Apunts d'Història de Les Religoins

8/19/2019 Apunts d'Història de Les Religoins

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-dhistoria-de-les-religoins 1/27

HISTÒRIADE LES

R ELIGIONS

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

!enomenologia i "istòria de les #eligions, $r% &oan Carles Cno(as Miranda



HISTÒRIA DE LES RELIGIONS

ÍNDEX

UNITAT 1....................................................................................................................................................1

1%1% E(oluci) *istòrica%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%1%1% S*ruti +100 – 1-00 aC.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%1%2% Per/ode (dicantic +1600 – 1000 aC.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%11%1%% Smriti +-00 aC – 100 dC.%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%2

1%2% Te3tos "ind4s%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%21%2%1% Mahabharata%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%21%2%2% Purana%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%2

1%% E P7E 8#9%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1%%1% "istòria%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%1%%2% $i(initats i religi)%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%

1%-% Es:iritualitat "ind4%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%-1%-%1% $;us <dics%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%-1%-%2% Cosmogonies%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%51%-%% #ituals%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%61%-%2% 7ra*manes%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%61%-%% Soteriologia "ind4%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%=1%-%-% >o(es <ies%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%?




UNITAT 1HINDUISME

1%1% E<@C9 "9STB#9CA

1%1%1% S"#@T9 +100 – 1-00 AC.

S*ruti signiica re(elDlaci) +:er a :oder com:rendre el seu signiicat (ertader, no *em de cercar un

re(elDlador, ai3ò es :erd en el tem:s i no ens im:orta ui (a ser., el ue s'*a escoltat, i el ue s'*a escol

tat ;s F;n senGillH mentre ue :er al Cristianisme el ue ;s (ertader, sal(aI :er a l'*indu/sme, el ue sal

(a ;s (ertader, el ue :ro(oca ue no *i *agi una igura central ue dictamini el ue ;s cert o no, encara

ue tot i ai3/, tot*om creu gaireF; el matei3%

1%1%2% PE#J$E <K$9CA>T9C +1600 – 1000 AC.

ComenLa a la Jndia, concretament dins la cultura dra(/dica, anterior a l'arri(ada de la cultura ria,

ormada :er una de les triFus *indoeuro:ees ue s'estengu; :er tota Euro:a ins a arriFar a la Jndia en

torn al 1%600 aC, on es troFaren amF una cultura molt entrada en decadncia ue (a ser des:laLada ca:

al Sud sense un e3c;s de diicultat%

A l'estaFlirse els ris, instauraren les caracter/stiues m;s elementals de la se(a cultura, :erò tot i ai3/, la cultura dra(/dica no desa:arei3 del tot, rea:arei3ent al S 9<, :ro(ocant un can(i :round en l'*in

duisme%

En uant als as:ectes religiosos, els ris introduren, degut al seu nomadisme un cert cult als n4

mens +di(initats. associats als enòmens celDlestes, en lloc de als terra, tret caracter/stic de les cultures

sedentries% A m;s, es (a dur a terme una di(isi) de la realitat des de mFitsH go(ern, mil/cia i mFit

:roductiu +di(isi) estesa :er tota Euro:a. a :artir de tres di(initats dierents% Auesta di(isi) (a uedar

ossilitGada dins la societat /ndia, originant les castesH casta del 7ra*man, casta dels satria, casta del

(aisia i els descastats +sudra.

1




1%1%% SM#9T9 +-00 AC – 100 $C.

$es:r;s del :er/ode de re(elaci), esde(; la tradici), +l'eui(alent al >ou Testament., a:roundint en

el Nriti, Oa ue etimològicament signiica recordar +:erò no un recordar com a rememorar, sin) com a

reviure.% AmF l'arriFada del Smriti, l'*induisme mutar :roundament

1%2% TEQTS "9>$RS

1%2%1% M AHABHARATA

El Smriti ;s una ase caracteritGada :er la:arici) duns te3tos nous, el Mahabharata +gran Fatalla.,

unes e:o:eies ue descriuen ets *eroics, ue es comenLaren a escriure el S9< a%C% i es inalitG el S999

o 9< d%C%, tot i ue es creu ue Oa esta(a :arcialment ormat des de segles anteriors% Es descriu el con

licte entre dues am/lies% E lliFre m;s im:ortant ;s el Bhagavat-Gita +el cant del senor.% a guerra

monstruosa ou :ro(ocada :er 7ra*man, :er tal de disminuir lingent :oFlaci) del m)n% El :oema :re

senta una estructura escatològica, la lluita entre les orces%

@n dels lliFres m;s (ells del Mahabharata ;s el Bagarad-Gita, u ;s un dels lliFres m;s antics

d*istòria uni(ersal, ;s la *istòria duna gran Fatalla entre dues am/lies i com en auesta Fatalla, ;s (a

maniestant laFsolut% En el Mahabarata, ses:eciiuen les altres dues (ies ue :ermeten deserse de

lemFolcall rmic%

1%2%2% P URANA

UEl 7ra*man, sense rostre, agaa nom, es maniesta en el TriMurti, en Brahma, Shira i Visnú, ue

reF un culte Fasat en les avatara, ue ;s la manera en u Visnú es comunica amF la *umanitatV% 7ra*

ma ;s auell ue *a :osat en mar3a cadascun dels cicles còsmics, :erò com ue est enora, reF :oc

culte, sols t; dos tem:leI S*i(a ;s ui consuma cada cicle, :er S*i(a no *i *a *agut a(atara, re:resenta

una realitat ina:re*ensiFle, :el ue al inal del seu tem:le, ;s re:resentat amF una roca com:letament

aormaI i <isn4 ;s ui W, tot i ue els (isnu/tes no reconei3en els seus a(ataras, car ;s tan trascendent

ue no es :ot maniestar% es Puranas s)n te3tos (isnu/tes ue relectei3en l'es:iritualitat de Visnú%

2




1%% E P7E A#9

1%%1% "9STB#9A

Els indoeuro:eus ou un :oFle d'arrels neol/tiues caracteritGat :er les se(es destruccions +com :er e3em:le, Troia.% A(ui en dia, *i *a un acord en localitGar els indoeuro:eus en les regions situades al

Mar >egre, entre els Cr:ads i el Cucas% Tot i ue conei3ien l'agricultura, tenien certa tendncia a des

en(olu:ar m;s la ramaderia, :el ue eren nòmades% A m;s, destaca(en :er una clara estructura :atriar

cal i un destacat gust :er les incursions militars% @n :oFle d'auesta cultura era l'ari%

Els aris iniciaren la se(a :enetraci) en el nordoest de la Jndia a :rinci:is del segon milDlenni i - o 5

segles des:r;s ocu:a(en la regi) dels Xset riusY% Els aris descri(ien els nadius de la Jndia com gents de

:ell negra, Xsense nasY, de llarga FarFa i adoradors del al +Shishna deva.I rics en animals de :astura i

*aFiten en aglomeracions ortiicades + ur .% !ndra, ue :orta el soFrenom de Purandra, atac i destru/

urs a centenars% Tot i ai3/, r:idament s'inici la simFiòsi amF els aFor/gensH mentre alguns oren con

(ertits en esclaus, altres ormaren matrimonis amF els aris, el ue dei3 em:remtes en el llenguatge%

Al estaFlirse els aris, instauraren les caracter/stiues m;s elementals de la se(a cultura, :erò tot i ai

3/, la cultura dra(/dica mo desa:arei3 del tot, rea:arei3ent al S 9<, :ro(ocant un can(i :round en l'*in

duisme%

En uant als as:ectes religiosos, els aris introduren, degut al seu nomadisme un cert cult als n4

mens +di(initats. associats als enòmens celestes, en lloc de als terra, tret caracter/stic de les cultures se

dentries% A m;s, es (a dur a terme una di(isi) de la realitat des de mFitsH go(ern, mil/cia i mFit

