Taula de contingut

El Palau de la Música renace tras el saqueoEl País Cataluña - 23/03/2017

La soprano Cecilia Bartoli actuará en el Palau de la Música el 27 de marzo a las 20:30h.BTV - ARTIC - 21/03/2017

Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín, estrelles de BCN ClàssicsEl Periódico de Catalunya - Catalán - 23/03/2017

Comiat al PalauLa Vanguardia - Catalán - 23/03/2017

A LA CONTRAMundo Deportivo - 23/03/2017

AzValor reuneix 500 inversors al PalauEl Periódico de Catalunya - Catalán - 23/03/2017

Els Mossos van trobar 1,8 milions en bitllets de 500 en una caixa del PalauRegió 7 - 23/03/2017

El Parlament desafia l’Estat i aprova els pressupostos del referèndumDiari de Girona - 23/03/2017

Millet guardava 1,8 milions d’euros en bitllets de 500Diari de Tarragona - 23/03/2017

Els Mossos van trobar 1,8 milions en bitllets de 500 en una caixa del PalauDiari de Girona - 23/03/2017

Quin estiu, el del 2009El Punt Avui - 23/03/2017

La preguntaEl Punt Avui - 23/03/2017

Millet i Montull negocien ara amb el Palau tornar 32 milionsEl Punt Avui - 23/03/2017

Carulla afirma que Millet va ocultar la donació a la fundació de CDCEl Periódico de Catalunya - Catalán - 23/03/2017

Carulla dice que Millet ocultó el pacto con CDCEl Mundo de Catalunya - 23/03/2017

LA FOTOExpansión Catalunya - 23/03/2017

El Govern defiende la pluralidad de TV3El Mundo de Catalunya - 23/03/2017

El pasteleo en nuestras vidasEl Mundo de Catalunya - 23/03/2017

Simon Rattle, protagonista del segon cicle BCN Clàssics

5

6

7

8

9

10

11

12

14

15

16

17

18

20

21

22

23

24

25

P.2

Ara - 23/03/2017

El Palau podria reclamar a CDC si hi ha condemnaAra - 23/03/2017

Félix Millet amagava 1,8 milions en bitllets de 500€20 Minutos Barcelona - 23/03/2017

Millet renuncia a que testifique Miquel RocaABC - 23/03/2017

Ineludible".FernandoLa Vanguardia - Catalán - 23/03/2017

Hoy ha continuado celebrándose el juicio por el caso Saqueo del Palau de la Música de Cataluña.Cadena Cope - LA LINTERNA - 22/03/2017

En el juicio del Caso Palau, hoy han empezado las declaraciones de los testigos.TVE1 - TELEDIARIO 2 - 22/03/2017

Nueva jornada del juicio del Caso Palau en el que se han escuchado los testimonios.RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 22/03/2017

Los mossos d'Esquadra que han declarado hoy en el juicio del caso Palau han asegurado que en elregistro encontraron dos millones de euros en una caja fuerte de Félix Millet.RAC 1 - 14/15 - 22/03/2017

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau con los primeros testigos.TVE1 - TELEDIARIO 1 - 22/03/2017

En el juicio del "caso Palau" ha declarado hoy la actual presidenta del Palau de la Música MontserratCarulla, que ha declarado que no detectó el saqueo millonario a la institucióncuando era ....Cadena Ser - HORA 14 CATALUNYA - 22/03/2017

Bea Zamorano informa sobre las novedades del Juicio por el Saqueo del Palau en que un testigoasegura que se encontró en la caja fuerte de Millet, uno de los acusados, 1,8 millones de euros.LA SEXTA - AL ROJO VIVO - 22/03/2017

Hoy se ha celebrado una nueva sesión del juicio por el caso Palau.Catalunya Radio - INFORMATIU MIGDIA - 22/03/2017

