Urbanisme autosuficient

URBANISME

AUTOSUFICIENT

TREBALL DE RECERCA

Autor: Fèlix de Balanzó Olivé

Tutor: Aleix Gabarró Sust

Institut Montserrat

Curs 2013-14

Urbanisme autosuficient Pàgina 2

"Que las casas sean jardines y los jardines sean casas"

Luis Barragán


ÍNDEX

1. Explicació d’autosuficiència.

2. Explicació de sostenibilitat.

3. Explicació del concepte Habitatge-Metròpolis dins de

l’urbanisme autosuficient.

3.1. Habitatge

3.2. Edifici

3.3. Illa d’edificis

3.4. Barri

3.5. Ciutat

3.6. Metròpolis

4. Exemples d'urbanismes autosuficients actuals i

explicació d’aquests.

4.1. AIGUA: Projecte urbanístic desenvolupat a

Kronsberg, Alemanya.

4.2. ENERGIA: Projecte urbanístic

desenvolupat a Vauban, Alemanya.

4.3. MOBILITAT: Projecte urbanístic

desenvolupat a Curitiba, Brasil.

4.4. MATERIAL I RESIDUS: Projecte urbanístic

desenvolupat a Lona, Equador.

4.5. MONEDA LOCAL: Projecte urbanístic

desenvolupat a Totnes, Regne Unit

5. Conclusions.

6. Glossari.

7. Bibliografia.


1. AUTOSUFICIÈNCIA

El concepte d’autosuficiència, és la capacitat d’una ciutat de produir primeres

necessitats i d’altres a partir de productes locals.

Autosuficiència Actual: La nul·la autosuficiència mundial en la qual ens tro-

bem ara mateix es deu a què l’esser humà te un nivell d’autosuficiència de-

penent de l’ambient en què es troba, i al ser un àmbit global, la nostra auto-

suficiència és nul·la, ja que, actualment no som conscient de la ubicació on

es fabrica qualsevol producte dels que consumim avui en dia, per tant no ens

preguntem per l’explotació d’altres indrets, els quals acostumen a ser ter-

cermundistes. L'autosuficiència connectada permet ser conscient del nivell

de sobre consum en el qual ens trobem avui en dia i d’aquesta manera es

podria oferir més resistència a un col·lapse global per falta de matèries de

primera necessitat causat per la importació de productes.

L’ urbanisme autosuficient, proposa capacitar les ciutats per ser autosufici-

ents, però dins d’un marge sostenible, és a dir al ser autosuficients som sos-

tenibles.

Objectiu Ciutat

La ciutat hauria de ser com un organisme més dins de la naturalesa, actual-

ment només consumeix recursos i n’extreu residus, dit així no es pot consi-

derar com a sostenible, aquesta hauria de restablir la balança per a poder

formar part de la natura, sent més productiva i de contaminació zero.

Un dels objectius per a què es compleixi és que passi de ser un model cen-

tralitzat de consum que acapara tota la producció descentralitzada i passes a

ser un model de producció local en una societat d’informació amb gestió de

recursos. És a dir moltes petites ciutats productives dins d’una gran, de ma-

nera que s’autoabasteixen i no depèn d’altres, amb una connexió exterior a

través d’Internet.


2. SOSTENIBILITAT

La sostenibilitat d’un urbanisme té com a objectiu generar un entorn urbà el

qual no atempti contra el medi ambient, i que proporcioni recursos urbanís-

tics suficients. No només pel que fa a l'eficàcia energètica i de l'aigua, sinó

també per la seva funcionalitat, com un lloc que sigui millor per viure.

Quan parlem d’Urbanisme Sostenible, hi han tres aspectes que s'han d'apli-

car perquè el desenvolupament que es proposa no comprometi a les gene-

racions futures:

Sostenibilitat mediambiental:

L’ urbanisme ha de provocar la menor alteració de l'ecosistema en el

qual s'insereix: causar el menor impacte possible sobre el medi ambi-

ent i el territori, consumir la menor quantitat de recursos i energia i ge-

nerar la menor quantitat possible de residus i emissions.

Sostenibilitat econòmica:

El projecte ha de ser econòmicament viable per no comprometre més

recursos econòmics que els estrictament necessàris, ja que aquests

són sempre limitats, i les necessitats de la societat, sempre superiors

als recursos disponibles.

Sostenibilitat social:

S'exigirà de qualsevol projecte urbà denominat sostenible que res-

pongui a les demandes socials del seu entorn, millorant la qualitat de

vida de la població, i assegurant la participació ciutadana en el dis-

seny del projecte.

Han de satisfer les necessitats de la societat com alimentació, roba,

habitatge i treball, ja que si la pobresa és habitual, el món estarà en-

caminat a catàstrofes de diversos tipus, incloses les ecològiques. Així

mateix, el desenvolupament i el benestar social, estan limitats pel ni-


vell tecnològic, els recursos del medi ambient i la capacitat del medi

ambient per absorbir els efectes de l'activitat humana.

Davant aquesta situació, es planteja la possibilitat de millorar la

tecnologia i l'organització social de manera que el medi ambient

pugui recuperar-se al mateix ritme que és afectat per l'activitat huma-

na, justificant el desenvolupament sostenible que prové tant del fet de

tenir uns recursos naturals limitats (nutrients al sòl, aigua potable,

minerals, etc.), Susceptibles d'esgotar, com del fet que una creixent

activitat econòmica sense cap més criteri que l'econòmic produ-

eix , tant propis com mundials, greus problemes mediambientals

que poden arribar a ser irreversibles.

Davant tots aquests fets, s’han presentat propostes com, les eines

d'implementació de desenvolupament sostenible en la producció i els

serveis, com pot ser el conjunt d'activitats denominades Pro-

ducció Més Neta. Aquest concepte parteix del principi de sostenibilitat

de les activitats humanes requerides per suplir necessitats bàsiques i

suplementàries (qualitat de vida), incorporant elements com: mínimes

emissions, bones pràctiques de producció i operació, maneig adequat

i aprofitament del subproducte i el residu, disminució en el consum

d'entrades, etc. D'aquesta manera, s'observa que el desenvolupament

sostenible no és per si mateix un element sociològic, sinó que ha de

formar part d'un teixit en el qual la producció, l'economia, el benestar i

l'ambient juguen sempre del mateix costat. Aquest concepte de des-

envolupament sostenible, s'enfoca des del costat de l'oferta ambiental,

sota l'òptica d'obtenir rendiments ferms. És a dir, una productivitat bà-

sica, d'acord a la capacitat que poden subministrar els ecosistemes.

Una altra dimensió del concepte és que el context des d'on s'enfoca el

desenvolupament tendeix a ser diferent en els països llatinoameri-

cans, part d'un àmbit nacional a un global, que s'assenta en interrela-

cions globals i de naturalesa local.


L'evolució del pensament sobre el desenvolupament, en termes histò-

rics, s'ha donat en el marc de lluites socials, a través de la pugna en-

tre el capitalisme i el socialisme, entre la classe obrera i el capital i el

pensament humà i les forces de la naturalesa. Al llarg de les últimes

set dècades del segle XX, i part d'aquesta primera dècada del segle

XXI, el concepte de desenvolupament s'ha expandit i enriquit, però

també s'ha fragmentat, ja que es va prenent d'ell aspectes d'acord a la

gravetat que confrontin els països en el seu diagnòstic ambiental,

sense ser assumit com una orientació universal de cura del medi am-

bient, cosa que no es té en compte.

Condicions per al desenvolupament sostenible.

Els límits dels recursos naturals suggereixen tres regles bàsiques en

relació amb els ritmes de desenvolupament sostenibles.

Cap recurs renovable haurà d'utilitzar a un ritme superior al de

la seva generació.

Cap contaminant haurà de produir a un ritme superior al que

pugui ser reciclat, neutralitzat o absorbit pel medi ambient.

Cap recurs no renovable haurà d'aprofitar a major velocitat de

la necessària per substituir-lo per un recurs renovable utilitzat

de manera sostenible.

Segons alguns autors, aquestes tres regles estan forçosament lliga-

des a la inexistència d'un creixement demogràfic.


ENQUESTA

Et sents interessat pel medi ambient?

Sí 71%

No 8%

Avegades hi pens-ho 21%

Creus que podriem viure únicament de recursos sostenibles?

Sí 54%

No 21%

Pot ser 25%


Saps que és l'urbanisme sostenible?

Sí 67%

No 4%

Em sona 29%

Saps alguna de les seves utilitats?

Sí 71%

No 17%

Po ser 13%


Podries anomenar alguna?

La gran majoria 22%

Alguna 30%

Nomès em sonen 48%

Creus que l'urbanisme sostenible té futur?

Sí 63%

No 8%

No en se prou com per respondre 29%


Creus que amb els urbanismes sostenibles s'acabarien problemes com el calentament global?

Sí 54%

Pot ser 33%

No 13%

Et sona algún d'aquests termes?

Reciclar 46%

Ecobarri 25%

Hort Ecològic 29%


Durant el curs es va realitzar una enquesta dins d’una de les classes de l’

institut, en aquesta enquesta es va reflexar un fet important.

Els alumnes eren conscients que darrere l’ urbanisme sostenible es pot des-

envolupar un bon futur, però al no disposar de coneixements sòlids, no són

capaços de voler fer un canvi determinant envers la seva actitud cap aquest

tema.

