Primera guerra mundial (1914 1918)

download Primera guerra mundial (1914 1918)

If you can't read please download the document

  • date post

    15-Apr-2017
  • Category

    Education

  • view

    225
  • download

    6

Embed Size (px)

Transcript of Primera guerra mundial (1914 1918)

PowerPoint Presentation

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918)HISTRIA DEL MN CONTEMPORANI

INTRODUCCILes grans esperances que al principi del segle XX es tenien posades en el progrs, la cincia i unes relacions internacionals pacfiques es van veure truncades el 1914 amb linici de la guerra ms intensa i destructiva que fins aleshores havia conegut Europa. Prcticament tot el continent europeu, i amb aquest, les colnies i els dominis que tenia escampats arreu del mn, es va veure afectat pel conflicte bllic. Els efectes de la guerra no es van limitar al camps de batalla, sin que van arribar a la poblaci civil: totes les activitats econmiques es van subordinar a les necessitats militars; tota opini o actuaci en contra de la guerra es va considerar traci a la ptria; la creaci artstica i els mitjans de comunicaci van quedar supeditats, finalment, a la propaganda bllica.

2

La joia amb qu es va acollir en molt pasos linici de la guerra es va transformar el 1918 en un sentiment de desolaci: ms de deu milions de morts, dos-cents milions de persones afectades directament per la guerra, les economies europees arrunades. El seus contemporanis, per diferenciar-la de totes les anteriors, la van anomenar Gran Guerra.

3

LES RELACIONS INTERNACIONALS: LES GRANS ALIANCES

La formaci de grans aliances militars va ser lobjectiu ms important de la diplomcia europea al final del segle XIX i comenament del segle XX. El perode comprs entre el 1870 i el 1914 s conegut com la pau armada, en el qual es van formar dos blocs antagnics que finalment es van enfrontar a la I Guerra Mundial: La Triple Aliana: Alemanya, Itlia i ustria-Hongria. La Triple Entesa: Rssia, Frana i Gran Bretanya.

4

Entre 1870 i 1890, les relacions internacionals van estar dominades per Alemanya, a travs dun sistema daliances molt complex que va dissenyar Bismarck.Lobjectiu prioritari de Bismarck era mantenir allada Frana, la potncia europea ms descontenta desprs de la derrota que va sofrir en la guerra franco-prussiana (1870), que li va significar la prdua dAlscia i Lorena. Per aconseguir-ho va atraure successivament les potncies europees als seus sistemes daliances: Primer sistema: 1873: Entesa dels Tres Emperadors: ustria-Hongria, Alemanya i Rssia.La supremacia alemanya: els sistemes bismarckians

5

Segon sistema: 1879: Doble Aliana: ustria-Hongria i Alemanya.1881. Renovaci de lEntesa dels tres Emperadors.1882: Triple Aliana: ustria-Hongria, Itlia i Alemanya.Tercer sistema: 1887: Tractat de Reassegurana: Rssia i Alemanya.1887: Pacte Mediterrani promogut per Bismarck: Gran Bretanya, Itlia, ustria-Hongria i Espanya.

6

El 1890, amb la pujada al tron de Guillem II i la retirada de Bismarck, lescena internacional va comenar a variar. En aquest perode (1890-1914), la diplomcia francesa va aconseguir posar fi a la situaci dallament anterior aprofitant la coincidncia dun seguit de circumstncies: Rssia desitjava expandir-se pels Balcans per crear una gran confederaci de pobles esclaus. Aix anava en contra dels interessos d'ustria-Hongria, que veia amb temor com petits Estats eslaus, sobre tot Srbia, sindependitzaven de lImperi otom i es convertien en un exemple que havien dimitar les poblacions eslaves del seu Imperi. La crisi del sistema de Bismarck: la formaci de la Triple Entesa

7

Itlia, que tenia els territoris dstria i Trento ocupats pels austracs, va preferir allunyar-se de la Triple Aliana i apropar-se a Frana, que li havia ofert suport per recuperar aquests territoris. Guillem II va posar en marxa la weltpolitik (poltica mundial), que pretenia convertir Alemanya en una gran potncia mundial mitjanant ladquisici de colnies. Aquesta poltica va comporta lenfrontament amb la Gran Bretanya, possedora de limperi colonial ms gran del mn.

8

Tots aquests esdeveniments van provocar la crisi del sistema daliances que va idear Bismarck i van afavorir la formaci de la Triple Entesa: 1894: Doble Aliana francorussa.1902: Acostament francoitali (Itlia promet a Frana neutralitat en cas que Alemanya lagredeixi).1904: Entente Cordiale francobritnica.1907: Comproms anglors.

9

LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIALEls antecedents immediats del conflicte es troben en la crisi internacional que va provocar latemptat de Sarajevo. Per les arrels profundes es troben en els anys que van precedir lesclat bllic. Durant aquells anys es van anar interrelacionant una srie de factors que van fer inevitable el comenament de la guerra.

