Estudi de Mercat

Juan Francisco MartnTomeu Duarte AdroverJavier Galeano SierraDECISSIONS SOBRE EL PRODUCTE

A) Productes que comercialitzam, descripci i nom:

1. Cervesa a l'estil Belgian Pale Ale amb aroma a roman:

Ms suau que una cervesa a l'estil Dubbel o Tripel, aquest tipus de cervesa es ms fcil de beure. Les maltes pale i les varietats del llpol lleuger creen un equilibri de sabor perfecte. A ms amb l'aroma a roman que li afegim guanya un gust i un olor poc tpic per a una cervesa per aix s el que la fa nica.

2. Cervesa a l'estil Patersbier amb aroma a llorer:

La Patersbier ha estat tradicionalment elaborada per monjos de Blgica pel seu propi consum. La Patersbier (cervesa del pare)s suau, senzilla i sorprenentment sabrosa. El nostre toc a llorer li atribueix un aroma nic i inconfusible.

B) Diferenciaci ecolgica

La nostra empresa utilitzar matries primeres ecolgiques a ms de distribuir el producte dins de la zona on es fabrica, d'aquesta forma redum les emissions de CO2 emeses pel transport.A ms de ser ecolgics, intentarem trobar provedors a Mallorca per tal d'afavorir el nostre producte local.

C) Consideracions generals a tenir en compte abans de posar en marxa l'activitat productiva.

Per comenar amb el procs d'elaboraci de la cervesa necessitam els ingredients i la maquinria segents:

Ingredients

1. Civada2. Malta

3. Llpol4. Llevat

5. Llorer6. Roman

7. Aigua

Maquinria

1. Airlock2. Densmetre

3. Fermentador4. Bullidor

5. Macerador6. Mol de malta

7. Refredador de most8. Rentadora de gra

9. Termmetre10. Mquina omplidora

Procs de producci

Maltejat:

El maltejat s un proces que avui en dia es realitza en industries distintes a les de l'elaboraci de cervesa, per trobam convenient fer una menci a aquest proces

Per poder extreure els sucres de la civada i altres cereals, que desprs es transformen en alcohol, s necessari primer sotmetre'ls a un procs anomenat Maltejat.

Els grans de civada s'introdueixen en uns tancs amb aigua freda i es deixen en remull on s'oxigenen contnuament amb aire saturat d'aigua per mantenir-ho amb humitat durant dos o tres dies. A continuaci es duen a unes caixes de germinaci on per l'efecte de la humitat i la calor, als grans de civada els comenara a sortir unes petites arrels. Aquest procs, conegut com germinaci, dura aproximadament una setmana, obtenint la anomenada malta verda. Degut a aquest fenomen natural, el mid de la civada es fa soluble, preparant-los per a la seva conversi en sucre.

Per detenir la germinaci es dur la malta verda a uns cremadors en els quals es far passar aire sec i calent i obtenir aix la malta, que ser d'un tipus o un altre depenent de la temperatura a la que es sequi. Si es seca a baixa temperatura, s'obt una malta pllida que s'utilitza en l'elaboraci de cerveses ms pllides i dorades. Quant major sigui la temperatura, ms obscura ser la malta obtinguda i per tant la cervesa que es faci de partir d'ella tamb ho ser. El carcter de la malta obtinguda no noms influir en el color de la cervesa, sin que tamb ho far en l'aroma i el sabor.

Nosaltres, al igual que la resta de cerveseries, comprarem la civada ja maltejada i llesta per fer la mescla.

Mescla/Maceraci

Aquest proces s el primer que es du a terme a la cerveseria, la resta de processos tamb es solen dur a terme a la mateixa cerveseria.

Una vegada obtinguda la malta, aquesta es tritura i es mescla amb aigua calenta per extreure els seus sucres naturals mitjanant processos enzimtics bioqumics.

La duraci i la temperatura d'aquest procs dependr de cada productor i de l'estil de cervesa que s'hagi de produir. En aquesta fase es decideix la fora de la futura cervesa, en funci del extracte del most; aquest dependr de la qualitat de malta utilitzada, que donar ms o menys sucres per ser transformats en alcohol durant la fermentaci. La quantitat d'alcohol ser decisiva per donar ms o menys cos a la cervesa.

Ebullici/Llupolitzaci

Una vegada net, el most es dur a una caldera on es bullir juntament amb el llpol, que li donar l'amargor i l'aroma tpic de la cervesa. A les tpiques installacions de cerveses antigues es poden distingir les calderes tradicionals de coure.

Depenent de la quantitat i de la varietat del llpol que s'utilitzi, la cervesa tindr un major o un menor amargor i aroma. Normalment no s'afegeix tot el llpol al principi, sin que s'afegeixen distintes varietats de llpol en diferents moment de l'ebullici. Aquest procs dura entre una hora i una hora i mitja.

Clarificaci del most i refredament

A continuaci, es necessari separar les partcules que es coagularen durant l' ebullici. Aquest procs, anomenat clarificaci, es realitza normalment mitjanant el moviment centrpet del most dins dels tancs, com si fos un remol que arrossega les partcules slides cap el centre i cap al fons.