Per tant si en les futures generacions es pogués conscienciar de la impor-

tància

i dels coneixements bàsics per a un projecte com aquest, seria molt més fàcil

que el moviment anés cap endavant.

3. ORGANITZACIÓ DEL CONCEPTE HABITATGE-METRÒPOLIS DINS

DE L’URBANISME AUTOSUFICIENT INTEL.LIGENT.

3.1. HABITATGE

La primera idea com a canvi de l'habitatge és capacitar d'in-

tel·ligència la casa en general, de manera que tots els objectes

siguin intel·ligents a partir de microxips formant així una xar-

xa intel·ligent interior pròpia de l’edifici. Però per formar aquest

edifici s’hauria de començar a construir juntament amb

l’estructura física. Per altra part, la intel·ligència de l’edifici sorgi-

ria de l’intercanvi d’informació, (similar a les neurones del cer-

vell humà) dotant-lo de capacitat lògica i aquesta augmenta-

ria paral·lelament amb el creixement físic, creant el concepte

“Internet entre objectes” i donant forma a l'aplicació, “Ki-

ller application” una aplicació que permetria que solucions a

problemes es desenvolupessin globalment, però tal com s’ha

comentat abans perquè aquesta xarxa global pogués funcionar,

s’hauria de dividir en diversos espais, els quals s’ha arribat a la

conclusió que serien: essers vius, objectes, espai, xarxes, límits

i continguts, actuan cadascun de forma exclusiva fent així que


la suma de totes es consideraria l’ordinador central de la casa, i

la suma de tots els habitatges de la ciutat un gran ordenador

central, de manera que cada casa seria un petit ordenador

(aquest estaria connectat a Internet).

Amb l’objectiu de materialitzar a Internet tot el que ens envolti

de manera que sigui de coneixement global. Incitant així a la

gent perquè comparteixi informació i com a conseqüència tot-

hom obtingui coneixements més fàcilment. Aquests coneixe-

ments tant poden ser com d'oferiment de la producció local com

merament intel·lectual.

Respecte a la sostenibilitat d’aquest, per conscienciar a la gent

de la necessitat del canvi, en un futur el que determinarà el preu

d'un element clau en la nostra societat com per exemple l'elec-

tricitat, no serà el preu del mercat, sinó la distància entre pro-

ducció i consum i el tipus de producció, és a dir com a menor la

distància i més sostenible el sistema de producció (ex: centrals

eòliques) més econòmic serà aquest.

Altrament hi ha altres temes com l’accés a l'habitatge i la pro-

ducció local, que també haurien de variar, en un futur la intenció

de les grans empreses ja no haurà de ser mala producció i preu

barat, per a convertir el terreny en el qual s'ha edificat simple-

ment en “ espai brossa”, ja que aquest habitatge no tindrà cap

característica per a poder ser auto sostenible i poder anar evo-

lucionant de manera que finalment s’integri com un organisme

més de la naturalesa, sinó que el nou model, s’haurà de carac-

teritzar per una bona producció de qualitat i per part del propie-

tari un oferiment de lloguer a preu raonable per als inquilins que

vulguin viure en ella, promovent d’aquesta manera la conscien-

ciació per a una casa amb un futur sostenible i també incenti-

vant l'economia local.

La qual gràcies a la producció local també podria augmentar, ja

que també s’ha pensat a introduir un sistema de moneda local,

que consistiria a promoure la producció local de manera que el


preu de qualsevol producte produït dins d’un mateix lloc sigues

més econòmic, conscienciant així a la gent a l'hora de voler ela-

borar primeres necessitats, del sobre consum al que estem

acostumats.

3.2. EDIFICI

Aquest, es considerarà com un organisme que s’habita, on el

que fins ara només ens hem assentat per a consumir i millorar

la qualitat de vida únicament mirant cap a l’espècie humana i no

cap al medi ambient, de manera que fins a l’actualitat només

consumíem matèria, que provenia de la naturalesa i la retornà-

vem en forma de residus, convertint-nos així en consumidors

egoistes en lloc de creadors naturals de recursos amb l’objectiu

d'intercanviar-los i combinant-ho. Amb els nous edifi-

cis intel·ligents que tindran un preu econòmic de construcció,

més alt, però amb més avantatges com la repartició de funcions

de l’edifici entre els habitatges de manera que, produeixi local-

ment, artificialment i gestioni naturalment amb l’objectiu de, in-

tegrar-se com un organisme més de la naturalesa que, no afecti

el sistema de la natura a partir de l'optimització de matèries pri-

meres i la nul·la emissió de residus, ja que actualment, un 1/3

de l’energia consumida en el món és degut a l’existència

d’edificis, i un 10% d’aquests als edificis urbans.

Aprofundint més en l’assumpte de la producció d’energia, per a

poder crear el concepte “slow city” la creació d'energia es con-

centrarà dins dels habitatges, ja que abans sempre es presen-

tava als afores, però la gran expansió de l’urbanisme, se les ha

acabat trobant a sobre, però al voler explotar la producció local,

s’hauran de complir certs requisits, tal com abans tots els edifi-

cis havien de comptar amb llum i aigua, en un futur tots hauran

de produir el que consumeixen de manera sostenible, a més de

tornar-se grans centres de producció d'energia de la ciutat, però

perquè sigui possible s’hauran de crear xarxes internes entre


edificis per a gestionar els processos de gestió i consum dels

habitatges. Per exemple: Com que els edificis seran grans cen-

tres potencialment creadors d’energia, aquests la podran redis-

tribuir emmagatzemant-la en cotxes i aquests distribuir-la per

ordinadors o aparells elèctrics. Demostrant així que aquest ur-

banisme també influenciarà en diferents sistemes com la pro-

ducció, l'habitatge i la mobilitat, confirmant el fet que si els edifi-

cis produeixen energia, podrà decidir com utilitzar-la: utilitzar-la

de forma local, vendre-la a xarxa o emmagatzemar-la en bateri-

es del mateix edifici, donant forma al repte més important per

aquests nous principis que impliquen la producció d’energia de

forma local, la seva gestió intel·ligent, el reciclatge de residus i

la redepuració d’aigües, donant com a conseqüència la creació

de nous dissenys que reintegrin en l'habitabilitat dels humans.

3.3. ILLA D’EDIFICIS

Les illes de cases, es consideraran centres de gestió que a par-

tir d'ells possibilitaran interactuar entre, empreses privades,

comunitats o persones sense necessitat d’accedir a l’espai pú-

blic, però actualment la densitat d’aquestas està dividida entre,

per exemple l'aglomeració de les illes de Barcelona en

l’eixample, i la gran expansió d'habitatges en forma d'illa a Pho-

enix. Per tant, el següent pas que hauran de realitzar, serà la

desconcentració (Barcelona) o reconcentració (Phoenix) de les

illes depenent de l’habitabilitat que vulguin disposar els ciuta-

dans.

Per part de la desdensificació, aquesta vindria acompanyada de

la creació d’espais verds i infraestructures per sota del nivell del

carrer per agitar la interactuació social.

Però passant cap al tema de l'energia, si decidíssim apostar per

un urbanisme similar al de l’eixample ( Pla Cerdà), i reduíssim la

densitat d’aquest (desdensificació), i haguessin de produir

l’energia localment, la seva diversitat funcional de demanda, els

permetria disminuir infraestructures de producció d'energia, ja


que el consum d’energia es produiria en diversos moments del

dia.

En comptes una illa d'habitatge mono funcional, seria més ine-

ficient en tenir una demanda única de grans quantitats en diver-

sos moments del dia i altres de molta poca necessitat, presentat

un model de sostenibilitat que no es veuria amb bons ulls.

Per tant, les illes diverses seran més eficients que les mono

funcionals.

Per exemple a Barcelona ciutat (Sense comptar zona franca), hi

ha unes 10.230 illes urbanes. Una edificació amb usos mixtes i

amb una proporció de 70/30 entre habitatges i centres de tre-

ball, tindrà una mitja de consum energètic amb valors entorn de

1.400.000 kWh i 760.000.000 kilocalories a l'any.

EXEMPLE DEL FUNCIONAMENT D’UN EDIFICI AUTOSUFICIENT


Si imaginéssim que cobrim la superfície de l'illa amb un sistema

fotovoltaic d'alta eficiència, com una mitja de rendiment del

23%, es podria produir un 65% de l'electricitat que es necessita

de forma anual a l’illa d’edificis. I a més si s’utilitzessin, sistemes

fotovoltaics a la coberta,es podria incrementar entre un 15 i

20% la producció elèctrica, arribant així a valors quasi suficients

produir tota l'energia de forma local. Però l'autosuficiència ener-

gètica urbana només s’aconseguirà si es produeixen recursos

de forma local i s’optimitzen millor. Tot i això, gràcies a la crisi

econòmica, el món occidental fomentarà més la creació d'es-

pais urbans que estiguin basats en el reciclatge que no pas l'-

expansió de les ciutats.

D’aquesta manera promovent més l'oportunitat de regenerar ur-

banismes i transformar-los en més autosostenibles i fer les ciu-

tats més eficients, a més de donar-li més valor al territori refor-

mat.

Provocant que aquestes illes creïn xarxes d’energies entre

elles, incloent-hi espais monumentals, que aportaran un altre ti-

pus d’energia, l'econòmica que vindrà derivada del turisme.

