1. HISTRIA DE LARTTEMA 1 LARTHISTRIA DE LART2n BATXILLERATFranc Aparicio

2. ARTArt - Activitat creativa. - Expressar realitats, emocions i idees.esser hum CULTURA - Finalitat esttica o comunicativa.Procs creador o artsticARTISTA CLIENTemissor receptor Idea realitzaci 3. ARTComprendre una obra dArtdos punts de vistaCONEIXEMENTScomposici tcnica - PLSTICA formalINFORMACI - SIGNIFICAT contingutOBRA DARTGust estticComprendre el significat del tema 4. ARTComprendre una obra dArtenfrontament Evitar els apriorismes esttics o ideolgicsFugir de la valoracilobra dart en sicondicionada mateixaEsfor per situar-se enlespai i temps en qulobra va ser fetaREALITATPLSTICAFugir de la influncia deltema 5. ARTArt com a matria destudiDescobrir i conixer els valors esttics que han predominat a cadacivilitzaciCompendi dels diferents llenguatges formals utilitzats a cada poca ESTILS I TENDNCIES Agrupaci dobres amb caracterstiques semblants 6. ARTArt com a matria destudi METODOLOGIES (complementries)Formalista centrada en laspecte plstic de lobraIconogrfica interesada en el temaIconolgica cerquen la interpretaci del temaSociolgica, Tcnica, Semiolgica o danlisi de signes 7. ARTArt com a document socialInforma de la histria.Document grfic dun temps i un pas, una cultura o una civilitzaci.Ens permet comprendre el passat. 8. ARTArt com a patrimoniUNESCO"els bns culturals sn un dels elements fonamentals de la civilitzaci ide la cultura dels pobles""coneixem amb precisi els orgens, la histria i lambient"Convenci de lHaia de 1954-obra dart: b cultural que ha de ser conservat, restaurat,promocionat i mostrat. Coves dAltamira LAlhambra de Granada Tarraco romana Park Gell 9. ARTEls museusLlocs destinats a conservar, exposar, divulgar i estudiar les obres dartPblicsPrivats-finals del segle XVIII.-col.leccions individuals o-donaci de les col.leccions de lesinstitucions i als mateixos artistes.monarquies. Exposicions TempotalsPermanents 10. ARTLes tipologies artstiquesArts majorsArts menors-arquitectura-la miniatura-plstica escultura -orfebreriapintura -taps-cermicaaltres afins(dibuix, gravat, mosaic)-vidre-mobiliari-...altres arts recents-videoart-computer art-... 11. ARTUrbanismeDisciplina que estudia la configuraci de les diverses tipologiesarquitectniques, monumentals i paisagstiques en lespai.Puntualde ciutatde paisatgeDefinit per les places i Concepte global que busca Organitzaci coherent dunespais pblics creats en la relaci del traat urb. espai complementari.una ciutat.-Radial -Ortogonal (Hipdam de Milet)Ciutat ideal- RenaixementCiutat utpica 12. ARTUrbanismeEntorn exterior dun edificiEntramat urb 13. ARQUITECTURAConcepteArt de projectar i construir edificis i daltres estructures fsiques per als de les persones.Es pot incloure, el disseny de tot lambient o entorn construt: des de lurbanisme, passantpel disseny urb, fins el disseny de mobles.s una de les sis belles arts. (comporta una recerca esttica) 14. ARQUITECTURAVITRUBI Deu Llibres dArquitecturaarquitecte i enginyer rom (7025 aC.)estableix els principis fonamentals de lArquitectura, seguint la tcnica dels oradors,adaptada a la construcci: 1- Ordre, que dona la mesura que sescau a les parts i al conjunt. 2- Composici, que dna a cada cosa el seu lloc. 3- Eurtmia, que s la correspondncia entre les parts, segons la simetria. 4- Simetria, que s la relaci entre el conjunt i les seves parts en relaci a un element determinat que es pren com a patr. 5- Propietat, que s la perfecci que t una obra quan sha edificat seguint uns bons principis, extrets de lexperincia o de la natura. 15. ARQUITECTURAVITRUBI Deu Llibres dArquitecturaarquitecte i enginyer rom (7025 aC.)tota obra arquitectnica havia de tenires les segents qualitats Firmitas (fermesa)-solidesa constructiva i resistncia als agents erosius. Utilitas (utilitat)-complir amb una finalitat. Venustas (elegncia) -tenir harmonia i bellesa. 