TEMA 8 (d).- LA PINTURA BARROCA. FLANDES I

HOLANDA

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 8(c).- LA PINTURA BARROCA. FLANDES I HOLANDA

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA.

2.- LA PINTURA FLAMENCA. RUBENS.

3.- LA PINTURA HOLANDESA. REMBRANDT.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).Naturalisme i realisme: es busquen els models en la natura, sense idealització, amb

un desig realista, mirant de captar la psicologia dels personatges i els seus estats d’ànim (dolor, alegria,...) i els aspectes canviants de la realitat, fins i tot els considerats indecorosos

(la vida en la seua totalitat: dolor, tristesa, vellesa, lletjor,...)

Predomini del color (i la llum) sobre el dibuix: són les taques de pintura les que defineixen les formes, pintant tal com es veuen les coses realment, amb taques de color i llum,

contorns poc precisats i detalls que es perden amb la distància

Profunditat contínua i gradual: no és una simple superposició de plànols amb perspectiva lineal, sinó que s’utilitzen la perspectiva aèria, els jocs de llums i ombres i els escorços

violents per a crear una sensació de profunditat i tres dimensions

Hegemonia de la llum: es plasma pictòricament i fins i tot la forma es subordina a ella, difuminant-se els contorns i seleccionant la llum allò que s’ha de veure amb

jocs de llums i ombres (especialment amb el clarobscur tenebrista)

Llibertat compositiva, amb composicions complexes, asimètriques i atectòniques (predomini de les diagonals front a la trama horitzontal i vertical), amb línies corbes

i escorços o, fins i tot, figures que queden partides pel marc

Preocupació per plasmar el moviment (dinamisme), captant la fugacitat, fins i tot de forma violenta, amb figures i composicions inestables, escorços, línies ondulants,...

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).Gust per la teatralitat i els efectismes: abundància d’elements decoratius i efectes il·lusionistes

per a crear espais, com enganys òptics per amplificar-los (als sostres especialment)

Tècniques: es generalitza l’oli sobre llenç (fins i tot de grans dimensions), però també torna a guanyar importància la pintura al fresc per a decorar parets i sostres

Temes: són molt variats, anant des de la pintura religiosa (Contrareforma catòlica) als temes mitològics i els nus, a més de nous temes (o que ara guanyen importància) com els paisatges,

les faules paganes, les batalles, els interiors, els retrats de grup o els bodegons o natures mortes

Dins de la pintura barroca hi ha una enorme varietat estilística: el classicisme dels Carracci o Poussin, el naturalisme i tenebrisme de Caravaggio i Ribera, el realisme

holandès (Hals, Vermeer, Rembrandt,...) de Velázquez o de La Tour, l’academicismefrancès (Le Brun) o el Barroc pròpiament dir de Rubens o Giordano

2.- FLANDES. RUBENS (I).Context: Flandes està baix domini espanyol i del catolicisme (temes religiosos), però la noblesa

s’interessa més per temes mitològics i més sensuals (nus) i per retrats solemnes i també es plasmen temes costumistes molt alegres i optimistes i bodegons rics i exuberants (més riquesa)

Accedeix a una àmplia formació que unirà les característiques de la tradició flamenca i les diverses escoles italianes que estudia en el seu viatge a Itàlia (corpulència de Miquel Àngel i els romanistes, composicions inestables i molt de moviment dels

manieristes i els Carracci, color de Tizià i els venecians, cert tenebrisme de Caravaggio,...)

La seua vida destaca per la riquesa, el luxe i contacte amb les principals corts i els viatges (va pintar per quasi tota Europa Occidental, sent diplomàtic de la cort espanyola)

Fa una pintura dinàmica i molt vitalista i optimista, plasmant el luxe en què es mou

Composicions obertes i molt dinàmiques, amb predomini de les línies diagonals i corbes i grups nombrosos, grandiosos i, generalment, enrevessats

Molt de moviment, aconseguit amb les composicions, amb escorços violents, quasi impossi-bles, arbres i plantes que es retorcen o músculs en tensió (predomini de les línies corbes)

Colors molt rics, brillants i variats, predominant els càlids (influència veneciana)

Pinzellada solta i ràpida, desfeta

2.- FLANDES. RUBENS (II).

Predomini del nu femení, de formes gruixudes (model de bellesa femení)

Gran varietat de temes: religiosos, mitològics, retrats, nus, paisatges, temes costumistes,...

Les seues obres solen ser de gran format

És un pintor molt prolífic: encara se li atribueixen més de mil obres, encara que tenia l’ajuda d’un gran taller

Té un gran domini tècnic, però es queda en la superficialitat i no aconsegueix dotar els personatges de caràcter, de personalitat, de psicologia

Obres més importants: retrat eqüestre del duc de Lerma, Adoració dels Mags, Autoretrat amb Isabella Brandt, Davallament de la Creu, Rapte de les filles de Leucip, Maria de Médici, les Tres Gràcies, El Jardí de l’Amor, Dansa d’aldeans

Sensualitat i voluptuositat en el tractament dels temes (no tant als religiosos), especialmenten unes figures humanes voluminoses, plenes de vida i voluptuositat

“El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”. Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.

