1

TEMA 1.- EL PLANETA TERRA

Tasca 3.- LA DIVERSITAT DE PAISATGES DE LA TERRA

1.- PAISATGE NATURAL I PAISATGE HUMANITZAT

La Terra està formada per una gran varietat de paisatges. La latitud i el clima, el relleu i el tipus

de sòl, l’erosió, la proximitat del mar etc. són els factors físics que determinen la fisonomia del

paisatge.

També l’activitat humana a través del temps ha modelat el paisatge. Els homes i dones han

tallat boscos; posant terres en cultiu, desviant rius i obrint canals, terraplenat pendents i

guanyant terreny al mar, obrint carreteres i aixecant ciutats, han modificat profundament el

paisatge.

Avui en dia són molt pocs els paisatges naturals en

estat pur, és a dir, que no hagin estat alterats per

l’acció humana. Definim paisatge natural com aquell

en el qual els elements del medi natural predominen

clarament sobre els que són resultat de la intervenció

humana. Paisatge humanitzat és aquell que ha sofert

moltes alteracions per l’activitat humana.

2.- BOSCOS PRIMARIS I BOSCOS SECUNDARIS

Els boscs primaris són aquells que no han estat mai alterats per l’activitat humana, i són el testimoni del que foren els bosc originals del planeta. Fa uns 8.000 anys, després de la darrera glaciació, els boscs primaris cobrien la major part de la superfície terrestre.

Estanyol de Gerber (Pallars Sobirà), exemple de paisatge natural

Dibuix paisatge humanitzat

2

Quan un bosc primari és alterat per la intervenció humana es converteix en bosc secundari. Els boscs secundaris són aquells que han sofert algun tipus d’activitat humana més o menys intensa, i com a conseqüència han estat degradats. Les espècies de plantes dominants i la seva distribució no és la mateixa que tenien al seu estat original.

Actualment els boscs primaris sols cobreixen el 7% de la superfície de la Terra, i en ells s’hi troba la màxima expressió de la biodiversitat, amb milers d’espècies de flora i fauna, algunes encara desconegudes per la ciència.

Els grans paisatges que podem trobar a la Terra són:

3.- ELS PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS

3.1- La selva equatorial i tropical.

S’estén sobre la línia de l’equador fins els tròpic de Càncer, al nord i el tròpic de Capricorn, al

sud. La selva forma

un bosc molt espès,

amb arbres molt

elevats que formen

fins tres pisos de

vegetació.

La pluja és molt

abundant durant

tot l’any i la

temperatura càlida,

amb poques

diferències entre

estiu i hivern.

La selva equatorial és l’hàbitat d’una gran varietat de plantes, rèptils, petits mamífers i ocells.

L’abundància d’aigua forma els rius més cabalosos del planeta. Les selves tropicals són la

principal font d’oxigen de la Terra.

Els pobles indígenes que hi habiten es dediquen a la caça, pesca i recol.lecció i practiquen una

agricultura de subsistència. Tradicionalment han alterat molt poc la selva, però aquesta cada

vegada és més destruïda per l’explotació de fusta, les tales abusives per obtenir pastures pels

animals i l’obertura de carreteres i

de grans preses per produir energia

hidràulica.

Trobam la selva equatorial i tropical

a gran part de Sud-amèrica: la selva

de l’Amazones, la selva d’Amèrica

Central i la selva de les illes

Antilles; a Àfrica hi ha la selva del

riu Congo; a Àsia, a l’Índia, la

península d’Indoxina i les illes

d’Indonèsia; finalment trobam selva

tropical a l’illa de Borneo i a l’est

d’Austràlia.

Croquis de la selva equatorial on es pot veure els tres estatges o pisos de vegetació

El riu Amazones recorre la selva del Matto Grosso, al Brasil

3

3.2.- La sabana

A mesura que ens allunyam de la línia de l’equador, la selva tropical va donant pas a la sabana.

les pluges són abundants però tenen una estació seca en que gairebé no hi plou, normalment a

l’hivern.

