FOMENT DE LA SARDANA

24
Jordi Fort Font Seniorlab 2011 FOMENT DE LA SARDANA

description

Treball realitzat per en Jordi Fort.

Transcript of FOMENT DE LA SARDANA

Page 1: FOMENT DE LA SARDANA

Jord

i For

t Fon

t

Seni

orla

b 20

11

FOM

ENT

DE L

A SA

RDAN

A

Page 2: FOMENT DE LA SARDANA

FOMENT DE LA SARDANA Cornellà 1952 – 1961

Imatge: Placa record del Foment.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 3: FOMENT DE LA SARDANA

NOTA PERSONAL

Fa ja molt de temps que estic plantejant-me l’idea d’escriure els meus records dels temps viscuts durant els anys del FOMENT DE LA SARDANA. Moltes són les coses que recordo, que tinc acumulades en la memòria i que amb el temps he anat esbossant i arxivant, així com també aquella documentació particular del meu arxiu d’aquells anys del Foment.

Dels primers anys la major part són records personals, més dades d’alguns butlletins i programes d’actes importants, per tant, penso dividir aquets records en dues parts. La primera, de l’any 1952 al 1956. La segona de l’any 1957 al 1961, ja que d’aquests darrers anys tinc molta més documentació. I també perquè des de final del 1956 fins als nostres dies, una gran sardanista ha format part mol important de la meva vida, la molt estimada Magdalena Vila, tant o més sardanista que jo. Ja en parlaré molt més extensament quant arribi el seu moment.

Totes les coses aquí explicades, comentaris, anècdotes, fets, etc. Han estat escrits sota la meva visió personal, tal com jo ho havia vist i com ho havia viscut, sense cap altre ànim ni pretensió.

Jordi Fort

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 4: FOMENT DE LA SARDANA

FOMENT DE LA SARDANA primera part1952 - 1956

Amb la reestructuració del Foment va néixer en mi la vida sardanista, que m’ha acompanyat sempre i que m’ha donat moltes satisfaccions. El Foment de la Sardana va fer la primera ballada de sardanes el dia 20 de Gener de 1952, a la plaça del mercat, amb la cobla La Principal del Llobregat, però per arribar a aquesta data, un grup de persones valentes i treballadores havien estat lluitant contra tota mena d’entrebancs i dificultats per poder arribar a aconseguir aquesta fita.

Per fer-nos una idea de com anaven les coses en aquells temps, he buscat entre els meus papers més antics, als quals he hagut de treure’ls molta pols, alguns documents que ens situen molt bé en l’època. Concretament, he trobat un exemplar del CARNET DEL SARDANISTA.

El CARNET DEL SARDANISTA era una publicació d’unes 12/16 pàgines i unes mides de 9 per 14 centímetres aproximadament, on es publicava tot allò que tenia relació amb el món de la sardana, ballades, audicions, concerts, concursos, aplecs, biografies, així com també articles relacionats amb el tema sardanista i un llarg etc. Sortia cada setmana i el seu preu era d’una pesseta. S’imprimia en una impremta del carrer Padilla de Barcelona, propietat del senyor Josep Ventura i Salaric.

En el número 15, de l’abans esmentat CARNET DEL SARDANISTA, corresponent al mes de Gener de 1946, s’hi va publica el següent escrit, el qual transcric literalment, que és una mena de reglament de pautes a seguir per tal d’obtenir els permisos per a les audicions de sardanes o audicions en general:

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 5: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: Portada del Carnet del Sardanista any 1946

“REQUISITOS PARA LA TRAMITACION DE PERMISOS DE AUDICIONES

Instancia por triplicado en modelo oficial que despacha en la Jefatura de Policia, Vía Layetana, 43, pral. El original se reintegra con póliza de 1,50 ptas. y las copias con 0,25 ptas.Presentación del original de instancia y programa a la Sociedad de Autores, Av José Antonio, 684, y pago de los derechos de autor 48,45 ptas.Despachan en el acto.Presentación en las oficinas de la Vicesecretaria de Educación Popular (censura), Av. José Antonio, 645, de una copia de instancia y programa. Trámite gratuito y, normalmente, despachan en el acto.Presentación en la Jefatura de la Falange del distrito, del original de la instancia, para su aprobación. Las normas de este trámite varían en cada distrito.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 6: FOMENT DE LA SARDANA

