teoria_Català

7/23/2019 teoria_Català

http://slidepdf.com/reader/full/teoriacatala 1/41

Nivell D - Grup Aula 2012-2013

Curs de nivell D

2012-2013

Programa

A. Fonètica

1. Els fonemes2. Fonètica sintàctica

B. Morfosintai

1. El verb1.1. Conceptes i classificacions1.2. Les formes no personals1.3. Morfologia

1.3.1. Les formes (flexió verbal1.3.2. Els !sos

2. "intaxi# les f!ncions sintàcti$!es3. %ronoms febles&. %ronoms relati!s'. %reposicions. Connectors). Morfologia *el s!bstanti! i *e l+a*,ecti! (flexió *e gènere i

nombre-. Lèxic#

-.1. composició-.2. *erivació

C. As!ectes socials

1. ialectologia# classificació i caracter/sti$!es *els *ialectescatalans

2. "ocioling0/stica# conceptes generals

part# orientacions i pràcti$!es *expressió escrita expressió oral illeng!a antiga.

1




Bi"liografia

#ivell D 4 567869L" :. ;*iversos a!tors<# Curs de llengua catalana. Nivell D. 5arcelona# Castellno! 2==.4 10 exàmens de nivell D de català. 5arcelona# >ei*e 2==&.4 FE6687> >.? @E66E69 %.? "6":E" M.# Material didàctic per a cursos de Nivell D. 5arcelona#8eneralitat *e Catal!nAa 2==).

Diccionaris 4 B:">B>7> E">7B" C>L:"# Diccionari de la llengua catalana. 5arcelona 2==).

4 Gran diccionari de la llengua catalana. 5arcelona# Enciclopè*ia catalana 1-.

$ram%ti&ues 4 F56 %.# Introducció a la gramàtica catalana. 5arcelona# E*icions 2 1-).4 D76B87E6 . 5.# Els verbs catalans conugats. 5arcelona# e*itorial Claret (*iverses e*icions.4 8B:E56 .? M9:>"E66> .# Diccionari d!"s del verbs catalans. 5arcelona# E*itorial 2 1.

Dialectologia - E:G CL6 .# Els parlars catalans. #$ntesi de dialectologia. %alma *e Mallorca# Moll 1&.

'ecursos en l(nia

4 La prova *e :ivell #Http#IIJJJ.gencat.netIllengcatIcertificIs!perior.Htm

4 ictats en l/nia#Http#IIJJJ.gencat.netIllengcatIaprencatI*ictatsIin*ex.Htm

4 iccionari *e català antic#Http#IIJJJ.iecat.netIfara!*oI

4 %ortal *e 8ran Enciclopè*ia Catalana (enciclopè*ia *iccionari *iccionaris m!ltiling0es i temàtics#Http#IIJJJ.grec.cat

4 Cerca*or *e neologismes normalitKats#Http#IIJJJ.termcat.catI

4 Bnstit!t *Est!*is Catalans (sHi pot cons!ltar el *iccionari *e lBEC els *oc!ments normati!s lagramàtica provisional i les en$!estes *+!sos ling0/stics# JJJ.iec.cat

4 iccionari català4valencià4balear#Http#II*cvb.iecat.netI

4 s*ir (portal *e rec!rsos ling0/stics *e la CCM# topon/mia noms propis pronncia...#Http#IIesa*ir.catI

4 9ptimot (cons!ltes ling0/sti$!es *e la 8%L#Http#IIJJJ1&.gencat.catIllcIppavaIin*ex.,sp

4 %rogramari en català# JJJ.softcatala.org

4 ... i JJJ.google.cat

2

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp

http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp




)*eamen

$!est certificat es correspon amb el nivell C2 *el Marc E!rope! Com *e 6eferència (MEC6.

+amen ,P)Les inscripcions són al febrer i lexamen al maig o ,!nA.Els exàmens es fan a la 7%C *e Manresa.%re!# 22 N.

+structura de l*eamen

C9M%6E:"BO 96L B LEC>96 B ED%6E""BO E"C6B> (12P

• ictat• 6es!m

ED%6E""BO E"C6B> (2=P

• 6e*acció

86MQ>BC B LRDBC (3=P

• exercicis# fonètica ortografia pronoms febles lèxicS

M6C @B">T6BC B "9CBL E L LLE:87 (13P

• 6es!m català antic• ocab!lari català antic• >ema *e socioling0/stica o HistUria• %reg!ntes resposta bre! *e socioling0/stica HistUria i *ialectologia.

ED%6E""BO 96L (2'P

• Lect!ra *+!n text en ve! alta• Bntervenció oral

+amen $eneralitat alenciana

Les inscripcions són a labril i lexamen es realitKa en *os *ies. @i Ha *!es convocatUries al ,!nA i alnovembre (tens *ret a les *!es amb la mateixa inscripció.%re!# 1' N.La se! *exàmens ms prUxima s inarUs.

3




Fonètica

)es vocals +ls diftongs

aj, Ej, ej...aw, Ew, ew...

V ja, jE, je...vocal W wa, wE, we...gI$

)es consonants

bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars

oclusives p b t d k g

nasals m F n J N

%ricatives f v s z S Z

a%ricadestþ s dþ z tþ S dþ Z

bategants 4

vibrants r

laterals l L

Fonètica sint%ctica

,onoritaci/ i ensordiment

sonora W sor*a X sor*asor*a W sonora X sonora

abans *e pa!sa X sor*a

(a final *e s/lYlaba? per tant tamb a final *e mot

Assimilaci/ n + labial ( p, b, m) > melaritaci/ n W velar (k,g > N)a"ialitaci/ m, n W labio*ental ( f > F

ex W sonora > gzex W sor*a > ks consonants sor*es# %aig pots& caixes...

&

sorda sonora

s z S Z

tþ s dþ z

tþ S dþ Z

p b

t d

k g

f v

e

!"

#

E

a

$

vocal W iI!

iI! W vocal




'e!%s d*ortografia

diftongs

Z!an *!es vocals formen part *+!na mateixa s/lYlaba i per tant es !ronuncien en !n sol cop *e ve!constit!eixen !n *iftong.

!es vocals formen *iftong *ecreixent (vocal W iI! $!an#- la segona vocal s !na i o !na u.- a$!esta i o u s àtona (no Hi reca! l+accent *e la para!la.

!es vocals formen *iftong creixent (iI! W vocal en a$!ests tres casos#- a principi *e mot V- la primera vocal s !na u prece*i*a *+!na g o !na ' vocal W- Hi Ha tres vocals ,!ntes i la *el mig s !na i o !na u àtones g('

excepcions#- $!an !na i o !na u $!e*a en context *e *iftong per$!è res!lta *+!na para!la composta# re)u)ni)ó- $!an es formaria amb les terminacions [us 4um# te)d*)um&

+l triftong7n triftong està format per tres vocals pron!ncia*es en !n sol cop *e ve! *ins *e la mateixa s/lYlaba.6es!lta *e la combinació *e *os *iftongs. %er tant cal#

- trobar4se !na i o !na u a comen\ament *e mot# iai+ V- prece*i*es *e vocal# cre)ieu& d")ieu (perU du)eu vocal W- !na u prece*i*a *e g o '# guai)ta& ,a)ra)guai g('

La iI! *!n *iftong són consi*era*es consonants a lHora *accent!ar. %er tant#4ssim 4/ssim 4/em4ssi! 4/ssi! 4/e!4essin 4issin 4ien

la dièresi

La *ièresi serveix per#- sonoritKar !na u *arrere g(' i *avant e(i # '-estió& aig-es& ling-$stica...- in*icar $!e !na i o !na u al costat *+altres vocals no fa *iftong# lu)/)sa& pa)/)sos& pe)-c& con)du)/)

en& %ru)/)a...excepcions#:o posem *ièresi#

- $!an les normes *+accent!ació permeten posar accent# lu$s& pa$s...- en les terminacions *els infinitius gerundis futurs i condicionals# produir& conduint& agrair&

reduiria...- en les terminacions llatines [us& )um ,ius& Màrius...- en les para!les compostes antiimperialista& reuni%icació...- amb els s!fixos [isme& )ista egoisme& altruista... (perU pro/sme i llu/sta

%er tant#con*!ir con*!]a con*!/em con*!ir...con*!int con*!]es con*!/e! con*!iria...con*!]t con*!]a con*!]en

'

vocal W iI!

iI! W vocal

iI! W vocal W iI!




Morfologia del su"stantiu i de l*adectiu

Els a*,ecti!s invaria"les no tenen marca *e gènere. Es po*en classificar en les categoriesseg0ents#

acabats en exemples excepcions

-a agr/cola HipUcrita

-e %tona l li!re ,ove alegre r!*e ample c!lte *igne negre pobre...

-ble amable feble

-l fi*el fàcil mUbil *ctil mal tran$!il...

-ant -ent elegant ignorant pe*ant1. cabats en -lent calent lent valent...2. ltres# atent sant content...

-ar -or escolar anterior >reballa*or in*olor...

altres s!a! miop àrab...

Els a*,ecti!s acabats en )a2& )i2& )o2 tenen !na sola terminació per al masc!l/ i el femen/ en elsing!lar perU presenten *!es terminacions *istintes en el pl!ral#

singular plural

mascul$ i %emen$ mascul$ %emen$

-aç a!*a\ a!*a\os a!*aces

-iç feli\ feli\os felices

-oç fero\ fero\os feroces

%l!rals en $!è no sonaria !na )s# )ospl!rals amb *oble terminació (4s I 4os# -sc, -xt, -ig, -st

*,ecti!s variables i invariables#castellà )o I 4a# català 4e I 4acastellà 4e I 4e# català 4e I 4e

(excepcions# rude pobre

)a2& )i2& )o2

*verbis acabats en 4ment formats a partir *!n a*,ecti! femen/




)es formes no !ersonals el gerundi

+l gerundi de !osterioritat o de conse&ència

1. El ger!n*i expressa !na acció sim!ltània oimme*iatament anterior a la *el verb principal.

3a cloure l!acte demanant la col4laboració detotes les institucions.5reballant aix$& no acabarem mai.es sol4licituds s!6an de presentar seguint el procs establert.

2. :o pot expressar !n fet $!e sig!iconse$0ència o $!e passi a contin!ació *!naltre.

73an anul4lar la reunió& convocant)la per a la

setmana seg-ent.7a comissió va estudiar el reglament&aprovant)lo tot seguit.

$!estes frases sHan *e constr!ir *!na altramanera#

3an anul4lar la reunió i la van convocar per ala setmana seg-ent.a comissió va estudiar el reglament& 'ue vaaprovar tot seguit.

3. 7na manera pràctica per saber si es fa servircorrectament s posar al *avant l+oració en $!èHi Ha el ger!n*i. "i la frase sentn s correcta?si no t cap sentit no Ho s.8er!n*i incorrecte#

7No 6i va 6aver 'u8rum& 'uedantdesconvocada immediatament la reunió.79uedant desconvocada immediatament lareunió& no 6i va 6aver 'u8rum.

8er!n*i correcte#5reballareu ms b %ixant pr*viament elsobectius.:ixant pr*viament els obectius treballareums b.

+l gerundi 4a de tenir valor modal o tem!oral(sim!ltane]tat o anterioritat.

+l gerundi &ue es!ecifica un nom

El ger!n*i no pot especificar !n nom? s a *ir nopot expressar !na $!alitat *el nom no potf!ncionar com a a*,ecti! *a$!est nom.+l gerundi del B5+ (acompanAa el s!b,ecte *eloració principal#

7;eglament establint l!organit<ació del centre.7In%orme resumint l!auditoria 'ue s!6a %et a launiversitat.


;eglament 'ue estableix 'ue estableixl!organit<ació del centre.

In%orme en 'u* es resumeix l!auditoria 'ues!6a %et a la universitat.

+l gerundi francès (acompanAa el complement*irecte *e loració principal

7=s enviem a'uesta carta comunicant)vos ladata de la reunió.7>an presentat un document sol4licitant laintervenció del s$ndic.


=s enviem a'uesta carta per comunicar)vosla data de la reunió.>an presentat un document en 'u* sol4licitenla intervenció del s$ndic.

+l gerundi com a nom (el ger!n*i anglès^s a$!ell ger!n*i !sat com a s!b,ecte com si fos!n infiniti!. "!sa excessivament en t/tols.

