2S * - I la-VIS' IA DE G l R O N A -V N Ú M . ¿ 2 2 GnNLR - H;B1ÜVR 2 Ü Ü 4 • * * • HISTORIA

El gíroníns de la Gran Guerra (1914-1918) La Gran Guerra va teñir un gran ressóa Catalunya. L'opinió pública va fer costal a Franga. Aquests cromos son de la coMecció que oferia la popularxocolata Ametller. Corresponen a alguns deis grans combats del frontfrancés: Douamont, Mort-Homme i Craonne,

j. Víctor Gay

En un racó del pare de la Ciutadella de Barcelona, una discreta i

anónima escultura de l'olotíJosep Ciara sembla formar part de la

decorado d'aquell espai. En realitat es tracta d'un record que el nostre

país va teñir per a uns ciutadans que van Iluitar generosament en

defensa deis prlncipis de Ilibertat, igualtat i fraternitat, inspiradors de

la Revolüció Francesa, en el moment que el país veí va ser atacat per

les torces del kaiser, Es compliran noranta anys d'aquell gest, en el

quals els gironins van teñir un paper important. No és cap casualitat

que un artista de casa nostra fos Tencarregat de fer memoria deis seus

compatriotes, molts caiguts en el front francés, encara que també en

altres escenaris de i'anomenada Gran Guerra, que omplí de sang els

camps europeus els anys 1914 a 1918. Igualment si el visitant

encuriosit de l'Hótel des Invalides de París, el gran museu militar

francés, ho demana, li mostraran una senyera en la qual s'escriuen

aquests termes: «Catalunya Verdun. Hommage a l'héroísme frangais.

MCMXVI». En realitat l'ensenya no ondejava davant de cap formado

militar catalana, senzillament peí que fet que no va existir mal. «El

marg-abril del 1923 una delegació de tres-cents pixatinters del

CADCI(l) ana en excursió turística fins a Les Invalides a París, per a

dipositar la senyera catalana entre els emblemes d'altres pobles que

valentament havien Iluitat contra la barbarie deis teutons».(2)

HISTORIA - * • p - R E V I S T A DF GtRONA *» NÚM. 222 ( . I N M Í - ["i.-itR!;R 2 0 0 4 * - 2 9

escenaris

Els catalans al costat de Franca

L'esclat del primer gran coiiflicte del

darrcr segle, a les ac;iballes de Testiu

de 1914, va desvetllar passions en una

Espanya obligadament neutral a causa

de la seva precaria si tnació mili tar ,

económica i social, i embrancada en

una sagnant guer ra en el M a r r o c i

dividida respecte ais seus sentiments.

«Sólo la canalla i yo somos francófi­

los», no s'estavki de dir en priva: el rei

Alfons XIII, que patia a nivell fimiliar

aquesta situació: la seva mare, la reina

Maria Cristina, era membre de la casa

imperial d 'Aus t r i a -Hongr ia , m e n t r e

que la seva esposa, la reina Victoria

Eugenia de Battemberg, ho era de la

casa reia! británica. La burgesia espa-

n y o l a , e s p e c i a l m e n t la cas te l l ana ,

admirava rcficácia i l 'ordrc que inspi-

raven els alcnianys. A Euskadi, els Ui-

ganis económics i industriáis amb el

R e g n c Uni t feien decantar les simpa-

ties vers el bándol de l'Entesa (Frani^a,

R e g n e U n i t a t , R ú s s i a i I ta l ia ) . A

Andalusia els terratinents eren clara-

ment propers ais británics (moltes p ro -

pietats eren de súbdits d'aquest país). I

a Catalunya, dccididament Franca ins-

pirava totes les simpaties del m ó n .

Les raons d'aquesta posició eren

diverses. En pr imer Uoc les intenses

relacions personáis, familiars, e c o n ó -

miques i fins de referent polític que

entre els catalans ha desvedlat Franca

en el decurs de moltes generacions. Ja

en 1870, en el m o m e n t de la derrota

francesa davant deis exércits prussians,

grups de catalans van creuar claiidesti-

namen t la frontera per comba t re al

costat del poblé francés. Amb tot, el

gruix del poblé cátala tenia altres pr io-

r i t a t s n iés p r o p e r e s , i d e s p r é s de

l'esclat del conflicte es va veure que

podia ser positiu per a l 'econoniia del

país. El diputat peí districtc de Figue-

res J o a q u i m Salvatella escriu en el

diari El Pable Cátala, del 6 d'agost de

Emmanuel Brousse(Perpinyá, 18S6-Pafis, 1926) va encoratjar la participació deisvoluntaris cata'ans en la Gran Guerra. A l'accés de Mont-Lluís hi ha un singu'ar monument dedicat a

aquest "Benefactor de la Cerdanya, defensor de la viticultura i apóstol de ieseconomies, A ministre mort pobre».

