TEMA 3 (U.10)

La Segona República.

Fi de la dictadura i inici de la dictablanda.

Crisi econòmica de 1928. El rei retira el suport a Primo de Rivera. 28 de gener de 1930. Dimissió del dictador. Substituït per Dámaso Berenguer. Intent de retorn a 1876 convocant eleccions. 17 d’agost: pacte de Sant Sebastià. L’Almirall Aznar substitueix Dámaso

Berenguer i legalitza els partits polítics i els sindicats.

Es convoquen eleccions democràtiques pel 12 d’abril de 1931.

DBC

El pacte de Sant Sebastià. Niceto Alcalá Zamora convoca el 17 d’agost de 1930 als partits republicans i d’esquerres a una

reunió per analitzar el futur polític d’Espanya. Els representants catalans condicionaren el pacte al reconeixement de les aspiracions catalanes

d'autogovern: Estatut i Govern Autònom. Alejandro Lerroux (Partit Republicà Radical), que havia fundat aquest partit en 1908. Manuel Azaña (Acció Republicana), que amb Marcel·lí Domingo (Partit Republicà Radical Socialista), Álvaro de Albornoz (Partit

Radical Socialista) i Ángel Galarza (Partit Radical Socialista), representava el radical-socialisme. Manel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana), Macià Mallol Bosch (Acció Republicana de Catalunya), i Jaume Aiguader i Miró

(Estat Català), catalans d'esquerres. Casares Quiroga (ORGA, Partit Republicà Gallec Autònom). Niceto Alcalá-Zamora (Dreta Liberal Republicana), que seria elegit president del comitè revolucionari creat amb la signatura del

Pacte i Miguel Maura (Dreta Liberal Republicana), moderats. Indalecio Prieto, que havia convençut als socialistes que s'unissin al republicans, Felipe Sánchez Román, Fernando de los Ríos i

Eduardo Ortega y Gasset, germà del filòsof. Gregorio Marañón no hi va poder anar, però va enviar una carta d'adhesió.

Els líders van pactar la caiguda de la monarquia mitjançant un cop d’estat. El 12 de desembre, els capitans Fermín Galán y García Hernández van encapçalar una

insurrecció armada a Jaca. El fracàs de la rebel·lió va suposar l’execució dels dos cabdills militars.

El dia 15, el general Queipo de Llano i l’aviador Ramón Franco van protagonitzar un aixecament republicà a l’aeròdrom Cuatro Vientos, però també va fracassar per manca de recolzament civil i militar. El Comité Revolucionario republicà va ser empresonat a la Cárcel Modelo de Madrid.

La inestabilitat política va provocar la dimissió del president Dámaso Berenguer. El monarca Alfons XIII va designar com a nou cap del Govern al militar Juan Bautista Aznar, el

18 de febrer de 1931. L’encàrrec principal era la convocatòria d’eleccions municipals pel restabliment definitiu del sistema constitucional.

DBC

Eleccions municipals 12 d’abril de 1931 Eleccions municipals en clau plebiscit: monarquia o república?

DBC

Reaccions El resultat és interpretat com el desig d’un canvi de règim polític degut al triomf dels republicans en la majoria de les grans ciutats. Els republicans

donen un ultimàtum al monarca per a que abandoni el país: "Si quienes ejercen las funciones de Gobierno no acatan el fallo con violencia, declinaremos la responsabilidad de cuanto ocurra y actuaremos con energía y prestanza para implantar la república".

El Rei Alfons XIII va convocar el govern de Juan Bautista Aznar a una reunió urgent. El monarca es mostra abatut: "Tengo el convencimiento de que los votos adversos no se formaron contra el régimen monárquico, ni contra los que

habéis gobernado, sino que fueron contra mi gestión. Por eso me corresponde antes que nadie dirimir este pleito de una manera terminante y definitiva", així ho recull el diari 'El Tiempo'.