7;emant al vent75rencant les onades

Per(frasis incorrectes

estar 6 gerundi@a *expressar la i*ea *e reiteració no s !npresent sim!ltani (present contin!o!s.Bncorrecte# _ara estem estudiant els gerundis Correcte# a'uest curs estem %ent molts dictats

venir 6 gerundiBncorrecte# _us 6o vinc dient des de %a tempsCorrecte# %a temps 'ue us 6o dic

portar 6 e!ressi/ tem!oral 6 gerundiBncorrecte# _ porto un an? estudiant català Correcte# %a un an? 'ue estudio català

)




)es formes no !ersonals mals usos de l*infinitiu

#o !orta article al davant Bncorrectes# _el %umar s perudicial& 7el ser peresós cansa& 7el caminar s molt saludable:Hi Ha *e s!bstantivats (correctes# el dinar era molt bo& t un somriure encisador

de 6 infinitiu am" valor condicional Bncorrectes# _d!6aver)6o sabut& no 6o 6auria %et@ 7de venir la delegada& signar$em l!acordCorrectes# si 6o 6agus sabut& no 6o 6auria %et@ si vingus la delegada& signar$em l!acord

per 6 infinitiu am" valor causal Bncorrectes# _l!6an castigat per arribar tard& 7va estimbar)se per conduir borratxoCorrectes# l!6an castigat per'u* 6a arribat tard& va estimbar)se per'u* condu/a borratxo

7nfinitiu am" valor de reca!itulaci/ Bncorrectes# _:inalment& resumir el text en deu l$nies. 7,er acabar& recordar 'ue la C)A0 està talladaCorrectes# :inalment& cal resumir el text en deu l$nies. ,er acabar& recordem 'ue la C)A0 està tallada

a 6 infinitiu am" valor d*o"ligaci/ o de cosa !endent o &ue s*4a de ferBncorrectes# _ peseu la pe2a a soldar&7el text a resumir& 7els problemes a resoldreCorrectes# peseu la pe2a 'ue cal soldar& els problemes 'ue s!6an de resoldre(no s correcte amb 'ue en comptes *e a# _els problemes 'ue resoldre ra b# sa*met en impresos i en alg!ns registres tècnics (espai a emplenar& total a pagar i en lesexpressions res a dir i res a %er .

7nfinitiu am" valor im!eratiu Bncorrectes# _no %umar& 7desembolicar amb compte& 7no tocar el botó Correctes# no %umeu& desemboli'ueu amb compte& no to'ueu el botó(or*res afirmatives# imperati!? or*res negatives# present *e s!b,!nti!

Canvi i caiguda de !re!osicionsen W ": X a W inf. X V W $!e

consisteix en un exercici B a resoldre un exercici B 'ue resolguin un exercici

Doctrina Coromines per a W inf. X per W inf.

en 6 inf. 8 CC9"ignifica en el moment 'ue 'uan

en intervenir l!alcalde& tot6om va callar en comen2ar el curs& noms rem 'uatre

%ot tenir !n valor ca!sal afegit perU no excl!si!Bncorrecta# _en ser massa baix& no l!admetienCorrecta# com 'ue era massa baix& no l!admetien

^s millor a$!esta constr!cció $!e la pop!lar al in%.

-




Morfologia ver"al

)es formes la velaritaci/

+n el su"untiu%rimera persona *el present *in*icati! acaba*a )c# velaritKen present i limperfet *e s!b,!nti!."i velaritKa !na persona velaritKen totes.

infinitiu !resent indicatiu !resent su"untiu im!erfet su"untiuaprendre aprenc aprengui aprengusvenir vinc vingui vingusmoure moc mogui mogusseure sec segui segus

"ón verbs reg!lars# *onar& %er& veure& estar erbs irreg!lars# saber& caber& córrer

infinitiu !resent indicatiu !resent su"untiu im!erfet su"untiusaber s sàpiga sabscaber cabo càpiga cabscórrer corro corri corregus

+n l*im!eratiu

singularplural 1

2 23 3

aprenguem moguemapr*n apreneu mou moveuaprengui aprenguin mogui moguin

:o velaritKen linfiniti! (_4guer ni el ger!n*i (_4guent _4'uent .

+ls usos

5rdres9r*res afirmatives# imperati! (%es aix8& seu a la cadira9r*res negatives# s!b,!nti! (no %acis aix8& no seguis a la cadira

Correlaci/ de tem!s ver"als5racions condicionalspresent in*icati! X presentIf!t!r (si s!6o proposa& 6o aconseguirà ( 6o aconsegueix imperfet s!b,!nti! X con*icional (si s!6o proposs& 6o aconseguiriapl!s$!amperfet *e s!b,!nti! X con*icional compost (si s!6o 6agus proposat 6o 6auria aconseguit

_si s!6o 6agus proposat 6o 6agus aconseguit 5racions su"ordinadespresent i f!t!r in*icati! X present s!b,!nti! (vol 'ue 6o %aci ( voldrà 'ue 6o %aci

passat perfet i imperfet in*icati! X imperfet s!b,!nti! (va voler 'ue 6o %es& volia 'ue 6o %espresent perfet (abans anomenat in*efinit X present s!b,!nti! (m!6a demanat 'ue 6o %aci




7rregularitats i !eculiaritats &ue val la !ena recordar

tre!re ,e!re nixercosir collir escopir sortir tossirassentir *issentir assortirsaber cabre córrerpo*er voler

ll!irco!reve!reeixir

Els verbs treure& jeure& néixer i els se!s *erivats tenen alternances a(e en l+arrel. "+escri!en amb e enles s/lYlabes tUni$!es i amb a en les s/lYlabes àtones.

treu& neix& eia& tr*ieu& neixi...

traur& naixia& agus& nascut...

Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els se!s *erivats tenen alternances o(u en l+arrel.

"+escri!en amb u en les s/lYlabes tUni$!es i amb o en les s/lYlabes àtones.surt& culls& surtis& surto& escup...

sortim& colliu& tossireu& sortiria& escopint& collit...

Els verbs assentir dissentir i assortir són incoati!s (es con,!g!en amb lincrement 4eix 4 entre larrel i la*esinència. "ón !na excepció per$!è els altres verbs *erivats es con,!g!en ig!al $!e els verbsoriginaris a partir *els $!als els Hem format? en canvi a$!ests tres no.

assenteixo i dissenteixo perU sento consento pressento i ressento

assorteixo perU surto

Els verbs saber cabre i córrer (i *erivats constit!eixen excepcions *el patró *e velaritKació *e lespersones *el s!b,!nti!.

Els verbs poder i voler tenen alternances o(u en l+arrel. "+escri!en amb u totes les persones *el present*e s!b,!nti! i *e limperati! i amb o totes les persones *els altres temps. >amb sescri! amb u laprimera persona *el sing!lar *el present *in*icati! ( puc vull .

vulgui& vulguis& vulgui& vulguem& vulgueu& vulguin

volgus& volguessis& volgus& volgussim& volgussiu& volguessin

El verb lluir t *os mo*els *e con,!gació segons el significat. "i t el significat literal (emetre ll!mresplen*ir s p!r i si t !n significat fig!rat (mostrar ostentar s incoati!.

el sol lluu ( l!Emma llueix un pentinat molt elegant

El verb coure t *os participis *iferents segons el significat# cuit si fa referència a cocció i cogut si fareferència a *olor.

Compte amb el verb veure# no velaritKa mai. Limperfet *e s!b,!nti! s veis. 6epasse!4ne limperati!.

6epasse! tamb el verb eixir .

+ls ver"s derivats es conuguen igual &ue els ver"s originaris a partir *els $!als els Hem format.

recollir escollir com collir ( commoure remoure com moure

Excepte# assentir dissentir i assortir (incoati!s.

1=




)es !er(frasis ver"als

Les per/frasis verbals són estr!ct!res forma*es per !n verb a!xiliar (con,!gat !na part/c!la *enlla\(optativa i !n verb en forma impersonal (infiniti! ger!n*i o participi . El con,!nt t !n significat !nitari

$!e va ms enllà *el sentit *e ca*a component i $!e sHa *analitKar com !n tot. estar gerundi & acabar de in%initiu

El verb a!xiliar sol ser !n verb lle!ger com els cop!lati!s (ser estar el verb como*/ o proverb (%er elsverbs bàsics *e moviment (anar venir i alg!n altre $!e pel se! significat a,!*a a matisar lacció(arribar acabar& continuar& comen2ar& tornar& deure& soler& poder etc.. 8eneralment es consi*era $!eels verbs a!xiliars per*en el se! significat.

La part/c!la *enlla\ o nexe sol ser a o de i sol aparèixer abans *!n infiniti! perU tamb Hi Ha per/frasisverbals amb participi *e passat $!e en tenen !na altra ;*onar W per W participi passat<.

La forma verbal impersonal aporta el significat *el verb.

En principi !na per/frasi verbal no pot canviar la forma impersonal per cap altra para!la o constr!cció.ix/ el verb poder en català noms va seg!it *infiniti!#

,ots donar)me aix8F ( 7,ots 'ue donis aix8F

En canvi $!an !n verb va seg!it *infiniti! i pot anar seg!it *!na altra constr!cció no Ha!ria *econsi*erar4se per/frasi verbal#

En oan proposa %er una cal2otada ( En oan proposa 'ue %em una cal2otada

Per(frasis d:o"ligaci/

4 Haver *e W infiniti!

6em de mirar)nos)6o b

4 cal*re W infiniti! I cal*re W $!e W verb

cal repassar els comptes ( cal 'ue repasseu els comptes

4 ser necessari W infiniti! I ser necessari W $!e W verb

s necessari cordar)se ( s necessari 'ue us cordeu b

"ón incorectes# tenir 'ue& 6aver 'ue& tenir de& 6aver)6i 'ue& ser prec$s& precisar

Per(frasis de !ro"a"ilitat

4 *e!re W infiniti!

el tren a deu 6aver arribat ( devien ser les vuit del vespre

^s incorrecte !sar el f!t!r o el con*icional# 7el tren a 6aurà arribat ( 7serien les vuit del vespre

4 po*er W ser W $!e W verb (en s!b,!nti! I potser W verb (no s!b,!nti!

pot ser 'ue surtin a la una ( potser 6an sortit abans

Bncorrecte# 7igual surten a la una ( 7igual 6an sortit abans

Altres !er(frasis

4 anar W a W infiniti! (expressa imminència. "empre en passat# 'uan van trucar anava a sortir

4 estar W ger!n*i noms s gen!]na $!an t !n valor *e contin!]tat o reiteració# a'uesta espera mHestà posant nerviosa

4 venir W ger!n*i s !n calc *el castellà i s sempre incorrecta#

_=s 6o vinc dient des de %a temps ( :a temps 'ue us 6o dic

4 portar W expressió temporal W ger!n*i s incorecta#

_,orto vint an?s vivint a 3inar8s ( :a vint an?s 'ue visc a 3inar8s

11




)es funcions sint%cti&ues

Complements *el verb# C CB C6 CC %re*. trib!t

Complement *el nom# C: (%re*. trib!tComplement *e l+a*,ecti!# C. *,.

Concordan;a

"!b,ecte 4 verb (nombre i persona

"!b,ecte 4 atrib!t (nombre i gènere

%re*icati! 4 s!b,ecteIC (nombre i gènere

9i!us de sintagma

"!b,. C# ":

CB C6# ". prep. (preposició àtona

CC# ". prep. ". a*v. ":

%re*icati!# C: (a*,. ". a*,. participi ". prep.

9i!us de funci/

Exigit pel verb# "!b,. C CB C6

:o exigit pel verb# CC

Pa!er tem%tic

"!b,ecte# $!i` $!è`

C# $!è` $!i`

CB# a $!i` per a $!i`

C6# prep W $!è`CC# on` $!an` $!ant` amb $!i` amb $!è`com`...

%re*icati!# com`

Pronoms fe"les

"!b,ecte# en

C# el la els les I en I Ho

CB# li els

C6# Hi I en

CC# Hi I en%re*icati!# Hi I en

" C a W CB prep. W C6 (prep. W %re*. (prep. W CC

,intai de l*oraci/ com!osta

e'uival*ncia estructures %unciósintàctica

#ubstantives (prep. WaixU !na cosa alg

Con,!nció ($!e relati! (art. W $!einterrogati! infiniti!

*e tot

dectives gran bonic groc relati! C:

dverbials *e pressa sempre allà con,!nció infiniti! participi ger!n*i CC

12




Pronoms fe"les

davant verb darrere verbreforçada elidida reduïda plena

1a persona CD/CI/ J reflexiu sinular em m’ ‘m -mereflexiu plural ens ens ‘ns -nos

2a persona CD/CI/ J reflexiu sinular et t’ ‘t -tereflexiu plural us us -us -vos

3a persona

CD/CI/ J reflexiu es s’ ‘s -se

!o"ple"entdire!te

deter"inat

el

la

els

les

l’

l’/la

els

les

‘l

-la

‘ls

-les

-lo

-la

-los

-les

indeter"inat en n’ ‘n -neneutre ho ho -ho -ho

!o"ple"entindire!te

sinular li li -li -li plural els els ‘ls -los

!o"ple"ents preposi!ionals

a"b D# en n’ ‘n -nesense D# hi hi -hi -hi

atribut

deter"inat

el

la

els

les

l’

l’/la

els

les

‘l

-la

‘ls

-les

-lo

-la

-los

-lesindeter"inat ho ho -ho -ho$"fasi en n’ ‘n -ne

+ls !ronoms fe"les s:a!ostrofen seguint les normes generals d:a!ostrofaci/ — L+apUstrof va tan a la *reta com p!g!em — :oms s+eli*eixen les vocals ne!tres — El pronom feble la no s+apostrofa *avant u i àtones

Posici/ dels !ronoms fe"les — 8eneralment *avant *el verb (el mirar& la conegussiu& 6o colliria& 6i arribava. — arrere *el verb en infiniti!s ger!n*is i imperati!s (mirar)la& aga%ant)lo& obreHl . — En per/frasis verbals po*en anar *avant o *arrere (vaig mirar)la& la vaig mirar .

