Apunts d'Història de La Filosofia Antiga i Medieval

8/16/2019 Apunts d'Història de La Filosofia Antiga i Medieval

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-dhistoria-de-la-filosofia-antiga-i-medieval 1/52

HISTÒRIA DELA FILOSOFIA

ANTIGA IMEDIEVAL

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

!istòria de la "iloso#ia Antiga i Medie$al, %r& oan Carles C(no$as Miranda



HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ANTIGA I MEDIEVAL

ÍNDEX

1& Cosmologia )resocr(tica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11&1& Tales de Milet&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11&2& Anna*imandre&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11&+& Ana*mens&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21&-& Pitagòrics&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21&5& El missatge d'!er(clit&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21&6& .'/ de Parmnides i de Meliseu&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&51&& Em)docles d'Agrient&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&61&& Ana*(gores&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1&3& Atomistes&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

2& Els so#istes&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&32&1& 4ntroducci&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&3

2&2& Prot(gores&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&32&+& !i)ies&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&102&-& orgies, el darrer so#ista&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&102&5& Conclusi&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&10

+& El sistema )latònic&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11+&1& 4ntroducci&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11

+&1&1& Biografia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11+&1&2& Bibliografia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&11

+&2& E)istemologia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&12+&2&1& El coneixement no és la percepció sensible&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&12+&2&2& Els nivells de conèixer &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1+

+&2&+& El mite de la caverna&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&15+&+& "iloso#ia moral i model di$ de la #elicitat 7umana&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&16

-& Aristòtil i el 8enit de la #iloso#ia grega&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1-&1& 9ida i o:ra&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1

-&1&1& Context &&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1-&1&2& Vida&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&1-&1&+& Obra&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&13

-&2& .a #iloso#ia )rimera; causalitat i energeia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&21-&+& .a reconstrucci aristotlica de la unitat 7umana&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&2+-&-& .'tica eudaimonista&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&2-

5& .a no$a singladura de la #iloso#ia 7el<lenstica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&265&1& "actors =ue determinen el tr(nsit ca) a la #iloso#ia 7el<lenstica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&265&2& .'e)icureisme; canònica, #sica i tica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&2

5&2&1& Canònica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&25&2&2& Física&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&25&+&+. tica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&23

5&+& .'esto>cisme&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&23




5&+&1. !ògica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&235&+&2. Cosmologia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+05&+&+. tica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+15&+&-. Evol"ció estoicisme&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+1

5&-& Com)araci ti=ues&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+2

6& El ?etorn de la Meta#sica am: Plot&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&++6&1& 4ntroducci&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&++6&2& 9ida i o:ra de Plot&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&++

6&2&1. Vida&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&++6&2&2. Obra&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&++

6&+& .a meta#sica de l'u&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+-

& .'encontre del cristianisme am: la #iloso#ia @rega en el )ensament de Sant Agust&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+6&1& Conte*tualit8aci&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+6&2& 9ida i :ra&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+

&2&1. Vida&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+

&2&2. Obra&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+&+& 4nterioritat&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&+3&-& E)istemologia&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-0

& El ?enai*ement Carolingi&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-2&1& El renai*ement carolingi&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-2&2& oan Escot&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-2&+& Sant Anselm&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-+

3& .'escol(stica&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-53&1& 4ntroducci&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-53&2& Com)araci de les dues escoles&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-5

3&+& ona$entura&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-53&-& Sant Tom(s&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&-




1& CSM.@4A P?ESC?BT4CA

1&1& TA.ES %E M4.ET

s considerat el )rimer $ertader #ilòso#& "ou un #ilòso# i un cient#ic )r(ctic& Dai* so:re la )rimera

meitat del segle sis i mor a mitFans dGa=uest segle& Aristòtil a#irma en #etafísica la teoria de Tales de

=ue la Terra es tro:a so:re lGaigua i =ue lGelement =ue origina la realitat s Hallò 7umitI Jel =ue )odr K

em entendre com a aiguaL& SG7a de tenir en com)te =ue els mites J7e:reus, egi)cis&&& L =ue en$olta$en

Tales e*)lica$en l'origen de la realitat a )artir de lGaigua, )el =ue Tales sols racionalit8( a=uesta idea,

no lGin$ent(&

El =ue #a a Tales un gran )ensador, s =ue es )regunt( la naturalesa ltima de tot i =ue conce: Hles

cosesI com a can$iants #ormes dGa=uest element ltim& SeGl considera el )rimer #ilòso# grec )er=u

conce: la unitat en la di$ersitat i intent( e*)licar =uin #ons immuta:le )ossi:ilita$a els can$is&

Co))leston destaca =ue Tales dna el salt del mite ca) a la cincia, ca) a la racionalit8aci de tot

allò mitològic&

1&2& A DDAN4MAD%?E

Se li atri:uei* l'ela:oraci dGun )l(nol )er a na$egar en el mar Degre, el )rimer ma)amundi, Fa =ue$olia redactar una 7istòria del mn, tot i =ue sols en conser$am el )rinci)i dGa=uesta 7istòria& Al igual

=ue Tales, Anna*imandre cerc( lGelement )rimordial de tota la realitat, )erò no o)t( )er lGaigua Fa =ue

o:ser$( =ue lGaigua tenia contraris com $a)or, gel&&& )el =ue no )odia ser lGelement :(sic& Anomena a

a=uest element :(sic $rstoff , un element no de#init =ue no s ca) de les coses e*istents& Ouelcom in#iK

nit dGon )rocedei* tota la realitat; ni aigua ni ca) altre element&

.es irru)cions dGun element so:re un altre sn )resentades )er Anna*imandre com inFustcies, i

a=uestes inFustcies es re)aren al ser a:sor:it a=uests elements )er lG4ndeterminatK#oraKlmits&

En =uant a lGorigen de la $ida, a#irma =ue sorgei* del mar i =ue la #orma dels actuals sers $i$ents s

resultat de la se$a )rogressi$a ada)taci al medi en el =ue $iuen, #ins i tot de#ensa =ue lG7ome nei*

dGanimals dGaltra es)cie&

1




1&+& A DANMEDS

Considera lGaire lGelement )rimognit de tota la naturalesa, )erò no com a =uelcom #sic sin com a

=uelcom =ue al igual =ue a lG7ome, )ermet Hres)irarI al cosmos, =ue lGoxigena, =ue li )ro)orciona un

in#lu*e $ital, el =ue di$init8a lGaire& Ai*ò no re)resenta un retrocs res)ecte a Anna*imandre, sin una

$isi di#erent& A=uesta conce)ci no s una idea com)letament inno$adora, sin sols una 7erncia

dGuna llargussima 7istòria mitològica, dGuna cosmogonia =ue di$init8a lGaire&

Am: la caiguda de la ciutat de Milet, caigu tam: lGescola de Milet, am: el =ue les teories )rò)ies

dGa=uesta escola )assaren a coni*erKse com a teories dGAna*mens& "oren )ensadors =ue cercaren el

)rinci)i de la realitat, allò immuta:le =ue )ermetia el can$i, )erò alerta, no eren materialistes, cercadors

dGallò #sic, sin =ue eren meta#sics, sols =ue encara no com)ta$en am: el llenguatge a)ro)iat )er a

de#inirK7o ni un )assat #ilosò#ic, sin =ue ells sn els creadors dGa=uest )assat a )artir dels mites am: el

=ue nosaltres contam& Sn )ont entre mite i logos&

1&-& P4TA@Q?4CS

Els Pitagòrics no eren sim)les seguidors de Pit(gores, sin =ue constitu>en una societat religiosa asK

ctica& .a societat )itagòrica re)resent el renai*ement religis de lG)oca, tot i =ue cal remarcar el seu

car(cter cient#ic& Possi:lement els )itagòrics ado)tassin gran )art de les idees dels Qr#ids, so:retot la

teoria de la transmigraci de les (nimes& s a dir, el )itagorisme no s ms =ue una integraci de la

)ers)ecti$a òr#ica am: la $isi matem(tica, =ue esta$a molt di$init8ada, el =ue )ermet a=uesta inteK

graci& .a comunitat )itagòrica $a ser intensament )erseguida i sG7agu de des)laRar des de ònia ca) a

4t(lia &

.a $isi )itagòrica de les matem(ti=ues esta$a caracterit8ada )er un caire de )er#ecci, els nmeros

descriuen una realitat )er#ecte i ordenada i 7om, al ser ca)aR de )ensar matem(ticament com)artei*

a=uesta ca)acitat am: =uelcom di$& Plat ado)tar( a=uesta $isi& Pel =ue )odem a#irmar =ue en certs

as)ectes, Plat era un )itagòric& Els )itagòrics identi#ica$en cada cosa am: un nmero,

1&5& E. M4SSAT@E %'!E?BC.4T

!er(clit nas=u a #es entre el 50- i el 501 A&C& !ome de car(cter melancòlic, al =ue li agrada$a

2




$iure en solitari, des)reci( els grans )ersonatges del )assat, com !ermedor i !omer& Tot i =ue molta

gent el conei* )er lGa#irmaci HTot #luei*I, a=uesta ni s el nucli del seu )ensament, ni s una idea oriK

ginalment se$a& .a se$a contri:uci a la #iloso#ia $a ser la se$a conce)ci de la unitat en la di$ersitat,

de la di#erncia en la unitat, tot s u, i el tot no lGentenem com una suma de )arts, sin com a =uelcom=ue est( )er damunt dGai*ò entre =ue )er Ana*imandre la guerra dels o)osats a)arei*ia com a =uelcom

desordenat =ue taca$a la )uresa de lG/, )er !er(clit, s essencial a lG/, el tot sols )ot e*istir en la tenK

si dels contraris, el mn es mant esta:le )el con#licte de les )arts& 9a ser el )rimer autor =ue intent(

crear un sistema =ue 7o e*)lic(s tot& Heràclit cerca aquella realitat última que es sosteta so!re el

co"licte #els cotraris&

Per a !er(clit, idò, la realitat s una, al matei* tem)s s mlti)le, i no sols de #orma accidental, sin

essencialment& A=uest u =ue constituei* tota la realitat s el #oc i encara =ue a )rimera $ista )ugui )aK

ri*er un desig dGa#irmar un $rstoff distint, 7a$ia una altra ra, #onamental en la se$a #iloso#ia, =ue

lGim)uls( a #i*arKse en el #oc&

El #oc $iu alimentantKse dGuna matria 7eterognia a la =ue consumei* i trans#orma en s i sense

a=uesta )ro$isi de matria, es mor, de manera =ue la se$=a e*istncia de)n dGa=uesta HtensiI& !er(K

clit a#irma =ue el #oc constituei* totes les coses, )erò s a=uestes coses en una constant tensi dGe*tinK

ci& A ms, distingei* en el )rocs del #oc dos camins; lGascendent i el descendent, mitFanRant els =uals

es #orma tot el cosmos& .a $a descendent s la =ue seguei* el #oc =uan es condensa, con$ertintKse en

aigua, la =ual al congelarKse es trans#orma en terra& .a $ia ascendent s la =ue seguei* la terra al li=uarK

se, con$ertintKse en aigua i dGa=uesta tot el dems, Fa =ue ell atri:uei* =uasi tot a lGe$a)oraci de la

mar& El #oc 7o constituei* tot, Fa =ur tot )ot ser aliment del #oc, tot es )ot cremar, )erò el #oc sem)re roK

man constant& Am: ai*ò es $ol dir =ue el #oc s tam: un element sim:òlic, no sols un element de la #K

sica&

Per tal dGe*)licar lGesta:ilitat en =ue es tro:en les coses en el mn tot i ser #oc i tro:arKse en un conKtnu #luir, !er(clit a#irma =ue tota su:st(ncia de cada les coses es trans#ormen en #oc i el #oc en totes

les coses, de manera =ue mentre la su:st(ncia de cada matria sem)re est( can$iant, la =uantitat total

dGa=uestes es)cies de la matria roman sem)re constant& Am: ai*ò, !er(clit no sols )retn e*)licar la

relati$a esta:ilitat de les coses, sin tam: la $aria:le )re)onder(ncia dGuna classe de matria so:re les

3




altres, )re)onder(ncia =ue acusa a les Hdistintes e*7alacionsI, de manera =ue lGe*7alaci :rillant, al inK

#lamarKse en el cercle del Sol, )roduei* el dia i la )re)onder(ncia de lGe*7alaci o)osada, la nit&

.Gintens com:at de lGuni$ers i la relati$a esta:ilitat de les coses, deguda a les di#erents )ro)orcionsdel #oc, Funtament am: l'e=uili:ri dels dos camins, constituei*en lGHoculta 7armonia del CosmosI, de

manera =ue 7i 7a una 7armonit8aci de les tensions o)osades, so:re la =ue es :asa lG/& !er(clit anomeK

na a a=uest /, %u i sa$i& %u s la ?a uni$ersal, =ue su:Fecta a tots els sers a una unitat i determina

el constant can$i de lGuni$ers& .a ra 7umana s un moment, una contracci i canalit8aci dGa=uesta

?a uni$ersal, i 7om 7a dGes#orRarKse )er tal dGaconseguir un )unt de $ista ?aona:le& s a dir, les (niK

mes 7an de lluitar )er ele$arKse so:re els mons )articulars del HsomniI al mn com de la H$igil(nciaI,

al mn com del )ensament i de la ra& Per tant, en luni$ers 7i 7a una ?a immanent, de la =ue serien

encarnacions im)er#ectes les lleis 7umanes& %e#ensant a=uestes idees, !er(clit )re)ar( el cam ca) als

ideals uni$ersalistes de lGestoicisme&

Com =ue els estoics 7a$ien aga#at coses dG!er(clit i sostenien la tsis dGuna con#lagraci uni$ersal

)eriòdica, a=uesta sG7a atri:u>t erròniament a !er(clit& En )rimer lloc, a=uesta atri:uci s errònia )erK

=u s lògic =ue si totes les coses sG7an dem resoldre a#irma =ue lG/ s sem)re mlti)le i Em)docles,

=ui de#ensa =ue lG/ s u i molts alternati$ament& s clar =ue )odria ser =ue lGe$ident contradicci no

lG7aguessin $ist ni !er(clit ni Plat, )erò com =ue lGe$idncia )atentit8a =ue !er(clit mai sosten

a=uesta tsi, no s raona:le atri:uir a Plat un descuid en a=uesta matria& Pel dems, )arei* ser =ue els

estoics #oren els )rimers en atri:uir a=uesta idea a !er(clit&

En =uant a la doctrina de la unitat en la di#erncia, s )atent =ue 7i 7a una )luralitat, )erò tam: 7o

s =ue 7om sGes#orRa )er o:tenir una $isi com)rensi$a =ue a:ar=ui i $inculi totes les coses, car les coK

ses sn intrnse=ues i mtuament de)endents, #ins i tot lG7ome, am: la se$a (nima immortal, de)n de

la resta de la creaci& Però tot i =ue lG7ome cerca una unitat, sGenganaria si lGa#irm(s )er so:re de la )luK

ralitat& .a unitat =ue $al la )ensa aconseguir s una unitat en la di#erncia, una identitat en la di$ersitat&/n clar e*em)le dGai*ò nGs lGuni$ers& )(g -+U&

