Territori, urbanisme i habitatgexifres.terrassa.cat/ic13/07ic13urbanisme.pdf · Aquest és el...

Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 / 173

Territori, urbanisme i habitatge 1. Introducció La ciutat de Terrassa ha assolit una naturalesa urbana a partir dels processos de formació i de creixement que arrenquen de la Revolució Industrial, i que es desenvolupen durant el segle XX en les diferents etapes de creixement cada cop més intens fins a mitja dècada dels anys setanta, i de consolidació i reequilibri a partir dels vuitanta. A partir dels anys noranta s’enceta una nova etapa expansiva en què Terrassa ha estat oferint sòl, fet que ha induït no només a la construcció i al creixement físic del nucli urbà, sinó a l'increment demogràfic (atracció de nou poblament per l'oferta d'habitatge nou) i a l'establiment de noves activitats econòmiques. El segle XXI s’inicià amb l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), a finals de l’any 2003, que dotà la ciutat de Terrassa d’una notable extensió de superfície urbanitzable, en comparació amb altres ciutats de rang similar de la Regió Metropolitana de Barcelona, situant-la, d’aquesta manera, en una clara posició d'avantatge per afrontar el seu desenvolupament urbà. Amb el nou POUM Terrassa posava les bases per garantir la competitivitat constructora futura en termes d'atracció d'inversions i de residents, reforçant així el paper de la ciutat dins el sistema metropolità, alhora que planificava la seva coherència amb d’altres processos oberts a la ciutat com el Pla d'Acció Ambiental o el Pacte per la Mobilitat. D’aquesta manera, el nou POUM donava resposta a les demandes de nova implantació tant d’habitatge com de locals comercials i industrials, posant-se a l’abast dels promotors, amb la nova planificació aprovada, un considerable estoc de sòl que permetia donar resposta als requeriments de creixement futurs a la vegada que aquests es tutelaven sota un model de desenvolupament sostenible, compacte i de qualitat.

Llicències d'obres Llicències, autoritzacions i comunicacions d'obres sol·licitades, 2005-2013

Tipus d'obres 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Autoritzacions de zona de càrrega i descàrrega 201 228 199 63 43 30 21 7 14Llicències de parcel·lació 41 34 31 15 10 9 4 9 3Llicències de primera ocupació 290 315 325 299 201 156 136 108 79Llicències de tanques i sitges 95 123 124 50 15 25 13 7 4Llicències d'obertures de rases 907 927 819 490 281 265 192 205 142Llicències d'obres majors 653 681 406 238 209 191 154 160 135Llicències d'obres menors 1.095 1.113 1.119 756 631 683 816 726 686Total llicències i autoritzacions 3.282 3.421 3.023 1.911 1.390 1.359 1.336 1.222 1.063

Comunicacions prèvies d'obres 2.185 4.631 3.977 3.494 3.017 3.388 2.733 2.477 2.453

Total llicències, autoritzacions i comunicacions 5.467 8.052 7.000 5.405 4.407 4.747 4.069 3.699 3.516

Font: Ajuntament de Terrassa, Àrea de Planificació Urbanística i Territori, Serveis d'Urbanisme.1. Atorgades, anul·lades, denegades i caducades.

174 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013

Font: Ajuntament de Terrassa. Àrea de Planificació Urbanística i Territori. Servei d’Urbanisme.

Aquest és el context en el qual s’ha recolzat el desenvolupament físic recent d’una ciutat, Terrassa, que ha refermat el seu posicionament com un dels nodes urbans de referència de la segona corona metropolitana de Barcelona. L’extraordinari dinamisme demogràfic i econòmic viscut sota la tutela d’aquest nou instrument planificador, ha servit per estimular enormement un sector constructiu que ha esdevingut un clar exponent de la puixança urbana de la ciutat. L’emergència de la crisi econòmica, d’ençà de l’any 2008, però, s’ha deixat sentir amb una notable força en el sí del que ha estat un dels pilars econòmics del desenvolupament recent de la ciutat. L’evolució seguida en la sol·licitud de llicències i comunicacions d’obres permet constatar la dinàmica regressiva en la qual es veu immersa l’activitat constructiva que acaba esdevenint, també, un dels màxims exponents del context econòmic recessiu que estem encara vivint. Així, de les 8.052 llicències i comunicats d’obres que es sol·liciten l’any 2006, que des d’aquesta perspectiva esdevé el moment de màxim dinamisme del sector, a partir de 2007, i de manera especialment acusada en els anys 2008 i 2009, s’assisteix a una davallada progressiva d’aquest indicador d’activitat que, per aquest darrer any 2013, arriba a les 3.516 llicències i comunicats, el que suposa un descens, en aquests 7 anys, del 56,3% en el nombre total de sol·licituds anuals, i que arriba fins al 68,9% si prenem en consideració només les sol·licituds de llicències i autoritzacions. En aquest 2012 s’ha produït un descens del 4,9% en relació al total de sol·licituds cursades en l’exercici anterior, el que suposa un amortiment a la dinàmica de constricció del sector si prenem en consideració les davallades del 14,3% i del 9,1% dels dos anys anteriors, i els valors extrems experimentats en els primers anys de la crisi econòmica, en els quals les sol·licituds de llicències, autoritzacions i comunicacions d’obres baixen en un 22,8% l’any 2008 i en un 18,5% l’any 2009. Pel que fa només a la sol·licitud de llicències i autoritzacions, que és on es deixa sentir amb més força l’impacte de la crisi econòmica, la

Llicències, autoritzacions i comunicacions d'obres sol·licitades. Terrassa, 2005-2013

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Tota

l llic

ènci

es, a

utor

itzac

ions

i co

mun

icac

ions

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Tota

l llic

ènci

es i

auto

ritza

cion

s

Llicènciesi autoritzacions

Total


davallada arribar a assolir el 36,8% l’any 2008 i el 27,3% l’any 2009, i en aquest 2013 es situa en el 13%, molt per damunt de les reduccions dels tres anys precedents. 7 de cada 10 sol·licituds corresponen a comunicacions d’obres, el 69,8% del total, en una proporció que ha anat incrementant-se d’ençà de l’any 2006, moment en el qual suposaven un 57,5% del total de sol·licituds presentades. Pel que fa estrictament a les sol·licituds de llicències i autoritzacions, en aquest 2013, un 64,5% corresponen a llicències d’obres menors, que malgrat haver disminuït un 38,4% en aquest període, representaven només el 32,5% del total l’any 2006. Per les seva banda, les sol·licituds d’obres majors, que han minvat en un 80,2% entre 2006 i 2013, han vist disminuir progressivament la seva significació, passant del 19,9% del total al 12,7%. Precisament, l’evolució en les sol·licituds de llicències d’obra nova (llicències d’obra major) ens aporten una bona imatge de l’evolució de l’activitat constructora a la ciutat que, amb un ritme de creixement del 9% anual d’ençà de 1986, tindrà el seu punt culminant en el quadrienni que va de l’any 2004, any posterior a l’aprovació del POUM, a 2007, darrer any abans de l’esclat més evident de la crisi econòmica, en el qual les sol·licituds arriben a representar fins a un 37,9% de les unitats i un 26,3% de la superfície de nova planta sol·licitada en els darrers 26 anys (de 1988 a l’any 2013). A partir d’aquest moment, com és ja sabut, l’activitat entrarà en una profunda dinàmica regressiva.