9r*re *els pronoms febles# CB W C W altres

— +ce!cions en la com"inaci/ de !ronoms fe"les — CB sing!lar W C *efinit L+@B I L @B I EL" @B I LE" @B

EL EL )*<7LB W L X @B W L )A <7EL" EL" +), <7LE" LE" )+, <7

—

— C ne!tre W C. preposicional L+@B (@9 W @B L+@B — "E W 7" no sapostrofa# se us crema el rostit+

13




1&




'elatius

> !n antece*ent (!na para!la !n sintagma o !na oració al $!al s!bstit!eix i el significat *el $!al

cont.esenvol!pa !na f!nció sintàctica *ins !na oració s!bor*ina*a i alHora fa *enlla\ entre a$!esta iloració principal.

=>+ conunci/ =>+ relatiub!i*a no t significat t !n antece*ent (t significat # el $!alsol pen,ar *!n verb pen,a *e lantece*ent (!na estr!ct!ra nominalnHi Ha *e rares ($!antitati!s sempre oracions s!bor*ina*esla frase es pot capgirar la frase no es pot capgirarexemples# exemples#

volen 'ue vingui la noia 'ue seu al %ons s la Carladiu 'ue no 6o %arà les coses 'ue dius no m!interessenesperem 'ue contesti vaig veure el noi 'ue canta gospel

relatiu funci/ del relatiu$!e el $!al s!b,ecte C CC

prep. W $!è prep. W el $!al C6 CC

prep. W $!i prep. W el $!al CB C6 CCprep. W on prep. W $!è prep. W el $!al CC

art. W s!bst. W *e W el $!al C:la $!al cosa cosa $!e 4

(prep. W art W $!e allU $!e I a$!ell $!e 4(prep. W art W $!i totHom $!i I a$!ell $!i 4

sense preposició amb preposició

relatiusadectius

$!e el $!alprep. W $!è prep. W el $!alprep. W $!i prep. W el $!al

(prep. W on prep. W $!è prep. W el $!al

(prep. W art. W s!bst. W *e W el $!al

(prep. W la $!al cosa cosa $!e

relatiussubstantius

(prep. W el W $!e allU $!e I a$!ell $!e(prep. W el W $!i totHom $!i I a$!ell $!i I $!i

1'




?@ B 12=

Els $!e troben artificiosa la constr!cció el... *el $!al Han *e consi*erar $!e Ho s ig!alment$!alsevol constr!cció feta amb el relati! $!al i $!e la lleng!a pop!lar *ef!ig en general ls nosolament *e $!al sinó *els altres relati!s en combinació amb !na preposició.

les oracions *e relati! *e la lleng!a literària intro*!]*es amb les combinacions al $!al en el$!al *el $!al etc. (aix/ com amb a $!i en $!i etc. la lleng!a pop!lar oposa oracionsintro*!]*es amb el terme con,!nti! $!e i en les $!als el membre $!e en a$!elles era expressatpels termes relati!s al $!al en el $!al etc. s expressat per !n pronom personal feble. El poble*ef!ig constr!ccions com#

'uella dona de la 'ual parlava tot6om=n 6ome al 'ual 6an dit tot aix8=na %usta de la 'ual %an rosaris=n riu en el 'ual s!6an o%egat centenars de persones

i! ms aviat#

'uella dona 'ue tot6om en parlava=n 6ome 'ue li 6an dit tot aix8=na %usta 'ue en %an rosaris=n riu 'ue s!6i 6an o%egat centenars de persones.

El poble no *i! certament 7na sala les finestres *e la $!al *onen a la pla\a? perU tampoc no *i!#

7na sala $!als finestres *onen a la pla\a. El poble *i!# 7na sala $!e les finestres *onen a lapla\a. La constr!cció les finestres *e la $!al no s pop!lar perU tampoc no Ho s la constr!cció$!als finestres amb $!è els escriptors *e la renaixen\a tra*!]en literalment cu?as ventanas.

e les tres constr!ccions les finestres *e la $!al $!als finestres i $!e les finestres la solacorrecta s la primera? la tercera com a constr!cció pop!lar pot sser tolera*a en *eterminatscasos (aix/ com les altres constr!ccions pop!lars *am!nt cita*es? perU la segona s *el totina*missible car s !na constr!cció incorrecta tot essent tan artificiosa com la primera.

%ompe! Fabra# Converses :ilol8gi'ues

'elatius i !leonasmes

6epetir el mateix antece*ent mit,an\ant !n pronom relati! i !n pronom feble es consi*era !n pleonasme!na re*!plicació pronominal innecessària i incorrecta.

3am visitar un poble on a no hi 'uedava ning"& un poble del 'ual n’ 6avia marxat tot6om.>an tancat una %àbrica on hi treballava molta gent& un %et del 'ual tot6om en parla.=na boda en la 'ual noms hi van poder assistir els nuvis.

1




+!licatives i es!ecificatives

+ls nens americans &ue mengen !astissos

lescola ens *eien $!e les oracions *e relati! es *ivi*ien en especificatives i explicatives. B vamapren*re4Ho com !na cosa fonamental elemental per$!è no era pas *if/cil i a ms a ms era til.En efecte *iem ;1< Els nens americans $!e satipen *e pastissos estan molt grassos i ;2< Elsnens americans $!e satipen *e pastissos estan molt grassos. En el primer cas estan grassosels nens $!e són americans i $!e a ms a ms satipen *e pastissos# noms !na part *a$!ellsnens. En el segon cas estan grassos tots els nens americans.

^s clar/ssim. %er$!è res!lta $!e a ms a ms a$!estes oracions sonen tamb *e manera ben*iferent# en el primer cas el fragment Els nens americans $!e satipen *e pastissos es pron!nciatot ,!nt sense cap interr!pció? en el segon cas Els nens americans $!e satipen *e pastissossón *os fragments prosU*ics no pas !n i per aixU Hi posem !na coma. B encara Hi po*emobservar altres *iferències evi*ents# en el segon cas loració relativa $!e satipen *e pastissos es

pot s!primir sense conse$0ències pel $!e fa a saber $!ins nens estan grassos# sabem $!e sóntots? en el primer cas no la po*em pas s!primir per$!è ,!stament ens serveix per *efinir $!inssón els $!e estan grassos. Finalment en el segon cas loració *e relati! es pot convertir en !naltre tip!s *oració# po*em *ir per exemple Els nens americans estan grassos per$!è satipen *epastissos o b Els nens americans com $!e satipen *e pastissos estan grassos. La coma*oncs s !n signe *e p!nt!ació evi*ent en a$!est cas i per tant noms ens el *eixem per !naba*a*a.

oan "olà (fragment s!plement *e c!lt!ra *el *iari 7B *i,o!s 1 *e febrer *el 2==)

"i són explicatives van entre comes. "i són especificatives sense comes."i són explicatives i van sense preposició po*em !tilitKar in*istintament els pronoms 'ue i el 'ual . "isón especificatives noms po*em !sar 'ue.

,errells

Les preposicions *e *!es s/lYlabes (tUni$!es permeten noms ls *el relati! compost no po*en estaren contacte amb el relati! tUnic#

7les propostes sobre 'u*...

les propostes sobres les 'uals...7les coses contra 'u* lluitales coses contra les 'uals lluita

>ot i $!e tamb s preferible el compost s/ $!e a*meten el contacte amb $!i#la gent contra 'ui lluita.

Z!an lantece*ent *el relati! s ne!tre Hem *!tilitKar el relati! tUnic ($!e s ne!tre i no pas elcompost ($!e t gènere#

7all8 del 'ual 6a parlatall8 de 'u* 6a parlat

Z!an tenim les *!es coses ,!ntes [!na preposició tUnica i !n antece*ent ne!tre[ Ha!rem *e triar elrelati! tUnic ($!e s ne!tre#

all8 sobre 'u* 6a parlatall8 contra 'u* 6a lluitat.

1)




Pre!osicions

A

Es contre! amb els articles el i els. Les contraccions són# al i als. :o es contre! $!an larticle elsapostrofa a la para!la $!e t al *arrere.

:o intro*!eix el complement *irecte. :oms Ho pot fer en !ns pocs casos#1. Z!an el complement *irecte s !n pronom personal fort#

5u em miraves a mi& i o et mirava a tu ( No us 6em vist ni a tu ni a ella2. Z!an el complement *irecte *esigna !na persona i va imme*iatament *arrere *el

s!b,ecte#El perseguia com el gat a la rata ( Ens miràvem l!un a l!altre

3. 9ptativament $!an el complement *irecte s !n *a$!ests pronoms# tot6om& tots i el'ual

a pedregada va a%ectar a tots ( Miro a tot6om

El complement in*irecte llevat en el cas *sser !n pronom feble s sempre intro*!]t mit,an\ant lapreposició a#

vui escriurem al pare ( >an demanat %lors a la masovera

Certs verbs com accedir& contribuir& excitar& procedir& acostumar)se& arriscar)se& exposar)se&dedicar 4se... a*meten !n complement intro*!]t mit,an\ant la preposició a#

ccedir al 'ue demanen ( Contribuir a les despeses ( Dedicar)se a la contemplació

Els complements intro*!]ts amb la preposició en sintro*!eixen amb la preposició a $!an a$!estcomplement s !n infiniti!#

,ensar en un problema B pensar a resoldre un problemaKbstinar)se en un una cosa B obstinar)se a negar)6o

En les *esignacions *e lloc la preposició a pot intro*!ir la in*icació *e lin*ret *evers el $!al t lloc!n moviment i tamb lin*ret on s o ses*ev alg!na cosa#

nar a ;eus ( 3ivia a 5ortosa ( :abricat a la Lina

AMB

La preposició amb s !sa*a per expressar linstr!ment el mit,à lacompanAament la conc!rrènciaa !na acció el contacte#

Eixugueu)vos amb el mocador ( El tocava amb el dit ( No enraona amb ning" ( s molt bo ambels criats

mb els verbs *e moviment amb pot *esignar el veHicle#3a venir amb la tartana

Els complements intro*!]ts amb la preposició amb se solen intro*!ir amb la preposició de $!ana$!est complement s !n infiniti!#

mena2ar amb represàlies B amena2ar d!intervenir)6i

Excepte# tenir)ne prou amb i 6aver)n!6i prou amb $!e mantenen amb *avant infiniti!.

1-




D+

"apostrofa *avant *!n mot comen\at amb vocal.

Es contre! amb els articles el i els# del dels .

"ón intro*!]ts amb la preposició de els a*,ecti!s $!alificati!s atrib!ts *el pronom feble en# 'uestes són massa grans. a en tinc de petites#i vols taronges& te!n puc donar de molt bones

>amb $!an ometem el verb i el pronom feble#5inc 'uatre cintes blaves i tres de vermelles>i 6a 6avia molts alumnes catalans& i alguns de %rancesos

>amb $!an s!sa el s!bstanti! i el pronom feble $!e el representa#No en tinc cap& de llibre

Molts verbs a*meten !n complement intro*!]t mit,an\ant la preposició de#,arlaven de tu;ecordeu)vos d!ell#!abstenen de tot

>amb $!an el complement *a$!ests verbs s !n infiniti!#,arlaven d!anar)6i;ecordeu)vos de venir#aben d!escriure

Linfiniti! pot tamb sser intro*!]t amb la preposició *e $!an fa *e complement *irecte#i 6an prom*s de %er)6o>an decidit d!anar)6i demà mateix

La preposició *e pot intro*!ir el s!b,ecte $!an a$!est s !n infiniti! i va *arrere *el verb#Donava goig de veure)lesNo m!era perm*s d!anar)6i

+#

En les *eterminacions *e lloc serveix per intro*!ir la in*icació *e lin*ret on s o ses*ev !na cosao lin*ret *evers el $!al t lloc !n moviment#

>a viscut en tres cases di%erents=na estàtua 'ue 6i 6a en una de les places de la ciutat

Els noms propis larticle *efinit i els a*,ecti!s interrogati!s *emanen preferentment la preposició a resideixen a ;omania#euen a les cadiresNo s a 'uin carrer viu

Els a*,ecti!s *emostrati!s i els in*efinits un i algun *emanen preferentment la preposició en ra són en a'uell ca%*3ivien tots dos en una sola 6abitacióDeu ser en algun ca%*

Z!an !n infiniti! forma part *!na *eterminació circ!mstancial#En entrar o& tots s!al2aren

1




P+' P+' A

Per ca!sa agent lloc temps *!rati! (*!rant.Per a *estinació finalitat temps concret.%erU#per a W infiniti! per (6o %a per molestar per a W con,!nció per

,assa per la pla2a& pintat per un artista& tres cops per setmana& 6o %a per plaer.!6a pintat per a l!Enri'ueta& 6o tindr per al dious

F7#, F7#, A CAP CAP A

32 - B 123

Ens *emanen $!an sHa *escri!re %ins i $!an %ins a en les *eterminacions *e lloc i *e temps."egons nosaltres Ha!ria *e servir *e g!ia per *eci*ir si *arrera %ins cal o no !sar a (i $!i *i! a*i! $!alsevol altra preposició la regla seg0ent#

El %ins local o temporal prece*eix sempre !na *esignació *e lloc o *e temps? ara b a$!esta*esignació Ha *e tenir *arrera %ins la mateixa forma $!e tin*ria en absència *a$!estapreposició. "i *iem #ón allà (*esignació *e lloc# allà sense preposició *irem 3an arribar %insallà. "i *iem #ón a la barraca (*esignació *e lloc# a la barraca amb la preposició a *irem 3an

arribar %ins a la barraca. nàlogament# si *iem 3indrà demà *irem No vindrà %ins demà i si*iem 3indrà a la nit *irem No vindrà %ins a la nit .