En algunos son aprobadas si proceden todas las solicitudes de entidades y comisiones, y en otros, como el Dto. 7 %, es requisito indispensable que la comisión organizadora haya sido nombrada o previamente reconocida por la Falange: En algunos distritos este trámite es gratuito y en otros se ha de pagar una cantidad variable (de 5 a 10 ptas., en el Dto. 4%). Cuando es aprobada la instancia, por lo general se puede recoger al día siguiente, pero advertimos a las comisiones la presenten con tiempo pues a veces se retrasa su entrega a tres y más dias.Presentación en el Sindicato de Espectáculos, del original y una copia de las instancias, y de los contratos con la cobla, por triplicado, para su registro. Despachan en el acto y el importe es de 10 pesetas.Cuando consten en el original de la instancia el cumplimiento de los cuatro trámites anteriores, puede presentarse esta en las Oficinas de la Jefatura de Policía”.

UN COP PRESENTATS TOTS ELS REQUERIMENTS I SI PROCEDIA, S’ATORGAVA EL CORRESPONENT PERMÍS.

Si per fer una ballada de sardanes s’havia de tramitar tanta documentació i fer tants tràmits, que devien d’haver fet per poder aconseguir la legalització d’una entitat sardanista com el FOMENT DE LA SARDANA. Aquelles persones, aleshores varen demostrar molta fermesa i coratge. Per això, i a causa de l’aprovació del FOMENT DE LA SARDANA DE CORNELLÀ, la sardana va agafar una bona embranzida. Les ballades se celebraven tots els diumenges. A l’hivern a la sala del Patronat i a l’estiu a la porxada del mercat. El mercat estava on avui hi ha la plaça de Lluís Companys. Val a dir que les ballades eren totes interpretades per la cobla La Principal del Llobregat.

Per animar més els sardanistes, el Foment repartia unes paperetes on la gent podia sol·licitar el nom d’una sardana per tal que fos interpretada en una propera ballada. Així doncs, en els programes hi figurava, el títol de la sardana, el nom de l’autor i el de la persona que l’havia sol·licitada.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 7: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: Portada del primer butlletí del Foment

En la ballada de presentació del Foment del dia 20 de Gener, s’estrenà la sardana CRIT DE JOIA, original del mestre Jaume Vila i Mélich (JAVIMEL). En Jaume Vila era el director de la cobla La Principal del Llobregat i, també, fundador l’any 1929.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 8: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: Jaume Vilà i Mélich any 1929

El dia 11 de Maig del mateix any i amb motiu de fer-se la primera ballada de sardanes al barri del Padró, organitzada pel Foment, el mestre JAVIMEL va escriure una sardana expressament per a l’ocasió dedicada a tots els sardanistes, anomenada ANEM CAP AL PADRÓ, interpretada per la cobla La Principal del Llobregat, a la plaça del Trinquis, essent molt aplaudida pels assistents.

De fet, l’any 1952, va ser un any de diverses estrenes de sardanes del mestre JAVIMEL, ja que, a més de les sardanes estrenades en el mes de Gener, el dia 24 de Juny, festa de Sant Joan, s’estrenà amb gran èxit la sardana EL NET DE CAL ROS. La dedicatòria diu així: Al simpàtic i atrevit jovencell Antoni Cortada i Valls com també al seu estimat avi, Antón Cortada (EL ROS).

De fet, els meus primers passos per ballar sardanes, varen començar pels volts de la primavera de l’any 1953, quan uns amics, entre ells l’Ignasi Sayol i l’Antoni Sanahuja, em varen donar les primeres lliçons dels passos per ballar i les primeres bases per contar i repartir la sardana correctament. Així doncs la primera sardana que vaig ballar va ser el dia 20 de Maig per la festa major de Sant Boi, al jardí de l’ateneu amb la cobla ELS VERDS de Mataró.

Durant la primavera de l’any 1954, l’Obra del Ballet Popular de Barcelona, va inaugurar el monument a Pep Ventura a Montserrat. El monument consisteix en un mur de pedra i formigó en forma semicircular en el qual les entitats sardanistes i aporten i claven els Claus amb l’escut de les entitats. El mur està situat al camí dels artistes, anomenat també camí dels Degotalls.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 9: FOMENT DE LA SARDANA

El dia 3 d’Octubre de 1954, amb motiu del tercer aniversari del Foment, s’organitzà una festa en la qual s’havia d’estrenar una sardana del mestre JAVIMEL amb lletra del poeta Francesc Vintró, amb el títol de CANT ETERN i que havia de cantar en Caietà Renom, però la censura la va prohibir perquè la lletra tenia una frase no acceptada pel seu significat. Els organitzadors encara no entenem el per què de la prohibició.