Per altra banda, un altre dels grans aspectes que presenta

l’urbanisme auto sostenible, és la seva intenció de poder fabri-

car qualsevol cosa en qualsevol indret del món, gràcies a la

compartició d'informació i la utilització de màquines de fabrica-

ció personal. Dit d’altra forma, segles abans, qui volia un objec-

te l’havia de produir ell mateix, però determinats projectes no es

podien dur a terme per falta d'informació, però en l’època actual

qualsevol informació per a dur a terme un procés és possible

gràcies a Internet. I en aquest moment és on entren els "Fab-

Lab", és a dir petits laboratoris personals de producció que grà-

cies a ells es pot construir des d’un petit ordinador fins a una

casa, d’aquesta manera podem imaginar centenars de nous

formats de microempreses, les quals poden abastir productes a

mil·lions de persones.


Però, perquè fabricar una cadira localment si, comprar una

a Ikea és més econòmic? I és aquí on rau la clau del nou urba-

nisme i societat intel·ligent que es proposa, ja que al produir

personalment la cadira, a més d'adquirir el producte, també

s’adquireix el coneixement de com produir-la, donant inèrcia a

la voluntat de tenir més coneixement sobre altres conceptes, és

a dir a produir-ne altres. A més de la satisfacció d'haver-lo pro-

duït personalment.

Altrament, també s’ha de pensar en la producció local d'ali-

ments, que es basarà en la regeneració de les illes per tal de

formar edificis-granja, anomenats granges verticals, aprofitant el

sostre dels edificis, ja que un 80% d’aquests és desaprofitat,

aquests es podrien sostenir gràcies a la llum directa del sol que

rebrien i a la construcció de canals per a la recol·lecció d’aigües

de pluja que se subministraria als aliments que es produïssin en

aquestes.

3.4. BARRI

Són a la ciutats òrgans del seu cos edificat, desenvolupar així

les seves primeres unitats funcionals basant-se en l'acció de

l'intercanvi físic de recursos, convertint-ho en una unitat funcio-

nal productiva i a candidats a potencials a qualsevol interacció

orientada al mutu benefici, els barris són unitats d'ordre superior

a la habitatge, ja que defineixen la primera escala d'agrupació

comunitària que existeix en la ciutat. Per a què una ciutat sigui

autosuficient, lògicament els seus barris ho han de ser per la

qual cosa en una acumulació de 10.000 a 50.000 persones, pot

permetre a qualsevol comunitat social ser autosuficient.

Derivant als barris com a unitats que podrien

ser microciutats dins d'una gran ciutat. D'aquesta manera, han

d'existir barris híbrids (on poden existir tant habitatges, comer-

ços, llocs de treball escoles o tot el que es pot trobar dins d'una

ciutat) que poden aportar valor i diversitat a aquesta, i d'al-


tres monofuncionals que aporten una funcionalitat més especifi-

ca, que no com a microciutat.

Actualment, Internet és globalment conegut per la seva capaci-

tat d'ajuda en interacció mundial, tenim amics virtuals en la xar-

xa, es compren productes via Internet. Però aquesta via no s'es-

tà explotant per donar identitat pròpia als barris com a infraes-

tructures de producció, per ha urbanitzar barris o promoure el

comerç que s'hi podria produir. A més, la creació d'un disseny

propi de barri, podria satisfer les necessitats pròpies d'aquest i

sobretot crear una estructura més eficient i social.

La posició dels equipaments i altres centres funcionals, fomen-

ten o limiten la interacció social,. Una ciutat es crea pel nombre

d'interaccions que es produeixen entre ciutadans, especialment

en l'espai públic. La disposició física d'habitatges, llocs de tre-

ball, oci i equipaments, afavorirà o eliminarà el potencial del po-

tencial de trobades físiques espontànies entre veïns, de manera

que es fomenti o es limiti la creació del sentit de comunitat.

Moltes vegades la urbanització es deu a la necessitat d'urbanit-

zar un capital econòmic, que limita de forma estructural

el progrés físic dels hàbits de les persones, donant com a con-

seqüència que se sol mirar més cap als problemes que s'han de

gestionar en el present que les potencialitats socials, culturals i

econòmiques del futur.

D'aquesta manera es podria proposar crear grans horts urbans,

conservant l'agricultura existent, però no com hi ha activitat in-

dustrial sinó amb l'objectiu de crear una agricultura local que

subsistís gràcies a d’interès dels veïns, i què pogués permetre

als ciutadans cultivar fruites i verdures al costat de les seves

habitatges.

Donant com a resultat una urbanitat sense una forma de ciutat

tradicional.


Destacant tres punts: densitat social, diversitat funcional i cultu-

ra espacial, per a fomentar la cohesió social i construir la ciutat.

Una altra iniciativa la qual esta prenent molta força és la d'intro-

duir internet d'alta capacitat dins de la ciutat, ja que aquestes

fomenten la relació social entre veïns del barri i els permet viure

d'una manera més eficaç i a menys cost a més de poder crear

xarxes col·laboratives pròpies, utilitzant les tecnologies de la in-

formació.

La xarxa del barri permet la relació entre activitats i recursos

dels ciutadans a una escala superior però sense espais físics

associats.

3.5. CIUTAT

La ciutat és energia informada. Un sistema d'estructures funcio-

nals,socials i de govern desenvolupades durant segles per

els mateixos ciutadans amb la finalitat de permetre la vida hu-

mana.

La ciutat és en si mateixa un acumulador d'energia material.

Una agregació d'edificis i estructures urbanes que han requerit

quantitats enormes de recursos humans, físics i econòmics per

a fer-la possible, També és un acumulador d'energia humana.

Una concentració d'activitats socials i intel·lectuals pròpies d'una

cultura en la qual persones, famílies, organitzacions i empreses

s’organitzen per satisfer les seves necessitats com éssers vius.

Aquesta es podria considerar com un ecosistema en el qual una

comunitat de ciutadans interactua com una estructura en un in-

tercanvi permanent de matèria i energia tendents a conservar i

desenvolupar la vida humana.

Finalment, una ciutat es podria considerar com una construcció

cultural, on és desenvolupa la creació.

Una manera d'avaluar la capacitat de les ciutats, és definir la

seva quantitat d'emissió de CO2, que produeixen anualment.


Donat que en aquest factor no s'introdueixen la producció d'ali-

ments, les ciutats "zero emissions" són un objectiu a curt termi-

ni.

Exemple projecte Masdar

Un exemple d'aquestes és el projecte que s’està construint en

l'actualitat Abu Dhabi i molt segurament és el primer projecte

que s'ha autoimposat aconseguir una ciutat zero emissions.

Aquest projecte dissenyat per Fosters & Partners assumeix una

sèrie de decisions radicals des del seu origen. La ciutat des de

on s’ubica el districte esta dissenyada amb carrers estrets, se-

guint la tradició de les ciutats del desert, que fomenten les om-

bres i la refrigeració a través del sistema d'aigües en l'espai pú-

blic i el control de la circulació de l'aire. Els automòbils serien

elèctrics i funcionarien a través d'un sistema magnètic, sense

conductor, similar als sistemes de transport de contenidors dels

grans ports del món. Hi haurà grans aparcaments en els límits i

transbordadors que permetran el canvi de sistema de transport.

L'energia es produirà de forma local, tant en les cobertes dels

edificis, com a través de parcs fotovoltaics situats en l'entorn de

la ciutat.

L'empresa Masdar, impulsora del projecte té cinc divisions:

Masdar City, Masdar Power, Masdar Capital, Masdar Carbon i

Masdar Institute. El primer edifici construït en la ciutat ha estat

el Masdar Institute, un centre universitari que funciona en

col·laboració amb el MIT. (Masachussets Institute of Technolo-

gy)

Masdar Carbon, per altra part, s'encarrega de definir el que sig-

nifica zero emissions. Per aquest concepte es valora el CO2

emes durant la implantació de la ciutat, durant el seu funciona-

ment i les mesures compensatòries organitzades.

Hi ha tres maneres de valorar les emissions:


Strictly Zero Carbon: Sense emissions. No permet compensar

ni el carboni que es pogués emetre durant el funcionament d'u-

na ciutat.

Net Zero Carbon: Totes les emissions de carboni dintre de

l'àmbit de la ciutat s'eliminen o s'equilibren (equilibri significa

compensar les emissions acumulades) en la mateixa ciutat.

Carbon Neutral: Totes i cada una de les emissions de les quals

la ciutat és responsable, poden ser gestionades a través de la

compra de tercers fora dels límits de la ciutat. En els pròxims

anys, diverses iniciatives, permetran transformar aquestes valo-

racions abstractes en models a avaluar en temps real des de

les ciutats.

L'economia de la innovació urbana.

Les ciutats són un dels organismes de la terra més capacitats

per la supervivència, gràcies a la seva habilitat per transformar-

se, regenerar-se, créixer o incorporar noves tecnologies. L'efici-

ència urbana, és una nova forma d'invertir, que té una ampla

repercussió social, tot i això les transformacions no només són

d'ordre tecnològic, sinó que consta d'un ordre funcional dins de

la ciutat. Una ciutat intel·ligent, no només és una ciutat amb

sensors, el que proposa aquest repte és la capacitat de reforma

de les ciutats sobre aspectes relacionats amb la seva estructura

física i el seu funcionament, de manera que orienti l'economia

de la ciutat als serveis dels ciutadans. El negoci estaria a que-

dar-se a les ciutats. En tenir una interacció constant amb els

ciutadans. I en fomentar que els ciutadans siguin emprenedors

de noves formes d'economia. Una ciutat on la mateixa ciutat és

el servei, creant xarxes col·laboratives obertes en les quals

l’objectiu principal sigui el benestar humà.