:roductiu +di(isi) estesa :er tota Euro:a. a :artir de tres di(initats dierents% Auesta di(isi) (a uedar

ossilitGada dins la societat /ndia, originant les castesH casta del 7ra*man, casta dels satria, casta del

(aisia i els descastats +sudra.%

1%%2% $9<9>9TATS 9 #E9Z9

$e la se(a religi) +la del :oFle ari. del ue ens a:orta el sue (ocaFle religi)s% a idea d'allò di(/ a:a

rei3 (inculada al culte d'allò celeste i a la transcendncia +altura.% [s :ossiFle ue en l':oca indoeuro

:ea tamF; el d;u del cel +$eu su:rem com a creador del m)n i cosmòcrata. ced/s el :as al deu de la tur

3




menta% TamF; es considera d'origen celeste el oc +culte caracter/stic de la cultura indoeuro:ea., engen

drat :el raig% a Terra era considerada com una energia o:osada al cel%

Els indoeuro:eus elaFora(en una mitologia i una teologia es:ec/iuesH :ractica(en sacriicis i conei3ien el (alor mgicreligi)s de la :araula i el cant% Tenien conce:cions i rituals :er tal de consagrar

l'es:ai i XcosmicitGarY els territoris en els ue s'instalDla(en, com :er e3em:le l'orena de la collita del

cam:% Es su:osa(a ue els deus es eien :resents en les celeFracions, a :ro: dels *omes i les se(es

orenes eren consumides :el oc% Els indoeuro:eus no tenien costum d'anar construint santuaris i es

molt :roFaFle ue el culte es realitGs en recintes sagrats a l'aire lliure%

a transmissi) d'auesta cultura era oral i des:r;s del contacte amF el :ro:er rient, es :ro*iF/ :o

sarla :er escrit% Els dierents :oFles demostren una certa tendncia a reinter:retar cont/nuament lesse(es tradicions religioses, :roc;s ue s'intensiic amF el curs de les migracions%

@na de les :rimeres di(initats ries (a ser d"aus Pitar , ue re:resenta(a al dia, :erò el seu culte es

:erd; i ou reem:laLat :er el d;u Varuna, el d;u su:rem :er e3celDlncia, re:resentant del go(ern, en

cara ue el m;s :o:ular era !ndra, re:resentant de la mil/cia, conceFut com a creador i relacionat amF

allò *umit, relacionat amF la (ida%

El sacriici (dic m;s im:ortant era el del ca(all, ue sols :odia ser realitGat :el rei, i uan era duit aterme, el seu autor era ele(at a Q% Es solia er en moments cr/tics o com:le3os, Oa ue tenia un sentit re

generatiu o constructiu% En ocasions determinades, i molt com:tades, en lloc dun ca(all es sacriica(a

un Fra*man, alg4 de la casta del go(ern +tot i ue en el darrer moment no es solia sacriicar la :ersona

en \esti), sin) ue era suFstitut :er un animal.%

1%-% ESP9#9T@A9TAT "9>$R

1%-%1% $[@S <K$9CS

@na de les :rimeres di(initats ries ou #"aus, deu del cel, :erò el seu culte es :erd;, el seu nom

:ass a designar el cel o el dia i ou reem:laLat :er Varuna, el d;u su:rem :er e3celDlncia % Els

te3tos (dics :resenten a <aruna com a d;u su:rem ue reina soFre el m)n, els d;us + devas. i els *o

mes +:g 256. :erò tot i els seus :oders es:ectaculars, Varuna Oa esta(a en decadncia durant l':oca

4




(dica%

El rigveda, el d;u m;s :o:ular ou !ndra, al ue estan dedicats uns doscents cinuanta *imnes

+uantitat ele(ad/ssima tenint en com:te els deu dirigits a Varuna i els trentacinc a Mitra.% !ndra ;sl'*eroi :er e3celDlncia, al matei3 tem:s demiurg i ecundador, :ersoniicaci) de la (ida e3uFerant, de

l'energia còsmica i FiològicaI desencadena les tem:estes, a caure les :luges i ;s senor de tot allò *u

mit%

El mite central de !ndra, ue ;s tamF; el m;s im:ortant del Rigveda$ relata el seu comFat contra Vi-

rita, el drac gegant ue retenia les aig\es en les Xca(itatsY de les muntanes% <igoritGat :el soma$ !ndra

el mata amF el seu raig i alliFera les aig\es% $it d'una altra manera, el m)n i la (ida no *an :ogut n;i3er

sin) a tra(;s de la mort d'un ser :rimordial% !ndra no a un sacriici, sin) ue en la se(a condici) deguerrer, d)na mort a l'ad(ersari, al drac, a l'encarnaci) de la XresistnciaY i de la inrcia%

1%-%2% CSMZ>9ES

@na de les cosmogonies m;s destacades era el sacriici duna di(initat còsmica, dun gegant :rimor

dial Purusa, sacriicat i desmemFrat :els d;us, de manera ue de la Foca sorgei3en els Fra*mans, W

Cal oFser(ar ue les di(initats a:arei3en des:r;s de lu :rimordial, el ue es traduir en u els d;us

seran una realitat :osterior, e3:ressions dauest u en s/, car :els *ind4s, si una di(initat aFsoluta esmaniesta en la *istòria, signiica ue sols ;s una maniestaci)% Auest ;s un as:ecte com:letament

o:osat a la (isi) cristiana, ue conce: la maniestaci) de $;u en la *istòria com a manera dacostars

*i% Però el m;s destacat del sacriici del Purusa ;s ue tot luni(ers t; un origen di(/ i ue les castes te

nen un origen di(/%

es cosmogonies s)n mites ue e3:liuen l'origen del mite, mties ue es (an ent durant molts segles% Els *imnes (dics :resenten di(erses cosmogonies% Cal tenir en com:te ue no es :ot determinarl'antiguitat d'una cosmogonia a :artir dels :rimers documents ue :arlen d'ella% Princi:alment, *i *a

uatre ti:us de cosmogoniesH

a. Creaci) mitOanLant la ecundaci) de les aig\es :rimordials% F. Creaci) mitOanLant el desmemFrament d'un gegant :rimordial, Purusa%c. Creaci) d'una unitattotalitat a la (egada ser i no ser%d. Creaci) mitOanLant la se:araci) del cel i la terra%

5




Tots auests mites es :oden (eure com a Hiran"agarbha$ com a lla(or del d;u creador ue :laneOa

soFre les aig\es :rimordials%I ue ou radicalment reinter:retat i a:arei3 en el urusasu%ta, un *imne

molt am)s% El gegant :rimordial urusa a:arei3 com a totalitat còsmica i ser antagònic, el sacriici i

desmemFrament del ual *o origina totH els d;us sacriiuen a l'u aFsolut + urusa., de manera ue Xlase(a Foca es con(ert/ en 7ra*mn, el guerrer ou :roducte dels seus FraLos, les se(es cui3es oren l'ar

tes i dels seus :eus nasu; el ser U%%%VY%

Els (dics :arlen d'un @, Brahman, alò unitari ue est :er soFre de tots els no4mens, de manera

ue alò ue :arei3ia un :oliteisme :rimitiu +no4mens. no *o era, Oa ue a:arei3 amF una reerncia

unitria transcendental ue (a m;s enll dels no4mens%

El m;s im:ortant i relle(ant d'auesta cosmogonia ;s l'origen di(/ de la creaci) i de les castes% CaloFser(ar ue els d;us a:arei3en des:r;s, el que es traduirà en qu els d!us seran una realitat "#steri#r$

e%"ressi#ns d&aquest u en s'$ (ar "els )ind*s$ si una di+initat a,s#luta es -ani.esta en la )ist/ria$ si0ni

.i(a que s#ls !s una -ani.esta(i Aquest !s un as"e(te (#-"leta-ent #"#sat a la +isi (ristiana$ que

