “Nosaltres no tenim mites i nosaltres no creiem enells, sinó només en la raó, la ciència, l’objectivitat, en resum, en res, perquè això ésconstatar que hi ha el què hi ha, que ens aliena en tant que subjectes.”

Pel que fa a les ponències hi va haver de tot també, però com que estan penjades al’adreça que hi ha més amunt, deixo que cadascú les valori a partir de les sevesexpectatives i criteris.

5. Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions,valoracions del treball, des del punt de vista de la matèriaobjecte del treball i des de la pràctica docent.

Quan vaig presentar el projecte pel “Concurs públic per a la concessió de llicènciesretribuïdes per dur a terme treballs de recerca”, l’abril de 2004, estava convençudaque un projecte com aquest podia tenir conseqüències i aplicacions interessants enl’àmbit de la pràctica docent.

És evident que aquesta afirmació partia de l’experiència d’un treball d’aquest tipus feta les aules de secundària, ara, després d’haver acabat el meu treball, que pernaturalesa pròpia és incomplet, estic completament segura que materials d’aquesttipus suposen una innovació a les aules de Filosofia.

Innovació, en el sentit d’indagació de noves propostes o en el sentit d’innovaciódidàctica emergent, que usa la professora Libedinsky4 quan parla que aquestainnovació es caracteritza per propostes d’ensenyament generades pels docents, (...)que atenen tant als interessos culturals dels docents que les dissenyen com alsinteressos culturals dels estudiants.

La meva valoració des del punt de vista de la matèria objecte del treball és la següent:m’agradaria pensar que aquest treball pugui servir al professorat per:

� Disposar d’un recurs que permet alternar el comentari de text escrit amb elcomentari de text de la imatge.

� Fer educació de la imatge.� Retornar al cinema la seva dignitat.

Personalment, puc dir que he gaudit fent aquest treball, perquè m’ha permès visionarun nombre relativament important de pel·lícules però, sobretot, perquè m’ha obligat ausar el meu enginy a l’hora de buscar les relacions entre un autor o corrent depensament i una pel·lícula determinada, també m’ha forçat a establir una planificacióde treball rigorosa.

Les conseqüències que el treball pugui tenir es veuran a posteriori en el treball diari al’aula, en l’acceptació per part de l’alumnat i per part del professorat. Desitjaria queexperiències d’aquest tipus es puguin tirar endavant, tant a nivell d’aula –ara tots elscentres disposen de canó de projecció- com a nivell d’investigació teòrica.

4 LIBEDINSKY, M.La innovación en la enseñanza. Diseño y documentación de experiencias deaula. Barcelona. Paidós, 2001.


17

6. Relació dels materials continguts en els annexos

En els annexos hi figura el material elaborat següent:

ANNEX A: NOTA IMPORTANTANNEX B: JUSTIFICACIÓ TEÒRICAANNEX C: PRESENTACIÓ DEL MATERIALANNEX D: l’ODISSEA I EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIAANNEX E: LA ROSA PORPRA DEL CAIRE I LA FILOSOFIA PLATÒNICAANNEX F: REI DE REIS I LA FILOSOFIA A L’ÈPOCA ROMANAANNEX G: EL NOM DE LA ROSA I LA FILOSOFIA A L’ÈPOCA MEDIEVALANNEX H: MATRIX I DESCARTESANNEX I: SOL DAVANT EL PERILL I L’ÈTICA KANTIANA


18

7. BIBILIOGRAFIA

� Sobre la construcció del coneixement

AUSUBEL, D. P.; NOVAK, J. D. ; HANESIAN, H. Psicologia educativa: un punto devista cognoscitivo. México, Trillas, 1983.

BRUNER, J. S. Realidad mental y mundos posibles. Barcelona. Gedisa, 1988.

DEWEY, J. Como pensamos. Barcelona. Paidós, 1989.