3.6 Metròpolis

En els últims anys de la nostra era, una de les principals pre-

guntes de l'urbanisme ha estat com gestionar la constant ex-

pansió de les grans aglomeracions i la seva interacció amb la

naturalesa del seu entorn.

Actualment, les metròpolis són el producte del desenvolupa-

ment urbà al llarg del segle XX. Grans àrees del territori ocupa-

des per diverses construccions amorfes contínu-

es. Es succeeixen com peces disgregades d'espais de diverses

funcions, estructures i espais naturals. Mai en la història de la

humanitat hem tingut més coneixement sobre les ciutats, però

mai s'han construït de forma més vulgar. Dubai és un exemple

d'aquest fenomen, resulta insòlita l'acumulació de projec-

tes assentats de manera discontínua. Tot i això aquests països

només han fet el que molts altres van fer en un moment d'eco-

nomia creixent, s'han desenvolupat físicament per a desenvolu-

par la seva infraestructura i seguir estimulant l'economia local.

En estudiar aquest fenomen s'ha arribat a la conclusió que totes

les ciutats s'haurien de desenvolupar a partir de nuclis centrals

que lideren un creixement lògic i favorable per la ciutat, també

s'haurien de senyalar uns límits que definissin "el urbà" i " el na-

tural" per tal de poder introduir a poc a poc la naturalesa dins de

les ciutats, utilitzant-la per a l'oci, l'estacionament o el descans, i

així tenir l'oportunitat de renaturalitzar la ciutat. Aquesta renatu-

ralització suposa aconseguir un equilibri entre la ciutat i el medi

ambiental que el suporta, un augment de naturalesa en les ciu-

tats suposa una millor integració en ella, acoblar-se al cicle d'e-

quilibri, i aquest restabliria els sistemes mediambientals, que

amb el pas del temps hem anat desestructurant, amb la conta-

minació de residus, visual i acústica.


Finalment, el projecte d’una ciutat autosuficient en xarxa, és una

oportunitat per crear una plataforma en la qual puguin desenvo-

lupar-se diverses disciplines i diverses iniciatives relacionades

amb la producció d'energia, materials, residus, comunicacions,

reciclatge i aliments.

Unes iniciatives que són claus per definir les noves distribucions

de la ciutat, i per augmentar la qualitat de vida dels seus habi-

tants amb la utilització de les eines culturals i tecnològiques de

la nostra era.

4. EXEMPLES D’URBANISMES AUTOSUFICIENTS ACTUALS I

EXPLICACIÓ.

Tot urbanisme autosuficient, consta d'unes bases que s’hauran de remodelar

per a poder garantir una autosuficiència i sostenibilitat en les ciutats del futur.

Per tant a partir de projectes en funcionament o d’un futur pròxim en altres

ciutats, podem analitzar com i de quina manera es pot començar a fer petits

canvis dins la societat per a canviar el rumb actual. Actualment es considera

que les parts més importants dins d’un futur urbanisme autosuficient serien

la gestió de:

Aigua: Projecte urbanístic desenvolupat a Kronsberg, Alemanya

Energia: Projecte urbanístic desenvolupat a Vauban, Alemanya

Mobilitat: Projecte urbanístic desenvolupat a Curitiba, Brasil

Materials i residus: Projecte urbanístic desenvolupat a Loja, Equa-

dor

Moneda Local: Projecte urbanístic desenvolupat a Totnes, Regne

Unit


4.1. AIGUA: Kronsberg (districte de Hannover) Alemanya.

A la ciutat alemanya de Hannover destaca pel seu disseny sos-

tenible el districte de Kronsberg. Replantejat per a l'Exposició

Universal de l'any 2000, aquest eco barri representa un dels

programes urbans més avançats a Europa. És un compendi

que exemplifica perfectament la temàtica d'Humanitat, Natura i

Tecnologia que tenia aquesta exposició mundial.

La proposta d'aquest barri té un caràcter holístic, buscant com-

prendre el funcionament del barri com un tot, entenent que la in-

terrelació de la proposta urbanística amb l'entorn és tan impor-

tant com l'espectre social, que constituirà la comunitat del barri,

dins del que s'anomena la sostenibilitat social.

La sostenibilitat entesa com un concepte holístic considera els

valors intangibles, a més dels valors materials i quantificables

El projecte ha estat desenvolupat durant més de 12 anys en

dues fases : la de planificació i la de construcció. Durant la pri-

mera fase, s'han determinat les principals decisions estratègi-

ques i conceptes per al nou barri. A la segona fase s'ha treba-

llat a unir tots aquests elements i convertir-los en una realitat

construïda.


El projecte va ser ideat el 1994, pensat des de la intenció de

donar allotjament a la nova zona de l'Expo i resoldre així l'es-

cassetat d'habitatges existent el 1990 a la ciutat de Hanno-

ver. Un dels seus principis és el de crear les zones residencials

al voltant de les rutes de transport públic, per la qual cosa es

van concebre 3.000 habitatges per a ser habitades per unes

6.600 persones, amb uns 3.000 llocs de treball a les rodalies,

en una extensió de 140 hectàrees.

L'estructura del desenvolupament urbà segueix el principi de

reduir altura i densitat a mesura que s'aproxima al districte ru-

ral, Les zones de major densitat estan constituïdes per edificis

compactes de 4 o 5 altures, baixant gradualment a 3 altu-

res, fins a arribar a les cases- terrassa de la zona de baixa den-

sitat.

“El nou districte es distribueix en barris amb identitat distintiva

pròpia, cadascun dels quals es distribueix al voltant d'un parc

veïnal i es troba envoltat de corredors verds”

Tots els elements d'infraestructura pública es van planificar des

del principi de manera que estiguessin construïts tan aviat com

fos possible. El districte es connecta amb el centre de la ciutat

mitjançant una nova línia de tramvia, amb parades disposades

de manera que els habitants no hagin de caminar més de 600

metres per accedir a aquests en cap cas. Als carrers residenci-

als no es permet el trànsit dens.

Les borses d'aparcaments s'organitzen mitjançant petites àrees

i un terç d'aquestes es troben enterrades. Hi ha una densa xar-

xa de camins que esdevenen una atractiva alternativa per al vi-

anant, primant el transport públic sobre el transport privat. En

cap moment s'oblida l'accessibilitat, ni tan sols als espais

oberts. Els serveis es desenvolupen al llarg de la línia del tram-

via.


Gràcies a les construccions bioclimàtiques projectades s'ha

aconseguit una reducció del CO2 generat per la calefacció dels

edificis, així com un 60% d'estalvi elèctric.

L'Ajuntament de Hannover ha intentat reproduir la complexitat

de les diferents franges d'edat i perfil sociocultural que pugui te-

nir un barri, a la mateixa ciutat, mitjançant el foment i l'adaptació

de certes tipologies d'habitatge als diferents perfils familiars i

socioculturals. Alemanya és una societat multicultural, amb la

complexitat de la situació corresponent. Des de fa ja bastant

temps l'administració és conscient de proposar iniciatives que

afavoreixin una major cohesió social.

DISSENY DIGITAL DE FUTURS HABITATGES

Punts claus pel desenvolupament:

Determinació per part de l’ajuntament

La determinació per part de l'Ajuntament de materialitzar un

concepte de barri sostenible amb un enfocament global, que no

deixés de banda cap aspecte ambiental: resi-


dus, aigua, energia, paisatge, etc... i al mateix temps que consi-

derés les variables socials - barreja d'usos i de ren-

des, connectivitat, equipaments -al costat de les ambientals .

Importància de l'interès

El barri ha estat una part de l'Expo 2000. Aquest esdeveniment

va estar dedicat precisament al desenvolupament sostenible i la

intervenció urbanística de Kronsberg, reunia tots els elements

per il·lustrar una aplicació concreta que pogués ser d'interès per

als visitants. Però no s'hauria d'entendre Kronsberg de manera

simplificada com "el barri de l'Expo ". En realitat el seu desenvo-

lupament està basat en els objectius fixats a l'Agenda 21 local

per a tots els projectes urbanístics de la ciutat de Hannover. És

el resultat d'una política coherent en aquest camp que va més

enllà de l -Expo: de fet coincidint amb aquest esdeveniment

només es van edificar 3.000 habitatges, la meitat de les previs-

tes. El barri té una clara projecció de continuïtat i de futur.

Compromís

Per respondre a aquesta qüestió podrien citar-se alguns dels

seus objectius: la recerca d'estalvi de sòl en la seva edificació

que proporciona una alta densitat al conjunt; bones xarxes de

comunicació per als desplaçaments no motoritzats (bicicleta i

vianants); major accessibilitat al transport col·lectiu ; edificis

amb menor consum energètic; minimització dels efectes de la

urbanització en el cicle natural de l'aigua ; fàcil accés des dels

habitatges als espais lliures.