!er(clit i )ro:lema del mal, 7o soluciona a#irmant =ue no s un )ro:lemaU& Co))leston conclou ciK

tant a !egel, =ui a#irm( =ue encara =ue desitFarem )oder FutFar al dest de manera =ue sols es conserK

4




$(s el millor, el =ue dG!er(clit 7a arri:at #ins a nosaltres s digne de tal conser$aci&

1&6& .'/ %E PA?MVD4%ES 4 %E ME.4SE/

Dascut a #inals del S 94 A&C& Parmnides #ou lGautntic #undador de lGescola ele(tica des dGun )unt

de $ista 7istòric i #ilosò#ic& .a se$a o:ra es tro:a escrita maForit(riament en $ers i la se$a doctrina es

)ot resumir en =ue el Ser, lG/, és i lGesde$enir, el can$i, sols s una il<lusi, car si =uelcom comenRa a

ser, o )rocedei* del Ser, o )rocedei* del DoKSer& Si $e del Ser, ales7ores Fa és i no comenRa ales7ores a

ser, mentre =ue si )rocedei* del DoKSer, no s res, car del noKres no en )ot sortir res& .Gesde$enir s, )er

tant, il<lusori& El Ser sen8illament és i s /, car la )luralitat s tam: il<lusoria&

Parmnides recalca la radical distinci =ue 7i 7a entre el cam de la $eritat i el cam de la creenRa o

la o)ini i )ossi:lement el cam de la o)ini re)resenti a la cosmologia )itagòrica, s a dir, a=uest disK

tinci s un re:uig a una #iloso#ia determinada )er tal de de#ensar una altra #iloso#ia determinada& El reK

:uig de Parmnides a la #iloso#ia )itagòrica i a =ualse$ol =ue se li assem:li en a=uest as)ecte, s deu al

7a$er acce)tat els )itagòrics el can$i i el mo$iment, i car el can$i i el mo$iment sn #enòmens =ue

sGa)arei*en als sentits, al re:utFarKlos, Parmnides tanca el cam de les a)arenRes sensi:les& Per tant, )oK

dem a#irmar =ue Parmnides introduei* la distinci entre la ra i la sensi:ilitat, entre la $eritat i lGa)aK

renRa&

Però tot i ai*,no 7em de caure en la tem)taci dGa#irmar =ue Parmnides realit8( a=uesta distinci

)er tal dGesta:lir un sistema idealista, sin =ue ms a$iat 7o #eu )er esta:lir un sistema monista materiaK

lista en el =ue el can$i i el mo$iment son re:utFats com a il<lusoris& Sols la ra )ot a)re7endre la realiK

tat, )erò a=uesta realitat s material& Ai*ò no s idealisme, sin materialisme&

So:re la naturalesa del mn, Parmnides de#ensa =ue lGEnt, s a dir la realitat, s i no )ot no ser i

=ue lGEnt no $a ser )rimer )ossi:le, car del noKres no en )ot sortir res, sin =ue sem)re 7a e*istit, am:

ms e*actitud, HlGEnt sI& 4 deim ai*ò )er=u si =uelcom $e al ser, ales7ores o )ro$ del ser o del noser& Si )ro$ del ser, ales7ores no es dna un autntic $enir a ser, car allò =ue del ser )ro$ Fa s i en cas

de =ue diguem =ue )ro$ del noKres, el noKres Fa 7aur( de ser =uelcom car del noKres no en )ot sortir res

i a=u tro:am una gran contradicci& Ales7ores, lGEnt mai 7a comenRat a ser, sim)lement s, sem)re 7a

e*istit, i com =ue a=uest raonament s a)lica:le a tot ser, ales7ores mai res comenRa a ser& %Ga=uesta

5




manera, =ueden im)ossi:ilitats el can$i i el mo$iment, car si =uelcom can$i(s, no )odia )ro$enir del

ser, car Fa e*istiria ni tam)oc )ot )ro$enir del noKser, car del noKser no en )ot sorgir res&

Parmnides a#irma tam: =ue lGEnt s una realitat nica a la =ue no es )ot a#egir res, car si est(s diK$idit, 7auria dGesserK7o )er =uelcom distint a ell matei*, )erò al Ser no )ot di$idirKlo =uelcom distint

dGell matei*, Fa =ue #ora dGell no 7i 7a res& Di tam)oc se li )ot a#egir res, Fa =ue tot el =ue se li a#egs Fa

seria ser& %e la matei*a manera, s inamo$i:le i immuta:le, Fa =ue =ualse$ol can$i o mo$iment =ueden

e*closos& En =uant a la naturalesa de lGEnt, lGautor a#irma =ue s clarament material i de #orma es#rica&

Tot i =ue 7istòricament )arei* =ue Parmnides $a ser materialista, en realitat $a ser el )are de lGideaK

lisme, car el )rimer idealista, Plat, ado)t( la tesis de Parmnides re#erent a la immuta:ilitat del Ser i

identi#ic( el ser )ermanent am: la 4dea su:sistent i o:Fecti$a&

Cal remarcar =ue un dels dei*e:les ms destacats de Parmnides #ou Meliseu, =ui no acce)t( la docK

trina re#erent a la #initud es)acial de lGEnt, car si s #init, el ser estar( limitat )el noKres, )erò si al ser no

el limita res, s in#init i #init al7ora; #ora del ser no 7i )ot 7a$er el :uit&

1&& EMPV%C.ES %'A@?4EDT

Caracterit8at )er una intensi$a $ida )oltic i enre$oltat de mites, Em)edòcles, ciutad( dGAgrigent, no

intent( #er una no$a #iloso#ia sin =ue ms a$iat intent( consolidar i conciliar el )ensament dels seus

antecessors& Ado)t( de Parmnides, la tesi re#erent a =ue lGEnt s i s material i =ue no )ot ni*er ni ser

destruit, a#irmant =ue del noKres, no en )ot sortir res& En can$i, es di#erenci( de Parmnides en =ue ell

a#irma$a lGe*istncia del can$i, )el =ue 7agu de tro:ar la manera de conciliar el can$i am: la im)ossiK

:ilitat del ser de ser creat ni destru>t, i 7o #eu declarant =ue els o:Fectes comencen a ser i dei*en de ser,

)erò estan com)ostos de )artcules materials indestructi:les, la su:st(ncia&

A di#erncia dels #ilòso#s anteriors, =ui a#irma$en =ue totes les coses es tro:a$en constitu>des )er aiKgua o aire, =ue al7ora es )odien con$ertir en una altre matria, Em)edòcles de#ens( =ue e*istien =uatre

es)cies #onamentals de la matria o elements; aire, aigua, terra i #oc& A=uests elements consten de )arK

tcules immuta:les i ltimes, =ue al ser com:inades entre s donen lloc als o:Fectes concrets del mn&

Ouan a=uestes )artcules es se)aren, el ser dei*a dGe*istir, )erò les )artcules no&

6




En =uant a la creaci dels o:Fectes, Em)edòcles a#irma$a =ue es de$ia a dues #orces o)osades,

lGAmor i lGdi, o lG!armonia i la %iscordia i =ue a=uest )rocs es duia a terme en cicles )eriòdics& Al

comenRament dGun cicle, els elements es tro:en tots mesclats entre s i el )rinci)i )redominant s

lGAmor i al tot se lGanomena Hdu :ene>tI& Però =uan lGdi sGa)odera de la situaci, sGinicia el )rocsdisgregador, arri:ant a la se)araci com)leta unintKse totes les )artcules del matei* element entre si&

Però al #inal, lGAmor inicia de nou la se$a o:ra, originant el gradual mesclarKse i unirKse dels di$ersos

elements, #ins =ue totes les )artcules elementals tornen a estar com)letament unides i el cicle torna a

comenRar&

En conclusi, ens 7em de =uedar am: la idea de =ue Em)edòcles intent( conciliar la tsi de ParmK

nides am: el can$i, )erò #racass( a lGintentar e*)licar el )rocs cclic material de la Daturalesa, recurK

rent a #orces mitològi=ues&

1&& A DANB@?ES

%GAna*(gores en conser$am )oca )art de la se$a o:ra& Acce)ta$a, de la matei*a manera =ue Em)eK

dòcles, la teoria de Parmnides de =ue el ser ni comenRa ni sGe*tingei*, sin =ue s inmuta:le& En el

=ue no esta$a dGacord Ana*(gores en allò de =ue les unitats ltimes sn )artcules dels =uatre eleK

ments, sin =ue a#irmar(

Al )rinci)i, les )artcules de totes classes esta$en mesclades totes Funtes& Els o:Fectes a)arei*en

=uan les )artcules elementals sG7an unit de tal manera =ue =ue en lGo:Fecte resultant )redominen les

dGuna classe& A=uest )redomini s el =ue dna nom a lGo:Fecte& %Ga=uesta manera, Ana*(gores intentaK

$a mantenir en )eu la doctrina )armendea en =uant al ser ado)tant una actitud realista da$ant el can$i&

Anna*(gores res)onsa:ilit8a al %o"s com a )rinci)i ordenador, com a allò =ue ms o mens se)ar(

un mnim les )artcules =ue esta$en totes Funtes, )erò el res e*ce)te el %o"s est( realment se)arada&

Anna*(gores no conce) en ca) moment el %o"s com a =uelcom immaterial o incor)ori, a#irma =ueocu)a es)air, del =ue no en )odem deduir, contem)lada la situaci de carncia de llenguatge es)ec#ic

en =u es tro:a$a, =ue estigui de#ensant la se$a materialitat&

7




1&3& ATM4STES

.a #iloso#ia atomista s, el desen$olu)ament de la #iloso#ia dGEm)edocles& Segons.euci) i %emòK

crit, la realitat est( #ormada )er unitats minscules i indi$isi:les anomenades (toms, =ue en un )rinci)i

es tro:a$en en el :uit i en un moment determinat comenRaren a #ormar agru)acions& Cal remarcar =ue

en la #iloso#ia atomista no a)arei*en ni #orces com lGAmor ni la %iscòrdia ni el %o"s, sin =ue sim)leK

ment )els atomistes, inicialment sols e*istien els (toms en el :uit i no calia e*)licar el )er= del seu

mo$iment&

El mrit dels atomistes consistei* en 7a$er intentat donar una e*)licaci com)leta del mn $alentKse

dels termes del materialisme mecanicista, =ue a$ui dia sG7a duit a terme de manera ms ela:orada gr(K

cies a la cincia #sica&

8




2& E.S S"4STES

2&1& 4 DT?%/CC4W

El so#isme s la )rimera crisi del conce)te de $eritat, la )rimera a)arici de lGesce)ticisme, no es

)reocu)en )er =Xestions cosmològi=ues, sin =ue lG7ome co:ra im)ort(ncia& El gran ensenament dels

so#istes s la noci de =ue sols es )ot con$ncer alg mitFanRant lGargumentaci&

/na de les caractersti=ues ms destacades dels so#istes $a ser& moarU Però no s'7a d'o:lidar =ue no

co:ra$en )er educar, de #et a @rcia esta$a mal $ist =ue un )edagog, un mestre, co:r(sY a=uesta #unci

esta$a reser$ada a l'escòria de la societat& Ales7ores, car no )odien co:rar dels dei*e:les, #eien inter$eK

nir allò religis, de tal manera =ue els dei*e:les ana$en als tem)les i all( #eien Zdonatius[, dels =ue esser$ien els so#istes )er a so:re$iure&

Tam: cal destacar =ue els so#istes rom)eren am: la tradici, de#ensant =ue la $eritat s'o:tenia )er

mitF( de l'argumentaci, en lloc de )er autoritat o tradici& Els so#istes #oren el )rimer mo$iment il<lusK

trat de la 7istòria i a ms can$iaren la )regunta so:re la =ue s'articula$a la #iloso#ia, es )ass( des de

HOuin s el )rinci)i material de la realitatI a HOu s l'7ome\I Do s'7a d'o:lidar =ue sense els so#istes

no 7i 7agus 7agut Sòcrates& Tot i ai*, malauradament, Plat )ro)ici( =ue es guanassin :astant mala

#ama&

2&2& P?TB@?ES

H.'7ome s la mesura de totes les coses, de les =ue sn en =uant =ue sn i de les =ue no sn en =uant

=ue no snI & A=uesta s la tesi ms #amosa de Prot(gores, am: la =ue es re#eria a =ue el criteri de la

$eritat s l'7ome matei*, instant al relati$isme moral, )el =ue cadasc crea la se$a )rò)ia escala de $aK

lors i la se$a no s ms $ertadera =ue la del seu com)an& Però alerta, el relati$isme moral nos sinòK

nim d'immoralitat, Prot(gores no )ro)osa renunciar a la moral, sin =ue s'7a d'esta:lir un conscens )er

tal de tro:ar la $eritat, el )ragmatisme, allò ms :o ser( allò =ue doni ms :ene#icis a una societat, l'utiK

litarisme moral& El )ro:lema del relati$isme moral s =ue a so:re d'ell no es )ot construir una tica, cal

una :ase ms sòlida&

9




/n altre )unt curis de Prot(gores s el seu agnosticisme; considera =ue no )odem coni*er si e*isK

tei*en o no els dus, )erò tam)oc 7em de tirar )er la :orda tota la religi culti$ada durant segles&

2&+& !4P4ES

Plat )os( en :oca d'!i)ies =ue Hla llei, tirana dels 7omes, els #orRa a realit8ar coses contraries a la

naturalesaI, )el =ue es considera un dels )recursors dels naturalistes, en =uant a =ue 7om 7a de $iure

d'acord am: la naturalesa

2&-& ?@4ES, E. %A??E? S"4STA

2&5& CDC./S4W

Do tenim motius su#icients com )er a#irmar =ue els so#istes )retenien inculcar al )o:le una noci

d'immoralitat& El )ro:lema dels so#istes era =ue des)rs de rom)re les conce)cions anteriors, no )osaK

$en res en el seu lloc, des)rs de re)lanteFarKse la )regunta #ilosò#ica no donen una res)osta sòlida, desK

)rs de demanarKse )er l'aret&é Jen a=uells tem)s a=uest terme signi#ica$a allò =ue #a =ue =uelcom siK

gui allò =u s, tot i =ue des)rs signi#icar( Z$irtut[ en sentit moralL de l'7ome, no #an una antro)ologia&

.a res)osta a a=uesta )regunta la donar( Sòcrates, sense so#istes no 7i 7a Sòcrates&

10




+& E. S4STEMA P.ATQD4C

+&1& 4 DT?%/CC4W

Sols )odem entendre Plat si tenim en com)te =ue la se$a o:ra t en general una #inalitat )oltica,

car Sòcrates 7a$ia estat condemnat )els demòcrates, el =ue )os( a Plat en contra de la democr(cia& Tot

i ai*, en els darrers te*tos, so:retot a !leis, es )ot o:ser$ar una e$oluci en els )lanteFaments )oltics;

des d'un idealisme e*trem #ins a una $isi molt ms #le*i:le de la )oltica, molt ms $inculada a la $iK

si d'un go$ern de lleis concretes& %e la matei*a manera, e$olucion( el seu conce)te de )ro)ietat )riK

$ada, =ue en un )rinci)i considera$a reser$ada als )roductors, )erò aca:( acce)tant la )ro)ietat )ri$ada

en els seus darrers escrits&

+&1&1& Biografia

"ill d'una #amlia aristocr(tica, #ou dei*e:le de Sòcrates #ins a la se$a condemna a mort, a la =ual asK

sist& A=uest #er re)ercut enormement en la se$a $ida& Plat #und( l'Acadmia, =ue )odrem considerar

la )rimera uni$ersitat euro)ea& En ella, Plat no sols )retenia #ormar oradors, sin =ue )retenia #omenK

tar l'amor desinteressat ca) a la cincia& 4ntenta$a #ormar 7omes d'estat i no demagogs&

+&1&2& Bibliografia

%e Plat sols en conser$am l'o:ra e*otrica Jca) al ):lic generalL, mentre =ue no en dis)osam de

l'esotrica J)er un ):lic concret, )els amics #ilòso#s, )els integrants de l'AcadmiaL, tot el contrari

d'Aristòtil, de =ui no en conser$am ca) te*t dirigit al gran ):lic& A ms, sa:em de Plat =ue en els

seus te*tos esotrics )arla$a :(sicament de matem(ti=ues& .a se$a o:ra es di$idei* en;

1L %i(legs de Fo$entut& Pre$is a l'acadmia, en els =ue no tro:am els conce)tes nuclears de la #iloK

so#ia )latònica i on es tracten so:retot =Xestions ti=ues; 'pologia( E"tidemo( )it*gores( +òrgi,

es.

