Tema 2 ramon llull

COLEGIO ESCOLAPIASGANDIA

VALENCIÀ I –Tema 2: Ramon LlullC/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 [email protected]

www.escolapiasgandia.es

1

LA PROSA LITERÀRIA

VALENCIÀ– Tema 2: Ramon LlullCopyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es

2

PROSA LITERÀRIA

• La nostra literatura arranca amb la prosa, no amb la poesia

• Motius: les cançons de gesta són orals la poesia trobadoresca és en

occità• Primers textos daten del s. XI i XII• Són documents jurídics i

religiosos del s. XII • Furs de València• Llibre dels Feits, Jaume I• Crònica, Bernat Desclot

• Consolidació de llengua• Quatre grans cròniques• Ramon Llull

Creador de la prosa

catalana


3

SEGLE XII

• VISIO DE MÓN Teocentrisme

• Transformacions socials i culturals que fan trontollar

el sistema feudal

l’ hegemonia de l’ esglesia

el llatÍ com a llengua de cultura

CANVIS EN L’ ALTA EM

• Notable progrés de les llengües romàniques

• Aparició de les universitats

• Secularització del saber

• Primeres ciutats

• Aparició d’ una nova classe social la burgesia

• Pas de l’ art romànic al gòtic

• L’ obra literària = eina didàctica i moral

CONTEXT HISTORIC DEL SEGLE XIII


4

RAMON LLULL

VIDA OBRA LLENGUA

EDUCAT COM A CAVALLERSENESCAL DE JAUME I

VIDA CORTESANA30 ANYS CONVERSIÓ

MÉS DE 300 OBRESVARIETAT LITERÀRIA

EN CATALÀ I NO EN LLATÍINTENCIÓ DOCTRINAL I

PROPAGANDÍSTICA

ÚS PRAGMÀTICFER-SE ENTENEDOR

CREACIÓ LÈXICANEOLOGISMES

CULTISMESARCAISMES

PARAULES PATRIMONIALS


5

T R E S G R A N S I D E A L S

• Als 30 anys se li apareix cinc vegades Déu en somnis i és el moment de la seua conversió• Aprén llatí i àrab durant 9 anys que dura el període de formació• El seu sistema filosòfic ve recollit en L’Art abreujada d’atrobar veritat• Es proposa aconseguir :

TRES GRANSIDEALS

CONVERSIÓDELS

INFIDELS

COMPOSICIÓ DELLIBRES PER A DIVULGAR LA FE

CRISTIANA

FUNDACIÓ DE

MONESTIRS


6

DISPUTES ENTRE LES RELIGIONS RIVALS

EL MÓN MEDIEVALRELIGIONS

MÓN LLATÍ MÓN BIZANTÍ MÓN ISLÀMIC

RELIGIÓCRISTIANA

RELIGIÓJUEVA

RELIGIÓISLÀMICA

BASADA EN L’ANTIC TESTAMENT

BASADA TAMBÉ ENL’ANTIC TESTAMENT

BASADA EN EL CORAN

JESUCRIST=MESIESEL MESIES ENCARA NO

HAVIA VINGUT

TRINITAT L’ENCARNACIÓ

• Les disputes entre les religions rivals va donar lloc a la creació de tota una nova literatura apologètica per defensar cadascuna de les religions • Entre els cristians i jueus, que es basaven en la mateixa autoritat, l’Antic Testament, allò que es disputava erala seva interpretació • Però amb l’islam, no es podien emprar “arguments d’autoritat” ja que no compartien cap text, i per a demostrar la supremacia de la religió cristiana hi havia dos sistemes filosòfics: el de l’Art Lul·lià i el de Sant Tomàs d’Aquino• L’Art Lul·lià pretenia demostrar la fe amb “raons necessàries”


7

S I S T E M A F I L O S Ò F I C

GLÒRIA

VERITAT

VIRTUT

VOLUNTAT SAVIESA

PODER

DURACIÓ

GRANEA

BONEA

DÉU

• Déu es caracteritza per una sèrie d’atributs essencials i aquests són els principis substancials de totes les coses

• Aquestes Dignitats es reflecteixen en tots els aspectes de la Creació i constitueixen doncs tota l’estructura fonamental de l’univers.

• En Déu són una essència mateixa i són convertibles en altres. En les criatures ja no són convertibles, ja no poden ésser predicades una de l’altra recíprocament.

