Tema 5. la primera guerra mundial (1914-1918)

download Tema 5.  la primera guerra mundial (1914-1918)

of 77

  • date post

    16-Apr-2017
  • Category

    Education

  • view

    125
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Tema 5. la primera guerra mundial (1914-1918)

  • TEMA 5.- LA PRIMERAGUERRA MUNDIAL (1914-18)Histria del Mn Contemporani1r Batxillerat

  • TEMA 5.- LA I GUERRA MUNDIAL (1914-18)0.- EUROPA CAP A 1900.1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL.2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18).3.- LA PAU DELS VENCEDORS.4.- LES CONSEQNCIES DE LA GUERRA.

  • 0.- Europa cap a lany 1900Gran Bretanya i Frana, principals pasos que evolucionaven cap a la democrcia, des de sistemes parlamentaris. Avan del sufragi universal, educaci obligatoria. Alemanya i Austria, rgims monrquics, amb poders reservats a lemperador, al marge del Parlament. La burocrcia, lexrcit i laristocrcia mantenen parcel.les de poder. (Rgims pseudoparlamentaris). ustria imperi multinacional frgil. Alemanya destaca per la participaci en la cursa colonial i militar. Rssia, autocrcia tsarista. Primer assaig revolucionari el 1905.

  • 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL (I).RivalitatseconmiquesLes diferents potncies busquen colnies on aconseguir mercats reservatsi matries primeres barates enfrontaments entre elles en les colniesAlemanya, amb un fort creixement econmic, canvia la seua poltica ambGuillem II i intenta fer-se amb colnies, per arriba tard conquestesEnfrontamentscolonialsCrisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant lexrcit britnicI crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al sold delMarroc contra Frana la Conferncia dAlgesires dna el protectoratdel Marroc a Frana i Espanya, per Alemanya no es rendeixII crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port dAgadir (Marroc) Frana concedeix a Alemanya el CamerunDos blocsFrana i G.B.Alemanya

  • Per la competncia entre exportadors alemanys i anglesos era moltdura en quasi tots els mercats europeus (...).En 1898, les compres efectuades per Frana en Alemanya no arriba-ven a les tres cinquenes parts de les britniques; en 1913, les importa-cions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix nivell.En Blgica on, en 1898, eren ms importants les importacions angle-ses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en 200 milionsde francs belgues a les angleses.Per ltim, la supremacia del comer alemany sobre langls, des del 1890 a Romania i des del 1901 a Srbia, sestn el 1911 a Bulgria.P. RENOUVIN: Histria de les relacions internacionals.

  • Les crisi delMarrocLa crisi de Fashoda

  • 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL (II).CRISISBALCNIQUESEnfrontaments per influir sobre els territoris que sindependitzen de limperi turc: ustria-Hongria contra RssiaAlemanya i Itlia recolzen ustria-Hongria i Frana i Gran Bretanyaa Rssia es formen els blocs de la I Guerra MundialCrisi del 1908: ustria-Hongria ocupa Bsnia oposici Srbia i RssiaCrisi del 1912: Rssia, Srbia, Grcia i Montenegro ataquen Turquiai aconsegueixen territoris cabreig dustria-HongriaCrisi del 1913: Srbia senfronta amb Bulgria, obtenint territoris

  • 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL (III).Rivalitats i formaci de blocsconseqnciade les crisi i lestensionsEnfrontament entre Frana i Alemanya des de la guerra franco-prussiana (Alscia i Lorena), agreujat per les crisis marroquinesEnfrontament entre Gran Bretanya i Alemanya per ser la primerapotncia econmica i pel domini naval de les marsEnfrontament entre ustria-Hongria i Rssia pels BalcansEs formen dos blocs: la Triple Aliana (Alemanya, ustria-Hongria i Itlia) i la Triple Entesa (Frana, Rssia i Gran Bretanya)

  • TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANASes Majestats lemperador dustria i rei dHongria, lemperador dAlemanyai rei de Prssia i el rei dItlia, animats pel desig daugmentar les garanties de la pau general, denfortir el principi monrquic, han acordat el segent:Art. 1.- (...) es comprometen recprocament pau i amistat, i no entraran en alian-a o comproms algun dirigit contra qualsevol dels seus Estats.Art. 2.- En cas de que Itlia, sense provocaci directa per la seua part, fora atacada per Frana, les altres dues parts estaran disposades a prestar a la partatacada socors i ajuda amb totes les sues forces. La mateixa obligaci tindrItlia en cas duna agressi, no directament provocada, de Frana a Alemanya.Art. 3.- Si una o dues de les parts contractants, sense provocaci directa per la seua part, arriben a ser atacades i es veuen en guerra amb dues o ms grans po-tncies no signants del present tractat, el casus foederis es presentar simult-niament a totes les parts contractants (...).Viena, a 20 de maig del 1882.Triple Aliana

  • LEntente Cordiale entre Gran Bretanya i Frana compleix deu anys de feli existncia (...).Lacord entre les dues potncies ha resistit totes les temptatives deliberades per a debilitar-lo,i els esdeveniments han aportat proves de la solidesa dels seus fonaments en lamistat i lassistncia recproques. (...) En cadascuna de les mltiples ocasions en qu la polticaAlemanya ha desafiat deliberadament lamistat francobritnica per comprovar la seua solide-sa, aquesta ha eixit de la prova reforada. Hui, fortificada per lacord anglo-rus des de fa set anys, es presenta com la garantia suprema de la pau en Europa (...).