Desprs d'haver bullit el most, aquest est calent, per aquest motiu abans de passar a la fermentaci s'ha de refredar i preparar per a que tenga la temperatura adequada per que els llevats treballin millor.

Fermentaci i maduraci.

Es porta el most al tanc de fermentaci i s'afegeixen els llevats per a que comenci el procs de la fermentaci, que consisteix en la transformaci dels sucres del most en l'alcohol i anhdrid carbnic.

Segons el tipus de fermentaci que es produeixi, s'obtindran cerveses que pertanyen a una de les dos grans famlies existents: ale i lager.

Nosaltres fabricarem cervesa ale, aquest tipus utilitza la fermentaci alta. (la lager utilitza fermentaci baixa).

La fermentaci alta necessita una temperatura adequada. El procs sol comenar a temperatura ambient, uns 18C, i arriba als 24C degut a la prpia calor de la fermentaci.

Com s'elaboren les Ale? Els llevats que s'afegeixen al most actuen a alta temperatura (entre 18 i 24C) en la superfcie de la mescla. A les 24 hores d'iniciar el procs, es forma una capa d'espuma en la superfcie. Es lleva el cap d'aquesta espuma per deixar respirar el llpol mentre els llevats van transformant el sucre en alcohol. Quan termina d'actuar, el llevat cau al fons del tanc. s un proces rpid que sol durar entre 5 i 7 dies. s l' anomenada fermentaci primria.

A continuaci, la majoria de les cerveses de fermentaci alta tenen qualque tipus de maduraci posterior. Pot ser una maduraci en calent (13-16C) d'uns pocs dies, un emmagatzematge en fred o una segona fermentaci en botella o en botes.

La cervesa es clarifica o filtra per a que els llevats es dipositin en el fons i es traspassa a botes, tancs de maduraci o botelles per a que es produeixi una segona fermentaci. De vegades s'afegeix sucre i llevats per estimular aquesta segona fermentaci. Tamb se li pot afegir llpol per donar-li ms aroma. Aquesta segona fermentaci en botella, en la qual encara hi ha llevat, fa que qualcunes cerveses continun desenvolupant el seu carcter dins la botella i pugui envellir, depenent de la seva densitat i dels llevats que contengui.

En general, la cervesa feta per fermentaci i maduraci a temperatura alta, ha de servir-se a uns 12/13 graus, no tan fredes com les lager, per poder apreciar totes les seves qualitats.

A les cerveses elaborades per fermentaci alta se les coneix com ale, al ser un terme angls, aquesta paraula s'utilitza especialment en pasos de parla anglesa, com Regne Unit, Irlanda, Estats Units i Canad. En Blgica, encara que moltes de les cerveses especials sn de fermentaci alta, no les solen anomenat aix, sin que se les coneixen pels seus distints noms segons l' especialitat que tracti.

En general, les cerveses produdes per fermentaci alta sn ms afruitades que les lager ja que els llevats que s'utilitzen no transformen tot el sucre del most en alcohol.

Acabat

Una vegada acabat el proces de maduraci, i abans d'envasar-la, la cervesa pot filtrar-se parcial o totalment per eliminar els residus slids que puguin tenir, desprs s'embotella o es posa en barrils.

Les cerveses que hagin tingut una segona fermentaci en la botella, poden contenir en el fons de la mateixa un dipsit de llevat o de sediment. Per no enterbolir la cervesa, s'ha d'anar alerta al servir-la. Aquest sediment s perjudicial i no el podem ingerir, per al mateix temps s senyal d'una bona cervesa que ha tingut una maduraci posterior i s'ha de tenir en compte a l'hora de consumir-la.

Definici del servei

La nostra activitat empresarial es basa en la producci i distribuci de cerveses artesanes a l'illa de Mallorca, tot i que en un futur es planteja la possibilitat d'exportar el producte a mbit nacional.

Oferim una alternativa a les cerveses convencionals.

Llistat dels serveis

Serveis a empreses: Comercialitzar el nostre producte a restaurants, bars, hotels rurals...

Distribuir el nostre producte a supermercats, botigues...

Serveis especials per encrrec:Creaci de cerveses personalitzades per clients concrets que fan la petici.

Fixaci del preu

El preu de les nostres cerveses s'ha de calcular depenent del seu cost de producci.

Grcies a l'entrevista realitzada a Sullerica, varem conixer el preu mig de producci d'una cervesa artesana.El preu de producci sol estar entre 2 i 2,50 per botella per tant hem decidit establir un preu orientatiu per cada producte.

La cervesa a l'estil Belgian Pale Ale amb aroma a roman costar 3,10

La cervesa a l'estil Patersbier amb aroma a llorer costar 2,95

- En cas d'encrrec especial, el preu s'ajustar a les condicions que pactem amb el client.

Elecci del mercat objectiu

El nostre producte va dirigit als consumidors amb la majoria d'edat (18 anys o ms), amb un nivell econmic estndard.

A les Illes Balears no existeix una gran varietat de cerveseries artesanes, i a la zona de Llevant concretament no n'hi ha ninguna.