El Govern estava dividit: el comte de Romanones proposava l’entrega del poder als republicans per a mantenir la pau social; el ministro Juan de la Cierva apostava per la continuïtat de la monarquia fins a unes eleccions generals. El president Aznar i la majoria de ministres eren favorables a la primera opció, i ho argumenta així: "¿Qué más crisis quieren ustedes que la de un país que se acuesta monárquico y se levanta republicano?"

El matí del dia 14, el comte de Romanones, en nom del Govern, negocia el canvi de règim a canvi de garantir la seguretat de la Família Reial en la seva sortida d’Espanya.

A la tarda Alfons XIII presentava la seva renuncia al tron per evitar un bany de sang.

DBC

Alfons XIII abandona Espanya des de Cartagena amb destí a París.

Proclamació de la República.

DBC

Primer a Eibar, Madrid, Barcelona...un líder republicà arriava la bandera monàrquica del balcó de l'ajuntament, hissava la bandera republicana i proclamava la república.

El Govern provisional Immediatament es va formar un govern provisional integrat per republicans,

socialistes i nacionalistes (galleguistes i catalanistes republicans), que va impulsar unes primeres reformes:

Amnistia general per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats. Lleis socials per millorar la situació dels treballadors: jornada laboral

de vuit hores, salari mínim, regulació de contractes i assegurança d'accidents.

Inici de la planificació de la reforma educativa. Mesures de reforma de l’exèrcit per racionalitzar-ne l’estructura i

assegurar la fidelitat a la República. Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas

previ a l'autonomia. Nova ordenació electoral per evitar les corrupteles del caciquisme.

L’oposició a les reformes va ser immediata: Durant els primers mesos, el nou govern va haver d'afrontar algunes mostres d'anticlericalisme, sobretot la crema de

convents, com a resposta a les declaracions a favor de la monarquia i en contra de la concepció laica de l’estat per part de la jerarquia eclesiàstica.

A més, en algunes ciutats espanyoles hi van esclatar vagues obreres importants convocades per la CNT, que aspirava a la revolució social.

El juny del 1931, es van convocar eleccions a corts constituents, que van donar la majoria a la coalició republicana socialista. La primera gran tasca de les noves corts va ser elaborar una nova Constitució, que va ser aprovada el desembre d'aquell mateix any.

DBC

La conjuntura internacional.

El context internacional no va afavorir l’estabilització del règim republicà.

Crisi econòmica mundial. Bloqueig del sistema capitalista. Disminució del comerç exterior i les inversions estrangeres Augment de l’atur (i manca de cobertura social).

Creixement del feixisme. Davant la crisi europea, el feixisme es presenta com a solució. A Itàlia mostra capacitat de govern, i està agafant força a Alemanya.

L’exemple soviètic. El model comunista es mostra efectiu, i les classes proletàries desitgen canvis més ràpids i

radicals.

DBC

DBC

Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República, i Manuel Azaña, president del nou govern format per una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes.

DBC

El Bienni Reformista (1931-1933) Els seus objectius eren donar solució a alguns dels greus problemes pendents des del segle anteriorgreus problemes pendents des del segle anterior i modernitzar l'eco­no­ mia i la societat espanyoles.

La  reforma religiosa   va intentar disminuir el pes de l'Església catò lica a la societat i la seva influència en l'edu­cació . Es van aprovar el divorci, el matrimoni civil i es va secularitzar l’ensenyament i els cementiris. Paral· lelament, es va dur a terme una  reforma educativa   que promovia una educació laica*, obligatò ­ ria i gratuï ta. L'Estat va assumir la responsabilitat de l'es­ co­ la pública.

Es va emprendre la  reforma de l'exè rcit  amb la intenció de dinamitzar una institució endarrerida tècnicament, amb un excés de comandaments en relació amb la tropa i amb la majoria d'ofi­ cials contraris al règim republicà. També va crear la Guàrdia d’Assalt, creat per a mantenir l’ordre públic amb mètodes preventius, no repressius.