1914: «en l 'hora de la liquidació gene­

ral, Espanya es trobará enfortida, en

una situació económica iminillorable,

i el prestigi de la nació haura augmen­

t a ! c o n s i d e r a b l e m e n t la s o l v e n c i a

davant del món».

Les evidents simpaties catalanes vers

l 'Entesa i especialment respecte deis

francesos, restarien básicament en els

grups nacionalistes i inteMectuals. El

poblé, dominat per un analfabetismc

entes no tan sois com el fot de no saber

llegir i escriure, sincí t a m b é coni la

manca de coneixements escolars básics

com la geografía, era lógic que qiian es

parlava de la guerra a les classes popu­

lara (tan urbanes con) camperoles) es

veiés Ilunyana, sense saber de vegades

on se situaven en el mapa d'Europa els

estats c o n t e n d e n t s . Fon el cas d ' u n

camperol cátala que, a l'agost de 1914,

confessá a l'ateneista barceloní Q u i m

Rorralleras que guanyarien els russos

«perqué els ve de baixada».(3)

La figura del mariscal Joffre

El inunic ip i de Ribesa l tes , si tuat a

menys de deu quilómetres al nord de

Perpinyá, accessiblc per la ruta nacio­

nal, l 'autopista o el ferrocarril, és la

població on va ncixer el 1852Josepli

Jacques Césaire jofFre, tercer deis onze

fiUs d'una familia de vinyaters benes-

tants. El seu avi pa te rn dirigía una

botería. L'activítat económica princi­

pal d ' aque l l a par t del R o s s e l l ó és,

efectivament, la prodúcelo de vi. Uiis

c x c e M e n t s dolidos, els m o s c a t s de

Ribesaltes, son recomanables. El fucur

mariscal de Franga «Sortia, d o n e s ,

d 'un medí valent al treball, estalvia-

dor , entes en els afers, eiieniic del

desordre, hostil a les aventures, p ru -

dent en la conversa i moderat en les

ambicions. Aqüestes qualitats havicn

de marcar m e s tard tot el que van

e m p r e n d r c a m b pac ienc ia ca lma i

enteniment».(4)

3 0 *• KjEVlSTA DE Ü I B O N A * N Ú M . 2 2 2 Üi;NRR — i4;HRIiU 2 0 0 4 • * t- HISTORIA

Aquel l militar de Tíiniia d 'c i ig i -

nyers, que liavia fet gran part de la

seva carrera a ultramar, incorporat a la

metrópoli dcu anys abans del conflic-

te, esdevindria Theroi de la batalla del

Marne. Una batalla guanyada fins amb

la coMaboraciü deis taxis de Farís, que

van transportar els reforijos de l'exércit

francés, desvecllá a Catalunya un gran

e n t u s i a s m e : «la v i c to r i a aliada fou

r e b u d a a m b cuftiria en cls cerc les

nac iona l i s tes radicáis i r epub l i cans

catalanistes, fins al punt que adre^aren

u n missatge de feÜcitació i soUdaritat

al general francés Joseph joffre, artífex

d'aquest tr iomf de FEntcsa. En aquest

missatge es nianifestava que el Marne

n o havia estat ún i camen t un guany

mi l i t a r de la Franca inmior t a l s ino

també un cxit de tot C^atalunya".(5)

Encara l'any 1920, el mariscal Jof­

fre (rebé el bastó d'aquest mes alt grau

de Fexércit trances a la pr imeria de

1 9 1 7 , d e s p r é s d e ser r c t i r a t de i s

coniandamcnts del front per pressions

polítiques), visita oficialment Madrid i

Barcelona. A la capital espanyola el reí

li Uiurá la Medalla Militar i, posterior-

nient, es trasHadá a Barcelona, on el 6

de maig fou obsequiat amb un esplcn-

did álbum, relligat en cuir i tancadures

nietáMiques, a m b dibuixos deis mes

reconeguts artistes del m o m e n t i onze

mil signatures. Aquesta pe^:a i n i p o -

nent es conserva en el Muscu Jotfre

de R ibesa l t e s , c o n c r c t a m e n t en el

segon pis, en el conjunt del despatx

del militar. Els mobles son els origináis

de l ' apar tament pansenc de la l \ u e

Llamballe, on va morir.

Precisament aquella visita a Cata­

lunya del mariscal i la seva esposa va

provocar tensions polítiques entre els

e s t a n i e n t s d e la M a n c o m u n i t a t j

l ' A j u n t a m e n t , d ' u n a b a n d a , i els

representants del govcrn de Madrid ,

que aconsellaren al militar de retornar

a París mes aviat del que havia previst.