La frase deia així: “i l’or i sang que pidola peus lleugers pel temps perdut.”

La festa s’havia de celebrar igualment perquè durant la mateixa es feia la presentació del banderí de la Societat, banderí que va ser apadrinat pel seu donant el senyor Miquel Casas i la seva filla Paquita durant l’ofici solemne a l’església parroquial.

Imatge: Banderí del Foment vist davant i darrera

(La data de 1951, que figura a la part del darrere del banderí, correspon a la data de la reestructuració del Foment de la Sardana l’any 1951, ja que la data de la fundació del Foment es de l’any 1914).

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 10: FOMENT DE LA SARDANA

Això va motivar que es prengués la decisió d’estrenar la sardana prohibida, però només la música, amb el títol del ROSER DEL MEU JARDÍ. Així se celebrà la festa quedant la lletra del Cant Etern guardada en un calaix. No va tornar a veure la llum fins l’any 1992, en una ballada de sardanes, organitzada pels Amics de la Sardana de Cornellà, per celebrar que es va posar el nom de JAVIMEL a un carrer de Cornellà. Durant la ballada, en Francesc Vintró, fill, va recitar el poema que va escriure el seu pare per aquella estrena prohibida l’any1954.

CANT ETERN

Fits tots els ulls en la nostra senyera,Que ens diu de l’Empordà i de MontserratLes cançons que centúries enrere, eren l’orgull d’un poble agermanat,Al ritme miracler de la sardana .Ací ens troben llaçats amb mans i cor,Estès un braç, un altre braç demanaI el seny diu, diu d’una fe,Diu d’una fe que mai no mor.

Si a Deu plau per les balladesMinyona ?com no hi vindràsAmb dos clavells en el rostreI un feix d’espigues al braç?Si penses com refila la tenoraCantussejant records benvolgutsVindràs.

Cófet de blancQue t’espera un fadríI escampa per la placSentors de romaníCofat de blancQue t’espera un fadríI escampa per la plaçaSentors de romaní.Mira el cercle d’orenetes que corona el nostre escut,i l’or i sang que pidolapeus lleugers pel temps perdut.Elles juguen fent rotllanaDamunt d’un blau infinitTot parlant a punta d’albaDels amors que guarda el pit.

Junts els cors,en nostra ensenyaI l’estàndard brandant al ventViurem l’inmensitat de la sardanaEternament.F. Vintró Soriano

A la senyera del Foment de la SardanaCornellà, 3 d’Octubre de 1954

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 11: FOMENT DE LA SARDANA

En aquells temps, eren moltes les coses prohibides. Qualsevol frase que els semblés «antipatriòtica”, qualssevol cançó, música, o símbol de caire català, senyera o escut, eren prohibits. Per exemple, es va prohibir la Santa espina, d’Enric Morera; El cant de la Senyera, música d’en Lluís Millet i lletra d’en Joan Maragall; Els Segadors himne nacional de Catalunya, popular...

I parlant d’escut, hi ha un fet que m’agradaria explicar perquè era una reacció típica d’aquell temps. Un diumenge a la tarda, en una ballada de sardanes a la sala del Patronat, l’amic Ignasi es va presentar amb un escut de Catalunya cosit a la màniga del jersei, només entrar a la sala va faltar temps per presentar-se un noi que estava ballant sardanes i d’una estiregassada intentà arrancar-li l’escut. Es va organitzar un bon enrenou: empentes, crits, escàndol i alguns cops. Entre uns i altres vàrem aconseguir assossegar la situació i la ballada va continuar, no sense una certa crispació.

Durant les ballades de l’estiu a la plaça del mercat, algunes vegades es feia un concurs de colles improvisades. El premi per a la colla guanyadora acostumava ser una caixa de pomes o peres. L’important era que ens ho passàvem molt bé vivint la sardana.