2L @rans %i(legs& Escrits )ossi:lement en els )rinci)is de l'Acadmia, tracten Fa =Xestions ms

meta#si=ues i estan escrits )er a=uell Plat =ue Fa 7a ela:orat una mica les se$es doctrines& -e,

pblica( Fedó( El Ban/"et.

11




+L %i(legs lògics& Es centren so:retot en =Xestions lògi=ues& )armènides( 0ofista( )olític&

-L %i(legs de $ellesa& !i )odem tro:ar una re$isi de Plat en els =ue es tracten so:retot =Xestions

teològi=ues i cosmològi=ues& Tam: es tracten =Xestions )olti=ues, )erò so:retot una )olticamolt ms realista, )ossi:lement resultat del seu intent #rustrat de crear una ?e):lica&

+&2& EP4STEM.@4A

En ninguno de los di]logos de Platn en encontramos una teora del conocimiento e*)uesta sisK

tem]ticamente& .a tarea de resumir la e)istemologa Platnica re)resentada en #orma sistem]tica es

una tarea com)licada, )or=ue resulta di#cil se)arar la e)istemologa de Platn de su ontologa& Platn

trata ante todo de a$eriguar cu]l es el o:Feto genuino del conocimiento&

+&2&1& El coneixement no és la percepció sensible

Platn da )or su)uesto desde el comien8o =ue el $erdadero conocimiento es algo =ue se )uede alK

can8ar =ue de:e ser in#ali:le acerca de lo real& En el Teeto demuestra =ue ni la )erce)cin sensi:le,

ni la creencia $erdadera )oseen las caractersticas del $erdadero conocimiento& Platn ace)ta de Prot]K

goras la creencia en la relati$idad de los sentidos de la )erce)cin sensi:le, =ue es relati$a, ilusoria

est] suFeta al conte*to tanto del suFeto como del o:Feto&

Platn ace)ta de !er]clito la )ostura de =ue los o:Fetos de la )erce)cin sensi:le est]n siem)re camK

:iando )or ello no )ueden ser o:Fetos del $erdadero conocimiento& El o:Feto del $erdadero conocimiK

ento 7a de ser esta:le )ermanente, )or lo =ue el $erdadero conocimiento es el conocimiento del uniK

$ersal&

Pero el $erdadero conocimiento, no es el de lo a:stracto, el de lo irreal, sino =ue lo esencial de la

doctrina de Platn so:re las "ormas o 4deas es =ue a cada conce)to uni$ersal $erdadero le corres)onde

una realidad o:Feti$a& .os conce)tos uni$ersales tienen re#erencias o:Feti$as la realidad =ue les corKres)onde es de un orden su)erior al de la )erce)cin sensi:le& Se 7a de e$itar caer en el error de consiK

derar =ue la teora )latnica de las ideas de#iende la e*istencia Hse)aradaI de las realidades uni$ersales,

aun=ue una de las di#icultades de )latn #ue la de determinar la relacin )recisa entre lo )articular lo

uni$ersal&

12




+&2&2& Els nivells de conèixer

Platn distingua claramente entre los distintos ni$eles de conocer, esta distincin la encontramos

en el #amoso )asaFe de la -epblica en el =ue se nos o#rece el smil de la .inea&

EpistemeJ9eritatL

%óesisJ4nteligenciaL

4deesMn intel<ligiK

:le 1ianóia

JPensamentL:Fectes mateKm(tics

1oxaJ)iniL

)istisCreenRa

:Fectes sensiK :les

Mn sensi:le Ei2asía

4maginacio

4matges, ZomK

:res[

Segn Platn, el desarrollo de la mente 7umana a lo largo de su camino desde la ignorancia 7asta el

conocimiento, atra$iesa dos cam)os )rinci)ales; el de la o)inin JdóxaL, =ue $ersa so:re las im]genes,

el del conocimiento, Jepisteme L, =ue $ersa so:re los ar=ueti)os o originales, aun=ue la maora de

)ersonas con#unden la o)inin con el conocimiento, las im]genes con los originales& En cam:io, si un

7om:re es ca)a8 de le$antarse )or encima de las im]genes 7asta el uni$ersal, en com)aracin con el

cual de:en ser Fu8gados todos los eFem)los )articulares, solo entonces el estado de su mente es un estaK

do de conocimiento& Es )ossi:le )asar de un lado a otro del conocimiento, cuando alguien se da cuenK

ta de =ue no =ue l toma:a el )rinci)io como originales no son m]s =ue co)ias o im)er#ectas encarnaciK

n de las ideas, cuando llega a a)re7ender el original mismo, su estado mental a no es de dóxa, sino

=ue se 7a trans#ormado en episteme&

Pero adem]s, Platn, di$ide cada uno de estos dos cam)os en dos secciones, de manera =ue 7a

dos grados de doxa dos grados de episteme& En el grado m]s :aFo de la dóxa, encontramos la ei2asía

JimaginacinL, =ue t )er o:Fecte a les imatges de les imateges, a les imitacions de segona ma, com )er

e*em)le, les om:res&

En elgrau su)erior de la dóxa tro:am la pistis JcreenRaL, els o:Fectes de la ual sn els o:Fectes reals

corres)oenents a ls imatges de la ei2asía& Ai*, l'7ome =ue sols t una idea de ca$all a )artir dels ca$alls

13




de la realitat i =ue no $eu =ue els ca$alls )articulars sn HimitacionsI im)er#ectes del ca:all ideal, s a

dir, del ti)us es)ec#ic, uni$ersal, es tro:a en un estat mental de pistis& Per a Plat, =ui no $eu =ue els

o:Fectes sensi:les sn realit8acions im)er#ectes del ti)us es)ec#ic, sols t pistis, creenRa& Do es tro:a

tan allunat com =ui, somniant, )ensa =ue les imatges =ue $eu sn el mn real J ei2asíaL )erò no 7aaconseguit la episteme, carei* de conei*ement cient#ic )ro)iament dit&

En =uant a la )art :ai*a de l'episteme, tro:am la dianoia JintelecciL, l'o:Fecte de la =ual s a=uell

=ue l'(nima es sent im)ulsada a in$estigar am: aFuda de les imitacions dels )rimers segments, =ue ella

em)ra com a imatges, )artint d'7i)òtesis JPlat no )arla d'7i)òtesis en el sentit de )rendre un Fudici )er

$ertader =uan en realitat )ot no serK7o, sin en el sentit d'un Fudici =ue es tracta com sent ell matei* de

la se$a )rò)ia condici, sense considerarKlo en els seus #onaments ni en la se$a necess(ria conne*i

am: el ser&L i a$anRant no ca) a un rimer )rinci)i, sin ca) a una conclusi& Plat )arla a=u de les maK

tem(ti=ues, de manera =ue els geòmetres es $alen de #igures o diagrames, sense interessarKse )el diaK

grama matei*, en recerca d'una conclusi, )erò Hen realitat )rocuren contem)lar o:Fectes =ue sols )oK

den $eure's am: els ulls de la intel<lignciaI& Encara =ue a sim)le $ista )ugui )ari*er =ue els o:Fectes

matem(tics )odrien enumerarKse entre les "ormes, Plat a#irma e*)ressament =ue la intel<lecci s inK

termdia entre la o)ini i la )ura ra&

.a )art su)erior de la lnia, la noesis Jintel<lignciaL no est( $inculada am: els o:Fectes sensi:les, siK

n am: els ar2&aí J)rinci)isL, am: el mn in$isi:le, am: les 4dees, am: les "ormes, de les =uals els o:K

Fectes sensi:les sols en sn Hcò)ies im)er#ectesI& A=uest estat mental )ro)i de l'7ome =ue em)ra les 7iK

)òtesis de la secci de la dianóia com a )unt de )artida, )erò les re:assa i es remonta #ins als )rimers

)rinci)is& A=uest s el )rocs de la dialctica, en el =ue no s'em)ren HimatgesI com les =ue s'em)ra$en

a la dianóia, sin =ue es )rocedei* a la :ase de les idees matei*es, mitFanRant el raonament )urament

a:stracte&

Si sols es tract(s de $eure els )rinci)is ltims de les 7i)òtesis de la secci corres)onent a la dianóia,no 7auria gaire di#icultat en com)rendre allò =ue Plat $olia dir, )erò ell )arla e*)ressament de la diaK

lctica com a Hdestruidora de les 7i)òtesisI& .a tasca de la dialctica consistei* en mostrar =ue les 7i K

)òtesis tradicionals del matem(tic, segons les =uals no e*istei*en nom:res irracionals, sin sols nomK

:res enters, )ars o im)ars, sn en rigor, #alses&

14




+&2&+& El mite de la caverna

Plat il<lustr( la se$a doctrina e)istemològica am: l'al<legoria de la Ca$erna, en la =ue es $eu claraK

ment =ue l'ascensi de la ment des de les seccions in#eriors de la lnia #ins a la su)erior s un )rogrs

e)istemològic, conce:ut )er Plat com una srie de Hcon$ersionsI des d'un estat cognitiu mens adeK

=uat a un altre ms com)let del conei*ement&

Plat demana =ue ens imaginem una ca$erna su:terr(nia =ue t una o:ertura )er la =ual 7i entra

llum& En a=uesta ca$erna 7i 7a:iten sers 7umans, am: les cames i el coll encadenats des de la in#(ncia,

de manera =ue sols $euen el mur situat en el #ons de la gruta i mai 7an $ist la llum del sol& A les se$es

es=uenes 7i 7a una #oguera, i entre ells i la #oguera, un cam )el =ual altres 7omes trans)orten est(tues i

entre el cam i els )resoners, un murY de manera =ue els encadenats sols $euen les se$es )rò)ies om:res

o les dels o:Fectes =ue sn trans)ortats )el cam i so:resurten )el mur& Sols $euen om:res&

A=uests )resoners re)resenten la maForia de la 7umanitat, gents =ue romanen durant tota la se$a

$ida en un estat de ei2asia, $eient sols om:res de la realitat i escoltant nicament ecos de la $eritat& .a

se$a o)ini so:re el mn s la ms inade=uada, car est( de#ormada )er Hles se$es )rò)ies )assions i els

seus )reFudicis, i )er els )reFudicis i )assions dels dems, =ue els sn transmesos )el llenguatge i la reK

tòricaI i s'a#erren deses)eradament a les se$es de#ormades o)inions& s ms, si de so:te se'ls alli:er(s i

se'ls digus =ue contem)lassin les realitats d'allò les om:res del =ual 7a$ien $ist anteriorment, =uedariKen cegats )er la llum i es #igurarien =ue les om:res eren molt ms reals =ue les realitats&

4 si un dels )resoners aconsegus esca)ar i s'acostum(s )oc a )oc a la llum, des)rs d'un tem)s seria

ca)aR de mirar als o:Fectes concrets, )articulars i sensi:les, dels =ue a:ans sols n'7a$ia $ist les om:resY

7aguenKse con$ertit des del mn de les om:res de les HimatgesI al mn real dels o:Fectes, encara =ue

no 7agi ascendit al mn de les realitats no sensi:les sin intel<ligi:les& Per un altre costat, si )erse$era i

surt a la co$a a la llum del sol, $eur( el mn dels o:Fectes clars i il<luminats )el sol J=ue re)resenten les

realitats intel<ligi:lesL i #inalment, es ca)acitar( )er a $eure el Sol matei*, =ue re)resenta la 4dea del ,la "orma ms alta, la #ont de $eritat i ra, tro:antKse ales7ores en un estat de noesis&

:ser$a Plat =ue si alg, des)rs d7a$er )uFat a la llum del Sol, retorna a l'interior de la ca$erna,

ser( inca)aR de $eure : a causa de la #oscorY mentre =ue si intent(s alli:erar a algun altre )resoner i

15




guiarKlo ca) a la llum, els )resoners, =ue estimen la #osca i consideren =ue les om:res sn la $ertadera

realitat, matarien a l'im)ort si )oguessin aga#arKlo& A=uesta s una clara al<lusi a Sòcrates, =ui intent(

il<luminar a tots els =ue $olgueren escoltarKlo i )rocur( #erKlis com)rendre la $eritat i la ra, en lloc de

dei*ar =ue =uedassin sumits dins les om:res dels )reFudicis i els so#ismes& Però tot i ai*, Sòcrates #oucondemnat a :eure cicuta&

A=uesta al<legoria demostra =ue l' HascensiI de la lnia era considerada )er Plat com un )rogrs

=ue re=uerei* es#orR i disci)lina mental& %'a=u $e la gram im)ort(ncia de l'ed"cació, )er mitF( de la

=ual es conduei* gradualment al Fo$e a la contem)laci de les $eritats i els $alors eterns i a:soluts, de

manera =ue s'alli:eri a la Fo$entut de )assar la $ida en el #osc mn de l'error, la #alsedat, el )reFudici, la

)ersuasi so#stica, la ceguera )els $ertaders $alors&

.'inters =ue )osa Plat en l'ascensi e)istemològica no s un inters merament acadmic o estretaK

ment crtic, sin =ue li interessa la conducta de la $ida, la tendncia de l'(nima i el : de l'Estat; un

7ome sols )ot actuar : si conei* la 4dea de i un go$ernant sols )ots actuar : si conei* la 4dea del

i un )oltic =ue no realit8a el $ertader : de l'Estat, =ue no $eu la $ida )oltica a la llum dels )rinciK

)is eterns, conduei* a seu )o:le a la ru>na&

En =uant a si en l'e)istemologia )latònica 7i 7a o no 7i 7a im)licacions religiosesY encara =ue els neK

o)latònics donassin )in8ellades religioses a les conce)cions de Plat i =ue les a)licassin en sentit religiK

s, com s el cas del PseudoK%ions, no im)lica necess(riament =ue el matei* Plat entengus l'ascens

en un sentit religis&

+&+& "4.S"4A M?A. 4 M%E. %49 %E .A "E.4C4TAT !/MADA

Plat s el )rimer autor =ue intenta #er un tractat so:re la )sicologia 7umana& Plat Fa conce) la reaK

litat anmica com a =uelcom d'una e*traordin(ria com)le*itat, desco:rei* la realitat con#licti$a en la