Evolució de les sol·licituds d'obra nova. Terrassa, 1986-2013

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

unitats

0

250.000

500.000

750.000superfície (m2)

unitats superfície


De ple en aquest context de constricció i aprimament de l’activitat constructora, l’any 2013 suposa la culminació d’aquest procés amb el nivell més baix d’activitat des de mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat. L’estabilització que s’apuntava l’any 2011 queda només, de moment, com una

176 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 aturada momentània en aquest declivi que ha comportat, en relació al moment àlgid d’activitat, l’any 2006, una davallada del 94,6% en termes de superfícies i del 95,3% pel que fa a unitats de nova planta sol·licitades. Aquest darrer any ha suposat una disminució del 32,9% en termes de superfícies de nova planta en relació a les sol·licituds de l’any anterior, i un 38,7% pel que fa a les unitats. Els 38.802,6 metres quadrats d’obra nova sol·licitats constitueixen un mínim absolut en la sèrie de dades que abasta de 1986 a aquest 2013, molt lluny dels 173.099 m2 de l’any 1986 (un 77,6% menys), que constitueix l’inici de la sèrie i el moment més incipient del sector si no considerem els valors experimentats d’ençà de la crisi.

En termes de magnitud queden molt lluny, en severitat de l’impacte, altres moments puntuals de restricció en el dinamisme del sector constructiu, com ara l’any 1996 que significà un descens puntual d’activitat del 22,3% en termes d’unitats o d’un 37,1% en superfície, o el període comprès entre els anys 2000 i 2003 que, estretament relacionat amb el procés de renovació del POUM, significà una disminució màxima del 27,9% en el nombre d’unitats llicenciades i d’un 34,5% en termes de superfície.

Llicències d'obres majorsResum. 2013

Nova planta

m 2 Unitats

Habitatges 17.789,21 160Locals comercials 2.634,42 13Naus industrials 4.979,16 6Aparcaments 6.623,31 205Altres 6.776,47 142

Total 38.802,57 526

Font: Ajuntament de Terrassa, Àrea de Planificació Urbanística i Territori, Serveis d'Urbanisme. Pel que fa als usos de l’obra nova sol·licitada aquest 2013, un 45,8% de les superfícies d’obra nova fan referència a habitatge, seguit del 17,1% d’aparcament, mentre que en termes d’unitats són els aparcaments els que aglutinen un 39% de les unitats d’obra nova sol·licitades i els habitatges representen un 30,4% del total. En relació als usos de nova planta sol·licitats l’any anterior, destaca per damunt de tot la davallada del 56,4% de superfície destinada a usos industrials i productius (dels 11.418,2 m2 de 2012 als 4.979,2 m2 d’aquest 2013), i del 53,5% de la dedicada a aparcaments, mentre que l’extensió dels usos per a habitatge s’incrementa en un 3,8% (dels 17.132,9 m2 als 17.789,2 m2) i la dedicada a locals comercials pràcticament s’ha duplicat (ha crescut en un 88,3%).


Respecte a l’any 2006, vers el qual aquest 2013 ha suposat una disminució global del 94,6% en les superfícies d’obra nova sol·licitades, els usos que experimenten una davallada superior són els d’aparcaments (amb una baixada del 96,3%, 173.185 m2 menys), els habitatges (un 95,3% menys, amb un decrement de 357.248 m2 de superfície) i locals comercials (un 95,3% menys de superfície, 52.875 m2 menys). Mentre que els usos industrials, amb una evolució a la baixa però marcadament oscil·lant, han vist minvar, en aquests mateixos 7 anys, en un 91,6% la superfície de nova planta sol·licitada (54.425 m2 menys dels sol·licitats l’any 2006). Tot i que en aquest darrer cas, lluny de la disminució progressiva que es dóna en els altres usos, els anys immediats a l’esclat de la crisi van arribar a suposar notables increments en la sol·licitud d’obra nova, fins al punt que per 2008 aquestes sol·licituds van arribar a suposar un 24,5% del total de superfície de nova planta sol·licitada (amb un guany de 33.091 m2 en relació a l’any 2006, un 75,4% més), o fins hi tot un 28% del total l’any 2010 (malgrat suposar una disminució del 52% de la superfície sol·licitada l’any 2006), quan estàvem ja plenament immersos en els efectes de l’actual crisi econòmica. 2. Habitatge L’any 2013, amb sol·licituds d’obra major corresponents a 17.789,2 m2 de superfície i 160 unitats d’habitatge, dota de continuïtat el nivell mínim de construcció residencial viscut l’any passat.

Evolució de les sol·licituds d'habitatge de nova planta. Terrassa, 1986-2013

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

unitats

0

100.000

200.000

300.000


unitats superfície


Per bé que la superfície sol·licitada s’ha incrementat en un 3,8%, les unitats prossegueixen la seva caiguda i la disminució del 10,1% en relació a l’exercici anterior significa el valor mínim en una sèrie de dades que abasta des de 1986. D’aquesta manera, en relació al moment àlgid del sector residencial, l’any

178 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 2006, estaríem parlant d’una disminució anual de l’activitat que es situaria en el 95,3% en termes de superfície i que s’enfilaria fins al 96,4% en unitats d’habitatge. Els efectes devastadors de la conjuntura econòmica en el sector són evidents si tenim en compte, per exemple, que en aquests darrers 5 anys, entre 2009 i 2013, s’ha acumulat per sota d’un 40% de l’activitat constructora residencial que s’arribà a sol·licità en tan sols un any, l’any 2006.

Notem, que la davallada iniciada, encara que primer fos tènuement, l’any 2007 trencava amb una tendència alcista que es venia registrant de manera continuada d’ençà del 1996, si no prenem en consideració la constricció que motivà el procés d’aprovació del nou POUM de 2003, i que culminà, tal i com ja s’ha apuntat, l’any 2006, que podríem considerar el moment àlgid del sector de la construcció a la ciutat, en el que es registra el màxim impacte de les llicències sol·licitades amb 4.477 habitatges i més de 375 mil metres quadrats en un sol any.

L’evolució en la sol·licitud de llicències d’obres majors acaba cristal·litzant, més tard o més d’hora, en bona mesura en funció de la conjuntura econòmica, en la construcció d’habitatge nou i, per tant, en l’oferta d’habitatges a la ciutat. En aquest sentit, l’extraordinari dinamisme que ha experimentat el sector constructiu ha motivat que Terrassa, durant aquests anys, s’hagi situat entre els nuclis urbans amb una major dotació d’oferta d’habitatges d’obra nova.

