Audiovisual tema 11

download Audiovisual tema 11

If you can't read please download the document

Transcript of Audiovisual tema 11

El muntatge audiovisual
Mireia Vidal Castellvi1r BAT A

Le voiage dans la lune. George melies

ndex

Mirar a travs de la cmera

El relat audiovisual

Recursos audiovisuals

El muntatge

La banda sonora

Gravity

1.Mirar a travs de la cmera

Les imatges cinematogrfiques, televisives i videogrfiques creen un efecte d'aparent semblana. La cmera actua com un ull que es despaa i es situa.

Los piratas del caribe

2.El relat audiovisual

El pla s la unitat bsica de la narrativa, constitueix, per agrupaci, escenes, i aquestes configuren seqncies que conformen el relat final.

La seqncia s una unitat de relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situaci dramtica.

Amor

L'escena s una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i no t un sentit dramtic complet.







La presa s l'enregistrament seguit d'imatges d'una escena o situaci concreta, defineix tot all que s'ha captat.

Beetlejuice

La planificaci

Anomenem planificaci a la previsi de plans que s'enregistraran. Els plans es determinen en el gui tcnic, on s'especifica el pla d'enquadrament.

La selecci del pla d'enquadrament respon a necessitats comunicatives i expressives.

Advengers

3.Recursos audiovisuals

Pla:Determinat per l'enquadrament, fa referncia a l'apropament que fa la cmera a un determinat element.
Hi han diferents tipus:

-Pla general i gran pla general.

Prado verde

-Pla conjunt

-Pla sencer

-Pla americ

-Pla detall

-Primer pla

-Pla mitj

Crepsculo. Soldado londres. Django

Marylin Monroe Charls Chapplin Ojo humano.

Composici

S'anomena composici a l'organitzaci de tots els elements visuals a l'interior de l'enquadrament; determinar el contingut final de la imatge que observar l'espectador.

Nave espacial.

Angulaci o punt de vista

La visi que s'entrega vindr determinada per la nostra posici respecte als elements, respecte a l'angulaci. Hi han diferents tipus:

Superman

-Angle normal

-Angle picat

-Angle zenital

-Angle inclinat

-Angle contrapicat

Panic at the disco Catedral

Perros

Nio

Hombre paseando

Distncia focal

Es poden utilitzar objectius amb diferents distncies focals que ens proporcionaran angles de visi ms o menys oberts, diferents efectes de les distncies de profunditat, i la possibilitat de fer preses a diferents distncies dels elements.

Profunditat de camp

s l'espai en profunditat captat per la cmera amb nitidesa. Permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes.

Moviments de cmera

Cmera fixa:La cmera resta immbil sobre un suport i enregistra tot all que hi passa per devant.

Panormica:
s un moviment de rotaci de la cmera que sense
desplaar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distncia focal constant. Hi ha diferents tipus:

-P. Vertical

-P. Horitzontal

-P. Descriptiva

-P. de relaci

-P. De seguiment

Trveling:s un moviment de translaci de la cmera. La cmera pot ser desplaada a peu pel mateix operador o pot anar muntada sobre un element mbil. Hi ha diferents tipus:

-Trveling frontal

-Trveling lateral

-T. vertical ascendent o descendent

-Trveling circular

Zoom

El moviment de zoom s'anomena tamb trveling ptic. El que es desplaa no s la cmera sin l'ptica, la lent de la cmera passa progressivament d'una distncia focal curta a una llarga o al revs.

Moviment lliure

s quan la cmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.Un moviment lliure particular s el que anomenem el de cmera a l'espatlla o steadycam.

Llum

s la que fa possible que la realitat sigui representada fotogrficament. Aquesta t un valor funcional per tamb un valor expressiu i significatiu.

4.El muntatge

El material de les filmacions ha de ser seleccionat i ordenat per a crear tota una narraci. Aquest procs de relacionar i combinar els fragments s el muntatge.

Es realitza en diferents fases:

Seleccionar les preses ms adients per a cada seqncia.

Decidir la seva longitud.

Ordenar les preses i enganxar-les.

Combinar les imatges amb la banda sonora.

Reps histric:

Als inicis del cinema la presa era nica i fixa. La cmera observava tota l'acci sense talls ni interrupcions. Aix an canviant lentament.

George Melis:

Va ser un dels pioners de la direcci cinematogrfica, desprs dels propis creadors els germans Lumire.George Melis ens va ensenyar diferents escenaris per a explicar les seves histries al igual de diferents trucs que utilitzava.

David Wark Griffith:

Va ser qui comen a adoptar diferents punts de vista d'una mateixa situaci, i munt diferents preses trencant la linialitat i establint discontinutats en el temps i en l'espai, amb els flash-backs.

Lev Kuletxov:

Va ser un dels realitzadors que va contribuir a l'investigaci per a saber ms en cuant al gran paper creador que ha rebut el muntatge i les diferents maneres d'explorar-ho. Segons ell, el muntatge pot relacionar coses dispars i fer-les entendre com una mateixa.

Dziga Vertov:

En el film La batalla davant de Tsartin (1919) desenvolupa la seva tasca creativa per tamb terica sobre el cinema: els manifestos del
cine-ull (dient que el muntatge organitza un temps i un espai especfics).