U n s anys després. conc re t amen t

el 1926, la cobla La Principal de la

Bisbal realitzá la seva primera sortida

a l 'estranger i ofcrí diíerents concerts

a la capital francesa. Va ser per ini­

ciativa i suport del gran inúsic i po l í -

tic gironí Josep Fonthernat i Verda-

g u e r q u e es p o g u é p o r t a r a t e r m e

l 'esmentada fíra per HraiK^a i Bélgica,

El mestre Fon tberna t va p rogramar

un concer t privat en les d e p e n d é n -

cies que el mariscal joffre ocupava

ClerauM) MAjis»r.

L'exaitació quasi mística del mariscal Joseph Joffre la van aprofiíarels catalanistes els anys de la Gran Guerra i especialment en el decurs

de la seva visita al nostre país el 1920.

en el Ministcri de la Ckierra. El vell

militar escolta cls músics e m p o r d a -

nesos, q u e van in te rp re ta r u n cant

moi t popular a Ribesaltes, Bl pardal,

i la sardana de Pep V en t u r a Per tu

ploro. Serios, dret , aparen tment inex-

pressiu, el mariscal esguardava, i en

finalitzar resta igual, els músics també

en silenci, fins q u e s 'adonareri q u e

peí rostre de JofTrc queien unes llá-

grimes emocionadcs . Per cor rcspon-

dre s'abra^á a m b Fontbernat .

HISTORIA - * • f - R E V I S T A OK GiRONA •» NÜM. 222 C L N L R - (•¡-.IÍIÍ¡;K 2 0 0 4 «f-31

• •

La capi ta l catalaiiy d e d i c a una

aviiiguda al mariscal de la Catalunya

Nord . Ara s 'anomena «Avenida Bor-

bón». Scnse comentario.

T o r n e m al conflicte. El paper de

JofFre va exaltar els áiiinis nacioiíalistes

catalans i aques t es, p o s s i b l e m e n t ,

Torigen d'un inite que cal retornar al

seu abast exacte. Es tracta deis «volun-

taris» catalans i el seu nombre .

Xifres inflades

Un centenar {exactament 103) giro-

nins están reconeguts coni a voluntaris

en el conjunt deis 954 catalans docu-

m e n t a t s , quas i un o n ^ e p e r c e n t .

P o d e n semblar unes xifres notables ,

pe ro en el decurs de mol t s anys se

n ' h a v i c n n ianc ja t a l t res m o l t niés

espectaculars. Segons Ferran SoldcvÜa,

«Catalunya fou el poblé del món no

bcMigerant que va prendrc una part

mes activa en la Gran Guerra; pobles

hi hagué que, havent declarat la guer­

ra a Aleinanya, no van mten 'cni r en el

combat en el grau cpie ho va fcr el

poblé cátala».

El fet q u e quas i u n n i i l c r d e

voluntaris cataJans Iluitessin al costat

de l'Entesa és respcctable i meritori ,

sens dubte, pero el q u e j a resulta mes

sorprenent es el procés «intlacionista»

de les xifres reals.

La rnajoria deis voluntaris es van

enrolar a la Legió Estrangera francesa,

habitualmcnt única possibilitat de par­

ticipar en els comba t s . Altres, c o m

s'assenyala en la relació deis voluntaris

g i ronins , h o van fer en les files de

l 'exercit regular francés, una vegada

übtinguda aquesta nacionalitat.

Precisaraent les dades, perfccta-

m c n t recollides en els arxius legiona-

ris, assenyalen clarament els orígens

d'aquests voluTitaris. En el decurs de

tota la Gran Guerra 2.118 ciutadans

espanyols van Iluitar amb els exércits

aliats, deis quals 954 eren catalans i

103 gironins. Altres uacions que van

aportar legionaris amb xifres i m p o r -

tants: 2 .000 txecs, q u e van par t ic i -

p a r - h i c o m u n e x é r c i t a u t o n o m .

2 .745 legionaris po lonesos i 2 .251

italians, dks garíbalditis (l 'exércir italiá

va participar al costac de l 'Entesa, els

j^aribaUiíis eren legionaris).(6) En els

anys de la g u e r r a els l e g i o n a r i s

estrangers no van excedir deis quinze

mil homes . Ev iden tment les afirma-

c i o n s g r a t u i t e s q u e q t r i n z e m i l

v o l u n t a r i s «espanyols» , deis quals

d o t z e mil l i a u r i e n es ta t c a t a l a n s ,

cauen pcl seu propi pes.