Duc de Lerma (1603)

Retrat de la marquesa Brígida Spínola Doria (1606)

Adoració dels pastors (1608)

Autoretrat amb Isabella Brandt (1609-10)

Davallament de la Creu (1612-14)

Venus de l’espill (1613-15)

El rapte de les filles de Leucip (1616-18)

Assumpció de la Verge (c.1620)

Maria de Médici (c.1622)

Desembarcament de Maria de Médici a Marsella (1623-25)

Adoració dels Mags (1624)

Barret de palla (c.1625)

Paisatge amb arc de sant Martí (1632-35)

El jardí de l’amor (1633)

Dansa d’aldeans (c.1636)

Rubens, la seua dona Helena Fourment i el seu fill Peter Paul (1639)

Les Tres Gràcies (1639)

3.- HOLANDA. REMBRANDT (I).

Un context pro-testant i burgés

La religió protestant (calvinista) és més austera i defuig les imatges i representacions religioses (es limiten a Antic Testament i passatges de la vida de Crist), a més de veure amb mals ulls la pintura mitològica

La burgesia pren el control econòmic, la preponderància social i el controlpolític de la nova república i demanda un art molt diferent al cortesà:

quadres de xicotet format (o retrats col·lectius de confraries i associacions)i de temes com retrats (individuals o col·lectius), paisatges,

interiors, natures mortes, escenes costumistes,...

La pintura holandesa té un marcat caràcter nacional, però sols la pintura,ja que l’arquitectura i l’escultura copiaren models estrangers

Junt a Rembrandt cal destacar a pintors com Vermeer (interiors i paisatges), Hals (retrats), Ruysdael i Hobbema (paisatges)

Destaquen pel realisme, la pinzellada solta i el domini del color i la llum

Encara que la seua obra passa per diverses fases, el nexe és el domini del color i la llum

Destaca la influència de Caravaggio en la llum (tenebrisme) i el realisme, especialment en la primera etapa, ja que després abandona el tenebrisme i els models italians

3.- HOLANDA. REMBRANDT (II).El color l’aplica en forma de taques gruixudes, amples i denses, que suggereixen la forma

La pinzellada és solta i ràpida de grans i espessos empastaments (pinzellada més fina en els retrats per encàrrec)

La llum va del clarobscur inicial a les penombres posteriors, aplicant sempre jocs de llums i ombres i focus irreals (alternant focus potents i dèbils) que busquen una sensació

poètica, simbòlica i psicològica en els personatges (sensació onírica en alguns casos)

La llum és clau en la construcció de l’escena pictòrica i l’expressió de les emocions

Les formes estan suggerides pel color i la llum, que s’imposen al dibuix

Les composicions estan molt pensades en la distribució espacial dels personatges al quadre, però són molt més equilibrades i austeres que en Rubens, encara que, per suposat,

sense perdre el dinamisme i el moviment (diagonals i corbes, però menys exagerades)

Escenes “dialogades”: les figures es relacionen entre elles a través dels gestos i la “paraula” (narració pictòrica)

El realisme de la seua pintura està impregnat d’espiritualitat i cert idealisme

Preocupació per captar la psicologia i personalitat del retratat, els estats d’ànim

3.- HOLANDA. REMBRANDT (III).Temàtica: aborda multitud de gèneres, encara que destaca com un gran mestre del retrat, ja siga individual o de grup (doelen), però també pinta temes religiosos, paisatges, bodegons o natures mortes, temes costumistes, quadres històrics i, fins i tot, algun tema mitològic

En quant a les tècniques destaca amb la pintura a l’oli, però també demostra el domini del dibuix en els seus gravats (és un excel·lent gravador)

Obres més importants: diferents autoretrats, Crist a Emaús, Lliçó d’anatomia del doctor Tulp, Davallament de la Creu, La Ronda de Nit, Els Síndics dels Drapers, Bou escorxat, Hendrickje banyant-se al riu, Retorn del fill pròdig

Autoretrats

1629 (23 anys)

1634 (28 anys)

1633 (27 anys)

1640 (34 anys)

1643 (37 anys)1658 (52 anys)

1659 (53 anys)1660 (54 anys)

1661 (55 anys)

1668 (62 anys)

1669 (63 anys)

Lliçó d’anatomia del Doctor Tulp (1632)

Retrat de la jove Saskia (1633)

Davallament de la Creu (1634)

El Festí de Baltasar (1635)

Danae (1636-47)

Paisatge amb tempesta (c.1638)

La Ronda de Nit (1642)

Sopar a Emaús (1648)

El molí (c.1650)

Retrat d’un ancià de roig (1652-54)

Aristòtil contemplant el bust d’Homer (1653)

Hendrickje banyant-se al riu (1653)

Jan Six (1654)

Bou escorxat o Bou obert en canal (1655)

Els síndics del gremi de drapers (1662)

La núvia jueva (c.1665)

El retorn del fill pròdig (1666-1669)