10

La causa immediat de lesclat de la I Guerra Mundial va ser lassassinat de larxiduc Francesc Ferran i la seva esposa, hereus del tron austrohongars, a Sarajevo el 28 de juny de 1914. Lassass, lestudiant bosni G. Princip pertanyia a una societat secreta paneslavista i antiaustraca, i havia aconseguit la complicitat de la policia srbia. ustria-Hongria, arribat aquest moment, va considerar que havia arribat el moment desclafar Srbia i posar fi a la influncia que exercia sobre els Balcans. La diplomcia austraca va preparar un ultimtum que va presentar a Srbia el 23 de juliol i que els serbis van rebutjar, ja que una de les clusules comportava la violaci de la seva sobirania perqu havien de permetre que fossin policies austracs els que investiguessin el crin de larxiduc en el seu territori. La causa immediata de la guerra: latemptat de Sarajevo

11

ustria-Hongria, valent-se daquest rebuig, va declarar la guerra a Srbia el 28 de juliol i automticament es van posar en marxa les aliances europees: Rssia, aliada de Srbia, declarava la guerra a ustria; Alemanya, aliada dustria-Hongria, declarava la guerra a Rssia i pressionava Frana perqu no hi intervingus, per Frana, aliada de Rssia des de 1894, va mobilitzar els seus exrcits. Aleshores, Alemanya va envair Blgica, pas neutral, per entrar a Frana. La Gran Bretanya, aliada de Frana, davant de la violaci de la neutralitat belga, va declarar la guerra a Alemanya. Daltra banda, Itlia va decidir mantenir-se neutral al comenament de la guerra.

12

Tot i ser molt greu, latemptat de Sarajevo no explica totalment linici de la guerra. Les causes profundes daquest conflicte els hem de buscar en els anys anteriors del conflicte.Durant aquells anys, una srie de factors va influir a fer insostenible la situaci internacional. Cap daquest factors per separat hauria estat suficient per desencadenar la guerra, per la uni de tota una srie de circumstncies dextrema tensi internacional finalment la van provocar. Aquests factors sn de diversos tipus:

Les causes profundes de la guerra

13

Militars: lexistncia de fortes aliances militars entre els diversos europeus feia que qualsevol incident local adquirs una dimensi internacional. Aquesta situaci es complicava per lincrement constant defectius militars de les potncies ms important (Europa sarmava fins a els dents).

14

Econmics: Alemanya shavia convertit en la segona potncia industrial del mn, desprs dels EUA. La Gran Bretanya i Frana veien amb preocupaci la rivalitat de la marina mercant alemanya en zones que abans que eren del seu domini exclusiu.

Per la competncia entre exportadors alemanys i anglesos era molt dura en quasi tots els mercats europeus (...).En 1898, les compres efectuades per Frana en Alemanya no arribaven a les tres cinquenes parts de les britniques; en 1913, les importacions alemanyes i angleses es trobaven quasi al mateix nivell.En Blgica on, en 1898, eren ms importants les importacions angleses que les alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen en 200 milions de francs belgues a les angleses. Per ltim, la supremacia del comer alemany sobre langls, des del 1890 a Romania i des del 1901 a Srbia, sestn el 1911 a Bulgria.P. RENOUVIN: Histria de les relacions internacionals.

15

Enfrontaments colonials: Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant lexrcit britnic. Primera crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen suport al sold del Marroc contra Frana la Conferncia dAlgesires dna el protectorat del Marroc a Frana i Espanya, per Alemanya no es rendeix.Segona crisi marroquina (1911): els alemanys envien un canoner al port dAgadir (Marroc) Frana concedeix a Alemanya el Camerun.Aquesta situaci portar a la creaci de dos blocs antagnics, un format per Gran Bretanya i Frana i laltre per Alemanya.

16

Poltics: la gran preocupaci dels governants europeus va ser la de reforar les seves aliances, perqu tendien a pensar que la guerra era inevitable tard o dhora. Alguns parlaven duna guerra justa, ja que satisfaria les legtimes reivindicacions dels seus pobles. Aquest era el cas de Frana, que reivindicava lAlscia i Lorena, en poder dAlemanya des de 1870, o dItlia, que reivindicava els territoris dstria i Trento, en poder dels austracs. Aqu inclourem les crisis balcniques, enfrontaments per influir sobre els territoris que sindependitzen de limperi turc: ustria-Hongria contra Rssia. Alemanya i Itlia recolzen ustria-Hongria i Frana i Gran Bretanya a Rssia es formen els blocs de la Primera Guerra Mundial.

17

LA GRAN GUERRAEl que va comenar sent un conflicte europeu de curta durada es va convertir finalment en una guerra mundial que va implicar un gran nombre de pasos i que va durar quatre llargs anys (1914-1918) amb un esfor econmic, social, demogrfic, ideolgic i moral enorme.Mentre es desenvolupava, una cincia militar que a penes havia evolucionat des de lpoca de Napole es va veure desbordada per uns avenos tcnics revolucionaris amb un armament sofisticat: tancs, armes qumiques, avions, dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores, artilleria de gran calibre,... i la mobilitzaci general de tota la poblaci. Tamb amb un s intensiu de la propaganda: cartells, controls dels mitjans de comunicaci,... i gran importncia de la reraguarda: fabricaci darmes, hospitals, diners,...