L'cvidéncia de la demogratla ho

demostra. Parlar de niilers de catalans

caiguts en el front de Franca suposaria

unes p é r d u e s e n o r m e s p e r al país

(Cata lunya tenia dos mil ions i mig

d'habitants el 1920). T a m p o c ningú

ha pogut veure en els grans cementiris

niilitars francesos les ronibes deis cata­

lans, ni cap relació n o m i n a l en els

mausoleus com el de D o u a m o n t (on

reposen 130.()(!(] soldats francesos i

alemanys, i en el cement i r i p roper ,

14.000 franceses identificats).

La xifra l l íegendária deis milers

de volmitar is catalans va ser igual-

Georges Brousse (fili d'Emmanuel Brousse), al qual veiem exercintde periodista al fons de la fotografía amb els papers a la má,el fOdefebrerde 1939, a la Jonquera,en el momenten qué el general francés ralgade saluda el general Solchaga, que comandava lestropes de Franco que van arribara la frontera.

32 f - R E V I S T A DE GiRONA-V NÜM. 222 C E N E R - I L B U B R 2 0 0 4 -» * - HISTORIA

I •/

inent defensada els anys de la Guer­ra Civil en el bándol república per cncoratjar la participació militar del nostre país en aquell conflicte. La serenor que imposa el pas del tenips aconsella valorar anib exact i tud histórica la participació deis cata-lans, i també deis gironius, en la Gran Gi:erra.

El paperd'Emmanuel Brousse

Aquest entusiasme nacionalista Iligat a la participació deis voluntaris catalans en la Gran Guerra no va ser exclusiu d'aquesta banda del Principat. També a la Catalunya Nord es va contribuir a inagTiificar aquest paper deis volun­taris catalans.

En tenini un exemplc que podeni qualificar d'espectacular. Es tracta del reconegut catalanóñl Enimanuel Brousse (Perpinya 1896 — París 1924). Diputat a l'Assemblea Nacio­nal francesa peí departamcnt deis Pirmeus Orientáis. Promotor incan­sable d'infraestructures i equipanients com el petit tren groe, que encara avui uneix Vilafranca del Conflent amb la Tor de Carol, del Gran Hotel de F o n t - r o m e u i de la xarxa de carreteres de la Cerdanya francesa, on es recordat en un singular nionument on s'assenyala que va ser ministre (en realitat secretar! d'Estat) i que «va morir pobre». Igualnient defensa aferrissadament la construcció de la

^

Á

T

La Question Catalane de Georges Brousse, que va contribuirdecisivamenta inflar la xifra real de voluntaris catalans que van participaren la Gran Guerra.

carretera de Mai^'anet de Cabrcnys a Costoja, per Tapis. «Nosaltres encara recordem amb entusiasme un discurs del diputat del Vallespir, en el qual tractava mestrívolament, amb el cor d'infant i unció de patriota, el pro­blema sempre candent de les nostrcs carreteres. D'entre aqüestes, la de Ma^anct de Cabrenys a la frontera francesa, per Tapis, li era com una visió latent, el seu somni daurat, hi tenia posada ráninia».(7)

TliB French tebel. 6

1, Butt Líiorosse Dcr Kolben. 3 . Trigiser LLI. detento Der nrüclcei-. 3 . Ti-ÍB-&ci--ffuard L;i sous-Kardc DcrEütfel. 4 . Miifraziiie Í..C mui,Ms¡ii Xi.is MaRazin. 6. Boll-handlo I.o ii;vicr ..Dei" Kíiinmerlsnopf-

La familia Brousse era propietaria del veterá diari L'lndépendant, que segueix publicant-se a la capital de la Catalunya Nord, i des de les seves pagines va encoratjar el paper deis voluntaris catalans. A París, al palau d'C^rsay, el mes de desembre de 1917 el mateix Brousse va aplegar un seguit de politics catalanistes i repre-sentants deis catalans que Uuitaven a Fran<;:a, en un acte al qual va ser pre-sent el president del govern, Georges C^lemenceau. Un any abans tambe havia promogut un viatge de desta-cats politics i inteMectuals catalans a Perpinya. Entre d'altres hi eren pre­sentí els empordanesos Pere i Frede-ric Rahola, també Santiago Fí^ussin-yo!, Pompeu Fabra, Ángel Guimerá, Lluís Millet, Narcís Oller, Josep Maria Scrt, ApeMes Mestres, etc.

Emmanuel Brousse no dubta en els seus escrits a definir Catalunya d'«aliadóf)la» i al conjunt d'Espanya de «germanófila», faciis qualificacions que, com s'ha vist, no es corresponen cxactament a la realitat sentimental del conjunt de I'Estat, on hi havia un xic de tot; també certs sectors cata­lans eren propers ais imperis centráis.

Aquesta exaltació nacionalista (quasi sempre escrita en llengua francesa) va contribuir notablement a <dnflar» la realitat deis voluntaris catalans.