Esperem que el producte sigui acceptat per la poblaci de la zona degut a que el mercat de cerveses artesanes est en creixement i el consumidor cada vegada fa una major demanda d'aquest producte.

Anlisis de la competncia

Nosaltres no tenim competncia directa a la zona de llevant, tot i que hi ha altres empreses cerveseres artesanes a Mallorca.

Tot i aix, tenim una competncia indirecta per part de les cerveseres industrials que distribueixen per tot el mn a un preu ms baix, encara aix nosaltres ens destaquem per la nostra qualitat del producte final i no podem competir amb aquestes grans marques internacionals.

Varem realitzar una entrevista a la competncia, concretament a la empresa cervesera Sullerica, aqu vos deixam les respostes a totes les preguntes que els varem formular.

1. El nom de l'empresa: origen. Logo.

Tenien doblers estalviats i varen decidir comenar el negoci, el nom i el logo ho tenien decidit abans de formar l'empresa, per varen tenir problemes legals a l'hora de registrar el nom de Sullerica.Finalment varen anar a xerrar amb l'ajuntament i simplement havien de deixar clar a l'etiqueta del producte que es fabrica a Sller per tal de no induir a error al consumidor.

2. Com se vos va ocrrer fer cervesa?Comenaren a fer cervesa casolana i ms endavant varen decidir sortir al mercat degut a que varen veure possibilitats al seu propi producte diferenciant-lo de la resta com a cervesa artesana que s.

3. Quants de socis reu inicialment?Inicialment eren noms dos socis, un matrimoni. Actualment continuen essent dos socis.Ell s'encarrega de la producci i ella de la comptabilitat.

4. Com vareu comenar el negoci? Quins aspectes considerau ms importants? Varen decidir iniciar l'empresa degut a que el negoci de les cerveses artesanes est en expansi en Mallorca. L'aspecte ms important per a aquest negoci s la qualitat del producte.

5. Com elaborau la vostra cervesa? En quant temps?Molen la malta (aquest procs no s completament necessari per dona ms aroma a la mescla)

Envien la malta a la sala de cocci per extreure el sucre a diferents temperatures.

Extreuen la malta i la canvien de contenidor

Comencen el procs d'ebullici i afegeixen la quantitat de llpol necessari.

Refrigeren el recipient

Guarden la cervesa als bidons on comena a fermentar i la deixen reposar aproximadament 15dies.

Embotellen i etiqueten el producte.

Aproximadament tarden un mes en realitzar tot el procs productiu.

6. Variants del producte: per Nadal, especial per l'estiu (juliol), Sullerica 1561?Hi ha 4 varietats bsiques: Blanca, original, fosca i 1561Tamb tenen dues varietats especials:La Sullerica Juliol, que va ser creada per encrrec per a un restaurant que la volia servir en copes de cava i per tant havia de tenir menys espuma que la resta.La Sullerica Nadal que es d'un color vermell i cont ingredients tpics d'aquesta data (canyella, ametles...) Degut al seu format poc comercial, aquest any canviaran la botella i l'etiqueta del producte.Tenen pensat en un futur fer noves edicions especials de cerveses fosques suaus i d'altres tipus.

7. Qu s Tallat de lluna? Qu vol dir aquest nom?Tallat de lluna s una fusteria que va fer una collaboraci amb Sullerica fent un muntatge musical al polgon de Sller on varen participar tamb cuiners i on mostraven la seva cervesa a diferents expositors.

8. Es difcil trobar provedors de matries primeres?No varen tenir cap problema en trobar provedors d'aquest tipus, tenen el mateix provedor per al llpol, la malta i el llevat.L'aigua que utilitzen a la fbrica es aigua de la font de sa Lladruera, una font de Sller que ells tracten per llevar el clor i poder-la fer servir al procs productiu.

9. Teniu provedors locals?Doms les capses de cartr.Tamb el blat xeixa, tpic de l'illa i que utilitzen per produir la cervesa blanca, tot i que aquest blat els hi atorguen els pagesos de la zona com a compensaci per regalar-los el blat reutilitzat (bagazo) per donar de menjar al bestiar.

10. I els envasos? Estan fets a l'illa o en vnen de fora? En recuperau (reciclatge)? El provedor d'envasos s de Catalunya.No els podem reciclar nosaltres degut a que el procs de neteja s massa costs, simplement ho llenam al contenidor de reciclatge.

11. I les capses? Estan fetes a l'illa?Si, Cartonajes Mallorca, SL

12. Quins ingredients utilitzau que siguin poc comuns? Vos s difcil trobar aquests ingredients?Sullerica Blanca: Blat xeixa i pell de llimonaSullerica Original: flor de taronger, roman i herba Llusa.Sullerica Fosca: cacau i flor de taronger.Sullerica 1561: Oliva verda i extra de llpol.

13. En tema econmic quina va ser la inversi inicial que freu? Vareu demanar finanament?No volien cap tipus de finanament extern i varen fer ells mateixos la inversi inicial d'uns 100.000 aproximadament.