DEWEY, J. Democracia y educación. Madrid. Morata, 1995.

LIBEDINSKY, Marta, La innovación en la enseñanza. Diseño y documentación deexperiencias de aula. Barcelona. Paidós, 2001.

LIPMAN, M. Pensamiento complejo y educación. Madrid. Ediciones de la Torre, 1997.

LIPMAN, M. (et al.) Filosofia a l’escola. Vic. Eumo Editorial- IREF, 1991.

NOVACK, J. D. Aprendiendo a aprender: Joseph D. Novack, D. Bob Gowin. Barcelona,Martínez Roca, 2000.

PIAGET, j. Biología y conocimiento, Madrid. Ed. Siglo XXI, 1973.

RATHS, L.E. Cómo ensenyar a pensar: teoria y aplicación. Buenos Aires. Paidós,1971.

TERRICABRAS, J.M. Atreveix-te a pensar. Barcelona. La Campana, 1998.

VIGOTSKY, J.D. El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona,Crítica, 1979.

� Sobre Filosofia

ABBAGNANO, N. I FORNERO, G. Filosofi e filosofie nella storia. Torí. Ed. Paravia,1992.

ARMSTRONG, A. H. Introducción a la filosofia antigua. Buenos Aires. Ed. Eudeba,1993.

BADIOU, A. I ALTRES. Matrix, machine philosophique. París. Ellipses Marketing,2003.

BROWN, P. Agustin. Madrid. Ed. Acento, 2001.

BRUN, J. Heráclito. Madrid. Ed. Edaf, 1976.

BRUN, J. Platón y la Academia. Buenos Aires. Eudeba, 1981.

CASSIRER, E. Kant, vida y doctrina. México. F.C.E., 1968.


19

CEREZO, J.J. Historia de la filosofia III. La Edad Media. Madrid. Acento Editorial,2002.CICERÓ, M.T. Del supremo bién y del supremo mal. Madrid. Gredos, 1987.

CICERÓ, M.T. La adivinación. El hado. Barcelona. Ed. Orbis, 1985.

CORNFORD, F. M. La filosofia no escrita. Esplugues de Llobregat. Ed. Ariel, 1974.

CROMBIE, I. M., Análisis de las doctrinas platónicas. 2 volums. Madrid. Alianza, 1979.

DAMASIO, A. El error de Descartes: la emoción, la razón y el cerebro humano.Barcelona. Ed. Crítica, 2001.

DE ANDRÉS, I. El nominalismo de Guillermo de Ockham como filosofia del lenguaje.Madrid. Ed. Gredos, 1967.

DESCARTES, R. Discurs del mètode. Barcelona. Ed. 62, 2002.

DESCARTES, R. Discurso del método y Meditaciones metafísicas. Madrid. Tecnos,2002.

DESCARTES, R. Reglas para la dirección del espíritu. Madrid. Alianza, 2003.

FERNÁNDEZ, C. Los filósofos medievales. Madrid. B.A.C., 1979.

FINLEY, M. I. Los griegos en la antigüedad. Barcelona. Nueva Colección Labor, 1980.

GARCIA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico.Barcelona. Ed. Montesinos, 1987.

GILSON, E. Filosofia en la Edad Media. Madrid. Ed. Gredos, 1995.

GUTHRIE, W.K.C. Los filósofos griegos de Tales a Aristóteles. México. F.C.E., 1970.

HARTNACK, J. Breve historia de la filosofía. Madrid. Ed. Cátedra, 1979.

JAEGER, W. Paideia. Madrid. Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990.

JOLIVET, J. Historia de la filosofia. La filosofia medieval en Occidente. Madrid. SigloXXI de España editores, S.A., 1974.

KANT, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. Barcelona. Edicions 62, 1995.

KIRK, G. S. i RAVEN, J. E. Los filósofos presocráticos. Madrid. Ed. Gredos, 1987.