La segücnt gcneració deis Brousse hi van afegir mes elements. Georges Brousse, fill d 'Emmanuel, publica l'any 1928 La Question Cdíalane{8), que era la tesi que va defensar a l'Escola de Ciéncies Polítiques. En aquesta obra dedica tot i;n capítol, el cinqué concretament, a La Catalogne pendant. la guerre. Hi escriu: «üesprés d'uns primers minuts d'exaítació, una veritable organització de reclutamcnt s'organitza a Barcelona, sota la direc-ció d'un honie coratjós, d'un verita­ble patriota modern, el doctor Solé i

HlSTORiA -» f - R E V I S T A DE GiRONA-» NÚM. 222 CENUÜ — Í-LJÍRER 2 0 0 4 * • 33

ftlbéitfhiblíitaaiTer cátala' Inord supetvivent de ia Gran

Guerra, í ' l l de novembre ñ£: de 2002. Residía al Voló.

Pía, cavallcr de k Lcgió d ' H o n o r , i

veiem coiii s'inscriuen un gran n o m ­

bre de catalans. A l 'cntorn de 15.000

q u e van I l u i t a r al n o s t r e cosCat,

defensant u n ideal d e Uibertat, a m b

l ' e spcran^a q u e el scu sacrifici n o

seria en va i que el dia de deniá, ja en

pau, permetria al seu país viure IHure,

Prop de 12.000 d'aquells voluntaris

restarien per sempre en els canips de

batalla de Franc^^a i reposen al costat

deis nos t res niorcs i sota una c reu

blanca. El pe rcen ta tgc de niorts de

Catalunya va ser niés elevat que el de

niolts altres paisos que par t ic iparen

directament en la guerra».

La pub l i cado de l 'esmentat Ilibre

va ser recoUida en difercnts cróniques

per la prenisa de l 'época. Al setmana-

ri Le Camiiioii, Louis Wal ter escriu en

Tedició del 15 de novembre de 1928:

«Ens h e m emocionat en constatar les

pagines que Gcorges Brousse dedica

ais voluntaris catalans que van caure

en el front, senzi l lament peí fet de

servir el Dret tot servint a Hran(,:a, i

ens d e m a n e m p e r q u i n a r a o cap

monun ien t no ens ajuda a consen 'ar

entre nosakres la memor ia d'acjuests

dotze mil germans de Uengua i espc-

rit que s'allistaren per defensar Frani^a

i van morir cantant La Marsellesa».

C o m es desprén deis arxius mil i­

tar franceses i de la realitat estadística

catalana, ni van ser q u i n z e mil cts

voluntar is catalans ni, ev iden tmen t ,

n o p o d í a ser rea l i t a t la xifra deis

dotze mil niorts en combat .

Georges Brousse va manten i r el

seu ínteres per tots els esdevcniments

del nostre país. En quaÜtat de per io­

dista va seguir la Guerra Civil a Cata­

lunya i el dia que les tropes de Fran­

co arribaren a la Jonquera estava, tot

fent crónica per al seu diari, al costat

deis militars francesos q u e eren a la

frontera. Aquest destacat periodista

francés mor í a nians de la Gestapo,

després de ser det ingut com a Tuem-

bre de la resistencia francesa a l 'ocu-

p a c i ó a l e m a n y a de Franí :a , en el

decurs de la Segoiia Guerra Mundial .

Els altres catalans morts en la Gran Guerra

La concribució de la Catalunya N o r d

a resfoi"9 militar francés en la guerra

de 1914-1918 se sitúa oficialnient en

els 8.400 morts . sobre el mili') i mig

de soldats p roceden t s deis difercnts

depar taments n ie t ropol i tans france­

sos. No inés ens cal fer un petít r eco -

rregut per quaisievol de les poblacions

de les comarques del Rosselló, C o n -

dent o Vallespir per ílegir en els seus

m o n u m e n t s al;s m o r t s per la patria

francesa un seguit de cognonis cent

per cent catalans.

To t s els esitamcncs socials de la

Ca ta lunya Noird hi van par t ic ipar .