La vegetació està formada per herbes altes i arbres dispersos. És l’hàbitat dels grans mamífers

herbívors i carnívors, com zebres, elefants, girafes, lleons, hienes, etc.

Els pobles de la sabana es dediquen a l’agricultura i ramaderia extensiva per consum propi i

amb destinació als mercats locals. En temps més recents, les grans empreses multinacionals hi

han establert l’agricultura de plantació, dedicada al monocultiu de cacau, canya de sucre,

cafè, etc pels mercats mundials i han trencat les formes de vida tradicionals.

3.3-Els grans deserts

A Àfrica, Aràbia i Àsia els deserts formen una ampla franja a les dues bandes del tròpic de

Càncer. Hi trobam els grans deserts del Sàhara, de la península Aràbiga i el desert de Gobi. A

l’hemisferi sud hi ha el desert de Namíbia, a la costa africana de l’Atlàntic i el Gran Desert

Australià.

A Amèrica els gran deserts es troben a la part del Pacífic. Hi trobam el desert d’Arizona a

Amèrica del Nord i el desert de Xile, a Amèrica del Sud. A Austràlia, la part central i occidental

del continent també formen el Gran Desert Australià.

Tot i que el clima predominant és càlid, els deserts es caracteritzen per les temperatures

extremes: molta calor de dia i molt de fred a la nit. Això és degut a la sequedat de l’aire, que en

no retenir gairebé gens d’humitat fa que l’escalfor del sol rebut durant el dia no es mantingui a

la nit.

El sòl està molt erosionat, formant grans extensions d’arena com al Sàhara o de pedres, com al

desert de Gobi. Els cursos d’aigua, reben el nom de “uadis”, són escassos i sovint no arriben al

mar, sinó que formen grans depressions o llacs salats, els “chott”, com el “chott el Djérid”, a

A la sabana hi viuen els grans mamífers. Es pot apreciar una acàcia amb la copa aplanada pels vents, formant

els característics arbre de bota.

4

l’actual Tunísia. Amb les escasses pluges es produeixen inundacions, degut a que la terra

gairebé no absorbeix l’aigua i aquesta s’evapora ràpidament.

Els grans rius que travessen el desert, com el riu Nil i el riu Níger, tenen l’origen a les terres de

clima tropical.

On hi ha aigua s’hi formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre predominant. La

població es concentra entorn dels oasis, on han sorgit pobles i ciutats. Tradicionalment els

deserts han estat habitats per pobles nòmades com els tuareg, que es dediquen al comerç

amb terres llunyanes, formant caravanes o es dediquen al pasturatge de camells, cabres i

ovelles.

El desert és una important font de recursos minerals: petroli, gas natural, carbó, fosfats... Per

això actualment, moltes zones del desert han estat profundament alterades per carreteres,

oleoductes i l’explotació minera.

4.- PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

Els països de climes temperats són els llocs on, des de temps antics ha tingut lloc l’activitat

humana més intensa i s’hi han format les grans civilitzacions. Per això, en general es tracta de

grans àrees molt explotades i on el medi natural ha estat profundament alterat.

4.1-Els paisatges de clima mediterrani.

El clima mediterrani es caracteritza per estius càlids i secs i hiverns temperats i més humits. El

clima mediterrani es troba al voltant del mar Mediterrani, a l’extrem sud d’Àfrica, al sud

d’Austràlia. A Amèrica del Nord es troba a la zona de Califòrnia i a Amèrica del Sud a la costa

central de Xile.

Al desert del Sàhara, on hi ha aigua es formen els oasis, amb la palmera datilera com a arbre característic

5

On l’activitat humana no ha degradat molt el paisatge natural hi creix el bosc perennifoli, amb

arbres com l’alzina i el roure i el pi i un ric sotabosc.

4.2- Els paisatges de clima oceànic.