14. Amb quin espai i amb quin mobiliari vareu comenar?Varen comenar amb el mateix actual, 160m2A l'inici noms disposaven de fermentadors per emmagatzemar 250 l. i en una setmana varen augmentar a 500 l.

15. Quines sn les mquines imprescindibles per elaborar el producte?El fermentador, el bullidor i la Slowbeer serien les mquines imprescindibles.L'etiquetadora i l'embotelladora automtica tamb sn necessries per estalviar molta de feina.El mol de malta s prescindible i hi ha provedors que ja venen la malta mlta, per es millor moldre-la just abans de tractar-la per conservar el seu aroma.

16. Quin s el cost del mobiliari i de la maquinria?Els nmeros sn aproximacions:Mol de malta: 3,000Fermentador: 8,000/uEtiquetadora: 2,500Embotelladora: 2,000SlowBeer: 32,000

No saben quant va costar la totalitat de la reforma del local ni els altres elements ms petits de l'empresa.Actualment paguen un lloguer de 600/mes.

17. Com vreu comenar a distribuir? s difcil trobar punts de venda per al vostre producte? Els cercau vosaltres mateixos o heu encarregat aquesta tasca a alg?Varen comenar a distribuir dia 20 d'abril de 2013, iniciant el producte amb una inauguraci explicativa es va vendre tota sola a bars i restaurants coneguts.Si mateix afirmen que s difcil de trobar el producte a un establiment normal i que has d'anar moltes de vegades a cercar-lo expressament.18. Clients habituals: d'on sn? Qui sn (particulars, bars, restaurants, botigues, supermercats?Els clients ms habituals sn restaurants, bars, botigues, hotels i en especial hotels rurals.Aquests clients solen ser de la zona de Sller.

19. Quin tipus de pagament solen emprar els clients: lletres, al comptat, etc..?Com a mxim, Sullerica noms accepta lletres de 30 dies, i la primera compra de nous clients ha de ser al comptat, i tot i aix han tengut problemes amb impagaments.

20. Vos considerau una empresa sostenible?Econmicament si, no han demanat finanament extern i el mercat d'aquest tipus est en expansi.Ecolgicament tamb, aprofiten el blat reutilitzat per donar de menjar al bestiar dels pagesos de la zona i l'aigua empleada a la refrigeraci que queda inutilitzada s la mateixa que fan servir per netejar el local.

21. Distribuu fora de l'illa? On? Molta quantitat? Amb quina freqncia? Encara no distribueixen fora de l'illa, tot i que en un futur tenen pensat dur-la a Barcelona.

22. Distribuu vosaltres mateixos el producte o contractau una empresa externa?Als bons clients els distribueixen directament, als altres clients diversos fan servir altres distribudors que es queden amb un marge (rpel).

23. Quina relaci teniu amb la competncia?Tenen una relaci cordial amb la resta de les cerveseres artesanals de Mallorca, tot i que no coincideixen amb les seves poltiques personals.

24. Presentau el vostre producte a fires? Com ho feis?nicament presenten el producte a fires especialitzades on les cerveses reben un tracte adequat.

25. Seguiu els consells d'alguna empresa de mrqueting o el que feis en aquest aspecte neix de la vostra prpia iniciativa?No segueixen cap iniciativa d'empreses de mrqueting, noms segueixen el sentit com, tenint cura del producte i donant confiana al client.

26. Presncia a Internet. Ho considerau imprescindible? Veneu a travs de la xarxa?L'Internet no s imprescindible per si molt important, per donar-se a conixer, comunicar-se...En un futur es disposen a vendre mitjanant Internet a Espanya.

27. Evoluci en el temps: seguiu creixent? Plans per al futur?Mantenen un creixement sostenible en la mesura del possible i tenen plans de continuar amb un creixement progressiu i igualment sostenible.

28. Quins criteris feis servir a l'hora de posar el preu final al producte?Comptabilitzant el cost de producci, tenint tots els aspectes en compte. (Aproximadament els costa 2 - 2,50 la producci de cada botella de cervesa)

29. Creis que heu recuperat la inversi inicial? Amb quin temps?Encara no s'ha recuperat la inversi, tot i que ja comencen a tenir beneficis. Tot i aix pensen que ja han facturat la quantitat equivalent a la inversi inicial.

30. Tornareu a comenar de zero?Si, tornarien a comenar pel simple fet de que l'inici de l'empresa s la fase ms bonica.

31. Com vos distribuu la feina diria?Dilluns: Etiquetar i preparar la elaboraci (preparar el mol de malta)Dimarts: EmbotellarDimecres i Dijous: Elaborar la cervesa.Divendres: Es prepara la distribuci de la cervesa en capses i es fan altres tasques diverses (netejar el local, etc.)

Desprs d'aquesta entrevista a l'empresa cervesera Sullerica varem concloure que seria un rival fort degut a que, amb noms un any i mig, ja comencen a obtenir beneficis.

Ens hem adonat que els aspectes ms importants a tenir en compte per el nostre negoci sn: Bona imatge amb els clients.

Producte de qualitat i ben elaborat.

Bona relaci amb els provedors.

