TEMA 8 (e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ.

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 8(e).- LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA. RIBERA I VELÁZQUEZ.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA ESPANYOLA.

2.- JOSEP DE RIBERA, SPAGNOLETTO.

3.- DIEGO DE SILVA I VELÁZQUEZ.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).

Realisme: partint del naturalisme de Caravaggio, s’arriba a un fort realisme que plasma tant allò més bell com allò grotesc, morbós i desagradable

Pràcticament tots els autors parteixen del tenebrisme, encara que evolucionaran de manera molt diferent (la segona meitat del XVII serà més colorista)

Influènciadel context

Està molt marcada per la crisi econòmica del segle XVII: predomina l’oli (més barat que el fresc), però també la crisi fa que la pintura siga més important que

l’escultura o la pintura i done lloc a grans mestres i obres

La societat la condiciona totalment: sols aquells pintors que gaudeixen del mecenatge del rei (major poder i riquesa dels monarques) com Velázquez

es poden permetre una millor vida i una major llibertat

La resta estarà vinculat a l’església, ja que ni una noblesa arruïnada o cortesana ni una molt escassa burgesia actuen com a demandants d’art

Aquesta importància de l’església i el pes de la Contrareforma (amb la Inquisició) faran que predominen moltíssim les obres de caràcter religiós

Les relacions de la Corona amb Flandes (territori de la monarquia) i Itàlia (el sudtambé era de la monarquia) determinen la influència del barroc italià i flamenc

És més intimista i poc teatral, estant molt absents els elements heroics

Les composicions solen ser senzilles i amb menys moviment (més estatisme i serenitat)

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).Preponderància absoluta de la temàtica religiosa (importància de l’església i la Inquisició), tendint al misticisme i l’expressivitat

La importància de la religió i el seu paper exigirà una pintura que transmeta un missatge clar i impactant i de manera didàctica, a través de la llum i el color

També destaquen els retrats de totes les classes socials: del rei als més populars

Es veuen amb mals ulls els temes mitològics i sensuals (nus), encara que també estaran presents pels gustos de la monarquia i l’aristocràcia

També es pinten, en menor mesura, paisatges, natures mortes o temes històrics

La resta de característiques són iguals que per a la resta de la pintura barroca (importància de la llum i el color, profunditat,...)

Etapes iautors

Primera meitat del segle XVII: forta influència de Caravaggio (naturalisme i tenebrisme) amb tres focus en Madrid, Sevilla i,

sobretot, l’escola valenciana (Ribalta i Ribera)

Anys centrals del segle XVII: és l’època daurada amb Madrid (Velázquez) i Sevilla (Zurbarán i Alonso Cano)

Segona meitat del segle XVII: destaquen els pintors de la Cort a Madrid i, especialment, Sevilla (Murillo i Valdés Leal), amb uns colors més rics

i variats, pinzellada solta i realisme (influència de Ticià i Rubens)

2.- JOSEP DE RIBERA, SPAGNOLETTO (I).Apunts biogràfics: encara que nascut a Xàtiva i format a l’escola valenciana junt a Ribalta,

es va traslladar a Roma, on va rebre la influència de Caravaggio i va conviure amb les classes populars, i es va fer famòs a Nàpols (monarquia hispànica)

Destaca el seu naturalisme tenebrista, molt influenciat per Caravaggio, amb un gran domini del color i la llum i una major riquesa cromàtica (influència

veneciana i del classicisme dels Carracci, més important en una segona etapa)

A nivell temàtic: pren com a model a la gent del carrer més humil i, fins i tot, la retrata en alguns dels seus quadres, però amb dignitat

A nivell tècnic: busca un acabat perfecte, amb un molt bon estudi anatòmic que intenta captar el més mínim detall i l’última deformació a través d’una pinzellada pastosa

Destaca el seu estudi de la vellesa i la decrepitud humana

Temàtica: pinta fonamentalment temes religiosos, però també destaquen els retrats, especialment de personatges populars, i també pinta temes mitològics i paisatges

Tresetapes

Fortrealisme

Tenebrisme inicial (fins 1635)

Major influència de l’escola veneciana i el classicisme dels Carracci: aparició del paisatge, més llum i riquesa cromàtica i composicions més complicades (1635-50)

Retorn al tenebrisme i als colors més obscurs (1650-52)

El Martiri de sant Andreu (1628)

Demòcrit (abans Arquímedes) (1630)

Sant Andreu (1630-32)

La dona barbuda o Magdalena Ventura amb el seu fill i el seu home (1631)

Immaculada Concepció (1635)

Trinitat (1635-36)

Apol·lo i Màrsies (1637)

Vella usurera (1638)

El somni de Jacob (1639)

Martiri de Sant Felip (1639)

Magdalena penitent (1640-41)

El patizambo (1642)

Sant Sebastià (1651)

Santa Maria Egipciaca (1651)

3.- DIEGO DE SILVA I VELÁZQUEZ.3.1.- Característiques generals.