=ue $iu l'7omeY no es )ot conce:re l'(nima des d'una )ers)ecti$a sim)lista, l'(nima est( com)osta )er distintes dimensions, i la clau )er a assolir la #elicitat 7umana s )osar en 7armonia a=uestes dimensiK

ons Jo:rar moral )latònicL&

.es dimensions =ue con#ormen l'(nima sn;

16




1L !ogisti2on& s la )art HlògicaI de l'(nima, la )art racional& Est( associada am: la $irtut de la so,

fia, am: la sa$iesa& Corres)on a la )art )redominant dels go$ernants&

2L Fimoides. s sol traduir )er Hirasci:leI& s una )assi =ue )ermet reconi*er les coses Hmal #eKtesI, )erò des de la )assi& s el ms )araescut a la idea contem)or(nia de H$oluntatI, Fa =ue la

H$oluntatI es )ot )osar tant al ser$ei de les :ai*es )assions com al de la ra, encara =ue Plat

no 7o desen$olu)a en a=uests termes, sin =ue s Aristòtil =ue 7o #a& s la )art =ue corres)on

als a#ectes, a l'amor&&& S'associa am: la $irtut de l'andreia, am: la $alentia& Corres)on a la )art

)redominant dels guardians&

+L Epit&emei2on& Es sol traduir )er Hcom)u)ici:leI& Est( #ormada )els instints )rimaris& En el Fe,

nó, Plat descriu una auriga am: dos ca$alls, un =ue no o:eei* mai al cot*er J epit&emei2onL iun altre =ue s =ue s )ossi:le )osar al ser$ei del cot*er )erò =ue si no es controla es )osa al

ser$ei de l'altre ca$all J#imoidesL& A=uestes dues )arts sn )assions& .es )assions instinti$es no

s'7an de negar, sin =ue ens 7an de conduir, e$itant sem)re =ue es des:o=uin& A=uests instints

)assionals no es )oden su:limar, )erò s controlar en un moment donat; si 7om es tro:a en una

reuni i sent =ue t gana, no )ot con$ertirK7o en una realitat es)iritualY en tot cas )ot decidir no

anar a menFar en a=uell moment )erò en aca:ar la reuni anar a saciar l'instint& S'associa am: la

sofrosime, am: la tem)eranRa, am: l'7a:ilitat )er controlar les )assions instinti$es& Corres)on a

la )art )redominant dels )roductors&

Per a Plat, l'7ome s un indi$idu =ue 7a d'7armonit8ar la se$a $ida& Do :asta am: desen$olu)ar caK

dascuna d'a=uestes )arts, 7om les 7am de sa:er 7armonit8ar, i a=uesta $irtut de sa:er mantenir en 7arK

monia, a=uesta $irtut de sa:er, s la di2aiosine, la ustcia& .a )sicologia t una traducci )oltica; la

ustcia Estatal s l'e=uili:ri dels tres estaments, =ue el go$ernant sigui un :on go$ernant, =ue el guarK

di( sigui un :on guardi(, =ue el )roductor sigui un :on )roductor& Psicologia i )oltica con#luei*en en

Plat& Els estaments )oltics de la ?e):lica )latònica sn les dimensions de l'(nima& .a polis Fusta sa=uella en =ue cadasc sa) el =ue 7a de #er i es )osa al ser$ei de la resta& Cal tenir en com)te )erò, =ue

Plat encara t la noci de polis grega, de micro estat&

17




-& A?4STQT4. 4 E. ̂ ED4T %E .A "4.S"4A @?E@A

-&1& 94%A 4 ?A

-&1&1& Context

Si alguna cosa caracterit8a la $ida d'Aristòtil, s el seu inters )er les cincies em)ri=ues, els seus

interessos naturalistesY el =ue es traduir( en un reconei*ement a allò material i #sic en#ront a la HinK

su:stancialitat ontològicaI del seu mestre& Aristòtil 7aur( de tro:ar la manera de relacionar allò #sic i

meta#sic, el mn sensi:le i el mn metaKsensi:le& !aur( de tor:ar la menara de solucionar el )ro:lema

)lanteFat )er Plat; com relacionar el mn sensi:le i el meta sensi:le&

Mentre =ue en Plat ens tro:am en els inicis de la meta#sica Jencara =ue mai sorgei* literalmenta=uesta nociL, ser( Aristòtil =ui la desen$olu)ar( Jencara =ue tam)oc la denominar( ai*, li dir( H#iloK

so#ia )rimeraIY el mot Hmeta#sicaI sorgei* =uan es decidei* anomenar ai* als tractats =ue $enen desK

)rs de la #sicaL&

-&1&2& Vida

Aristòtil $a ser durant $int ans de la se$a $ida dei*e:le de Plat, )erò Aristòtil no $a ni*er a AteK

nes, sin =ue era un meteco JestrangerL& A=uest #et tengu re)ercussions en tots els ni$ells; no tenia els

matei*os drets =ue els atenencs& 9a ni*er a Macedònia el ++ – +- a& C&, )erò so:re els de$uit ans es

trasllad( a Estagira )er estudiar a l'Acadmia de Plat, =ue gran #ama tenia&

Ouan Aristòtil arri:a a l'Acadmia, Plat no 7i s, car es tro:a intentant )osar en )r(ctica la se$a teoK

ria )oltica& Ales7ores Aristòtil es tro:a am: un su:stitut =ue es tro:a al c(rrec de l'Acadmia, =ui es

con$ertir( en el seu tutor& Aristòtil romandr( a l'Acadmia #ins a la mort de Plat, )rimer com a alumne

i ms enda$ant com a )ro#essor&

A=uells =ue )lantegen una ru)tura entre Plat i Aristòtil com si #ossin dues )ersonalitats incom)atiK

:les no es tro:en en certesa, car una ru)tura Ho#icialI entre Plat i Aristòtil com si Aristòtil rom)s am:

Plat, com si s'allun(s de Plat, encara =ue Aristòtil desen$olu)( Plat d'una manera di#erentY no es

don( mai&

18




/na $egada Plat mor, =uan Aristòtil tenia una =uarantena d'ans, ales7ores s es )rodu una ru)tura

am: l'Acadmia, car a=uell =ue #ou elegit su:stitut de Plat )ossi:lement no era molt a# al )lanteFaK

ment d'Aristòtil& Aristòtil, am: un gru) d'amics =ue )ertanien a l'Acadmia, se'n an( a Asos, on el tir(

=ue go$erna$a li don( la )ossi:ilitat d'assentarKse i construir una no$a :ranca de l'Acadmia&

A=uest gru) =ue al )rinci)i esta$a #ormat )er Aristòtil i tres col<la:oradorsY al assentarKse a Assos

tengu interessos de caire naturalista, inters )er la :ot(nica, la sociologia&&& Tam: en a=uest )erode

de tem)s Aristòtil es trasllad( a Es:os, on conei*er( a Teo#rast, =ui es con$ertir( ms enda$ant en el

successor del .iceu&

En a=uest moment, Aristòtil #ou cridat )er "ili) de Macedònia, el )are d'Ale*andre el gran )er ser el

tutor d'a=uest, encara =ue en l'(m:it )oltic no )odem su)osar =ue l'em)resa im)erial d'Ale*andre #osin#luncia del seu tutor, car encara era massa conser$ador, encara dona$a massa im)ort(ncia a la polis&

Tot i ai*, a Aristòtil li concediren un lloc a Atenes )er tal de =ue es )ogus instal<lar all(, tot i la

se$a condici de meteco& A Atenes, Aristòtil #und( la se$a instituci acadmica; el .iceu& En a=uest

moment, Aristòtil tenia de$ers cin=uanta ans& Aristòtil es dedicar( am: cos i (nima durant dot8e ans

al .iceu i sem:la =ue com)t( am: el su)ort d'Ale*andre ca) al .iceu mentre a=uest seguia am: $ida,

#ins i tot sem:la =ue en$ia$a mostres de tot ti)us; )edres, minerals, animals&&&Y )erò sols durant els tres

o =uatre )rimers ans del .iceu, car Ale*andre mor molt Fo$e&

Am: l'arri:ada de tem)s d'a$ersi ca) a tot allò macedoni, Aristòtil, degut a la se$a gran )artici)aci

am: la corona macedònia, se'l acusa de :las#mia, encara =ue ai*ò era una e*cusa )er a desacreditar la

#igura d'Aristòtil, car Atenes tenia una altra $egada trria als macedonis&

El cas s =ue a=uest #et =ue Aristòtil #os acusat i el .iceu )erill(s, )ro$oc( =ue a:andon(s el .iceu i

s'e*ili(s al Dord de @rcia, )er tal de =ue a=uesta trria antiKmacedònia no an(s a ms i en )oc tem)s,

ms o mens un an des)rs d'7a$erKse e*iliat, Aristòtil mor&

-&1&+& Obra

El )ro:lema rau en =u am: la mort d'Aristòtil, el .iceu =ueda su:Fecte a un )otencial descrdit, #ins

al )unt d'arri:ar a )erillar com a instituci matei*aY car #ou una acadmia #undada )er un meteco& Am:

19




la mort d'Aristòtil s'aga#aren una srie de mesures =ue )ro$ocaren =ue #ins i tot )erill(s el #ons intelK

lectual, #ins i tot :i:liogr(#ic de l'Acadmia& /na de les mesures ms im)ortants #ou la de $endre la :iK

:lioteca del .iceu, on es conser$a$en les o:res esotri=ues d'Aristòtil, a)unts de classe, o:res no realitK

8ades en $ista d'una )u:licaci, sim)les transcri)cions d'allò =ue el mestre ana$a e*)licant& A=uestamesura #ou )resa )er Teo#rast i gran )art dels lli:res #oren traslladats a Bsia Menor )er )art del seu

com)radorY encara =ue alguns $olums #oren en$iats a Ale*andria i alguns lli:res es conser$aren a l'illa

de ?7odes&

A=uesta )art de l'o:ra esotrica =ue #ou traslladada a Ste)esis, Bsia Menor, #ou moguda a Atenes, on

es #eren co)ies mal #etes, corru)tes o incom)letes& Ms tard, tres segles des)rs de la mort del seu auK

tor, #oren traslladades a ?oma& A=uest #et =ue )arei* tan insigni#icant t una gran re)ercussi, car no

conser$am les o:res esotri=ues d'Aristòtil, el =ue di#iculta la se$a inter)retaci&

Andrònic de ?odes es dedic( ms tard a catalogar l'o:ra d'Aristòtil& %'a=uesta manera ens 7a arri:at

als nostres dies el cat(leg com)let de l'o:ra aristotlica, encara =ue d'alguns lli:res sols en conser$am

#ragments o sols cites& Malauradament, no conser$am tot el grui* de tractats esotrics =ue es tro:a$en a

la :i:lioteca del .iceu& Si ai*ò 7agus succe>t, s'7agus donat lloc a una $isi d'Aristòtil molt di#erent

de la =ue tenim ara& Si la situaci )oltica 7agus estat una altra, el .iceu )ossi:lement 7agus corregut

una sort di#erent&

.a :i:liogra#ia d'Aristòtil es )ot organit8ar en una srie de :locs;

1L :res de ti)us lògic; HOrganonI& Com)rn totes les o:res =ue tracten so:re la demostraci, soK

:re el sil<logisme, so:re la in#erncia, s a dir totes a=uelles o:res =ue tracten so:re lògica #orK

malY totes a=uelles o:res =ue no tenen contingut concret, sin =ue tracten so:re com o)era la

ment, en =uines categories es )oden classi#icar les coses& Categories( 'nalítics )rimers( 'nalí,

tics 0egons( 0obre la 3nterpretació( Contra els 0ofistes.

A nosaltres ens )ot )ari*er molt sen8ill )arlar de conce)tes lògics, )erò Aristòtil ens 7a donat

les eines =ue els occidentals tenim )er a )ensar, nosaltres encara )ensam am: les categories =ue

ens don( Aristòtil; )rinci)i de noKcontradicci, )rinci)i d'identitat, categories&&&

20




2L :res de #iloso#ia natural& Englo:a o:res =ue tracten so:re #sica Jentesa com a #iloso#ia de la

naturalesa, encara =ue tam:)arla de tem)s i mo$imentL& 0obre el moviment dels animals( 'na,

tomia( Barba %at"ralia( Física&

+L :res de )sicologia o antro)ologia aristotlica& El tractat ms im)ortant s 0obre l4*nima, tracK

tat en el =ue els )rimers lli:res tracten so:re )sicologia,mentre =ue el segon i ltim lli:re s un

tractat so:re l'(nima 7umana, =ue s un dels tractats ms )olmics d'Aristòtil, car en ell sarticula

un de:at =ue )erdurar( durant tota l'Edat MitFana; l'(nima 7umana s mortal o immortal\

-L :res de meta#sica& Tracten #onamentalment so:re so:re el =ue Aristòtil anomena H"iloso#ia

PrimeraI, so:re el ser i so:retot so:re el ser su)rasensi:le&

5L :res d'una #iloso#ia de caire ms )r(ctic& :res de tem(tica de caire ms #ilosò#icaK)oltica,

com )olítica, no constru>da de co) sin en #ases di$erses& Aristòtil escri$ di$erses o:res d'tica,

de les =ue sens du:te la ms im)ortant s tica a %icómac. Tam: cal esmentar els tractats soK

:re =Xestions estti=ues; -etòrica i )oètica& El )rimer tractat de la )oètica tracta so:re la tragK

dia i el segon so:re la comdia, )erò =ue malauradament es )erd&

Am: Aristòtil =uedar( )er sem)re la distri:uci del )ensament en a=uests (m:its& Cal tenir en com)K

te =ue sols conser$a cò)ies corru)tes de la se$a o:ra e*otrica, no )er a grans ):lics, sin sols a)unts

de classe dels seus dei*e:les&

-&2& .A "4.S"4A P?4ME?A; CA/SA.4TAT 4 E%E-+E3'

%arrere el llenguatge d'Aristòtil 7i 7a intu>cions =ue seguei*en sent molt $(lides a$ui en dia, )er

e*em)le; =uan esmenta )otncia i acte, el =ue intenta en realitat s articular la di#erncia entre )er#ecte

i im)er#ecte, la di#erncia entre incom)leta realit8aci i la com)leta realit8aci del ser& Ales7ores alò

muta:le s el ser en la se$a im)er#ecta realit8aci&

Aristòtil es tro:a am: una #orta di$isi entre dos mons Jimmanent i transcendentL =ue s'antici)en a

cò)ia i original& Aristòtil dotar( d'estatus ontològic al mn immanent am: una teoria =ue a$ui en dia

encara )ot tenir $igncia, cert sentit )el )ensament actual, la Teoria !ilemòr#ica o Teoria PotnciaKAcK

te&

21




El :inomi HmatriaK#ormaI i H)otnciaKacteI e*)ressen el matei*, sols =ue un 7o #a de manera est(K

tica i l'altra de manera din(mica;

aL Matria; allò )articular =ue com)on la su:st(ncia

:L "orma

cL Potncia s allò =ue est( o:ert al can$i&

dL Acte s allò =ue Fa est( realit8at&

Per Aristòtil, tota la realitat del mn s un com)ost J s5nolonLde )otncia i acte, de matria i #orma,

de d5nosis i d'entele/"ia, s a dir, =ue en tota realitat del mn 7i 7a una resta de )otencialitat, no 7i 7a

res =ue estigui del tot realit8at& Ai*, Aristòtil a#irma =ue no 7i 7a res )er#ecte, car tot t la )otencialitat

de ser ms&

Com a conse=Xncia d'a=uesta teoria o:ser$em;