(#n(e" la -ani.esta(i de D!u en la )ist/ria (#- a -anera da(#starse)i

143 RITALS

El ritual m;s im:ortant ;s l'ashvamedha +sacriici del ca(all., ue sols el :odia e3ecutar un rei (ictori)s, ue d'auesta manera aduiria la dignitat de soFir uni(ersal% Es solia er en moments cr/tics o

com:le3os, car tenia un sentit regeneratiu o constructiu% En ocasions molt com:tades, en lloc d'un ca

(all es sacriica(a un brahman +tot i ue en darrer moment no es solia sacriicar la :ersona en \esti),

sin) ue era suFstitut :er un animal. El ca(all s'identiica amF el cosmos + Pra&aati. i el seu sacriici

simFolitGa +re:roduei3. l'acte de la creaci)%

El purusamedha 6sa(ri.i(i de l)#-e7 "resenta una estru(tura -#lt si-ilar a la del ashvamedha i es

su"#sa que et dna t#t el que lashvamdha n# t)a+ia d#nat

1%-%2% 7#A"MA>ES

El Purusasu%ta ;s el :unt de :artida i la Oustiicaci) dotrinal de la teoria del sacriici ue troFam en

les 7ra*manes +1000=00 a% C%.

8




a no(etat ue troFam en les 7ra*manes ;s la conce:ci) ue a tra(;s del sacriici, el m)n es mant;

(iu, integrat i ecundH Pra&aati era, en un :rinci:i, la unitattotalitat no maniesta, ue :rimer cre al

7ra*man +l'uni(ers., des:r;s les aig\es +el tem:s c/clic, l'an. i inalment a la Terra +l'altar del oc., el

ue :osa en e(idncia el decli(i del ritual (dic, Oa ue en les 7ra*manes els d;us (dics s)n ignorats,ue ueden suFordinats als :oders mgics i creadors del sacriici, el ual si o ;s correctament e3ecutat i

amF e, :ot tenir conse\ncies desastroses% $'au/ (e l'orgull dels brahmans, con(enLuts de la im:or

tncia decisi(a dels seus rituals%

Ales*ores, auest ;s el sentit original del sacriici de les 7ra*manes, recrear el cosmos esgotat :el

tem:s c/clic% Cal anar alerta a marcar l'*indu/sme de :oliteista, car uan an reerncia als noumens en

els rituals, se'ls d)na una lectura molt dierent a la ue se'ls dona(a en els seu origen% Al sacriicar, in

tenten deser el cam/ ue (a de l'u a allò m4tli:le, intenten reconstruir el cam/ :er arriFar a l'u :rimordi

al%

El sacriici no sols t; un aFast cosmogònic i una unci) escatològica, sin) ue a :ossiFle aconseguir

un nou mode de ser, en el sacriici l' Atman +l'aFsolut en mi. s'identiica amF el brahman% El sacriicador

:oc a :oc s'est alliFerant del seu ra%riti +ego. :er tal de dei3ar lloc a l' Atman i d'auesta manera esde

(enir immortal%

Poc a :oc es (an dei3ant de costat els rituals immòFils i escru:olosos dels brahmans i es:assa d'allò

a e3terior a allò interior, :oc a :oc es d)na un can(i no conormista ue s'o:osa al ritualisme del ue

sorgei3en els asctics, ue es retiren als Foscos :er tal de (iure la se(a es:iritualitat%

Però auest cam/ sols ;s :er a monOos, :er a retirats, :er a ermitans ue es retiren a la Oungla o als

Foscos :er tal de dur a terme auesta :uriicaci), auest interiorisme es:iritual rom:ia amF el ritualis

me ue caracteritGa(a la religi) Framnica oicial% [s el matei3 ue succe/ en el seu moment amF la tra

dici) Oudeocristiana, el Oudaisme esta(a en mans dels sacerdots, i al a:ari3er una igura ue ada:ta(a

la religi) al :oFle, tengu; un 3it sor:renent% En el cas de l*induisme, a:aregu; la igura de 7uda, ui

no esta(a massa dacord amF els te3tos de les Uanishads%

A :artir dauest :as dun ritualisme e3agerat a W, nei3 la :rimera (ia de l*indu/sme, '(ana-Mar-

ga, tamF]e coneguda com a (ia del conei3ement, re:resentada :er les Uanishads% UWV

9




Per ai3ò, com ue una sola (ida no Fasta :er tal de dur a terme tot auest :roc;s de deserse

dauest emolcall rmic, *i *a un cicle de reencarnacions conegut com a Samsara, :erò alerta, el con

ce:te de Samsara a alDlusi) a una :re:araci) :er a la seg\ent (ida, no ;s una nima ue transmigra si

n) ue *i *a una condici) an/mica ue :re:ara :er a la seg\ent condici) an/mica% 'alliFerament del'encadenament del Samsara s'anomena Mo%sha, ue es d)na uan *om t; un %arma Gero, el ue :er

met a *om arriFar al 7ra*man i :er tant troFa l' Atman) UWV

Auest ;s un as:ecte ue dista molt del :unt de (ista cristiH no sols Fasta amF er accions ^Fones_,

*an de ser accions ^Fones_ tamF; :er a un matei3, no *an de ser egostes, Oa ue una cci) Fona carrega

da dego, :ot ser Fona :er als altres, :erò en realitat ;s molt :erOudical :er a t4% Però el dest/ inal no

s)n ni el cel ni linern, auests sols s)n estats intermitOos, el dest/ ;s el Mo%sa, un estat didentiicaci)

amF laFsolut, ue sassolei3 uan el FalanL del arma ;s Gero, tant :ositiu com negatiu% UWV

Cal destacar le3istncia duns te3tos situats entre les 7ra*manes i les @:anis*ads on es comencen a

inter:retar els sacriicis de orma simFòlica%

1%-%% STE#9Z9A "9>$R

'ascesi +taas. modiica radicalment el mode de ser d'alg4 ue la :ractica i sols s'aconseguei3 mit

OanLant una srie de :rctiues com la retenci) de la res:iraci), el deOuni%%% el ue oFri el cam/ a les :rctiues òguiues% a idea d'auest Xsacriici interiorY no ;s (iolentar la :ersona, sin) autocontrolar

l' XegoY, dei3ar de de:endre de coses e3ternes%

A :artir de l':oca de les Uanishads es es :ro:aga la costum d'aFandonar la (ida social :er anar

se'n a (iure al Fosc, on es cerca la :ossiFilitat d'entregarse :er com:let a la meditaci)% 'aFandonament

de la (ida social re(ela una :rounda crisi de religiositat tradicional%

es tres categories soteorològiues *ind4s s)nH

*) +arma

2% Mo%a) Pas del A*man al 7ra*man, allò aFsolut, neti neti neti, mitOnaLant el des:rendiment de

tot auest emFolcall rmic%

:




% Samsara% Car una (ida no Fasta :er a :oder deserse de tot auest emFolcall rmic, *om a

:ossiFles les condicions dun nou nai3ement% S*amar, el teòleg m;s reconegut com a oicial

dins l*indu/sme, airma ue *om :erd lindi(idualitat%

es tres (ies soteorològiues descoFertes ins a auesta eta:a s)n tres, tot i ue les altres dues es

descuFriran en la :rò3ima eta:a%

1%-%-% ><ES <9ES

1% M(ana-Marga, on ^Marga_ eui(al a cam/% <ia del conei3ement% Si tenim un FalanL no nul del

arma, el ue ens a ser esclaus del Samsara, ;s :eru som ignorants de la nostra nima, cono

nem el nostre ego +Oo inautntic. amF el nostre Oo autntic% TamF; es distingei3en di(erses ases

de conei3ement% #om:ent la nostra dvi"a, *om arriFar algun dia a mo%sa)