En la sesión de hoy del juicio por el Palau, un jefe de los Mossos que participó en el registro de lainstitución ha explicado que encontraron pistas de una caja fuerte de la entidad en una oficina ....Cadena Cope - MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 - 22/03/2017

La defensa del expresidente del Palau de la Música Fèlix Millet ha renunciado a la declaración comotestigo del abogado y cofundador de CDC Miquel Roca en el juicio del caso Palau, que en un ....CUATRO - LAS MAÑANAS DE CUATRO - 22/03/2017

Mariona Carulla y dos mossos d'esquadra han declarado en el juicio por el caso Palau.TV3 - TN MIGDIA - 22/03/2017

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau con las declaraciones de los primeros testigos.TVE1 - INFORMATIU MIGDIA - 22/03/2017

Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música y vicepresidenta en tiempos del expolio, declara hoyen el juicio.TV3 - ELS MATINS (MAGAZINE) - 22/03/2017

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

P.3

Hoy continúa el juicio por el saqueo del Palau de la Música con las declaraciones de los primerostestigos, entre ellos la actual presidenta de la institución cultural.RNE-1 - DIARIO DE LAS DOS - 22/03/2017

Hoy en el juicio por el caso Palau comienzan a declarar los testigos, entre ellos la presidenta de lainstitución cultural, Mariona Carulla, y dos de los mossos que investigaron el expolio.RNE-1 - LAS MAÑANAS (INFORMATIVO) - 22/03/2017

43

44

P.4

CATALUÑAJUEVES 23 DE MARZO DE 2017

Catalunya@elpais.es | ccaa.elpais.com/ccaa/catalunya.html | elpais.cat

El 23 de julio de 2009, cuando losMossos d’Esquadra registraronel Palau de la Música encontra-ron en una caja fuerte dentro deldespacho de Fèlix Millet dineroen efectivo y el contrato de unacaja de seguridad de Caixa de Ca-talunya. Cuando abrieron esa ca-ja—lanúmero 508—hallaronper-fectamente amontonados fajosde billetes de 500 euros y, en cua-tro sobres, más billetes. En total,1,8 millones, según explicó el ins-pector de losMossos almando deesa operación en la sesión del jui-cio de ayer por el saqueo del Pa-lau. Uno de los sobres estaba anombre de Millet hijo; otro, al deElisabet Barberà —entonces se-cretaria del expresidente de lainstitución—; un tercero, en blan-

co, con 38.000 euros en su inte-rior; y un cuarto con el nombredel Palau de la Música.

El inspector detalló tambiéncómo los acusados urdieron unafalsificación de facturas por partede diferentes empresas (“que in-vestigamos y no tenían activi-dad”) para justificar ante laAgen-ciaTributaria la salida de cantida-des de dinero en efectivo de laFundación del Palau, que entre2002 y 2008 llegaron a los 15 mi-llones de euros. Algunasmuybur-das, como cuando utilizaronunos recibos de una sociedad quese constituyó con posterioridad ala fecha de emisión. En otras oca-siones, Montull indicaba que semodificaran las facturas para en-mascarar trabajos realizados ensu casa o en la de Millet y, en sulugar, figuraran trabajos en el Pa-lau. Otro agente que intervino de-jó clara la intención de ocultarinformación de los acusados:“Cuando entramos en el despa-cho de Gemma Montull sacó unlápiz de memoria del ordenadory lo ocultó en su bolso”.

Dos años antes de que se descu-briera el saqueo del Palau de laMúsica, de nomenos de 24millo-nes de euros, a manos del que fuesu presidente, Fèlix Millet, y sumano derecha, Jordi Montull, elOrfeó Català tuvo que suspenderun concierto en México por “faltade recursos”. Este año, las diferen-tes formaciones corales han viaja-do a Londres, Hannover y Viena,y el Palau fichó esta temporada auno de los primeros espadas en elcanto coral, Simon Halsey. Hace10 años, en plena etapa Millet, latemporada se cerró con 359 con-ciertos y 419.000 asistenes y elaño pasado llegaron a 565 y másde 440.000. El desfalco llegó a po-ner en situación de riesgo a la en-tidad centenaria, tal como recono-cen algunos de sus responsables,que ha logrado remontar la peorcrisis de su historia tras una pro-funda transformación organizati-va, financiera y también del pro-yecto artístico. Joan Oller, su ac-tual director, lo define como “re-nacer”.