TEORIA DE LES DIGNITATS DIVINES


8

L A T E O R I A D E L S Q U A T R E E L E M E N T S

AIRE FOC

TERRAAIGUA

CONTRARIETAT

CONCORDANÇA

Calor(+)

Secor(-)

Fredor(+)

Humitat(-)

• Hi havia quatre elements i també quatre qualitats• Cada element participava més d’una que de l’altra de la seva parella, la qualitat primària l’anomenava pròpia i a la secundària apropiada • Totes les criatures que pertanyien al món material són elementals i el desequilibri entre ellsprovocava les malalties. Tota la medicina es basava en el quatre elements

Com a explicació de les coses observables damunt la terra


9

OBRA LUL·LIANA

OBRA FILOSÒFICA

I DOCTRINAL

OBRA NARRATIVA

OBRA MÍSTICA

OBRA POÈTICA

INTENCIÓ

Organitza el saber humà de forma al·legòrica per

demostrar racionalment la superioritat del cristianisme

Mostrar l’ideal de vida cristiana i el millor estat de l’home: l’ermità

Afavorir la meditació i el diàleg amb Déu

Expressar les experiències iles contradicions de la seua fe







Llibre de Gentil e los tres savisL’Arbre de la Ciència

Llibre de l’ordre de cavalleriaDoctrina pueril

Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill

(El Blanquerna)Fèlix o Llibre de les meravellesDins d’ell El llibre de les bèsties

Llibre d’Amic e Amat inclòs en el Blanquerna

Lo DesconhortCant de Ramon

Lo Concili

obres


10

IMPORTÀNCIA DE LA SEVA OBRA

• En la seva obra hi ha de forma constant una voluntat doctrinal i propagandística• Però sobretot, hi ha un aspecte que sorprén en el pensament de Llull:

Volia trobar les “raons necessàries”, és a dir,una justificació racional d’allò que es considera la fe,la creença en el dogma cristiàPretenia conjugar la fe amb la raó


11

• Exemples: – Llibre d’Evast, d’Aloma e de son fill Blanquerna – Fèlix o Llibre de meravelles.

• Característiques:– Caràcter biogràfic profund i exemplar. – En els personatges recull exemples de la seva pròpia

vida. – Els protagonistes empren un camí de realització

personals dins de la religió.


12

• Exemples:– Llibres d’Amic e d’Amat (dins del Blanquerna).• Recull de 365 versicles (curts paràgrafs numerats).• Plantegen l’amor místic envers la divinitat / poden ser

llegits a banda de la intenció religiosa.

– Llibre del gentil e dels tres savis:• Llibre singular d’aquest terreny. • 3 savis, 3 arguments, 3 religions.

– Llibre de les bèsties.

http://www.am.ub.es/~jmiralda/llulltra.html





http://www.xtec.cat/~lrius1/llull/contenidor.htm


13

• Exemples:– Lo desconhort.– Cant de Ramon.

• Objectius:– Rerefons autobiogràfic: home desanimat, cansat

de tants obstacles en les seves activitats públiques.


14

Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el desenvolupament de la relació entre l'home i Déu, i reflecteix una experiència personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb la seva doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinat amb elaboracions mentals i de raó.


15

• Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.

• Setena part: Llibre de les bèsties (1288): És una breu novel·la inclosa al Llibre de Meravelles, protagonitzada per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica el comportament humà. Narra el procés que va de l'elecció del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard, víctima de les seves pròpies intrigues. El propòsit de l'obra és la salvació dels homes, i va dirigida, tant a modificar les conductes personals, com a la reforma de la societat de l'època, que oblidava els ideals cristians.


16

• El símbol de l’arbre amb les seves arrels, tronc, branques, etc., canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle d’estructuració dels coneixements de l'època, en funció dels tres temes capitals del pensament humà: món, home i Déu.


17

• Llull creu haver trobat un mètode infal·lible per a

l’adquisició del saber i per a convèncer els no creients de la veritat de la fe cristiana. El seu mecanisme logicomatemàtic està, al servei d'una finalitat doctrinal.


18

LA LLENGUA DE RAMON LLULL

• Ramom Llull fa un ús pragmàtic de la llengua, i com necessita ser comprés, manifesta una obsessió per fer-se entenedor, per difondre el seu ideal, la fe cristiana.

• A més, és un pioner, en fer un ús primerenc d’una llengua vulgar per a escriure sobre matèries com la filosofia o les ciències.

• Davant la mancança d’un vocabulari tècnic per a anomenar un bon nombre de conceptes que fins aleshores només s’havien expressat en llatí o àrab, va haver de portar a terme una important tasca de creació lèxica amb la introducció de neologismes.

• La majoria del lèxic lul.lià està format per paraules patriononials o populars, però també fa ús de cultismes i d’arcaismes.


19

SUFIXOS

LLATINS

NOMINALS -able, -ible, -al, -ança, -ença, –itat, -esa, -ment

VERBALS -ar, -ir, ejar

• Introdueix un gran nombre de paraules derivades amb sufixes llatins

• Però Llull també adopta un sistema de derivació inspirat en l’àrab, que permet la creació de paraules d’una mateixa família

Acció Agent Producte Agent potencial

Producte potencial

BO

AMOR

bonificar Bonificant o bonificador

bonificat bonificatiu bonificable

amar amant o amador

amat amable

• La sintaxi lul.liana empra elements cultes: construccions llatines, relatius, subordinades amb subjuntiu…; però també elements populars com ara les fórmules afectives.

Tema 2 ramon llull

Education

Transcript of Tema 2 ramon llull