Es caracteritzen pels estius frescs i humits i els hiverns freds i sovint nevats. El clima oceànic es

troba a les latituds mitjanes d’Europa occidental, a la costa oest d’Amèrica del Nord i Sud-

amèrica, sud-est d’Àfrica i d’Austràlia.

L’aigua és abundant i hi predomina el bosc caducifoli amb espècies com el castanyer,

l’avellaner i el noguer

4.3- Els paisatges de clima continental.

Es troben a l’interior dels continents. En no rebre la

influència del mar, tenen hiverns molt freds,

mentre que els estius poden ser més o menys

càlids. Cobreix les latituds mitjanes d’Euràsia,

formant les planures de Sibèria i d’Amèrica del

Nord. El paisatge natural està format per les

estepes, grans extensions de plantes gramínies,

gairebé sense arbres.

4.- PAISATGES DE CLIMES FREDS

-Els paisatges d’alta muntanya.

Les grans serralades presenten un paisatge

característic, format pel relleu accidentat i el clima

fred. Les grans zones de paisatge de muntanya són:

Himàlaia a Àsia, les muntanyes de Kènia i de l’Atlas

Paisatge típic mediterrani

Aigüestortes. Paisatge natural

6

a Àfrica, els Alps i els Urals a Europa, les Muntanyes Rocalloses, els Apalatxes i els Andes a

Amèrica.

La vegetació es distribueix en estrats o pisos ascendents. A les parts més elevades s’hi troba

l’avet, i als cims de neus perpètues desapareix tot tipus de vegetació.

Altra diferència entre el tipus de vegetació és la que es forma als obacs o llocs sempre

ombrívols i les solanes, o llocs amb més o menys exposició solar.

-Els paisatge de climes polars.

A la zona del cercle polar Àrtic d’Europa i Amèrica del Nord s’hi troben els climes polars.

Són zones de temperatures extremes sovint de més

de 30º sota zero, amb neus permanents i escassa

precipitació. La vegetació evoluciona des del taigà,

o zones de grans boscos de coníferes fins la tundra

d’herbes i líquens, a mesura que ens apropam als

pols.

El sòl, aproximadament a partir d’un metre de

fondària està permanent gelat (permagel), per la

qual cosa aquests arbres tenen les arrels molt

superficials.

L’escassa població tradicional, els pobles esquimals

i inuit, viu de la caça i la pesca. Actualment s’hi fan

exploracions científiques i s’exploten recursos

minerals.

La tundra i la taigà són l’hàbitat del ren i l’ós

polar

ACTIVITATS A.- CONCEPTES

-uadi -chott -oasis -bosc caducifoli -bosc perennifoli -estepa

-obac/obaga -solana -taigà -tundra -permagel

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Quina relació hi ha entre clima i paisatge? Com influeixen la temperatura i les precipitacions

sobre les plantes? Quina és la planta característica dels climes desèrtics? Quins són els

sistemes que utilitzen les plantes a aquests climes per sobreviure a la manca d’ aigua?

La taiga és un bosc de coníferes, com l’avet i el pi roig

La tundra és una formació vegetal d’arbusts i líquens

7

2.- Quina és la diferència entre paisatge natural i paisatge humanitzat?

3.- Sovint, quan un paisatge ha estat poc alterat per l’home presenta elements mixts, naturals i

humanitzats. Observa la imatge i digués quins són els elements naturals d’aquest paisatge i

quines són les intervencions que hi ha

duit a terme l’home.

C.- ACTIVITATS D’APLICACIÓ

4.- Sobre la representació de l’esfera

terrestre identifica les línies de

l’equador, els tròpics i els cercles

polars. Situa la zona càlida, les zones

temperades i les zones fredes.

5.- Comenta les imatges dels diferents

paisatges naturals. Identifica-les amb

el tipus de clima corresponent i

senyala les característiques principals.

Relaciona tres espècies vegetals i tres

animals típiques de cada un dels

paisatges

8

6.- TREBALL AMB CLIMOGRAMES:

Aquí tens cinc climogrames corresponents a diferents llocs de la Terra.

