tema 1 quimica microscopica

download tema 1 quimica microscopica

If you can't read please download the document

description

openoficce on esta el resum del tema 1 de quimica

Transcript of tema 1 quimica microscopica

Matria:Eestructura Atmica

MacroscpicaMicroscpicaI

Nivell Microscpic de la matriaL'atom: Teories atmiques

En l'poca grega hi havia dues escolesAristotels pensaba que la matria estava formada per la mescla de 5 elements: Aire, Aigua, Foc, terra i eter.

Demcrit Pensaba que la matria estava formada per petites particules indivisibles a aquestes particules s'anomenaren toms.

Les idees de Aristotels predominaren

Mdel de Dalton 1803

Coneixements Previs:Llei de la conservaci de la massa Lavoisier

Llei dels pesos equivalents Richter.

Llei de les proporcions constants Proust

Llei de les proporcions mltiples Dalton

Postulats de Dalton:La matria esta formada per partcules indivisibles toms.

Tots els toms d'un mateix element son iguals entre si i diferents als toms d'un altre element.

Els compostos qumics estan formats per agrupacions d'elements

Mdel de Thomson 1897

El model de Thomson Pudding considera la major part de l'tom com una esfera de carrega positiva Protons que te intercalats petites boles de carrega negativa electrons

El descobriment dels electrons Raigs catodics i d'una part positiva raigs nodics

Demostra que l'tom es divisible

Mdel de Rutherford 1911

L'experiment de rutherfordBombardetja una lamina fina d'or amb radiaci .

Observa que la major part travessa la lamina sense canvis, una part de la radiaci surt desviada i una part mes petita es rebotada.

Mdel de Rutherford 1911

El unic mode de explicar aquestos resultats era:L'tom esta buit en la seva major part.

Al centre es concentra la massa del tom i te carrega positiva prot.

Els electrons giren al voltant del nucli

Problema del model:El electro que es una particula amb carrega negativa i en moviment, segons la teoria electromagnetica ha de emetre energia i per tant acabara colapsan amb el nucli.

Mdel de Bhor 1913

Estudia els espectres d'emisi i absorci dels elements.

Observa que no tots els nivells d'energia estasn permesos.

Els espectres d'emisio coincideix la forma amb els d'absorci

Mdel de Bhor 1913

Proposa que els electrons es mouen al voltant del nucli, pero amb unes orbites quantitzades sols son valides un certs valors d'orbites.

Els electrons en les orbites no emeten energia.

L'emisi o absorcio d'energia te lloc quant un electro pasa d'una orbita a una altra Fot

Al 1932 Chadwick descubreix el neutr, una particula sense carrega i de massa quasi igual al del proto, aquesta particula es troba localitzada al nucli

Resum dels models

Particules Subatmiques

Nombre Atmic & Nombre Mssic

Nombre Atmic Z = N de protons, es el que defineix al element.

Nombre Mssic A = N de protons + N de neutrons.

Istops. Sn els toms que tenen el mateix n atmic n de protons i es diferencia en el seu n mssic varia el seu n de neutrons

Istops

Ions: Cations i AnionsI = Element que ha perdut o guanyat electrons.

Cati = Element que ha perdut electrons, te carrega +.

Ani = Element que ha guanyat electrons, te carrega -.

ElementZAe-P+n

168OO2-168188OCl1719

Li+33

Completa la taula.

Z = N atmic, A = N mssic, e- = electrons.

P+ = Protons, n = neutrons.

Soluci =

Massa AtmicaLa massa d'un tom es troba concentrada al nucli protons + neutrons al ser la massa del electr quasi 2000 vegades ms petita que la massa dels protons i neutrons

UMA Unitat de Massa AtmicaEs defineix com la 1/12 de la massa del istop 12C

Com hi han varios istops en la natura la massa atmica es la mitja ponderada de la massa dels istops

(A * % Istop)/100

Ordre i Classificaci dels elements: Taula PeriodicaAntecedents histrics a la taula periodica

Dbereiner 1829 comenta que els elements tenen propietats similars en grup de tres

Newlands 1860 comenta que els elements repeteixen les seves propietats a cada 8 elements si s'ordena per la seva massa atmica

La Taula Periodica

Mendeleiev en 1869 ordena els elements per massa atomica i per propietats quimiques en diverses columnes.

Deixa espais buits per a elements que no es coneixia en aquell moment pero va prediure le seves propietats per a quant es pugus descobrir.

Les propietats qumiques i fisiques dels elements son funcio periodica de les seves mases atmiques

Modificacions a la taula de Mendeliev

Encara que la taula de Mendeliev va triunfar al pronosticar les propietats de elements que no es coneixien en aquell moment va ser necessari modificarla.

La Taula Periodica ActualA nombres alts de massa hi havia irregularitats, amb el descobriment de les particules subatomiques es va entendre millor i es va ordenar per nombre atomic Z i varen desapareixer aquestes irregularitats.

Es van incorporar els gasos nobles quan es varen descobrir

Estructura de la taula periodica

La taula periodica es divideix en periodes i grups.Periodes = son aquells elements que es troben al mateix nivell energia Mateixa fila.

Grups = son els elements que tenen propietats qumiques similars columnes

Els elements estan clasificats per grups i propietats qumiques.Metalls alcalins.

Metalls alcalinoterris

Metalls de transicio.

Elements de les terres rares.

Semimetalls.

No metalls.

Gassos nobles

Perqu s'ordena els elements per N Atomic?

Justificaci Terica de la taula PeriodicaPer explicar-ho hem de recordar el mdel de Bhor del tom:Nucli : protons mes neutrons.

Els electrons orbiten al voltant del nucli en unes orbites de nivell d'energia permeses

El nombre de protons Z es el que determina que sigu un element o un altre.

En toms neutres el nombre de protons = N d'electrons

.

Els electrons orbiten al voltant del nucli en unes orbites de nivell d'energia permeses

Que implica aquesta afirmaci?Poden diferenciar diferents nivells d'energia dels orbitals. (Els periodes)

Els electrons es situen en diferents capes, aquesta disposici es coneix com Configuraci electronica

La ltima capa Capa de Valencia es la que determina les propietats quimiques del element aixi que aquest que tenen la mateixa configuracio electronica en la ltima capa electronica tindran propietats similars (Els grups)

Poden diferenciar diferents nivells d'energia dels orbitals.Els electrons es situen en diferents capes, aquesta disposici es coneix com Configuraci electronica

Els nivells d'energia o capes electroniques s'omplin seguint el diagrama de MOLLER.

Orbitals S 2e-

Orbitals p 6e-

Orbitals d 10e-

Orbitals f 14e-D'aqui s'obte la taula periodica

Esquema Final

FINAL

Del Big-Bang va nixer l'tom.

De l'tom els elements qumics.

Dels elements sorgiren els compostos qumics.

Nosaltres i tot el que ens envolta esta format per elements i compostos.

Sense qumica no existiria L'univers