Tdr Fem Una Sardana

FEM UNA

SARDANA

Sixto Lara Carriqu

INS SAgulla

Curs 2014-2015

2-2-15

Departament de Llengua Castellana

Josep Chamorro i Ramos

~ 1 ~

NDEX

1.INTRODUCCI ............................................................................................................................................ 2

2.METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 3

3. INFORMACI GENERAL SOBRE LA SARDANA (LA MSICA) ...................................................... 4

4.TONALITATS:

4.1. Part terica ............................................................................................................................ 6

4.2. Part prctica .......................................................................................................................... 7

5. TESSITURES: .......................................................................................................................................... 10

6. ANLISI DESTRUCTURES MELDIQUES DE SARDANES:

6.1. Harmonia Clssica

Tossa Bonica: Estructura ......................................................................................................... 13

Tossa Bonica: Anlisi Harmnic ............................................................................................ 14

Roses del Brull: Estructura ...................................................................................................... 15

Roses del Brull: Anlisi Harmnic ......................................................................................... 16

6.2. Harmonia Moderna

Sis de set: Estructura ................................................................................................................ 17

Sis de Set: Anlisi Harmnic ................................................................................................... 18

Blanes: Estructura ...................................................................................................................... 19

Blanes: Anlisi Harmnic ......................................................................................................... 20

7. COMPOSICI DE LA MEVA SARDANA ............................................................................................. 21

8. LA SARDANA DESCOBRINT LAMOR ............................................................................................ 21

9. CONCLUSIONS ...................................................................................................................................... .33

10. APNDIX

APNDIX A: Sardana Tossa Bonica de Francesc Mas Ros ........................................... 34

APNDIX B: Sardana Roses del Brull de Joaquim Serra ............................................... 41

APNDIX C: Sardana Sis de Set de Enric Ort ................................................................... 49

APNDIX D: Sardana Blanes de Jordi Molina .................................................................... 57

11. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES ................................................................................................. 67

~ 2 ~

1.INTRODUCCI

Aquest treball amb el nom Fem una Sardana, el vaig proposar perqu sc msic, i una de les

agrupacions en les que participo s la cobla1. El fet de tocar aquest tipus de msica mha fet

despertar les ganes de poder composar la meva prpia sardana i que altre gent la pugui escoltar,

ballar, i tocar. Aix no s gens fcil per a mi, ja que requereix un alt nivell musical, i es pot dir que

jo sc nou en aquest mbit, doncs fa just un any que vaig entrar-hi. Per no podia desaprofitar

aquesta oportunitat de fer una cosa nova (la qual seria molt beneficiosa per al meu futur), sobretot,

havent-hi professors especialitzats en msica al centre.

Els objectius marcats que tinc pensats sn:

Entendre i plasmar lestructura duna sardana, coneixement de lharmonia clssica,

comparant-la amb la moderna (aquesta ltima des de fa uns anys tamb ha entrat en

aquest mn).

Composar una sardana en la qual sintentar complir que:

1. Sigui balladora, pel pblic ms tradicional.

2. La msica agradi a aquells que noms escolten sense ballar.

3. Sigui agradable de tocar pels msics, aix es tocar moltes vegades.

4. Obtenir una melodia principal amb la que es pogus jugar o variar durant tota la

sardana, de fet aqu estaria la grcia a lhora de composar-la.

Acabar de confirmar les sospites sobre la dificultat que comporta composar-ne una tenint

coneixements bsics sobre harmonia.

El mtode de recerca que utilitzar ser lanlisi de models per a aconseguir aquests objectius

basant-me en les meves prpies proposicions ja anomenades anteriorment.

1Cobla: Agrupaci musical autctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent,

que executen la msica de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.

~ 3 ~

2.METODOLOGIA

En aquest apartat explicar la metodologia emprada en aquest treball per poder assolir els

objectius, incloent que no s una feina fcil composar una sardana des de zero.

Per tal de poder fer el treball haur dassolir una part terica, la qual seria:

1. Coneixements de tonalitats, acords, dominants (majors, menors)...

2. Coneixements de composici (tcniques dinstrumentaci concretes, repeticions

destructura...)

3. Coneixements de la cobla (de la sardana) (tessitures dinstruments, estructures de

sardanes, harmonies clssiques i modernes...)

La part prctica del treball, ser:

1. Fer un anlisi de models de sardana (teoria musical) en tots els aspectes tals com serien

lestructura, les tonalitats i la instrumentaci.

2. Explicar el procs de creaci en ordre (algunes decisions que prendr per a la meva

creaci les haur explicat a la primera part del treball).

Tot aix ho haur de fer fent recerca a Internet, preguntant a professors de msica de lescola de

msica local (Escola de Msica Santa Maria de Blanes) i a companys de cobla que tenen anys

dexperincia, encara que cap dells supera la majoria dedat.

~ 4 ~

3. INFORMACI GENERAL SOBRE LA SARDANA (LA MSICA)

La sardana s una dansa popular tpica de Catalunya la qual s considerada ball nacional. El nom

tant pot denominar el ball com la msica.

La sardana curta

La sardana (musicalment parlant) va comenar sent la sardana curta (prviament essent

el contraps) la qual estava marcada per 24 compassos, s a dir, 8 compassos de curts i

16 de llargs. La estructura daquesta, era de dos tandes de curts i una de llargs, que en

total no duraven ms de dos minuts.

Estava composta per quatre instruments (tres msics), un flabiol (amb un tambor ms

gran que lactual), una tarota i un sac de gemecs (aquest ltim feia un baix constant).

