TEMA 5 LA CÀMERA

ÍNDEX• La càmera i l’ull humà

• La llum

• Els materials sensibles

• El diafragma i l’obturador

• El visor

• Els objectius

LA CÀMERA I L'ULL HUMÀ

• La llum arriba a l'ull a través de la còrnia i la pupil·la. L'iris controla la intensitat de la llum que entra. El cristal·lí enfoca els raigs que entren a través de la pupil·la, els quals arribaran a la retina que els convertirà en impulsos nerviosos.

LA CÀMERA I L'ULL HUMÀ

LA CÀMERA I L'ULL HUMÀ

• La llum arriba a la càmera a través de l'objectiu. El diafragma gradua la quantitat de llum que entra. Dins l'objectiu hi ha un conjunt de lents que enfocaran els raigs, els quals arribaran a la superfície de la pel•lícula.

LA CÀMERA I L'ULL HUMÀ

DIFERÈNCIES CÀMERA I ULL

• Visió selectiva: (càmera i ull)

• Enfocament: (càmera i ull)

• Bidimensionalitat: (càmera i ull)

• Angle de visió: (càmera i ull)

• Efectes òptics: (càmera)

5.2 LA LLUM

• És un material més de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o altre a allò que s'estigui fotografiant, és l'element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d'una càmera.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM

• És una forma d'energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit 300000 km/seg. Composta per quantitats d'energia invisible i constituïda per partícules d'energia que es comporten com una ona.

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUM

• Quan topa amb alguna superfície o substància, pot reaccionar de diferents maneres:

• Transmissió: directa,difusa,parcial

• Reflexió: directa, difusa, parcial, selectiva

• Absorció

EL COLOR• Són resultat de la descomposició de la llum

blanca. La reflexió i absorció de part dels raigs de l'espectre lumínic en els cossos i les substàncies és la que ens provoca la percepció dels colors.

ELS COLORS

• Primaris o additius: roig,verd,blau= llum blanca

• Secundaris substractius: roig+verd: groc/ roig+blau= magenta/ blau+verd= cian

• Suma de complementaris= llum blanca (roig+cian)

CONTROL DE LA LLUM

• Fotòmetres: són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta.

• Diafragma i velocitat d'obturació: ens permeten controlar l'exposició.

• Filtres: discriminen els raigs que entraran en la càmera.

EQUIP D'IL•LUMINACIÓ

• Làmpades de tungstè: són com les bombetes casolanes però amb més potència.

• SPOT

• FLOOD

LÀMPADES DE QUARS• Van incorporades a diferents dispositius:

• REFLECTORS DE QUARS

• REFLECTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT

• DIFUSOR

• REFLECTORS PARABÒLICS O QUARS PAR

• FLAIX

• TORXES

COMPLEMENTS

• SUPORTS: trípodes, pinces…

• PARAIGÜES: amb superfície interna reflectant, proporciona llum tova.

• BANDERES: làmines metàl·liques que es posen davant de les llums per limitar l’àrea de llum projectada.

COMPLEMENTS• PLANTILLES: per a projectar ombres

• PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum. Estan recobertes de poliester per una cara i de làmina d’alumini per l’altra per a utilitzar-los com a reflector tou o dur.

• DIFUSOR: fulles de material translúcid per a difondre la llum.

• FILTRES: són de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.

COMPLEMENTS

• VISERES I CONS: per a orientar o concentrar la llum

• GASA: redueixen la intensitat del focus de llum.

• MALLES METÀL·LIQUES: distribueixen la intensitat del focus de llum

DISSENY DE LA IL·LUMINACIÓ

La direcció de la llum:• Frontal o anterior• Tres quarts• Lateral• Set octaus• Posterior o contrallum• Frontal inferior• Silueta• Frontal superior• Zenital

DIRECCIÓ DE LA LLUM

DISSENY DE IL·LUMINACIÓ

La forma de propagació de la llum:• Directa. Quan la incidència de la llum és directa,

parlem de llum dura; prové d’una font forta de llum forta i normalment allunyada de l’objecte. Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els contrastos, la brillantor de les superfícies i destacar els colors.

• Difusa. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció uniformement. Això s’aconsegueix amb un difusor col·locat davant la font de llum. Parlem de llum tova quan és una llum difosa i suau que provoca poc contrast.

DISSENY DE IL·LUMINACIÓ

• Rebotada. Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles o d’altres perquè reboti.

• Filtrada. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l’escena.

5.3 MATERIALS SENSIBLES

• LA PELÍCULA

• PARTS: les pel·lícules fotosensibles tenen diferents capes:

• Suport de la pel·lícula, a la part inferior del suport hi ha un pigment antibaf que impedeix la reflexió de la llum.

5.3 MATERIALS SENSIBLES

• Capa adhesiva

• Emulsió fotosensible

• Capa protectora de gelatina per a protegir l’emulsió i evitar que es ralli.

5.3 MATERIALS SENSIBLES

• CARACTERÍSTIQUES:

• Pel seu format

• Pel tipus d’emulsió

• Pel tipus d’imatge que produeixen

• Pel seu índex de sensibilitat a la llum.