16. ARQUITECTURATipologies Segons la seva funciArquitectura civilDomsticainsula- casa de pisosdomus- casa unifamiliar villa- casa al camp 17. ARQUITECTURAArquitectura civilLdicateatre amfiteatre circ gimns termes 18. ARQUITECTURAArquitectura civilInstitucionalbaslica ajuntamentsedif. administratius 19. ARQUITECTURAArquitectura civilCommemorativaarc de triomfobelisc columnes pirmides 20. ARQUITECTURAArquitectura civilComercialllotges de contractaci mercats centres comercials 21. ARQUITECTURAArquitectura civilInfraestructuresautopistes pontsaqeductes 22. ARQUITECTURAArquitectura religiosaTemples (destinats al culte)egipci rom cristi 23. ARQUITECTURACaracterstiques de larquitectura Eixos de composici determina els recorreguts a travs de lespaiInterior + ornaments Murs formes que defineixen lespai La llum i el colorExterior + ornaments Proporcionsmagnitud respecte de lhomearq. antropocntrica i arq. monumental 24. ARQUITECTURAElements materials i tcnicsAnlisi de lobra des del punt de vista tcnicFunci constructiva MaterialsFunci ornamentalElements sostenidors Elements tcnicsElements sostinguts 25. ARQUITECTURAElements materials i tcnicsAnlisi de lobra des del punt de vista tcnicFunci constructiva MaterialsMaterials ms utilitzats -fang cuit, fusta i pedra. -(s. XIX) ferro, acer, formig armat i vidre.-materials aglomerats com la cal o el ciment.fins al segle XIXmaterials relacionats amb el medi geogrfic 26. ARQUITECTURAElements materials i tcnicsAnlisi de lobra des del punt de vista tcnic MaterialsFunci ornamentalMaterials ms utilitzats -estuc -emblanquinats o eixalbats -aplacatsavui dia hi ha tot un ventall de falsos materials 27. ARQUITECTURAElements materials i tcnicsAnlisi de lobra des del punt de vista tcnicElements-mur.-columnes, pilars i pilastres.-altres elements.Elements sostenidors Elements tcnics 28. ARQUITECTURAElements materials i tcnicsAnlisi de lobra des del punt de vista tcnic Elements -llinda. -arc. -cobertes planes o arquitravades. -cobertes corbades o de volta. -volta. Elements-cpula. tcnicsElements sostinguts 29. ARQUITECTURA Aparells MassissosMursdiversosElements Obertures Portessostenidors Pilars FinestresColumnes EntaulamentsLlinda CobertesElementssostinguts ArcsArcVoltes Cpules 30. ARQUITECTURAElements sostenidors MurSuport de caire continu que tanca un edifici pelscostats i el compartimenta interiorment. de crrega o de paret mestra forma part de lestructura sostenidora. de separaci compartimentaci despais interiors. 31. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Elements dun mur. Aparell forma com es troben disposats els materialsregularIsdom -tots els carreus sn iguals sogaDe travs -carreus diferents per ordenatsIrregularMaoneria -diferents tamanysangls 32. ARQUITECTURAElements sostenidors Mur Elements dun mur. Parament o superficie forma com es troba el mur A la vistaObra vista AmagatRecobert amb una capa 33. ARQUITECTURAElements sostenidors MurElements dun mur. Obertures Elements que obren accessos, ventilen i deixen passar la llum.Portes llindallindaEspai buit o obertura feta en una paret peraccedir a lhabitatge o a cambres interiors.muntants muntantsFinestresllumllum Obertura en la paret dun edifici pensada pera poder ventilar, mirar a lexterior o facilitarlentrada de llum.ampit 34. ARQUITECTURA Elements sostenidorsColumnes i PilarsColumna Pilar PilastraSemicolumnaelement sustentador element sustentador pilar adossat a una columna incrustadavertical, de secci vertical, de secci paret.en una paret.circular. rectangular, cruciforme opoligonal. 35. ARQUITECTURA 36. ARQUITECTURAAltres elements sostenidorsContrafort oPeu dret Caritides AtlantsEstrepsSuports verticals Qualsevol suportsEsculturaEsculturadobra massissa verticals, femenina que masculina queadossats a un normalment de fusta, substitueix el substitueix elmur.coronat per una pea fust duna fust dunahoritzontalcolumna. columna.anomenada sabata. 37. ARQUITECTURAElements sostinguts La llinda element horitzontal que transmet les crregues de la coberta de manera verticalCobertes Planes o Arquitravades 38. ARQUITECTURAElements sostinguts ArcElement corbat que desvia lateralment les crreguesde la coberta. 