TEMA 4

La variació 

geogràfica

per Iolanda Traver i Vidal

1. Llengua i dialecte

• La llengua és el codi, el sistema de signes que permet als parlants produir i interpretar missatges, i es regeix per unes normes.

• Les llengües, però, no es realitzen mai en abstracte, sinó que es manifesten per mitja d’alguna de les seves varietats o dialectes.

2. Factors que originen la variació• Factors geogràfics:– Les àrees isolades conserven trets més arcaics.– L’adstrat o veïnatge d’altres llengües influeix en els parlars propers.

• Factors històrics:– Substrat o influència que ha exercit en un territori una llengua anterior.– Superstrat o influència de les llengües de pobles que han colonitzat un territori             sense arribar a substituir la llengua autòctona.– Migracions i repoblaments massius.

• Factors socials:– Pressions exercides per llengües majoritàries sobre llengues minoritàries o minoritzades.– Pressions exercides per determinades capes de la poblacio a fi de desestimar trets considerats vulgars.

• Factors interns:– Causes internes del mateix sistema poden arribar a provocar mutacions o perdues de trets en una àrea determinada.

3. Divisió dialectal del català

• El català es vertebra en dos grans blocs: català oriental i català occidental.• La caracteristica essencial que articula la diferenciació en els dos grans blocs és la pronuncia de les vocals àtones:

CATALÀ ORIENTALa i e àtona > / e neutra/o i u àtona > /u/                        

CATALÀ OCCIDENTALa i e àtona > /a i e/o i u àtona > /o i u/                   

  

4. Dialectes constitutius i dialectes consecutius

• Els dialectes constitutius són presents des del naixement de la llengua: són els dialectes septentrional o rossellonès, català central i nord-occidental.

• Els dialectes consecutius són el resultat de repoblacions posteriors: són els dialectes valencià, balear i alguerès. 

5. Parlars occidentals

• Català nord-occidental: L’àrea lingüística del català nord-occidental supera els 600.000 habitants.La vitalitat de la llengua hi és forca remarcable, malgrat la minva i l’envelliment de la població d’alta muntanya i l’allau migratoria dels darrers anys.

• Català meridional o valencià: Es parla a la majoria de comarques del País Valencià. La població total d’aquests territoris supera els quatre milions d’habitants, tot i que només entre un milió i mig i dos milions parlen valencià.

6. Parlars orientals

• Català septentrional o rossellonès. És el parlar de les comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent i el Capcir, territoris comunament anomenats Catalunya Nord.

• Català central. Ocupa el centre de la geografia de l’area lingüística del català, en la qual viu el 80 % de la població del Principat. Les formes pròpiesdel dialecte central són les que presenten un caràcter més dinàmic i evolucionat. Constitueix la base de la llengua literària moderna.

• Català insular. És parlat a les Illes Balears i a les Pitiüses, cadascuna de les quals té una fisonomia lingüística pròpia.

• Català alguerès. És la modalitat parlada a la ciutat sarda de l’Alguer. Tot i ser un parlar oriental, presenta nombroses característiques pròpies i d’altresque l’acosten als parlars occidentals.