Mn sensi:le& Com)ost de matria i #orma, )el =ue tot s im)er#ecte, tot t rostre de )otencialiK

tat i )er tant, 7i 7a can$i&

Mn metaKsensi:le& Mn de l'acte )ur, tot 7o t un acte, no 7i 7a )otncia )er=u tot s )er#ecte&

s el mn d'allò di$&

Ara :, )er l'estagirita, l'nica #orma de matria no s el s5nodon, sin =ue 7i 7a una altra classe de

matria; la )ura actualitat, )el =ue el mn immanent s im)er#ecte i el mn transcendent, sols )ura )erK

#ecci& .'acte )ur s el =ue mou el mn immanent, a=uest can$ia )er tal d'arri:ar a l'actualitat )ura, a la

)er#ecci, a l'a:sncia de )otencialitat&

.es causes d'a=uest mo$iment sn;

1L Material; allò de =u est( #et l'o:Fecte

2L "ormal; allò =ue #a =ue una cosa sigui tal cosa i no una altra

+L E#icient; agent de l'o:Fecte en =Xesti

-L "inal; l'o:Fecte est( #et )er alguna cosa, a=uest s el gran desco:riment d'Aristòtil& a 7a$ia estat

)recedit )er Ana*(gores, =ui de#ens( l'e*istncia d'un %o"s, una intel<ligncia ordenadora =ue

era la causa #inal del mn& Ai*, el mn immuta:le dna #inalitat al mn immanent, la d'arri:ar

22




a ser )ura actualitat&

Aristòtil de#ensar( =ue tot o:Fecte t una estèresis, =ue tradu>m com a )ri$aci =ue t cada realitat, el

:oli t estèresis res)ecte de ser un :oli de cinc colors, un 7ome sols )ot estar )ri$at de =uelcom =ue )uKgui ser, no de =uelcom =ue no )ugui ser&

Per a l'autor, la causa #inal de la ?ealitat s el )rimer motor, =ue )er atracci, ocasiona =ue el mn

immuta:le es $egi atret )el mn transcendent& Aristòtil )lanteFa una com)rensi de la realitat teleològiK

ca, el telos del mn s anar crei*ent en )er#ecci, i el =ue im)edei* =ue les coses arri:in al m(*im grau

de )er#ecci s la causa e#icient, =ue interactua i )ot donar lloc a l'error&

-&+& .A ?ECDST?/CC4W A?4STTV.4CA %E .A /D4TAT !/MADA

Aristòtil construei* una antro)ologia unit(ria, =ue conce) a l'7ome com s5nodon de cos i es)erit i

=ue )er tant, cal =ue estiguin Funts& Cos i (nima mantenen una relaci de necessarietat& A$erroes JtraK

ductor musulm( d'AristòtilL, a#irmar( =ue al se)arar a=uestes dues )arts, l'7ome dei*a d'e*istir& Ms enK

da$ant, Sant Tom(s es :asar( en A$erroes&

.'estagirita acce)ta el dualisme ontològic de Plat des del )unt de $ista 7il<lemòr#ic& .'7ome est(

#ormat )er;

Cos; la matèria de l'7ome&

Bnima; #orma de l'7ome& Tres )arts;

1L Sensiti$a& Prò)ia dels animals

2L 9egetati$a& Prò)ia de la $ida =ue no t sensi:ilitat

+L ?acional& E*clusi$a dels sers 7umans& !om t les + #acultats, mentre =ue els animals sols teK

nen la 1 i la 2& Tam: s'anomena no"s, de la =ual Aristòtil en destaca dos su:ti)us; )assiu Jo )acientL i actiu Jo agentL&

A=uesta estrana di$isi s deguda a l'e)istemologia aristotlica, :asada en la sensi:ilitat i

=ue ens )ermet arri:ar a a:straccions com)letes& Per tant, #ar( #alta =ue 7i 7agi una regi inK

tel<lectual =ue o)eri #ora ca) matria Jno"s agentL&

23




En el #ons, en el darrer instant de la se$a e*)licaci Aristòtil 7a d'a)el<lar a Plat& !a de deK

#inir una )art de la ment =ue )ermeti l'a:stractit8aci des$inculada dels sentits, a=uest $enK

dria a ser el motor immò:il dins l'7ome, acte )ur \U&

.a di#erncia entre un animal i un 7ome s l'autoconscincia; el ca no la t, l'7ome s& .'autoconsciK

ncia, Hsa:er =ue un sa)I, s l'es)erit 7um(&

.'im)ortant d'a=u s una contro$rsia a$ui encara $igent, l'origen de l'autoconscincia& Ms enll(

del llenguatge =ue em)ra Aristòtil el =ue ens est( intentant dir s =ue la ra 7umana s irreducti:le a

=uelcom )urament material i #sic, ens est( )arlant de l'Es)erit 7um(& Per a ser conscient d'un matei*,

cal ser conscient d'estar en$oltat d'un misteri, de =uelcom transcendent& Però )er sa:er ai*ò cal sa:er

=ue s i =ue no s JautoconscinciaL i sense autoconscincia no 7i 7a religi&

-&-& .'VT4CA E/%A4MD4STA

Per a l'autor, una acci s :ona sem)re i =uan conduei*i al : de l'7ome, tota acci s :ona sem)re i

=uan conduei*i a la #elicitat JSòcrates_LY i )er Aristòtil, la #elicitat s'aconseguei* desen$olu)ant la )art

ms im)ortant de l'7ome; l'es)iritual&

Allò material no dna la #elicitat, )erò la se$a a:sncia )ot im)edir =ue s'assoles=ui la #elicitat& S'7a

de culti$ar a=uesta )art es)iritual, cal no culti$arKla )ot im)edir assolir la #elicitat&

Per Aristòtil, tota acci t una causa, un motiu, i a=uest s la #elicitat J` )lenitudL, =ue no s el maK

tei* =ue )laer& Aristòtil de#inei* la #elicitat com la #inalitat de l'7ome& A=uest 7a de )otenciar la )art

ms caracterstica de si matei*; la ra, em)rantKla )er orientar tota acci, cercant l'e=uili:ri, la tem)eK

ranRa, la $irtut de tro:ar el terme mig i no caure en l'e*cs ni en el de#ecte, )erò a=uest )unt mig no s

una mitFana aritmtica com una mediocritat, sin =ue s la m(*ima $irtut, mantenir la m(*ima $irtut

moralY )erò a=uest )unt m(*im d'a=uesta $irtut $aria en #unci de cada indi$idu i de les se$es tendnciK

es, Fa sigui a l'e*cs o al de#ecte& Aristòtil no ens #a una )ro)osta de mnims sin de m(*ims, ens )ro)oK

sa una $irtut =ue sols s'aconseguei* mitFanRant l'7a:it&

Per a Aristòtil , la $irtut s'aconseguei* mitFanRant l'7(:it, )el =ue no )ot ser HensenadaI, sols es )ot

assimilar =uan s'actua des d'ella& S'actua des d'ella am: la )rudncia i la sa$iesa&

24




9irtuts ti=ues; a=uelles =ue intenten tro:ar un messotes entre l'e*cs i el de#ecte&

9irtuts dianoti=ues; a=uelles relacionades am: el conei*ement; )rudncia i sa$iesa&

▸ Prudncia; $irtut associada a la ra )r(ctica& Ca)acitat )r(ctica =ue aFuda a )rendre :ones

decisions& Do s tant un conei*ement com un instint, una racionalitat )r(ctica

▸ Sa$iesa; $irtut =ue aFuda a )rendre :ones decisions associada a la ra teortica&

Am: la sa$iesa deli:eram allò =ue 7a$em de #er, am: la )rudncia, elegim =ue 7em de #er& S'arri:a

a la sa$iesa mitFanRant la )rudncia& .a )rudncia s la ca)acitat =ue t la ra Jra )r(cticaL )er a )renK

dre :ones decisions&

25




5& .A D9A [email protected]%/?A %E .A "4.S"4A !E.<.EDST4CA

5&1& "ACT?S O/E %ETE?M4DED E. T?BDS4T CAP A .A "4.S"4A !E.<.EDST4CA

Am: la mort d'Ale*andre El @ran, el seu im)eri =ued( di$idit en;

1L 4m)eri Ptolomeu; a:raRa$a des de Palestina #ins a Egi)te

2L 4m)eri Selencida

+L Part de l'4m)eri lligada a Atenes

"ou a )artir d'a=uest moment =ue l'Antiga !el<leade an( desa)arei*ent )er donar )as a l'!el<lenisme&

.a di$isi de l'4m)eri tengu moltes re)ercussions i ocasion( les segXents trans#ormacions;

9enim d'un )erode im)erial, =ue destaca )er una modi#icaci de la cultura& Tota la cultura era

grega& Am: l'7el<lenisme, un im)eri #ragmentat, es )roduir( un intercan$i, una #usi cultural

=ue a:ans no es dona$a; grecsK:(r:ars& El )ensament, la mentalitat grega es #usionar( am:

l'riental, )el =ue els nous )ensadors Fa nai*eran dins a=uesta no$a mentalitat&

Es constituiran les grans ciutats 7el<lensti=ues, les macropolis& .es polis =ueden se)arades i

des)laRades& .es macropolis )ro)iciaran un sentiment d'enormitat& Es )erd la identitat del ciutaK

d(, a=uella identitat comunit(ria i societat )rò)ia de la polis& Com a conse=Xncia, l'indi$idu es

sentir( sol i )er tant, necessitar( =uelcom =ue el guii& Ales7ores la #iloso#ia ado)tar( un caire

moral, tic&

.'tica no sorgir( d'un sistema meta#sic, sin =ue ser( l'tica la =ue s'a)untalar( so:re )rinci)is

meta#sics&

Prdua d'im)ort(ncia de les institucions #ilosò#i=ues )r$ies a Ale*andre& .'Acadmia, el .iceu

desa)arei*en, Fa =ue els dei*e:les dels seus #undadors no )odran llegir les se$es o:res i no seK

ran tan im)ortants& Si l'Acadmia i el .iceu 7aguessin tengut una #orRa di#erent, 7i 7agus 7agut

una #iloso#ia di#erent& A=uestes dues institucions en decadncia no )odran res)ondre les )regunK

tes del mn 7el<lenstic&

Sorgiment dels museus, )erò no com els entenem nosaltres, sin com a llocs d'ins)iraci de les

cincies& Els museus seran llocs d'encontre dels erudits& Tam: a)arei*eran les grans :i:lioteK

26




=ues, sem)re $inculades als museus, com les d'Ale*andria i Pergamo&

Totes a=uestes trans#ormacions desem:ocaren en el )rimer desco:riment de la indi$idualitat, orgaK

nit8at de manera sistem(tica&

El salt a la su:Fecti$itat es dna =uan el )ensament grec entra en contacte am: el cristianisme, car

sols )ots )ensar en el HFoI =uan tens un interlocutor, un HTuI, =ue demana =ue et de#inei*is com a HFoI

i =ue demana una res)osta& El salt a la su:Fecti$itat sols es dna =uan 7i 7a una inter)el<laci&

.a #iloso#ia 7aur( de res)ondre la )regunta del sentit de la $ida& %ins a=uest conte*t sorgiran dues

grans escoles de )ensament =ue com)artiran la matei*a )regunta;

aL Estoicisme& HStoaI era el )òrtic )intat on es reunien els integrants inicials d'a=uesta escola&

:L E)icureisme& He)oI era el Fard on es reunien els integrants inicials d'a=uesta escola&

.es dues escoles sn coet(nies, tot i =ue l'e)icria s un )oc anterior& .es dues es )regunten )er la

#elicitat, la =ual s conce:uda en les dues escoles de manera di#erent tot i =ue am: moltes sem:lances&

.es res)ostes =ue es donaran a a=uesta =Xesti, a com tro:ar sentit a la $ida en una societat =ue no ens

dna sentit seran les segXents;

1L Aconseguint un estat de noKdolor, de tran=uil<litat d'(nim, l'ataraxia

2L Am: l'a:sncia de )ors i )atiments, l'apat&eia&

.'7el<lenisme com)tar( am: dues eta)es;

1L Eta)a )reromana; s& 49 – 4 a& C&

2L Eta)a romana, caracterit8ada )el nai*ement neo)latònic, a )artir del s& 4 a& C&, en torn a l'era

cristiana&

5&2& .'EP4C/?E4SME; CADQD4CA, "S4CA 4 VT4CA

%es)rs d'7a$er escoltat a les lliRons del )latònic P(n#il i de Daus#anes, dei*e:le de %emòcrit, el

+06b a& C&, o:r E)icur en el Fard de la se$a casa d'Atenes la se$a )rò)ia escola& Es diu d'ell =ue #ou

un autor )rol#ic, tot i =ue la maFor )art de la se$a )roducci s'7a )erdut& Conser$am tres cartes se$es,

27




de les =uals, sols dues es consideren originals i #ragments de al se$a o:ra )rinci)al& El dei*e:le ms #aK

ms de l'escola #ou Titus .ucreci Car, =ui mitFanRant la )oesia con$ida$a a )erdre el temor a la mort

5&2&1& CanònicaA E)icur no li interessa$a la lògica com a tal, sin nicament la )art =ue s'ocu)a del criteri de la $eK

ritat, s a dir, =ue sols li interessa$a la dialctica en la mesura =ue ser$ia a la #sica, )erò a la $egada la

#sica sols li interessa$a en al mesura =ue ser$ia a l'tica& %istingei* entre tres criteris de $eritat;

1& El criteri :(sic de la $eritat sn les )erce)cions, =ue es )roduei* =uan les imatges JincloentK7i

les re)resentacions imagin(riesL )enetren els òrgans dels sentits i sem)re s $ertadera& .'error

sols es )roduei* nicament )el Fudici& Per e*em)le, =uan FutFam=ue una imatge corres)on e*acK

tament a un o:Fecte e*tern =uan en realitat no s ai*, erram&

2& El segon criteri s el conce)te, =ue segons els e)icuris no s ms =ue una imatge de la memòria&

Sn sem)re $ertaders i sols =uan )assam a #ormar o)inions o Fudicis s =uan ens comenRam a

)reguntar )er la se$a $eritat o #alsedat& Si l'o)ini o el Fudici s re#erei*en al #utur, caldr( =ue siK

gui con#ormada )er l'e*)erincia&

+& El tercer criteri s els dels sentiments, als =ue s'7a d'atendre la conductaY de manera =ue el sentiK

ment de )laer ens mostra el =ue 7em de triar, i el de dolor, el =ue 7em d'e$itar&