Evolució construcció d'habitatges (habitatges acabats)Catalunya, RMB i Terrassa, 1996-2013

0

50

100

150

200

250

300

350

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Hab

itatg

es a

caba

ts (1

996

= ba

se 1

00)

Barcelona (ciutat)1era corona2ona coronaTerrassa (ciutat)Resta Catalunya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Instituto Nacional de Estadística (INE).

Les dades anuals d’habitatges acabats permeten copsar quina ha estat l’evolució del sector i la diversitat de comportaments que aquesta ha tingut damunt del territori català. Així, des de mitjans de la dècada dels noranta del


segle passat, s’ha assistit a una progressió constant en el volum d’habitatges construïts que en els àmbits més densos del país arriba al seu punt culminant a inicis del present segle, amb creixements en el volum anual d’habitatges acabats que arriben a representar, en relació al ritme constructiu de mitjans dels noranta, creixements del 93,3% a Barcelona l’any 2002, o del 40,3% l’any 2001 en el conjunt de la primera corona metropolitana, i que en la resta del territori català assolirà el seu moment àlgid l’any 2007: en el conjunt de la segona corona metropolitana el volum constructiu serà per aquest any un 56,8% superior a l’existent l’any 1997, i en la resta del país assolirà el 217,8%. La ciutat de Terrassa, dins d’aquesta segona corona metropolitana, amb 26.391 habitatges construïts entre 1996 i 2007, el moment de màxim dinamisme del sector també s’assolirà en aquest 2007, en el qual el volum d’habitatge anual incorporat al mercat esdevindrà un 137,5% superior al existent l’any 1997, molt per damunt de l’increment del ritme constructiu que es dóna en el conjunt de la segona corona. Aquesta progressió en el ritme constructiu, com és ja sabut, ha induït al mercat de l’habitatge a un comportament exacerbadament alcista que ha comportat una valorització, en termes reals, del preu de la superfície nova construïda que a la ciutat de Terrassa ha arribat, en relació al preu de 10 anys abans, al 177,5% l’any 2006 (dels 1.562 €/m2 construït de nova planta de l’any 1996, als 4.334,1 €/m2 de 2006).

Evolució del mercat de l'habitatge d'obra nova Catalunya, RMB i Terrassa, 1996 - 2013

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

0 5 10 15 20 25

Habitatges acabats /1000 habitants

euro

s/m

2 co

nstru

ït (a

pre

us re

als

de 2

013)

1996

1996

1996

2013

2013

2013

2013

1996

Barcelona (ciutat)

1era corona metropolitana

2ona corona metropolitana

Resta de Catalunya

Terrassa

19962013

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut d’estadística de Catalunya (IDESCAT) i del Instituto Nacional de Estadística (INE).

180 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 En aquest cas, la sobreestimulació de l’activitat constructora que hi ha hagut a la ciutat, en relació al comportament que ha tingut la segona corona metropolitana en el seu conjunt, deixa pas a una evolució dels preus relativament més continguda. Tinguem en compte que ha estat precisament en aquesta perifèria metropolitana més externa on ha tingut lloc un major increment en el preu de l’habitatge nou, amb un progressió entre 1996 i 2006 que assoleix el 210,8% (dels 1.388,3 €/m2 als 4.314,2 €/m2), per damunt de l’evolució seguida a Terrassa, però encara més per sobre d’allò que ha succeït en la resta del país: per aquest mateix període, l’evolució del preu en l’habitatge d’obra nova ha estat del 131,4% a la ciutat de Barcelona, del 138,1% en el conjunt de la primera corona metropolitana, i del 134,8% en la resta de Catalunya. L’esclat de la crisi econòmica, però, ha suposat un sever correctiu per aquest sector que ha actuat com un dels principals agents de producció de ciutat en aquesta etapa expansiva, mitjançant un procés progressivament accelerat de disminució de l’activitat que a Terrassa ha resultat especialment intens. La davallada de preus a la ciutat, prenent l’any 2006 com a moment àlgid del mercat immobiliari, ha estat del 59,1% en l’obra nova, per damunt del 53,7% d’ajust que s’ha donat en el conjunt de la segona corona metropolitana, i dels valors entre el 43% i el 48% que s’han donat en els àmbits més centrals de la metròpoli, o del 53% que s’ha donat en la resta del país. Però, sens dubte, allà on l’ajust és més dràstic ha estat en la desacceleració del ritme constructiu, ja que els 132 habitatges acabats l’any 2013 a Terrassa suposen una reducció del 95,7% en relació al volum d’habitatges acabats l’any 2007, que és del 94,1% en l’àmbit de la segona corona metropolitana, i entre el 86 i el 88% en l’àmbit central metropolità (on el màxim d’activitat pel que fa a l’obra nova finalitzada caldria situar-lo en els anys 2001 i 2002).

Evolució mercat de l'habitatge obra nova (€/m2 construït) Catalunya, RMB i Terrassa, 1998 - 2013

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Preu

hab

itatg

e no

va c

onst

rucc

ió (€

/m2

cons

truït)

Terrassa (ciutat)Barcelona (ciutat)1era corona2ona coronaResta Catalunya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Instituto Nacional de Estadística (INE).


Els 1.848,34 €/m2 construït d’obra nova d’aquest 2013 a Terrassa suposen, en termes reals de preus, el retorn del mercat de l’habitatge d’aquest segment residencial als paràmetres existents a finals dels noranta del segle passat. De totes maneres, la davallada d’aquest 2013, del 8% en relació al preu per metre quadrat construït de l’any 2012, és la segona més tènue d’ençà de l’inici del procés de constricció del mercat, lluny de les baixades experimentades l’any passat (del -20,2%), l’any 2011 (del -14,4%) o l’any 2008 (del -14,1%), fet que podria estar indicant que una part de l’ajust necessari per a la normalització del sector ja s’ha produït. Una evolució similar a la que s’ha viscut en el conjunt del mercat de l’habitatge, si prenem en consideració la totalitat de l’habitatge en venda (obra nova i de segona mà): l’evolució expansiva del preu de l’habitatge assolirà, a la ciutat de Terrassa, el seu punt culminant en els anys 2006 i 2007, enfilant-se fins als 2.753,2 €/m2 en el tercer trimestre de 2007, moment a partir del qual començarà un descens gradual i constant que, de moment, es situa en els 1.191,3 €/m2 en el darrer trimestre d’aquest passat 2013, el que suposa un descens del 56,7% en relació al preu màxim experimentat. El comportament observat pel conjunt de municipis del país amb una població superior als 25 mil habitants, excloent-hi Barcelona, és lògicament similar, descrivint la mateixa tendència, per bé que el moment àlgid del mercat de l’habitatge, si com a tal entenem el moment en el qual s’assoleix el preu màxim de venda, es situaria en el primer trimestre de 2008 (mig any després que a Terrassa), moment en el qual s’arriba als 2.678,1 €/m2, un preu màxim mitjà de venda situat un 2,7% per dessota del preu màxim assolit a la ciutat. A partir d’aquí, tal i com passa en el cas de Terrassa, el descens de preu és constant, acumulant a finals de 2013 un baixada del 44,9%.