Entrevista a Gil Garau Jaume creador de la cervesa des Pla (La ms suau de Mallorca)

Aquesta entrevista est contestada en tercera persona, pot dur a confusi a que parlssim amb algun company seu, per ens va atendre ell.

1.El nom de l'empresa: origen. Logo.

En Gil, creador d'aquesta cervesa artesanal, cervesa des Pla, volia un logo senzill, que reflects que aquella cervesa era artesana a primera vista, amb un logo poc carregat d'elements.

2.Com se vos va ocrrer fer cervesa?

Tot va comenar quan ell va fer un viatge a Blgica, all el tema de la cervesa es un altre mn, tothom fa la seva prpia cervesa a ca seva i per aix hi ha moltssima varietat. Aix li va fer molta gola i va comenar a preparar la seva cervesa amb un parell de mquines que va comprar a sa Tramuntana, un altre cervesera artesanal, amb qui se du b.

3.Quants de socis reu inicialment?

Sempre ha estat ell tot sol i no pensa en incorporar gent nova.

4.Com vareu comenar el negoci? Quins aspectes considerau ms importants?

Va comenar el negoci amb una olla petita que feia noms 50L comprada a la cervesa Tramuntana, aix son molt poques botelles i dins les capses encara pareixia que hi havia menys, les venia als quatre coneguts i als quatre amics dels pobles d'aprop, aix va comenar, poc a poc, a que la gent coneixes la seva creaci. La part de sanitat la t molt en compta ell perqu tamb fa feina a un laboratori i fa inspeccions de sanitat.

5.Com elaborau la vostra cervesa? En quant temps?

L'elaboraci de la seva cervesa s com la dels altres. Apart de les temperatures a que es bull tot, que tamb te a veure amb el gust final de la cervesa, a l'hora d'embotellar lis posa un poc de sucre per que fermenti dins la prpia botella creant el gas.

6.Variants del producte?

Cervesa des Pla Rossa (4,5) Cervesa des Pla Negra (5,3)Cervesa Xeixa Reina (4,5)

7.Teniu provedors locals?

S, te un pags mallorqu que es el que li proporciona la xeixa.

8.I els envasos i capses? Estan fets a l'illa o en vnen de fora? En recuperau (reciclatge)?

Cartonatges Mallorca.

9.Quins ingredients utilitzau que siguin poc comuns? Vos es difcil trobar aquests ingredients?

El seu ingredient menys com seria la xeixa, una farina antiga de Mallorca amb gust per poc valor nutritiu.

10.En tema econmic quina va ser la inversi inicial que freu? Vareu demanar finanament?

Ms o menys la seva inversi inicial va ser d'uns 8.000,00 10.000,00. El finanament el va demanar a la seva dona.

11.Amb quin espai i amb quin mobiliari vareu comenar?

La seva fbrica s un garatge, condicionat d'acord amb les lleis de sanitat, de 35 metres quadrats i amb les mquines bsiques comprades a sa Tramuntana per poder comenar. Desprs va anar comprant fermentadors ms grossos, bullidora, etc..Ara mateix est de mudances per anar a un altra fbrica, ms grossa, d'uns 200 metres quadrats.

12.Quines sn les mquines imprescindibles per elaborar el producte?

Les mquines que ell va trobar imprescindibles son el bullidor, fermentador, macerador i ompildora de botelles.

13.Com vreu comenar a distribuir? s difcil trobar punts de venda per al vostre producte? Els cercau vosaltres mateixos o heu encarregat aquesta tasca a alg?

Va comenar ell tot sol venent les poques botelles que fabricava als amics i coneguts del mateix poble d'Algaida i pobles del voltant. Al principi si que s difcil trobar qualc que vulgui distribuir la teva cervesa perqu se pensen que per ser una cervesa artesana ser molt ms cara quan en realitat noms costa 0,50 cent ms. Ara mateix t dos distribudors: un home vell i una distribudora gran que nom Cobadis. (http://www.cobadis.es/)

14.Clients habituals: D'on sn? Qui sn? (particulars, bars, restaurants, botigues, supermercats).

Els ms habituals sn els bars, restaurants i botigues. No sap exactament quins bars, etc.. sn perqu entre una distribudora i un altre no li avisen de tots els llocs de venda que aconsegueixen, a lo millor el propi Gil va a un bar i demana una cervesa i li duen la seva.

15.Vos considerau una empresa sostenible?

S, per per molts pocs socis, un o dos com a mxim, en el seu cas. L'empresa se sostn per ella mateixa, el que guanya o va reinvertint en el negoci per sense cobrar ell un sou, ara, amb la major demanada d'aquesta cervesa ha hagut de mudar-se a un altre fbrica molt ms grossa que la primera.

16.Exportau fora de l'illa? On? Molta quantitat? Amb quina freqncia?

Ara mateix, apart de tot Mallorca, es distribueix a Ciutadella i a dos llocs de Barcelona. L'han considerada la millor cervesa per importar.

17.Quina relaci teniu amb la competncia?

La competncia s competncia, per molt que vulguis dur-te b sempre hi haur aquest enfrenament per amb la competncia que millor es du s amb sa Tramuntana, on va comprar les seves primeres mquines, i amb Beer Lovers, la cervesa artesana d' Alcdia.