5&2&2& Física

E)icuri cerc( una teoria #sica =ue ser$s )er tal d'alli:erar als 7omes del temor als dus i a l'altre

mn, donant ai* )au a l'(nima& Encara =ue no neg( els dus, sols ens $olgu #er $eure =ue no inter#eK

rei*en en els assum)tes 7umans i =ue )er tant, no cal )reocu)arKse )er su)ersticions& Tam: ens $olgu

#er $eure =ue no cal tmer a la mort, car sols s )ur e*tingirKse, a:sncia de conscincia i de sentiments,

ca) Fudici ni c(stig ens es)era des)rs de la $ida Jrecordem =ue )er als grecs, Hdel noKres no en )ot sorKgir resIL&

4 =uina teoria #sica )er a aconseguir a=uesta #inalitat =ue la de %emòcrit\ Do e*)lica$a %emòcrit

=ue tots els #enòmens succe>en degut al mo$iment dels (toms =ue con#orma$en tota la realitat, #ins i tot

28




l'(nima\ Com =ue d'a=uesta manera mata$a tot rastre d'immortalitat, la teoria de %emòcrit, am: alguK

nes lleugeres modi#icacions, #ou l'escollida&

5&+&+. tica.a #inalitat de la $ida s la #elicitat, i )er a E)icuri, la #elicitat consistei* en el )laer, sem)re i =uan

es conce:i el )laer com a =uelcom no momentani, sin =ue dura tota la $ida i ents, ms =ue com a saK

tis#acci )ositi$a, com a a:sncia de dolor& Per ai*ò 7a$ia insistit en eradicar els temors als dus i al

ms enll(, )er tal d'aconseguir la serenitat de l'(nima, allò =ue $ertaderament constituei* el )laer&

Però com =ue 7om no 7a d'escollir atri:oladament el )rimer )laer =ue se li ocorri, cal )er a la $ida

un art de mesurar, de mesurar els )laers i les )enes, la #elicitat o in#elicitat )resent o #utura& A=uesta

$irtut es denomina discerniment& %e la matei*a manera, cal tam: )er a la $ida la tem)eranRa, la FustK

cia, l'7onradesa i la )rudncia& Ouan 7om s $irtus, =uan no gaudei* de )laers #ora aturar, sa) com

conduirK se en la recerca del )laer&

Tam: es dna una gran im)ort(ncia a l'amistat, )erò igual =ue en la resta d'a=uesta tica, la im)orK

t(ncia t connotacions egoistes; l'amistat sols im)orta )er=u )ro)orciona a$antatge )ersonal&

El )laer i l'a$antatge )ersonal re)ercutei*en en la teoria e)icria de la llei; cal una ciutat en la =ue

im)eri la .lei i els %rets es res)ectin, ms =ue una guerra de tots contra tots, )er tal d'aconseguir tranK

=uil<lit8ar l'(nima&

5&+& .'ESTC4SME

!a$ent estat dei*e:le del cnic Crates i d'Estil), a=uell de =ui sols conser$am #ragments dem la

se$a o:ra, el +00 a& C& ^en #und( la se$a )rò)ia escola, l'Estoa&

5&+&1. !ògica%es)rs de reduir a =uatre les deu categories aristotli=ues, els Estoa re:utFaren la doctrina )latònica

de l'uni$ersal transcendent i #ins i tot de l'uni$ersal )articular, a#irmant =ue la ra es )roducte d'un desK

en$olu)ament =ue crei* am: les )erce)cions dels o:FectesY encara =ue tam: de#ensaren =ue sols mitK

FanRant la ra es )ot coni*er la realitat i a#irmaren l'e*istncia d'una mena Hd'idees innatesI, )el =ue

29




encara =ue mantengueren una )osici marcadament em)irista, tam: mantengueren un cert racionalisK

me&

En =uant al criteri de $eritat, mantengueren =ue sols era la )erce)ci clara, tot i =ue els darrers esKtoics a#egiren a a=uest criteri H=ue no tengui o:staclesI&

5&+&2. Cosmologia

Els estoics re)etiren la doctrina d'!er(clides de =ue el .ogos i el #oc sn la su:st(ncia del mn, )erò

tam: )rengueren altres elements de Plat i Aristòtil #ins a aconseguir una mena de trans)osici de la

teoria de les 4dees al )la material, caracterit8ada )er un marcat determinisme cosmològic&

%'acord am: a=uesta cosmologia, la lli:ertat 7umana =ueda$a redu>da a #er conscientment allò =ue7om de totes maneres #ar(& A=uesta s una )ostura marcadament determinista& Per ai*ò, els estoics inK

sistiren en la lli:ertat interior, de manera =ue 7om )ot can$iar d'actitud da$ant els #ets =ue ocorrin conK

siderantKlos com a mani#estaci de la H9oluntat de %uI& Com a resultat, ca) acci, )er si matei*a s

:ona ni dolentaY sin =ue s indi#erent& Sols la intenci del seu agent 7o determina&

Ara :, com =ue els estoics sostenien =ue %u 7o dis)osa tot )er al maFor :, els era necessari e*)liK

car la )resncia del mal en el mn, i 7o #eren a#irmant =ue sense els mals no 7aurien )ogut e*istir els

:ens& PosemKne un e*em)le; su)osa =ue sem)re tens un )lat damunt la taula i mai, mai tens la sensaci

de gana& Ales7ores, no $alorar(s a=uell )lat de menFar )er=u mai l'7aur(s )ogut contrastar am: =uelK

com in#erior, mai l'7aur(s )ogut contrastar am: la #am i )er tant, no 7aur(s )ogut $alorar l'aliment&

A=uest matei* )rinci)i s'a)lica moralment; no 7i 7a Fustcia sense inFustcia, $alor sense co$ardia, $irtut

sense el seu contrari Jtot i =ue l'e*istncia de la )ossi:ilitat del $ici no n'im)lica la se$a actualit8aciL&

Crisi) de#ens( =ue els mals #sics =ue succeei*en als indi$idus )oden esde$enir en :enediccions, Fa

sigui de manera indi$idual Jam: una actitud interior de cara a ellsL com )er la 7umanitat J)er e*em)le,

estimulant el )rogrsL& Crisi) tam: sostingu =ue el mal realRa el: en l'uni$ers, argument =ue a)areiK

*er( ms tard, )r e*em)le, en St& Agust, en erele i .ei:nit8&

30




5&+&+. tica

.a #inalitat de la $ida, s la #elicitat, la #elicitat s la $irtut, i )er als estoics, la $irtut consistei* en

o:rar d'acord am: la .lei de la Daturalesa o de la $oluntat 7umana d'acord am: la $oluntat di$ina&

Mentre =ue els )rimers estoics )ensaren en a=uesta HDaturalesaI ms a$iat com la naturalesa de l'uniK

$ers, els estoics )osteriors li donaren un caire ms antro)ològic& Allò natural en els animals s l'instint

de conser$aci, )erò la Daturalesa 7a )osat en l'7ome la ra, )el =ue caldr( =ue 7om actu> d'acord am:

la recta ra&

.a recta ra conduei* a o:rar segons les =uatre $irtuts cardinals; )rudncia Jo discerniment moralL,

la #ortalesa, el tem)erament Jo domini de si matei*L i la Fustcia& Per als )rimers estoics, no 7i 7a$ia un

terme mig; o s'era $irtus com)letament J=uan 7om )osse>a les =uatre $irtutsL o no s's $irtus& Els esK

toics )osteriors, ms =ue )osar l'accent en a=uell rigors idealisme moral, el )osaren en el )rogrsY adK

metent =ue ning arri:ar( mai a l'ideal del sa$i, di$idien la 7umanitat en dos grans gru)s; el dels insenK

sats i el dels =ue )rogressen ca) a la $irtut&

.a recta ra ens conduei* tam: a eliminar les )assions J)laer, tristesa, desig i )orL, car sn irracioK

nals i no naturalsY )el =ue a mesura =ue es $agin con$ertint en 7(:its, caldr( su)rimirKles )er tal d'anar

ad=uirint un estat d'a)atia&

El #et =ue l'tica estoica re)resenti un es#orR )er tal d'aconseguir un estat de domini i lli:ertat moral,

a=uest es#orR )er aconseguir total inde)endncia de l'e*terior, s 7erncia dels cnics, )erò els su)eraK

ren en un as)ecte; el del cosmo)olitisme& Com =ue la ra s com a tots els 7omes, noms 7i 7a una

sola .lei, )el =ue TTS els 7omes tenen dret a la nostra :en$olenRaY els esclaus tam: tenen els seus

drets i #ins i tot els enemics tenen dret al nostre )erd i com)assi& El cosmo)olitisme de l'Estoa tro:(

una :ase tica en l'instint ms )rimari de l'7ome, el de l'autoconser$aci, =ue es mani#esta en #orma

d'amor )ro)i, i l'ideal tic s'assolei* =uan estimam als altres igual =ue a nosaltres matei*os, =uan l'amor

)ro)i a$arca tot allò relacionat am: nosaltres, s a dir, tota la 7umanitat&

5&+&-. Evol"ció estoicisme

1L Estoa antiga; s& 49 – 444 a& C& s l'esto>cisme cl(ssic, de ^en

31




2L Estoa MitFa; s& 444 – 4 d& C& s l'esto>cisme de Paneci i Posidoni& s l'estoa de #usi intercultural

+L Deoestoicisme; s& 4 – %esa)arici escoles& s l'esto>cisme de Seneca, Es)ictet, Marc Aureli& /na

de les )rinci)als caractersti=ues d'a=uesta )oca s =ue al contrari =ue a l'estoa antiga, un emK )erador )ot declararKse estoic, car l'estoa cl(ssica no 7i 7a$ia una inclinaci )oltica )r )art dels

seus )ro#essors, mentre =ue els neoestoics a:andonen a=uesta idea JSeneca esta$a al ser$ei de

l'em)eradorL& .'tica estoica arri:a #ins a la )oltica&

%e mentre, les escoles e)icries esde$indran ms uni#ormes, car el seu #ormador #ou =uasi di$iK

nit8at&

5&-& CMPA?AC4W VT4O/ES

Estoica E$icúrea

.es dues cer=uen la tran=uil<litat de l'(nima

'pat&eia 'taraxia

6at&e2on& Com)liment del deure Plaer& A:sncia de dolor

"elicitat de)n d'un matei*, de la nostra actitud, el =ueconduei* a la Oi2eiosis Je*)ansi de l'amor )ro)iL

32




6& E. ?ET?D %E .A META"S4CA AM P.T

6&1& 4 DT?%/CC4W

?esol el )ro:lema de l'origen de la matria

?esol el )ro:lema de l'origen del mal

HPer=u 7i 7a mn i no noKres\I

◦ .'/, Hca"sa s"iI, es :asta a si matei* i la creaci emana, )rocedei* d'ell

Hs etern el mn\I

◦ Do s etern

◦ Do s creat

6&2& 94%A 4 ?A %E P.T

6&2&1. Vida

Plot, originari d'Egi)te, nai* el 20+b- a& C& %es)rs d'7a$er escoltat les lliRons de di$ersos )ro#esK

sors d'Ale*andria, esde$engu alumne d'Amoni& Ans ms tard, mar*( a Prsia i des)rs a ?oma, on

#und( la se$a escola& All(, conce: la idea de #undar Platono)olis, =ue 7a$ia de ser la realit8aci conK

creta de la ?e):lica de Plat, )erò encara =ue en un )rimer moment l'em)erador l'autorit8(, ms tard li

deneg(&

A ?oma, com)l el )a)er de Hdirector es)iritualI =ue solien realit8ar tants #ilòso#s en a=uella )oca&

%estaca$a )er una )ro#unda $ida es)iritual i encara =ue degu coni*er :astant : les doctrines cristiaK

nes, no en diu res& .a se$a #iloso#ia in#lu considera:lement en St& Agust d'!i)ona, degut a l'es)iritual

idealisme =ue la caracterit8a$a&

6&2&2. Obra

"ou el seu dei*e:le Por#iri =ui intent( sistematit8ar els escrits de Plot, di$idintKlos en sis lli:res& EnK

cara =ue es diu =ue el #ilòso# tenia un gran estil oral, els seus escrits eren )oc #luids, )el =ue la tasca de

Por#iri #ou ms a$iat enutFosa i com =ue es )ro)os( conser$ar #idelment l'estil del seu mestre, els tracK

tats de Plot sem)re 7an estat sem)re una #ont de di#icultats )er a a=uells =ue els 7an $olgut editar )osK

teriorment&

33




6&+& .A META"S4CA %E .'/

Plot conce) un /, un a:solut =ue transcendei* tot ser del =ue )odem tenir e*)erincia , un / indi$iK

si:le, immuta:le, etern, atem)oral i constantment idntic a si matei*&

En =uant a la creaci, e$itant la doctrina ex ni&ilo Jcar )er als cl(ssics del noKres no en )ot sorgir

res_L, Plot a#irma =ue )ro$ d'a=uest Transcendent A:solut am: la se$a teoria de l'emanaci&

.a )rimera emanaci de l'/ s el %o"s, intu>ci immediata =ue t com a o:Fectes a l'/ i a ell matei*&

En el Dous es tro:a continguda tota la multitud de les 4dees indi$isi:lement, de les =uals )artici)en toK

tes les realitats del mn sensi:le&

%el %o"s )ro$e l'Bnima del mn, =ue constituei* el $incle entre el mn su)rasensi:le i el mn delssentits&

Per sota de l'(nima 7i tro:am el mn material& .a matria )rocedei* de l'/, )erò com =u s allò

ms n#im de l'uni$ers, s l'anttesi de l'/, )erò tot i ai* com)on els o:Fectes sensi:les& A=uests, conteK

nen la )otencialitat de )er#eccionarKse )er tal d'a)ro*imarKse a l'/& A=uesta )otencialitat )ro$e de l'/

matei*& %'a=uesta manera, Plot com:ina la doctrina )latònica Jla matria com a anttesi d'allò intangiK

:leL am: l'aristotlica Jla matria com a com)onent integral dels o:FectesL&

Ai*, el mn material s l'e*)ressi e*terna de l'inintel<ligi:le i el sensi:le i l'inintel<ligi:le es tro:en

$inculats )er sem)re, re)roduint el )rimer al segon #ins all( on el )ugui re)roduir& El tret ms caracteK

rstic de la doctrina )lotiniana s la consideraci de la matria com a mal, originant ai* una certa dualiK

tat&

.a matria )ro$e de l'/, i com =ue del noKres no en )ro$e res, la matria s eterna& A=uesta s la

gran no$etat; la matria )rocedei* de l'/, no e*istei* des de sem)re, t el seu origen en l'/& %e l'/, =u

s el , en )rocedei* la matria, )erò =uan s'7a #et en#ora del , s'7a $ist )ri$ada d'a=uestY )er ai*ò 7i

7a mal& .a matria t estèresi, es $eu )ri$ada del )er=u se n'7a #et en#ora& Ai*, Plot rom) am: la

idea de =ue la matria sigui eterna&

.'/ en =uant a )er#ecci i )lenitud =ue s, s'7a d'e*)andir, s'7a de donar, 7a de )rocedir& A=uesta soK