Imatge: Una caixa de pomes

En aquells temps, el Foment de la Sardana assistien i també col·laboraven en les diverses ballades de sardanes que s’organitzaven per les festes dels carrers. S’havien fet ballades per les festes del carrer Ramón i Cajal, al TAM-TAM del barri Riera, en el RALLISQUÍN, aleshores carrer Queipo de Llano i que actualment és el carrer Dtor. Martí Julià.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 12: FOMENT DE LA SARDANA

Per la Festa Major de Cornellà es feien sardanes a la Rambla A. Clavé, en el tram comprès entre la Plaça de l’Església i el carrer Verge del Pilar, l’anomena’t popularment carrer del Sol. En aquell temps era l’únic tros de la Rambla que estava asfaltat.

També recordo amb certa nostàlgia les ballades que es feien per la festa de Sant Eloi, el dia 1 de Desembre, per celebrar la festa del Patró dels metal·lúrgics. La ballada se celebrava a la pista a l’aire lliure de la Unió que estava en el lloc on ara hi ha el poliesportiu del Bàsquet Cornellà. En aquesta pista, per la festa major, si plantava l’embalat per celebrar els balls de tarda-nit i de gala, també sarsuela, concerts i, em sembla recordar, que també alguna ballada de sardanes.

En aquells anys el Foment també feia cursets d’ensenyament de sardanes. Recordo que s’havien fet algunes ballades de sardanes al pati del cinema Club. Aquest pati estava al xamfrà dels carrers Mossèn Cinto Verdaguer i Ametller, el carrer anomenat popularment de la Llet. Aquestes ballades del cinema Club se celebraven els matins dels diumenges i els socis havien de presentar el corresponent rebut, ja que es feia pagar entrada.

Una de les coses que encara no he explicat és que a les ballades es feia la sardana del ram. Primer, a la sardana quarta, el noi l’hi oferia el ram a la noia i, a la cinquena, era la noia qui l’oferia al noi. El ram consistia a vegades en una flor artificial de paper encerat, un ramet de flors seques o, depenent del temps, una flor natural. També podia ser una figureta de ceràmica.

Imatge: Una mostra dels rams (autèntics de l’època)

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 13: FOMENT DE LA SARDANA

Duran la primavera de 1955, en JAVIMEL va estrenar una nova sardana amb el nom de FRESCOR MONTSERRATINA, que en Jaume Vilà va dedicar a les bones estades passades a la Santa muntanya de Montserrat.

No puc deixar passar per alt, encara que jo no vaig ser gaire participatiu en aquesta secció del Foment, la importància que tenia en el si de l’Entitat, el que va ser l’ESBART DANSAIRE DEL FOMENT DE LA SARDANA. He de remarcar que durant l’any 1955 les actuacions de les dues seccions, juvenils i infantils, varen ser onze, sis a Cornellà i cinc a Barcelona i poblacions de la rodalia.

En el mes de juliol de 1955 s’organitzà un curset d’ensenyament de ballar, contar i repartir sardanes amb el propòsit de formar unes anelles de quatre parelles i realitzar un concurs local amb premis per als millors. El curset es va fer durant l’estiu tots els dimarts i divendres als vespres amb una gramola al pati del Patronat.

El dia 16 d’octubre s’organitzà, en les festes del quart aniversari. Al matí, l’assistència al ofici solemne. A les 12na ballada de sardanes a la pista del Patronat. I a dos quart de tres, un dinar de germanor en el local “El hogar del productor”. El preu del tiquet era de 60 pessetes.

El dia 29 del mateix mes d’octubre es va anar amb autocar a l’aplec de Banyoles on, per cert, jo m’ho vaig passar molt bé, ja que en aquells temps no s’acostumava a fer gaires excursions.

Algunes de les recomanacions que se’ls feia als socis i simpatitzants eren captar jovent per participar com a balladors de l’Esbart i que ja podien adquirir l’ insígnia del Foment, versió solapa o agulla. El que no recordo és el que valia.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 14: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: Insignia del Foment

En el mes de Desembre es va decidir fer un petit i senzill homenatge a en Jaume Vilà i Mélich, JAVIMEL, per la seva gran col·laboració tant amb el Foment, amb la dedicació de sardanes, com em l’Esbart, en l’arranjament de música de ballets. L’homenatge se celebrà el dia 1 de Gener de 1956.

Així doncs, el dia 1 de gener, a les 6 de la tarda, al Patronat, se celebrà la ballada homenatge al compositor JAUME VILÀ I MELICH (JAVIMEL). Totes les sardanes que va interpretar la cobla La Principal del Llobregat eren del mestre homenatjat. El programa va ser el següent:

Gentil Dolors El ratolí de casaLa reina del LlobregatCecilia AimadaRialla de ninaAixí us plau?