Evolució del preus de l'habitatge (obra nova i 2ª mà) Terrassa, 2005-2013

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

2.250

2.500

2.750

1T 2005 1T 2006 1T 2007 1T 2008 1T2009 1T 2010 1T 2011 1T 2012 1T 2013

€/m2

Terrassa Ciutats Catalunya >25000 (sense BCN)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Fomento.

Notem que, en bona part del període considerat, el preu mitjà de venda a la ciutat de Terrassa es troba per dessota de l’existent en el conjunt del país, a excepció de l’any i mig que va del segon trimestre de 2006 a la fi de 2007, amb un diferencial positiu que arribà a assolir el 7% en el tercer trimestre de 2006. A

182 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 partir de mitjans de 2008, però, immersos ja en plena conjuntura econòmica recessiva, el diferencial de preu adquirirà definitivament signe negatiu i tendirà a incrementar-se: serà només del 0,3% en el tercer trimestre de 2008, s’incrementarà fins al 5,9% en només un any, i arribarà fins el 14,1% en iniciar l’any 2011. En acabar aquest 2013 es situa en el 18,2%, i per l’evolució seguida al llarg d’aquest darrer any sembla apuntar-se que podria continuar creixent, de fet, la davallada del preu mitjà de venda entre 2012 i 2013 es situa en el 23,5% per Terrassa i en el 16% per al conjunt de les ciutats mitjanes del país.

Aquesta situació de constrenyiment del mercat immobiliari i d’alentiment de l’activitat constructora ha de redundar en un progressiu ajustament entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Pel conjunt de Catalunya, s’estima que l’estoc acumulat d’habitatge nou sense vendre, entre 2007 i 2011, es situava en els 79.331 habitatges, el que suposava una ràtio per al conjunt del país de 10,5 habitatges per a cada 1.000 habitants. En el conjunt de la comarca del Vallès Occidental, segons es desprèn de les dades dels Registres de la Propietat, aquest estoc assolia els 7.990 habitatges, el que suposava un 10,1% de l’estoc existent en el conjunt del país, amb un índex de concentració de 8,9 habitatges per cada 1.000 habitants, dels quals el 39,9% estaven localitzats a la ciutat de Terrassa (3.187 habitatges), on l’índex de concentració atenent al seu pes demogràfic es situava per damunt de la mitjana catalana, amb 14,8 habitatges per cada 1.000 habitants.

Evolució del mercat de l'habitatge 2ª mà (€/m2 construït) Catalunya, RMB i Terrassa, 1998 - 2013

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

Preu

hab

itatg

e 2ª

mà

(€/m

2 co

nstru

ït)

Terrassa (ciutat)

Sabadell (ciutat)

CatalunyaCatalunya (sense BCN)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Des d’una altra font, en aquest cas a partir de les sol·licituds, atorgaments i anul·lacions de llicències d’obra nova i de primera ocupació, aquest estoc d’habitatge nou acumulat disponible es situaria, entre aquest 2007 i 2013, en unes 2.049 unitats. Lògicament, el ritme anual d’incorporació d’habitatge a aquesta bossa seria força desigual i amb tendència recessiva, seguint la dinàmica pròpia del sector, amb un 54,8% de l’estoc generat l’any 2007 per, a partir d’aquí, atenuar dràsticament aquest ritme anual d’increment: un 14,3%


l’any 2008, el 10,4% l’any 2009, un 2,4% l’any 2010, el 6,2% l’any 2011, el 4,6% en el passat any 2012 i finalment el 7,3% aquest 2013. Pel que fa específicament al mercat d’habitatge de segona mà, el comportament d’aquest a Terrassa és similar a l’experimentat en el conjunt del país. La davallada del preu nominal del metre quadrat es xifra en un 9,4% interanual d’ençà de 2006 i el situa en els 1.674,6 €/m2, una de les xifres més baixes de l’entorn metropolità, amb una davallada acumulada que es situa en el 50,1%. El preu mitjà de l’habitatge d’aquest segment es situaria en aquest 2013 en els 172,6 milers d’euros, el que suposaria una rebaixa del 6% en relació a l’any anterior, per dessota del preu existent a ciutats properes, i de característiques similars, com Sabadell, l’Hospitalet o Badalona. En aquest context, lògicament, les operacions de compravenda d’habitatge han seguit una tendència a la baixa. Així, de les 5.542 transaccions realitzades l’any 2005, es va passar a les 1.679 que es registraren l’any 2012, el que suposa un descens en el volum d’operacions realitzades anualment del 69,7%, que havia arribat a assolir el 73,4% l’any anterior, en el qual es registraren 1.474 transaccions.

Transaccions immobiliàries d'habitatge (compravenda). Terrassa, 2004-2012

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Segona mà

Obra nova

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Fomento.

En aquest darrer any amb informació disponible (2012), s’ha assistit a un repunt en el nombre d’operacions de compravenda del 13,9%, superior al experimentat en el conjunt del país, que es situa en el 10,2%. Aquest lleuger increment, contrasta amb les severes davallades dels primers anys de la crisi, del 44,2% l’any 2008 i del 26% l’any 2007, però també del 28,7% negatiu per l’any 2011, i sens dubte esta relacionat amb les mesures del Govern espanyol que posen fi als beneficis fiscals per l’adquisició d’habitatge a partir de l’1 de gener de 2013. El mercat de l’habitatge de segona mà, que en aquest darrer any aglutinaria fins a un 74,5% de les operacions de compravenda realitzades, seria el que estaria minimitzant, ni que fos lleugerament, l’embat de la crisi en el sector, ja

184 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 que les transaccions en obra nova no haurien parat de caure des de l’any 2005. En el segment de l’habitatge de segona mà, per contra, malgrat l’ajust en els anys inicials de la crisi arriba a ser fins hi tot superior, amb una caiguda en el número de transaccions que l’any 2008 assoleix el 51,8% en relació a 2007, des de precisament aquest 2008 sembla que s’hauria entrat en una tendència general a l’estabilització que alternaria creixements i decreixements anuals propers al 25% en el volum d’operacions realitzades. Oferta d'habitatge de lloguer a CatalunyaLloguer mitjà contractual 1. 2005-2012

Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2011-12 2008-12

Barcelona 23.982 23.975 24.162 27.414 32.177 36.873 38.156 41.047 7,6% 49,7%Granollers 272 323 318 407 566 853 1.034 1.152 11,4% 183,0%Mataró 1.000 1.216 1.704 2.137 2.482 2.651 2.836 3.129 10,3% 46,4%Sabadell 1.435 1.567 1.794 2.378 2.764 3.052 3.472 3.846 10,8% 61,7%Sant Boi de Llobregat 223 264 327 417 582 718 877 1.067 21,7% 155,9%Terrassa 1.755 2.067 2.257 3.080 3.770 4.123 4.398 4.456 1,3% 44,7%Vilafranca del Penedès 258 310 393 516 573 684 790 873 10,5% 69,2%Vilanova i la Geltrú 374 456 558 623 738 935 1.048 1.111 6,0% 78,3%