En la larga etapaMillet, no ha-bía directormusical, existían cua-tro entidades jurídicas diferentesy cada una iba por su cuenta —unsistemaque probablemente facili-tó las artimañas de los acusados—, no había un proyecto musicaldefinido, apenas existía el social yerauna empresa cuyos trabajado-resno tenían comité que les repre-sentara. Tras el escándalo, elmie-do inmediato de los trabajadoresy de los gestores —en una prime-ra etapa, hasta diciembre de2010, el control recayó en JoanLlinares y Mariona Carulla— eraque el público y los mecenas die-ran la espalda al Palau por des-confianza.

Más turistasEsa amenaza parece superada yactualmente la institución se haafianzado en el panorama cultu-ral de la ciudad con una combina-ción de programación propia—han aumentado los ciclos, comoel de grandes voces que traeanualmente a primeras figurasde la lírica internacional — y laimportante entrada de recursosque supone el alquiler de los espa-cios del edificio modernista y laprogramación por parte de terce-rosque, en ocasiones, ha sido criti-cada por responder a criterios pu-ramente comerciales. Por ejem-plo, con los espectáculos de fla-menco que llegó a tener tal volu-men que finalmente pusieron untope.

Los ingresos por turismo siem-

pre han sido importantes para elPalau y lo fueron, también, en laetapa de Millet, aunque las cifrasse han disparado: si en 2006 lasvisitas guiadas fueron 175.000, elaño pasado se aproximaron a las205.000. En cambio, las subven-

ciones públicas han bajado del25%de hace 10 años al 13% actual.

Con todo, el Palau sigue sin po-der pasar página al saqueo quesufrió porque la recuperación deldinero le exige dedicación y recur-sos. Ayer mismo, en el juicio, Ma-

riona Carulla reconoció que si-guennegociando conalgunos acu-sados para resarcirse, con inde-pendencia de la sentencia. Ya lohicieron con Millet y Montull,que devolvieron cerca de seis mi-llones de euros y no dan el capítu-

lo por cerrado. También lo estánhaciendo con empresas que co-braron por obras no realizadas enel Palau y han recuperado partede los fondos que fueron a parar ala Fundación Trias Fargas por unfalso convenio suscrito porMillet.

Millet guardaba en una caja deseguridad 1,8 millones de euros

Mariona Carulla, presidentadel Palau de la Música, insis-tió ayer en que supieron deldescalabro del Palau cuandoentraron los Mossos. Entoncesella era vicepresidenta: “Si lascuentas eran correctas y tedicen que estaban auditadas yno había advertencias, nopodíamos sospechar nada”. Elfiscal insistió: “¿Nadie alertódel trasiego del dinero enefectivo que se hacía de unaentidad a otra?”. “Yo era vocaly como vicepresidenta sustituídos veces a Millet en dosjuntas de la fundación. No

tenía capacidad ejecutiva nide control de cuentas”, repi-tió. De paso, dejó claro que enel Palau el que mandaba eraFèlix Millet. Puntualizó queen la rendición de cuentas erala acusada Gemma Montull laque hacía un resumen y Milletañadía alguna precisión. Ladimensión del saqueo la tuvie-ron en el mes de agosto tras elregistro.

Carulla recordó también quele robaron el bolso durantela boda de la hija de Milletcelebrada en el Palau.

Carulla: “Me robaron el bolso enla boda de la hija de Millet”

La institución ha incrementadosu actividad musical, artística y deexplotación turística

» 2.000 MILLONES DE LOS TURISTASLos comercios de Barcelona facturaron2.000 millones de euros de los turistasque pasaron por la ciudad, el 18% detodo lo que venden, según un estudio dela Generalitat y la cámara de comercio.