39. ARQUITECTURAElements sostinguts Arc dovelles (2) clau (1)extrads (3) intradscoixins(5)imposta (4)llum (7) 40. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tmidarc peraltatArc de mig punt: format per un traat en semicircumferncia.Molt usat en diferents estils -Rom, Romnic, Renaixentista, Neoclssic.. 41. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tmid arc peraltatArc ogival o apuntat: format per dues semicircumferncies que es tallen ala clau. s un invenci de lart gtic. 42. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntatarc de ferradura arc tmidarc peraltatArc de ferradura: el seu traat s superior a mitja circumferncia.Predomina en les cultures orientals i en lart islmic. 43. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tmid arc peraltatArc tmid: s larc de ferradura apuntat. 44. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva formaarc de mig punt arc apuntat arc de ferradura arc tmid arc peraltatArc peraltat: s larc d 45. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funci arc de descrregat arc toralarc former arcbotant Arc de descrrega: s un arc cec que serveix per a a descarregar o reduir el pes de la paret damunt la llinda duna porta o duna finestra. 46. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funci arc de descrregatarc toral arc former arcbotant Arc toral o faix: sost o refora la volta de can duna nau, la seva disposici, per tant, s perpendicular a leix longitudinal de la nau. 47. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funci arc de descrregat arc toralarc formerarcbotant Arc former: parallel a leix longitudinal del temple, separa o uneix, juntament amb la columna o pilar, les naus centrals i laterals. 48. ARQUITECTURATipus darcs segons la seva funci arc de descrregatarc toralarc formerarcbotant Arcbotant: arc rampant que descarrega les voltes als contraforts exteriors de ledifici. 49. ARQUITECTURAElements sostinguts CobertaPart que cobreix un edifici entre dos suports.Corbada, De volta o Voltada Originades pel movimentlongitudinal dun arc generador. - avantatgecobrir espais de gran amplada. - inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts. 50. ARQUITECTURAVoltes Funci cobrir espais entre dos suports,- avantatge cobrir espais de gran amplada- inconvenient produir grans pressions laterals que necessiten contraforts. TipusVolta de creueria oVolta darcsVolta de canVolta daresta ogivalentrecreuatsforma semicilndrica que s la resultant de creuar s la que est formada s la formada perdescriu un arc de migdues voltes de can.per dos o ms arcs lencreuament darcs quepunt en desplaar-se apuntats que es creuen no passen mai pel centre. en el centre 51. ARQUITECTURAElements sostinguts Cpula Volta semiesfrica que est formada pel movimentrotatori dun arc generador sobre la seva clau odovela central que tanca larc. -acostuma a cobrir les parts ms importants o significatives dels edificis.llantern -pot cobrir una superfcie rodona, quadrada, poligonal o ellptica.casquet (quan cobreix un espai quadrat, el pas es resol mitjanant trompes o petxines) tambor petxines 52. ARQUITECTURASistemaconstructiuarquitravatSistemaconstructiuvoltat 53. ARQUITECTURAObra arquitectnicaFaanaPlanta Alat 54. ARQUITECTURAObra arquitectnicaFaanaPart frontal externa dun edificiIntegraci en el paisatge urbOrganitzaci en cossos horitzontalsOrganitzaci en carrers verticalsElements que la defineixen: ordres arquitectnics columnes pilars 55. ARQUITECTURAObra arquitectnicaPlantaProjecci sense perspectiva duna obraarquitectnicaDependr de lestil, poca i funci Podem trobar plantes:-de creu llatina-de creu grega-basilical-de sal 56. ARQUITECTURAObra arquitectnicaPorta Absis Deambulatori o GirolaPlanta Capelles radials Presbiteri Contraforts Columnes Nau lateral Nau central Porta lateral Capelles Portalada 57. ARQUITECTURAObra arquitectnicaAlat Conjunt delements arquitectnics verticals Elements sostenidorsmurscolumnespilars Elements sostingutsarcsvoltescpulestambor 58. ARQUITECTURADecoraciDecoraci Conjunt delements no arquitectnics que afegim per embellir. 