34




:rea:und(ncia de l'/ t com a realitat in7erent =ue es $essi d'ell& Per a la doctrina )lotnica, la )roceK

dncia del mn no dei*a clar =ue sigui necessari el mon )er a l'/, Fa =ue l'/ s )er#ecci&

Però s =ue s necessari des de la )ers)ecti$a de la )rò)ia din(mica de l'/, en =uant a )er#ecci i )lenitud =u s& Mo s necessari des de la )ers)ecti$a del mn com a com)lement de l'/Y )erò s s lòK

gic des de la )ers)ecti$a =ue s'7a de $essar&

.'/ s'7i)òstatit8a en tres realitats; %o"s, Bnima i Matria& .es 7i)òstasis sn e*)ressions de l'/ =ue

$olen e*)ressar el des)legament des d'allò sen8ill #ins a allò com)ost& .o di$ s sim)le, )erò =uan

s'e*)ressa en la multi)licitat de #enòmens de la realitat, aga#a un itinerari& /, %o"s( Bnima del mn,

Matria&

4 )er a Plot, la manera de contactar am: l'/ s in$ertint a=uest cam, )assant de l'Bnima del mn a

l'/, sim)li#icantKnos a nosaltres matei*os, duent una $ida sim)le& Per accedir a l'/ cal #erK7o des d'una

e*)erincia de ti)us mstic, religiosa& A=uesta e*)erincia mstica no s'7a de )erseguir, sin =ue s'7a

d'es)erar en )au #ins =ue a)aregui& .'e*)erincia transcendental sols la )ots )re)arar, )erò no )ro$ocar,

i =uan $e, si l'entens, signi#ica =ue no s %u, Fa =ue %u sem)re sor)rn&

.a $ida s un retorn a l'/& Plot ens 7a dei*at un cert rere#ons meta#sic en la Teologia&

35




& .'EDCDT?E %E. C?4ST4AD4SME AM .A "4.S"4A @?E@A ED E. PEDKSAMEDT %E SADT A@/ST

&1& CDTENT/A.4T^AC4W

.'estancament de les escoles )aganes Js& 9 – 94L, tancades )er l'em)erador, )ro)icia =ue el cristiaK

nisme aga#i )rotagonisme dins el )ensament #ilosò#ic i teològic& s el #inal de l'im)eri rom(, el #inal de

l'Antiguitat, =ue comenRa am: l'arri:ada dels :(r:ars Js& 49L i el nai*ement de SantAgust& .a no$a era,

el )erode tardoKrom(, s'inicia am: el tancament de les escoles )aganes&

Ara s =uan es dna l'encontre entre Cristianisme i "iloso#ia grega, i els autors d'a=uesta )oca )reK

)aren el )ensament )er a =ue entri a l'Edat MitFana& Sn a=uests autors els =ui #aran )ossi:le el )ensaK

ment Medie$al&

Ser( en a=uest )erode =uan el cristianisme introdues=ui no$es )reguntes dins la #iloso#ia Ji s'anir(

consolidant la dogm(ticaL i ser( so:retot Sant Agust =ui sistematit8ar( a=uests nous temes;

1L 4ndi$idualitat&

* !el<lenisme; Allò =ue caracterit8a$a l'indi$idu s l'(nima, a=uella )art di$ina i )ree*istent

a:ans de l'indi$idu, )el =ue el car(cter )ersonal s esc(s&* Cristianisme; l'(nima no s )ree*istent, s creada )er %u,)el =ue el car(cter )ersonal, nic i

irre)eti:le s #ort& 4 )er als cristians, la )ersona s imatge i sem:lanRa de %u& .a noci de

)ersona s un desco:riment =ue ms enda$ant s'a)lic( al ser 7um( =uan uns )ensadors

d'a=uell tem)s intentaren de#inirbdescriure la Trinitat&

El HFoI de la )ersona tro:a la se$a identitat en la relaci am: el HTuI&

2L rigen del cosmos& Es rei$indica el )rimat de %u assignantKli el )a)er de HcreadorI ex,ni&ilo&

* !el<lenisme; %emiurg i del noKres no en )ot $enir res&

* Cristianisme; a)arei* una no$a tem(tica& Com &a creat 1é"7 Si 7a creat ex,ni&ilo, no era

necess(ria la creaci, car l'nic necessari, l'nic =ue )odria no ser s %u&

36




+L Com es relaciona %u am: la creaci\

.a reconciliaci de la relaci entre du i el mn es tro:a en l'encarnaci de %u, en el seu #ill

esucrist, el =ue dna lloc a la 7istòria nica i irre)eti:le, no cclica i eterna& .a 7istòria co:ra

sentit& Mai ms la #iloso#ia )rescindir( de )ensar la !istòria, la 7istòria co:ra im)ort(ncia )erK

=u dins ella es tro:a el sentit de la ?e$elaci col<lecti$a i tam: indi$idual&

%u nic i )ersonal crea un mn contingent i no necessari, )erò com crea\ !o #a ex ni&ilo J=ue

s #ilosò#icament ina:orda:leL\ Si 7o #a ai*, la creaci t un )rinci)i i un #inal, co:ra sentit la

7istòria i el sentit indi$idual i col<lectiu de l'e*istncia&

-L Dou conce)te de lli:ertat

* !el<lenisme; la lli:ertat $e donada )er la ra, et )ermet decidir no o:rar segons els instints

animals&

* Cristianisme; %u ens estima i ens 7a donat lli:ertat, tenim lli:ertat )er o:rar el :, no sols

la lli:ertat HdeI, sin lli:ertat H)er aI&

Tenim lli:ertat )er a actuar a sem:lanRa de %u& A=uesta Hlli:ertat )er aI )ermet a 7om

dei*ar de ser un element est(tic )er a ser un element din(mic, ado)tes el caire de )roFecte,

de )roFecte de %u& .a )ersona t ara un model, un dissen de com 7a de ser, 7a de ser comess, t lli:ertat, una lli:ertat encaminada ca) a ess, la )ersona t un Hca) a onI orientar

la se$a $oluntat&

En sentit estricte, la lli:ertat a)arei* =uan tens un dissen d'7umanitat& .a lli:ertat s'unei*

am: la res)onsa:ilitat, )er=u la realit8aci de la te$a $ida de)n sols d'a=uesta e*istncia

de seguir i )ari*erKte a ess&

5L ?e)ercussions )olti=ues&

A )artir del s& 49 JSt& AgustL, es cristianit8a l'4m)eri ?om(, es tan=uen les escoles )aganes,

Sant Agust conce) una societat )iramidal i estament(ria; Esglsia, Estat i )o:le& Per a St& AgusK

t, l'4m)eri, la societat ci$il 7a d'estar al ser$ei de la #e& %es del s& 4N #ins al N49, l'Estat s #euK

dal&

37




&2& 94%A 4 ?A

&2&1. Vida

Sant Agust $a ni*er el +50 d& C& i re: una educaci cristiana a Madonesa, on a)rengu gram(tica i

literatura llatina, )el =ue no :egu de traduccions gregues, sin dels originals llatins& Progressi$ament

es se)ar( del cristianisme i s'a)ro)( al mani=ueisme1& A )artir d'una lectura del )lotinisme, a:andon( el

mani=ueisme, Fa =ue l'/ sols s un i )er tant no 7i )ot 7a$er dues di$initats e=ui$alents, el Mal no s

)rinci)i e=ui$alent del , el Mal s una )ri$aci del Y el s )er#ecte, el Mal s una im)er#ecci&

A )artir de l'escolta del discurs de Sant Am:rs $a anar recu)erant el seu inters )el cristianisme& En

ell es donaren dues con$ersions;

1L 4ntel<lectualPlot

2L MoralSant Am:rs

"inalment #ou ordenat sacerdot i mantingu una certa contro$rsia contra els mani=ueus i els donisK

tes2 i tam: contra els )elagianistes+&

&2&2. Obra

Per recrrer als seus )ensaments #ilosò#ics cal recrrer als seus tractats teològics& %istingim en la

se$a o:ra cinc )erodes;

1& %es de la con$ersi #ins al :a)tisme de Mil( J+6K+L& .a ms )rol#ica de totes& Contra els

acadèmics2&

2& %es del :a)tisme #ins ala ordenaci J+K+31L& 1e immortalitatem animae

+& Sacerdoci e)isco)at J+31K+36L& Contra els mani/"e"s&

-& %octrina cristiana J+36K-12L& 0obre la 8rinitat.

5& Periode de retractaci, torna enrere res)ecte d'una srie de tesis de les =ue creia =ue s'7a$ia

e=ui$ocat& !libre de les retractacions&

1 Maiqueisme; doctrina =ue )osa dos )rinci)is al ni$ell de la realitat; el Princi)i del i el Princi)i del MalY =ue lluitenentre ells& A=uests dos )rinci)is alguna $egada s'7an intentat a)licar a la Sagrada Escri)tura, o:tenint com a conclusi=ue la Creaci s o:ra del Princi)i del Mal&

2 Aca#%mics& eren els continuadors de l'Acadmia )latònica, =ue 7a$ia aga#at una actitud esc)tica

38




&+& 4 DTE?4?4TAT

Els )ensadors antics seguien un itinerari ms a$iat intel<lectual )er tal d'arri:ar a la $eritat Ji en darK

rer terme a %uL& Agust introdu una re$oluci autntica dins el )ensament; )ensar des de la condici

contradictòria de la )ersona 7umana, des de la con#licti$itat =ue )atei* la )ersona, s la #rontissa =ue

ens )ermet o:rir la )orta d'accs ca) a la $eritat i ca) a %uY Agust de#inei* el con#licte e*istencial, el

caracterstic de la )ersona 7umana, =ue no s )recisament la tran=uil<litat i =uietud interiorY com a )orta

d'entrada a %u& Agust $a $iure con#licti$ament la se$a $ida dins una $oluntat =ue l'inclina$a ca) a la

#e i una =ue l'orienta$a a negarKla&

.a #iloso#ia agustiniana, #iloso#ia de desgarrament , no de ga:inet, no d'o#icina, e$idencia =ue dins la

interioritat 7umana 7i 7a una dualitat, dualitat =ue )ermet )erce:re el con#licte& A=uesta dualitat re#lecK

tei* el con#licte entre el muta:le i l'immuta:le =ue 7i 7a dins l'indi$idu, entre l'etern i l'in#init& 4 no senK

tiria a=uest con#licte si no tengus dins ells a=uesta do:le dimensi interna =ue ens crida a una soluci,

la soluci s descansar en %u& A=uest con#licte s una in$itaci a la #e& Sols )osantKte da$ant l'A:solut

s )ossi:le entre$eure a=uest con#licte i autoKcom)rendre's com a indi$idu, car la tro:ada am: Ell s

una crida a una tro:ada )ersonal, a realit8arKte& Sols s %u =ue )ot )ro)orcionar la )lenitud =ue 7om

s inca)aR de donarKse a si matei*

Per tant, a=uest con#licte delata =ue som molt ms =ue a=uestes dimensions =ue com)onen la realitat7umana& Ai*ò es relaciona am: el tem)s de la segXent manera;

Mentre =ue )er a Aristòtil el tem)s s la mesura JmetronL del mo$iment, de manera =ue =uan tenim

conscincia de tem)s, tenim conscincia de mo$imentY )er a Sant Agust el tem)s s una distinci de

l'es)eritb(nima& Sant Agust e*treu totes les conse=Xncies de la teoria aristotlica&

El tem)s s un indicador de =u som esperit & El =ue ens se)ara de la resta de criatures s =ue )odem

#er e*istncia del tem)s, l'animal )ot tenir e*)erincia del tem)s, del mo$iment, )erò no el )ot mesurar,no el t interiorit8at, )er ai*ò no )ot tenir conscincia de tem)s&

El )assat no sols s el =ue Fa no s, el #utur no sols s allò =ue ser(Y el )resent s ca)aR de Fa conteK

nir, de Fa #erKnos a)ro)iar del )assat i del #utur; el )assat Fa no sols s allò =ue Fa no s, tam: s allò

39




=ue a tra$s del )resent )uc con$ertir en memòria J=ue s el )resent del )assatLY el #utur s el )resent

d'allò =ue ser(, de manera =ue esde$ e*)ectati$a del )resent Jantici)aci del #utur en el )resentL& Ai*ò

re#lectei* =ue 7om no sols s can$i, sin =ue 7i 7a =uelcom dins ell =ue intenta donar esta:ilitat al )as&

El )as, el mo$iment, s l'intent de donar esta:ilitat al tem)s& .'ara s un intent d'aturar el )as, un instantde )lenitud, de so:rea:und(ncia de memòria i d'e*)ectati$a& .'ara s una imatge de l'eternitat, d'a=uest

)resent )le =ue )odem entre$eure en el )as& Per tant, el contacte am: a=uest ara, s contacte am: el di K

$& El tem)s s el #utur =ue es $a #ent )assat, del #utur $e l'eternitat&

.'actualitat s desco:rir =uelcom dins nosaltres =ue a)unta ca) al #et di$& El dest del tem)s s

l'eternitat& s esucrist =ui dna sentit al teu tem)s, =ui s el )unt d'uni entre el Transcendent i l'immaK

nent, ell s el model so:re com orientar el teu tem)s i donar esta:ilitat al )as, so:re com tro:ar el misK

satge =ue 7i 7a dins el teu tem)s, =ue et diu la te$a memòria&

Sortir de mi matei*, el contacte am: el Transcendent em )ermet assolir la #elicitat =ue Fo a mi maK

tei* no em )uc donar, l'esta:ilitat =ue Fo matei* no em )uc donar&

&-& EP4STEM.@4A

Per a Agust, no )odem du:tar de tot, no )odem ser esc)tics de tot, car dins l'error 7i 7a la )ossi:iliK

tat de tro:ar la certesa; si m'e=ui$oc ales7ores e*istesc& Do s un e*ercici de du:te acadmic, sin dedu:te e*istencial& Agust intenta Fusti#icar l'esce)ticisme de l'Acadmia Platònica& @raus del conei*eK

ment;

1L Sensaci&

2L Sa$iesa sense inter$enci de la sensaci; contem)laci de les coses eternes& %e manera =ue les

idees no sn coses e*ternes a du, sin =ue %u les )ensa& Ouan 7a creat, 7a creat a )artir de les

idees =ue 7i 7a$ia dins ell matei*& ?esol el )ro:lema neo)lotini( =ue )lanteFa$a =ue el demi"rg 7a$ia cerat a )artir d'unes idees anteriors i e*teriors a ell& Per Agust no :asta l'a:stracci )er arK

ri:ar a la $eritat uni$ersal i immuta:le, el =ue cal en darrer terme )er tal d'arri:ara la $eritat cal

una llum, sense la =ue no tendrem ca) garantia de la $eritat

40




A l'Edat MitFana tro:am dues grans escoles de )ensament;

1L Escola #ranciscana, el m(*im re)resentant de la =ual s ona$entura& S'inicia en el )ensament

de Sant Agust, =ui a#irma =ue la manera d'accedir a %u s la interioritat&

2L Escola dominicana, =ue t com a m(*im e*)onent a Sant Tom(s& Al contrari =ue en l'escola

