1. 1. EELL MMUUNNTTAATTGGEEAAUUDDIIOOVVIISSUUAALLPPaauu FFaabbrreegg11rr bbaatt AA
2. 2. nnddeexxMirar a travs de la cmeraEl relat audiovisualRecursos audiovisualsEl muntatgeLa banda sonora
3. 3. MMiirraarr aa ttrraavvss ddee llaa ccmmeerraaPodem dir que el llenguatge audiovisuals'amplia i s'enrriqueix dia a dia.El primer element que hem de tenir en comptes que la cmera actua com un ull.Un cop s'han observat i enregistrat les imatges,sn combinats a travs del muntatge, amb unaestructura i l'encadenament dels significats del'obra.
4. 4. EEll rreellaatt aauuddiioovviissuuaallParlem de el pla com a unitat bsica de lanarrativa, que agrupa les escenes enseqncies que conformen la realitat final.Trobem la seqncia, definida com a unitat ones planteja la situaci dramtica.La presa, que s l'enregistrament seguitd'imatges d'una situaci concreta.
5. 5. LA PLANIFICACI:Anomenem planificaci a la previsi de plans ques'enregistraran.La selecci del pla d'enquadrament respon a lesnecessitats comunicatives i expressives. Perexemple, si mostrem un pla general, ensinteressar ensenyar-lo ms que no un pla dedetall.
6. 6. Recursos audiovisualsPla Composici Angulaci opunt devistaMovimentsde cmeraProfunditatde campDistnciafocal
7. 7. PLA:El pla est determinat per l'enquadrament i fareferncia a l'apropament que fa la cmera a undeterminat element.
8. 8. Pla general igran plageneralPla conjunt Pla sencerPla americ Pla mitj Primer plao tres quarts
9. 9. COMPOSICI:Anomenem composici a l'organitzaci de tots elselements visuals en l'interior d'un enquadrament.Per tant, la composici determinar el contingutvisual de la imatge final que observarl'espectador.
10. 10. ANGULACI o PUNT DE VISTA:La visi del que s'enrregistra vindr determinadaper la nostra posici respecte els elements il'angulaci.Distinguim:
11. 11. Angle normal oneutre: Eix cmeraperpendicular alselements.Angle picat: Cmeraper sobre del'element.Angle inclinat:Cmera inclinada endiagonal per perdrel'horitzontalitat.Angle contrapicat:Cmera enrregistrantdes d'un nivellinferior.
12. 12. DISTNCIA FOCALs l'utilitzaci d'objectius amb diferents distnciesfocals que ens proporcionen angles de visi mso menys oberts, diferents efectes de profunditat,etc.
13. 13. PROFUNDITAT DE CAMPs l'espai en profunditat captat per la cmeraamb nitidesa, la qual cosa permet establirrelacions entre els elements situats a diferentstermes.
14. 14. MOVIMENTS DE CMERACmera fixa: la cmera est immbil sobre unsuport i enregistra tot all que li passa per davant.Panormica: moviment de rotaci de la cmeraque, sense desplaar-se, gira sobre si mateixamantenint una distncia focal constant.
15. 15. Tipos de panormicaPanormicaverticalPanormicahoritzontalPanormicadescriptivaPanormicade relaciPanormicade seguiment
16. 16. Trveling: moviment de translaci de la cmera.Pot ser desplaada sobre un element mbil, o pelmateix operador.Distinguim:
17. 17. Trveling frontal: lacmera es mou capendavant.Trveling lateral: lacmera acompanyaparallelamet unelement.Trveling verticalascendent odescendent: lacmera puja o baixaTrveling circular: lacmera es desplaaal voltant d'unelement.
18. 18. Zoom: S'anomena tamb trveling ptic, i el quees desplaa no s la cmera, sin l'ptica. La lentde la cmera passa d'una distncia focal curta auna de llarga.
19. 19. Moviment lliure: es produeix quan la cmera esmou sense seguir un ordre concret.
20. 20. Llum: la llum s la que fa possible que la realitatsigui representada fotogrficament. T un valorfuncional per tamb un valor expressiu isignificatiu.
21. 21. EEll mmuunnttaattggeeEl material de les filmacins ha de serseleccionat i ordenat per a crear tota unanarraci. Aix s el que anomenem muntatge.Es realitza en diferents fases:
22. 22. Seleccionar les preses ms adients en cadaescena. Decidir la seva longitud. Ordenar-les i enganxar-les. Combinar les imatges amb la banda sonora.