Aquesta formaci se lanomenava els tres quartants (o cobla dels ministrers). Tot aix a

principis del segle XIX.

La sardana llarga

La sardana curta pateix una modificaci i es va allargant fins donar a lloc a la sardana

llarga. Pep Ventura (1817-1875), va ser qui va reformar completament la sardana

musicalment (allargant-la i establint compassos binaris) a ms dels seus components, ja

que variaven molt. La distribuci de la cobla va acabar essent fins a avui dia, aix: (fila del

davant desquerra a dreta) un flabiol amb un petit tambor, dos tibles i dos tenores; (fila del

darrere desquerra a dreta) dos trompetes, un tromb i dos fiscorns; (a la dreta) i el

contrabaix. Tot aix succea quan la sardana encara no havia arribat a Barcelona.

Una vegada arrib all, Enric Morera, un dels millors compositors de sardanes i msica

clssica, va acabar de difondre la sardana actual (o tamb dita llarga) per Barcelona i va

acabar arribant a tot els racons de Catalunya.

Estructura actual

De sardanes hi ha varis tipus, per aquest treball es centrar ms en la sardana normal

instrumental (la que es balla o es pot tocar en concert, que tamb podria haver lopci de

poder ser cantada). Ja que podem trobar: la sardana obligada (composta per a

instrument/s solista/es), la sardana coral (la cobla acompanyada duna coral), la sardana

revessa (que es molt confosa ja que es repeteix molt), entre daltres.

~ 5 ~

La seva estructura actual es de:

Sardana de 4 tirades Sardana de 7 tirades Sardana de 10 tirades Sardana de 8 tirades

(revessa)

Introit2 Introit Introit Introit

Tirada de Curts Tirada de Curts Tirada de Curts Tirada de Curts

Tirada de Curts Tirada de Curts Tirada de Curts Tirada de Curts

Tirada de Llargs Tirada de Llargs Tirada de Llargs Tirada de Llargs

Tirada de Llargs Tirada de Llargs Tirada de Llargs Tirada de Llargs

Cop Final3 Tirada de Curts Tirada de Curts Tirada de Curts

Tirada de Llargs Tirada de Curts Tirada de Curts

Contrapunt4 Tirada de Llargs Tirada de Llargs

Tirada de Llargs Tirada de Llargs Tirada de Llargs

Cop Final Contrapunt Cop Final

Tirada de Llargs

Contrapunt

Tirada de Llargs

Cop Final

Tirada de Curts: Pot ser des de 16 fins 55 compassos aproximadament, encara que no s

aconsellable passar dels 40 o 41.

Tirada de Llargs: Pot ser des de 55 a 95 compassos aproximadament (tot i que hi ha

sardanes que superen el 100 compassos).

Cal dir que no hi ha cap norma que ho estableixi, tot i que als concursos de ballar

sardanes o de composar, en podrem trobar alguna que no fos exactament amb aquests

compassos generalitzats (normalment sn nombres imparells per qestions dacabament

dels balladors).

2Introit: Breu entrada meldica que fa el Flabiol (amb cop final de Tambor) per donar lentrada de la sardana. 3 Cop final: ltima nota de la sardana que es repeteix al temps segent per marcar lacabament. 4 Contrapunt: Breus notes del flabiol on els balladors descansen i baixen els braos.

~ 6 ~

4.TONALITATS:

4.1. Part terica

La tonalitat, o clau duna obra musical, s la nota tnica amb els seus acords i escales associats,

utilitzats a lhora de compondre i llegir partitures.

Per concretar ms, la diferenciaci entre escala i tonalitat:

La tonalitat s el conjunt de sons que tenen una relaci entre s.

Lescala s la successi de sons per graus conjunts (ascendents [en escala Do Major]: do,

re, mi, fa, sol, la, si o descendents: si, la, sol, fa, mi, re, do).

Les funcions tonals o graus tonals sn (sota el concepte de tonalitat) les set notes o intervals que

t una escala (major o menor) en relaci entre elles. El punt referencial s la tnica. Cada nota

(respecte al punt referencial) t un determinat nom o grau musical segons la posici que ocupa en

lescala:

Grau Nom Distncia entre graus (ens centrarem en

escala Major)

I (primer grau) Tnica

II (segon grau) Supertnica

III (tercer grau) Mediant

IV (quart grau) Subdominant

V (cinqu grau) Dominant

VI (sis grau) Superdominant

VII (set grau) Sensible/Subtnica (depenent si

s semit o to de distancia)

El I, IV i V grau, sn graus tonals perqu determinen la tonalitat, mentre que els altres es

consideren modals.

Larmadura tonal, o simplement armadura, s el conjunt dalteracions prpies (sostinguts i

bemolls) escrites al principi del pentagrama. Es poden anullar amb un becaire. Cada tonalitat

major i menor t una armadura associada que adjudica sostingut o bemolls com a alteracions

prpies duna escala determinada. Noms ens centrarem en tonalitats Majors.

1 to

1 to

1 semit

1 to

1 to

1 semit

1 to (cap al I Grau com a octava (8va))

~ 7 ~

Imatge: Roda de les quintes o tamb dita roda de les tonalitats.

4.2. Part prctica

Grcies a aquesta informaci, es pot saber (segons en quina tonalitat estiguem) tots els acords (si

son majors o menors) i les notes de lescala.

Per exemple, si estigussim en tonalitat de Do Major, els acords que ens correspondrien segons

lescala amb les alteracions seria:

*En aquest ltim, el de VII Grau, prefereixo no posar la sptima perqu seria difcil daplicar ja que

passaria a ser un acord semidisminuit.