A la meitat d’aquesta ballada s’obsequià al mestre JAVIMEL amb un regal, perquè tingués un bon record d’aquest homenatge. Si la memòria no m’enganya, el regal va ser, una ploma estilogràfica.

El dia 19 de Febrer de 1956, a l’estatge social de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, se celebrà una important reunió de totes les entitats sardanistes de Barcelona. Per part del Foment hi assistiren el president senyor Josep Gómez i els senyors Joan Casas, Ferràn Gimeno i Ramón Vilà. Entre tots els importants acords presos en aquesta reunió, va quedar anomenat com a delegat del Foment a l’Obra del Ballet Popular, el senyor Ferran Gimeno.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 15: FOMENT DE LA SARDANA

El dia 1 d’Abril de 1956, el Foment organitzà un extraordinari recital de danses populars de Catalunya, Galícia i València, amb l’actuació de l’Esbart Dansaire i la interpretació musical de la cobla La Principal del Llobregat. Les actuacions foren de tarda i nit, sota la direcció de Ferran Gimeno i la direcció musical d’en Ramón Vilà. Entre d’altres es varen ballar els balls, L’ESPANYOLET, BALL DE CERCOLETS, L’HEREU RIERA (primera audició en dues versions), GALOP DE PANDERETES, LA GALLEGADA... amb un extens i fastuós vestuari propi. L’arxiu i coreografia va anar a càrrec d’en Lluis Trullàs, les entrades valien 7 pessetes per als socis i 9 per als no socis. Les venia el senyor Rodríguez del bar.

Imatge: Una mostra del ball de panderetes.

El dia 15 d’Abril del mateix any, s’organitzà una excursió a Olesa de Montserrat per assistir a la representació del acte sacre de la Passió. Es va anar amb autocar i va ser un dia molt complet i bonic.

Aquell mateix mes d’Abril, el diumenge dia 27, a les 11 del matí, a la sala d’actes del Patronat, se celebrà l’Assemblea General ordinària, amb una assistència força nodrida de socis, quedant ben palesa la necessitat que l’assemblea aportes noves idees i suggeriments per a la bona marxa de l’entitat.

El dia 6 de Maig, a les sis de la tarda, a la plaça de l’Església, aleshores plaça del Caudillo, es va celebrar una ballada de sardanes amb la cobla La Principal del Llobregat, dedicada al Rugby Club Cornellà, amb motiu del seu 25º aniversari.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 16: FOMENT DE LA SARDANA

El dia 31 de Maig, dijous, festivitat del Corpus Cristi i festa Major de Cornellà, es reuneix al Patronat Cultural Recreatiu, la Junta Directiva per assistir junt amb l’Estendard a la Processó del Corpus.

No hem d’oblidar que en aquella època el dia de Corpus era festa nacional i la festa major de Cornellà començava ja el dijous i durava fins al diumenge. Consegüentment la tarda vespre del dijous de Corpus se celebrava la tradicional processó pels carrers de les poblacions i Cornellà no era pas menys, per la qual cosa les entitats amb els seus estendards i banderins assistien a la mateixa junt amb la junta directiva i socis.

Imatge: En Jaume Sanahuja i altres amb el banderí del Foment

El dia 17 de Juny de 1956 va ser una data important per al Foment de la Sardana, ja que durant la celebració del cinquè Aplec de la sardana a Montserrat, organitzat per l’Obra del Ballet Popular, es va col·locar el clau de l’entitat, en el mur d’en Pep Ventura. En quan el clau, consistia en un clau de ferro amb un marc metàl·lic soldat en un dels extrems on hi anava muntada una pecà de ceràmica rodona d’uns sis o vuit centímetres on havia gravat l’escut del Foment. Aquest clau amb l’escut del Foment va romandre clavat en el mur d’en Pep Ventura alguns anys, però el temps, l’abandonament de d’indret i les persones mal intencionades, va fer que poc a poc, en principi la ceràmica malmesa i amb el temps desaparegués el clau totalment.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 17: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: El mur a Pep Ventura amb els claus insígnia clavats.

Per assistir als actes de tant important esdeveniment, el Foment va organitzar autocars a la Santa muntanya, on tots varem fruir d’uns actes inoblidables per als sardanistes que vàrem tenir la sort de gaudir-los.