18.Presentau el vostre producte a fires? Com ho feis?

S, hi ha fires ms o menys divertides per ms o menys en fa unes 6 o 7 fires a l'any. Es duu un parell de barrils amb la seva cervesa, un tirador, targetes, bosses petites de 3 cerveses, una de cada tipus, per que la gent tasti la seva creaci i totes les seves varietats.

20.Seguiu els consells d'alguna empresa de mrqueting o el que feis en aquest aspecte neix de la vostra prpia iniciativa?

Tot neix d'ell mateix, el mrqueting s imprescindible i grcies a la qualitat de la cervesa es promociona tota sola. Ha guanyat el segon premi al campionat de cerveses del mn, aix ja li proporciona una imatge molt bona, ha sortit per la televisi a la cadena IB3 on li han fet una entrevista.

21.Presncia a Internet. Ho considerau imprescindible? Veneu a travs de la xarxa? Heu dissenyat vosaltres el lloc?

S, s essencial per ell la presncia a Internet, est tant a Facebook com en Twitter a ms de la seva pgina web. El disseny de la pgina ho ha fet ell mateix, amb les tpiques pgines de creaci gratutes.

http://www.cervesadespla.com/home.html

22.Evoluci en el temps: seguiu creixent? Plans per al futur?

Els seus plans ara mateix s el trasllat a un lloc ms gran per poder augmentar la producci perqu amb el segon premi al campionat de cerveses del mn s'ha disparat la demanda. Els seus plans per al futur sn seguir creixent i aconseguir cobrar un poc perqu ara mateix tots els doblers que surten de la fbrica, es tornen reinvertir per seguir creixent.

23.Quins criteris feis servir a l'hora de posar el preu final al producte?

El seu criteri es la competncia per aix es decanta pel preu ms baix possible, per aix les seves tres cerveses valen lo mateix, uns 2,50 . Els ms cars a l'illa sn Beer Lovers. 24.Creis que heu recuperat la inversi inicial? Amb quin temps?

S, ara per ara els diners que entren sn els que fan seguir la roda. El temps en que es recupera mai se sap, ell ha tengut sort perqu per exemple amb el mrqueting que ha aconseguit amb el segon premi al campionat de cerveses del mn, li ha ajudat a que la cervesa sigui ms coneguda i aix fa que es vengui ms.

25.Tornareu a comenar de zero?

S, per no de la mateixa manera, ara que t l'experincia de primera m faria canvis en segons quins aspectes, per exemple tendria en compte a l'hora de posar el preu que hi ha un 25% que li ha de pagar al distribudor.

Estudi dels consumidors

Per saber si als consumidors els hi pareix una idea innovadora i amb futur hem preparat una llista de preguntes.La gent que ens ha respost sn habituals usuaris del mtic local felanitxer ''Can Moix'' de Felanitx.

Consumeixes cervesa habitualment?

Coneixes moltes varietats de cervesa artesanal?

Que en penses de totes elles?

Ho trobes un producte car?

Sols comprar aquest producte?

Prefereixes una marca internacional?

La relaci qualitat preu de les cerveses artesanes la trobes raonable?

Que et sembla la idea de l'aroma a roman i llorer dins la cervesa? T agradaria?

Creus que pot tenir xit comenant com a petit distribudor?

Si tenguessis un local/bar compraries el nostre producte per vendre'l?

SINOComentaris generals:

1173

2713

3Tenen un millor olor i sabor, t'ha d'agradar el seu gust i sn ms difcils de trobar

4812S'entn que tengui un major cost degut a la seva major qualitat

5614

6416Les internacionals sn ms econmiques i fcils de trobar

7146No tothom prefereix gastar-se tants diners

8164S'hauria de provar per saber si s bona o no, per sembla una bona idea

9911Avui en dia el mercat internacional ataca al petit comer

10137M'agradaria poder vendre producte al meu establiment

Tracte amb la competncia

Degut a que a Mallorca noms hi ha unes quantes empreses dedicades a la fabricaci de cervesa artesanal, pensam que tenir una bona relaci amb elles i no anar a trepitjar a ning pot ajudar-nos a crixer i aprendre moltes coses dins aquest sector. A ms si entre nosaltres ens ajudam i promocionam, podem dur a conixer ms aquest producte: fer exposicions a fires de totes les cerveses mallorquines, promocions... Mostrar una bona relaci dna una molt bona impressi cara al pblic. Aix tamb ens defensam ms de les competncies internacionals.

Estratgia empresarial

La nostra estratgia s poder dur a conixer aquest producte a molta gent que no sol ser consumidora habitual, promocionar-mos dins aquest mn amb una innovadora idea d'incorporar aromes tpics dins una cervesa amb recepta prpia amb una personalitat distintiva de moltes altres.Proporcionar el nostre producte a un preu just per les ambdues parts i cuidar als nostres clients.

Fabricar un producte innovador: Avui en dia el mn empresarial ha augmentat molt i l'xit noms es guanya quan alg destaca sobre els altres per la innovaci i qualitat del seu producte.