2% Ba%ti Marga) @na de les no(es (ies ;s la de lamor% >o *a(ia a:aregut aFans :eru anterior

ment Brahma no tenia rostre i a mesura ue el (a ado:tant, el idel tendr a ui dirigirse, de tal

manera ue els *ind4s arriFen a un grau ele(ad/ssim des:iritualitat% 9 tot i ue auesta relaci)

de :ietat ue inicia el idel ;s uasi comercial, a mesura ue :assa el tem:s, *om no estima

7ra*ma :el ue li :ugui donar, sin) ue :erd lego/sme i lestima :eru si% Tot i ai3/, :els *in

dus, auest grau des:iritualitat ue els cristians considerar/em uasi inassoliFle, encara ;s aa-raba%ti, im:erecte% El moment :erecte, araba%ti, ;s d)na uan *om *a tengut l'e3:erincia

de sentir l'*a(er :erdut a d;u, la soledat

% +arma Marga) altra no(a (ia ;s la de lacci), ue consistei3 en actuar, en cercar el F; de lal

tre, sense :reocu:arte de com taectar, en un sentit m;s :round ue el deure de `ant, actua

sentint ue no ets t4 ui la as, ue ;s Brahma ui oFra a tra(;s de t4% Paniart a reerncia a

auesta orma dactuar com a ^actuar lit4rgic_% Auesta manera dactuar no :ro:orciona arma

ni :ositiu ni negatiu%

;




UNITAT 2BUDISME

2%1% ES ESC#9PT@#ES SAZ#A$ESH E C8>> PA99 A 9TE#AT@#A PRA'NAPARAM!TA

AFans d'e3:licar la (ida de 7uda, cal e3:licar un :oc els te3tos F4dics, de la matei3a manera ue

:er :oder e3:licar el cristianisme, *o ariem a :artir de la (ida de &es4s de >atGaret, ue es troFa recu

llida en els E(angelis, :erò no de orma Fiogrica, sin) de manera cateutica% Però igual ue :assa en

el cristianisme, car gran :arts dels te3tos amF els ue contam s)n creients, no tenim e3acta certesa de

cada et de la se(a (ida, sols alguns successos elementals%

El cnon :al/ recull tots els te3tos del Fudisme antic i no es redact ins uatre segles +igul ue el

cristianisme. des:r;s del aranirvana de 7uda% S'anomena ai3/ :eru est escrit en :al/, llengua :ura

ment de culte, una llengua lit4rgica de la ue no se sa: molt F; uin n';s l'or/gen% #electei3 el :ensa

ment del Fudisme antic, ue actualment sols :ros:era en unes Gones molt determinades del sudest asi

tic, el Hina"ana, ormat :er di(erses Franues, to:t i ue acaF :ros:erant el Fudisme Theravada) AmF

Fudisme antic ens reerim a auell ue seguei3 el cnon :al/, :el ue ;s eui(alent reerirse a ell com a

Fudisme :al/, car el Fudisme Maha"ana seguei3 altres te3tos% >osaltres ens introduirem dins el Fudis

me antic%

El cnon :al/ tamF; s'anomena Tri-Pita%a +^Tres Senalles_., car com:rn tres colDleccions de lliFres

ue Oa es troFa(en ormades a :artir del 999 Concili Fudista% Auestes colDleccions s)nH

1. Sutta Pita%a) [s el recull de les :rò:ies :araules de 7uda, els sermons de 7uda%

2. Abhidhama Pita%a) En realitat ;s el m;s antic i es coneccion amF molta dierncia de tem:sres:ecte als altres dos% [s una colDlecci) de regles monstiues, dirigides es:ecialment ca: als

monOos% >o sol menciona les regles sin) ue a m;s es:eciica les altes i la se(a gra(etat% Cal

remarcar ue auestes regles no oren dictades :er 7uda, sin) m;s a(iat ins:irades :er ell%

1<




. Vina"a Pita%a) [s un desen(olu:ament de la doctrina Fudista, s)n e3:licacions sistemtiues,

rele3ions uant als grans :rinci:is del Fudisme% Cal recordar ue en tot el cnon a, ;s mant;

el silenci teològic%

2%2% <9$A $E S9$$"A#T"A ZA@TAMA

2%2%1% 9 >T#$@CC9

El Fudisme ;s l'4nica religi) el undador de la ual no es declara :roeta o en(iat de $;u, sin) ue

ins i tot arriFa a reFutOar la idea d'un d;u com a ser su:rem% Es :resenta com el Xdes:ertY + buddha. $

guia i mestre es:iritual i :ro:osa oerir als *omes el cam/ de l'alliFeraci) i tot i ue r:idament es trans

orm al :ersonatge *istòric Sidd*art*a en un ser di(/, no *i *a motius :er negar la se(a *istoricitat%

Cal tenir en com:te ue una (egada :roclamada :4Flicament la se(a identitat, la se(a (ida sor/ un

:roc;s de Xmitiicaci)Y, :erò no s'*a de mens:rear auesta Fiograia aFulosa degut a la se(a orLa

creadora tant en la teologia i la mitologia F4diues com en la literatura de(ocional i en les arts :lsti

ues%

[s necessari destacar la igura de l'em:erador As*oa, ue igual ue en el cristianisme amF el cas de

Constant/, es con(ert/ al Fudisme i la eu religi) oicial del seu im:eri, constitut :er tres uartes :artsde l'Jndia% $edum la data de nai3ement de 7uda Fasantnos en el regnat d'As*oa, :erò :er \estions

d'arueologia cal tenir en com:te ue el marge d'error ;s de =0 ans, tot i ue cal recordar ue :er als

eels, la *istòria no t; gran im:ortncia, :el ue no ;s e3cessi(ament im:ortant coni3er la data e3acta

de nai3ement de 7uda% \estions com auesta *an estat llargament discutides en una srie de concilis%

2%2%2% C>TEQT

7uda nei3 en el :er/ode <edanta +s% <9 a%C., caracteritGat :er l'3ode asceta, ue con(ida(a al eel*ind4 a iniciar un :roc;s d'ascetisme +reerit en uant a deserse de l'egoicitat.% Cal remarcar ue el

Fudisme no ou l'4nic Samana, n'*i *agu; d'altres com el Oainisme%

A dierncia d'altres religiosos, 7uda no t; una sensiFilitat es:ecial ca: a les Uanishads, no es :re

11




senta ca: al m)n com un brahman, sin) ue airma ser un sattri"a, el ue remarca el seu tem:erament

de caire :ragmtic i m;s a(iat antiFra*mnic, ue :ossiFlement ou :ro:iciat :er les costums no tan

:rò:ies del Fra*manisme caracter/stiues del lloc de nai3ement de 7uda, com :er e3em:le, la :oca Oe

raruitGaci), l'escs res:ecte ca: a les castes, un cert tem:erament democrtic% Ai3ò es rele3a en 7uda, :er e3em:le, uan al crear la :rimera comunitat de monOos, airma ue l'4nica OeraruitGaci) ue *i *a

;s l'antiguitat de l'ordenaci)%

2%2%% P#9ME#A ETAPA $E A <9$A $E 7@$$"AH 56 – 56 AC

7uda, segons la cronologia acce:tada :er la maOoria dels estudiosos, nai3; :ossiFlement el 56 a%C%

a à:ila(astu +:oFlaci) allada :ro: de les muntanes, el ue inlu/ consideraFlement en la se(a (ida,

car *i :ros:era(en certes tradicions ue :or:iciaren l'antiFra*manisme de 7uda., i segons les Fiograies Fudistes, la se(a mare Ma*amaa don a llum al Fosc de umFini mentre es dirigia a casa dels seus :a

res i mor/ set dies des:r;s% [s necessari reFutOarla idea de ue nasu; en un :alau, idea :rò:ia dels els,

tot i ue s/ ue es cert ue a la se(a am/lia li toca(a go(ernar la ^re:4Flica_ de à:ila(at*u

