Tema 4 Relacio Natura Societat

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Histria

TEMA 4

ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERELACIONS NATURA-SOCIETAT

ELS GRANS PAISATGES NATURALS

LES ZONES OCENIQUESZONA Nord de la Pennsula i GalciaCLIMA Ocenic:

precipitacions abundants i regulars temperatures suaus i amplitud trmica baixa

VEGETACI Bosc caducifoli (fajos i roures) Landa: matollar d'argelaga, bruc i ginesta Prats

AIGES Rius del vessant cantbric i el Minyo. Abundants, cabalosos, regulars i curts.

SLS Roquissar silici: terra bruna, aptes per al cultiu i pastures en zones planes; Rankers per a pastures i boscos en pendent.

Roquissar calcari: terra bruna apta per a cultius i prats; terra fusca en zones amb pendents per a boscos.

LES ZONES MEDITERRNIESZONA resta de la pennsula, Balears, Ceuta i MelillaCLIMA Mediterrani:

Precipitacions escasses amb sequera estival. Temperatures clides a l'estiu, i a l'hivern suaus a la costa i

fredes a l'interior.

VEGETACI Bosc perennifoli (alzina o carrasca i surera) Mquia de matolls densos (estepa, llentiscle) Garriga de matolls baixos (tim, romer) Estepa en zones seques (margall, espart)

AIGES Rius del vessant atlntic, llargs i amb estiatges a l'estiu Rius mediterranis curts (llevat de l'Ebre), irregulars i amb fort

estiatge a l'estiu.

SLS Sobre roca silcia: terra bruna pobra destinat a pastures Sobre roca calcria sls rojos molt frtils per a cultius i terra

rossa per a cultius arboris Sobre argila i marga, vertisls, molt frtils per a tot tipus de

cultius.

1


LA MUNTANYAZONA Territoris per damunt dels 1.000 metres d'alturaCLIMA Clima de Muntanya:

Precipitacions abundants i distribuides segons zona. Temperatura baixa, estius frescos i hiverns freds.

VEGETACI Escalonada en estatges: Pirineus: subalp (coniferes), alp (prats) i nival Resta: es passa directament a un estatge amb matolls i prats.

AIGES Rius de Muntanya: Alta muntanya: rgim nival Muntanya mitjana: rgim pluvionival o nivopluvial

SLS Poc evolucionats degut a les pendents (rankers o rendzines)

LES ILLES CANRIESZONA Illes canries, davant del Sahara afric.CLIMA de carcter estepari o desrtic a les zones baixes

Precipitacions escasses a la costa, augmenten amb l'altura i poden arribar a 1000 mm

Temperatures clides tot l'any i amb poca amplitud trmica.

VEGETACI Original amb influncies atlntiques, africanes i mediterrnies. Molts endemismes i relquies. Estatges muntanyencs molt originals: matoll, palmera-drago-savinar, laurisilva, fayal-brezal, pi canari, etc.

AIGES Molt escasses i irregulars en superfcie, s'aprofiten les subterrniesSLS Volcnics, formen sovint malpases poc evolucionats i improductius.

2


INFLUNCIA DEL MEDI EN L'ACTIVITAT HUMANA1. El medi natural com a recurs.

El medi natural aporta recursos a l'sser hum; matries primeres, fonts d'energia, comunicacions, etc.La valoraci i aprofitament dels recursos ha variat al llarg del temps i depn de la societat i l'economia predominant al territori1.

1.1 Relleu:Influeix en els assentaments2, en l'activitat agrria; proporciona recursos minerals i energtics doncs depenent de l'antiguitat geolgica trobem uns minerals o uns altres3.Afecta tamb a les comunicacions que segueixen preferentment les valls i els passos entre muntanyes. Influeix en el turisme directament4 o indirecta5.

1.2 Clima:Influeix en la distribuci de la poblaci i en l'hbitat. Aix les zones molt fredes o eixutes solen tindre menys poblaci; i les zones amb aigua abundant presenten un hbitat dispers.Evidentment s el principal condicionant de l'agricultura doncs els cultius s'adapten als llocs adients en temperatura i humitat.Condiciona les fonts d'energia renovables com la solar, elica i hidroelctricaInterv tamb en el turisme i en certa manera en el transport. I sobretot en l'hbitat i l'urbanisme.