5.3 MATERIALS SENSIBLES

• Les pel·lícules per a negatius en blanc i negre tenen una capa d’emulsió fotosensible que quedarà més o menys afectada per la llum. En canvi, les pel·lícules en color tenen tres capes d’emulsió: una blava, una verda i una al roig.

• Cada capa conté uns productes químics que produeixen un pigment quan queden afectats per la llum i se les revela. Aquest pigment serà el color complementari de la longitud d’ona que afecti l’emulsió de la capa.

5.3 MATERIALS SENSIBLES

• La capa sensible al blau – groc.• Al verd – magenta.• Al roig – cian.• Si mirem el negatiu, veurem que els colors no

coincideixen amb la realitat, son els seus complementaris. Al fer les còpies del negatiu, aquest deixarà passar la llum que tornarà als colors complementaris originals.

SENSIBILITAT

La sensibilitat de l’emulsió depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.El fet que una pel·lícula sigui més o menys sensible determinarà els següents aspectes:

SENSIBILITAT• Menor temps d’exposició. Si és més sensible serà més ràpida,

quedarà més ràpidament afectada i els temps d’exposició podran ser menors o no necessitarem tanta llum per obtenir la fotografia.

• Definició. Si en una pel·lícula bastant sensible els halurs de plata són m és grans, això afectarà a la definició de la imatge que s’obtingui. Aquesta tindrà un gra més gran i, per tant, menys definició. Amb les pel·lícules poc sensibles succeirà el revés, tindran més definició i seran més aptes per a fer còpies a gran format

• Contrasts. El gra fi permetrà captar més varietat de tons i definirà millor les gradacions tonals. Amb el gra gruixut el contrasts serà més gran.

ÍNDEX SENSIBILITAT

La sensibilitat es mesura segons l’estàndard ASA de l’ISO. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar, per tant necessitarà menys temps d’exposició o obertura del diafragma. La definició de la pel·lícula també disminuirà com més sensible sigui aquesta. Caldrà, doncs, trobar un equilibri òptim entre definició i lluminositat.

ÍNDEX SENSIBILITAT

• Les pel·lícules de 100 ASA són les de consum habitual pel gran públic. Són aptes per a exteriors il·luminats. Ofereixen qualitat d’imatge.

• Les de 200 i 400 són més sensibles i aptes per a dies ennuvolats i interiors. Són pel·lícules que utilitza el públic en general.

• En els mateixos casos es pot utilitzar 800 que té un gra més gruixut que el 400

• 400 ASA és molt utilitzat en pel·lícula en blanc i negre.

ÍNDEX DE SENSIBILITAT

5.4 DIAFRAGMA I OBTURADOR

• El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera.

• Està format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través seu, de la mateixa manera que l’amplada d’un embut determina la velocitat a la que passa el líquid que es buida.

DIAFRAGMA

• El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys la llum.

• L’obertura del diafragma té una numeració pròpia expressada en números “f” utilitzada per a totes les càmeres. Els números “f” són l’expressió matemàtica de la relació entre l’obertura real i la distància focal de l’objectiu.

• El diafragma determina també la profunditat de camp que s’esten per davant i darrera del subjecte enfocat.

DIAFRAGMA

OBTURADOR• L’obturador és un mecanisme situat davant la pel·lícula

o en el sensor fotosensible que impedeix que la llum, que entra per l’objectiu a través del diafragma,arribi a aquests dos elements. En definitiva, és la cortina que s’obre i es tanca al prémer el disparador de la càmera.

• L’obturador és un mecanisme molt precís i ràpid que permet limitar l’exposició a temps molt breus i controlar, per tant, el temps d’exposició. Parlem de velocitat d’obturació per referir-nos a la velocitat amb què l’obturador s’obre i es tanca.

OBTURADOR

• La velocitat d’obturació es regula per segons o per fraccions de segons. Més o menys totes les càmeres disposen d’unes velocitats semblants, tot i que n’hi ha que estan limitades només per un cert interval.

TIPUS OBTURADOR

-L’obturador central, situat dins de l’objectiu, semblant al diafragma, anomenat també “entre lents”. Solen disposar d’obturadors d’aquest tipus les càmeres de format mig i gran format.

-L’obturador de pla focal, que està compost per unes làmines o cortines situades davant de la pel·lícula o del sensor. És el tipus d’obturador més usual en càmeres de petit format

CAPTAR EL MOVIMENT

El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la fotografia, ja que els éssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre que la fotografia és eminentment una instantània congelada en la qual res no es mou.

EFECTES

• Congelació de moviment. Consisteix en aconseguir que una imatge d’alt dinamisme en pla moviment aparegui com congelada en mig d’aquest moviment de manera que proporcioni a l’espectador la visió d’un instant que normalment l’ésser humà no capta de forma separada i estàtica.