Cal destacar el silenci ue mantenen les Fiograies Fudistes soFre la inantesa i la :rimera Oo(entut

de 7uda% !ou criat a à:ila(attu :er la segona dona del seu :are S*udod*odana, ui, segons les Fiogra

ies Fudistes, l'en(olt de riueses% Es cas amF basod*ara i tengu; un ill, #a*ula, a l'edat de 2? ans%

Sidd*art*a t; uatre êncontres_ als Oardins del :laer, segons la tradici) Fudista, tot i ue no saFem

certamen ue :ass% Primerament es troFa amF un anci ue camin amF l'aOut d'un Fast), el seg\ent

dia (eu un malalt i el tercer co: (eu un mort ue ;s duit al cementeri% !inalment, el :r/nce: (eu un

monge :idolaire, tranuil i ser i auesta (isi) el consola, al matei3 tem:s ue descoFrei3 ue la religi)

es ca:aL de curar les misries de la condici) *umana% Tot i ue els te3tos recullen auesta e3:erincia

en 2- *ores, :ossiFlement ou ruit de molts ans de rele3i) soFre la malaltia, la mort%%%

"a(ent arriFat a auesta conclusi), aFandona la se(a casa amiliar i comenLa la Xgran mar3aY%

2%2%-% ETAPA ASC9CAH 50 – 52 AC

$es:r;s d'aFandonar casa se(a, Sidd*art*a es con(ertei3 en asceta itinerant Fai3 el nom de Zautama

i es dirigei3 ca: a <aisali, on un doctor Fra*mnic, Arada àlama, li ensen una es:cie de Sam*a

12




:reclssic, :erò a Zautama li :aregu; insuicient i mar3 en direcci) ca: a la ca:ital de Magad*a, #aOa

gri*a% All es (a er dei3eFle del mestre @draa #ama:utra, :erò tam:oc el (a satiser i Ountament amF

cinc dei3eFles es dirig/ a Zaa% El seu a:renentatge ilosòic i òguic *a(ia durat un an% Auests dos

mestres seus eren :racticants del ioga :resistmic%

A @ru(eia s'entreg a les m;s se(eres mortiicacions, a l'ascetisme m;s e3trem, :el ue reF; el nom

de Saamuni +Xasceta entre els SaaY.% !inalment com:rengu; la inutilitat de l'ascesis com a mitO

d'alliFeraci) i rom:; el seu deOuni, :erò no ou del tot in4til degut al gran :restigi ue su:osa a l'Jndia

el domini de les :rctiues asctiues% Tot i ai3/, :els seus dei3eFles, el dei3ar els diOunis re:resent

una traci), una ru:tura de la disci:lina asctica%

7uda es des:laLar ins a 7odiZaa, on d'ara en da(ant, Saamuni concentrar totes les se(esenergies es:irituals en el :roFlema ca:italH l'alliFeraci) res:ecte del dolor% $urant la :rimera (igilia re

corr als uatre estadis de la meditaci), ue li :ermeten aFarcar latotalitat dels mons i el cicle terror/ic

de nai3ements, morts i reencarnacions regit :el %arma% $urant la segona (ig/lia reca:itula les se(es (i

des anteriors i contem:la les e3istncies ininites dels dem;s% Ser la tercera (ig/lia ue constituir el

Xdes:ertarY, la boddhi$ Oa ue ca:ta la llei ue a :ossiFle el samsara$ la llei de les dotGe X:roduccions

en de:endncia mutuaY i descoFrei3 al matei3 tem:s les condicions necessries :er aturar auestes

X:roduccionsY% Auestes s)n les uatre >oFles <eritats, ue el transormen en buddha, el $es:ert

2%% M9SSATZE $E S9$$"A#TA ZA@T#AMA

2%%1 9 >T#$@CC9

AFans d'e3:licar l'ensenament de Sidd*art*a Zautama cal recordar ue mai (olgu; donarli l'es

tructura d'un sistema i ue a m;s no es :ronunci soFre nomFrosos :unts essencials de la se(a doctrina,

el ue :ossiFilit di(erses inter:retacions ue m;s tard originaren di(erses escoles i sectes% A tot ai3ò se

li aegei3 el :roFlema de la transmissi) oral de les ensenances del 7enaurat, ue diiculten la reconstrucci) del seu ^missatge autntic_%

TamF; cal recordar ue 7uda s'o:osa(a tant a les es:eculacions cosmològiues i ilosòiues dels

Fra*mans i dels sramanas com als mtodes del Sam*a i el boga :reclssics, dels ue reFutOa(a els

13




seus :ressu:ostos teòrics, com la idea del urusha +Oo.I car, com airma en el seu dileg amF el monOo

Maluna:utta ue tot ai3ò no ;s 4til, Oa ue no contriFuei3 al nir(ana% En auest matei3 dileg, 7uda

recorda ue sols *a(ia ensenat una cosaH les uatre >oFles <eritats

2%%2% ES @AT#E >7ES <E#9TATS

Si ens *i i3am, :odem oFser(ar ue Sidd*art*a :lanteOa la se(a doctrina com un tractat mdic, el

ue rele3a el carcter curatiu ue (ol donar al seu ensenament, la cura ue re:resenta :er a l'*ome, de

manera ue t; com a inalitat curar ins i tot auell ue es creu ue est sa% $eim ue t; auesta estruc

tura :eru :rimer es descriuen els s/m:tomes de la :atologia *umana, des:r;s s'e3:lica com s'*i *a ar

riFat, la causa de la malaltia i inalment d)na la cura, la soluci)%

1. #u%%ha$ .dolor_

Tot ;s du%%ha) ualse(ol contacte amF ualse(ol dels cinc s%andha signiica du%%ha$ tota e3:e

rincia *umana ;s du%%ha$ tota e3:erincia *umana dei3a un Fuit, no om:l al ser *um% Tot i

ue du%%ha es sol traduir generalment :er ^dolor_ o ^soriment_, en realitat t; un signiicat molt

m;s am:le, Oa ue inclou ins i tot determinades ormes de elicitat i alguns estats es:irituals oF

tinguts mitOanLant la meditaci)% #u%%ha signiica ue tota e3:erincia *umana, tota, tant :ositi

(a com negati(a, dei3a un regust de Fuidor, no om:l com:letament%

2. Tanha$ .desig_

El tan*a ;s l'or/gen del du*a Tan*a es traduei3 literalment :er ^set_ en el sentit de desig,

d'a:etit, i ;s allò ue determina les reencarnacions% El tan*a ;s l'im:uls :ermanent ue ens con

duei3 a seguir cercant uelcom ue ens om:li, a calmar la set ue :ro(oca el du*a, de manera

ue du*a i tan*a es retroalimenten% El :roFlema real residei3 en u l'*um *a intentat cercar

la soluci) en allò relatiu, *a cercat l'aFsolut en el relatiu%

. >iFFana, e3tinci)

'alliFeraci) del du%%ha consistei3 en l'e3tinci) del du%%ha% Eui(al al nir(ana +tanha%%ha"a,

^e3tinci) de la set_.% Tot*om a e3:erincia de du%%ha i tot*om a e3:erincia de tanha, tot

14




*om, tot*omI i sols ens :odem alliFerar d'auest cercle (ici)s acce:tant ue auest Fuit ser

sem:re Fuit, mai es :odr om:lir, ;s un Fuit aFsolut, esde(; un ^sagrament_ d'allò aFsolut uan

l'acce:tam, *om est caracteritGat :er un Fuit estructural ue no es :ot om:lir de res i ue :er

ai3ò ens :arla de l'aFsolut, :eru no es :ot om:lir de res% [s un Fuit sagrat, de manera ue :er a contactar amF allò sagrat cal e3tingir el tanha, ue intenta ta:ar auest Fuit%

-. Attangi%amagga$ ^'òctu:le cam/_

#e(ela els camins ue conduei3en ca: al tanha%%ha"a i s'anomena ai3/ :eru intenta e(itar dos e3

tremsH la recerca de la elicitat a tra(;s dels sentits i la recerca de la Featitud es:iritual :er mitO dels e3

cessos asctics% El Ma&&hima-ni%a"a classiica auestes regles ai3/H +tot i ue si,a$ samadhi i ra&na s)n

contem:oranis, s'*an de dur a terme a la (egada, no :rimer un i des:r;s l'altra.