3.2.- Etapa sevillana o de formació (1617-22).

3.3.- Primera etapa madrilenya (1623-29).

3.4.- Primer viatge a Itàlia (1629-31).

3.5.- Segona etapa madrilenya (1631-48).

3.6.- Segon viatge a Itàlia (1649-51).

3.7.- Tercera etapa madrilenya (1651-60).

3.1.- Característiques generals (I): vida i context.El mecenatge del rei (era pintor de cambra de Felip IV) li va permetre defugir els dictats

de la Contrareforma i la preponderància de la pintura religiosa (present en la primera etapa), però el va obligar a fer propaganda de la monarquia (victòries militars, retrats,...)

La seua bona posició social i econòmica li permet pintar sense presses i amb major llibertat, establir contacte amb els grans pintors del moment (Rubens) i fer viatges per Itàlia

Biografia i pintura van paral·leles en Velázquez, dividint les etapes artístiques en funció de la seua vida: formació en Sevilla i arribada a Madrid, primer viatge a Itàlia,

tornada a Madrid, segon viatge a Itàlia i etapa final en Madrid

3.1.- Característiques generals (II): pictòriques.Naturalisme i realisme: tracta de plasmar una realitat més sentida que observada,

centrant-se cada vegada més en com es percep visualment la realitat (perspectiva aèria)

En les composicions tracta de contraposar les figures i accions presents, ja siga ideològicament o físicament, a més d’integrar diverses accions en alguns quadres

Llibertat creadora: es deu al mecenatge reial i fa que pinte tot tipus de gèneres (pintura religiosa, mitològica, històrica, retrats, paisatges, escenes costumistes,...)

És un excel·lent retratista: individualitza perfectament les figures i capta la psicologia dels personatges

Perspectiva aèria: capta cada vegada millor la profunditat, d’una manera contínua, a través de la llum i la distorsió dels contorns a mesura que s’allunyen a la vista (capta la pols

en l’aire), però també desplaçant el plànol del llenç cap enrere per un dels laterals

Preocupació per la llum: en la primera etapa amb una pintura tenebrista i després amb espais il·luminats on la llum i el color acaben amb els perfils nítids i distorsionen els contorns

La seua pinzellada passa de ser empastada i ben delimitada en la primera etapa a fer-se cada vegada més lleugera i transparent

El color, junt a la llum, és bàsic en la seua pintura i la seua paleta serà cada vegada més rica

3.2.- Etapa sevillana o de formació (1617-22).Aprèn l’ofici a Sevilla amb Herrera el Vell i Francisco Pacheco, amb la filla

de la qual es casa, influenciat pel naturalisme tenebrista de Caravaggio

La principal característica és el naturalisme tenebrista

Fa estudis del natural i domina les qualitats i textures dels objectes

Utilitza tons ocres i terrossos

Els volums i formes tenen la consistència i rotunditat de les escultures policromades

La pinzellada és empastada i apretada, ben lligada

Concedeix gran importància a la individualització dels personatges, tractant de captar la seua psicologia, i a les natures mortes

Les obres més importants d’aquesta etapa són les escenes costumistes en què dota de dignitat a personatges populars: Vella fregint ous i L’aiguader de Sevilla

Vella fregint ous (1618)

L’Adoració dels Reis Mags (1619)

Crist en casa de Marta i Maria (c.1620)

Sor Jerónima de la Fuente (1620)

L’aiguader de Sevilla (1623)

3.3.- Primera etapa madrilenya (1623-29).En 1623 és nomenat pintor de cambra del rei, cosa que li donarà major llibertat

A Madrid coneix i estudia les pintures dels grans mestres de les col·leccions reials (venecians, italians en general i flamencs)

Continua la preeminència dels colors ocres, però s’afegeix el gris, especialment en uns fons que van aclarint-se i il·luminant-se (etapa gris)

La pinzellada es va fent menys empastada, però encara està ben lligada

Les formes perden el seu caràcter escultòric

Els retrats destacaran pel realisme, la senzillesa en la composició, l’elegància i l’estatisme

A Madrid coneix Rubens, que influirà en la seua evolució i li suggerirà que viatge a Itàlia per a completar la seua formació

L’obra més important d’aquesta etapa és El triomf de Bacus o Els borratxos

Felip IV (1624-27)

Infante don Carlos (1626-27)

El triomf de Bacus o Els borratxos (c.1629)

3.4.- Primer viatge a Itàlia (1629-31).A Itàlia rep múltiples influències que enriquiran el seu art: classicisme

romà, Miquel Àngel, Rafael, Bernini, pintura veneciana,...