    Daily Telegraph, 9 dabril del 1914.Triple Entesa

  • Les rivalitats i les aliancesen la premsa de lpoca

  • 1.- CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL (IV).ALTRESCAUSESEl nacionalisme: cada naci es creu superior a la resta i safirma amb menyspreu i hostilitat contra els vens (Alemanya, G.B., Frana,...)Cursa darmaments (Pau Armada): comena una cursa per armar-se entota Europa (rivalitat psicolgica), creant-se un clima prebllicEl detonant de la guerra: lestudiant serbobosni Gavrilo Princip assassina larxiduc FrancescFerran dustria i la seua dona en Sarajevo (28 de juny del 1914) ustria-Hongria declara la guerra a Srbia (28 de juliol del 1914) comena la I G.M.

  • 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA GRAN GUERRA (1914-18)2.0.- Caracterstiques generals.2.1.- Lesclat del conflicte.2.2.- De la guerra de moviments a la guerra de trinxeres (1914-16).2.3.- La mundialitzaci del conflicte.2.5.- De la crisi de lany 1917 al final de la guerra.

  • 2.0.- Caracterstiques generals.Gran extensi: afecta a totes les grans potncies, amb les seues colnies i lluitant en fronts de milers de quilmetres per tot el mnLlarga durada: ms de quatre anys de guerra total, amb un esfor econmic,social, demogrfic, ideolgic i moral enormeTant en Frana com en Alemanya sesperava que les batalles serien lluitades i guanyades en poques setmanes. Es pensava que les reserves dequipament i municions de temps de pau serien suficients per a les necessitats estratgiques que durien a lavictria. El resultat en Frana va ser que, el 15 de setembre, desprs de 30 dies doperacions, els stocks estaven mig buits i elsarsenals disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus consellers militars pensavenque estaven portant a terme una guerra com altra qualsevol, esperant que el seu desenlla es determinara en unes poquesbatalles danihilament. En realitat, havien entregat als pobles de les seues nacions a un llarg procs de desgast.R. ARON: Un segle de guerra total.Armament sofisticat: tancs, armes qumiques, avions, dirigibles, cuirassats,submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,...Mobilitzaci general de tota la poblacis intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicaci,...Importncia de la reraguarda: fabricaci darmes, hospitals, diners,...Les colnies aporten tropes i voluntaris als fronts.

  • PropagandaBons patritics

  • Noves armesZeppelinTancs Canons llarga distnciaAvionsMscara antigasCuirassatsMetralladores

  • La guerra afecta a tota la poblaci: refugiats, destruccions, soldats mobilitzats, bombardeigosEconomia de guerra: lEstat controla leconomia i les fbriques (fabricaci darmes)El paper de les dones a la reraguarda: treballen a les fbriques, infermeres,...Tots els pasos sendeuten molt per fer front a la guerra, sobretot Frana i Gran Bretanya

  • El protagonisme femen

  • Protagonisme femen

  • Patiments en la reraguarda

  • 2.1.- Lesclat del conflicte.Assassinat de Francesc Ferran a SarajevoUltimtum i declaraci de guerra dustria-Hongria a SrbiaRssia declara la guerra a ustria-HongriaAlemanya declara la guerra aRssia i Frana i envaeix BlgicaFrana declara la guerra a Alemanya i ustria-HongriaGran Bretanya declara la guerraa Alemanya i ustria-HongriaItlia es mantneutral (en principi)DOSBLOCS

  • Ultimtum dAustria-Hongria a Srbia

  • Eufria nacionalista el 1914

  • 2.2.- La guerra de moviments 1914.Guerra de moviments(juliol-set. 1914)Alemanya necessita una guerra rpida: t dos fronts simultanis(est i oest) i est envoltada denemicsEl Pla Schlieffen: atac rpid per Blgica per envair FranaEls francesos aturen els alemanys en Marne guerra de trinxeresFront oriental: de linicial avan rus a lavan alemany, ocupant Polnia i part de Rssia (1915)

  • Els dos fronts

  • La guerra de trinxeres en el front occidental (1915-1916)Guerra de trinxeres (19151916): el front occidental no es mou, per es produeixensagnants batalles amb milions de morts (Verdun, Somme,...)El ejrcito alemn penetr en Francia por diversas rutas (...) y slo fue detenido a algunos kilmetros al este de Pars, en el ro Marne, cinco o seis semanas despus de que se hubieran declarado las hostilidades (...) ambos bandos improvisaron lneas paralelas de trincheras y fortificaciones defensivas que se extendan sin solucin de continuidad desde la costa del canal de La Mancha hasta la frontera suiza, dejando en manos de los alemanes una extensa zona de la parte oriental de Francia y Blgica. Las posiciones apenas se modificaron durante los tres aos y medio siguientes.Ese era el "frente occidental", que se convirti probablemetne en la maquinara ms mortfera que haba conocido hasta entonces la historia del arte de la guerra. Millones de hombres se enfrentaban desde los pa