~ 8 ~

Desprs dhaver buscat el tiratge de les sardanes, mhe fixat en quina tonalitat es situaven les

sardanes generalment. La majoria estan en: Sol, Do, Fa, Sib, Mib (totes majors). Respecte al so

que proporciona i els registres (o tessitures) de cada instrument, en la meva sardana far servir

principalment la tonalitat de Fa Major (amb una alteraci al Si que passaria a ser Sib). Dic

principalment perqu encara no tinc decidit si hi posar algun canvi de to. I quedaria aix:

Anteriorment apareixen dibuixats tots els acords que correspondrien a la Tonalitat de Do i a la de

Fa per caldria dir, per, que estant en una tonalitat no hi ha tan sols 7 acords que puguem

utilitzar.

Per exemple, Do Major no t cap sostingut ni cap bemoll a larmadura. Per s possible que en

una composici en aquesta tonalitat hi trobem una alteraci. Evidentment, aquesta t una certa

lgica, s el que sentn com les dominants secundries. Per exemple, suposem que ens

trobem un acord de Re Major (re, fa# i la). Aquest acord no correspon prpiament a la tonalitat de

Do Major, ja que lacord de Re daquesta escala s menor (re, fa i la). I s que, de fet, no s el II

grau de Do Major, sin el V grau de Sol Major (V grau de Do Major). Per tant, s una dominant

secundria: V del V grau. Lescala de Sol Major s que t el Fa# a larmadura, i aix sexplica

aquesta alteraci.

De la mateixa manera que es pot utilitzar la dominant del cinqu grau ( tamb dit dominant de la

dominant o quinta de la quinta), es poden utilitzar dominants en tots els graus. Aix, safegeixen

nous acords que podem utilitzar. Daix tamb sen diu substitucions harmniques.

~ 9 ~

Generalment, les composicions musicals sinicien amb lacord de tnica de la tonalitat i tamb hi

acaben. Abans de lacord de tnica final, per, senllacen una srie dacords que contribueixen a la

sensaci dacabament. Aquestes successions sanomenen cadncies conclusives.

La cadncia perfecta consisteix en lenlla dels segents graus: II-7 o IV7 V7 I

Per exemple, en la tonalitat de Do Major: Rem7 o FaM7 SolM7 DoM.

Hi ha un altre tipus de cadncies, les cadncies suspensives, que produeixen lefecte contrari a les

anteriors, s a dir, una sensaci de continutat. La cadncia trencada consisteix en lenlla dels

segents graus: II-7 o IV7 V7 VI7. Per exemple, en la tonalitat de Do Major es

correspondrien a: Rem7 o FaM7 SolM7 Lam7.

~ 10 ~

5. TESSITURES:

La tessitura (dinstrument en aquest cas) sn el conjunt de notes que un msic/instrumentista s

capa demetre des dels greus fins als aguts. Juntament amb el timbre, sutilitza per classificar els

instruments per categories/famlies.

Acostuma a indicar amb linterval de notes corresponent entre la nota ms greu i la nota ms

aguda que un instrument es capa demetre.

Per clar, tenim un petit inconvenient a lhora descriure les partitures de cada instrument ja que no

tots estan escrits ni en Clau de Sol ni en la mateixa Tonalitat. Aix vol dir que hem de saber el to

descriptura (quina nota fa o est escrita a la partitura) i el to defecte (quina s realment en

tonalitat de Do), i a partir daix podem saber en quina tonalitat est linstrument i quina alteraci li

correspondria. Aquests instruments sanomenen instruments transpositors.

Instrument To

descriptura

To

defecte Aix vol dir que linstrument...

Armadura per a

linstrument

respecte Do Major

Flabiol Fa Do Est en Fa (una 4a justa alta +

una 8va cap amunt)

Tible Fa Do Est en Fa (una 4a justa alta)

Tenora Sib Do Est en Sib (una 2a major baixa)

Trompeta Sib Do Est en Sib (una 2a major baixa)

~ 11 ~

Tromb Do Do Est en Do (per com a clau de

fa)

Fiscorn Do Do Est en Do (per com a clau de

fa)

Contrabaix Do Do Est en Do (com a 8va baixa

respecte al Fiscorn)

Aquestes armadures anirien variant segons en quina tonalitat estigui la sardana.

Finalment el quadre de les tessitures, amb la seva clau corresponent (respecte al to descriptura

de cada instrument).

Instrument Clau Tessitura

Flabiol

Sol

Tenora

Sol

Tible

Sol

Trompeta

Sol

~ 12 ~

Tromb

Fa

Fiscorn

Fa

Contrabaix/verra5

(3 cordes)

Fa

Nota: Totes les tessitures sn aproximades perqu tamb depenen de la capacitat dels

instrumentistes.

5Verra: Contrabaix de 3 cordes, tpic de cobla. Normalment amb 3 cordes fetes de budells o tripa de xai.

~ 13 ~

6. ANLISI DESTRUCTURES MELDIQUES DE SARDANES:

6.1. Harmonia Clssica

Tossa Bonica: Estructura

Aquesta sardana, per ttol Tossa Bonica i dautor Francesc Mas Ros. Va ser estrenada el 6

de maig de 1951. He cregut convenient escollir aquesta, ja que s un clar exemple

dharmonia clssica i perqu s molt simple quant a estructures harmniques. Repeteix

estructures i hi ha poca variaci dacords meldic-rtmics, a continuaci explicar

lestructura de la sardana (s necessari mirar els paper de Flabiol, Tible 1r, Tenora 1r,

Trompeta 1r, Fiscorn 1r i Contrabaix situats a lapndix ja que per desgrcia no hi havia

cap score/full de director, per fer un seguiment).