Abandona el tenebrisme i inicia el camí cap a un art propi: la llum és més matisada, modelant els cossos, i comença la seua preocupació

per captar l’ambient, plasmant-lo amb la perspectiva aèria

La pinzellada es torna més solta, lleugera i lluminosa, buscant tonalitats més clares i ambientals

La seua paleta es fa més variada, encara que continuen predominant els ocres

Té una major preocupació per l’espai i la composició, que es fa més complexa (equilibri de masses)

Comença a dominar els grans formats, cosa que confirmarà en l’etapa posterior

Destaca la millora en l’estudi anatòmic (influència de Miquel Àngel i el classicisme romà) i en l’expressivitat dels personatges

L’obra més important d’aquest període és La farga de Vulcà

La túnica de Josep (1630)

La farga de Vulcà (1630)

3.5.- Segona etapa madrilenya (1631-48).És ja un període de plena maduresa, on assenta tots els seus aprenentatges i els reinterpreta

La pinzellada ja és molt més solta i lluminosa, imposant-se totalment el color i la llum sobre el dibuix, però sense perdre precisió ni fermesa

La profunditat passa a ser una preocupació fonamental i l’espai s’ompli d’aire, incorporant-se ja la perspectiva aèria

Domina ja unes composicions més complexes on equilibra les masses, com ho demostra als quadres de gran format

Entre els colors predominaran els grisos, ocres i verds suaus, amb una àmplia i rica gamma de matisos en què destaquen els tonalitats més clares

Destaquen els retrats, però també la pintura històrica (batalles), mitològica i religiosa

Olivares li encarrega la decoració del Saló del Regne del Palau del Retiro, dissenyada de formapropagandística per ell i per a la qual durà a terme diversos retrats i La Rendició de Breda

En els retrats destaquen els paisatges (a l’aire lliure), el punt de vista baix, la pinzellada solta, la perspectiva aèria i la captació de la psicologia dels retratats

La seua preocupació per la condició humana es plasma en tota una sèrie de retrats de bufons i nans, als quals retrata amb una gran humanitat i respecte (excel·lents estudis psicològics)

Entre les obres més importants d’aquesta etapa podem destacar La rendició de Breda o Les llances, el Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares i El Niño de Vallecas

Crist crucificat (1632)

Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (1634)

Felip IV, caçador (1634-35)

Retrat eqüestre de Felip IV (1634-35)

La rendició de Breda o “Les llances” (1634-35)

Príncep Baltasar Carles a cavall (1635)

Pablillos de Valladolid (1636-37)

El bufó don Juan Calabazas, “Calabacillas” (1637-39)

Mart (c.1640)

Francisco Lezcano, “El Niño de Vallecas” (1643-45)

Sebastián de Morra (c.1645)

3.6.- Segon viatge a Itàlia (1649-51).Encara que menys important que el viatge anterior, d’aquest tornarà amb una pinzellada

més solta, una major varietat cromàtica i un major domini de la perspectiva aèria, a més de pintar quadres de gèneres que no havia realitzat (paisatges i nu femení)

Entre les obres d’aquest viatge cal destacar el Retrat del papa Innocenci X, Venus de l’espill i els dos quadres dels paisatges de la Villa Médici, que són un antecedent

clar de l’impressionisme per intentar captar el moment i per la pinzellada molt solta

Venus de l’espill (1649-51)

Juan de Pareja (1650)

Retrat del papa Innocenci X (c.1650)

Entrada a la gruta dels jardins de la Villa Médici, la vesprada (1650)

El pavelló d’Ariadna en el jardí de la Villa Médici, el migdia (1650)

3.7.- Tercera etapa madrilenya (1651-60).És una època de síntesi i perfeccionament de tot el que ha aprés

Destaca la captació de l’atmosfera i la profunditat a través del domini absolut de la perspectivaaèria que degrada i desdibuixa els contorns amb la distància (aconsegueix captar l’aire)

Domina totalment la composició (equilibri de masses), especialment a les obres de gran format

L’espai i l’ambient queden plasmats de manera molt fidel

La pinzellada és solta i ràpida, mostrant un domini excepcional

En síntesi, és el pintor de la llum, acompanyada ara d’una més variada paleta de colors

Les dos grans obres mestres d’aquesta última etapa són Les Menines i Les filoses o Faula d’Aracne

Reina doña Mariana de Austria (1652-53)

Infanta Margarita (c.1654)

Les Menines o La família de Felip IV (1656)

Les filoses o La faula d’Aracne (1657)

Mercuri i Argos (1659)

Infant Felip Pròsper (c.1660)

Infanta Margarita (c.1660)