Bona relaci qualitat/preu/cost: Com a cooperativa que som, el nostre mxim objectiu s sobreviure permanentment dins el mercat i satisfer als nostres clients. Per aix miram de tenir els preus al mnim possible per poder amortitzar els costos i poder sobreviure, aix ens asseguram uns preus ms assequibles per la poblaci.

Tenir un bon tracte amb els clients: Sempre s'ha de mirar de trobar ms clientela i donar-se a conixer a molta gent, per tamb un dels punts ms importants s saber mantenir als clients ja existents i proporcionar-lis nous productes i avantatges perqu es sentin valorats.

Sostenibilitat: Tenim clar que el nostre objectiu s mantenir-nos dins el mercat de manera sostenible, sense pensar en arriscar-se massa en inversions que noms tenen el propsit de beneficiar-se al mxim econmicament sense importar els riscs i qualitat del producte.

Anlisis de l'entorn general

Aqu es du a terme un estudi sobre l'entorn que tendr la nostra empresa.

Hi ha diferents factors a veure dins l'entorn general:

1.Factors econmics2.Factors socioculturals3.Factors poltics i legals4.Factors mediambientals

Factors econmics

Avui en dia el nostre pas est vivint un dels moments econmics ms dolents de les darreres dcades. Des del 2008 hem entrat dins un cercle negatiu que ha fet que l'atur vagi en augment dia a dia. Tot i que ara comenam a aturar el decreixement, encara estam a sota nombres negatius i hem de continuar creixent perqu sigui possible en uns anys crixer donant nous llocs de treball.

Actualment la tassa d'atur s de 5.965.400 (un 25% de la poblaci activa aproximadament.)L'atur juvenil ha augmentat en 27.100 persones el darrer trimestre fent aixi un 52,39% d'atur per els joves de menys de 25 anys.

Les Illes Balears per, s una de les comunitats autnomes que presenta un major creixement anual amb ocupaci i baixada d'atur.

Factors socioculturals

A Espanya la densitat de poblaci ha anat augmentant al llarg del temps fins situar-se en aquest moment en 47,27 milions de persones, per es preveu que en els prxims 10 anys aquest nombre disminueixi fins a uns 45 milions. Es preveu que la taxa de fecunditat ser major per no compensar aquesta disminuci.

Les zones amb ms habitants per kilmetres quadrats sn: La comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Sud d'Andalusia, Catalunya, Bilbao entre alguns altres llocs.

Hem decidit formar la nostra entitat al nostre poble degut a que no hi havia altres empreses dedicades a aquest sector a la zona del Llevant, a ms degut a la densitat de poblaci de les Illes tenim ms possibilitats que a altres comunitats amb menys poblaci.

La confiana dins el mercat ha anat decreixent en aquests anys de crisis, i nosaltres volem tornar a donar la imatge de empresa de confiana, artesana i propera a la gent.La societat actual ja no s tant creient com abans, cosa que els fa ms crtics i vulguin major transparncia de les coses que els envolten, nosaltres tenim la transparncia de l'empresa com a una de les prioritats. Tamb es cerca un major benestar, comoditat i qualitat de vida que s'ha de tenir molt en compte a l'hora de formar una entitat i produir un servei.

Factors poltics i legals

La poltica en Espanya ha perdur molta credibilitat en aquests anys degut a l'alta corrupci, la poca capacitat per resoldre diferents factors i per imposar noves lleis i impostos que noms han beneficiat a l'estat i a alguns. Aquests factors no ens ajuden en res per a la creaci de la nostra cooperativa ja que un major impost, un augment de l'iva i una disminuci de sous general fa que la clientela potencial disminueixi el seu percentatge.

Factors mediambientals

El bon tracte amb el medi ambient per part de les empreses esta molt de moda ltimament, algunes per moral, algunes pel simple benefici de bona imatge cara al pblic i obtenir ms publicitat.Nosaltres ens preocupam realment pel medi ambient i ,en la mesura de tot el que puguem fer, reciclarem tots els materials possibles en el procs productiu, aprofitarem l'aigua al mxim del seu rendiment i tamb oferirem a granges etc, els residus de cereals ja que es duen a terme moltes altres activitats a altres bandes. Per aix complirem la norma ISO 14000

Les ISO 140000 sn normes internacionals que es refereixen a la gesti ambiental de les organitzacions. El seu objectiu consisteix en promoure l'estandarditzaci de formes de produir i prestar serveis que protegesquin el medi ambient, minimitzant els efectes negatius que puguin causar aquestes activitatsEstan dissenyades per proveir un model efica de Sistemes de Gesti Ambiental (SGA).

Les seves caracterstiques generals:

-Sn voluntries i no tenen obligaci legal.-Tracten majorment sobre documentaci de processos i informes de control.-Proporcionen, a ms, una guia per la certificaci del sistema per una entitat externa acreditada.-No estableixen objectius ambientals quantitatius ni lmits en quant a emissi de contaminants. No fixen metes per la prevenci de la contaminaci ni s'involucren amb el tema ambiental mundial, sin que estableixen eines i sistemes enfocats als processos de producci d'una empresa i de les externalitats que d'ells derivin al medi ambient.-Els requeriments de les normes sn flexibles i per tant, poden ser aplicades a organitzacions de distinta mida i naturalesa.