%ompe! Fabra# Converses :ilol8gi'ues

fins a W *emostrati! a*verbi con,!nció B fins

Canvi i caiguda de !re!osicions

7n complement *el verb intro*!]t per en $!an s !n sintagma nominal canvia la preposició per a$!ana$!est complement s !n infiniti!#

Hexamen consisteix en tres exercicis B Hexamen consisteix a resoldre tres exercicis7n complement *el verb intro*!]t per amb $!an s !n sintagma nominal a vega*es canvia lapreposició per de $!an a$!est complement s !n infiniti! i a vega*es la canvia per a (*epèn *elverb. lg!ns a*meten les *!es in*istintament#

Estic dHacord amb tu Estic B dHacord de %er)6o com tu diusLes preposicions ca!en *avant la con,!nció 'ue#

Hexamen consisteix 'ue els alumnes resolguin tres exercicis B Estic dHacord 'ue 6o %aci ell.

2=




Expressions de temps

Període Preposició Exemples

segles idècades

a / en

Amèrica fou descoberta al segle XV [o en el segle XV].

A la dècada dels anys noranta...[o En la dècada dels anys

noranta...].

anys J ( en (sense article)

L'any 16! esclat" la guerra dels #egadors.

Va n$i%er l'any 1&!1.

Va n$i%er en 1&1.

mesos

a o per

Al (mes de) uny auran de ensar el rograma de l'i*ern.

Al febrer tenim dos dies de festa.

Pel maig+ cada dia un raig.

A l'octubre i a molts aiguats.

V recedits d'un article indefinit

o demostratiu o acomanyats

d'algun comlement

,i aurem d'anar el mes entrant.

El uny vinent no farem *acances.

-ns *am casar el uny de 1978.

Va mar%ar l'octubre de l'any passat.

El (mes de) setembre vinent comenaran dues no*es carreres.

setmanes i

quinzenes V

-ns e%aminarem la setmana entrant.

-ls eserem la rimera uin0ena d'agost.

dies del mes VVindran l'1 de uliol.

Van signar el con*eni el dia 1 de desembre.

-ls collaboradors aurien de cobrar el 1! de cada mes.

dies de la

setmana

com a sustantius+ amb article isense reosici2

El diumenge 13 de febrer ser" el seu ani*ersari.4a sessi2 es far" el di*endres ue *e.

com a adveris+ sense article ni

reosici2

!issate *a loure.

!illuns tornar$.

,o farem di"ous.

estacions i

altres per#odes

referentment am reosici2 (a

o per )

A l'estiu i fa una calor esantosa.

5eno*aran l'estoc a la rima*era.

,o fan per asua.

parts del dia

a Al mat7+ al *esre+ a la matinada.

8o *ingueu dem" al mat7+ ue no i trobareu ning9.

de

:reballa molt de mat7.

,o far" de dia+ de nit.

,an trucat de matinada.

a W Cper a W infiniti! peren W infiniti! CCLen W ": Ba W infiniti!V W $!e

21




Conuncions

C5M C5M A

com comparació (alt com un #ant ,aucom a en $!alitat *e (com a bons estudiants 'ue som%erU# com a W art com (com els bons estudiants 'ue som

,arla com una mallerenga.,arla com a vocal de l!entitat.

D5#C,

s incorrecte# doncs no expressa ca!saConv 'ue l!aviseu& doncs %arà tard a la reunió.

Conv 'ue l!aviseu& per'u* %arà tard a la reunió.>o va preguntar al pro%essor& doncs no n!estava segur.>o va preguntar al pro%essor& a 'ue no n!estava segur.

s correcte# doncs expressa !na conse$0ència o !na concl!sió *allU $!e sacaba *e *ir.No te!n %as càrrecF Doncs 6auries de %er)6o saber al cap.No 6a volgut venir. Deu estar en%einada& doncs.

P+'=>E

>ant pot expressar ca!sa com finalitat#,orto paraigua per'u* per la ràdio 6an anunciat pluges>o 6e preparat tot per'u* sH6i trobi c8mode

Z!an expressa ca!sa sol anar seg!it *!n verb en in*icati! i $!an expressa finalitat *!n ens!b,!nti!.

,7 #5 ,7#

si no con*icional W negació##i no vns& no et 'ueixis

Les frases es po*en capgirar#No et 'ueixis& si no vns

El verb pot ser sobreentès#3ine. #i no& et 'uedaràs sense torrons

sin/ afirmació *arrere *+!na negació. firmem $!elcom sobre !na cosa sobre la $!al abans Hem

negat $!elcom.No s el secretari sinó el president

Les frases no es po*en capgirar##inó el president s el secretari

9A#9A#9

>ant (a*,. W s!bstanti!# tant vi i tanta vianda no poden %er cap b>ant (a*v. W verb# no corris tant

>an (a*v. W a*,ecti!# era tan gros 'ue en vam 6aver de %er dues parts>an (a*v. W a*verbi# 6o va %er tan b 'ue tot6om el va %elicitar

FraseolUgics# tant de bo& tan sols& de tant en tant& tant se val& tant per tant& tant com ...

22




)èic

Mots (el corp!s lèxic *el català està format per#1. patrimonials (provinents *el llat/ v!lgar2. savis (presos *el llat/ clàssic o *el grec# H!mà labial lacti...3. neologismes

3.1. a*aptats3.2. no a*aptats

Formaci/ de noves !araulescom!osici/ enganxem *!es para!les preexistents# sud)americà pelacan?es...

derivaci/ en formem *e noves mit,an\ant la**ició *afixos# ennegrir dol2or...

Morfologia flei/ (amb terminacions# gènere i nombre *el nom i la*,ecti!? amb *esinències# nombre i

persona *el verbderivaci/ (amb afixos# prefixos al *avant s!fixos al *arrere

Derivaci/

prefixos s!fixos

no canvia laccent# ultras8 el mo*ifica tUnics# %uster

àtons (preaccent!als# plat8nic

mant la categoria (*etermina*a per larrel# desordre la pot canviar# grogor& verinós

es mo*ifica ell# in)& im)& il)... em)& en4 es mo*ifica el ra*ical# novetat sorneguer

La flexió s perifèrica respecte la s!fixació# els s!fixos sa,!nten al ra*ical no al mot flexionat# tauleta

coster

La *erivació s rec!rsiva# ind"stria& industrial& preindustrial ...

23




):Gs del guionet

+# )+, H7F'+,Es posa g!ió entre les *esenes i les !nitats i entre les !nitats i les centenes (7C#

trenta)'uatre& vuit)cents& dos mil tres)cents setanta)nou& 'uaranta)tresena

+# +), M59, C5MP5,95,

— Els mots formats amb !refios s+escri!en sense g!ionet#amoral& am%iteatre& antiimperialista& autoretrat& exdiputat& expr*s& postoperatori& preescolar& proamericà&

semit8& sobresou& sotssecretari& ultras8& vicerector

La r o s posterior a !n prefix no es *!plica llevat *+alg!ns casos molt tra*icionals# prerrogativa& %orassen?at& ressuscitar& ress8& pressentiment& corresponsabilitat

El prefix no s+escri! amb g!ionet *avant *e s!bstanti!s i separat *avent *+a*,ecti!s#no)viol*ncia& un 6ome no violent& no catalanoparlant

— Els com!ostos a la manera culta (el primer element acaba amb Oo o b en Oi o Oa perU el segonmant la forma catalana s+escri!en sense g!ionet i el mot porta !n sol accent gràfic si el necessita#

serbocroat& politicoecon8mic& democratacristià& sociocultural& indoxin*s& %rancoitalià

— Els mots com!ostos am" dos mots catalans s+escri!en en general sense g!ionet#

capgr8s& capicua& corre%oc& malaguan?at& pocavergon?a& portaveu& sordmut PsordmudaQ& noucentista

"+escri!en amb g!ionet (per necessitats *e pron!nciació# — Z!an el primer formant acaba en vocal i el segon formant comen\a en r s o x # guarda)roba& pen?a)

segat& para)xocs. — Z!an el primer formant acaba en Ont # :ont)rodona& :ont)romeu. — Z!an s+Ha *+evitar la repetició excessiva *+!na lletra# coll)llarg& ell)lloc.

"+escri!en amb g!ionet (per convenció# — Z!an es tracta *e n!merals# vint)i)'uatre& cent cin'uanta)dos*& trenta)sisena. — Z!an !n *els formants s !n p!nt car*inal# nord)est& nord)a%ricà& #ud)à%rica. — Z!an el primer formant porta accent gràfic# mà)llarg& p*l)curt (excepte adesiara i usde%ruit — Z!an es tracta *e compostos repetiti!s o expressi!s# bum)bum& n?igo)n?igo. — Els mots# abans)dHa6ir& adu)siau& 'ui)sap)lo.

@i Ha expressions compostes perU amb !n gra! *e lexicalitKació ms baix $!e s+escri!en separa*es (engeneral noms pl!ralitKa el primer element#

camió grua& ciutat dormitori& decret llei& 6ome obecte& ciutat estat& alcalde president

En tots els casos si el *arrer element *+!n compost escrit sense g!ionet s !n mot monosilYlàbicpren*rà !n accent si les normes generals Ho *emanen# capgr8s& a collib*. "i el compost s+escri!amb g!ionet el monos/lYlab mant la grafia sense accent# vint)i)u& no)res. "i el monos/lYlab *!!accent *iacr/tic el conserva# entres8l& subs8l& rodamón.

2&




Puntuaci/

9rganitKen la informació en cap/tols apartats paràgrafs frases sintagmes...

Estableixen relacions entre elements (s!bor*inació e$!ivalència coor*inació.

arrere *e signes *a*miració i *interrogació p!nts s!spensi!s i abreviat!res acaba*es amb p!nt no Hiposem p!nt perU s/ coma i p!nt i coma. ^s a *ir# mai tenim *os p!nts seg!its. %o*em tenir4ne !n o tresperU mai *os.

Punt final >anca !n text. Bnclo! !n missatge.

Punt i a !art >anca !n paràgraf. Bnclo! !n tema !n cap/tol !n apartat.

Punt i seguit >anca !na oració. Bnclo! !na i*ea !n pensament.

"i canviem *e s!b,ecte posem4Hi p!nt i seg!it. >amb si l+oració seg0ent s sintàcticamentin*epen*ent.

Coma >anca !n inc/s !na aposició. Bnclo! !n afegitó.

:o repro*!eixen necessàriament pa!ses fonèti$!es.

Labsència o labs *ific!lten la lect!ra i la comprensió *el text. lg!nes són obligatUries *altresopcionals.

%o*en mo*ificar el sentit *e les oracions.

:+Hi Ha *e proHibi*es# :o Hem *e separar el s!b,ecte i el verb amb !na coma. >ampoc el verb i els se!scomplements. ra b po*em posar4Hi comes $!an els elements són molt llargs (per *elimitar4los.

En les en!meracions les con,!ncions coor*ina*es (i& o& ni fan baixar !n gra! el signe *e p!nt!ació.

@i Ha *os tip!s *e comes# les $!e van soles i les $!e van per parelles.

Les comes soles serveixen per separar i*ees i conceptes. "!sen en#en!meracions ( panses& %igues& nous i olivesomissions *el verb ( o meno pa i tu& matófórm!les (#en?ora& ...*ates a*reces (Calders& 1 de gener...