Vallès Occidental 5.172 5.797 6.494 8.816 11.019 12.434 13.947 15.036 7,8% 70,6%

RMB 41.198 42.903 45.208 55.515 67.416 78.217 85.187 92.478 8,6% 66,6%

Catalunya 52.941 56.812 62.671 80.126 97.818 116.188 127.813 138.621 8,5% 73,0%

Àmbit 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2011-12 2008-12

Barcelona 636,01 695,74 766,13 813,02 792,87 761,87 752,86 720,13 -4,3% -11,4%Granollers 486,13 540,34 599,71 629,30 605,45 571,72 550,69 526,88 -4,3% -16,3%Mataró 524,56 563,92 612,22 650,75 599,42 579,38 566,56 530,29 -6,4% -18,5%Sabadell 522,47 591,26 641,09 663,69 635,15 605,62 570,51 533,11 -6,6% -19,7%Sant Boi de Llobregat 564,94 614,81 645,82 709,59 660,71 631,98 615,78 586,30 -4,8% -17,4%Terrassa 499,43 546,83 580,96 606,66 557,29 530,04 514,72 486,03 -5,6% -19,9%Vilafranca del Penedès 460,12 493,75 551,17 556,05 527,70 479,74 469,28 439,39 -6,4% -21,0%Vilanova i la Geltrú 517,18 543,98 566,30 618,87 594,93 559,48 553,18 531,44 -3,9% -14,1%

Vallès Occidental 542,10 604,60 649,82 683,11 643,67 612,89 592,23 564,72 -4,6% -17,3%

RMB 596,00 651,30 708,69 749,17 720,79 687,28 670,76 639,87 -4,6% -14,6%

Catalunya 552,01 602,76 645,36 677,99 650,33 614,55 599,16 571,22 -4,7% -15,7%

Font: Generalitat de Catalunya, Dept. Territori i Sostenibilitat, Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana.1. Les dades sobre el mercat de lloguer estan extretes dels registres de fiances de lloguer de l'INCASOL.2. Sèrie revisada recollint exactament l'import del lloguer i excloent altres conceptes associats en el moment de formalitzar la fiança.

Nombre de contractes

Renda anual mitjana Euro/mes 2

Evolució (%)

Evolució (%)

Pel que fa a l’activitat arrendatària, Terrassa presentava l’any 2012 4.456 contractes de lloguer registrats per l’INCASÒL, essent el tercer dels municipis del país en volum de contractes d’arrendament realitzats, per darrera de Barcelona (41.047 contractes) i l’Hospitalet de Llobregat (4.894 contractes). Aquesta xifra, que representa un increment del 1,3% en relació a l’activitat arrendatària de l’any 2012, està molt per dessota del creixement experimentat per la resta de municipis que encapçalen el rànquing (Barcelona creix en un 7,6%, l’Hospitalet ho fa en un 4,4%, Tarragona en un 5,2%, o Sabadell, Badalona i Mataró mostren increments que es situen per damunt del 10%), i també lluny de la progressió viscuda en el conjunt de l’àmbit metropolità (amb


un creixement del 8,6%). De fet, es tracta de l’increment anual més baix d’ençà de l’esclat de la crisi econòmica: l’any 2008 el nombre de contractes registrats en relació a l’any anterior experimentà un espectacular creixement del 36,5%, fou del 22,4% l’any següent (2009) i es situava en el 9,4% l’any 2010. Per la seva banda, l’evolució de la renda mitjana mensual dels lloguers a la ciutat continua a la baixa, compartint tendència tant amb el conjunt metropolità com amb el conjunt del país. Els 486 euros de renda mensual es troben un 5,6% per sota de la renda mitjana de l’any anterior, amb una progressió que ja és el tercer exercici consecutiu que perdura i que ha suposat un descens en relació a la renda mitjana de 2008 del 19,9%, per damunt del descens acumulat que ha tingut lloc en el conjunt metropolità (del 14,6%) o del que s’ha donat per al conjunt del país (un descens en la renda mensual mitjana del 15,7%). De fet, aquestes xifres ens presenten Terrassa com una de les ciutats catalanes on l’activitat arrendatària és més dinàmica, posant-se al mercat un parc d’habitatges de lloguer força destacable. Un fet que, lògicament, no pot deslligar-se de les dificultats creixents que tenen moltes famílies per trobar finançament per a l’adquisició d’un habitatge des de l’inici de la crisi financera. En definitiva, tots els indicadors continuen mostrant la duresa amb la qual la conjuntura econòmica global es deixa sentir en un sector econòmic, l’activitat de construcció i comercialització d’habitatges, que havia estat un dels grans exponents del dinamisme de la ciutat. 3. Locals comercials La superfície total sol·licitada d’obra major en locals comercials va créixer espectacularment fins als inicis de la dècada dels 90 del segle passat per, després d’un període de certa estabilitat que durà fins a mitja dècada, iniciar una fase de davallada que, en termes generals, ja no abandonarà. Després de marcar un mínim l’any 2004, amb valors per dessota dels nivells que hi havia l’any 1986, es produí una remuntada coincidint amb els anys d’apogeu de l’activitat constructora a la ciutat. A partir de 2007, però, amb els primers embats de la crisi econòmica, l’evolució en la sol·licitud de llicències per a la construcció i reforma de locals comercials entrarà en una profunda depressió que reprèn la tendència que es venia produint des de mitjans dels noranta del segle passat, i que es situa en els paràmetres d’activitat més baixos de les darreres tres dècades. L’any 2013 s’han sol·licitat llicències per 2.634,4 m2 de superfície i 13 locals de nova planta, el que suposa un increment del 88,3% en relació a la superfície sol·licitada un any abans i del 116,7% en termes d’unitats. Tinguem present però, que malgrat aquest notable increment relatiu, la constricció del sector en relació al darrer màxim relatiu de la sèrie, l’any 2006, la podríem situar a l’entorn del 95%.


Evolució de les sol·licituds de locals comercials de nova planta. Terrassa, 1986-2013

0

250

500

750

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

unitats

0

50.000

100.000


unitats superfície


En paral·lel, la superfície sol·licitada per local comercial en les llicències ha experimentat una evolució similar: màxims a l’inici dels anys noranta coincidint amb el desenvolupament de les àrees comercials amb grans superfícies (mitjanes superiors als 400 m2/local) i descens generalitzat des d’aleshores, malgrat l’existència d’algun repunt puntual.

Evolució de la superfície de nova planta de local comercial sol·licitada . Terrassa, 1986-2013

0

100

200

300

400

500

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012


En aquest sentit, el valor d’aquest 2013, de 202,6 m2 per local comercial de nova planta, reprèn la tendència a la baixa després del repunt de l’any anterior (233,2 m2 de superfície per local).