LE GOFF, J. La Baja Edad Media, Madrid. Siglo XXI, 1984.

LE GOFF, J. Los intelectuales en la Edad Media. Barcelona. Gedisa, 1996.

LE GOFF, J. La bolsa y la vida. Economía y religión en la Edad Media. Barcelona.Gedisa, 1999.

LUCRECI. De la naturaleza de las cosas. Barcelona. Ed. Orbis, 1994.

MOREY, M. Los presocráticos. Del mito al logos. Barcelona. Ed. Montesinos, 1981.


20

NACK-WÄGNER. Grecia. El país y el pueblo de los antiguos helenos. Barcelona. Ed.Labor, 1972.

NESTLE, W. Historia del espíritu griego. Barcelona. Ed. Ariel, 1973.

OCCAM, G. Brevil·loqui sobre el principat tirànic. Barcelona. Ed. Laia, 1980.

PLATÓ. Apologia de Sòcrates. Barcelona, Ed. 62, 1992.

PLATÓ. El Banquete. Madrid, Alianza Ed., 1995.

PLATÓ. Fedón y Fedro. Madrid, Alianza Ed., 1998.

PLATÓ. La República. Barcelona, Ed. Alpha, S.A., 1989-1992.

PLOTÍ, Enneadi. Milán. Mondadori, 2002.

ROMANO, R. i TENENTI, A. Los fundamentos del mundo moderno. Madrid. Siglo XXide España editores, S.A., 1972.

ROSS, D. Teoria de las ideas de Platón. Madrid. Cátedra, 1986.

RUSSELL, B. Història social de la filosofia. Barcelona. Ed. 62, 1996.

SAN AGUSTÍ. Enarraciones sobre los Salmos, Madrid. Editorial Católica, S.A. 2000.

SAN AGUSTÍ. Confesiones. Madrid. Alianza Editorial, 1999.

SAN AGUSTÍ. La ciudad de Dios. Madrid. Biblioteca Autores Cristianos, 2000.

SÈNECA, L. A. Tratados morales. “A Galión, sobre la vida bienaventurada”. Madrid.Ed. Espasa Calpe, Col. Austral, 1972.

SENECA, L.A. Cartas a Lucilio. Barcelona. Ed. Juventud, 2000.

SÈNECA, L.A. Sobre la felicidad. Madrid. Alianza Editorial, 2004.

TÀCIT, Anales. Madrid, Alianza, 1993.

TERTULIÀ, De les creences dels cristians, a J. Marias. La filosofia en sus textos.Barcelona. Ed. Labor, 1950.

THOMSON, G. Los primeros filósofos. Buenos Aires. Ed. Siglo Veinte, 1975.

TOVAR, A. Un libro sobre Platón. Madrid. Espasa-Calpe, 1980.

VALVERDE, J. M. Vida y muerte de las ideas. Barcelona. Ed. Planeta, 1980.

VERNANT, J. P. Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Ed. Paidós, 1992.

WERNER, CH. La filosofia griega. Barcelona. Ed. Labor, 1973.


21

� Sobre Cinema

AGUILAR, P. Manual del espectador inteligente. Madrid. Ed. Fundamentos,1996.

ALCOVER, N. i ÚRBEZ, L. Introducción a la lectura crítica del film. Barcelona.Edebé, 1976.

CAPARRÓS, J.M. Historia crítica del cine. Madrid, Ed. Magisterio español S.A.i Ed. Prensa Española, S.A. 1976.

CASAS, QUIM. El western. El género americano. Barcelona. Paidós, 1994.

COLL, M. i altres. El cinema a l’ensenyament. Barcelona. Ed. Claret, 1997.

COSTA, A. Saber ver el cine. Barcelona. Paidós, 1986.

DE LA TORRE, S. Cine formativo. Una estrategia innovadora para losdocentes. Barcelona. Octaedro, 1996.