Les comes aparella*es intro*!eixen incisos. vega*es on aniria la segona coma Hi va !n p!nt? llavorsens estalviem la coma. "!sen en#

aposicions i incisos (a princesa& desesperada& va llen2ar)se de la torrevocati!s (Escolta& osep& no 6i insisteixis ms I No s aix8& compan?s& no s aix8canvis *or*re (No estic per orgues& os!bor*ina*es (s eixerit& tot i 'ue s una mica presumptuós

marca*ors text!als ( ix8 no obstant& no de%allirem

2'




)a !untuaci/ en les oracions com!lees

La p!nt!ació sovint *elimita lestr!ct!ra sintàctica en les oracions complexes. Evita ambig0itats i in*icaf!ncions *els elements.

Les a*,ectives explicatives van entre comes nirem a ,raga& 'ue s una ciutat preciosa

En canvi les a*,ectives especificatives van sense comes nirem a una ciutat 'ue sigui poc tur$stica

"i lespecificativa s molt llarga es pot posar !na coma al final perU no al principi #

Els llibres 'ue van comprar els teus amics en uns gran magat<ems %a dos mesos& a són passatsde moda

Les con,!ncions a*versatives (sinó& per8& malgrat& tot i 'ue... s cost!m [no norma[ *e p!nt!ar4lesaix/#

"ense coma entre sintagmes (no tu sin8 ell mb coma entre oracions (no vull 'ue 6o %acis tu& sinó 'ue aprengui a %er)6o ell I no en t

ganes& per8 6i anirà

Les a*verbials circ!mstancials solen portar coma $!an van en posició inicial (*it *+!na altra manera#solem posar coma en !n CC inicial $!e cont !n verb sobretot si el fragment s llarg.

9uan 6agis arribat a l!aeroport& truca!mKn sigui 'ue et trobis& %es)6o

>amb amb les a*verbials ca!sals con*icionals finals concessives... %i d!aclarir la situació& 6em convocat una reunióCom 'ue t un es'uin2a al turmell& no pot ugar el partit

@i Ha altres factors $!e po*em tenir en compte a l+Hora *e posar les comes no obligatUries#la presència *+altres signes *e p!nt!ació.La llargària *els elements.L+entonació *el fragment.La vol!ntat *+èmfasi o la intencionalitat expressiva.L+estil i el g!st *e ca*asc.

CC del ver" i CC d:oraci/

3a prendre naturalment la p$ndola vermella (CC *el verb# va pren*re4la amb nat!ralitat3a prendre& naturalment& la p$ndola vermella (CC *+oració# era lUgic $!e preng!s la vermella

2




+stil(stica

)*etensi/ dels !er(odes el flow del discurs

Els man!als recomanen !n màxim *e 2=42' mots plens. La ten*ència s a l+esc!r\ament (les frasesmassa llarg!es *ific!lten la comprensió. ra b cal evitar les frases molt c!rtes sense connexionslUgi$!es (llavors costa copsar el sentit general. Els per/o*es llargs són lents i flàcci*s els c!rts enèrgicsi taxati!s. Li*eal s combinar per/o*es c!rts i llargs# la varietat r/tmica fa ms plaent la lect!ra. B encaramillor si coinci*eix lextensió amb la f!nció# el per/o*e llarg arg!menta matisa precisa el per/o*e c!rtemfasitKa reitera conclo!.

7ncisos"i són massa llargs fan per*re el fil *e l+oració principal (tr!c# po*em repetir l+ltima para!la *esprs *el+inc/s per fer *e recor*atori. >amb oc!lten *ismin!eixen l+oració principal. mb mes!ra pro*!eixencert s!spens.

7ncisos agressius

Els grans laboratoris tenen diversos establiments de recepció escampats per les poblacions on esrealit<en les extraccions Oi per aix8 molts usuaris pensen 'ue tamb es tracta de petits establimentsOles 'uals& per8& són enviades a grans centres de processament localit<ats a determinats indrets perraons econ8mi'ues.

'uests pisos disposaven de tantes o ms comoditats Ouna super%$cie de R0 a S0 metres 'uadrats&completament exteriors& assolellats& amb uns bons serveis i e'uipaments al costat dels blocs de cases&

etc.O 'ue els apartaments dHaltres àrees.5rdre

L+or*re lUgic *e la frase s+altera per moti!s *+èmfasi (posar al *avant la part ms important. Cal perUno ab!sar *a$!est rec!rs ,a $!e *ific!lta la comprensió. ra b *e tant en tant s bo alterar l+or*re peranimar la lect!ra (si no res!lta avorri*a.

,elecci/ sint%ctica

Deieu actuar els actors g!anAem clare*at si els protagonistes coinci*eixen amb el s!b,ecte i l+ob,ectegramaticals. Evitar *oncs constr!ccions impersonals o passives.

estil im!ersonal

En els darrers mesos sH6an di%ós moltes xa%arderies dels pr$nceps a travs de la premsaitaliana.

estil !ersonal

a premsa italiana 6a di%ós moltes xa%arderiesdels pr$nceps en els darrers mesos.

+viteu les construccions am" molts noms i !ocs ver"s l+estil nominal s ms vag!e menAsvigorós provoca !n excs *e preposicions i t menAs ritme. 7tilitKe! verbs personals.

estil nominal

En el cas dHuna excessiva preocupació dels

aprenents pot ser "til el coneixement de lest*cni'ues de generació dHidees i la reflexió sobreels errors comesos durant l’escriptura.

estil e&uili"rat

#i els aprenents es preocupen excessivament

pot ser "til 'ue coneguin les t*cni'ues per generar idees i reflexionin sobre els errors 'uecometen mentre escriuen.

2)




)imiteu els gerundis :+Hi Ha molts *+incorrectes. %erU fins i tot els correctes *onen a la re*acció !naaire arcaic o b!rocràtic for\a carregós. llarg!en i compli$!en la frase.

am" gerundis

MH6a demanat perm$s per esmentar els resultatsde les investigacions a la con%er*ncia& assegurant)me 'ue noms els exposaria oralment icomprometent)se a no donar)ne cap %otoc8pia.

sense gerundis

MH6a demanat perm$s per esmentar els resultatsde les investigacions a la con%er*ncia. MH6aassegurat 'ue noms els exposaria oralment isH6a comprom*s a no donar)ne cap %otoc8pia.

Bus&ueu un estil actiu les oracions passives són ms carrega*es i conv no ab!sar4ne.

!assiva

a signatura 6a estat acollida %avorablement pelssindicats.

activa

Els sindicats 6an acollit %avorablement lasignatura.

Consells

Limite! els incisos.

%rescin*i! *+allU irrellevant ($!e no aporta informació.

Mo*ere! l+extensió *els per/o*es perU b!s$!e! l+e$!ilibri i la varietat i la connexió entre les frases.

9pte! preferentment per l+or*re normal *els elements. 6ecorre! a les alteracions per moti!s *+èmfasi.

Empre! formes sintàcti$!es *iverses.

%roc!re! $!e les frases ting!in protagonistes (s!b,ectes clars i accions (verbs personals.

arietat i ri$!esa en els connectors. %erU no nab!se!.

Evite! ,!xtaposicions i coor*inacions *oracions s!ccessives.

)èic

6i$!esa i varietat.

Evite! repeticions excessives.

*e$0e!4vos al registre.

Evite! mots ,U$!er (%er aix8 tema cosa.... %recisió.

:at!ralitat no artificiositat. BntelYligibilitat. Evite! para!les o expressions innecessàries.

Concisió. Clare*at no ambig0itat.

Evite! els possessi!s s!perfl!s (>e perdut el meu ersei I >e perdut el ersei .

:o ab!se! *els a*verbis acabats amb )ment . Compli$!en el text i po*en pro*!ir cacofonies.

Evite! les cacofonies ()ció )ció I )ment )ment .

%ose! la*,ecti! *arrere *el s!bstanti! (si no en canvia el significat.

Combine! informació nova i informació coneg!*a. gilitKa el text.

Evite! el lleng!atge sexista# no associe! professions amb !n gènere ( les in%ermeres evite! la barrainclina*a b!s$!e! *enominacions genèri$!es (l!alumnat el pro%essorat !se! el tractament *e vós encomptes *el *e vost*.

+l !ronom ell referit a coses. Ell s !n pronom personal i conv evitar !sar4lo per referir4se a ob,ectes(d...moltes empreses totes _elles in*epen*ents *e l+instit!t....

+l !ossessiu Es recomana evitar4los $!an no són imprescin*ibles $!an no aporten cap informació(sovint són re*!n*ants. Millor espera el torn $!e espera el teu torn. Millor destaca en la pro%essió $!e

destaca en la seva pro%essió. "i es pot s preferible constr!ir la mateixa frase amb !n pronom feble (s!na constr!cció ms gen!]na.

2-




Dialectologia

2

Dialectes catalans

1. nor*4occi*ental

2. rossellonès

3. central

&. balear

'. valencià

. alg!erès

Dialectes constitutiuscentral rossellonès i nor*4occi*ental.Dialectes consecutiusbalear alg!erès i valencià.




,istema voc%lic

5riental Dins l*orientaltUnic# a E e " # ! 'ossellonès no t vocals obertes

àton# $ " ! Balear t alg!na ne!tra tUnica (EX$5ccidental Alguerès no t ne!tres ($ X atUnic# a E e " # !àton# a e " # !

Altres caracter(sti&ues

central nord)occ. valencià rossellon*s balear alguer*s

present indicatiu

%kant!%

%ba !% λ

%kant#%

%ba #% λ

%kante%

%ba e% λ

%kant"%

%ba "% λ

%kant%

%k$ntam% %k$nta!%

%kan%

%kantam% %kanta!%

imper%etsubuntiu

cantscantessis

cantaracantares

cantàscantassis

cantassi

possessiume! mevate! tevase! seva

me! me!ate! te!ase! se!a

me! meva...ll!r ll!ra

me! miato! t!aso! s!a

articlesmasc!l/ lo masc!l/ lo

personal enpersonal enarticle salat

l*xicnoi nanoescombra

mirall

xic espillgranera

cor*er

xi$!et eixirvespra*a

ca garav!at!ra cercar

alYlot cacapell manco

Horabaixa

llong eixirpUp!l

La t final *els gr!ps )nt )lt es pron!ncia# valencià i balearLa v sona IvI# valencià alg!erès5alear# s!pressió *e la s intervocàlica# camisa X I$mi$I cosa X I$Ialencià# la r final es pron!ncia. "!pressió *alg!nes d intervocàli$!es# vespra*a X IvespraI

orientals occidentals

%kwa% tUnic ('uatre cotre 'uatre

%gw$% final (aigua aiga aigua

io*itKació (ull ui (central i balear ull c fricativa ( xinxa xinxa txintxa

*/graf ix (caixa %kaS$% %kajSa%

erra final (cor %krt% %kr%

llagost$ llangost$ llagost$

pl!rals )ns 6omes 68mens (tamb lalg!erès

pronoms em& ens et ens& em& et me& mos& te (tamb rossellonès i balear

verbs incoati!s e serveixo& serveixi i servis'ue& servisca

present s!b,!nti! i canti& cantis& canti cante& cantes& cantea!xiliar 6aver 6em& 6eu 6am& 6au

3=

e

#

E$

a

" !"




,ocioling(stica

Definicions de conceptes sociolingüístics

Llengua minoritària: Llengua que compta amb un nombre de parlants més petit en relació amb una altra o unesaltres.

Llengua majoritària: Llengua que compta amb un nombre de parlants més gran en relació amb una altra o unesaltres.

Així, una llengua pot ser minoritària dins un estat, perquè hi ha altres llengües amb més parlants, però a la vegadaser majoritària dins el seu territori històric; per tant, no podem parlar de llengües majoritàries o de llengüesminoritàries de manera absoluta, sempre ha de ser reerint!nos a un espai "estat, regi#, etc$% determinat$

Llengua minoritzada: Llengua que, amb independència del nombre de parlants, no és usada pels membres de laseva comunitat en totes les funcions lingüístiques i és substituïda per una altra especialment en els usos mésformals. Per exemple, el castell a Puerto !ico.

Substitució lingüística: Procés mit"an#ant el qual la llengua d$una comunitat és reempla#ada progressivament peruna altra. Per exemple, qualsevol de les llengües indígenes d%&mèrica i 'ceania substituïdes per l$anglès, elcastell, el francès, el portuguès, etc.

Normalització: (s un procés relativament lent, grcies al qual la llengua minorit)ada recupera la plenitud d$usos ifuncions, és a dir, va reempla#ant la llengua dominant en els mbits que aquesta *avia ocupat. Per exemple, lanormalit)ació del catal en l%actualitat.

Normativització: Procés d%elaboració i fixació de normes ortogrfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua ovarietat lingüística.