Conducta tica + si,a.H

!undada en l'amor uni(ersal i en la com:assi) ca: a tots els sers%

Paraula Ousta o correcte

Acti(itat correcte

!orma de (ida correcte

$isci:lina mental, es:iritual + samadhi.H

Es tracta d'e3ercicis asctics de ti:us òguic% Consistei3 en relati(itGar tot et de conscincia, en

no identiicarnos amF auest sentiment, ni amF auesta idea%%% car si no ens identiicam amF

ca: e3:erincia, el Fuit sagrat :ot emergir%

EsorL correcte

Atenci) correcte

Concentraci) correcte

Sa(iesa + a&na.H

<isi) o o:ini) correcte

15




Pensament correcte

Cal remarcar ue ^correcte_ s'em:ra en el sentit de ue no causin du%%ha als altres% Per e3em:le, :a

raula correcte signiica aFstenirse de la mentida, de tota :araula malintencionada%%% mentre ue la reglade l'acti(itat correcte :ro*iFei3 al Fudista destruir la (ida, roFar, mantenir relacions se3uals ilDleg/ti

mes%%

2%%% E >9#<A>A 9 S9E>C9 TEBZ9C $E 7@$A

7uda no deinei3 clarament auest aFsolut, :er tal de ue :oguem seguir mantenint auesta relaci)

d'aFsolut amF l'aFsolut, car a :artir del moment en ue es d)na signiicat a l'aFsolut, es relati(itGa l'aF

solut% [s :er ai3ò ue 7uda mant; el silenci teològic, no om:l de signiicat l'aFsolut%

$a(ant les :reguntes transcendentals, 7uda ado:ta la :ostura de mens:rear la :regunta, car uan

s'intenta res:ondre a l'aFsolut, *om el relati(itGa% Per e3em:leH en lloc de dir XCrec en $;uY, :er 7uda

sols s'*auria de dir XCrecY, :er tal de no intentar om:lir el Fuit%

Per 7uda, mantenir una relaci) de relatiu amF l'aFsolut ;s dei3ar ue alguna cosa +l'aFsolut no :ot

ser una cosa. esde(engui aFsolut :er a ualc4% Per tal de mantenir una relaci) aFsoluta amF l'aFsolut

s'*a d'e(itar mantenir alguna idea, e3:erincia :sicològica, doctrina%%% d'auest aFsolut% 7uda, desd'auest silenci transcendent, ue conduei3 l'aFsolut, :lanteOa les uatre >oFles <eritats% El silenci dins

la meditaci) Fudista s'ent;n com a silenci de :ensaments, de sensacions, d'estat :s/uics, emocions,

idees +desidentiicaci) d'auests. :er tal de Fuidar el nostre Fuit estructural i arriFar a contem:larlo,

car ;s sagrat, i auesta ;s la inalitat de la meditaci)%

2%%-% <9$A CM@>9T8#9A

Per u el Fudisme ;s una religi) si no :arla de $;u Peru no :arla de $;u 3 tal de maniestar lase(a transcendncia, :eru encamina igualment ca: a l'aFsolut%

18




UNITAT 3LES TRADICIONS R ELIGIOSES D'ORIGEN XINÈS

%1% ES #JZE>S $E A #E9Z9 Q9>ESA

AFans de res, cal tenir en com:te una srie d'as:ectes ue determinen la religiositat i la cultura 3ine

ses% a gran diicultat a l'*ora d'a:ro3imarnos a la cultura 3inesa ;s ue ens troFam da(ant una cultura

molt marcada encara :er l'entorn natural, et ue ueda :atent ins i tot en l'escri:tura, car l'estructura

ling\/stica no ;s ontica, sin) :ictogrmica, intenta er una :intura de la realitat i traduirla en una

idea%

Auest et ;s im:ortant :eru en la cultura 3inesa no :oden entrar termes estrangers, car el :rocedi

ment :er transcriure un terme, :er e3em:le, aleman, es Fasa en transcriure cada onema en :ictogra

mes, el ue genera una :araula aFsurda i a ue es noti tot d'una ue ;s un estrangerisme% [s :er ai3ò

ue la cultura 3ina *o t; molt mal de er assimilar conce:tes ilosòics estrangers% [s :er ai3ò ue el

:ensament 3ins *a estat sem:re en un allament ling\/stic i en una diicultat reticent d'integrar conce:

tes ilosòics estrangers, el ue im:edei3 un dileg cultural%

Cal tenir en com:te tamF;, ue a m;s d'un allament cultural, la Qina es troFa tamF; en una situaci)

d'allament geogric, car la Qina ;s un continent en si matei3, la Qina sols *a tengut contacte amF ccident :er \estions :urament econòmiues s%

El :roFlema d'auesta llengua ideogramtica ;s l'escassa ca:acitat aFstracti(a, :erò auesta diicul

tat no im:ossiFilita ue la cultura 3inesa aci una a:ortaci) consideraFle a la cultura i a l'es:iritualitat,

sols ue *a donat lloc a un altre ti:us d'es:iritualitat, distinta% Els 3inesos, car no tenen auesta ca:aci

tat aFstracti(a, em:ren les narracions com aFstraccions, et ue *a :ro(ocat ue uan s'*an intentat in

ter:retar auests relats :aradigmtics en la cultura occidental, s'*a donat lloc a malentesos%

a tradici) 3inesa no es caracteritGa :er *a(er :rodut tractats sistemtics com en la ilosoia rega,

sin) ue m;s a(iat *a :rodut grans uantitats de narracions, soFretot cinc narracions ue *a organitGat

el conucianisme% "istòricament, Qina *a intentat mantenir i recu:erar continuadament la se(a tradici)

*istòrica%

19




>o es :ot oFlidar ue dins el m)n 3ins no *i *a una dierenciaci) similar a la del llenguatge indo

euro:eu o el sanscrit entre matriaes:erit, entre cosnima, entre allò di(/ i allò *umI al :arlar d'es:i

ritualitat 3inesa, :arlam d'una es:iritualitat ue mai se se:ara de la naturalesaI Qina no ent;n una es:iri

tualitat se:arada dels ritmes naturals%

Els 3inesos no conceFen una dualitat de ti:us cosnima, :erò s/ ue com:ten amF una noci), la no

ci) del bingbang% El bingbnag no s'ent;n com a o:osici) sin) com a alternanLa, :ers:ecti(a ue sols

:odien em:rar les cultures agr/coles, degut u la cultura 3inesa est allada i ermada als ritmes telDl4

rics, degut ue ;s una cultura molt :oc indi(idualista i amF gran sentit colDlectiu, Oa ue *a tengut la ne

cessitat d'aglutinar masses :er tal de crear oFres araòniues% 'indi(idualisme occidental no *a encai

3at dins Qina, :er ells la societat t; un sentit social%

Qina res:ira amF dos :ulmons com:lementaris, Oa :resents des dels inicis de la *istòria 3inesa, d'en

L ue, al s% 9Q aC, amF la dinastia *ou, nei3en les grans escoles de :ensamentH conuciana i taoista%

Al s% 9Q, auestes dues escoles encara no esta(en conigurades com a tals, :erò els seus :ilars Oa

s'esta(en assentant amF els mestres de l'oracle i els 3amans% El :er/ode en u s'acaFaran de ormar, du

rant els segles < i <9 aC ser un :er/ode de gran riuesa es:iritual a escala gloFalH a Qina es ormaran

les dues escoles :rinci:als, a l'Jndia a:arei3er el 7udisme i a ccident es desen(olu:ar la ilosoia

grega%

M;s enda(ant, entrar dins la Qina el Fudisme, :erò com ue els 3inos no :oden digerir conce:tes

e3tra3inesos, *auran de mastegar UtransormarV el Fudisme i l'e3:licaran amF temes i e3:ressions con

ucionistes i taoistes, el ue donar lloc a un Fudisme molt original, el Fudisme /han, ue uan arriFi

al &a:) es transormar en el Fudisme 0hen%

Però ser soFretot amF la dinastia "an, durant els segles 999 i 99 dC, uan els dos :ulmons es desen