Tiratge: 33 de curts i 75 de llargs.

Curts: Amb comenament en anacrusa6, t 8 + 8 compassos de Tutti7, on la majoria

dinstruments estan actuant excepte el Fiscorn 1r. La melodia estaria marcada per tots els

instruments de fusta i la fila del darrere sencarregaria noms de fer acompanyaments a

temps (Contrabaix i Fiscorn 2n) i a contratemps (Trompetes i Tromb).

Continua amb 8 + 4 compassos de Solo Tenora (juntament amb acompanyament) i

finalitzant amb 5 compassos de Tutti.

Llargs: Comena amb 8 compassos de melodia de Tible, Fiscorns i Trompetes donant lloc

a un altre de ritme i 24 compassos de Solo Tenora. Seguidament 4 compassos de Tutti + 4

compassos de Solo Tenora amb un canvi radical de 8 compassos de Solo Tibles (moment

de lairet) amb 8 compassos de Tibles i Tenores. Desprs, el moment lgid de la sardana

(lAmunt com dirien els balladors de sardanes) es composa per 8 + 10 de Tutti (incloent el

final).

Aquesta sardana tamb cal dir que lhe escollit perqu es molt balladora, les cobles la

toquen molt i s molt famosa, tot el que em plantejo en els objectius principals de la meva

sardana.

A continuaci, el requadre esquematitzat:

6Anacrusa: Nota o grup de notes, sense accent, que comencen abans del primer temps de comps. 7Tutti: Paraula de provinena italiana, amb significat de tot o tots.

~ 14 ~

Nmero de compassos Instruments Part

8 + 8 Tutti Curts

8 + 4 Solo Tenora Curts

5 Tutti (final) Curts

8 +1 Tibles, Trompetes i Fiscorns Llargs

8 + 8 + 8 Solo Tenora Llargs

4 + 4 Tutti + Solo Tenora Llargs

8 + 8 Tibles + Tibles i Tenores Llargs

8 + 8 + 2 Tutti final Llargs

Tossa Bonica: Anlisi Harmnic

(Es recomana anar seguint els papers de Fiscorn 1, Fiscorn 2 i Contrabaix; hi ha

anotacions i en aquest ltim est lanlisi complet. Tamb est en format mp3 per poder

escoltar-la, CD situat al final del treball).

Informaci general: Est escrita principalment en Sib Major, tot i que als llargs es pot

apreciar un canvi de to (cap al Fa Major). Generalment no passa del I, IV i V grau (a

excepci duns 4 compassos on passa pel III, VI i VII grau). No hi ha cap substituci

harmnica.

Curts: Fins la meitat daquests, simplement passa pel I i V grau. La melodia s picada, s

a dir, tocada com a cops secs. Al Solo Tenora safegeix el IV grau, que introdueix la

cadncia perfecta explicada anteriorment.

Llargs: Comena amb un Tutti sense acompanyament (noms melodia) que inclou els

quatre compassos amb acords diferents mencionats anteriorment. Aquests quatre

compassos donen pas al Solo Tenora. Ms endavant, al salt petit, hi ha el canvi de to, amb

els tibles a la melodia. La melodia dels tibles s absolutament nova, per encaixa

perfectament b amb lanterior, la del Solo Tenora. Aix, als forts finals, el compositor

fusiona les dues melodies en la tonalitat del principi.

Cal destacar que harmnicament no hi ha cap recurs no vist en altres sardanes de lpoca.

Solo Tenora Melodia 1 en tonalitat de Sib Major

Salt petit (Tibles) Melodia 2 en tonalitat de Mib Major

Salt fort (Tutti) Melodia 1+2 en tonalitat de Sib Major

~ 15 ~

Roses del Brull: Estructura

Roses del Brull va ser escrita per Joaquim Serra i sestren el 31 de maig de 1953. s un

exemple clar de clssica, ja que la tendncia de lpoca era no variar gaire lharmonia ni les

estructures. Tot i aix, en aquesta hi ha ms variacions destructura, encara que

harmnicament s simple. A continuaci explicar lestructura de la sardana (per a fer un

seguiment de les marques que hi ha).


Curts: Emprn la sardana amb 2 compassos de Introducci seguits de 4 compassos de

Tutti per donar pas a 6 compassos de Solo Trompeta amb 4 de Pont per passar a un Solo

Tenora de 6 compassos.

Per finalitzar, hi ha 9 + 4 compassos on hi ha Solo Fiscorn, Solo Acompanyament, Tutti i

Solo Tenora.

Llargs: Comena amb Solo Tibles de 8 compassos donant lloc a un Solo Tenora amb

Ritme de 8 + 8 + 8 + 6 compassos (aqu es repeteix molt lestructura tota lestona). A

continuaci tenim un Solo Flabiol amb Trompeta (amb sordina, un complement que fa que

el seu so sigui ms tapat i metllic) de 10 compassos (5 + 5, es repeteix). Desprs ja

passem a 8 compassos de Solo Tibles on hi ha una mica dairet, on ja anirem a un Solo

Trompeta amb Fiscorns de 8 compassos, finalment ja donarem pas a lAmunt final on hi ha

12 compassos de Tutti (amb petit Solo Tenora) amb 9 compassos de final de Tutti

A continuaci deixar un requadre ms esquematitzat.