1.3 Vegetaci:Proporciona matries primes silvcoles6 i sobretot contribueix a la protecci i millora del medi actuant per a millorar la qualitat de l'aire, afavorint la precipitaci, atenuant els efectes de les pluges torrencials, protegint el sl, etc.7

1.4 Aigua i els recursos hdrics: 1.4.1 Aigua:

En una zona poc humida o semirida com s el cas de la major part d'Espanya l'aigua s un recurs essencial, condiciona la majoria de les activatats: Agricultura: malgrat ocupar una extensi menor, grcies a l'aigua l'agricultura de regadiu suposa la major part del valor afegit del sector primari espanyol ja que l'aigua posa en valor terres poc productives8. Energia: les centrals hidroelctriques depenen directament d'ella i indirectament les nuclears9 i trmiques que necessiten l'aigua com a refrigerant.

1Aix la poblaci sempre ha fugit de les altes muntanyes doncs no oferien cap recurs, mentre que ara algunes d'estes sn un reclam turstic i tenen elevades densitats de poblaci. Una cosa semblant ha passat en les zones de costes baixes i platges.2Les ciutats solen estar situades en zones planes, valls de rius, vora mar, etc.3Zones primries: carb, minerals metllics; conques secundries: marbre, ciment, cal; terciries: argiles, algeps4formacions geolgiques singulars: coves, formes volcniques, etc.5platges llargues que afavoreixen el turisme, altes muntanyes amb neu, etc.6Fusta, suro, fruits del bosc, etc.7Tamb influeix en una activitat d'oci que mou molts diners i provoca un fort impacte en els ecosistemes naturals com s la caa.8El 80% de l'aigua d'Espanya s'usa en el regadiu.9Totes les nuclears espanyoles estan vora rius importants excepte una que est vora mar.

3


Consum urb i industrial: hui en dia l'aigua s indispensable per a la vida urbana i s'usa per a multitud de tasques domstiques i industrials i com a mitj d'evacuaci de residus. Altres usos: podem esmentar la pesca, navegaci, usos recreatius i turstics, etc.

1.4.2 Balan hdric: Anomenem balan hdric a la relaci entre els recursos hdrics disponibles i el consum que se'n fa. En conjunt a Espanya s positiu per presenta una srie de problemes: L'aprofitament de l'aigua prov dels rius, majoritriament de rgim mediterrani i per tant molt irregulars. S'han fet per a obres de regulaci per a acumular aigua i alleujar els problemes de sequera i inundacions. Les conques excedentries es troben al nord, mentre que les del Sudest sn deficitries doncs ac es troba la majors demanda (per a usos agraris, industrials i turstics) que augmenta d'any en any10.

1.4.3 Poltica Hidrulica A Espanya la Llei d'Aiges estableix que totes les aiges pertanyen a l'estat, aix com els llits per on circulen. La gesti dels recursos hdrics la realitzen per, les confederacions hidrogrfiques que elaboren plans de conca11.Les confederacions que ocupen territoris de ms d'una Comunitat Autonoma estan administrades directament pel Ministeri de Foment, que t les competncies en matria d'aigua i ha elaborat un Pla Hidrolgic Nacional

1.4.4 Les obres hidruliquesSn les infraestructures creades per a regular els recursos hdrics i millorar la qualitat de l'aigua:Pantans o embassaments; s'usen per a prevenci d'avingudes, producci d'energia hidroelctrica i emmagatzemament d'aigua.Canals i squies de distribuci, per abastir la poblaci, la indstria i sobretot el reg. Tamb per a trasvassar aigua entre conques12. Tamb es regulen alguns llacs dels Pirineus per a l'obtenci d'electricitat i els aqfers que s'empren per a usos agrcoles, industrials i urbans13.Avui en dia s'est apostant fort per la dessalinitzaci de l'aigua marina com una opci viable, rpida i poc problemtica14 per a abastir d'aigua les zones del SE peninsular ms eixutes i amb una demanda, sobretot urbana, creixent.A banda d'aix trobem les plantes potabilitzadores que tracten les aiges per al consum urb; i les depuradores que tracten les aiges residuals per a evitar la contaminaci.