Es va plantejar la  reforma agrària   que pretenia posar fi al problema del latifundisme i de l'atur dels jornalers. A més, la millora de la capacitat adquisitiva dels pagesos ajudaria a la modernització econò mica del país i faria que els pagesos esdevinguessin un dels suports socials de la República. Per posar en pràctica la llei de reforma agrària (1932), es va crear l'Institut de Reforma Agrària (IRA), organisme encarregat d'indemnitzar els propietaris expropiats i de facilitar l'assentament de famílies pageses a les parcel· les assignades. L'aplicació de la llei va ser lenta i dificultosa a causa de la burocratització , del pressupost escàs i de la resistència dels propietaris, que s'hi van oposar frontalment.

També es va procedir a una  reforma territorial  que, seguint el mandat constitucional, reconeixia la pluralitat d'Espanya i iniciava una descentralització de l'Estat. Tot i així, la votació de l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya, el 1932, va haver de vèncer una gran oposició a les corts.

DBC

Niceto Alcalá-Zamora (1877-1949)

Manuel Azaña (1880-1940)

L'oposició a les reformes

DBC

La lentitud d'algunes reformes, especialment de l'agrària, va exacerbar els ànims de jornalers i obrers, que aspiraven a una major transformació social. Radicalització de la UGT, la CNT i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), van apostar per la insur­ recció revolucionària.

Convocatò ria de vagues, insurreccions i ocupacions.Aixecaments obrers: zona minera de l’Alt Llobregat, 1932. Aixecaments  pagesos: UGT.-Castillblanco (Extremadura) 1931 CNT.-Casas Viejas (Andalusia) 1933.

La duresa de la repressió d'aquestes insurreccions per l'exèrcit i per les forces de l'ordre (afusellament indiscriminats de pagesos a Casas Viejas) va desprestigiar el govern i va indignar l’opinió pública.

Els  monàrquics  de Renovació n Españ ola, liderats per José Calvo Sotelo, i els carlins es van mostrar clarament antiparlamentaris i antirepublicans. L'any 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'Estat, però el govern d'Azañ a el va poder evitar.

Reagrupació de la dreta parlamentària en diferents organitzacions:

La  Confederació n Españ ola de Derechas Autó nomas  (CEDA), amb José María Gil Robles al capdavant, es va convertir en el gran partit conservador i catò lic que acceptava, tot i que amb reticències, el règim republicà. Va dirigir campanyes de desprestigi contra el govern.

El 1933, José Antonio Primo de Rivera crea  Falange Españ ola  (FE), un grup d'inspiració feixista a qui s’afegiran les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas (JONS), que, en 1934, es van unir amb Falange.

Des de l’esquerra radical

.- Insatisfacció per les reformes.

Des de l’esquerra radical

.- Insatisfacció per les reformes.

Des de la dreta conservadora

.- Molt afectada per les reformes.

Des de la dreta conservadora

.- Molt afectada per les reformes.

Jornalers assassinatsa CASAS VIEJAS.

“Es orden terminante del ministro de la Gobernación se arrase casa donde se han hecho fuertes los revoltosos” (Telegrama del Gobernador Civil de Cadiz al Capitán ROJAS el 14 de enero de 1933)

El Bienni Conservador (1933-1936)

La repressió de l'aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi al govern republicà socialista, i Manuel Azañ a va presentar la dimissió . El president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar  noves eleccions  pel novembre de 1933.Les dones exerceixen el vot per primera vegada.

DBC

Alcalá-Zamora, es nega a donar el poder a la CEDA perquè no reconeixia la República.

1933/34: governs del Partit Radical: Diego Martínez Barrio, Alejandro Lerroux i Ricardo Samper.

L’octubre del 1934 la CEDA entra a formar part del govern. Inici del bienni radicalcedista (bienni negre).

•Conservadorisme polític.•Intensificació de les tensions socials i polítiques.•Anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques de l’etapa anterior.

• Amnistia pels revoltats de 1932 (Sanjurjo).• Retorn dels béns eclesiàstics i participació a l’educació.• Anul·lació de les expropiacions de terrenys i de les millores salarials pageses.• Enfrontament amb les aspiracions autonòmiques.