Condicions idònies

La planificació urbanística i la construcció dels habitatges i de

les infraestructures del barri s'ha dut a terme dins del procedi-

ment de planificació habitual, amb les condicions econòmiques

del mercat immobiliari i amb les mateixes ajudes que qualsevol

altre projecte de desenvolupament urbanístic. Però també és


veritat que l'ajuntament ha utilitzat diversos instruments per in-

cidir favorablement en alguns aspectes relacionats amb la sos-

tenibilitat. Així, per exemple, tots els edificis de Kronsberg han

de complir amb l'estàndard energètic de "baix consum" Això

significa que han de tenir un consum màxim d'energia de 55 kW

/ h per metre quadrat. El consistori ha promogut aquesta qüestió

a través dels contractes de compra de solars i de la signatura

d'acords de promoció urbana entre els promotors i l'ajunta-

ment. Aquests acords obliguen els promotors a construir habi-

tatges de manera que tinguin un consum energètic entre un 15 i

un 30% menor del nivell exigit per la normativa vigent.

També en l'àmbit energètic, una ordenança municipal ha obligat

que tots els edificis del barri de Kronsberg siguin connectats al

sistema de generació de calor centralitzat procedent d'una plan-

ta de cogeneració.

En l'àmbit dels residus dels contractes amb els promotors han

inclòs clàusules específiques que obliguen a destinar espais

específics a l'exterior dels edificis per a la recollida selectiva i

per l’auto compostatge També s'ha establert l'obligatorietat de

recollida selectiva durant les obres.

Paper rellevant de l’administració local

En primer lloc, des de diferents departaments municipals, enca-

ra que amb un enfocament integrador, s'han dut a terme estudis

previs i avaluacions d'impacte ambiental. Així mateix s'han fixat

una sèrie d'objectius ambientals en referència a energia, aigua,

materials i residus, verd urbà i connexió amb l'entorn, així com

objectius socials. En aquesta etapa les unitats de treball de l'a-

juntament han comptat amb la col·laboració d'experts de fora de

l'administració.

Posteriorment s'han impulsat una sèrie de concursos arquitec-

tònics per definir el concepte urbanístic general i les aplicacions


concretes relacionades amb els diferents vectors ambientals i

socials. Diferents grups de treball intern de l'ajuntament s'han

encarregat d'identificar els subprojectes en què es divideix el

gran projecte de creació del barri i s'ha definit la responsabilitat

de cada departament municipal en el procés. El departament de

medi ambient s'ha encarregat d'avaluar l'impacte ambiental al

llarg de la planificació i la construcció.

No cal un gran promotor immobiliari

Efectivament el barri ha tingut 30 promotors diferents. Aquesta

ha estat una altra decisió important de l'ajuntament de Hanno-

ver. No contractant a un promotor immobiliari gran, s'ha volgut

promoure la diversitat de conceptes i solucions formals sota cri-

teris ecològics innovadors.

Com seguir fomentant la sostenibilitat en el districte

El disseny del districte de Kronsberg ja s'ha orientat a facilitar

patrons de conducta que vagin en aquesta direcció. No obstant

això una vegada ocupat s'ha volgut també incidir en certes op-

cions que reforcin clarament el compromís inicial. Així, per

exemple, s'han establert subvencions per als residents per in-

centivar la compra d'electrodomèstics d'alta eficiència energèti-

ca. També s'han donat consells sobre consum sostenible i efici-

ència energètica als residents perquè puguin ser aplicats a la

pràctica quotidiana.

Balanç de la creació del districte

Les dades recollides subratllen la consecució d'importants ob-

jectius. Durant el procés de construcció, els residus generats

han anat disminuint progressivament i un 86 % s'ha recollit se-

lectivament. Un total 700.000 m3 de terra excavada s'ha reutilit-

zat en el disseny d'espais verds, amb això s'han evitat 100.000

viatges de camions, que equivalen a l'emissió de 1.200 tones de

CO2.


Els habitants de Kronsberg produeixen 154 kg per habitatge i

dia un 30 % menys que la mitjana de la ciutat (219 kg) . En vir

tut del seu disseny, els edificis del districte han permès reduir

les emissions de CO2 i la demanda de calor.

Gràcies al concepte integral d'aigua i, a les solucions tècniques

aplicades a les aigües pluvials, s'ha pogut mantenir el cicle de

l'aigua en condicions similars a la situació anterior a la cons-

trucció del barri.

Es considera com una idea més que gratificant.

En el procés de creació del districte l'ajuntament de Hannover

ha adquirit una notable experiència en àmbits com la planifica-

ció l'execució i l'avaluació així com en la disposició d'una orga-

nització complexa destinada a gestionar un projecte amb moltes

implicacions. Aquesta experiència i especialment els objectius

marcats per al districte de Kronsberg s'han integrat de manera

sistemàtica en els nous desenvolupaments urbanístics de Han-

nover : estàndards energètics, gestió de residus, intervencions

respectuoses amb el cicle de l'aigua, etc. Per tot això es pot

afirmar que la inversió en Kronsberg ha acabat sent rendible per

a tota la ciutat.

4.2. ENERGIA: Vauban, Friburg (Alemanya)

Vauban és un veïnat situat a la ciutat alemanya de Fri-

burg (Alemanya) i destaca per ser un exemple de desenvolu-

pament urbà energèticament eficient, no només en l'àmbit d'ha-

bitatge aïllat sinó també en l'àmbit global, en la concepció de tot

un barri. Es tracta d'un clar exemple d'arquitectura energètica-

ment eficient i sostenible.

El planejament urbanístic d'aquesta zona residencial va comen-

çar el 1993 i la seva construcció es va acabar, després de tres

fases de desenvolupament, en 2006. El districte compta amb un


total de 38 hectàrees i capacitat per a més de 5.000 habitants i

600 llocs de treballs. Des de 2001, més de 2.000 persones

s'han mudat allà.

VISTA DEL BARRI DE VAUBAN

L'objectiu principal d'aquest projecte pioner és implementar i

desenvolupar un veïnat modern i funcional, que sigui capaç

d'assolir els requeriments socials, energètics, econòmics i cultu-

rals que s'esperen de qualsevol zona residencial moderna.

En aquest nou barri s'han introduït, de forma satisfactòria, nous

conceptes en el camp de l'energia, la mobilitat urbana, els es-

pais públics o la concepció dels edificis :

Totes les cases han estat construïdes segons els estàn-

dards de consum de baixa energia, que implica consums

menors de 65 kWh/m2a ( estàndard "Swiss SIA 380/1").

A més, hi ha més de 100 "cases passives" (consums

menors de 65 kWh/m2a). Aquestes cases no necessiten

sistemes de calefacció i refrigeració convencionals: la ca-

lor necessària es cobreix gairebé completament amb

plaques solars i / o panells fotovoltaics i sistemes de re-

http://www.eyesa.es/blog/wp-content/uploads/2013/03/Vauvan-vista-general.jpg


cuperació de calor que es troben a l’interior dels habitat-

ges.

Així mateix, hi ha més de 100 "cases positives", cases

que produeixen, de mitjana, més energia de la que ne-

cessiten, i la reverteixen a la xarxa elèctrica. A més, està

planificada per un constructor privat la construcció de

més de 100 noves cases d'aquest tipus.

Hi ha una planta de cogeneració d'alta eficiència (CHP),

que opera des de 2002 amb restes de fusta ( woodxips ) i

està connectada a la xarxa general de calefacció exis-

tent.

Hi ha panells solars (sobre 450 m2 fins a l'any 2000) i fo-

tovoltaics (sobre 1.200 m2 fins a 2000) , que formen la

imatge característica de les teulades de la zona.

La bicicleta és el mitjà de transport principal (el 2009, al

voltant del 70% dels inquilins havien renunciat a ser pro-

pietaris d'un cotxe ). De fet, l'ús del cotxe es prohibeix per

la majoria dels carrers . El lema del projecte va ser "li-

ving without an own car" (viure sense un cotxe propi) .

BICICLETA: PRINCIPAL MITJA DE TRANSPORT VAUBAN


Com a contrapartida , hi ha una excel·lent xarxa de

transport públic. El barri està connectat amb el centre

de Friburg mitjançant un tramvia, i el disseny lineal del

veïnat permet que totes les cases disposen d'una pa-

rada prop. En tot cas, és possible llogar cotxes munici-

pals si cal, per exemple per a viatges de cap de set-

mana o per anar de compres.

En el desenvolupament del barri, els carrers i altres

espais públics són àrees de joc i zones d'interacció so-

cial, tot això potenciat per la prohibició de circular ve-

hicles a motor.

A través d'un cos amb reconeixement legal a la ciutat

de Friburg, els habitants d'aquest barri tenen repre-

sentació i formen part de la presa de decisions.

TRAMVIA DE VAUBAN

http://www.eyesa.es/blog/wp-content/uploads/2013/03/Vauban-perspectiva.jpg


I com afecta tot això a l'eficiència energètica? Es

pot quantificar?

El Öko -Institut (Institut per a l'ecologia) està examinant

els efectes ecològics i econòmics. És la primera vegada

que un barri al complet és analitzat tenint en compte els

edificis, les infraestructures, les xarxes d'ener-

gia, electricitat, aigua i sanejament, des del punt de vista

global. Els impactes energètics i ecològics que s'han tro-

bat són :

•Estalvis d'energia de 28 Gigajoule per any, calculat com

" CER " (Cumulative energy requirements).

• Reducció de CO2 -equivalent per any : 2.100 tones

• Reducció de SO2 -equivalent per any : 4 tones.

• Estalvis de recursos minerals per any : 1.600 tones.