1.5 El sl10s la zona ms dinmica i presenta una economia basada en part (turisme estacional) en una creixent demanda d'aigua.11Les conques de les confederacions hidrogrfiques no es corresponen amb les conques reals dels rius, moltes d'elles sn la suma d'un riu principal i diversos rius ms menuts agrupats entorn de la conca principal.12Hi ha quasi 40 trasvassaments entre conques, per el ms important per volum i conseqncies s el Tajo-Segura.13En alguns aqfers sobreexplotats s'han establit sistemes de recrrega.14A banda dels problemes mediambientals, menors que en un trasvassament, evita sobretot problemes socials doncs cap territori est disposat a cedir aigua a un altre donat que s un recurs escs i necessari per al desenvolupament.

4


Influeix en la producci ramadera, forestal i sobretot agrcola: aix depn de la qualitat dels sls es poden donar uns o altres conreus. En general els sls espanyols sn mediocres.

2 Riscos NaturalsAnomenem riscos naturals a les caracterstiques ambientals que amenacen la vida humana i totes les seues activitats. 2.1 Riscos geolgics

Sismes o terratremols: malgrat no ser una zona ssmicament molt activa sn freqents al Sistema Btic i en menor mesura als Pirineus.Volcans: les canries sn unes illes volcniques, l'ltima erupci va tindre lloc als anys setanta.Moviments de vessant: solsides o lliscaments i despreniments; a zones muntanyoses amb terrenys poc consolidats (argilosos) els primers o fracturats (roques calcries) els segons15.

2.2 Riscos climticsInundacions, sequeres, tempestes, temporals de neu, onades de fred, de calor, etc.Davant tots aquestos riscos climtics i meteorolgics s'actua de dos formes: d'una banda construint infraestructures per a previndre'ls (pantans per a regular les inundacions i mitigar les sequeres, reforestacions, adequacions dels caixers dels rius, etc.); d'una altra banda s'ha creat tota una xarxa de sistemes de previsi i vigilncia16, aix com plans d'actuaci en cas d'emergncia.A ms els plans d'usos del territori17 han de tindre en conte els possibles situacions de risc.

INFLUNCIA DE L'ACTIVITAT HUMANA AL MEDI

L'acci antrpica t una doble vessant: els problemes ambientals que provoca d'una banda i de l'altra les actuacions dutes a terme per a resoldre'ls.

1 Els problemes ambientalsLes actuacions negatives de l'sser hum sn la destrucci o desaparici total dels elements del medi, la sobreexplotaci o explotaci excessiva per damunt de la capacitat natural de regeneraci i la contaminaci o addicci de matries nocives en proporci no assimilable. 1.1 Contaminaci atmosfrica

Causada per contaminants primaris o secundaris18. Els ms destacats sn els procedents de la combusti de fuel i carb de baixa qualitat i rics en sofres a les centrals trmiques, a les emissions de les calefaccions, autombils, aviaci i indstries i al clor de refrigerants i aerosols.Les conseqncies principals sn:

15A banda de les xicotetes solsides i despreniments que tallen carreteres en poques de pluja o gelades; hi ha pobles sencers amb perill de ser arrossegats per solsides; o barris amenaats per la caiguda de pedres.16Per exemple a la conca del Xquer es va crear el SAIH (sistema automtic d'informaci Hidrolgica) que consta d'una xarxa de pluvimetres, medidors de corrent, de capacitat dels embassaments; per a controlar les inundacions. El sistema del Xquer s'ha ests a altres conques.17El Patricova, els PGOU, i els diferents plans d'ordenaci territorial han de previndre les situacions de risc del territori i actuar per a evitar-les o, almenys limitar-les.18Generats per les reaccions qumiques de contaminants primaris.