EFECTES

• Desplaçament. Consisteix en ajustar un temps d’exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu al fotografiar, que està en moviment, aparegui desplaçat dins d’una foto en la qual les altres coses apareixen nítides. De la mateixa manera, també es pot aconseguir captar una instantània en la qual el motiu romangui nítid mentre que tots els altres elements a la foto apareguin moguts.

COMBINACIÓ DIAFRAGMA I VELOCITAT

OBTURADOR

• Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segona el temps d’exposició.

• Podem regular la llum a través de l’obturador i el diafragma

CASOS

• si volem fer una fotografia d’un espai molt il·luminat, podem tancar molt el diafragma o bé emprar una velocitat ràpida

• si volem fer una fotografia d’un element poc il·luminat i que està en moviment, necessitarem una velocitat ràpida per a congelar el moviment.

CASOS

• Si contràriament, volem fer una fotografia amb un diafragma obert perquè ens interessa que hi hagi poca profunditat de camp, però resulta que l’escena és molt lluminosa, entrarà massa llum i, per tant, haurem d’equilibrar-la utilitzant una velocitat ràpida per a fer que el temps d’exposició sigui curt.

• Conforme tanquem el diafragma, obtenim una major profunditat de camp. Així conclourem que la profunditat de camps és inversament proporcional a l’obertura del diafragma.

• La distancia focal també influeix en la profunditat de camp. Així, un objectiu de distància focal curta té més profunditat de camp que un objectiu de focal llarga.

5.5 VISOR

• Dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar.

VISOR DIRECTE• S’anomena així perquè el

dispositiu visor és independent de l’objectiu. El visor directe té un problema anomenat paral·lelisme o paral·laxi, accentuat en les fotografies en les que el subjecte està a prop de la càmera, el problema es que el visor no coincideix amb la imatge enfocada per l’objectiu.

VISOR REFLEX

• La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment, per tant, el fotògraf contempla l’escena en la seva posició real.

5.6 Els objectius

• Les lents són els elements refringents limitats per dues cares més o menys corbes que desvien la trajectòria dels raigs de llum. Una càmera pot tenir una lent composta. Anomenem objectiu al sistema òptic d’una càmera format per una o per conjunt de lents simples situades al llarg d’un eix.

5.6 Els objectius

Elements d’una lent

• Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura.

• Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.

• Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.

Elements d’una lent

• Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum.

• Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge.

• Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent.

• Centre òptic: punt interior de la lent on passen els raigs sense desviar-se.

Distància focal

• La distància focal és molt important ja que serà un dels elements que ens distingirà els objectius. És a dir, com major sigui el grau de desviació de la llum de la lent, més curta serà la seva distància focal i a l’inrevés, com més petit més distància focal.

Tipus d’objectius

• Els objectius es classifiquen segons la seva distància focal. La distància focal ens indicarà l’angle de visió que avarca un objectiu i la seva distància i capacitat d’enfocament. Això ens fa dividir els objectius en quatre grans grups:

• Normals• Angulars• Macros• Teleobjectius

Tipus d’objectius

• Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. La imatge que ens resulta s’acosta molt a la real. Es recomana per a la fotografia en general i és el més adequat per aprendre els principis bàsics de la fotografia.

Tipus d’objectius• Angulars: L’angle és més

obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunya d’ella. Aquest fan que es deformin les perspectives i que es variïn les distàncies entre els elements: els objectes situats a primer terme semblen més propers i els situats un pla més enrere semblen més llunyans i és fan més petits.

Tipus d’objectius

• Teleobjectius: Aquests objectius tindran angles de visió molt tancats però capacitat per acostar-se a elements molt llunyans. La distància entre un element situat a primer pla i el fons sembla menor i el fons mateix ens sembla més proper del que és en realitat. proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.

Teleobjectiu

Tipus d’objectius• Macros. Serveixen per obtenir un acostament màxim. Es

caracteritzen per ser capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real. És ideal per a fotografiar insectes i flors.

Objectius de distància focal variable

• ZOOM: permet variar la distància focal sense canviar l’objectiu. amb aquesta característica trobem els zooms gran angular, els zooms macro, i els zooms teleobjectius. És el tipus més versàtil i l’opció més econòmica per a obtenir un ventall de distàncies focals.

Zoom

Accessoris

• Lents d’augment. El que fan és disminuir la distància d’enfocament.

• Anells extensors. Allarguen l’objectiu. Això ens permet enfocar a menys distància un element.

Lents d’augment

Enfocament

• Que amb la càmera abastem un angles de visió determinat.

• Produir aberracions òptiques però corregir-ne d’altres.• Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.• Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt

petits i propers.• Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.• Obtenir una imatge enfocada.

• La profunditat de camp és un element que en molts casos podem controlar, podem decidir si només volem un element enfocat i la resta d’imatge desenfocada o que tot allò que enquadrem aparegui ben enfocat.

•Diferents paràmetres que condicionen la profunditat de camp

• L’obertura del diafragma determina la profunditat de camp.

• La distància focal de l’objectiu determina la profunditat de camp.

• La distància respecte a l’objecte enfocat determina la profunditat de camp.