DELEUZE, G. Estudios sobre cine. La imagen-movimiento. La imagen-tiempo.Barcelona, Paidós, 1984 -1987.

DD.VV. La historia y el cine. Edició a cura de Romaguera, J i Riambau, E.Barcelona. Fontamara, 1983.

ESPAÑA, R. de. El peplum. La Antigüedad en el cine. Barcelona. Glénat, 1998.

FERRÉS, J. Educar en una cultura del espectáculo. Barcelona. Paidós, 2000.

FLORES AUÑON, J.C. El cine, otro medio didáctico. Madrid. Editorial EscuelaEspeñola. 1982.

JUNCOSA, X. i ROMAGUERA, J. El cinema. Art i tècnica del segle XX.Barcelona. Pòrtic, 1997.

LILLO REDONET, F. El cine de tema griego y su aplicación didáctica. Madrid.Ediciones Clásicas, 1997.

MARTÍNEZ – SALANOVA, E. Aprender con el cine. Aprender de película. Unavisión didáctica para aprender e investigar con el cine. Huelva. GrupoComunicar Ediciones, 2002.

METZ, CH. El significante imaginario. Psicoanálisis y cine Barcelona. PaidósComunicación, 2001.

PALAO, J.A. i CRESPO, R. Matrix. Barcelona. Octaedro, 2005.

SADOUL, G. Las maravillas del cine. México. F.C.E. 1960.

SERRA, J. Cine formativo. Barcelona. Ed. Nova Terra, 1970.

SOLOMON, J. Peplum. El mundo antiguo en el cine. Madrid. Alianza, 2002.

TRUFFAUT, F. El cine según Hitchcock. Madrid. Alianza Ed., 1998.

http://www.fotogramas.wanadoo.es/


22

� Sobre filosofia i cinema

BADIOU, A. i altres. Matrix, machine philosophique. París, Ellipses Marketing, 2003.

BENJAMIN, W. L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona.Edicions 62, 2004.

CABRERA, J. Cine: 100 años de filosofia. Una introducción a la filosofia a través delanálisis de películas. Barcelona. Gedisa, 1999.

CHATEAU, D.Cinéma et philosophie. París. Nathan, 2003.

FALZON, CH. La filosofia va al cine. Una introducción a la filosofia. Madrid. Ed.Tecnos, 2005.

GRUP EMBOLIC. Cinema i filosofia. Com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema.Barcelona. Edicions de la Magrana, 1995.

IRWIN, W. The Matrix and Philosophy. Welcome to the desert of the real. Illinois. OpenCourt, 2002.

LASTRA, A. La filosofia y el cine. Madrid. Ed. Verbum, 2002.

RIVERA, J.A. Lo que Sócrates diria a Woody Allen. Madrid. Espasa Calpe, 2003.

SANI, A. Il cinema tra storia e filosofia. Firenze. Le Lettere, 2002.

YEFFETH, G. Taking the rel pill. Science, Philosophy and Religion in Matrix. Dallas.Benbella Books, 2003.

ZARADER, J-P. Philosophie et cinéma. París. Ellipses, 1997.

� Revistes

Comunicar (Revista d'educació i comunicació). Grupo Comunicar. Huelva.Making Off. Cuadernos de cine y educación. Centro de Comunicación y Pedagogía.Barcelona.Dirigido por ... “conté estudis sobre directors, dossiers, entrevistes, articles de fons icrítiques de pel·lícules”.Fotogramas “té una revista online a partir de Novembre de 2001”. L’adreça és:www.Fotogramas.wanadoo.es


23

TÍTOL DEL TREBALL: CINEMA I FILOSOFIA - xtec.cat · 8.8. Annex H: Matrix i Descartes 8.9. Annex I:...

Documents

Transcript of TÍTOL DEL TREBALL: CINEMA I FILOSOFIA - xtec.cat · 8.8. Annex H: Matrix i Descartes 8.9. Annex I:...