5


Pluja cida: deguda al sofre i nitrogen dels combustibles19 que provoca alteracions en la vegetaci, l'aigua i el sl.

Capa d'oz: que filtra les radiacions ultraviolades20 i est disminuint degut al clor dels CFC21 (entre altres raons). En canvi l'oz troposfric provocat per la combusti d'hidrocarburs provoca greus afeccions pulmonars

Efecte hivernacle: provocat per l'emissi a l'atmosfera de gasos com el met22 i el CO2 que actuen com el plstic d'un hivernacle evitant la prdua de radiaci a l'espai i augmentant aix la temperatura de la terra.

La campana de pols i contaminaci: sobre les grans ciutats en situacions anticiclniques degut a que les partcules de pols i fum en suspensi no poden escapar produeix alteracions a les plantes, edificis i malalties pulmonars a les persones.

El Soroll, no s una contaminaci atmosfrica sin acstica, deguda al trnsit, les activitats industrials i d'oci; i afecta a la salut de les persones i al comportament animal.

La llum, o millor dit la contaminaci lumnica, per excs de llum a l'espai afecta sobretot les conductes dels animals.

1.2 Desboscamento destrucci de la coberta vegetal es degut a:

Activitats agrcoles i ramaderes que han destrut el bosc per a conreus o pastures, ms sovint en poques passades23.

Ocupaci urbana i industrial, amb la finalitat d'obtenir sl urb i polgons industrials24.

Els incendis forestals, causats normalment per l'home (intencionadament o no) i que han destrut milers d'hectrees forestals en els darrers decennis. Afavorits per l'aband de les zones agrcoles i els aprofitaments tradicionals, aix com la repoblaci d'espcies que cremen amb facilitat (pi i eucaliptus); i per interessos ramaders i especuladors.

1.3 Contaminaci, erosi i desertificaci del slLa contaminaci del sl es deu als abocaments industrials i urbans i l's i abs dels fertilitzants i plaguicides25 agrcoles.L'erosi del sl est causada per les pluges torrencials i agreujada pel desboscament i prctiques agrries poc sostenibles26. La destrucci de la vegetaci natural contribueix a l'erosi doncs aquesta ret el sl i l'aigua.La desertificaci s el resultat de l'erosi extrema i afecta a bona part del SE de la Pennsula.

1.4 Sobreexplotaci i contaminaci de les aigesLa sobreexplotaci s el resultat del desequilibri entre les entrades i sortides d'aigua als aqfers. Mentre que les primeres sn ms o menys estables les segones han crescut molt, fins i tot per sobre de la capacitat de recrrega de

19Reaccionen amb el vapor d'aigua i es converteixen en cid sulfric i ntric.20Causants de l'envelliment de la pell i del cncer. La capa d'oz es troba a l'estratosfera cap als 80 km d'altura.21Malgrat estar prohibits des de la dcada dels 90 encara tardaran anys en desapareixer de l'atomsfera.22El met prov de la fermentaci de residus urbans i de l'augment de la cabana ramadera, especialment bovina.23En les zones d'agricultura marginal o poc rentable abandonades en les darreres dcades s'ha produit una reforestaci natural molt forta i rpida, limitada en part pels incendis forestals.24La recuperaci natural del bosc en estes zones una vegada abandonades s prcticament nula a escala humana.25La UE ha restringit molt l's de plaguicides en una nova directiva que entrar en vigor el 2009.26Excs de pasturatge que elimina la vegetaci; llaurar en vessants molt pendents; etc.

6


l'aqfer. La conseqncia d'a ha sigut la dessecaci de fonts, rius i zones humides, l'esgotament dels aqfers i la salinitzaci dels aqfers litorals27.La contaminaci de les aiges prov de l'abocament de residus:

Rural: abocament de fems, fertilitzants i plaguicides. Industrial: abocaments sense depurar de metalls pesants, i altres productes

qumics procedents de la fabricaci industrial. Urbana: degut a les aiges fecals sense depurar i als nitrats i fosfats dels

detergents28. 1.5 Residus slids urbans

Tenen un carcter no biodegradable i si no s'aboquen en abocadors controlats i situats en un emplaament adient poden arribar a contaminar el sl i les aiges subterrnies. Tamb la seua fermentaci provoca gasos contaminants.