Per exempíe, l 'any que va csclatar el

cond ic te , el 1 9 1 4 , l ' equip d e rugbi

AS Perpignanais havia aconseguit a

Tolosa el campiona t de Fram^a. D e

r a l i n e a c i ó can ip iona , vuir j u g a d o r s

van mori r al front (cinc el primer any

de guer ra ) . L 'actual cstadi de P e r -

piuyá en fa memor ia , i porta el noin

34 * - R E V I S T A DE GíRONA •* NÚM. 222 ChMt'ii - I-I;BRFI; 2004 * - HISTORIA

Els voluntaris gironins segons les dades de les fitxes personáis del Dr. Solé i Pía

Afabert, Teiesfor (Girana)

Alberích, Josep {Vüamadal. Mort

en combatel 1918)

Albemis, Josep (Rgueres)

Aleña, NarciS (Llagostera. Mort en

combat ais 35 anys, no figura

l'any del decés)

Altarriba, Eudald (RipoH, 1897)

Andreu (Figueres)

Aradou, Uoreng (Bariyoles. Mort en

combatel setembre de 1915)

Aranya (Girona. Mort en combat el

1915)

Arminyo, Francesc (Girona)

Áspero, Joan (Uívia. Mort en combat

a Bélgica el nombre de 1914.

Soídaí del 53 regjment tí'infan-

teria de l'exércit regular francés).

Ayats, Frederic (Sant Feliu de Guí-

xols)

Baroles, Florenci (Salt. Figura com

a Ilicenciat, és a dir que va

sobreviurealaguerra)

Beítran, Ángel (Girona)

Bofíll, Pere (Ripoll. Soldat del 52

regimení d'artilleria de l'exércit

regular francés)

Boix, Juli (Uívia. Mort en combat el

1918, soldat del 278 regiment

d'infanteria de Texércit regular

francés).

Bordigas, Enric (Palafrugell)

Caigsda (Sant Feliu de Guíxols)

Gamos, Bernat (Banyoies. Mort en

combatel maig de 1915)

Capdevila, Caries (Oiot)

Caraips, Benet (Uívia. Uicenciatel

setembre de 1918)

Casatíevali,Alfons(Palamós, 1883,

Uicendatelfebrerde 1919)

CasadevaU, Joaquim (Viíamaco-

mun)

CasadevaU, Sebastiá (Castelló

d'Empúries, 1896, Uicenciatel

margdelQlQ)

Casanovas, Pere (Girona)

Casas, Jaume (Palamós. Desapa-

regutaHangardell918)

Notes

Castillo, Ernest (Palafrugell. Mort

en combat el 1917 com a soí-

datdel 408 regiment d'infante­

ria de i'exércit regular francés

Cayró, Joaquim (Palafrugell)

Cervera, Plácití (la Selva de Mar)

Clara, Josep (S'Agaró. Consta que

rebla una pensió l'any 1934)

Codína, Josep (Ripoli, 1894. Mort

en combat roctubre de 1915)

Cortada, Emili (Figueres)

Costa, Josep (Girona)

Elena, Joan (Uagostera)

Espinel, Manuel (Girona)

Pandos, Agustí (Aiguaviva)

Fiiipo, Josep (Figueres. Llicenciat

e! setembre de 1919)

Font (Girona)

Forns,Jean (Girona)

Gosset, Pere (Rgueres. Mort en

combat Toctubre de 1915)

Grau. Enric (St. Joan de Palamós)

111, Joan (Banyoies, 1895. Decla­

ra! desertor a les acabaiies de

!a guerra)

Illa, Joan (Garriguella)

Lascore, Antoni (Pais, 1883. Mort

al front de Royament el juliol

de 1916)

Lefebre, Desiré (Figueres)

Lisa, Apolinar (Girona. Mort en

combat a Molí de Lefaux, el

setembre de 1918)

üensa i Roma, Pere (Olot. Uicen­

ciatel 8 de setembre de 1919)

Mari, Josep (Sant Lloreng de la

Muga. Mort en combat, sense

precisar üoc)

Martí i Sabaté (Sant Feliu de Guíxols,

19 de febrer de 1880, Mort en

combatel 12dejuliol de 1916)

Martí, Josep (Peraleda)

Martín, Josep (Peraiada)

Mateu, Josep (Aiguaviva)

Maurici,Sa!vador(Girona)

Maya, Oleguer (Olot. Uicenciat en

finalitzar la guerra) ^

Misel, Pere (Banyoies)

Moné, Emiü (País, 8 de maig 1892.

Mort en combat ei 22 de juny

de 1915)

Negre, Pere (Camprodon)

Pagés i Pujoí, Joan-Jaume (Seíca-

ses. Mort en combat el 27 de

novembrede 1916)

Palé, Ferrioi (Figueres. Uicenciat a

la fi de la guerra. Figura com a

mecánic d'aviació en l'exércit

regular francés)

Palé, Tomas (Figueres. És germá

de ['anterior)

Paller, Baldomer (la Junquera, 6

de febrer de 1881)

Paller i Pagues, Joan (Peraiada)

Pech,Miquel (Girona)

Pélacfi, Josep (Girona. Mort en

combat a Lafaux el 2 de setem­

bre de 1918)

Pérez, Agustf (Girona. Mort en

combata Serbia)

Pi, Joan (Uangá. Mort en combat

e l26de junyde l915)

Picanyoí, Miquel (la Vajol. Mort en

combat ais 17 anys)

Piones, Miquel (Beget)

Planes (Camprodon)

Presas i Suárez, Francesc (Figue­

res. Uicenciat el 19 de novem-

brede l914)

Pruné, Daniel (Camprodon. Mort

per efecte de l'artllleria, no hi

figura data)

Puig i Perpinyá, Jaume (Girona.