Els estalvis són molt importants i han de dirigir-nos cap a

unes ciutats més sostenibles i cap al concepte de ciu-

tats intel·ligents o " smart-cities ", que redueixin la petjada

ecològica.

4.3. MOBILITAT: Curitiba (Brasil)

El sistema de transport públic de Curitiba va començar a des-

plegar-se a principis dels 70, integrat amb el sistema viari i ús

del sòl com a base de la planificació proposada pel Pla Director

de Curitiba. Com la majoria de ciutats de Brasil. El seu transport

públic es compon de línies diametrals o de barris connecta amb

el centre.

L'arquitecte Carlos Eduardo Ceneviva, responsable del desen-

volupament del model de Xarxa Integrada de Transport, explica

el ràpid desplegament del sistema en una entrevista el 1990, la

sèrie "Memòria Urbana de Curitiba".


Ell diu :

"Primero fue el sistema trinario: la implantación de

las estructurales, proyecto de vías estructurales que sería la

base de la zonificación que existe hoy en día. El uso de

la ciudad tenía en ese momento en términos de

infraestructura vial, de calles y asentamientos, entró en

el proceso.

Para mí, el sistema de transporte fue una continuación de la

obra de infraestructura vial detallada y del esquema general

de circulación. Una cosa sucedió como continuación de

la otra... Había una idea del trinario y de la “canaleta” (vía ex-

clusiva para el autobús) para el sistema de transporte. La cana-

leta no existía en el mundo, para un sistema de transporte en

autobús. Después vinieron los detalles de la operación.

El proyecto de transporte de Curitiba - autobús expreso, canale-

ta exclusiva, prioridad para autobuses y por lo tanto al usuario.”

El Transport, un dels instruments utilitzats per garantir l'aplicació

del procés de desenvolupament lineal de la ciutat, va ser plane-

jat per a ser implementat en etapes. Amb la implementació de

les canaletes exclusives per al transport de masses, va ser pos-

sible al 1974, iniciar la integració entre l'eix nord-sud amb el

centre. Es va posar en funcionament dues línies Expresses, vuit

línies Alimentadors i 2 Terminals, amb la integració física, amb


autobusos especialment dissenyats per 100 passatgers amb

una comunicació visual i de diferents colors per a les línies es-

pecials d'expresses i alimentadores. Aquest sistema inte-

grat, porta un mitjana de 64.846 passatgers/dia útil, tenint en

compte les línies expresses i alimentadores, el que correspon al

8,6% de la demanda total de passatgers en dies hàbils. Curitiba

tenia 609.000 habitants al 1970 i creix a raó de 5,34% per any.

A més, fa poc, la següent remodelació de la ciutat va ser adju-

dicada al consorci format per Indra , IEESA-

joint venture d'Indra i el seu soci local Esteio i Dataprom el pro-

jecte SIM (Sistema Integrat de Monitoramiento) per un import de

15 M €.

L'objectiu del projecte és ampliar la solució de gestió de trànsit

urbà amb prioritat per al transport públic a tota la ciutat i dotar-

ho amb nous Sistemes Intel·ligents de Transport (ITS) i un sis-

tema d'ajuda a l'explotació (SAE) per a la flota de 2.500 autobu-

sos públics.

Es tracta del projecte aconseguit fins ara per Indra en l’àmbit de

la mobilitat i transport urbà intel·ligent, àrea en la qual la com-

panyia està guanyant importants contractes en l'últim any i en la

qual ja compta amb referències a urbs d'Espa-

nya, Colòmbia, Xile, Polònia, EUA i la Xina, entre altres països.

Curitiba, referent internacional en gestió de trànsit urbà sosteni-

ble, torna així a confiar en la tecnologia d'Indra, que ja va im-

plantar en 2010, juntament amb Esteio, el seu sistema de gestió

de trànsit urbà Hermes per gestionar dos dels eixos principals

que ordenen el trànsit metropolità i que ara s'ampliarà a tota la

ciutat, passant de la regulació dels semàfors de 48 cruïlles als

més de 600 que hi ha en total.


El projecte comprèn nous Sistemes Intel·ligents de Trans-

port (ITS), com panells de missatgeria variable per informar els

conductors, detectors de trànsit , sistema de vídeo vigilàn-

cia (basat en circuit tancat de televisió - CCTV) i de vídeo de-

tecció. Els nous IT, un cop integrats amb el sistema Hermes mi-

lloraran la gestió de la mobilitat en temps real, en permetre ge-

nerar plans de trànsit dinàmics, que van canviant en funció de

les condicions del trànsit. Igualment, es podran anticipar situa-

cions de congestió i establir plans alternatius, en comptar també

amb un model de microsimulació mitjançant algoritmes predic-

tius.

PRIORITAT PEL TRANSPORT PÚBLIC

D'aquesta manera, el projecte farà possible incrementar la se-

guretat, optimitzar el flux de vehicles i reduir els temps de circu-

lació, els costos i l’impacta mediambiental .


Indra també s'ampliarà al corredor Pinheirinho el sistema de

prioritat semafòrica per al transport públic que va implantar en

l'anterior projecte a la línia 1 d'autobús i l'Avingu-

da Marechal Floriano. El sistema de prioritat semafòrica, basat

en anàlisi geo-referencial de la posició del vehicle, millora els

temps de recorregut del transport públic i fomenta el seu ús per

a una mobilitat més sostenible.

Un cop introduïts els protocols necessaris, la solució d'In-

dra posa en relació el GPS dels autobusos amb la central de

control dels semàfors per accelerar o allargar el temps del verd

del semàfor quan passarà el bus, donant prioritat al transport

públic, mitjançant tècniques avançades d'enginyeria de trànsit.

El sistema permet analitzar totes les rutes de pas dels autobu-

sos, identificar interseccions crítiques per a la priori-

tat, identificar els punts òptims per a la millora de temps de re-

corregut i definir les accions més adequades en cada intersec-

ció, associant-les a les rutes definides amb anterioritat. Consi-

dera a més altres paràmetres rellevants per afavorir el pas de

l'autobús, com l'hora de pas segons el marge definit, ocupació

de viatgers, posició de parades, existència de carril bus, etc.

Curitiba, Smart City en mobilitat:

La tecnologia d'Indra permetrà Curitiba continuar amb la seva

aposta per la mobilitat sostenible, que l'ha portat a aconseguir

en 2010 reconeixements com l'Internatio-

nal Susteninable Transport Award o

el Globe Sustainable City Award, i seguir a l'avantguarda en

aquest àmbit en un model de ciutat intel.ligent o smart city.


4.4. GESTIÓ DE RESIDUS: Loja (Ecuador)

A l'Equador, Loja és considerada ciutat pionera pel que fa a la

cura del medi ambient urbà. Això de deu als bons resultats del

programa de Gestió de Residus Sòlids que ja porta en funcio-

nament quatre anys i que s'ha convertit en un exemple per a

molts altres municipis de dins i de fora de l'Equador. Aquest

programa funciona en coordinació amb altres activitats munici-

pals per al manteniment i desenvolupament del paisatge urbà i

per a la protecció del sòl, a través d'una campanya d'educació i

informació contínua.

El primer pas d'aquest macro-projecte va ser habilitar les infra-

estructures de sanejament i activar un programa de separació

de deixalles domèstiques. En aquest moment, el projecte co-

breix aproximadament al 80 % de la població de la ciutat, amb

una cooperació del 70%, a més, ha permès la generació de dos

projectes productius: Usant els residus orgànics, es produeix un

abonament que substitueix els fertilitzants artificials. Els residus

no biodegradables (cartró, vidre, paper, metalls i altres) es reci-

clen i venen a diferents empreses. Gràcies a aquest progra-

ma, s'ha descontaminat el medi ambient, han millorat les condi-

cions sanitàries, i s'han creat nous recursos econòmics amb el

reciclatge d'escombraries. L'assoliment més significatiu ha estat

la creació d'una consciència ambiental en la ciutadania, i el

desenvolupament d'un paradigma l'eix principal és la participa-

ció ciutadana. A més, els treballadors del reciclatge milloren la

seva situació creant petites empreses.


MOBILITZACIÓ DE RECURSOS

"La pobreza no es excusa para olvidar el medio ambiente".

Aquest és el lema de la Municipalitat. Moltes organitzacions na-

cionals i internacionals han participat en el projecte de Gestió

de Residus Sòlids. Diferents institucions com la Universitat Tèc-

nica Particular de Loja, la Municipalitat de Quito, l'Associació de

Municipalitats de l'Equador, fundacions i ONG, han cooperat

amb diferents estudis. La mà d'obra per a la construcció de les

infraestructures de sanejament i col·lectors d'escombraries i per

a la posada en marxa i manteniment de la planta de cucs de la

qual s'obté l'abonament, és local al 100 %, amb 102 llocs de

treball. Actualment, el projecte rep l'assistència tècnica del Ser-

vei Alemany de Cooperació Social i Tècnica. Els fons provenen

de diferents fonts:

Préstecs reemborsables del Banc de l'Estat.

Préstecs no reemborsables de l'Ambaixada d'Holanda.

Premis obtinguts amb el projecte.

Recursos municipals i de la comunitat.


Tots aquests recursos arriben a la Municipalitat gràcies a les

contínues negociacions de les autoritats . El gran èxit del projec-

te, que ha superat les fronteres del país, ha estat el pilar bàsic

per aconseguir l'ajuda financera.