2 Protecci dels espais naturals i poltica ambientalLa presa de conscincia de la degradaci de la natura ha dut a crear una srie de lleis i institucions pbliques per a protegir-la i evitar-ne la degradaci.Les poltiques que s'han dut a terme les podem diferenciar en diversos apartats: 2.1 Els espais protegits

A Espanya els primers parcs es van fer a principis del segle XX per a preservar zones de gran bellesa (Ordesa) o de transcendncia histrica (Covadonga). A partir de mitjans segle es van afegir altres parcs amb criteris biolgics i geolgics.No s fins el 1989 que s'elabora una Llei d'Espais Naturals que estableix diferents figures de protecci:

Parcs Nacionals: sn espais d'alt valor ecolgic i poc transformats per l'activitat humana amb caracterstiques peculiars; i on prima la conservaci sobre la resta d'usos.

Parcs Naturals: es diferencien dels anteriors per mantindre l'explotaci dels recursos primaris, fent-los compatibles amb la conservaci del medi.

Reserves Naturals: de poca superfcie, protegeixen ecosistemes rars o frgils. Monuments Naturals: aplicat a formacions naturals singulars. Paisatges Protegits: rees preservades pels seus valors esttics, culturals , etc. Altres: a ms hi ha tota una srie d'espais que tenen un s restringit. D'acord

amb el conveni Ramsar les zones humides pel fet de ser-ho es troben protegides, i les directives comunitries estableixen una srie d'espais d'inters comunitari a protegir amb diferents figures: LIC, ZEPA.

2.2 La poltica ambiental espanyolaEncara que la Constituci recull el dret a gaudir d'un medi adequat, han sigut les directives29 de la Uni Europea les que han obligat a Espanya a posar-se les piles en matria de protecci ambiental.Analitzem ara una a una les diferents poltiques i els seus resultats: 2.2.1 Poltica respecte a la contaminaci atmosfrica.

Espanya mant una xarxa per a avaluar la qualitat de l'aire i donar avisos en cas d'emergncies. A ms d'acord amb les convenis internacionals signats s'ha prohibit l's de CFC per a protegir la capa d'oz, s'han redut

27 A l'extraure massa aigua es produeix una intrussi d'aigua marina salada que impregna de sal la terra, fent irreversible a curt pla la regeneraci d'un aqfer d'aigua dola.28Els fosfats no sn txics per afavoreixen el creixement d'algues que exhaureixen l'oxgen de l'aigua, matant els peixos.29Les Lleis d'obligat compliment per a tots els pasos de la Uni, que han de adaptar-les a la seua legislaci prpia.

7


les emissions de sofre per a evitar la pluja cida i s'ha comproms a no depassar una quantitat de CO2 assignada al protocol de Kioto30. Malgrat a a hores d'ara no est en condicions de complir amb els compromisos adquirits en Kioto.En quant a la contaminaci acstica s'han elaborat lleis per a evitar-la per sense cap efecte prctic. Igualment hi ha molts projectes per a promoure el transport pblic a les ciutats estalviant energia i evitant la contaminaci, per el transport privat i els vehicles a motor continua sent la principal font de contaminaci.

2.2.2 Poltica respecte al desboscament.La poltica forestal a Espanya es basa en la prevenci d'incendis i l's sostenible dels boscos. Per a la prevenci d'incendis forestals les CC.AA. que sn qui tenen les competncies han augmentat els mitjans de prevenci i extinci i han dut a terme poltiques preventives, de restricci d'accs al medi natural i de limitaci d'usos31. A ms es fa un seguiment de l'estat de la massa forestal i es lluita contra les plagues forestals.Els programes de repoblaci forestal han estat sempre en segon terme pel cost econmic i la controvrsia32 sobre com dur-los a terme.