23. 23. REPS HISTRICMelis: ens va ensenyar diferents escenaris perexplicar la seva histria, com tamb aturar lacmera i tornar-la a engegar uns segons desprsper crear desaparicins a travs de la magia delcinema.
24. 24. Eisenstein: va experimentar amb associacionsd'imatges dispars, creant all que s'anomenariamuntatge intellectual.A partir d'aquest moment, es van establir elselements bsics del muntatge i s'obr lapossibilitat de la seva experimentaci.
25. 25. TIPUS DE MUNTATGEMuntatgecontinuMuntatgediscontinuMuntatge enparallelMuntatged'anticipaciMuntatge Flashbackaltern
26. 26. Muntatge rtmic Muntatge desntesisMuntatge ideolgic Pla seqncia
27. 27. FUNCIONS DEL MUNTATGETraslladar l'espectador en el temps i en l'espai.Fer avanar, aturar, allargar o ometre un partd'una situaci.Generar relacions de carcter simblic.Produir relacions que mai no han existit.
28. 28. Inventar llocs fets de fragments d'altres.Modificar el significat d'una acci per tal decrear un sentiment determinat.Donar mfasis a una informaci o omtre-la.
29. 29. Ellipsis i salts temporalsImpiquen l'eliminaci d'una part de la situaci ode l'acci que es presenta.Permet estalviar temps entre diferents escenesi seqncies.Per definim ellipsis com a un recurs narratiuque consisteix en presentar nicament elsfragments significatius d'un relat.
30. 30. Raccord o continutatEntenem per raccord la interrelaci d'uns plansamb uns altres partint de determinats conceptesper donar sensaci de continutat.Hi han elements que ajuden a determinar aquestacontinutat en una acci entre un plai un altre.
31. 31. La banda sonoraEl que caracteritza l'audiovisuals s lacombinaci de sons i imatges.Els dos elements juguen un paper igualmentimportant, ja que moltes imatges perdrien elseu poder comunicatiu, persuasiu i expressiusense el so.
32. 32. REALITZACI DE LA BANDA SONORALa banda de so estformada per diferentselements acstics:Veus, Efectes, Sod'ambient i msica,etc.Tots quests elementss'enregistren endiferents pistes.Per cal muntardesprs de tot aixcal muntar la bandasonora amb lesimatges.I per finalitzar esrealitza el procs dedoblatge de totes lesveus.
33. 33. UTILITATS DEL SOEl siginicat de la combinaci entre sons iimatges pot ser molt mplia, ja que a travsdels sons es pot definir, per exemple, l'estatd'uns personatges.Llovors doncs podem dir que un mateix so,segons el context dramtic i visual, pot explicarcoses molt diferents a un espectador.
34. 34. El so i la percepci del temps:La banda sonora ajuda a establir un temps derepresentaci. A ms, trobem que els muntatgescreen una lnia temporal, per amb el so, s'acabade definir la narraci.
35. 35. El so que crea l'espaiL'enquadrament fa visiple un espai, al igual que elfora de camp s tamb important.Per aix s'utilitza el so per a definir i fer presentl'espai que veiem i poder donar dramatisme.
36. 36. La puntuaciPodem dir que la banda sonora accentuadeterminats gestos o situacins a travs delssons i la msica.
37. 37. AnticipaciLa msica ajuda a anticipar all que vindr.Aquesta s una de les dinmiques segons la qualfunciona una seqncia audiovisual, on la partsonora juga un paper important.
38. 38. El silenciPodem jugar amb el silenci creant, en un momentde silenci, la interrupci d'un soroll concret, ja quefa ms concient la idea del buit. Llavors la imatgeque acompanya es torna important.
39. 39. s de temes musicalsUn dels elements que sereix per a generar elsefectes esmentats anteriorment s la repeticid'un repertori de temes musicals al llarg de lapellcula.
40. 40. MSICA I EMOTIVITAT DE LES IMATGESLa msica pot incidir sobre les sensacinsemotives de l'espectdor, pot exagerar opotenciar l'emotivitat de les imatges.En els anuncis per exemple, s un recurs queajuda a crear situacins i a connotar productes.