Diglòssia + ndica una situació en què s%usen dues llengües o dues varietats d%una mateixa llengua per a duesfuncions diferents -una per als mbits formals i l%altra per als informals. Per exemple, als segles /0 i // a1atalun2a, l%3s del castell com a llengua formal i del catal com a llengua informal.

stàndard: 0arietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, *a assolit un alt grau d%anivellament, decodificació, de confluència i d%acceptació en què es tendeix a eliminar al mxim les diferències dialectals, la qualutilit)en normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d%una comunitat.

&onts'

http'(()))$catalaonline$com(certiicat*(d++$htm

Diccionari de la llengua catalana de lHInstitut dHEstudis Catalans

31

http://www.catalaonline.com/certificatD/d44.htm

http://www.catalaonline.com/certificatD/d44.htm




ls registres

4ls registres són les formes concretes de la llengua en els diferents usos socials. Possibiliten, doncs, dir la mateixacosa de maneres diverses. La competència lingüística consisteix a utilit)ar el registre adequat a cada situaciócomunicativa.

5uatre factors els condicionen+

6. !ema: el contingut del missatge -esports, política, meteorologia...7. "rau de formalitat: de men2s formal -vulgar a més formal -literari8. #ropòsit: la intenció comunicativa -persuadir, amonestar, elogiar...9. $anal: mit" a través del qual es transmet el missatge

&lguns dels principals registres lingüístics+

%ulgar: usat en contextos informals, vulgarismes allun2ats de l$estndard.&rgot: parla particular d$un grup social diferenciat -per raons professionals, ètniques, generacionals,

socioecon:miques.... Lèxic específic.$ol'lo(uial: varietat familiar i privada de la llengua. Poc formal i poc rigorós, relaxat, pressuposa una

relació personal entre els interlocutors.stàndard: -vegeu;ne la definició específica en l$apartat corresponent$ientificot)cnic: específic d$una disciplina. Lèxic i fraseologia pr:pies. !equereix una iniciació dels

usuaris que l$usen.Literari: molt elaborat, voluntat d$estil, de bellesa, de sorpresa o de "oc. <igures literries i "ocs amb el

llenguatge.

L*estàndard

L%estndard és el resultat d%una selecció i fixació *ist:rica de les formes més usuals i adients d$una llengua, a fid%assegurar la comunicació entre els parlants, en detriment d%altres formes d%altres varietats lingüístiques. 4l registreo varietat estndard té l$origen en la necessitat de comunicació dels usuaris d%una mateixa llengua amb diferentprocedència geogrfica o social.

=na llengua necessita un estndard per servir efica#ment de ve*icle de comunicació en una societat moderna.

Dues accepcions

Supradialectal: la varietat lingüística amb valor d%3s general i de carcter referencial, que conté les formescomunes de tots els dialectes.

+egistre neutre: la varietat lingüística pr:pia dels mit"ans de comunicació, allun2ada tant de les solucions vulgars idialectals com dels usos cientificotècnics i literaris. >olt pr:xima al registre periodístic -efecte anivellador.

l cas del català

4l procés d%estandardit)ació del catal va tenir un desenvolupament important fins al segle /0. La pèrduaprogressiva del poder polític durant els segles següents va comportar la desaparició de l%acció unificadora d%aquestmodel lingüístic estndard i el distanciament dels dialectes geogrfics de la llengua catalana. 4s van diversificar les

formes i es va interrompre la fixació d%unes solucions lingüístiques compartides per tots els usuaris. 4l procés no esva reprendre fins al segle //.

32




,ilingüisme i diglòssia

?i *a diversos tipus de bilingüisme+ l$individual, el territorial i el social.• ,ilingüisme individual: 4studiat per la psicolingüística, es dóna quan l$individu és capa# de fer servir dos

idiomes.• ,ilingüisme territorial: (s estudiat per la geografia lingüística i es dóna quan en un país trobem

geogrficament ben delimitades dues comunitats lingüístiques -com a @èlgica.• ,ilingüisme social: 4studiat per la sociolingüística, és la situació més freqüent, i es dóna dins una unitat

territorial on apareixen con"unts d$individus que usen més d$un idioma segons unes normes d$3s nouniformes. L$existència del bilingüisme social suposa una situació de conflicte lingüístic i té diversosdesenlla#os possibles+

• Substitució lingüística o glotofàgia: abandonament progressiu de la llengua minorit)ada iadopció generalit)ada de la llengua prestigiada.

• Normalització lingüística: recuperació de l$3s de la llengua minorit)ada grcies a una accióconscient i planificada.

• L-aparició d-una nova varietat lingüística: (s a dir, una nova llengua a partir de les duesllengües en contacte -crioll d$?aití.

Diglòssia es refereix a una situació en la qual una varietat lingüística, que s$usa sobretot en llengua escrita i en elregistre més culte, est en una situació de superioritat envers les altres varietats lingüístiques, més usades en laquotidianitat dels parlants -llengües minorit)ades. La digl:ssia, doncs, és un fenomen social. La llenguasuperposada est molt estandardit)ada, és ve*icle d%un cos de literatura escrita ampli i respectat i és sobretotapresa en l%ensen2ament i usada en escrits i en la parla formal.

4n un territori on conviuen diverses varietats lingüístiques *i pot *aver digl:ssia o no *aver;n$*i, tot i que elbilingüisme sempre esdevé digl:ssia perquè la situació d$igualtat entre llengües només s$esdevé en un pla te:ric.Per resoldre el conflicte lingüístic cal normalit)ar al llengua minorit)ada per tal que tingui el mateix prestigi que lallengua de prestigi -normalit)ació lingüística.

- Llengua majoritària: idioma amb un nombre elevat de parlants -anglès, francès, castell, portuguès, rab,xinès, rus en un territori determinat.

- Llengua minoritària: idioma amb un nombre restringit de parlants en un territori determinat.- Llengua minoritzada: idioma que pateix un procés de retracció dels seus usos p3blics i privats en la pr:pia

comunitat lingüística en benefici d$una segona llengua, "a sigui pr:pia del territori o no.

• Ao tota llengua minoritria és minorit)ada+4x.+ Buec o danès+ llengües oficials amb un 3s ple en el seu territori.

• ?i *a llengües ma"oritries en un context, per: en procés de minorit)ació en un altre+4x.+ 1astell a Puerto !ico o Calaicoportuguès a Calícia.

• ?i *a llengües minoritries i minorit)ades+4x.+ sard, basc, catal.

33




Drets bsics que ens a"uden a definir diglòssia -en un cas de conflicte lingüístic entre dues llengües+

- <unció+ especialit)ació funcional de la varietat alta -& i de la varietat baixa -@, aquesta en usoscolEloquials, informals i no estndards. Begons l%ocasió, s%usar exclusivament una o l%altra.

- Prestigi+ la varietat & és considerada superior a la @.

- ?erència literria+ producció important de literatura en la varietat &.- &dquisició+ & s%aprèn formalment a l%ensen2ament.

@ s%aprèn per transmissió familiar.- 4standardit)ació+ & és ob"ecte d%estudi i té una normativit)ació codificada.- Cramtica+ l%estructura gramatical de @ és més sen)illa que la d$&.

.unció: & formal F @ colEloquial

#restigi: & superior a @

/er)ncia literària: producció literria d%&

&d(uisició: & ensen2ament formal F @ transmissió familiar

standardització: & est normativit)ada

"ramàtica: la de @ és més sen)illa

La digl:ssia és un fenomen sociolingüístic en què els parlants coneixen dues llengües -o dos dialectes o dosregistres molt diferenciats, una és la llengua amb prestigi -ensen2ament, escrits i parla formal i l%altra s%utilit)a en laconversa ordinria.

3&




<istIria de la llengua

'AM5# ))>))

La contrib!ció ms important a la creació *e la lleng!a literària fo! l+obra *el mallor$!/ 6amon Ll!ll (s.DBBB4DB. Ll!ll tenia !na clara consciència ling0/stica i va escri!re en català en àrab i en llat/ amb lavol!ntat *+arribar entene*orament a tota mena *e pblic. La importància ling0/stica *e la seva obracatalana ra! *+ant!vi en el fet *+Haver escrit en a$!esta lleng!a i *+Haver4Ho fet no solament en lapoesia i la narrativa *e ficció sinó tamb en la prosa cient/fica i filosUfica. $!esta *iversitat *e gèneres$!e conreà amb els problemes *+expressió $!e plante,ava i $!e la seva inventiva va saber resol*remagistralment s !n altre *els factors $!e contrib!eixen a la magnit!* *e la seva aportació ling0/stica.

El caràcter a!toreflexi! i innova*or *el se! lleng!atge la recerca *e la bellesa *e l+estil fonamenta*a enla convicció $!e la veritat *e les i*ees *emana la bellesa *e l+expressió i l+afanA proselitista són al+origen *e l+actit!* teUrica i pràctica *e Ll!ll envers la lleng!a. ^s precisament a$!esta actit!* la $!etransformarà el mo*el ling0/stic incipient *e la cancelleria reial (l*ministració la Cort en !n instr!mentplenament apte per a l+expressió filosUfica i concept!al ms s!btil mit,an\ant la ri$!esa *el

*esenvol!pament lexical i sintàctic a $!è Ll!ll el sotmet.

Caracter(sti&ues de la llengua de 'amon )lull

1 +n la fonètica

La lleng!a *e Ll!ll presenta !n vocalisme evol!cionat prUxim en alg!ns aspectes a la lleng!a act!alcom en la conf!sió entre a i e àtones $!e ,a era normal o entre o i u fenomen molt ms tar*à. ltressol!cions són prUpies *e la mo*alitat mallor$!ina o b són manlle!s *e l+occità.

2 +n les formes gramaticals

a En els pl!rals *els s!bstanti!s llatins en [B:E" pre*ominen les formes amb [ n4 etimolUgica#68mens v*rgens.

b @i Ha !na preferència pel relati! 'ui com a s!b,ecte encara $!e no ting!i !n antece*ent personal.c En el verb ab!n*en formes *+infiniti! arcai$!es com aer& trer& seer& veer en comptes *els

act!als eure& treure& seure& veure. @i Ha formes arcai$!es *e present *e l+in*icati! av!i conserva*es enbaleàric# (,o man& desempar& envellesc@ parlam etc.

d Entre els a*verbis apareixen formes arcai$!es# denant *avant+ pres prop+ ans abans+ aprs& pu?s *esprs+ tost prest+ tostemps tots orns sempre+ assats pro!+ 6oc s/+.

e Entre les preposicions# tro a fins a+.% Entre les con,!ncions# mas don'ues.

3 +n sintai

a %referència pels pronoms forts en f!nció *e complement verbal (servir a vós en comptes *eservir)vos.

b 8!st per la reiteració# dcom Hac vista la visió dparlar para!les dcom enteniment ;...< enten*re.c @i ab!n*en les oracions compostes la coor*inació les oracions *e relati! i el *esplegament *e

tota mena *e nexes *e s!bor*inació a*verbial $!e permeten recollir m!ltiplicitat *e matisos lUgics(ca!sals finals concessi!s etc..

d L+or*re *els mots en loració presenta inversions fre$0ents# "9 9" 9"...

? +n el lèic

El lèxic *e Ll!ll consta *+!nes set mil para!les *e les $!als el )2P s *e *erivació pop!lar el 1-Pllatinismes l+1P proven\alismes el 2P noms propis i el )P l!lYlismes. L+ab!n*or *e llatinismes il!lYlismes respon a les necessitats expressives a $!è el se! pensament espec!lati! va sotmetre lalleng!a v!lgar manca*a encara *el *esplegament concept!al i terminolUgic necessari. La *istrib!ció*+a$!est material lexical no s Ubviament Homogènia sinó $!e s pre*ominant en les obresfilosUfi$!es.

3'




)A CA#C+))+'7A '+7A)

La Cancelleria 6eial era l+escrivania reial *e la Corona catalanoaragonesa encarrega*a *e copiar i

tramitar els *oc!ments a*ministrati!s *e la reialesa la noblesa i l+esglsia. Fo! crea*a al segle DBBBcomen\à a cobrar prestigi *!rant el regnat *e a!me B i amb a!me BB comen\aren a sovinte,ar els*oc!ments estesos en català i aragonès. >anmateix la fixació *efinitiva *e la instit!ció no es pro*!/ finsa mit,an segle DB *!rant el regnat *e %ere BBB el Cerimoniós $!an la Cancelleria reial es convert/ en elveHicle per antonomàsia *e la coHesió i*iomàtica *e la Corona i imposà !nes pa!tes ling0/sti$!es!nifica*ores en les $!als es reconeixien tots els !s!aris *e la lleng!a escrita i $!e anaren *espla\antprogressivament l+s *el llat/.