#ranciscana, de#ensaran =ue la manera d'accedir a %u s )er mitF( de l'e*terioritat&

41




& E. ?EDA4NEMEDT CA?.4D@4

&1& E. ?EDA4NEMEDT CA?.4D@4

ustini( s =ui tanca les escoles )aganes, )er=u l'im)eri rom( no $ol escoles )aganes )er=u ara s

cristi(, tot i =ue a ms l'im)eri 7a$ia entrat en decadnciaY el darrer em)erador es re#ugia a ?($ens, al

Dord d'4t(lia, des d'on mantenia un estret contacte am: l'4m)eri riental& So:re el s& 944, nai* Sant eK

net, =ui constitu el mona=uisme occidental i ales7ores $a ser =uan el monacat ado)t( el )a)er educatiu&

Pocs ans des)rs, )erò no directament Sant enet, es $a #undar l' scriptor"m J:i:lioteca, concretament

el lloc on es co)ia$en lli:resL&

Però a Euro)a, al segle 9444, 7i 7a$ia escassos monestirs i dis)ersos& car no ser( #ins a la re#orma de

Clunn Js& NL =ue s'organit8aran els monestirs&

A #inals de segle 9444 K 4N, Carleman decid donar un nou im)uls cultural al seu im)eri, i )er ai*ò

con$oc( a Al=X Ja =ui Fa s'7a$ia tro:at anteriormentL a la se$a Cort )er tal de )lanteFar un )la de re#orK

ma educati$a& Al=X es rodeF( de docents, :(sicament )ro$inents de l'escola )anacea& En tem)s de CarK

leman Fa e*istien escoles Catedralcies i mon(sti=ues, )erò no esta$en im)lantades de manera sistem(K

tica& Carleman don( un im)uls molt )otent a a=uestes escoles, o:ligant a construir a cada e)isco)at

una escola& Però com =ue no dis)osa$a d'intel<lectuals )er a dur a terme la re#orma, 7agu d'acudir soK :retot a retana )er a im)ortarKlos&

A=uestes escoles, segles ms tard, desem:ocarien en uni$ersitats, )el =ue si Carleman no n'7agus

im)ulsat la se$a construcci sistem(tica, no tendrem uni$ersitats segles ms tard&

Per tant, tenim dos #actors, Carleman i Clunn, =ue a#egits a la re#orma gregoriana J=ue no 7i seria

sense tots a=uests #actorsLY =ue a )artir del s& N donaren un nou im)uls cultural i mon(stic, tot i =ue els

#ruits comenRaran a $eure's so:re el s& N4&

&2& AD ESCT

Ales7ores, am: el #inal de l'4m)eri ?om(, entre els s& 49 i 4N tro:am l')oca )erKescol(stica, caracteK

rit8ada )el sorgiment del monacat i )er la re#orma carolngia& A=uesta re#orma re=uer intel<lectuals

42




am: els =uals Carleman no com)ta$a, )el =ue els 7agu d'im)ortar de les illes :rit(ni=ues, com )er

e*em)le Al=X& A retana 7i 7a$ia intel<lectuals )er=u no 7a$ien so#rit les in$asions dels :(r:ars, 7aK

$ia estat un )erode molt esta:le, #a$ora:le )er als monestirs i escoles catedralcies, tot i =ue durant

a=uest )erode no 7i 7agu un )ensament #ilosò#ic i teològic destaca:le #ins a oan Escot d'Eriugena Js&4NL& A oan Escot l'7em d'u:icar dins el conte*t de la re#orma carolngia, com a #ruit d'a=uesta& Al=X

#und( l'escola Palatina, on oan Escot a)rengu grec, )el =ue sa:em =ue sa:ia traduir grec& /na de les

se$es traduccions ms #amosa s la del PseudoK%ions& /na altra o:ra =ue no )odem o:lidar s 1e 1i,

visione %at"rae& s un autor =ue a:ast( moltes tem(ti=ues i molt di$erses, am: contri:ucions molt inK

teressants com la teo#ania&

&+& SADT A DSE.M

Ms tard, so:re el s& N4, am: Anselm de Canter:ur, s'introduir( la ra com a mitF( )er a)untalar la

#e, )erò alerta, no una #e =ue entn )er creure, sin =ue cerca entendre )er creure& Cal dei*ar o)erar la

ra )er tal =ue )ugui arri:ar a demostracions racionals de l'e*istncia de %u, demostracions =ue no

sn )er=u el noKcreient comenci a creure, sin )er=u el creient a)untali encara ms la se$a #e&

Sant Anslem s )ro)i del s& N4, dins la consolidaci del mona=uisme a )artir de la re#orma de

Clunn i de la re#orma gregorianaY )el =ue s normal =ue dins a=uest conte*t s normal =ue a)arei*i

Sant Anselm, un monFo d'a=uesta categoria intel<lectual&

Anselm cerca$a Fusti#icar racionalment els dogmes de la #e, #ins i tot demostrar l'e*istncia de %u

racionalment, a )artir del =ue es conei* com a fArgument ntològicf& Am: ai*ò no cerca$a entendre

)er a creure, sin creure )er a entendreY de la matei*a manera, no )retenia tro:ar un argument )er a

con$ertir els noKcreients& Argument;

1L %e#inici de %u; =uelcom maFor =ue res =ue )ugui ser )ensat

2L %ins la te$a ment e*istei* a=uesta realitat, )ots entendre mitFanRant la ra =ue e*istei*i una realiK

tat de la =ual no se'n )ot )ensar res maFor& Ara Fa 7em demostrat l'e*istncia de %u en l'enteniment, ara

toca demostrarK7o en la realitat&

43




+L Si a=uest tem e*istei* a la nostra ment, tam: 7a d'e*istir a la realitat& A=uest conce)te 7o engloK

:a tot, a:solutament tot, i si no englo:(s alguna cosa, ales7ores )odrem imaginar una realitat su)erior

=ue s =ue la contingus i Fa no estarem )ensant una realitat de la =ual no se'n )ot )ensar res maFor& Per

tant, si e*istei* en la nostra ment una realitat =ue 7o contengui TT, 7a d'e*istir )er=u si no no e*istiKria en la nostra ment&

Crtica; si Fo )uc )ensar la ms )er#ecta illa, ai*ò no im)lica =ue e*istei*i&

ContraKcrtica; ai*ò no s a)lica:le a una realitat )er#ecta, sin a la )er#ecci en si matei*a, a %u&

En el #ons s el matei* =ue deia Aristòtil, ai* com tota la resta )ot no ser, el )rimer motor s necessari,

7a d'e*istir& %u s a=uella realitat =ue e=ui$al a e*istncia, %u ` E*istncia& En realitat Anselm ens

don( una e*cel<lent de#inici de %uY si %u e*istei*, la se$a e*istncia s necess(ria& Ara :, el )roK :lema rau en si %u e*istei*, ai*ò Fa 7o 7em d'intentar demostrar )er altres $ies&

44




3& .'ESC.BST4CA

3&1& 4 DT?%/CC4W

%urant el s& N4 i N44 es construiran les escoles de St& 9ictor i de C7artres, =ue donaran un im)uls soK

:retot i #uturament al =ue ser( la /ni$ersitat de Pars& A=uestes escoles Fa comenRaran a comentar les

Sentncies, a#irmacions dels Sants )ares i reculls de te*tos )atrstics& El resultat d'un comentari era la

fsummaf& .es escoles sn el germen de la #utura escol(stica, el )recedent immediat de les uni$ersitats&

Duran a!u"# #$ %III a&ar"'("n )"# *r+"# r")','*#"#- .ran/'#/an# ' +*'n'/an# !u" n* a&ar"'("n &"r!u

# a&ar"'("n ' r'*."n &"r!u r"&r"#"n"n un r"*rn a) ,"nu a )"an,)'/ ' a'( #',n'.'/a * un &r*/#

+" &ur'.'/a/' +" r"*rn a)# *r,"n# +" r"/u&"rar )'&*ran ' a # ."r:* n* a) ar," +" )a ,"n "n

', +un *n"#'r #'n "n', +") n una n*a &r"#n/'a +" )Ean,")' "n', +") n ' &"r an *

a'( +"#";*/a "n una n*a r"n*a/' +" )a /u)ura /r'#'ana ' n* n*# una r"n*a/' "#r'/a"n +"

)a '+a +" )E#,)#'a a'( una r"&"r/u##' +'n# *# ")# *r+r"# a'( una r"&"r/u##' +'n# )*r+r" +")

&"n#a"n ' +" )a "*)*,'a$

9$2$ <OM=ARA<I> DE LES D?ES ES<OLES

Escola Fraciscaa Escola Tomista

M(*im re)resentant Sant ona$entura Sant Tom(sPunt de )artida PlatònicKAgustini( Aristòtil

4nterioritat Arri:ar a %u mitFanRant la interioritat, tot i=ue ona$entura tam: creu =ue en la creaKci 7i 7a $estigis de %u&

Arri:ar a %u mitFanRant la $iacosmològicabem)rica, )er mitF( del cosmosanar ascendint ca) al seu creador, a )artir deles coses del mn arri:ar al #onament delmn&

%es d'ara, al llarg de tota la 7istòria, en la teologia sem)re 7i 7aur( dues sensi:ilitats, dues maneres

d'accedir a %u&

3&+& DA9EDT/?A

A#irma la com)ati:ilitat entre #e i ra, entre #iloso#ia i teologia, mentre =ue )er Sant Tom(s la #e no

su)lei* la ra, sin =ue ms a$iat la )er#ecciona& !em de #er #iloso#ia )er=u s un )re(m:ul )er a la

teologiaY cal la #iloso#ia )er=u s un )re(m:ul )er a la teologia& Per ona$entura, des del )rinci)i, la

45




ra 7a d'estar il<luminada )er la #e, Fa =ue sin el #ilòso# es con#on&

.a #e cerca la ra, i la ra )ot arri:ar )er si matei*a sense re=uerir la ?e$elaci, tot i =ue ai*ò no sigK

ni#ica =ue )ugui arri:ar )er#ectament a la 9eritas&

A$ui en dia encara )redominen a=uests dos tem)eraments; la lnia de ?a7ner s de caire tomista,

mentre =ue la de 9on alt7assar s ms a$iat :ona$enturistaY tot i =ue estan molt modernit8ats, molt

actualit8ats&

Per ona$entura, s'accedei* $erticalment i )rogressi$ament ca) a %uY )er ell, el %u cristi( s un

%u al =ual es )ot resar&

ona$entura )artei* de la creaci, la =ual no s 7umana, )er arri:ar a %u;

1& 9estigis de la creaci& A )artir d'una $isi contem)or(nia de la naturalesa, no sols racional, o:K

ser$am =ue el mn con#luei* en les se$es o)eracions es)ec#i=ues, en un #i com, dins a=uest

)ensament #rancisc( 7i 7a e*)ressada una contem)laci gaire: mstica&

2& .'7ome ens dna una imatge de %u; tant ::licament com )er=u 7om t desig de )er#ecci, el

=ue demostra =ue el di$ 7a:ita dins l'7um(& Tenim idea de :ondat, de :ellesa )er=u #eim comK

)aracions am: la )er#ecci, am: %u Jargument de les )er#eccionsL& Es :asa en Sant Agust, =ui

a#irma =ue com =ue 7om s im)er#ecte, t la idea de )er#ecci dins si matei*& !i 7a, )er tant,

)resncia del di$ dins mi )er=u som limitat, im)er#ecte, i des de la limitaci, des de la im)erK

#ecci, 7i 7a un *oc dins la )ersona, s'e*)erimenta la tensi del contrari, el =ue re#lectei* un

con#licte e*istencial; 7om $ol ser )er#ecte )erò s )ecadorY dins mi 7i 7a una dimensi =ue no

s 7umana&

+& Mstica& 9ia de la sem:lanRa )er#ecta am: %u, de la mstica, sem)re am: una e*)erincia =ue

su)era la ra i =ue ens )ermet coni*er %u, una tro:ada metaKracional, su)raKracionalY una troK

:ada Fa no e*clusi$ament #ilosò#ica, sin =ue s ms a$iat teològica&

46




3&-& SADT TMBS

Sant Tom(s no s la #igura =ue inicia l'escola tomista, sin =ue #ou Ale*andre Magne& .'o:Fecte de la

#iloso#ia tomista s arri:ar al ser;

aL Ser de %u& %u s a=uell =ue no )ot ser, %u no t ser, s el ser&

:L Ser de les criatures& Partici)en del ser, s contingent, se li 7a donat el ser& .es criatures HtenenI

ser, no HsnI ser&

Per ai*ò )odem )arlar de %u a )artir de les criatures, )er=u )artici)en del ser, )er=u 7i 7a una

certa analogia, una certa desem:lanRa& En la se$a argumentaci seguei* un ordre; e*istncia de %u Jla

=ual no es deduei* de l'7omeLY essncia de %uY l'essncia de les )ersones di$inesY la creaci&

Do admet l'argument ontològic de Sant Anselm& Do )odem )arlar de %u )artint de %u matei*& Pri K

mer, 7em de demostrar si a=uesta e*istncia s )ossi:le )er mitF( de la $ia cosmològica, a )artir de l'e*K

)erincia sensi:le& 9ies d'accs a %u;

1L 9ia del Sentit; els sentits ens demostres =ue les coses can$ien, de manera =ue tot el =ue es mou,

s mogut )er un altre agent, s mogut )er un altre motor, )erò la srie de motors no )ot seguir

inde#inidament J9ild 'ristòtil 'ppeared:LY el =ue ens remet a un )rimer motor im)ersonalY a

%u&

2L 9ia de la Causa E#icient; l'e*)erincia ens mostra =ue en el mn 7i 7a causes e#icients, i com

=ue no 7i 7a ca) causa =ue sigui causa de si matei*a, 7i 7a d'7a$er una Causa E#icient PrimeraY

%u&

+L 9ia de la Contingncia dels ssers; el creat no s necessari, )erò 7i 7a d'7a$er un )rinci)i necesK

sari, )er=u la successi de )rinci)is contingents no )ot ser in#inita, cal un )rinci)i necessari

=ue origini el contingent,car sin tot )odria no ser, tot i ai* el mn e*istei*, )er tant s necessaKri =ue =uelcom l'7agi creat&

-L 9ia dels graus de )er#ecci; en el mn 7i 7a di$ersitat d'im)er#eccions, , del =ue es deduei* =ue

7i 7a un model de )er#ecci a:solut al =ue tendei*en els di$ersos graus d'im)er#ecci&

47




5L 9ia de la causalitat #inal, $ia teleològica; les coses =ue no )enses actuen am: una #inalitat conK

creta, el =ue re#lectei* =ue alg 7a creat am: una #inalitat concreta

Ca) de les $ies de Sant Tom(s ens )ermet arri:ar a %u, sols demostren =ue no s a:surd )arlar de%u& Es di#erencien, els tomistes dels #ranciscans en la doctrina aristotlica, en =u els #ranciscans ad K

meten la )luralitat de #ormes, mentre =ue els tomistes a#irmen =ue no s necessari )ostularKla&

Apunts d'Història de La Filosofia Antiga i Medieval

Documents

Transcript of Apunts d'Història de La Filosofia Antiga i Medieval