2 + 4 Introducci + Tutti Curts

6 + 4 Solo Trompeta + Pont Curts

6 Solo Tenora Curts

9 + 4 Solo Fisc.+Acomp.+Tutti+Tenora Curts

8 Solo Tibles Llargs

8 + 8 + 8 + 6 Solo Tenora + Ritme Llargs

10 (5 + 5) Solo Flabiol amb Trompeta Llargs

8 + 8 [8 +(6 + 2)] Solo Tibles + Trompeta (amb pont) Llargs

12 + 9 [(4 + 4 + 4)+ 9] Tutti + Tutti Final Llargs

~ 16 ~

Roses del Brull: Anlisi Harmnic

(Es recomana anar seguint el paper de director; hi ha anotacions i lanlisi fet. Tamb hi s

ludio daquesta sardana en el CD).

Informaci general: Est escrita en Fa Major, molt variada meldicament. Passa per tots

els graus excepte el VII.

Curts: Comencen amb el I Grau, i van enllaant fins a arribar al IV. Durant tots els curts, es

mantenen molt alguns acords. Hi ha una petita substituci harmnica al final, on passa de

lacord de Sol Menor7 al de Sol Major7, que noms es distingeix de lanterior perqu t el

Si natural, no bemoll. Daquesta manera, lesquema harmnic del final s:

V7 o V (Sol Major) V (Do Major) I (Fa Major).

Llargs: Es veu clarament una successi de I, VI III i V graus (amb alguna petita variaci

durant tota la sardana, estan encerclades per poder localitzar-ho). Al Solo de Flabiol +

Trompetes, es veu clarament com es mant en I Grau. Bsicament mant la mateixa

estructura harmnica durant tota la sardana per amb algunes modificacions en la melodia.

No saprecia cap substituci harmnica durant els llargs.

~ 17 ~

6.2. Harmonia Moderna

Sis de set: Estructura

Aquesta sardana, de lEnric Ort,va ser estrenada al 17 de maig de 2008. Lhe escollit,

perqu ell s un gran compositor i clarament aplica molt b la variaci en lestil, tamb

varia amb acords i estructures. Utilitza els harmnics o tensions sovint propis del Jazz,

cosa impensable en les sardanes dautors clssics. Es pot mirar el full del director, situat al

apndix (per poder fer un seguiment).


Curts: Aquesta sardana t una introducci de 4 compassos de ritme acompanyada de 8

compassos + 4 compassos de Tutti donant pas a 4 compassos de Solo de Tenora amb

finalitzaci de curts de 7 compassos on el Flabiol i el Contrabaix tenen Solo.

Llargs: Al principi ens trobem 5 compassos de Cnon8 on la melodia s molt similar a la

que ha finalitzat els curts (el Solo de Flabiol) donant pas 8 compassos + 4 compassos

duna estructura (en realitat seria [(4 + 4)+ 4]) que es repeteix on es van afegint

instruments. Seguint, entrarien 4 + 4 + 4 + 4 compassos de Solo Tenora amb un Pont Tutti

per continuar amb 4 compassos + 3 compassos de Solo Tibles amb Pont per poder

comenar una melodia prvia dairet de 4 + 4 + 4 + 4 incloent el pont cap a la melodia

principal que seria un Tutti de 10 compassos amb 5 compassos per finalitzar.

A continuaci, el requadre ms esquematitzat:


4 Introducci Ritme Curts

8 + 4 Tutti Curts

4 Solo Tenora Curts

7 Final Solo Flabiol i Contrabaix Curts

5 Entrada en Cnon Llargs

8+ 4 Estructura Indefinida + Pont Llargs

4 + 4 + 4 + 4 (seria 12 + 4) Solo Tenora + Pont Tutti Llargs

4 + 3 Solo Tibles + Pont Llargs

4 + 4 + 4 + 4 (seria 8 + 8) Melodia prvia (airet) (+ pont) Llargs

10 + 5 Tutti Final Llargs

8Cnon: Diferents veus que entren successivament que interpreten la mateixa melodia.

~ 18 ~

Tamb cal dir que com en una altra sardana Petons de Matinada, lhe escollit per la seva

varietat destructura, on hem pogut veure que hi ha grups imparells de compassos.

Sis de Set: Anlisi Harmnic

(Es recomana anar seguint el paper de director; hi ha anotacions i lanlisi fet. Tamb

existeix ludio per poder escoltar-la en el CD).

Informaci: Est escrita en Do Major i hi ha una gran variaci harmnica. Per exemple, si

fins ara noms havem vist acords trades (tres notes), i quatrades (quatre notes); en

aquesta sardana hi apareix lacord de novena (cinc notes), en el que la cinquena nota

guarda una distncia de 9a justa respecte a la primera nota de lacord. Aquesta nota seria

una tensi que sacabaria resolent harmnicament.

Curts: Es repeteixen molt els compassos amb el I Grau. Sobserva alguna substituci

harmnica (fa acord de Fa Menor quan hauria de ser Major). Realitza un recorregut de

graus II, V i I (conclusiu) per donar sensaci dacabament. Finalitza amb I grau.

Llargs: Aquests comencen amb el I grau (la melodia en cnon, similar a lacabament dels

curts) i passen a V grau. Al solo de tenora hi ha una substituci harmnica prolongada que

va enllaant V Graus des del I Grau (La7 Re7 Sol7 Do7). Al final, torna a canviar

alguns Graus (de Fa Fa Menor, o La Menor La).