Procés

El primer pas del programa va ser posar en funcionament les in-

fraestructures de sanejament. El primer problema va ser arribar

a un consens per a la seva ubicació. Hi va haver campanyes de

desinformació que van causar pànic en la població, que veia en

aquestes infraestructures un focus de contaminació i s'oposava

a la seva construcció. Amb una campanya massiva d'informació

sobre les seves característiques i condicions operatives, els re-

sultats van ser tan bons que no només es va aconseguir el con-


sens desitjat sinó que la comunitat va participar activament.

Sens dubte, la fita que va fer possible el projecte va ser la coo-

peració de la comunitat.La Municipalitat va repartir al 80 % de

les famílies dos recipients de plàstic : un verd i un altre negre.

Conjuntament amb aquesta iniciativa hi va haver una campanya

educativa a gran escala sobre l'ús dels dos recipients. Cada llar

és responsable de la classificació de les escombraries. Els resi-

dus biodegradables van al recipient verd, i els no biodegradables

al negre. El vehicle col·lector d'escombraries, recull les galledes

diàriament, tant a les cases com als mercats. El tractament dels

residus perillosos es fa sota condicions estrictes i segures per

als recol·lectors d'escombraries i per al medi ambient. El procés

final de reciclatge té dues fases importants: els residus biode-

gradables, que mantenen el cultiu de cucs que produeixen l'a-

bonament , i els residus no biodegradables, que són tractats en

la infraestructura de sanejament seleccionant i classificant-se els

materials recuperables com car-

tró, vidre, plàstic... Que posteriorment s'empaqueten per separat

i es venen. Les escombraries no recuperable es diposita

en cèl·lules tècnicament construïdes, un procés simi-

lar se segueix per als residus perillosos.

El projecte comprèn:

Recollida d'escombraries :

Classificació dels residus sòlids a les llars

Separació dels residus biològicament perillosos en els

centres mèdics.

Planificació de les rutes de recollida d'escombraries.

Utilització de residus recuperables :

Elaboració d'abonament a partir de residus biodegrada-

bles

Reciclatge organitzat i professionalitzat dels residus

no biodegradables


Control de les emissions de gasos de les plantes de

tractament.

Abocament final dels residus no recuperables:

Gestió apropiada de les infraestructures de sanejament

Cèl·lules de seguretat per als residus biològicament pe-

rillosos.

Control de les emissions de gasos i de líquids de lixivia-

ció

Formació i sensibilització de la població:

- Campanyes a les llars.

- Cursos formatius per al personal de centres mèdics

- Cursos formatius a escala tècnica, social i de gestió

per als treballadors del reciclatge.

Resultats obtinguts:

Després d'una breu avaluació d'aquest projecte, ens podem cen-

trar en tres aspectes principals:

Les condicions de vida dels " classificadors d'escombrari-

es " han millorat en el sentit de sentir-se acompanyats per

una institució que els proporciona condicions adequades

per a aquesta activitat. Mitjançant orientació tècnica els

ajudem a organitzar els seus recursos de la millor mane-

ra.

També és important esmentar els bons resultats obtin-

guts amb el programa de classificació de les escombrari-

es a les llars. Avui els habitants de Loja, ens hem fet res-

ponsables de la gestió adequada dels residus sòlids, a

més de ser membres actius del desenvolupament de la

nostra comunitat.

Amb l'eliminació dels abocadors incontrolats hem contri-

buït a la descontaminació del medi ambient, especialment

en els dos rius que ara han passat a ser atraccions turís-


tiques, ja que en els seus marges hi ha uns parcs de ca-

racterístiques ecològiques i d'esbarjo singulars. Avui en

dia, Loja és la ciutat d'Equador amb el nombre més gran

d'àrees verdes per habitant. Els antics abocadors urbans

s'han recuperat plantant 35.000 plantes en tres

anys. L'abonament produït a la nostra planta processado-

ra serveix per a la fertilització d'aquestes zones verdes.

Sostenibilitat:

Per garantir que aquest projecte aconsegueixi els seus objectius

és necessària la convergència de recursos humans, tècnics i fi-

nancers. Com es va dir abans, per a la construcció de la infraes-

tructura de sanejament es va necessitar un préstec reemborsa-

ble, l'amortització es va cobrir amb els seus propis recur-

sos. L'Ambaixada d'Holanda hi va contribuir en les adaptacions

posteriors. La Municipalitat de Loja finança la infraestructura de

sanejament i el cultiu de cucs, i els ciutadans cooperen amb im-

postos que els queden registrats en un compte especi-

al. Aquests recursos ajuden a mantenir el projecte opera-

tiu. L'abonament produït en el cultiu de cucs es ven en el mercat

local. Tots els recursos que resulten d'aquesta comercialització

es reinverteixen en el projecte. Aquestes inversions generen be-

neficis socials i econòmics, que es veuen reflectits principalment

en la millora de les condicions de vida dels treballadors del reci-

clatge. En poc temps, s'obrirà un centre d'atenció de dia i tindrà

lloc un sopar comunitari en la infraestructura de sanejament per

atendre i assegurar l'estabilitat física i emocional d'aquests tre-

balladors i les seves famílies. Diverses dones, anteriorment atu-

rades, han estat contractades pel Programa de Neteja de Car-

rers. D'aquesta manera, la Municipalitat posa en pràctica el seu

eslògan: Igualtat malgrat les diferències. Incorporant dotzenes

de treballadors del reciclatge a una estructura formal s'evita la

seva explotació, i dinamitzant el paper d'aquest sector marginal


es reforça el principi d'igualtat. L'assoliment més significatiu és

haver creat un clima de cooperació amb l'ambient i de valoració

de la nostra pròpia cultura. El complement d'una ciutat neta és

l'ordre i la bellesa. En aquests aspectes, la Municipalitat ha co-

mençat la recuperació de diversos carrers i avingudes tradicio-

nals del centre urbà amb èxit. Aquest projecte s'ha dut a terme

gràcies a la participació ciutadana, conscient ara dels recursos

naturals i culturals de la seva ciutat. Amb aquest procés de

conscienciació, la població ha après a produir i usar adob orgà-

nic en comptes de fertilitzants artificials.

4.5. MONEDA LOCAL: Totnes (Gran Bretanya)

Actualment, s’estan donant a conèixer les ciutats conegu-

des com a “ciutats en transició”, petites poblacions amb depen-

dència de recursos de l’exterior (com el petroli). Per tant han

decidit fer reformes locals per tal de què no els hi afecti tant di-

rectament. Una de les quals és Totnes, que es diferencia espe-

cialment per la iniciativa de voler produir una moneda local de la

població, però per iniciar aquest procés i perquè hi hagi una ciu-

tat en transició s’ha de produir presa de consciència d'una com-

unitat - un poble, un barri, una illa o una petita ciutat - sobre les

possibilitats reals de reduir la dependència del petroli a través

d'una suma d'iniciatives locals. A partir d'aquí no hi ha una fór-

mula tancada. Les iniciatives han de ser coherents amb la sos-

tenibilitat i amb el propòsit principal de començar un ca-

mí (transició) cap a un altre model s'han de situar en el marc

d'un pla de futur per a un període de temps prou llarg (15-20

anys). El punt de partida és formar un grup d'iniciació i després

adoptar un model de transició que sigui viable en el sentit que

estigui relacionat amb les possibilitats reals de la comunitat. La

pregunta clau en aquest moment inicial: Com podem augmentar

significativament la capacitat d'aquesta comunitat per mitigar els

efectes del zenit del petroli i reduir dràsticament les emissions


de carboni en tots els aspectes de la vida que aquesta comuni-

tat necessita per sostenir-se i prosperar.

MONEDA LOCAL DEL MUNICIPI DE TOTNES

El moviment de les ciutats en transició té relació amb el concep-

te de decreixement de Serge Latouche però no és el mateix. El

decreixement com assenyala la pregunta és més conceptual i

teòric, el que no significa que no pugui tenir conseqüències

pràctiques. Però les Transition Towns són una pràctica que su-

ma una sèrie d'iniciatives concretes.

Tot i això, no totes les iniciatives possibles estan definides des

del principi sinó que es pretén que el moviment vagi generant

noves solucions i propostes a mesura que avanci, creant grups

de discussió i de treball .

Iniciatives com l'adaptació de l'edificació existent per aconseguir

la màxima eficiència, restriccions al desenvolupament d'habitat-

ges unifamiliars, construcció amb elements prefabri-

cats, reciclatge de les runes, racionalització de la mobili-

tat, recuperació de terrenys per a l'agricultura de cara a poten-

ciar l'autosuficiència alimentària i el consum de proximitat, fo-

ment de l'economia local de manera que el consum beneficiï en

la mesura del possible els negocis de la mateixa comuni-

tat i, dins d'aquesta línia, creació de moneda pròpia, estímul de


la divulgació per tots els mitjans disponibles de les diferents ini-

ciatives, creació de bancs del temps, recerca de la complicitat

i/o col·laboració dels poders públics locals.