Desaparegut el 4 de juny de

1915 ais Dardanels)

Xiquet (Camprodon)

Pujulá í Valles, Frederic (Palamós,

1877. Uuita a les files de l'exér­

cit regular francés. Mort a Bar-

germon el 1962),

Quintana, Francesc (Olot. Consí-

deraí desaparegut en els com-

bats del 9 de maig de 1915).

Raurich, Francesc (Uagostera)

Reig, Joan (Figueres. Uicenciat a la

fi de la guerra)

Riera, Ferran (Arbúcies. Uicenciat

ei setembre de 1915) . 3

Ribó(Anglés) '=*

Roca, Edmont (Sant Feliu de Guí­

xols)

Ros i Balay, Viceng (En una partde

ia documentació figura nascut

a Castelló d'Empúries, 1882.

Mort en combat el 27 de juliol

de 1916}

Ros, Josep (Castelló d'Empúries.

Possiblement parent de l'ante-

rior. Mort en combat el 27

d 'abr i ide ig iS) - ^

Rulz, Josep (Girona)

Sala. Enric (Peratailada. Uicenciat

e l8d '8br i lde l920) M

Salanch, Manuel (Girona. UicetT-

ciat al 1915 amb invalidesa de

segonaclasse).

Salsas (Girona)

Salvador, Maurici (Girona)

Salza, Joaquim (St. Feliu de Guíxols)

Sánchez (Girona)

Silvestre (Girona)

Simó, Josep (Figueres)

Soler, Joan (Vilamaniscle)

Sunyer, Josep (la Jonquera. Mo|

al front de Relms, el 21 d'agc

de 1917)

Tarrés, Brigola (Begur)

Taulers i Oliva, Jaume (la Jonquera)

Torrents, Josep (Hostairic)

Torres (Figueres. Uicenciat ei 4

margdel919) • ;

Torres i CasadevaU, Pere (Roses)

Vi l lumbrales, Manuel (Només

s'assenyala com a lloc de nai-

xement l'Empordá. Mort en

combat el 26 d'abri! de 1918).

Vinyas, Martiriá (Banyoies. Figuf

com a llicenciat per ferídes <

gueira)

Vinyes, Francesc (Banyoies o les

Preses}

Vives, Uibeit (Girona)

Xercavins, Josep (Girona)

Zacarías, Joan (Girona)

-Totsels voluntaris s'han de considerar integráis en les files de la Legió Estrangera francesa, tret deis casos en qué s'esmenta una altra desíínació - Els voluntaris que van lluitar com a soldáis de Texércít regular fiavien adquirií la nacionalitat francesa,

„5-,En resum, segons aquesta llista, 24 voluntaris gironins (el 23.3%) van morir en combat, 2 van ser considerats desapareguts en combat i 1, desertoi

HISTORIA ^ «• Rl^VlSTA DE G l R O N A •» NÚNÍ. 2 2 2 GF.Nliíi — ItílSlirií 2 0 0 4 * - 3 5

d 'A1 n ié C5ira], u n í d o 1 p o p u l a v

d'aqueUa época i deis primers a mori r

en combat .

Encara en la darrera celebració de

la d iada d e r A r n i i s t i c i de l ' l l de

noveinbrc de 2002 restava un cátala

del nord super\'ivcnt d'aquella guerra

(deis 68 de t o t Franca en la data

esnientada). Es tracta d'Albert Tbibaut,

nascut el 29 de inaig de 1897 al Voló,

a pocs quilóinetrcs de la frontera del

Principat. Al front de Verdun, prop del

fort de D o u a m o n t , en el decurs deis

coinbats de 1917 va ser greument fcrit

1 va perdrc la cania dreta. Rccouegi.tt

anib nonibroses condecoracions, inclo-

sa la Lcgió d 'Honor , mantenia la seva

memor ia perfectanicnt clara ais seus

105 anys , A q u e s t v e t c r á s e r g e n t

d'infanteria va rcspondre a un periodis­

ta que li pregunta «Vosté és im cam-

pió?», amb aquesta altra qüestió: <*Sap

ciué és un vcritable canipió?».