El Palau de la Música renace tras el saqueoLos proyectos musical y socialse han ampliado con nuevos ciclosy programas de proximidad

» POBREZA ENERGÉTICAEl Ayuntamiento de Badalona evalúa laposibilidad de no pagar a las empresassuministradoras hasta que suscriban elconvenio contra la pobreza energética yse hagan cargo del 50% de su coste.

B. C., Barcelona

La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ayer tras declarar como testigo en el juicio por el saqueo de la entidad. / ANDREU DALMAU (EFE)

BLANCA CIA, Barcelona

El Orfeó Català ha regresado ala escena internacional y halogrado tener presupuesto propio

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

90000

20657

Diario

475 CM² - 42%

5355 €

1

España

23 Marzo, 2017

P.5

La soprano Cecilia Bartoli actuará en el Palau de la Música el 27 de marzo a las 20:30h.

La soprano Cecilia Bartoli actuará en el Palau de laMúsica el 27 de marzo a las 20:30h.

BTVPAÍS : Spain PROGRAMA : ARTIC DURADA : 77

dimarts, 21 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.6

El Festival de Màlaga LLL

espectacles 23 DE MARÇ DEL 2017 57DIJOUS

ment per poder tirar endavant. Vaig parlar amb la meva altra mare [ano-mena així la seva tia] i em va expli-car moltes anècdotes. Jo sí que recor-dava coses concretes, com em sentia llavors i com somiava que un dia em despertaria i ella tornaria a estar amb mi. També pensava que tothom que m’envoltava era dolent i me n’havia d’anar», explica Simón. Barrejant realitat i ficció, Estiu 1993 narra l’estiu en què la petita i òr-fena Frida (Laia Artigas) es trasllada al camp per viure amb els seus oncles (Bruna Cusí i David Verdaguer) i la se-va cosina de 3 anys. Té un dolor gran i es fa preguntes que no sempre tenen resposta, però és una nena i vol jugar, divertir-se, tenir amics i sentir-se esti-mada. És innocent, però amb un cos-tat fosc: la gelosia per la seva cosina.

LA INTEL·LIGÈNCIA DELS NENS / «Per mi hi ha una cosa important a la pel·lícula: reivindicar la intel·ligència dels nens, com s’adapten a les situacions. Als nens se’ls ha de tractar amb normali-tat, no com si fossin nadons. Un nen de 6 anys és capaç d’assumir moltes coses. Un altre tema és com gestiona les emocions. Però entendre, ente-nen. La seva psicologia és complexa», afegeix la cineasta. Estiu 1993 no només inclou el punt de vista de la Frida. Els oncles (fins i tot la petitíssima cosina) compartei-xen protagonisme perquè ells també han d’aprendre a gestionar les seves emocions. El pare –que treballa mol-tes hores fora de casa– ho porta amb més normalitat, però la mare es veu obligada a aprendre a ser mare d’una nena que no ha parit. El debut a la direcció de Simón és una pel·lícula. Però també un tros de vida. Tot traspua tanta naturalitat que l’espectador no sap si està al ci-ne o veient una història real. «A les nenes no els vaig donar el guió, no-més els vaig dir el que havien de fer en cada escena. Als adults sí, però els vaig demanar que no el memoritzes-sin gaire. Volia fer una pel·lícula amb un punt realista, amb molta veritat. A mi m’emocionen els films en què penso: això és la vida».