Imatge: Grup de sardanistes a Montserrat

Ara em ve a la memòria un fet, que més que un fet és una anècdota sardanista del grup que formàvem l’Ignasi, l’Antoni i jo mateix, així com algun que altre amic.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 18: FOMENT DE LA SARDANA

Nosaltres anàvem a ballar sardanes pels pobles de la rodalia i en alguns també teníem grups de noies amb les que sempre ballàvem. Per exemple, a L’Hospitalet, on es feien sardanes tots els dissabtes a la nit, durant l’estiu i nosaltres no hi faltàvem mai. També els diumenges al matí era a Sant Boi a la plaça de l’Ajuntament on tocava anar a ballar, amb les noies santboianes.

Ara que parlo de les ballades de sardanes a la plaça de l’Ajuntament, un dels diumenges en què la cobla estava interpretant les sardanes programades, la colla de nois de Cornellà se’ns va posar al cap, de fer interpretar a la cobla, la sardana LA SANTA ESPINA del mestre Enric Morera, sardana que estava totalment prohibida en aquells temps. Quan ho varem proposar a la cobla, primerament s’ho prengueren en broma, però en veure que anava de debò, varen dir: -Que voleu corre amb la “poli” darrera? Va home no serà tant!, i així parlant, parlant, els vàrem convèncer i es posaren a tocar LA SANTA ESPINA davant mateix de l’Ajuntament de Sant Boi. De fet no va passar res, però nosaltres i la cobla no les teníem totes, ja que un fet com aquell ens podia costar un bon càstic i fins i tot algun cop de porra.

Lògicament a Cornellà també teníem el nostre grup de noies amb les que ballàvem sempre. Però heus ací que una vegada, un 18 de Juliol, a Cornellà s’organitzà una doble ballada de sardanes per les cobles La Principal del Llobregat i la coble Els Montgrins.

La setmana anterior a aquesta vallada de Cornellà, les noies de l’Hospitalet i les de Sant Boi, cada grup per la seva part, sense saber-ne un grup de l’altre, així com del grup de Cornellà, ens varen prometre que vindrien a la doble ballada de Cornellà el dia 18. I així va ser. Quin problema se’ns venia a sobre. Com podíem solucionar-lo?. Només se’ns va ocórrer, que el dia de la ballada, nosaltres ens faríem fonedissos. La cosa va resultar molt malament perquè apart de perdre’ns més de la meitat de la ballada també s’acabaren perden els grups de noies de tot arreu.

A primers d’agost es va engegar el segon curset d’ensenyament de sardanes al pati del Patronat cada dijous de deu a dos quarts d’onze de la nit, amb una assistència molt animada, amb la intenció de formar una colla sardanista.

El dia 6 de setembre i amb motiu de la celebració del segon curset d’ensenyament de sardanes, al pati del Patronat se celebrà una xerrada a càrrec del senyor Jaume Vilalta directiu de l’Obra del Ballet Popular, sobre el mur erigit a Pep Ventura i el seu significat. Xerrada que es considerà de gran interès de tots els cursetistes i, també, per tal d’incrementar el nombre d’assistents al curset.

L’últim diumenge d’aquest mes de Setembre, el Foment organitzà un autocar a Montserrat per oferir a la Mare de Deu el banderí de la Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 19: FOMENT DE LA SARDANA

nostra entitat, essent un dels primers actes del cinquè aniversari a celebrar el proper mes d’Octubre.

Com ja era habitual, durant el mes d’Octubre i concretament el dia 21 es van celebrar les festes del cinquè aniversari.

Al matí, a les 11, assistència a l’església Parroquial amb l’estendard de l’Entitat, a l’ofici solemne cantat pel coro parroquial i sermó de Mossèn Josep Arnella. Ballades de sardanes tarda i nit, a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat a la sala del Patronat.