(olu:aran al m3im, Oust en el moment en u irrom:i en la *istòria l'im:eri 3ins%

%2% P#9>C9P9S !>AME>TAS $E 'ESCA C>!@C9A>A

En el conucianisme es a di/cil imaginar una igura originadora +Conuci. sagrada i ue transmet;s

1:




la se(a doctrina :er escrit, sin) ue es transmet;s oralment% Conuci no (e a can(iar el m)n, sin) ue

transorma el sentit de la *istòria :erò no ;s sagrat +tal i com *o entenem nosaltres.%

El conucianisme recoll/ els lliFres en cinc colDleccions, 5 clssics ue m;s tard deri(aren uatreclssics m;s%

1. /hun1uiu$ XPrima(era i tardorY% ConOunt de te3tos ue recullen memòries *istòriues%

2. Shi&ing$ X:oesiaY% liFre de les odes o de les canLons, :art musical%

. Shu&ing$ XdiscursosY%

-. !&ing , XcerimòniesY% Tot seguit de rituals :er a ualse(ol cosa%

5. 2i&ing , XmutacionsY% $'auest conOunt se n'*an e3tret dos ca:acitat ue *an agaat inde:endncia%

a. #a Hiao, Xgrn cinciaY%

F. 0hong 3ong , X:erse(erar en el centreY% [s l'eui(alent de la messotes aristotlica% [s la no

ci) m;s im:ortant del conucianisme% &untament amF la noci) de 2i +rite., ue encara ue

:ot conduir al ritualisme Fuit, si s'inter:reta tal i com *o conceFia Conuci, :ot ser molt in

teressant% Mentre *om :erse(eri en el centre, esde(indr noFle +noFlesa tica., si *om s'en

trega a l'e3c;s o al deecte, esde(indr (ulgar% '*ome noFle *a d'estudiar el 2i, els rituals,cerimònies%%%

'escola conuciana t; els seus or/gens en els mestres de l'oracle, ue eren els encarregats de contac

tar amF l'es:erit dels a(ant:assats, mitOanLant una tcnica 3ina +3$. ue consistia a escriure soFre clos

ues de tortuga% M;s enda(ant an e(olucionant ca: a la sacralitGaci) de la societat, de manera ue es

de(ingu; condici) :er a troFar sentit a la (ida%

Primerament, la noci) onamental del conucianisme era el Shang-#i +XA(ant:assat de daltY. i e(oca(a la igura d'un :rimer a(ant:assat del ual :ro(e la societat% $'au/ en (e la se(a :osterior sacralit

Gaci), la reerncia sagrada del colDlectiu, del ual :ro(e el conei3ement% Shang-#i no ;s m;s ue un

:rimer a(ant:assat ele(at a la categoria sagrada ue desemFoca en la sacralitGaci) de la societat%

1;




Shang-#i m;s en(ant ser suFstitut :er Tian, una mena de noumen des:ersonaliGat% Tian ;s la igura

sagrada de Shang-#i :erò ue Oa *a :erdut la :ersonalitGaci), des:ersonalitGatI :erò Tian no t; ca: sen

tit :er al taoisme, sin) ue m;s a(iat el t; el Tao%

Els 2i +rituals., mitOanLant l'*Fit, ens aOuden a er auest treFall de 0hong-3ong +:erse(erar en el

centre.% Auest 0hong-3ong , auest terme mig, (aria en unci) de cadasc4, ;s la (irtut entre els o:osats

de cadasc4% Auest :roc;s de centrament no es :odr relitGar si*omno conei3 el rite, car sense *Fit no

*i *a (irtut + Aristòtil.%

Els 2i declarenH X$ol :er un :areH 2 diesY, :erò i si Oo en (ull er 0 minuts 9 si Oo en (ull er una

setmana Ai3ò ens (ol dir alguna cosaH X9 si som massa de:endent d'un :areY% El rite aOuda a :erse(e

rar% El rite aOuda a agaar un *aFit (irtu)s +ue cadasc4 *a de saFer uin ;s., aOuda a er una :edagogiade la (irtut, ens d)na una m3ima moral ue ens aOuda a :erse(erar en el centre%

En la nostra societat, en una societat deritualitGada, en una societat en la ue s'*a :erdut el reerent

moral, tamF; s'*a :erdut la conducta moral%

a (irtut no (e d'ensenar acti(itats, sin) de generar *Fits, i auests *Fits s'assimilen mitOanLant el

ritual%

%% E TA9SME $E TA

2<




En el taoisme troFam un lliFre :rinci:al, 2ao-Ts4, un lliFre des:ersonalitGat ue distingei3 entre Ta-

o%ia +:rctiues religioses :o:ulars. i Tao%iao +:art m;s ilosòica del taoisme.% "i *a un altre lliFre

tamF;, anomenat /huang-Ts4% S)n lliFres atriFuts, atriFucions, l'im:ortant no s)n les igures ue re

:resenten els seus autors, sin) ue oren recollits :er les di(erses escoles%

a noci) de #ao ;s una noci) molt esui(aH ineaFle i ine3:ressaFle%%% com el Brahman de les Ua-

nishads, insi tot de manera m;s accentuada% El #ao ;s auell ons darrer ue :ermet ue els sers :u

guin ser% Si els sers s)n uelcom determinat, el dao ;s uelcom indeterminat + Aeiron d'Ana3iman

dre.% El #ao no ;s un ent, ;s l'origen dels altres ents, car l'aFsolut no :ot ser un ent%

a (irtut consistei3 en seguir el TaoI i :er acostarse al Tao, :er tenir e3:erincia del Tao$ cal acos

tarse a la dinmica del 5ei-5u-5ei, Xactuar sense actuarY%

a realitat est tra(essada :el Tao +reerncia amF l'aFsolut, suer netti netti., com:letament inea

Fle i inaccessiFle al :ensament, :erò accessiFle des d'una actitud, la del 5u-5ei +noactuar., dei3ar ac

tuar els ritmes naturals% El taoisme ens :ro:osa a:rendre dels ritmes naturals, la matei3a interacci) ue

*om a amF la se(a realitat *auria de ser com:araFle amFla interacci) de la naturalesa, :acientment%

Tres ases de (iure el 5u-5ei%

1. 5u-5ei e:istemològicH X'erudit ;s el ue mens sa:Y% Acumular conei3ements no eui(al a sa(iesa% El ue a el sa(i ;s l'*a(er interioritGat el conei3ement% Erudit no ;s el matei3 ue sa(i,

com m;s conscient som de la me(a ignorncia, m;s sa(i som% Auell ue demostra als altres la

se(a soFreaFundncia d'inormaci), no actua d'acord amF el Tao + socratisme 3ins.%

2. 5u-5ei ticH actuar res:ectant els ritmes de la naturalesa%

. 5u-5ei :ol/ticH

Auest 5u-5ei no ;s XnoerY, sin) una altra manera de er +:ensar, oFrar%%%. ue intenta aOustarse elm3im :ossiFle d'es:ontanetat als rites naturals%

21




UNITAT 4EL JUDAISME POST-BÍBLIC

-%1% !#MAC9 9 C>S9$AC9 $E &@$A9SME PST7J79C

-%1%1% 9 >T#$@CC9 "9STB#9CA

AmF la destrucci) del Tem:le, els Oueus :erden el culte sacriicialI i amF el setge de &erusalem, un

raF/ aconseguei3 esca:ar i estaFlir una escola raF/nica% boc*anan Fen accai, ai3/ s'anomena(a auest