2.2.3 Poltica front a la degradaci del sl.S'han dut a terme treballs de recuperaci de sls contaminats en antigues zones industrials i abocadors de mines i indstries; aix com restauraci paisatgstica en zones de canteres. Sn treballs cars i encara que afecten a extensions redudes del terreny.Pel que fa a l'erosi del sl, la nica poltica activa duta a terme s la reforestaci, amb tota la problemtica davant dita.

2.2.4 Poltica davant la sobreexplotaci i contaminaci de les aiges.S'han dut a terme una srie de mesures per a la depuraci de les aiges residuals, i s'ha posat en marxa un sistema d'avs sobre la qualitat de l'aigua (SAICA).Als rius s'han dut a terme programes de restauraci de riberes, reforestaci, prevenci d'inundacions, i sobretot depuraci.Als aqfers s'han fet estudis per a establir la capacitat de crrega per tal de limitar-ne l'extracci d'aigua i evitar la sobreexplotaci; aix com infraestructures de recrrega dels aqfers ms sobreexplotats33.En quan a la costa, hi ha un projecte de recuperaci per al domini pblic dels primers 100 metres de lnia costanera per tal de previndre possibles pujades del nivell de la mar.

2.2.5 Poltiques sobre els Residus Slids Urbans.La poltica sobre els residus slids es resumeix en les tres RRR: Reduir, Reutilitzar, i Reciclar.

30A la ciutat de Kioto es va signar un acord el 1991 per tal de reduir o no augmentar massa les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Espanya es va comprometre a no augmentar ms del 40%, prenent com a base l'any 1980, els gasos per a l'any 2010. En estos moments el creixement s de ms del 100%.31A la Comunitat Valenciana est totalment prohibit fer foc al bosc i als seus voltants noms es perms amb un perms especial. Tamb tallar o arrancar rbres sense perms, etc.32Sobre quines sn les espcies ms adequades per a repoblar, i de quina manera fer-ho.33S'han fet pantans per a recrrega d'aqfers, s'injecta aigua sobrant en pous per al mateix i sobretot es tanquen i controlen els pous illegals.

8


A hores d'ara no s'ha aconseguit reduir el seu volum, i tampoc hi ha una reutilitzaci34 molt gran, en canvi s'est estimulant el reciclatge (la R ms cara) mitjanant la recollida selectiva.

2.2.6 Poltica de conscienciaci ciutadana.A banda d'incloure el tema ecolgic en els programes electorals, en els discursos i en els temaris de les escoles, no s'ha dut a terme una poltica global respecte al tema mediambiental, i per tant, tampoc una poltica de conscienciaci ciutadana.

2.3 Les organitzacions ecologistesLa conscincia ecolgica que va nixer als pasos anglosaxons35 a finals del segle XIX ha anat estenent-se tal i conforme la degradaci del medi s'ha fet ms evident i profunda. Fruit d'a ha estat la creaci d'organitzacions que vetlen per la conservaci del medi de diverses formes: conscienciaci ciutadana, pressi a les autoritats, vigilncia per a que es complisquen les lleis, etc36.A Espanya les ms antigues sn la SEO i ADENA, associades amb altres organitzacions internacionals.

34L'exemple tpic de Reutilitzaci sn les ampolles de vidre, tornades netejades i reomplides. Hui en dia les autoritats parlen de reutilitzaci quan cremen els plstics o el paper per a produir electricitat; o quan aprofiten la matria orgnica per a fer compost; encara que a entraria en el reciclatge.35A finals del segle XIX es va crear als EE.UU. la primera agrupaci conservacionista: Sierra Club; i tamb el primer parc nacional: Yellowstone.36A Espanya els ecologistes sempre han sigut pocs i amb pocs recursos, i han pressionat les autoritats per a protegir grans extensions de territori, al revs que en altres pasos on han comprat grans extensions de terra per a protegir-les directament. Aix noms va passar a Espanya amb Doana.

9

Tema 4 Relacio Natura Societat

Documents

Transcript of Tema 4 Relacio Natura Societat