LES REVOLTES DE L'OCTUBRE DEL 1934L'entrada al govern de tres ministres de la CEDA provoca reacció de l’esquerra que ho interpreta com un intent de Gil-Robles per a destruir la República dins la democràcia (com Hitler a Alemanya).La UGT va convocar una vaga general per al 5 d’octubre que va tenir un seguiment escàs i una ràpida repressió governamental, però a Astúries i a Catalunya s'hi van produir moviments insurreccionals.A  Astúries, la revolució va tenir un caràcter social. Acció Obrera Acció Obrera va integrar militants, anarquistes, socialistes i comunistes que van ocupar la conca minera durant dues setmanes i van proclamar la revolució social. La revolta va ser sufocada per l'exèrcit i la Legió . Els combats van deixar més de 1000 morts. La repressió va respondre durament les accions dels revolucionaris: 30000 empresonats, tortures, destitucions, censura...

A  Catalunya , el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Catalàdins de la República Federal Espanyola. La insurrecció , que no tenia el suport del sindicalisme anarquista, va ser sufocada ràpidament per l’exèrcit. En represàlia es va intervenir la Generalitat, se'n va empresonar el govern i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia.

DBC

Crisi radicalcedista Reacció d’unitat de l’esquerra davant de la repressió i l’actitud impune de la patronal contra

salaris i contractes laborals. Política més reaccionària del govern al 1935:

Paralització de la reforma agrària, reducció del pressupost d’educació, càrrecs militars antirepublicans, permissivitat davant l’actuació de la dreta feixista...

Context internacional: Les dretes feixistes governen o creixen a Europa. Bloque Nacional i Falange Española de la JONS s’enfronten al govern

cedista per ser massa moderat; les joventuts falangistes violentes atreuen membres radicals de la CEDA.

El comunisme europeu reacciona proposant un Front Popular contra el creixement del feixisme.

Crisi del govern. Diversos casos de corrupció obliguen Lerroux a dimitir

i enfonsen el Partido Radical.

Nou govern del centrista Portela Valladares que fou l’encarregat de convocar noves eleccions pel febrer de 1936.

DBC

Eleccions de Febrer 1936A les eleccions del Febrer la ciutadania estava dividida en:

–Dretes: Bloque Nacional (Espanya) = Front Català d'Ordre (Catalunya).

–Esquerres: Frente Popular (Espanya) = Front d'Esquerres (Catalunya).

Triomf del Frente Popular a les eleccions .

FEBRER DE 1936.

Les eleccions van donar la victò ria, per un escàs marge de vots, al Front Popular. El mes de maig, Manuel Azañ a   va ser elegit president de la República, i  Santiago Casares Quiroga , cap de govern.El govern d'esquerres va reprendre el procés reformista inter­ romput des del 1933. Es va concedir una amnistia per als detinguts de la revolta del 1934, es va reprendre el procés de reforma agrària i es va dispersar els membres de la Unió n Militar Españ ola que estava formada generals sospitosos de colpisme (Franco, a Canàries, Goded a les Balears i Mola, a Navarra; Sanjurjo va ser exiliat a Portugal).També es va restablir l'Estatut de Catalunya i es va reiniciar el procés autonò mic al País Basc i a Galícia per a l'aprovació de l'estatut respectiu.

LA PREPARACIÓ DEL COP D'ESTATLa divisió entre dretes i esquerres, plasmada en el resultat electoral, es va fer sentir al carrer. Els sectors més  radicals de l'esquerra   propugnaven la conveniència de dur a terme una revolució social. L'extrema dreta defensava la necessitat de posar fi al govern del Front Popular implantant el terrorisme feixista (“dialéctica de las pistolas”) de les milícies falangistes (J.A. Primo de Rivera) i els requetè s carlins.Les tensions van desencadenar un clima d'enfrontament, que va provocar l'assassinat del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represàlia per la mort del tinent José Castillo, militant socialista, abatut a trets en un carrer de Madrid.Aquest clima de violència i de confrontació social va servir de pretext a les forces contràries a la República per accelerar els seus plans colpistes i interrompre per les armes el procés reformista republicà.

DBC