~ 19 ~

Blanes: Estructura

Estrenada al 31 de mar de 2007, per en Jordi Molina (msic i compositor blanenc). Al ser

un msic blanenc molt fams al mn de la sardana, he decidit analitzar-la. Es pot mirar el

full del director, situat al apndix per poder fer el seguiment.


Curts: Comenament en anacrusa que fa una melodia Tutti de 7 compassos amb un Pont

donant pas a 8 compassos de Solo Tenora, 4 compassos de Solo Tible amb 4 compassos

de Tutti continuant amb 7 compassos finals.

Llargs: Comena just amb 5 compassos de Solo de Fiscorn continuat de 4 compassos de

acompanyament amb un pont de 2 compassos de ritme per passar a un Solo Tenora de 14

compassos amb un Pont Tutti de 4 compassos amb una melodia de 5 compassos. Un cop

als 9 compassos de Solo Tenora, trobem un Pont de 3 compassos amb un Tutti de ritme i

melodia de 10 compassos. Dona pas a un airet de 16 compassos per acabar amb 6 + 9

compassos de Solo Tenora i Tutti final.

A continuaci, el requadre esquematitzat:


7 + 1 Tutti + Pont Curts

8 + 4 Solo Tenora + Solo Tible Curts

4 + 7 Tutti Curts

5 + 4 Solo Fiscorn + Acompanyament Llargs

2 + 14 + 4 Pont + Solo Tenora + Pont Tutti Llargs

5 + 9 + 3 Tutti + Solo Tenora + Pont Llargs

10 Tutti (airet) Llargs

16 Tutti (principal) Llargs

6 + 9 Tutti + Solo Tenora (amb Tutti final) Llargs

~ 20 ~

Blanes: Anlisi Harmnic

(Es recomana anar seguint el paper de director; hi ha anotacions i lanlisi fet. Tamb es

pot escoltar ludio de la sardana en el CD).

Informaci general:Est escrita en Do Major. Es poden observar molts canvis dharmonia,

on shi troben tots els graus de lescala representats. Hi ha fora acords disminuts i

augmentats per tota la partitura, que actuen com a acords de pas; s a dir, possibiliten el

pas suau dun acord major a un de menor.

Curts: Dentrada ja podem veure un canvi harmnic al segon comps, que passa de ser

Do9 a un Do augmentat 9. Tamb cal dir que els acords savancen al comps i comencen

a la meitat de lanterior; s a dir, constitueixen un ritme sincopat.

Llargs: Als llargs shi poden veure ms canvis harmnics. Ms endavant, podem veure

que es va repetint una melodia (variada, per aix) per amb diferents acords, i passant per

notes que no estan dins lescala ja que ha fet un canvi en els acords. Aquest so tant

caracterstic de les sardanes de Jordi Molina, Pitu Chamorro o Enric Ort, s sense cap

dubte provocat per les notes que no sn dins de lescala.

~ 21 ~

7. COMPOSICI DE LA MEVA SARDANA

Daquest procs vull destacar, abans de tot, que ha sigut difcil de realitzar i de molta durada.

Magradaria explicar cada apartat amb lordre amb el qual ho he composat, comenant amb els

curts i acabant amb els llargs.

(Es recomana seguir el paper de director, on trobareu lanlisi harmnic fet per tal de facilitar-vos

lenteniment daquest apartat. Al CD es troba la sardana en format vdeo).

CURTS

Melodia i ritme: Al comenar la sardana, tenia una melodia en ment que podia estar fora b. La

volia posar a 2/4 per finalment la vaig introduir com a 6/8 ja que rtmicament, per loda, quedava

millor. Tot i aix, no podia comenar la sardana directament amb la melodia, sin que havia de

comenar amb una petita introducci. Vaig decidir posar 4 compassos noms de ritme (de

Fiscorns i Contrabaix) en la Tnica de la tonalitat (acord de Fa M) i en ocasions en el V Grau

(DoM), que s un recurs fcil per a omplir compassos de manera impactant per rpida. Dic

impactant perqu tant el ritme com la melodia (de Flabiols, Tibles i Tenores a lunson en diferents

octaves) comencen fort. Fins aqu noms apareixen els acords de FaM i DoMaj7 (V Grau utilitzant

la sptima en el Fiscorn 1 durant els tresets).

Un cop ja tenia finalitzada la primera part dels curts, vaig imaginar un tipus de melodia de

pregunta-resposta (Tible i Tenora) que podia quedar b. Tampoc la podia implantar de qualsevol

manera, abans havia de trobar un o ms compassos de pont per a poder passar duna a una altra.

Finalment vaig decidir ampliar el 6/8 un comps ms amb ritme de Trompetes i llavors comenar

la pregunta-resposta a 2/4, que passa per FaM, DoMaj7 i Sib7. Al veure que aquesta melodia la

podia reutilitzar, seguidament faria un Solo Fiscorns.

Fins aqu vaig aconseguir 28 compassos. Aix volia dir que ja estava molt aprop del final de curts i

que noms utilitzant un petit final ja podria acabar. Vaig introduir-hi 3 compassos per acabar a 6/8,

que eren la mateixa melodia del principi dels curts per variada. I arribats a aquest punt ja tenia

els curts acabats meldica i rtmicament.

Acompanyament: Per encara em faltava un aspecte important: els acompanyaments i els

instruments de segones veus. Al llarg de la primera part dels curts, el Tible 2 i la Tenora 2 doblen

la melodia en una octava baixa. Quant a lacompanyament de Tromb i Trompetes, vaig decidir

reservar-los per a la pregunta-resposta. Aquest acompanyament s a contratemps i cadascun dels

tres instrumentistes fa una nota de lacord. En la repetici de la melodia amb Fiscorns, vaig utilitzar

un acompanyament alternatiu i picat de Trompetes per a no cansar loda.