)a unificaci/ de la llengua

La po*erosa infl!ència *e la Cancelleria 6eial ten*/ a eliminar *e la lleng!a escrita tots a$!ells elementsconsi*erats *ialectals com ara la io*itKació ( paia per palla els incoati!s en [isc ( partisc per partesc lamonoftongació *el *iftong ua (cotre per 'uatre els elements arca]tKants com l+article salat o les sonoresintervocàli$!es es*eving!*es finals (amig per amic o el *iftong au primari (llaurer per llorer . >ambeliminà elements excessivament innova*ors com la monoftongació *+ei (%et per %eit o la vocalitKació *ela *esinència verbal [ts (anau per anats.

La Cancelleria tractà *e trobar al !niformitat ling0/stica en la prosa catalana sens *!bte prenent elmo*el *el *ialecte barcelon/ el $!al era per tots els escriptors com !na mena *+estàn*ar* o formas!pra*ialectal *+expressar4se en prosa. La poca matisació *ialectal *els grans escriptors me*ievalstamb f! $!e a$!est mo*el s+ans imposant a tot a$!ell $!e volia escri!re *+!na manera c!lta iprestigiosa.

)a renovaci/ estil(stica de la !rosa liter%ria

La prosa *e la Cancelleria seg!ia els form!laris me*ievals *e la retUrica epistolar l+ rs Dictandi $!econtenien regles i exemples *e com re*actar les sal!tacions els preàmb!ls i el cos *els *oc!mentsamb preceptes sobre gramàtica constr!ccions fig!res retUri$!es sentències i sobre el cursus o ritme*e la frase. Com $!e la ma,oria *e f!ncionaris sabien llat/ no s gens estranA $!e fos ,!stamenta$!esta lleng!a la $!e mar$!s les *irectri!s tant pel $!e fa als form!laris com al vocab!lari tècnic *ela b!rocràcia pol/tica. La infl!ència llatina anà mo*elant el català sense violentar4lo i progressivaments+anaren vencent les *ific!ltats $!e presentava el mo*el llat/ i s+imposà !n català ms *ctil Harmoniósi clar amb !n gra! *e perfecció eficàcia i elasticitat $!e va facilitar4ne la ma*!resa i la fixació.

)a introducci/ de l:<umanisme a CatalunJa

!rant el regnat *e %ere BBB el Cerimoniós la Cancelleria reial es*eving! tamb !n foc!s *e renovacióc!lt!ral $!e assimilà el no! estil laic *els primers H!manistes i sintetitKà *iverses infl!ències# lallatinoeclesiàstica la clàssica grecollatina l+àrab la ,!eva la francesa i la italiana. ix/ el se! paper!nifica*or inci*/ no sols en els !sos a*ministrati!s sinó tamb en els literaris. 8ràcies als f!ncionaris *ela Cancelleria reial s+intro*!/ *ins l+àmbit c!lt!ral català !n H!manisme primerenc i !n no! sentimentclassicitKant afavorit pels contactes amb la cort pontif/cia *+vinAó Btàlia i l+9rient HelYlènic. :o ens potestranAar *oncs $!e es facin al se! voltant notables tra*!ccions *e clàssics llatins i grecs i *+obresme*ievals molt coneg!*es com les %etrarca a càrrec *e 5ernat Metge o *+altres a!tors com 5oeci>it!s Livi 9vi*i o "èneca.

El mo*el *e lleng!a cancelleresca tamb afectà els àmbits e*!cati!s especialment el *e les incipients!niversitats. Les cartes priva*es i els textos !tilitaris mostren el contrast entre el mo*el cancelleresc i elsHàbits ling0/stics locals. La topon/mia tamb ten*/ a a,!star4se a les pa!tes *el mo*el cancelleresc.

3




)+, =>A9'+ $'A#, C'K#7=>+,

La *iversificació *e gèneres la contin!]tat *e la pràctica escript!ària *e la Cancelleria 6eial la creació

*e l+Est!*i 8eneral *e Llei*a (13== primera !niversitat *e Catal!nAa i les noves aportacions *es *e laperifèria contrib!]ren a l+elaboració *+!na norma ling0/stica com!na i a la capacitat expressiva *el català.La prosa Historiogràfica i cancelleresca l+oratUria parlamentària i la pre*icació religiosa i la infl!ència *el+H!manisme són alg!ns *els factors $!e cal consi*erar.

Les $!atre grans crUni$!es [la *e a!me B o libre dels %eits la *e 5ernat esclot la *e 6amonM!ntaner i la *e %ere el Cerimoniós[ constit!eixen sengles mon!ments *e la Historiografia me*ieval i laseva contrib!ció a l+afai\onament *e la prosa catalana s bàsica.

1 El Llibre dels feits (12)&` narra les gestes *el Con$!eri*or. "eg!rament s !n pro*!cte mixt *e laCancelleria 6eial i *e la intervenció *irecta *el rei la $!al cosa es reflecteix en la ,!xtaposició *e *osregistres !n *e ms c!lte i !n *e ms pop!lar i en la coexistència *e l+estil in*irecte i l+estil *irecte ambparlaments solemnes i *iàlegs vi!s fins i tot amb presència *el fenomen *e l+alternan\a *e lleng0es en

l+estil *irecte segons la lleng!a *e l+a!tor *el *isc!rs reportat (*e fet Hi Ha alternan\a catalàIllat/catalàIàrab catalàImossàrab catalàIcastellà catalàIoccità catalàIfrancès.El libre dels %eits fo! escrit sota la *irecció *el monarca. L+obra *estina*a a *ifon*re+s oralmentposseeix en l+or*re ling0/stic !n marcat caràcter planer i pop!lar? s fàcil *e trobar4Hi repeticions ivacilYlacions mostres *e lleng!a viva i espontània i nombrosos refranAs. @i pre*ominen lesconstr!ccions simples. es *el p!nt *e vista lèxic s+Hi Ha trobat aragonesismes occitanismes i altresmanlle!s $!e com en la CrUnica *e esclot obeeixen al *esig verista *e repro*!ir la lleng!a *els nocatalans? aix/ Hi apareixen para!les expressions o paràgrafs en francès proven\al mossàrab àrabcastellà i aragonès.

2 )a CrInica de Bernat Desclot (12-- narra els fets ocorreg!ts *es *el regnat *+lfons el Cast fins al*e %ere el 8ran. *iferència *e l+anterior es caracteritKa pel se! to oficialista i ob,ecti! ben all!nAat *el+estil *irecte i l+expressió personal. La lleng!a presenta partic!laritats *+!n *ialecte *e la Kona oriental

*el %irine! i ab!n*a en arcaismes. Conv *estacar4Hi l+s *+altres lleng0es $!an parlen personatges nocatalans.

3 )a CrInica de 'amon Muntaner (132' s la ms llarga *e totes i abra\a el per/o*e $!e va *elnaixement *e a!me B fins a la coronació *+lfons BBB. >ot i $!e *ins la tra*ició !nifica*ora *e laCancelleria 6eial la lleng!a *+a$!esta crUnica excelYleix per la ri$!esa estil/stica i la capacitat*+expressió personal són prUpies *e l+estil *e M!ntaner les repeticions *e mots i estr!ct!ressintàcti$!es les a*,ectivacions form!làries i reiteratives l+ab!n*or *+anacol!ts *+inversions i*+expressions HiperbUli$!es *+apelYlacions comparacions i proverbis.En M!ntaner l+s *e la constr!cció dva W infiniti! (va cantar es consoli*a com a expressió gramatical *elpassat. >ot plegat contrib!eix a crear la impressió *+!n estil pop!lar i espontani !na mostra excelYlent*el dp!s bell catalanesc per *ir4Ho amb les seves para!les.L+ent!siasme *e 6amon M!ntaner per la *inastia *e 5arcelona s paralYlel al $!e sent per la lleng!a el

dbell catalanesc *e l+expansió *e la $!al es*ev !n testimoni *irecte. Cal remarcar la vol!ntat *el+escriptor *+acostar4se als o]*ors o lectors *e lobra vol!ntat palesa en !n estil vi! i familiar en l+s*+expressions pop!lars i en la presència *e rec!rsos narrati!s i ,oglarescos.

? )a CrInica de Pere el Cerimoni/s (13- reflecteix la consciència *el prestigi *e la reialesacatalana i la vol!ntat *e perpet!ar4lo i enaltir4lo mit,an\ant la re*acció *els fets reials. L+expressióling0/stica Hi s ms controla*a $!e en les *e a!me B o M!ntaner la sintaxi Hi s ms artic!la*a i lesfig!res retUri$!es ms ab!n*oses. Lestil s ms afectat i ms feix!c efecte al $!al contrib!eix la relacióper ,orna*es.La CrUnica *e %ere el Cerimoniós fo! re*acta*a sota el control *irecte *el monarca en pl!ralma,estàtic com la *e a!me B i s+Ha conservat en *!es re*accions !na ms primitiva i la segona mselabora*a i completa. La seva prosa manca *el caràcter vi! i pop!lar *e les anteriors i en certsmoments $!an a*$!ireix la forma *e *ietari es*ev seca i eix!ta perU mant sempre !n to estil/stic

elevat. Com en les altres crUni$!es en a$!esta alg!ns personatges parlen segons la seva proce*ènciaen altres lleng0es $!e la catalana# la proven\al l+aragonesa i la castellana.

3)




)A '+#A7H+#LA

D*on ven(em )a decadència

el segle DB a mit,an segle DBD s+estn el per/o*e *e l+anomena*a *eca*ència *e la lleng!a catalana.

>anmateix el concepte s+Ha!ria *+aplicar amb propietat a la HistUria literària ms $!e no pas a la HistUrialing0/stica ,a $!e allU $!e entrà en !n *ecan*iment prof!n* fo! en primer lloc la creació literàriaprUpiament *ita i parcialment l+s *el català en l+escript!ra. e fet alg!ns a!tors menors i !na certaclasse *e literat!ra pop!lar contin!à pro*!int4se en català com tamb la *oc!mentació ,!r/*ica ia*ministrativa fins al comen\ament *el segle DBBB. %erU sobretot el català mai no cessà *+sser lalleng!a parla*a *el poble. Llevat *+alg!ns sectors *e l+aristocràcia i *e la intelYlect!alitat el*esconeixement *el castellà restà !n fet absol!tament normal entre el poble fins $!e ben entrat el segleDBD no es *eclarà obligatUria l+escolaritKació *els infants.

El segle DBBB representa !n procs *+inflexió en l+etapa *e *eca*ència ,a $!e en la g!erra *e "!ccessiópel tron *+EspanAa pel $!al competien Carles *+Q!stria i Felip *+n,o! els catalans s+arrengleraren amba$!ell primer i foren finalment ven\!ts *esprs *el setge i la caig!*a *e 5arcelona. Els vence*orsborbUnics aboliren totes les lleis i instit!cions *e Catal!nAa i prom!lgaren els ecrets *e :ova %lanta.

)*oda La ptria i l*inici de la 'enaien;a

"ota l+imp!ls *el moviment romàntic $!e promog! !na consciència HistUrica i !n interès per lesrealitats nacionals i tamb sota l+imp!ls *e la represa econUmica i *e la revol!ció in*!strial tar*ana es*esenvol!pà la 6enaixen\a l+inici *e la $!al es fixa convencionalment el 1-33 anA *e p!blicació *el+o*a a pàtria& *e 5onavent!ra Carles riba!. La lleng!a catalana tornava a sser empra*a com alleng!a *e c!lt!ra *e primer en l+àmbit *e la poesia *esprs en l+assaig i en la premsa literària iH!mor/stica i finalment en la premsa *iària.

+ls ocs Florals i la llengua

La resta!ració *els ocs Florals ting! !n gran ressU pop!lar. @i participaren a!tors tan importants com

acint er*ag!er [veritable for,a*or *el català mo*ern[ i Qngel 8!imerà i er!*its com Milà i Fontanals6!bió i 9rs o Marià g!iló. El conre! *e la poesia com a gènere i l+enaltiment patriUtic anaren *e la mà iben aviat la reivin*icació *e l+a!tonomia ling0/stica i *e l+a!tonomia pol/tica es*eving!eren inseparables.

viat fo! perceb!*a la necessitat *+!na nova co*ificació *e la lleng!a i alg!na iniciativa en a$!est sentitfo! promog!*a *es *el mateix Consistori *els ocs Florals. La *ific!ltat *+assolir !n lleng!atge literari!nificat era *eg!*a a la r!pt!ra $!e Havia representat la *eca*ència perU tamb a la creació *etra*icions *+escript!ra *iferencia*es al llarg *el segle DBD.

+ls models de catal% escrit

Convivien *iverses concepcions *el $!e Havia *+sser el català escrit. $!estes concepcions arrelavens clar en actit!*s *etermina*es envers la lleng!a la com!nitat ling0/stica i l+abast *el procs *e

rec!peració com tamb en !sos i cost!ms personals o *e gr!p.