4. Locals industrials L'activitat constructora en naus industrials ha anat molt lligada a l’oferta de sòl industrial del municipi. Fins al 1989, i coincidint amb el desenvolupament dels polígons industrials al sud del nucli urbà, s'experimentà un notable creixement de la contractació d’obra major per a usos productius, que s’aparellen principalment amb la construcció d’obra nova en aquells sectors de la ciutat. A partir del 1990 l’activitat constructora es desaccelera, any rere any, fins al mínim del 1994, augmentant la proporció d’obres dedicades a reforma i ampliació d’edificis industrials ja existents. Amb la reactivació econòmica de mitjans dels noranta, la contractació d’obres en termes de superfície construïda va augmentant gradualment per reviure un altre màxim relatiu durant l’any 1996 (el desenvolupament del polígon de Santa Margarida), davallà el 1997 i tornà a comportar-se a l’alça durant els anys 1998 i 1999, per caure durant els anys 2000 i 2001. Del 2002 al 2006, coincidint amb el desenvolupament del polígon de Can Petit, l'activitat es recupera i s’estabilitza a l’entorn dels 60.000 m2/any (descomptant el repunt registrat el 2005). Entre el 2007 i el 2008 es produeix una nova represa en la superfície construïda, assolint els 76.000 m2 en aquest darrer any, al qual seguirà una dràstica i contundent davallada de l’activitat constructora en l’àmbit industrial en el següent any 2009, en el qual el nombre de llicències sol·licitades no arribaran ni la desena de naus (una davallada del 88% en relació a l’exercici anterior), a la vegada que la superfície afectada quedarà en uns escarransits 1.050 m2 (una disminució del 98%), el que suposa uns volums d’activitat mai vistos en els darrers 25 anys.

Evolució de les sol·licituds de naus industrials de nova planta. Terrassa, 1986-2013

0

50

100

150

200

250

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

unitats

0

50.000

100.000

150.000


unitats superfície


En aquest darrer any 2013, es manté el nivell baix d’activitat, amb 4.979,2 m2

de superfície de nova planta sol·licitats que suposen una davallada del 56,4%

188 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 en relació a les sol·licituds registrades l’any anterior, amb un nivell d’activitat que es situa un 95,1% per dessota de la registrada l’any 2005 (126.560,8 m2

sol·licitats). De fet, es tracta del segon mínim de la sèrie de dades que abasta des de 1986, només superat per les sol·licituds registrades l’any 2009 (1.050,3 m2 de superfície).

Evolució de la superfície de nova planta de nau industrial sol·licitada . Terrassa, 1986-2013

0

500

1.000

1.500

2.000

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

m2 nau


La superfície per nau industrial segueix una evolució lleugerament diferenciada, amb puntes concentrades a partir de l’any 2000 en què es mantenen xifres per damunt dels 800 m2 per nau, amb un màxim assolit l’any 2007 situat en els 1.275 m2. A partir d’aquí, la tendència ascendent es trenca i l’any 2009 culminarà amb el volum de superfície per local més baix de tot el període, situat en els 116,7m2 per nau, per acte seguit, en l’any 2010, assolir el seu valor màxim, amb una superfície per local productiu de 1.621m2 . Aquesta activitat constructora té lloc, en bona mesura, en els àmbits industrials desenvolupats amb anterioritat a la revisió del planejament municipal culminada l’any 2003. Ja que si bé el nou POUM comportà substancials canvis en l’oferta de sòl per al desenvolupament d’activitats productives, el context econòmic viscut n’ha impossibilitat el seu desenvolupament. Tinguem en compte que el volum de sòl productiu planificat en aquesta revisió, tant el dedicat a activitats terciàries com industrials, totalitzava 234 hectàrees brutes, fet que representava un increment del 59,4% sobre el sòl planificat en l’anterior planejament (199 hectàrees més d’extensió), distribuït en quatre nous sectors: Palau Nord, Palau Sud-Can Guitard i Bellots II al sud de la ciutat, i la Franja Nord al nord. Tal i com dèiem, el desenvolupament d’aquests nous sectors apareix estretament condicionat per la conjuntura econòmica que s’està vivint d’ençà de les acaballes de l’any 2007. Així, per exemple, el polígon d’activitats econòmiques de Els Bellots II que, amb 95 hectàrees de superfície, estava destinat a convertir-se en una de les zones especialitzades en l’acolliment d’activitat econòmica més grans de l’entorn metropolità barceloní, encara està


per desenvolupar malgrat comptar amb pla parcial aprovat definitivament des de finals de 2005, amb projecte de reparcel·lació des de juny de 2007, i tot i que estava previst que al llarg de l’any 2009 s’iniciés el seu procés d’urbanització per part de la junta de compensació que, a finals de 2008, ja n’havia iniciat la seva comercialització.

Mapa de localització dels polígons i zones industrials de Terrassa

P.I. Carrer d'Alemanya

P.I. Est

Segle XX

P.I. Can Petit

P.I. Nord

P.I. Colom II

P.I. SantaMargarida I

Can ParelladaIndustrial

P.I. SantaMargarida II

Els Bellots

P.I. Can Palet

Sector Montserrat

P.I. Can Guitard

P.I. La Gripia

P.I. Can Farcan

0 1 20,5Km

Polígons industrials

Poligons Industrials

illes Industrials Font: Ajuntament de Terrassa, Servei de Sistemes d'Informació Territorial i Població.

Oferta de sòl productiu del nou Pla d'Ordenació UrbanísticaSuperfície de nou desenvolupament d'activitats terciària i industrial

Superfície % respecte Superfície % respecte Superfície neta Superfície brutaSectors d'activitat terciària m 2 del total d'activitat industrial m 2 del total total m 2 total m 2

Palau Nord 183.170 43,51 183.170 407.044Palau Sud-Can Guitard 100.815 23,95 242.823 38,63 343.638 763.642Els Bellots 70.100 16,65 385.805 61,37 455.905 911.810Franja Nord 66.862 15,88 66.862 267.448

Total 420.947 100 628.628 100 1.049.575 2.349.944

Font: Ajuntament de Terrassa, Gerència Municipal d'Urbanisme. Pel que fa a la resta de sectors, Palau Sud-Can Guitard compta amb la corresponent figura de planejament derivat aprovada des de finals de 2007,

190 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 mentre que la Franja Nord compta des de novembre de 2012 amb l’aprovació de l’avanç del seu pla de millora urbana que té com a objectiu impulsar el desenvolupament urbanístic del Parc Científic i Tecnològic Orbital 40. Tinguem present que, malgrat aquest alentiment en el desenvolupament del nou sòl industrial, en el context metropolità Terrassa ha actuat com un dels nodes productius més importants del país atenent a la dotació de sòl industrial ocupat. Així, durant la primera meitat de la passada dècada, segons l’Atles Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, la ciutat presentava un índex de concentració de sòl industrial (relació entre el sòl qualificat industrial ocupat en un municipi i el sòl total qualificat com a tal en el conjunt de la regió metropolitana) del 3,74%, només superat pel 9,45% que ostentava la capital catalana. Per darrera d’aquests, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Martorell, el Prat de Llobregat, Sabadell, Rubí, Granollers, o Parets del Vallès, formaven amb els anteriors un grup de dotze municipis, el 7,6% del total de municipis de la RMB, que concentraven el 40% de la dotació total de sòl industrial ocupat. Grau d’especialització dels municipis de la RMB en sòl industrial1. 2001

Terrassa

Font: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Atlas industrial de la RMB. Diagnosi Territorial, 2004. 1. Municipis amb més de 50 hectàrees de sòl industrial.