~ 22 ~

LLARGS

Melodia i ritme:Aquesta part la vaig comenar amb una melodia que t similituds amb la primera

dels curts. En aquest cas noms s melodia, no t acompanyament rtmic de cap tipus. Per, per

tal de fer-ho una mica diferent, aquesta acaba de sobte, sense caure cap nota al primer temps,

donant pas a dues notes (Fa) del Contrabaix per a desencadenar el Solo Tenora. Fins aqu sumen

9 compassos de llargs repartits en 4 instruments (que ms endavant explicar quins instruments

sn i el perqu).

En arribar a aquest punt ja vaig poder comenar amb el Solo Tenora tranquillament. Cal destacar

que aquest Solo dura 16 compassos per t una ampliaci on seguidament es van afegint el Tible

1 i els altres instruments (que explicar ms endavant). En aquesta segona part del Solo es

repeteix part de la melodia, per cap al final hi ha una variaci per trencar la monotonia.

Desprs de les notes llargues del Solo, per a lairet volia una melodia simple, picada i alegre que

em servs per a poder fer un canvi destil. Aquesta melodia la interpreten els Tibles, que toquen a

lunson per aconseguir un major impacte. Harmnicament, lairet passa pels acords de FaM,

Solm7 i DoM7.

Posteriorment vaig fer una melodia de Tutti, que seria un previ abans del fort final (recurs bastant

utilitzat en les sardanes clssiques). Per a fer aquest Tutti vaig utilitzar: Tible 1, Tenora 1,

Trompeta 1, Fiscorn 1 i Contrabaix, que toquen a lunson (acabant-ho amb un cop de baixos).

Per a comenar el fort final (lamunt), com que la melodia comena en Sib7 que s el IV Grau,

shavia de fer alguna cosa per a introduir-lo. La manera ms senzilla i possiblement ms efica s

fer comenar una negra abans tots els instruments, on es reparteixen les notes de lacord de

FaMaj7 (I Grau). Aix, sintrodueix el fort final (que torna a ser la melodia del Solo Tenora).

Acompanyament: Durant el Solo Tenora vaig assignar com a instruments dacompanyament (a

temps) el Contrabaix, fent blanques amb larc; i els dos Fiscorns (que es van alternant) reforant-

lo, tots fent la nota tnica de lacord. Com a acompanyament de contratemps vaig utilitzar les

Trompetes i el Tromb (que es reparteixen les notes del acords). En aquesta part no hi ha

instruments segons; ja que, com diu la prpia paraula, s un Solo. Aqu es pot veure una cadncia

trencada que va de Solm7 DoMaj7 Rem7. Desprs passaria a major (ReM7) per donar-li un

toc davan per a tornar a comenar. Per augmentar la sensaci decideixo posar la nota que

variaria (Fa Fa#) al Contrabaix i al Fiscorn 2n.

A la segona part del Solo, on es torna a repetir, vaig canviar els acompanyaments. Les Trompetes,

el Tromb i el Fiscorn 1 passen a fer blanques (aquest ltim ja ho feia), passant per les notes dels

~ 23 ~

acords (I, III i V Grau) i descansant entre ells. El Contrabaix passa a fer la tpica figura de la

sardana, que sn tres corxeres seguides. Cal dir que en aquesta part les tres corxeres sn el I, V i

I Grau (aquest ltim com a 8va), de manera que queda suavitzat. El Fiscorn 2 noms fa les

corxeres com a I Grau (reforant una mica el Contrabaix). Els instruments segons sencarreguen

de fer un cnon amb els tresets de la melodia principal que fan el Tible i la Tenora, recurs que al

fort final es torna a repetir.

Hi ha un moment cap al final daquesta segona part (un Tutti) on es pot veure unes notes

marcades, que estan un temps avanades, aix es bastant impropi en les sardanes clssiques,

per bastant com en el Jazz. Com s un comps sincopat, em veig obligat a posar el Contrabaix

y els Fiscorns a temps per no perdre el ritme de ball.

En lairet de tibles, com a melodia simple amb ritme sardanstic abans del fort, no hi ha gaires

acompanyaments. El Contrabaix, Fiscorns i Trompetes sencarreguen danar fent el ritme i, de tant

en tant, instruments puntuals responen a la melodia. Un exemple ns el Flabiol, que emplena la

monotonia daquesta part.

Com que el Tutti (previ al fort) noms s melodia, decideixo passar al fort final directament. En

aquest, amb comenament anacrusi (de negra amb acord de Fa), comena la melodia, que s la

mateixa del Solo Tenora. Parallelament, els instruments segons fan cnon; i desprs passen a fer

la mateixa melodia. Les notes de les melodies no varien gaire, perqu volia prioritzar la potncia

davant la variaci harmnica. Tanmateix, lacompanyament de Trompetes i Fiscorn 1s que est

variat (amb terceres i quintes). El Contrabaix, Fiscorn 2 i Tromb sencarreguen de fer el ritme, on

els dos primers fan la mateixa nota (reforant-se entre ells) i aquest ltim fa la tercera, que s la

que ens marca si un acord s major o menor. En el final es pot veure una cadncia perfecta on es

passa de Solm7 DoMaj7 FaM.