- Identifica el tipus de paisatge natural que els correspon i justifica la resposta.

-Situa’ls al mapa dels paisatges de la Terra

-Fes una comparació amb el climograma de Palma. Quin és el més semblant? Per què?

0

20

40

60

80

100

120

0

100

200

300

400

500

600

gen

feb

març ab

maig

juny jul

ag

set

oct

no

v

des

ºCmm PANDANG - INDONÈSIA.

Pº (mm) Tº (ºC)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0

10

20

30

40

50

60

70

80

gen

feb

març ab

maig

juny

jul

ag

set

oct

no

v

des

ºCmm ARIZONA - EE.UU.

Pº (mm) Tº (ºC)

-20

-10

0

10

20

30

40

50

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

gen

feb

març ab

maig

juny jul

ag

set

oct

no

v

des

ºCmm MOSCOW - RÚSSIA.

Pº (mm) Tº (ºC)

0

20

40

60

80

100

120

0

100

200

300

400

500

600

gen

feb

març ab

maig

juny jul

ag

set

oct

no

v

des

ºCmm BATHRUST - GÀMBIA

Pº (mm) Tº (ºC)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0

10

20

30

40

50

60

70

80

gen

feb

mar

ab

r

mai

jun jul

ag

o

set

oct

no

v

des

ºCmm PALMA - ILLES BALEARS

Pº (mm) Tº (ºC)

0

10

20

30

40

50

60

0

20

40

60

80

100

120

gen

feb

març ab

maig

juny jul

ag

set

oct

no

v

des

ºCmm BURSA - TURQUIA.

Pº (mm) Tº (ºC)

9

7.- Completa la graella

C.- TREBALL AMB MAPES. -Sobre el mapamundi, situar els grans paisatges estudiats. Pensa a indicar la llegenda i posar títol al mapa

TIPUS DE PAISATGE

ON ES TROBA CLIMA CARACTERÍSTIQUES

Selva equatorial i tropical

Zona de l’equador, fins els tròpics

-Càlid i humit tot l’any. -Plou pràcticament cada dia

-bosc espès, amb arbres elevats, fins tres estatges arboris -gran varietat de fauna i flora -Escassa activitat humana

Sabana Zona dels tròpics -abundants plantes herbàcies. Escassa varietat de flora -arbres aïllats -hi viuen els grans mamífers (zebra, jirafa, elefant, lleó, tigre...) -Escassa activitat humana

Deserts -Càlid i sec. Temperatures extremes (dia-nit, hivern-estiu). Pluges esporàdiques torrencials -Hi ha deserts molt freds com el desert de Gobi

Paisatge de clima mediterrani

Latituds mitjanes. -Estiu temperat i sec -Hivern, primavera i tardor temperats-frescs i humits -Influència del mar

Latituds mitjanes -Estiu temperat i humit -Hivern, primavera i tardor frescs i humits -Influència del mar

-bosc caducifoli (castanyer, noguer, avellaner...) -Paisatge molt variat -Intensa activitat humana

Latituds mitjanes i elevades

-grans planures de gramínies -Boscs esporàdics de coníferes (pins, avets....) perennifolis -Activitat humana desigual (zones amb molta activitat i amb baixa activitat)

Totes les latituds -Hiverns molt freds amb neu abundant i neus permanents. Estius molt curts i frescs -Diferència entre solana i obaga

-boscs de coníferes (pins, avets...), perennifoli, adaptats a les temperatures extremes. -Escassa activitat humana

Paisatge polar Latituds elevats (entorn el cercle polars àrtic i el cercle polar antàrtic)

-Neu permanent o quasi permanent -El “taigà” o bosc de coníferes, espès amb escassa varietat d’espècies -La tundra, formada per líquens i herbes d’escassa altària. -Hàbitat de l’os polar, pingüí, foques.... -Escassa activitat humana (pobles esquimals)

10