CARLES GARÍ

ÍNDEX

● EL LLENGUATGE VISUAL● CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE● ESTRUCTURA DE LA IMATGE● RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE● FUNCIONS DE LA IMATGE● CODIFICACIÓ VISUAL● LECTURA D'IMATGES

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● La imatge fa referència a quelcom, representa alguna cosa, és imatge d'alguna cosa. L'escultura és una del model, la fotografia és una imatge del paisatge, el prospecte publicitari mostra imatges del producte que anuncia.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● ICONOCITAT

La iconocitat es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat exterior. La iconocitat és la capacitat que posseeix la representació de quelcom per produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens produiria la realitat representada.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● ABSTRACCIÓ

L'abstracció suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries. En alguns casos la representació no existeix i la imatge es converteix en realitat autonòma.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● GRAU D'ICONICITAT O ABSTRACCIÓ

Dependrà del valor d'identitat d'allò representat respecte a la realitat. Una imatge serà purament icònica quan mostri un fragment de la realitat.

● Iconocitat és sinònim de realitat. Una imatge serà més allunyada sigui aquesta de qualsevol referent de la realitat, ja sigui alterada per un punt de vista o una òptica diferent a la de la nostra visió natural.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● SENZILLESA- COMPLEXITATLa senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de:

● l'estructura de l'objecte

● la quantitat d'elements que conté

● la manera en què es plantegenles relacions entre ells

● la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

● DENOTACIÓ- CONNOTACIÓLa descodificació d'una imatge es duu a terme des del nostre univers mental on conservem un gran nombre de relacions emocionals entre escenes i sentiments, entre visions i emocions.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ● Denotació és el significat

objectiu d'un mot o expressió i és allò que literalment ens mostra una imatge.

● Connotació comporta l'associació de la imatge amb determinats sentiments.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGEMONOSEMIA - POLISEMIA

● La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge.

● La polisèmia icònica és calculada i programada pels creadors d'imatges per entrar en connexió amb els sentiments.

7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGEESTEOROTIP- ORIGINALITAT

● Una imatge pot ser considerada original quan:

● És capaç de transmetre un missatge més o menys complex, instaurant nous paràmetres.

7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGELA COMPOSICIÓ

● COMPOSICIÓ HORITZONTAL: predominen les línies horitzontals.

● COMPOSICIÓ VERTICAL: destaquen les línies verticals

● COMPOSICIÓ CICLICA: predominen les línies corbes.

● COMPOSICIÓ DIAGONAL: predominen les línies diagonals

7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGEELS PLANS

● Plans llargs: mostren més espai que objectes:

GRAN PLA GENERAL: mostra un espai enorme

PLA GENERAL: predomini de l'espai sobre els elements.

PLA DE CONJUNT: apareix un element que destaca en un espai extens.

● El pla és l'espai o “camp” que representa o reprodueix una imatge en relació amb els seus components.

7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGEELS PLANS

● Plans mitjos: mostren un equilibri entre espai i objectes:

PLA MIG: el subjecte predomina sobre l'ambient en què es troba.

PLA ÀMERICA: mostra la figura humana del cap als genolls

● Plans curts: mostren més objectes que espais:

PRIMER PLA: presenta una part essencial del tema que es vol destacar.

PLA DE DETALL: no és suficient per a reconèixer la totalitat, no posseeix referència espacial.

7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

● LA COMPARACIÓ: consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.

● LA PERSONIFICACIÓ: consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones.

7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

● LA METÀFORA: consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació.

● LA HIPERBÒLE: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l'expressió.

7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

● LA SINÈCDOQUE: es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui omaginar el que falta. També a la inversa, s'anomena un tot per a referir-se a una de les seves parts.

7.4 FUNCIONS DE LA IMATGE

● FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL: és la funció del llenguatge orientada al context. Tracta només successos reals i comprovables, ja que no són opinions ni coses subjectives.

● FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA: la funció orientada a l'autor de la imatge, expressió directa davant allò sobre el que està informant. Depenen de l'angle escollit pot generar missatges emotius.

7.4 FUNCIONS DE LA IMATGE

● FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA: va dirigida a convèncer l'espectador i la que domina en les imatges publicitàries. Aquesta funció és la més interessada i pretén obtenir quelcom de nosaltres.

● Les imatges subliminals són aquelles que arriben fins al seu cervell i s'hi registren de forma inconscient, impossibilitant un filtratge crític. Es tracta d'un procés sensorial que es desenvolupa sota l'ombra de la percepció humana.

7.6 CODIFICACIÓ VISUAL

● Hi han 6 tipus de codis:

● CODI ESPACIAL: quan es fa una fotografia es plasma una parcel·la del que es pot veure. S'ha d'escollir l'amplitud del camp de treball, és el que es diu enquadrament. Com més petit sigui l'espai seleccionat més probabilitats hi haurà de transmetre una idea diferent a la realitat que es pretén mostrar.

● CODI ESCENOGRÀFIC: els protagonistes principals de les imatges estan envoltats d'una sèrie d'elements afegits que ambienten i adjectiven la seva presència. L'escenografia és un instrument per a la creació de matisos significatius.

7.6 CODIFICACIÓ VISUAL

● CODI LUMÍNIC: hi ha quatre tipus de jugar amb la posició de la llum:

LLUM FRONTAL: aixafa les figures contra el fons i els dóna un aspecte irreal.

LLUM POSTERIOR: permet separar les figures del fons i afegeux tridimensionalitat.

LLUM DE BAIX A DALT: pot produir deformacions inquietants.

LLUM LATERAL I ZENITAL: accentuen els volums i el relleu, però si la llum no és equilibrada accentua els contrastos deformants.

7.6 CODIFICACIÓ VISUAL

● CODI SIMBÒLIC: les relacions entre els símbols i allò que simbolitzen poden establir-se per la existència d'analogies o d'implicacions causa-efecte. Tota comunicació simbòlica implica un procés d'abstracció, ja que treballem amb conceptes, amb realitats inmaterials.

7.6 CODIFICACIÓ VISUAL

● CODIS GRÀFICS: està vinculada als instruments tècnics amb els quals s'elabora el missatge visual. Els teleobjectius apropen l'objecte i provoquen sensació d'aixafament. Un altre aspecte tècnic que pot modificar el significat és l'enfocament/ desenfocament. Totes aquestes distorsions poden provocar ambigüitats o equívocs en l'apreciació de les imatges per part del receptor.

7.6 CODIFICACIÓ VISUAL

● CODI DE RELACIÓ: la disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d'imatges, estableix relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor de jerarquització i d'ordre. Les relacions poden ser reals o potenciades per la composició de la imatge.