Eisenstein:

Expermineta amb associacions d'imatges dispars, creant all que s'anomenar el Muntatge intellectual. A partir d'aquest moment es pot dir que es van establir els elements bsics del muntatge i s'obr la possibilitat de la seva esperimentaci.

Tipus de muntatge

En tots els casos es construeix la narraci utilitzant de manera diferent els parmetres espacials i temporals determinats pels plans. Aquestes relacions sn:

Muntatge continu:
es fa una reconstrucci en temps real d'una acci a partir de diferents plans sense un gran espai temporal entre un i altre.

Buscando a nemo

Muntatge discontinu:
el temps real s redut mitjanant ellipsis. La seqncia de pla no ens mostra una acci detalladament, sin que ens mostra imatges separades en el temps.

Muntatge en parallel:es mostren dues o ms escenes, que passen en moments i en llocs diferents.

Fast and furious

Muntatge altern:
es mostren alternativament dues o ms accions que es produeixen en el mateix moment per en llocs diferents.

Del canal de David Figueroa

Muntatge d'anticipaci:sobre un pla s'encavalquen dilegs, msica o sons del segent pla.

Trainspotting

Flashback:
utilitzaci d'un pla que suposa tornar enrera en el temps.

Por CINDEDFEST youtube.

Muntatge rtmic:
el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l'acceleraci o l'alentiment d'un esdeveniment segons la sensaci que es vulgui donar.

Vdeo a cmara lenta

Muntatge de sntesi:Es fa una comprensi del pas del temps. Amb pocs plans hem passat d'un temps present a un futur lluny a partir del qual continuar la narraci.

Fotografas de una nia.

Pla sencia:
s una excepci a aquesta norma del muntatge. Es mant durant tota una seqncia .

Hanna

Muntatge ideolgic:no hi ha una relaci de continutat fsica, temporal o espacial. La relaci entre els plans s intellectual. Es juxtaposa un pla en una seqncia que no te res a veure amb la situaci que s desenvolupa.

Jverry Julian Echeberry

Funcions del muntatge

-Traslladar l'espectador en temps i l'espai.

-Fer avanar, aturar, allargar o ometre una part d'una situaci amb finalitats emotives i expressives.

-Produir relacions visuals entre imatges consecutives.

-Generar relacions de carcter simblic.

-Crear relacions que mai no han existit.

-Inventar llocs fets de fragments d'altres, i fins i tot, personatges.

-Donar mfasi a una informaci o
ometre-la.

-Modificar tot el significat d'una acci en un instant per tal de crear tensi, comicitat, terror...

Ellipsis i salts temporals

Impiquen l'eliminaci d'una part de la situaci o de l'acci que es presenta.Permet estalviar temps entre diferents escenes i seqncies.

Per definim ellipsis com a un recurs narratiu que consisteix en presentar nicament els fragments significatius d'un relat.

Raccord o continutat

Entenem per raccord la interrelaci d'uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes per donar sensaci de continutat.

Hi han elements que ajuden a determinar aquesta continutat en una acci entre un plai un altre.

5.La banda sonora

El que caracteritza l'audiovisuals s la combinaci de sons i imatges.

Els dos elements juguen un paper igualment important, ja que moltes imatges perdrien el seu poder comunicatiu, persuasiu i expressiu sense el so.

REALITZACI DE LA BANDA SONORA

La banda de so est formada per diferents elements acstics: Veus, Efectes, So d'ambient i msica, etc.Tots quests elements s'enregistren en diferents pistes.

Per cal muntar desprs de tot aix cal muntar la banda sonora amb les imatges.

I per finalitzar es realitza el procs de doblatge de totes les veus.

Orquesta

Utilitats del so
El siginicat de la combinaci entre sons i imatges pot ser molt mplia, ja que a travs dels sons es pot definir, per exemple, l'estat d'uns personatges.
Llavors doncs podem dir que un mateix so, segons el context dramtic i visual, pot explicar coses molt diferents a un espectador.

El so i la percepci del temps:

La banda sonora ajuda a establir un temps de representaci. A ms, trobem que els muntatges creen una lnia temporal, per amb el so, s'acaba de definir la narraci.

Carros de fuego

El so que crea l'espai

L'enquadrament fa visiple un espai, al igual que el fora de camp s tamb important.Per aix s'utilitza el so per a definir i fer present l'espai que veiem i poder donar dramatisme.

Star wars

La puntuaci

Podem dir que la banda sonora accentua determinats gestos o situacins a travs dels sons i la msica.

Corpse party

Anticipaci

La msica ajuda a anticipar all que vindr. Aquesta s una de les dinmiques segons la qual funciona una seqncia audiovisual, on la part sonora juga un paper important.

Libranos del mal

El silenci

Podem jugar amb el silenci creant, en un moment de silenci, la interrupci d'un soroll concret, ja que fa ms concient la idea del buit. Llavors la imatge que acompanya es torna important.

Buscando a Nemo

s de temes musicals

Un dels elements que sereix per a generar els efectes esmentats anteriorment s la repetici d'un repertori de temes musicals al llarg de la pellcula.

Cortrometraje paperman (fragmentos)

Msica i emotivitat de les imatges

La msica pot incidir sobre les sensacins emotives de l'espectdor, pot exagerar o potenciar l'emotivitat de les imatges.En els anuncis per exemple, s un recurs que ajuda a crear situacins i a connotar productes.

Truco o trato.