Les xifres reals

A m b la p e r s p e c t i v a de l t e m p s cns

podcm referir desapassionadament a la

participació catalana i també gironina

en la Gran Guerra. Entre 1914 i 1918,

uns t res mi l v o l u n t a r i s d ' a r r en de

l'Estat espanyol van lluitar en el bán-

dol aliat, i d'aquest conjunt 954 eren

catalans del sud, 103 deis quals giro-

nins. U n 2 9 , 1 % del Girones, el 3 1 %

de l'Alt Empordá, un 15,5%u del Baix

E m p o r d á , el 7,6% del Ripo l lés , un

altre 5,8% del Pía de l'Estany, el 4 ,8%

de la Garrotxa , un 2,9% correspon a

la Selva i també 2,9% a la Cerdanya.

Les poblacions properes a la fronte­

ra francesa, juntament amb la capital i

les locali tats cos taneres , g e n e r e n la

major par t deis voluntar is g i ronins ,

possiblement com a resultat deis con­

tactes amb Franí^a i també pcl scu pes

d e m o g r á f i c en el cas de G i r o n a i

Figueres. Els voluntaris gironins proce-

dicu de 35 municipis. S'han aplegat per

Un discret monumení a l'ombra del Castellet de Perpinyá recorda els 400.000 morís

deis combata de Verdun. Voluntaris catalans h¡ van participar.

comarques naturals. Entre paréntesis bi

ha el n o m b r e de voluntaris de cada

població. Girones: Girona (24), Llagos-

tcra (3), Aiguaviva (2) i Salt (1). Alt

Empordá : Figueres (12), la Joncjucra

(3), Peralada (3), Castelló d'Empúrics

(3), Vilarnadal (1), Vilamacolum (1),

Selva de Mar (I), Garriguella (1), Sant

Lloren? de la Muga (1), Llanca (1), la

Vajol (1), PerataUada (I), Vilamaniscle

(1) i Roses (1). Un voluntari figura

s e n z i l l a m e n t con i a n a s c u t a

TEmpordá. Baix Empordá: Sant Feliu

de Ciuíxols (5), Palafmgell (3), Palamós

(3), País (2), S'Agaró (1), Sant Joan de

Pa lamós (1) i I3egur (1). R ipo l l é s :

C'amprodon (4), Ripoll (3) i Setcases

(1). Pía de l 'Es tany: Banyoles (6),

Garrotxa: Glot (4) i Bcgct (1). C":erdan-

ya: l,lívia (3). !.a Selva: Anglcs (1),

Arbúcics (1) 1 Hostalric (1). Es constata

que totes les comarques gironines van

aportar voluntaris a la Ciran Guerra.

U n altre aspecte és el derivat de les

m o t i v a c i o n s c]ue e m p e n y e r e n els

voluntaris. L'cstudi de! Or. Martínez i

biol ap u n t a : <(Només una t r en t ena

(deis 954 catalans) sembla que es va

prendrc seriosament e! contingut ide-

ológic del qLic significavcn els mots

"voluntari cata.lá">>. Es a dir, que l 'idc-

alisnie polític inacionalista que des de

certs partits es volia fer creure L]ue hi

liavia no s c m p r e era la vcritable rao

deis voluntaris,. AJtres de mes prosai-

ques com la manca de treball, l'afmy

d'aventurcs o fins fugir de la justicia,

podien animar a enrolar-se a la Legió

Estrangera.

El nombre de voluntaris deis nos-

tre país va fer del tot impossible qual-

sevol intent de creai una Lcgió Gata-

lana i, pe r tant, ens b e m de quedar

amb la realitat d 'unes xifres i, en tot

cas, fer memor ia deis cinc van caure

l luny de la patria i poss iblement TÍO

cantant La MayseUesa, pero sí que el

seu darrer sospir devia ser en cátala.

}.\JÍ(AorGay es periodista.

Notes

(1) Centre AutotíDinista de Dcpciidents del C-onieri," i la Industria.

(2) E, Ucelay-Da C.:i\, en el prólcg del Ilibie de David Martiniez i Fiol Els «voluntaris» cata­lans a la Gran Guerra (Í914-1918). Publica-ciüns de l'Abadía de Montserrat, 1991,

(3) Enrié Jardí, Q)uiin Borralleras i els seus ainics. Ajuntamenc <de Barcelona, Deiegaeió de Cnltura, 1979'.

(4} JoJJre, Maréehal de h'rance. Publieació en cátala del Musjeu Joffre de Riboaltes, 1991,

(5) David Martínez i Fiol (ibídem), (6) Arxii'es du Service Historique de l'Armée de

Terre, al castell de Vincennes, a París. (7) L'Autonomisra. Suplemeni Hlerari, !933. (8) ¡.a Question Catalane. In ipr imer ie de

í.'lndépendant. Perpinyá, 1928