!na ban*a Hi Havia els parti*aris *el dcatalà aca*èmic. *optaven l+ortografia *el català *els seglesDBBB i DB $!an existia !n lleng!atge literari !nificat amb el $!al s+i*entificaven catalans valencians ibalears. >amb creien en la *iferència entre la lleng!a escrita i l+oral tenien la vol!ntat *+arribar a !nanorma com!na per a tot el *omini i *efensaven les sol!cions ortogràfi$!es antig!es.

e laltra Hi Havia els parti*aris *el dcatalà $!e ara+s parla els *efensors *el $!al no veien la necessitat*e crear !n lleng!atge literari !nificat acceptat arre! *el *omini ling0/stic. 6i*ic!litKaven els mo*els $!ecercaven *+enlla\ar amb la tra*ició i pretenien a*re\ar4se al gran pblic [molts conreaven el teatre oaltres gèneres pop!lars[ *+!na manera entene*ora i *irecta reflectint el lleng!atge parlat en el se!àmbit local. e fet *oncs no era !na sola manera sinó moltes *+escri!re el català.

La conse$0ència *e tot aixU fo! $!e a final *el segle DBD el *esgavell gramatical i ortogràfic *els textosp!blicats en català era consi*erable. $!esta sit!ació serà el p!nt *e parti*a *e l+obra fabriana.

3-




)A #5'MA9779NAC7 D+) CA9A)O M5D+'#

)a contri"uci/ de L’!venç a l:evoluci/ de la llengua

les acaballes *el segle DBD !n no! moviment pren for\a a Catal!nAa# el Mo*ernisme. 7n gr!p *e ,ovesa l+entorn *e la revista Hven2& va contrib!ir al *ebat sobre la lleng!a a Catal!nAa. La revista va llan\ar!na campanAa ling0/stica caracteritKa*a pel *esig *+!niformitat ortogràfica la preferència per la varietatcentral *e la lleng!a lafanA *e progrs i mo*ernitat i finalment !n prof!n* anticastellanisme ling0/stic.%ompe! Fabra era !n *a$!ests ,oves.

):o"ra de Pom!eu Fa"ra i l:7nstitut d:+studis Catalans

7na con,!gació *e factors *+or*re pol/tic ling0/stic instit!cional i social contrib!irà a posar fi a l+anar$!ialing0/stica $!e caracteritKava les activitats literàries en el tombant *e segle. B no solament a aixU sinótamb a sit!ar el català al nivell *e les lleng0es estan*ar*itKa*es en !n per/o*e relativament bre!.

@i Hag! !n context pol/tic social i instit!cional $!e afavor/ el reeiximent *e l+empresa. lg!ns *els

elements importants *+a$!ell context són els seg0ents#1 El 1=1 el mallor$!/ mossèn ntoni Maria lcover llan\a !na letra de convit a tots els catalansper$!è colYlaborin en el se! Diccionari de la llengua catalana aportant4Hi informació local.

2 El 1=3 i al marge *e la !niversitat oficial es f!n*aren els Est!*is 7niversitaris Catalansprimera instit!ció cient/fica plenament catalana.

3 principi *el segle DD apareix el moviment no!centista amb !n programa *e renovació c!lt!ral ipol/tica i amb !na ferma vol!ntat *+assolir !na lleng!a literària com!na i instit!cionalitKa*a apta per alconre! *e $!alsevol *isciplina.

& L+anA 1= se celebrà tamb per iniciativa *e mossèn lcover el B Congrs Bnternacional *e laLleng!a Catalana al $!al assistiren !ns 3.=== congressistes entre els $!als *iverses fig!res *e lafilologia romànica internacional.

' >amb el 1= es constit!eix el moviment pol/tic !nitari "oli*aritat Catalana $!e *!rà %rat *e la6iba a la presi*ència *e la ip!tació *e 5arcelona (1=).

L+anA 1=) %rat *e la 6iba crea l+Bnstit!t *+Est!*is Catalans i el 111 s+Hi creà la "eccióFilolUgica. L+BEC serà la instit!ció encarrega*a *e *!r a terme la co*ificació *e la lleng!a catalana i else! est!*i cient/fic.

) En 11& es constit!/ la Mancom!nitat *e Catal!nAa *e la $!al es*eving! presi*ent %rat *e la6iba. es *+a$!esta instit!ció es *onà l+empenta *ecisiva cap a la normalitKació *e la lleng!a catalana.

- Entre 113 i 132 s+acompleixen els ob,ecti!s *e co*ificació *el català. Les fites principals són#a Les Normes ortogrà%i'ues *e l+Bnstit!t *+Est!*is Catalans (113.b La Gramàtica catalana& *e %ompe! Fabra ass!mi*a com a gramàtica normativa oficial i

p!blica*a per l+BEC (11-.c El Diccionari general de la llengua catalana& *e %ompe! Fabra ass!mit com a normati! per

l+BEC (132. %otser ms important i tot i $!e els agents *e la co*ificació normativa fo! la reacció *e la

societat catalana en con,!nt *avant la proposta normativa *e l+BEC. %er b $!e no es pot pas *ir $!e

l+acceptació fos !nànime *e bell inici ,a $!e existiren n!clis *e contra*ictors tant al %rincipat com aalència o a les Blles en general la reacció fo! molt positiva i *iaris escriptors i e*itors aplicaren lesnormes *e l+BEC *e manera imme*iata.

+altra ban*a les reticències regionals foren ven\!*es a poc a poc i $!an l+anA 132 se signarenpblicament a Castelló !nes :ormes ortogràfi$!es $!e eren les *e l+BEC amb lle!s retocs la reformafabriana Havia estat accepta*a arre! *el *omini ling0/stic.

L+ob,ecti! *e lobra *e Fabra era *otar el català *+!na normativa nica i estable mo*ernitKar4lo a fi *econvertir4lo en !na lleng!a *e c!lt!ra apta per a les necessitats expressives *e la vi*a i *e la ciènciamo*ernes a la manera *e les altres lleng0es e!ropees fer4ne !n mo*el *e referència per a tots elsmembres *e la com!nitat catalanoparlant. >ot aixU tanmateix Havia *e res!ltar no pas *e l+abran*ament*e la passió sinó *el rigor *e l+observació emp/rica *e l+est!*i i *e la racionalitat *e les propostes.

Formalment l+ob,ecti! *e reconstruir el lleng!atge literari català Havia *e consistir a rec!perar l+estat i lafesomia $!e la lleng!a catalana Ha!ria ting!t si no Hag!s patit !na *eca*ència literària tan pron!ncia*a

3




i si !na pressió c!lt!ral abassega*ora no l+Hag!s sotmès *!rant $!atre segles a l+infl!x *+altreslleng0es. :i po*ia ser la mera sanció *el català parlat ni Havia *e ser !n mer retorn a la seva formaarcaica. ms a$!esta lleng!a com!na *e referència [a$!esta lleng!a estàn*ar* *ir/em av!i[ Havia*e ser necessàriament su!radialectal. a$!esta i*ea respon el caràcter com!osicional *e lanormativa fabriana. Fabra no es va limitar a seleccionar !na varietat geogràfica *el català per convertir4la en el català normati! sinó $!e ateng! *iversos aspectes *e la realitat *ialectal a l+Hora *e pren*re*ecisions normatives. ix/ $!an en !na $0estió les sol!cions *ialectals *ivergien form!lava !naproposta amb $!è po*ien i*entificar4se *iversos *ialectes.

lg!ns aspectes *e la normativa fabriana són els seg0ents#1 En ortografia es va *ecantar pels pl!rals femenins en [es i per les formes verbals en [es i [en

(i no en [as i [an per$!è a ms *e ser ms antig!es corresponien a la pronncia real en catalàocci*ental mentre $!e la tria po*ia ser in*iferent per als catalans orientals $!e confonen a i e àtones.

2 a reg!lar l+s *e b i v *+acor* amb els *ialectes $!e fan la *istinció entre els sonscorresponents fins i tot en contra *el criteri etimolUgic.

3 a mantenir la grafia *e r i t finals $!e en certs *ialectes són dm!*es perU en *+altres no.& a mantenir el */graf [ix 4 per a representar el so *e %aixa o *e %eix $!e !ns parlants pron!ncien

com !n sol so i *+altres com a *os sons.' En la morfologia verbal va establir com a normatives les formes centrals sense *eixar *e

consignar les balears i valencianes. %el $!e fa als pronoms febles no va sancionar cap *els sistemes existents sinó $!e va

proposar !n sistema H/bri* català4valencià amb !na lUgica interna prUpia.

B amb a$!est *arrer p!nt arribem a !n altre *els principis seg!its per Fabra# la lleng!a normativa Ha *erespon*re a !n ordre lIgic $!e faciliti la clare*at i propietat *e l+expressió. La sol!ció *ona*a al sistema*els pronoms febles i a la seva sintaxi anava en a$!esta l/nia.

La lleng!a catalana com $!alsevol altra lleng!a nacional posseeix !na a!tonomia prUpia amb relació ales altres lleng0es ve]nes. ^s a *ir el sistema ling0/stic *el català no es confon amb cap altre. Calia*onar encara ms relle! a les f!ncions $!e tota lleng!a nacional acompleix# la f!nció coHesiona*oraa*re\a*a cap en*ins *e la com!nitat i ten*ent a *otar el gr!p *+!nitat interna i la f!nció separa*ora

a*re\a*a cap enfora i ten*ent a *istingir el gr!p *e $!alsevol altre gr!p ve/. ^s *es *+a$!esta *obleperspectiva $!e cal enten*re l+obra *e *ep!ració *el català i el *ecantament per sol!cions nocoinci*ents amb l+espanAol [$!e Fabra practicà *es *e l+època *e Hven2. ra b el català no *eixa *eser !na lleng!a romànica ni *e pertànAer a !n àmbit c!lt!ral espec/fic. Convenia *oncs est!*iar laresposta $!e altres lleng0es e!ropees Havien *onat a problemes gramaticals o ortogràfics comparables icercar sol!cions similars a fi $!e el català no en *iscreps gaire. $!est principi matisava *oncs elprincipi *+a!tonomia en !n sentit $!e el lligava a !n context ling0/stic i c!lt!ral ms ampli.

Fabra Havia ac!m!lat !na certa experiència ga!*ia *+a!toritat moral i *e reconeixement social i tamb*isposava *e l+a!toritat instit!cional $!e emanava *e l+BEC. >anmateix !na reforma ling0/stica com la$!e Havia emprès calia $!e acabs essent accepta*a pel colYlecti! social. La persona les instit!cions ila societat lletra*a es con,!minaren feli\ment per assolir en poc temps la creació *+!n estàn*ar* catalànic estable i !niversalment acceptat.

+!(leg

La *esfeta militar *el 13 i la llarga postg!erra $!e la va seg!ir van interrompre br!scament el laboriósre*re\ament $!e Havia experimentat el català. !rant el Fran$!isme l+BEC es limità a s!bsistir en laclan*estinitat primer en !na semiclan*estinitat *esprs i en !na sit!ació *e tolerància finalment fins aarribar al se! no! reconeixement mit,an\ant !n reial *ecret (1) i al reconeixement *e la seva a!toritatling0/stica per !na llei *el %arlament *e Catal!nAa (11.

En el per/o*e contemporani l+BEC Ha *!t a terme treballs importants en el terrenA normati!#a @a elaborat !na proposta normativa per a la lleng!a estàn*ar* oral.b @a p!blicat el no! Diccionari de la llengua catalana (1' 2==).c @a iniciat els treballs per a !na nova gramàtica.

d En l+àmbit *e la terminologia l+BEC participa com a entitat consorcia*a en el >E6MC>.

&=




Mai no 4o diries

Monster Parade

_ en moti! *e amb moti! *e_ en relació a amb relació a I en relació amb_ en $!ant a $!ant a I pel $!e fa a_ per ltim a l+ltim I finalment_ tal i com tal com_ a mi*a $!e a mes!ra $!e_ *eg!t a a ca!sa *e_ en f!nció *e segons I *+acor* amb_ sempre i $!ansempre $!e_ a nivell *e 4_ a a$!estes al\a*es *e I _ a l+al\a*a *e a a$!estes alt!res *e I a l+alt!ra *e_ *onat $!e atès $!e I com $!e_ $!ant abans millor com ms aviat millor I al ms aviat possible_ al respecte respecte a I respecte *e_ a l+ig!al I ig!alpotser_ en base a a partir *e I sobre I partint *e_ *e repent *e sobte

Bar"arismes molt discretsapretar tamanA me*ir *isfr!tar viven*a barco bolso tra,o abarcar làmpara arrepentir4se carinAós

Mots transvestitsel corrent els afores !na anàlisi !n avantatge la s/n*rome el senAal el pen*ent la grip !na alla! elslleg!ms el pebre

teoria_Català

Documents

Transcript of teoria_Català