L'origen de tot aquest moviment, va començar en la redacció

d'un pla de reducció del consum energètic per Kinsale, un nucli

de 7.000 habitants a Irlanda, un document originat com un tre-

ball realitzat per estudiants de permacultura (disseny d'hàbitats i

sistemes d'agricultura sostenibles) del l'Kinsa-

le Further Education College sota la direcció de Rob Hop-

kins, professor d'aquesta matèria, Hopkins està considerat com

el pare del moviment. Ha estat cofundador-

del Transition Network i autor

de The Transition Handbook: From oil dependency to lo-

cal resilience (2008). Després d'aquest començament

a Kinsale (Irlanda) la idea es va estendre

a Totnes, Anglaterra, on Rob Hopkins - originari d'aquest muni-

cipi- va desenvolupar el concepte entre 2005 i 2006. Des de lla-

vors i de forma progressiva, diverses poblacions d'Irlanda i so-

bretot del Regne Unit han anat adoptant el que es coneix com a

models de transició. La majoria tenen una població inferior a

20.000 habitants però de vegades superen aquest llindar, com

és el cas de Bristol amb 400.000 habitants. Actualment el mo-

viment s'ha estès a centenars de comunitats principalment situ-

ades en països de parla anglesa i en menor grau a altres.


A més a més, el desenvolupament del moviment a Totnes és

paradigmàtic. "Transition Town Totnes", com es coneix al mo-

viment, s'ha marcat com a objectiu immediat la creació d'un pla

"Energy Descent Action" es tracta d'un projecte per a la reduc-

ció del consum energètic en l'horitzó 2030 de manera que es-

pugui constituir en realitat per al municipi i en model de referèn-

cia.

Fent que a llarg termini Totnes és plantegi: produir la majoria

dels aliments en l'àmbit local, i desenvolupar una gamma de

processos i valor afegit dels aliments en la mateixa localitat; ob-

tenir una proporció significativa dels materials de construc-

ció, tant per nova construcció o rehabilitacions, a l'àrea local o

de reciclatge dels residus locals; comprar energia local de ma-

nera preferent en lloc de la procedent de l'exterior, mantenir i

augmentar la proporció de botigues de la ciutat que són de pro-

pietat local; organitzar terres per al desenvolupament a la propi-

etat comunitària, de manera que els beneficis financers ajudin al

desenvolupament a la comunitat; fabricar medicaments amb

plantes locals per tractar malalties comunes, fomentar l'ús de

moneda local.

L'experiència de Totnes mostra que les actuacions han de ser

planificades. Per tant és imperatiu establir un desenvolupament

de l'esquema de treball general.

Els instruments bàsics per impulsar la iniciativa de ciutat en

transició a Totnes són organitzatius i els divulgatius.


El sistema organitzatiu de Totnes s'estructura en grups temàtics

de treball que corresponen a les àrees que han estat identifica-

des com a estratègiques per al futur de la població. Per incorpo-

rar-se a un grup cal contactar a través d'un formulari proposat

per la web oficial de Totnes Ciutat en Transició. En les seves

reunions es discuteixen els projectes en curs i es generen idees

de nous projectes o esdeveniments . Els grups realitzen infor-

mes sobre l'evolució del treball, cada grup s'encarrega de dina-

mitzar l'activitat en la seva àrea. El 2010 hi ha 10 grups opera-

tius amb els seus respectius subgrups.

En el tema de la divulgació, des que a finals de 2005, Rob Hop-

kins va iniciar una sèrie de xerrades i vídeos per crear consci-

ència sobre la qüestió del zenit del petroli. En Totnes aquesta

estratègia s'ha adaptat a la realitat local quan el setembre de

2006 es va organitzar un esdeveniment en el qual van assistir

400 persones. Des de llavors molts dels principals conferenci-

ants en l'àmbit de la sostenibilitat han visitat Totnes . S'ha fet

èmfasi en el mitjà Internet ensenyant a les persones a fer els

seus propis curts i posar-los a YouTube .


5. CONCLUSIONS

Un cop analitzats teòricament casos hipotètics d'urbanisme autosuficient,

i també casos reals que s’estan donant a conèixer, s’ha arribat a la con-

clusió que un projecte com aquest és totalment possible de realitzar.

Però en donar a conèixer aquest raonament, també cal destacar la gran

quantitat d'entrebancs que impedeixen la ràpida propagació d’aquest

pensament (a més de la crisi mundial, que priva avui en dia de prendre’s

seriosament altres problemes que ens afectaran en un futur més llunya).

Tot i això, el mur més gran que encara ha de superar aquest sistema

d’urbanisme és el de donar-se a conèixer davant del món per a què la

gent s’informi i així tota la gent consolidi uns coneixements bàsics per a

creure en aquest projecte de futur, i així provocar el necessitat canvi de

mentalitat tan apreciat pels ecologistes que s’està promovent en aquests

últims anys, de manera que la nostra qualitat de vida no disminueixi i el

futur dels nostres descendents estigui assegurat.

Per altra banda també és important donar importància a totes les idees

que es van establir per desenvolupar l’urbanisme i que s’estan fent reali-

tat en els últims anys (sobretot al nord d’Europa), demostrant així que

aquest model es pot desenvolupar físicament i sobretot que les seves

conseqüències són únicament positives sobretot a llarg termini.

Com reflexió final m’agradaria destacar la voluntat d’aquest projecte,i la

seva mentalitat de remodelar les ciutats actuals, no com a urbanis-

me d'una societat humana sinó l’urbanisme com a un òrgan més de la

naturalesa, és a dir: fins ara mateix, l’humà no ha fet res més que inter-

venir en el cicle de la natura, és hora de canviar i adaptar-nos a

ella, tornar-li tot el que ens ha donat i garantir un futur net que gràcies a

la iniciativa de l'auto abastiment podrà ser possible.


6. GLOSSARI

Urbanisme: Conjunt de normes i disposicions tècniques, administratives,

poblacionals, socials i econòmiques que es refereixen al desenvolupa-

ment harmònic, racional i humà dels centres habitats.

Sostenible: Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense

afectar l’equilibri ecològic. Creixement sostenible. Turisme sostenible.

Autosuficient: Que es basta a si mateix.

Ecològic (ecologia): Estudi dels processos mitjançant els quals una so-

cietat s’adapta al medi físic que l’envolta.

Xarxa Intel·ligent: És una xarxa que suporta l'ús de la xarxa intel·ligent

Les capacitats de proveir serveis finals perfectes serveis de mobilitat per-

sonals, i Serveis de xarxa avançada en l'ambient mòbil.

Holístic (holisme): És la concepció filosòfica que contempla un determi-

nat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts.

Eòlic: Relatiu o pertanyent al vent o a l’acció del vent. Energia eòlica.

Cogeneració: Consisteix en la producció combinada

de calor i electricitat. Procediment mitjançant el qual s'obtenen simultàni-

ament energia elèctrica i energia tèrmica útil (vapor, aigua calenta, aire

calent)a partir d'una font d'energia primària.

Lixiviació: La lixiviació, o extracció sòlid-líquid, és un procés en el qual

un dissolvent líquid es posa en contacte amb un sòlid polvoritzat per a

què es produeixi la dissolució d'un dels components del sòlid, per a poder

separar-ne els components.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Calor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Electricitat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vapor

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dissolvent


7. BIBLIOGRAFIA

- GUALLART, Vicente. La ciudad autosuficiente , Barcelona, RBA li-

bros, 2012.

- FOLCH, Ramon. La quimera del crecimiento, Barcelona, RBA libros,

2011.

- MORIN, Edgar, HULOT, Nicolás. El año I de la era ecológica, Barce-

lona, Ediciones Paidós Ibérica, S.A. 2008.

- PIANO, Renzo. La désobéissance de l’arquitecte. Paris, Arléa, 2007.

- ROGERS, Richards. Ciudades para un pequeño planeta, Barcelona,

Editorial Gustavo Gil, S.A. 2000.

http://bcnecologia.net/es/modelo-conceptual/urbanismo-ecologico

http://www-cpsv.upc.es/tesines/presentaciomaus_bmonteiro.pdf

http://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/UrbanismoEcologicoS

Rueda.pdf

http://www2.aq.upm.es/Departamentos/Urbanismo/blogs/paec-

sp/tag/autosuficiencia-alimentaria/

http://www.energiasrenovables.es/hogar_casa/ecoeficiencia/hogar_au

tosuficiente.html

http://apuntesdearquitecturadigital.blogspot.com.es/2013/07/100-

proyectos-de-arquitectura_23.html

http://bcnecologia.net/es/modelo-conceptual/urbanismo-ecologico

http://www-cpsv.upc.es/tesines/presentaciomaus_bmonteiro.pdf

http://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/UrbanismoEcologicoSRueda.pdf

http://www.upv.es/contenidos/CAMUNISO/info/UrbanismoEcologicoSRueda.pdf

http://www2.aq.upm.es/Departamentos/Urbanismo/blogs/paec-sp/tag/autosuficiencia-alimentaria/

http://www2.aq.upm.es/Departamentos/Urbanismo/blogs/paec-sp/tag/autosuficiencia-alimentaria/

http://www.energiasrenovables.es/hogar_casa/ecoeficiencia/hogar_autosuficiente.html

http://www.energiasrenovables.es/hogar_casa/ecoeficiencia/hogar_autosuficiente.html

http://apuntesdearquitecturadigital.blogspot.com.es/2013/07/100-proyectos-de-arquitectura_23.html

http://apuntesdearquitecturadigital.blogspot.com.es/2013/07/100-proyectos-de-arquitectura_23.html

Urbanisme autosuficient

Documents

Transcript of Urbanisme autosuficient