En una lectura similar, però atenent a la informació urbanística proporcionada pel Sistema d’Informació del Mapa Urbanístic de Catalunya (SIMUC), al finalitzar aquesta primera dècada del segle XXI la ciutat s’erigiria com a tercer municipi metropolità en concentració de sòl urbà destinat específicament a activitat econòmica, amb un 4,3% del total de sòl metropolità, per darrera només de Barcelona (amb un índex de concentració del 7%) i Castellbisbal (un 4,8%), i amb un valor similar al del municipi també vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, per damunt dels índex ostentats per municipis com Martorell (un


3,7%), Barberà del Vallès (un 3,1%), Sabadell o Parets del Vallès (amb un 2,5% cada un), o bé el Prat de Llobregat o Granollers (amb un 2,4% respectivament)38. Tinguem en compte que els 17 primers municipis metropolitans en concentració de sòl industrial aglutinarien fins el 50,6% del sòl productiu existent a la regió, i d’aquests més de la meitat (9) correspondrien a municipis del Vallès Occidental, una comarca que amb més de 2.500 hectàrees de sòl qualificat per a l’acolliment d’activitats productives concentra un terç del sòl productiu metropolità (el Baix Llobregat n’aglutina un 23,3% i el Vallès Oriental un 16,7%). De fet, l’extensió d’aquest índex de concentració al conjunt del país permet situar la ciutat de Terrassa com la quarta del país en volum de sòl dedicat a activitat, només per darrera de Tarragona, que encapçala el rànquing amb 702 hectàrees, Barcelona i Castellbisbal.

Índex d’especialització del sòl municipal en activitat econòmica. Municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2009

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa Urbanístic de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya.

Pel que fa al nivell d’especialització del sòl municipal en usos específicament productius (rellevància del sòl qualificat per a activitat econòmica en relació a la resta d’usos), la ciutat de Terrassa apareix en el nivell mitjà, lluny dels elevats nivells d’especialització de municipis com Martorell, Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà, Castellbisbal o Barberà del Vallès. 38 Per ampliar aquesta informació pot consultar-se l’informe, elaborat per l’OESST (2012), Sòl per a la localització d’activitat econòmica a Catalunya. Anàlisi del planejament municipal vigent l’any 2009 disponible a: http://www2.terrassa.cat/laciutat/xifres/xifres.php.

192 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 D’aquesta manera, de la combinació d’aquestes dues variables d’anàlisi (concentració de sòl industrial i especialització industrial del sòl municipal), Terrassa queda perfectament emmarcada en el conjunt de municipis de vella industrialització, que compten amb una major concentració de sòl industrial ocupat, però paral·lelament ocupen posicions més modestes (major equilibri en els diferents usos del sòl urbà) pel que fa al nivell d’especialització industrial del seu sòl municipal. En la banda contrària, els municipis d’industrialització recent, receptors de les deslocalitzacions industrials procedents del nucli central metropolità o de les ciutats metropolitanes de vella industrialització, i que han estat atractors de noves inversions industrials a la recerca de localitzacions centrals en el context català, presenten dotacions de sòl industrial menys importants però amb un nivell d’especialització del sòl en usos industrials marcadament més significatiu. 5. La valorització del sòl El nombre d’unitats cadastrals urbanes ha anat incrementant-se progressivament en consonància amb el propi desenvolupament de la ciutat, que, tal i com hem vist, ha resultat especialment intens en bona part d’aquesta primera dècada del segle XXI. Així, d’ençà de la darrera revisió cadastral l’any 1996, el nombre d’unitats ha anat creixent al voltant d’un 5,5% anual, oscil·lant entre increments propers al 9%, com el de l’any 2000, o força més modestos, al voltant del 2% en el bienni 1998 i 1999, o l’any 2004. D’ençà de l’any passat, però, s’estan produint els increments anuals més baixos de les dues darreres dècades, del 1,1% l’any 2012 i del 1,2% aquest passat 2013 (de les 150.519 a les 152.377 unitats cadastrals urbanes). D’aquesta manera, es consolida la involució en la incorporació de noves unitats coincidint amb la conjuntura econòmica adversa que s’està vivint: d’ençà de l’increment del 5,5% que tingué lloc en l’exercici de l’any 2008, la resta de balanços anuals ha anat progressivament a la baixa.


CadastreValor de l'immobiliari urbà. 1992-2013

Concepte 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

N. d'unitats urbanes 69.952 73.610 77.959 80.539 84.295 87.835 89.682 91.774 99.840 103.423Valor cadastral total (milions ptes.) 201.400 209.963 225.919 236.946 252.383 469.165 483.952 504.085 560.299 585.597Valor cadastral total (milions euros) 1.210 1.262 1.358 1.424 1.517 2.820 2.909 3.030 3.367 3.520Tipus impositiu (%) 0,7470 0,7830 0,9860 0,9860 0,9940 0,5870 0,5890 0,5900 0,5920 0,6090

Concepte 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

N. d'unitats urbanes 108.360 112.554 115.138 118.155 123.076 128.718 135.785 140.696 145.151 148.945Valor cadastral total (milions ptes.) 622.064 660.562 715.083 756.062 802.511 834.761 886.504 935.255 1.108.963 1.008.393Valor cadastral total (milions euros) 3.739 3.970 4.298 4.544 4.805 5.017 5.328 5.621 6.665 6.061Tipus impositiu (%) 0,6210 0,6300 0,6360 0,6460 0,6520 0,6580 0,6640 0,6800 0,6800 0,6800

Concepte 2012 2013

N. d'unitats urbanes 150.519 152.377Valor cadastral total (milions ptes.) 1.024.655 1.044.555Valor cadastral total (milions euros) 6.158 6.278Tipus impositiu (%) 0,6800 0,6800

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Terrassa, Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat. D’altra banda, la revisió del cadastre de 1996 va permetre actualitzar el valor de l’immobiliari urbà, que actualment se situa en 6.278 milions d’euros, la qual cosa suposa haver doblat aquella xifra (2.820 milions l’any 1997) en quinze anys. Alhora, juntament amb la revalorització cadastral s’ha mantingut el tipus de l’impost de béns immobles al voltant del 0,68%, fet que ha comportat el manteniment de la pressió fiscal.

Evolució del valor cadastral immobiliari urbà. Terrassa, 1992-2013

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

Valo

r cad

astr

al

Milio

ns e

uros

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

Núm

. unitats urbanes

Valor cadastral total (milions euros)Núm. unitats urbanes

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. Ajuntament de Terrassa, Serveis de Tecnologia, Logística i Qualitat.