Ara que tenim la visi completa de tota la sardana, ara s el moment descollir quins instruments

seran els que hagin de comenar la melodia del principi de llargs. Degut al treball que fan durant

tota la sardana, els Tibles i la Tenora 1queden descartats. Els instruments que em semblen ms

adequats per comenar sn la Tenora 2, la Trompeta 2 i el Fiscorn 1, que sn instruments que no

han treballat tant els altres. Finalment decideixo posar al Flabiol en aquesta melodia per a

complementar el so que fan la Trompeta i la Tenora. Cal dir que aquest instrument t la capacitat

de fer ornaments com pot ser el Trino9 que enriqueixen la sardana.

9Trino: s un ornament que consisteix en la rpida alternana entre dues notes conjuntes.

~ 24 ~

A continuaci deixar un requadre on es troba tota lestructura ms esquematitzada:


4 Introducci Ritme Curts

8 + 2 Tutti + Pont Curts

8 +6 Pregunta-resposta + Fiscorns Curts

3 Final Tutti Curts

7 + 2 Entrada Tutti sense ritme + pont Llargs

13 + 3 Solo Tenora + amb Tible Llargs

12 Tenora amb Tible + acomp. Llargs

3 + 15 (3 + 6 + 4 + 5) Pont + Airet Tibles Llargs

5 Tutti previ Llargs

15 Tutti Final Llargs

Tiratge final: 31 de curts i 75 de llargs.

~ 33 ~

9. CONCLUSIONS

Ara que he arribat al final daquesta recerca, m agradaria fer memria dels meus objectius inicials,

i comprovar que realment els he complert. Aquests eren: entendre la sardana, conixer els seus

dos tipus dharmonies, composar-ne una amb proposicions especifiques, i comprendre que tot

aix s un procs complicat.

Grcies a una recerca exhaustiva de sardanes, tant com balladores com de concert, he pogut

saber quin tiratge predominava en les sardanes i nhe seleccionat dos de cada tipus dharmonia

per a poder-ne analitzar lestructura. Aquesta recerca mha servit com a introducci al mn de la

composici sardanista. A continuaci, per tal de poder realitzar la part prctica del treball, he hagut

dadquirir coneixements de composici; com sn les tonalitats, els acords, i les tessitures dels

diferents instruments. Mhe servit dInternet, per sobretot he comptat amb lajuda de

professionals, com ara el meu propi tutor. Un cop assolida aquesta base harmnica mhe disposat

a compondre la sardana.

La part terica del treball no va comportar-me grans dificultats, per, tal i com ja imaginava des del

principi, composar una sardana no em va ser gens fcil. El mn de la sardana i de la cobla em

causa una gran admiraci, i per aix jo mateix em vaig posar el llist molt alt. s a dir, no en tenia

prou daplicar correctament els coneixements terics adquirits, sin que esperava que la meva

sardana fos acceptada per la gent immersa en aquest mn. Volia que agrads als balladors, als

oients, i, per descomptat, als msics.

La necessitat de conixer lopini de la gent em va portar a estrenar la meva sardana abans

dentregar el treball. Lonze de gener del 2015 la cobla Santa Maria de Blanes va interpretar per

primera vegada la meva sardana Descobrint lamor. Desprs de lactuaci vaig dedicar-me a

preguntar al pblic i als intrprets la seva opini.

Els balladors responien que la sardana era molt balladora, els agradava perqu era bonica. Tot i

aix, comentaven que hi havia un comps de llargs on es perdien, la qual cosa em va portar a

retocar aquella part. Cal dir, per, que els canvis que vaig haver de fer van ser mnims, gaireb

imperceptibles. Els oients van notar que el Solo Tenora potser era massa picat. Van destacar

positivament el canvi de sonoritat entre els curts (alegres) i els llargs (ms melanclics). Per ltim,

cap dels msics va queixar-se de cap figura o nota difcil o impossible de tocar, ni dun mal

repartiment de tasques. En conjunt, tothom em felicitava per la bona feina que havia fet, i aix em

va comportar una gran satisfacci personal. Ara puc dir que tot lesfor ha valgut la pena.

~ 34 ~

10. APNDIX

APNDIX A:

Sardana Tossa Bonica

de Francesc Mas Ros

~ 41 ~

APNDIX B:

Sardana Roses del Brull

de Joaquim Serra

~ 49 ~

APNDIX C:

Sardana Sis de Set

de Enric Ort

~ 57 ~

APNDIX D:

Sardana Blanes

de Jordi Molina

~ 65 ~

11. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Informaci general sobre la cobla i els instruments:

Cobla Sabadell. Didactica, http://www.coblasabadell.com/index.php/ca/didactica

Les armadures i acords:

Viquipdia. Armadura,

http://ca.wikipedia.org/wiki/Armadura_%28m%C3%BAsica%29

Escales, tonalitats i acords:

Gandimusiqueta. Tonalitats, escales i acords

https://sites.google.com/site/gandimusiqueta/disseny-musical/tonalitats-escales-i-

acords

Diccionari per a la redacci del treball:

Institut dEstudis Catalans. Diccionari Catal, http://dlc.iec.cat/

Harmonia en general:

Xtec. Teoria musical i harmonia, http://www.xtec.cat/~plopez14/projecte/

Historia de la sardana:

Federaci sardanista. Don prov la sardana? http://sardanista.cat/fed/frhist_c.asp

Harmonia, tessitures, informacions especifiques de cada instruments i ajudes:

Musics per la cobla. Tractat dinstrumentaci per a cobla (llibre en format digital),

www.musicsperlacobla.com/cds/27.pdf

Tdr Fem Una Sardana

Documents

Transcript of Tdr Fem Una Sardana