Context històric El teatre Salvador Espriu Joan Oliver

La guerra civil espanyola va suposar una desfeta per a la cultura catalana, comportant un procés d’espanyolització que repercutí greument en en la literatura.

S’anul·la el programa iniciat en la Renaixença i continuat pel modernisme i el noucentisme.

El règim franquista suprimeix organismes catalans i prohibeix l’ús de la llengua catalana, posteriorment ridicularitzada.

Després de la guerra, molts intel·lectuals emprenen el camí cap a l’exili.

La cultura en la llengua catalana es va desenvolupar en tres àmbits: la cultura pública (que va intentar fer arribar a la població literatura d’àmbit públic), la cultura de l’exili (que va sobreviure gràcies als exiliats) i la cultura clandestina (que es feia a casa dels escriptors i s’editava a l’estranger). Tots tres àmbits pretenien salvar els institucions, la llengua, recuperar el prestigi,…

A Catalunya es conreava cultura en català i en castellà.

Durant els anys 50 es va iniciar un període d’estabilitat del règim franquista.

Començà una etapa de liberalització que deixà pas a una dinàmica contra el règim molt activa durant els anys 60: manifestacions contra el règim, creació de sindicats (CCOO), tancades d’intel·lectuals,…

La mort del general Franco es produeix durant els anys 70 i es proclama el Príncep Joan Carles I com a rei d’Espanya. Es va implantar un sistema democràtic, es va restaurar la Generalitat de Catalunya i es va aprovar la Constitució del 78.

L’any 1955 es va iniciar la recuperació d’aquest gènere, després de la guerra civil.

Es poden distingir dos orientacions: el teatre tradicional (un dels models dramàtics) i el teatre renovador (volis descobrir un mó0n mític)

El teatre presenta situacions absurdes

El teatre presenta característiques del teatre de l’absurd europeu

Els personatges són incapaços de comunicar-se i no tenen psicologia.

El teatre planteja problemes polítics i socials amb la intenció de fer una crítica a la societat.

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners el juliol de 1913

Estiueja a Arenys de Mar

El 1933 visita Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, aquests països tenen un paper important en la seva obra

Espriu es relaciona amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel i amb Carles Riba

Escriu obres de teatre com “Primera història d’Esther” (1948) “Les cançons d’Ariadna” (1949) “Ronda de mort a Sinera” (1966) o “Una altra Fedra, si us plau” (1978)

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'algunes de les seves obres contribueixen a la popularització de Espriu

Rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona

Els seus espais geogràfics tenen com a noms: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).

Mor el 1985 a Barcelona

Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta.

Neix el 29 de novembre de 1899 a Sabadell, formant part d’una família de la burgesia industrial i del mon dels intel·lectuals.

Estudia el batxillerat i més tard Dret a la Universitat de Barcelona.

Era una persona inquieta i rebel, i poc còmode amb els codis socials burgesos, estableix una forta amistat amb escriptors benestants i forma l’anomenat Grup de Sabadell, un grup marcat pel rebuig a la burgesia. També organitzen actes com els Anti-Jocs Florals i creen la editorial La mirada per tal de difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès.

A partir del 1923, Joan Oliver escriu poemes i petits contes al Diari de Sabadell.

El 1928 publica , Una tragèdia a Lil·liput.

Però no és fins al 1934, que publica el seu primer poemari, Les decapitacions, que signa amb el que és el seu pseudònim poètic, Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era el quart d’onze germans).

Durant el conflicte de la guerra civil espanyola, Joan Oliver s’implica intensament en la lluita antifeixista, presideix l'Agrupació d'Escriptors Catalans, filial de la Unió General de Treballadors (UGT), i organitza el Servei de Biblioteques del Front.

El 1939 s’exilia a França, Buenos Aire i Santiago de Xile on resideix nou anys. Torna a Catalunya el 1948, on troba un país derrotat i empobrit pel franquisme.

Poc després d’arribar, la policia registra casa seva i el posen a la presó. Uns mesos ,més tard mor la seva dona.

Contribueix també a la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Un cop casat en segones núpcies, viu encara de col·laboracions a la revista Destino, amb el pseudònim de Jonàs i més tard dirigeix l’editorial Proa.

Publica les seves traduccions d'obres de Molière, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov, Bernard Shaw, Samuel Beckett i Bertold Brecht.

Partidari d’un teatre d’autoria catalana, no obté l’èxit esperat com a dramaturg. La seva obra més important es considera que és Ball robat.

Més endavant es converteix en una figura pública i la seva actitud honesta i contestatària el fan veure com un símbol de la lluita antifranquista. És com una mena de "patriarca" per als més joves i participa activament en actes de protesta com els de "La caputxinada" (1966) —una tancada de diversos intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona—.

L’any 1970 és distingit amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes. Posteriorment, finalitzada la Dictadura i restaurat el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, continua mantenint una posició crítica i insubornable, fins a l’extrem de rebutjar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Lúcid fins a l’últim moment, Joan Oliver,

segurament més conegut en la història de la literatura catalana com a Pere Quart, mor el 19 de juny de 1986.