194 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 6. Usos del sòl a Terrassa 39 La ciutat de Terrassa és eminentment compacta, i el POUM aprovat l’any 2003 posa molt d’èmfasi a consolidar i reforçar aquesta estructura urbana. Aquest fet esdevé determinant a l’hora d’analitzar les transformacions esdevingudes en els usos del sòl al terme municipal de Terrassa ja que, a diferència de molts àmbits territorials de l’entorn metropolità, el dinamisme demogràfic i econòmic de la ciutat no s’ha traduït en una desmesurada extensió de la ciutat damunt del territori. Tot i així, evidentment, el territori municipal no ha estat al marge de l’etapa més intensa de desenvolupament urbà mai viscuda pel país. Una època caracteritzada per les intenses transformacions territorials que han alterat substancialment, i especialment, la fisonomia de la metròpolis barcelonina. La vitalitat demogràfica i econòmica viscuda per la ciutat en aquests darrers dos decennis, especialment intensa en el darrer, ha motivat una gens menyspreable transformació del territori municipal, bàsicament en termes de creixent artificialització del mateix40.

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 1993-2009 Evolució de les cobertes del sòl (Nivell 1 del MCSC), % de superfície del terme municipal

37,1%

38,2%

9,3%

7,7%

23,3%

12,2%

25,7%

35,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

1993

2009

Arbrat dens Arbrat clar Matollars Prats i herbassars

Improductiu natural Aigües continentals Conreus Improductiu artif icial

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF). D’aquesta manera, entre 1993 i 2009, el sòl improductiu artificial al municipi s’ha incrementat en 717 hectàrees (un creixement del 39,8%), passant de representar un 25,7% de la superfície municipal l’any 1993, a significar més d’un terç de la mateixa l’any 2009 (concretament un 35,9%). Un procés creixent d’artificialització que es fa, bàsicament, a costa de les cobertures agrícoles que han vist disminuir en aquests mateixos 16 anys en un 47,8% la seva superfície

39 La informació de base utilitzada per a la redacció del present apartat és el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC), que és una cartografia temàtica d'alta resolució dels principals tipus de cobertes del sòl del país realitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), finançada pel Departament de Medi Ambient i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 40 Per a més informació sobre les transformacions territorials ocorregudes en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa pot consultar-se l’informe, elaborat per l’OESST (2011), Transformacions territorials en l'àmbit del sistema urbà de Terrassa. 1993-2006, accessible a : www.terrassa.cat/xifres.


(781 hectàrees menys), passant de representar un 23,3% de la superfície municipal l’any 1993, a significar-ne tant sols el 12,2% l’any 2009. Per la seva banda, les cobertes del sòl forestals no només han continuant essent majoritàries, ja que eren el 51% de la superfície municipal a inicis de la dècada dels noranta del segle passat, sinó que en aquesta dècada i mitja han vist incrementar la seva extensió en un 1,8% (63 hectàrees de sòl), passant a representar un 52% de la superfície municipal l’any 2009.

Mapa del procés d’artificialització del sòl. Terrassa, 1993-2009

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) elaborat pel CREAF.

Aquesta creixent artificialització de la superfície municipal s’explica, en bona mesura, a partir de projectes urbanístics i territorials concrets que han tingut

196 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2013 lloc en aquest període, bàsicament per addició a la trama urbana consolidada. És el cas dels desenvolupaments urbanístics de caràcter eminentment residencial de Can Roca al nord de la ciutat; del Roc Blanc a ponent; i del Sector Montserrat, Torre-Sana o la Grípia a l’est; dels desenvolupaments urbanístics, lligats en aquesta ocasió a la localització d’activitats econòmiques, als PAE de Santa Margarida II (àrea del Parc Vallès) o Can Petit; o del projecte d’urbanització i recuperació del torrent de Vallparadís com a parc urbà. Però també d’altres desenvolupaments deslligats d’aquesta, com la construcció del camp de golf a Torrebonica i Can Bonvilà per al trasllat a la ciutat del Reial Club de Golf el Prat.

Cobertes del sòl al terme municipal de Terrassa, 1993 - 2009Evolució de les cobertes del sòl (nivell 2 del MCSC)1

1993 2009Tipus de coberta del sòl (nivell 2) Superfície (en hectàrees) Superfície (en hectàrees)

Aigües continentals 5,4 6,6Boscos clars (no de ribera) 30,5 88,4Boscos de ribera - 16,1Boscos densos (no de ribera) 2.599,6 2.661,4Canals i basses agrícoles - 0,3Conreus 1.634,8 853,7Matollars 649,2 543,3Plantacions de pollancres - 1,5Prats i herbassars 134,2 192,9Roquissars 41,1 39,5Vies de comunicació 76,2 243,4Zones d'extracció minera 105,9 79,6Zones esportives i lúdiques 17,1 232,1Zones nues 120,6 95,3Zones urbanitzades 1.601,4 1.961,8

Font: elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (CREAF).1. El Nivell 2 de llegenda del Mapa de Cobertes del Sol de Catalunya (MCSC) és el nivell màxim de detall al qual és possible fer la comparació entre la 1era edició (any 1993) i la 2ona edició del MCSC (any 2006).

A un nivell de detall major, i per darrera d’aquesta pèrdua de sòl dedicat a conreus (781 hectàrees menys en aquests 16 anys), que suposa reduir pràcticament a la meitat l’extensió de sòl agrari al terme municipal, les principals transformacions prenen la forma de guanys de superfície en zones urbanitzades, zones esportives i lúdiques, i en vies de comunicació, tres categories que abanderen el procés d’artificialització ocorregut en aquesta darrera dècada i mitja. Conjuntament les tres tipologies de cobertes totalitzen 742,6 hectàrees de sòl guanyades, de les quals 360,4 (el 48,5%) corresponen a guanys en zones urbanitzades, 215 hectàrees (el 28,9%) representen guanys d’extensió de zones esportives i lúdiques, i les 167,2 hectàrees restants (el 22,5%) corresponen a vies de comunicació. En termes relatius, però, destaca per damunt de tot l’increment de sòls destinats a zones esportives i lúdiques


(creixen en un 1.257%), i no és gens menyspreable el guany en superfície de les vies de comunicació (tripliquen la seva extensió, creixent en un 219,4%). Pel que fa a les cobertures forestals, malgrat significar canvis de menor envergadura i dimensió en termes absoluts, són prou significatius els increments en superfície de boscos (135,7 hectàrees en total, amb un increment del 189,7% dels boscos clars) i de prats i herbassars (58,7 noves hectàrees, que signifiquen un creixement del 43,7%), o la pèrdua de 105,9 hectàrees de matollars (una davallada del 16,3% en extensió).

Territori, urbanisme i habitatgexifres.terrassa.cat/ic13/07ic13urbanisme.pdf · Aquest és el...

Documents

Transcript of Territori, urbanisme i habitatgexifres.terrassa.cat/ic13/07ic13urbanisme.pdf · Aquest és el...