59. ARTArts PlstiquesArts de la imatge Pictrica Representaci bidimensionalmanifestacions pictriques i escultriques Escultrica Representaci tridimensionalObra nicaObra mltipla 60. ARTArts PlstiquesEls temesEscultura com realitat plstica que t uns continguts mentalsICONOGRAFIA- estudiar el repertori de figuracions tpiques i els seussignificats - la histria dels assumptes (identificaci)1- Religiosos-Mitologia2- Civils-Poltic-Propagandstic 61. ARTArts PlstiquesEls temes El que vol comunicar lartiste 62. ESCULTURAConcepteSentn per escultura tota obra feta per lescultor.Lescultura s una de les Belles Arts en la qual lartista sexpressamitjanant volums i espais.s lart de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material. -operaci conceptual i tcnica. Belles Arts: Msica, Poesia, Pintura, Escultura, Dansa i Arquitectura 63. ESCULTURACom mirar una escultura Punt de vista nic, mltiple, frontal o circular. Lescultura imposa un desplaament. Escultura antiga lligada a larquitectura. Llei de frontalitat de Lange (arqueleg dans del s.XIX) 64. ESCULTURALnies compositivesLnia de simetria eix central / laterals igualsComposici triangularvertex a la part superior i descansa sobre una base mpliaComposici circularrodona 65. ESCULTURAEl RitmeMoviment intern duna figura circular, en forma dS, horitzantal, convergent, ascendent,...Escultura tancada Escultura oberta 66. ESCULTURAEl llocLes peces escultriques sn creades per ocupar un lloc determinat.distancia - buscar la relaci entre el lloc i lespectador (mida escultura)interior exteriorLa visi s fisiolgica, i no pticacorreccions ptiques 67. ESCULTURATcniquesLa manera com es treballa (procediments).-les tcniques van molt lligades al tipus de material que sempra per esculpir.TALLA: Consisteix en treure material a travs de ls de les eines adequades.pedra, fusta i ivori.BUIDATGE: Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins alestat lquid. Un cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda lobra a la vista.(mtode de la cera).MODELATGE: Consisteix en afegir material que es pot manipular (malleable). cera, el fang, estucat, guix o escaiolaFORJA: Consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperaturesfins a donar-li la forma volguda. 68. ESCULTURA.Tcnica de la cera perduda (obra nica) 69. ESCULTURAMaterialsubstncia, matria o massa.METALLS: or, plata, coure, bronze, ferro,...PEDRES: cos mineral slid i dur, de composici variable, no metllic per quet sals i xids metllics, que constitueix les roques.MARBRE, GRANIT, ALABASTREFUSTES, CERA, FANG, TERRACOTA,COMBINATS formig armat: El formig es molt resistent a la compressi, mentre quelacer ho s a la tracci. 70. ESCULTURAInstrumentalDe linstrumental en depn la tcnica i lacabat.Diferents eines segons es treballi un material tou o dur.Podem destacar: punter - instrument punxegut que perfora i marca cisell - instrument de tall de fulla recta gbia - instrument de tall de punta corba trepant- instrument de percussi de punta llargaPer polir: llimes, raspes, escates, esmeril i abrasius 71. ESCULTURAFormesAbstracci que fem al prescindir de la matria de les coses i considerar lafigura en s mateixa.Nocions de forma:-Perfil-massa-separacions de volums-arrugues, plecs, genolls i vestitsles lnies de fora constitueixen lelement bsic per a codificar les formes.La forma pot ser:-de ple volum o escultura exempta (360)-relleu. 72. ESCULTURAEl volum El volum s un espai ocupat- forma superfcie-forma espai ocupat Volum superfcie: color i textura Volum intern Les superfcies conviden a tocar-les 73. ESCULTURAEl relleuTridimensional per sense part posterior.