ELABORACI DE L'ORGANIGRAMA

Distribuci de les tasques i dels llocs de treball.

No hi ha un lloc de feina estipulat per cadascun de nosaltres, tots farem de tot passant per tots els lloc de feina i realitzant totes les tasques.

Els llocs de feina i les tasques de la nostra empresa sn les segents:

Elaboraci del producte: Aquesta s la part on comena a originar-se la nostra cervesa, passa per passa, anirem seguint el procs d'elaboraci per obtenir la mxima qualitat possible.

Administraci: s all on durem tots els papers de l'empresa en temes legals, els requisits que mos demanin per obrir el negoci, impostos, la comptabilitat, compres de matries primeres, encrrecs dels clients, etc..

Neteja: La part de neteja, encara que no ho sembli, s una part molt important en el procs productiu ja que totes les mquines s'han de netejar abans i desprs de ferles servir per mantenir sempre les millors condicions d'higiene i seguretat ja que s molt fcil que a les mquines hi quedin bacteris que poden contaminar desprs la cervesa.

Emmagatzematge: Aquesta tasca es far sempre quan la primera tasca hagi finalitzat i consisteix en omplir les botelles amb la cervesa, aferrar les etiquetes a les botelles, posar-les dins caixes i guardar-les al magatzem.

La distribuci i el mrqueting ho dur a terme una empresa externa.

Organigrama

ASSAMBLEA GENERALDE SOCIS

DISTRIBUCI IMRQUETINGStaff

EMMAGATZEMATGENETEJAADMINISTRACIELABORACIDELPRODUCTE

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

La RSC t una gran importncia avui en dia dins el mn empresarial degut a la major conscincia de la gent i la preocupaci amb el medi ambient i amb actes tics.

Voldrem aplicar-la dins la nostra cooperativa fent cada any alguns actes benfics a favor de diferents necessitats, recaptant diners venent a preus ms barats a algun esdeveniment cultural, fires o a dins el nostre local mateix aportant mostres gratutes tamb del nostre producte.

Aix tamb donaria a conixer ms a l'empresa apart d' atorgar-l'hi millor imatge i diferenciaci a moltes altres que no tenen aquestes preocupacions socials.El nostre producte s totalment artes i a ms fomentam l'agricultura autctona de les Illes obtenint matries primeres, el reciclatge dins la fase de producci i neteja de la fbrica tamb seria un punt a afegir dins els nostres actes socials.

ANLISIS DAFO

Debilitats

-No tenim massa experincia prctica dins el mercat.

-No podem assolir comandes de quantitats industrials.

Amenaces

-Els preus de les multinacionals sn extremadament baixos i tenen ms nom.

-La competncia ens supera amb el tema experincia i saben com tractar amb els nous competidors.

-Aix com est l'agricultura actual a Mallorca, els productes sn ms difcil d'adquirir i tenen els preus ms alts.

Fortaleses

-Oferim un producte innovador a la zona.

-No tenim altres cerveseries artesanes aprop.

-El nostre producte mira per la qualitat total.

-Ens donarem a conixer al mxim.

-Implantaci de la normativa ISO 14000Oportunitats

-Els consumidors del Llevant podrien estar ms interessats.

-Al ser una cooperativa que mira per la bona prestaci de serveis i tenir contents als consumidors, ens donam ms a conixer i transmetrem major confiana als clients.

-Les innovacions tecnolgiques dins el sector fan que el procs productiu sigui ms fiable i eficient, donant-nos major temps en dur al dia altres aspectes (comptabilitat, publicitat, estudi del mercat...)

Distribuci de les tasques

El repartiment de les feines ha estat realitzat de la segent manera:

En Tomeu: ha realitzat l'estudi de mercat, anlisis de l'entorn general i la RSC.

En Javi: ha realitzat la Fixaci de preus i el procs de producci.

En Juan Fran: ha realitzat les decisions sobre el producte i l'organigrama.

Entre tots tres vrem realitzar l'anlisi DAFO l'anlisi de la competncia i varem anar a Sller a visitar la cerveseria Sullerica.

Avaluaci personal

1a entrega a temps, per compartir i comentar amb el grupqualitat del treball: contingut, cohernciaqualitat del treball: presentaci, ortografiaimplicaci / disponibilitat

Tomeu10989

Javi10889

Juan Fran10879

Encerts detectats del treball en grup

Treballar junts en aquesta part del treball ens ha ajudat en el moment d'explicar el proces de producci de la cervesa ja que en Tomeu t una poca d'experincia grcies al seu germ que tamb fa cervesa artesana, amb aix i, tamb amb la visita a la Sullerica, ens va facilitar molt aquesta fase en general.

Dificultats

Les dificultats que tenem, com el proces exacte de producci de la cervesa o els doblers necessaris per comenar el negoci, eren, ms que res, per la falta d'informaci. Desprs de la nostra visita a la cervesera artesana de Sller varem tornar amb la informaci que necessitvem.