:ersonatge, mantenia l'o:ini) de ue mentre no desa:aregu;s l'estudi de la tor, el :oFle Oueu no desa

:arei3eria encara ue *agu;s estat arrasat militarment% Per tal de mantenir una instituci) ue actus

com a autoritat religiosa indiscutida i com a triFunal de Oust/cia, bouc*anan organitG Fai3 la :residn

cia d'un :atriarca, un sanedr/ +assemFlea o consell de sa(is.%

$es:r;s de la segona guerra contra els romans, iniciada :er 7ar `oFa el 12 i acaFant en catstroe

el 15, l'em:erador Adri su:rim/ el sanedr/ i :ro*iF/ Fai3 :ena de mort l'estudi de la Tor i el culte%

'autoritat del sanedr/ ou restituda +i ins i tot augmentada. amF el successor d'Adri i a :artir d'auest

moment, les decisions del sanedr/ oren reconegudes en tota la dis:ora +dis:ersi) de Oueus arreu del

m)n.%

!ou en auest :er/ode en el ue s'elaForaren les estructures onamentals del Oudaisme normatiuH la :eregrinaci) a &erusalem i els sacriicis del tem:le oren suFstituts :er l'estudi de la lei, l'oraci) i la :ie

tatI actes religiosos ue :odien ser e3ecutats en ualse(ol sinagoga de les ue *i *a(ia re:artides :el

m)n, ada:tant el culte a la no(a situaci) del OudaismeH la dis:ora%

Per tal de reunir totes les tradicions orals soFre les inter:retacions de l'Escri:tura, les :rctiues ritu

als i les \estions Our/diues, el raF/ &ud les com:il en el Mishn6% En auest te3t no *i (eiem es:eran

ces messiniues ni es:eculacions contem:ornies, talment com si no tengu;s en com:te la *istòria

contem:ornia, :erò en can(i recull ins als m;s insigniicants detalls dels rituals e3ecutats :er tal de

santiicar l'oFra còsmica i la (ida social, indi(idual o amiliar% Parei3 ser ue $;u, el $;u de ,a hist7ria,

roman indierent a ellaI la sal(aci) messinica *a uedat sus:esa :er la santiicaci) de la (ida Fai3 la

direcci) de la lei%

22




a Mishn6 :erseguei3 uniicar i reorLar el raFinisme, i en darrera instncia, assegurar la su:er(i(n

cia del Oudaisme i :er tant, la integritat del :oFle Oueu en tot lloc en el ue es troFa dis:ers%

AmF la :uFlicaci) de la Mishn6, s'nicia el :er/ode dels amoraites, caracteritGat :er intentar ada:tar el

Oudaisme als dierents amFients socio:ol/tics de la *istòria :er mitO del Ta,mud % El Ta,mud ;s el con

Ount de la Mishnad i els seus comentaris i cont; codis de com:ortament, ensenances tiues i reliogio

ses% a :rimera redacci) ou duita a terme a &erusalem i la segona a 7aFilònia, ciutat ue amF l'aFolici)

del :atriarcat de Palestina el -2? esde(engu; el centre m;s im:ortant de la dis:ora

Totes les comunitats acce:taren l'autoritat dels gaons, ue eren mestres es:irituals, Outges i re:resen

tants del :oFle da(ant $;u, iniciantse ai3/ el :er/ode dels gaonim l'an 6-0, :er/ode en el ue el Ta,-

mud era reconegut com a ensenanLa autoritGada del raFinisme, del Oudaisme normatiu, Oudaisme uees :ro:ag a tra(;s de les escoles i els triFunals% El culte sinagogal +:regries, :roessions de e i Fene

diccions. suFstitu/ els sacriicis del tem:le

Però el tradicionalisme se(er i radical im:osat :els gaonim suscit certes reaccions antiraF/niues%

Algunes oren r:idament re:rimides, :erò altres, com la dels %araites, ue reFutOa(en la lei ral i

:ro:ugna(en un atent e3amen de la 7/Flia :er tal de recu:erar la doctrina i la legislaci) autntiues, a

m;s del retorn a Palestina, :ro(ocaren ue els gaonim reaccionassin redactant codis i manuals ue re

orLassin el raFinisme%

-%1%2% PE#J$E TA>>A9TAH S% 999 $C

=ri-er "er'#de .#r-at "er ra,ins tannaites 6que "arlen$ que ensen>en7 Sn els que +an des del s I

.ins al .inal del s II ? III 694 ? 22< d@7

A lan> 94 es dna el .i de la resistn(ia 1<<< resistents es re.u0iaren a la .#rtalesa de Basada "er

"r#te0irse dels r#-ans$ "er/ quan aquests la (#nqueriren$ els tr#,aren t#ts -#rts$ s)a+ien suC(idat

A lan> 9< es destruei% el te-"le de erusale-$ que n# s#ls era un ll#( de (ulte$ sin que ta-,! era

aquell ll#( #n )i )a,ita+a D!u$ "el que es +a a)+er de "ensar quian era la n#+a .#r-a de su,stituir el u

dais-e sense la "resn(ia de D!u en el te-"le Els ueus a tenien e%"erin(ia en re(#nstruir la se+a re

li0i$ a )# )a+ien .et anteri#r-ent quan es d#nà el desterra-ent ,a,il/ni($ "el que sa,ien (#- a.r#n

23




tarse a una n#+a le(tura del la "resn(ia de D!u ara que a n# )i )a+ia te-"le

Des"r!s de la se0#na re+#lta$ la de 132 ? 138$ la re+#lta de Far#,a$ n# quedà ni rastre el te-"le

A "artir del 138 a n# queda (a" "resti0i del te-"le ni del udais-e tal i (#- el (#nei%e-$ t#t i que a"artir del 9< a sestà (#-enant a re(#n.i0urar$ "erqu a .inals del 9< a )i )a reda(tat el te%t del

Misná$ que dna una n#+a identitat al udais-e

Sense te-"le$ n# )i )a sa(ri.i(is$ sense sa(ri.i(is$ n# )i )a sa(erd#ts El sa(ri.i(i serà su,stituCt "er la

T#rà El Te-"le serà su,stituCt "er la Sina0/0a (#- a (#-unitat$ D!u )a,itarà en al (#-unitat El sa

(erd#t serà su,stituCt "el ra,'$ "er lintr"ret de la T#rà

-%1%% PE#J$E AM#A9TAH S% 999< $C

Durant el "er'#de a-#raita i 0a/ni($ els ueus sanaren esta,lint s#,ret#t a Fa,il/nia$ s#,ret#t a "ar

tir del s d@J t#t i que ta-,! )i )a+ia un altre 0ran .#(us$ el "atriar(at de =alestina$ "er/ quan aquest

desa"arei%!$ .#u Fa,il/nia que es (#n+ert' en el (entre de Fa,il/nia i el seu (a" esde+! el (a" del uda

is-e$ -!s i-"#rtant que qualse+#l ra,' que +isqu!s a =alestina Ales)#res (#-"ta- a-, d#s (entres de

0ra+etat Terra Santa i Fa,il/nia$ "ri-er Terra Santa i des"r!s Fa,il/nia

-%1%-% PE#J$E SA7#E@ 9 ZA

Els sa,#reus sn uns ra,ins de transi(i entre a-#raites i 0a#ns

-%2% E &@$A9SME A SE!A#A$

B!s enda+ant$ el (entre del udais-e es traslladà a Se.arad$ que era (#- ells an#-ena+en Es"an>aJ

t#t i que el 14;2 .#ren e%"ulsats dEs"an>a 6i arreu del -n7 Aquesta e%"ulsi .#u "er ells -#lt "it#r

que la de Fa,il/nia

24

Apunts d'Història de Les Religoins

Documents

Transcript of Apunts d'Història de Les Religoins