- un nic punt de vista- sortint a partir dun pla de fons- ordre jerrquicAlt relleuMig relleuBaix relleu Relleu enfonsat 74. ESCULTURALa llumTota escultura t dues llums:1- la llum prpia2- la del focus que la illuminala llum pot alterar el concepte formal-estudiar el lloc on ha de ser collocada 75. ESCULTURALes proporcionsLa grandria, el pes i la proporci sn aspectes fonamentals de lescultura. cos mascul --- lnia recta i cub cos femen --- formes cilndriques i globularscnon grecEgipcis; primeres normatives 76. ESCULTURAEl movimentMoviment / reps el moviment es justifica pel contingut- ritmes ondulats- escenes- contraposto- posicions inestables- moviment de caiguda- moviment en potncia- moviment real 77. ESCULTURATipus 1- ESTATUARIA forma humana expressant concepcions suprasensibles (embalum rod) segons la part del cos: - bust:representaci de la part superior dun cos hum. - mig cos - cos sencer - tors quan falta el cap, cames i braos. 78. ESCULTURATipussegons la posici: dempeus - dreta sedent- asseguda jacent- tombada orant - de genolls oferent - oferint presents eqestre- a cavall 2- ESCULTURA ORNAMENTAL altres ssers de la natura 79. ESCULTURAEl temps 1- perode dexecuci 2- la durada de lobra 3- dimensi temporal suggerida 80. ESCULTURALacabatQuan est acabada una escultura?- esbs, ....non finitovalorar la textura 81. ESCULTURAEl vestit Figura humana coberta per teles- plecs (ocultar o manifestar) plecs derivats de lacanalament de les columnes 82. ESCULTURALexpressiEvoluci artstica -del realisme a labstraccirostre com regi primordial en la caracteritzaci -mans i rostre; vehicles per a expressi del carcterrealistafigurativaabstractano figurativa 83. PINTURAConcepteLa pintura s lart de pintar, dexpressar-se sobre una superfcie: - mur, quadre, lmina, paper, - formes i colors.La pintura s la manifestaci artstica que millor coneix el pblic.- En un primer moment, es bidimensional 84. PINTURAProcedimentAproximaci a la obra definitivaDibuix Esbs Estudi 85. PINTURADibuixfase prvia de la realitzaci artstica. Sobre paper A partir del s XVIII agafa carcter propi.LlapisPlomaAquarella Pastel 86. PINTURAInstrumentseines PaletaPinzells suportpintarEsptula barrejar Altres instruments poden ser: les mans, els tubs de pintura, teles, esprais, 87. PINTURAPinzellades depn de linstrument i el tipus de pintura prima - gruixuda llarga - curta definida - difuminada 88. PINTURA SuportLlenTela Dibuix PaperArt parietalparet de les coves Taula Fusta Mural Mur 89. PINTURAComponents Aglutinants verns base o medi - resina de pi - rovell douDissolvents - goma arbigadispersa Pigments - oli de llinosa- aigua destilladacolor (pols) - essncia de trementina 90. PINTURAEncusticapigmentTcniques ceraescalforCom es dilueixen i fixen els pigments al suport a pintarAquarellapigmentgoma arbigaaiguaOlipigmentoli llinosaGuaix i Tempera Fresctrementina pigment poc fipigment goma arbiga amb plsticcal i sorra aigua aiguaTremppigmentrovell douaigua 91. PINTURATcniques del segle XX Collage LacaPintura matrica Acrlic 92. PINTURARitmecomposici oberta composici tancada 93. PINTURAEl color 94. PINTURAEl color colors -freds / clids -gamma -complementaris -realistes 95. PINTURA FormesElements que composen la pintura ComposiciLnia disposici delsrecta, corba, quebrada personatgesColor3 2 Profunditatviu, suau, plana, perspectivacomplementaris Proporci 1 cnon, relaciLlumdifusa, contrallum Textura acabats 2 1 3 96. GRAVAT ConcepteTcniques de creaci dimatges a partir duna matriu o planxa. Reproducci seriada-reproduir ms duna vegadaImatgePremsapaper o telaEstampa 97. GRAVAT ConcepteTcniques de creaci dimatges a partir duna matriu o planxa. 98. GRAVATMtodesXilografiaplanxa de fusta amb relleual burGravat al buitIncisions directes sobre la planxaplanxa de coure dibuixada amb solcsa laiguafort Litografia planxa sota lacci dun cid matriu de pedra sense gravar, tallar ni acci de lcid Serigrafia matrius de seda per cada colorEsgrafiatdibuix resultant enfondit 99. GRAVATTipus Gravat de creaci crear una obra original Gravat de traducci reproducci o copia dun original 100. GRAVATFirma nom de lautor de lobra nom del gravador nmero de cpies nmero de la cpia 101. ALTRES TCNIQUESAltres tipologies artstiquesMosaicDauratEl vitrallEsmalt Cermicapasta vtria 102. ALTRES TCNIQUESNoves formes dexpressi Nous avenos cientificotcnicsNous llenguatges CartellismeCmicFotografiaCinemaVdeo