Però l’acte més rellevant va ser l’exposició que, amb la col·laboració de l’Obra del Ballet Popular, es va instal·lar a la sala del Patronat, amb un recull de fotografies, una maqueta del monument a Pep Ventura a Montserrat. També una visió d’allò que havien estat els darrers aplecs de la sardana a Montserrat, una bona part de la bibliografia sardanista amb llibres d’Amades,Campmany, Miracle, Llongueres i d’altres, així com també objectes, tots ells cedits per l’Obra del Ballet Popular. Però el plat fort va ser la conferència celebrada pel senyor Josep Miracle, folklorista autor de diversos llibres sobre sardanes i gran divulgador de la sardana. El senyor Josep Miracle en la seva dissertació va parlar del moment en què vivia la sardana, així com una explicació temàtica de l’exposició. Duran els actes del cinquè aniversari varen estar presents diversos directius de l’Obra del Ballet Popular.

També hem de destacar que en aquesta diada d’aniversari, durant la ballada de sardanes de la nit a la sala del Patronat, s’estrenà per primera vegada a Cornellà, la sardana d’en Jaume Vilà (JAVIMEL), CIUTAT DE SANT FELIU, dedicada als dansaires de l’esbart i sardanistes de la veïna Ciutat de Sant Feliu.

Era habitual que l’endemà de les festes d’aniversari se celebrés a l’església parroquial de Santa María una missa pels difunts de l’Entitat.

Algunes setmanes enrere s’havien repartit unes paperetes entre els socis i simpatitzants del Foment d’acord amb l’Obra del Ballet Popular, per mirar de recaptar diners per subvencionar i conservar el monument a Pep Ventura instal·lat al camí dels artistes de Montserrat. Per aquest motiu, es recomanava a tothom que al més aviat possible retornessin les butlletes degudament complimentades i amb la seva aportació monetària, per petita que fos, ja que totes serien ben rebudes i entregades a l’Obra del Ballet Popular de Barcelona.

Amb motiu del cinquè aniversari i per una decisió de la Junta del Foment, es pren l’acord de confiar el banderí a l’Esbart infantil per les seves magnífiques actuacions, les quals havien estat molt aplaudides i comentades arreu on havien actuat.Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 20: FOMENT DE LA SARDANA

Tarda del dissabte dia vuit de desembre de 1956, festivitat de la Inmaculada Concepció, ballada de sardanes a la sala del Patronat amb la cobla La Principal del Llobregat, amb el següent repertori:

PERELADA – d’en SerraEN “TON” PALETA - d’en VilaróFESTA DE LA INMACULADA - d’en NogueraVIGUETANA - d’en SaderraCONCEPCIO – d’en JavimelELS TRES PINTORS – d’en MAS Ros

Jo, com molts d’altres nois, estava fent el “papallona” per la sala quan de cop em fixo amb una noia bastant jove i amb un vestit blau, que ballava tant seriosament i finor, que semblava que els peus no tocaven el terra, igual com si restés sospesa en l’aire.

A la segona sardana em vaig posar a ballar al seu costat i em va semblar que a ella també l’hi semblava bé. A la tercera sardana també vaig ballar amb ella, la quarta sardana era la del ram, jo, sense pensar-m’ho li vaig oferir i me’l va acceptar amb un somriure.

Es norma que després de la quarta sardana la cobla fa uns minuts de descans i vaig aprofitar aquells moments per entrar en conversa amb aquella noia que havia atret la meva atenció i em va semblar que ella també acceptava la meva conversa:

-Com et dius? -Magdalena. -Jo em dic Jordi. M’agrada el teu vestit blau. -Me l'he fet jo, aquesta mateixa tarda me l'he acabat de cosir per estrenar-lo per venir a les sardanes. -És molt bonic.

Em va explicar que feia pocs dies havia estat tieta d’una nena que es diu Pepita. I així parlant, parlant, la cobla va anunciar la cinquena sardana, la sardana del ram la que les noies han d’ oferir als nois i que l’ofereixen al noi que els ha ofert a la quarta sardana.

Ella el va anar a buscar i me’l va portar amb cara amable i jo l’hi vaig donar les gràcies i ens posarem a ballar la sardana, com també vàrem ballar la sisena, més la repetició.

En acabar-se la ballada de sardanes, tot passejant vaig acompanyar-la una estona, ens acomiadàrem i vàrem quedar per l’endemà, diumenge, preguntant-li si aniria a les sardanes.

Així doncs, va anar creixen una atracció mútua el resultat de la qual va ser que l’any 1962 ens casarem i fins els nostres dies continuem junts i que duri per sempre. Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011

Page 21: FOMENT DE LA SARDANA

Imatge: Les nostres mans enllaçades amb el ram tot ballant.

Aquest treball es propietat d’en Jordi Fort FontSeniorlab 2011