SENSE PUDOR / Mentre escrivia el guió, mai va sentir pudor per explicar una història tan íntima. «La paraula pudor la vaig sentir en les primeres entrevis-tes que em va fer la premsa a Berlín. Fins llavors ni havia caigut en això, ni m’ho havia plantejat. Com que és una cosa que he explicat moltes vega-des al llarg de la meva vida és com si m’hagués deixat de passar a mi, com si parlés d’una altra persona. La pel-lícula m’ha servit per connectar amb tot això. Un cop acabada, sí que m’adono del pes que té. Però ja no hi ha marxa enrere. No tinc cap tipus de vergonya de la meva història, del mal de què van morir els meus pares. Pa-teixo més per la meva àvia, que té 93 anys i només ha vist un primer mun-tatge del film. A vegades em pregun-to què en pensarien els meus pares, però ells no hi són», conclou Simón, que ja té al cap altres històries per portar-les al cine. Ha nascut una di-rectora. Recordin el seu nom. H

‘Rigoletto’ alça el volCRÒNICA Carlos Álvarez i Javier Camarena van impactar al Liceu

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

Dues grans veus i un des-tí: donar vol a una lec-tura de Rigoletto que in-tenta arribar al fons de

les verdaderes motivacions dels personatges de l’òpera de Giu-seppe Verdi. Carlos Álvarez, en una espectacular demostració de recursos dramàtics i vocals per donar vida al bufó, i Javier Cama-rena, que va brillar en el seu de-but com a duc de Màntua, van ser els grans triomfadors de l’estrena al Gran Teatre del Liceu del mini-malista muntatge de Monique Wagemakers amb excel·lent di-recció musical de Riccardo Frizza. Désirée Rancatore (Gilda) va ser l’entregat però desigual tercer element d’aquest triangle de pas-sions, enganys, opressiu amor fi-lial i venjança. El públic, que va aplaudir els dos artistes durant diversos pas-satges de l’obra i, al final, va fer extensiva aquesta bona acollida als restants membres del repar-timent, en què va destacar l’im-ponent baix Ante Jerkunika en-carnant el sicari Sparafucile. Van ser igualment aclamats el cor, tant pel seu nivell en el cant com pels seus àgils moviments dins les geomètriques coreografies del muntatge. L’orquestra va acabar posant-se dreta per rebre les feli-citacions de la sala.

Una plataforma hidràulica rec-tangular amb l’afegit d’una escala que dona molt de joc són suficients per situar el drama en un bellíssim espai atemporal. El vestuari de l’os-caritzada Sandy Powell, dominat per tons púrpura d’aire cardenalici, ajuda a potenciar l’atmosfera d’una producció en què la mirada de do-na de Wagemakers treu a la llum les conseqüències de l’abús del poder en la societat masclista de l’època, situant en primer pla la violència de gènere.

La història de la venjança del bu-fó deforme, aquí sense gepa, quan sap que la seva filla ha sigut viola-da pel duc i raptada pels cortesans enemics, circula amb una fluïdesa extraordinària gràcies en bona part al treball d’Álvarez. El baríton com-pon un Rigoletto de gran fondària dramàtica que retrata el caràcter de pare possessiu, gelós, incestuós i maltractador que dibuixa aquesta versió. La fúria es desferma quan la seva filla li explica el que li ha succe-ït. Després de la mort de la seva do-

na, ella és l’únic tresor que li que-da i no està disposat a compartir-lo amb ningú. La interpretació puja molts punts quan, en la tragèdia fi-nal, s’adona del viatge sense retorn al qual l’ha portat la seva obsessiva vendetta. Álvarez és un remolí que roda per terra, s’aixeca, es mou i expressa amb un cant sempre mesurat l’agitació que bull al seu interior. Ovacionat a l’ària Cortigiana, vil razza dannata i en altres moments com el quartet Bella figlia dell’amore, juntament amb els seus companys, es va mantenir ple-tòric fins al final.

DUC DE GRAN FUTUR / Rancatore va te-nir bons moments vocals, però li va faltar intensitat dramàtica per aca-bar de donar el to que requereix el seu personatge. Camarena, en can-vi, va denotar sentir-se segur del pas que ha fet en el seu salt d’estrella del bel canto a aquest rol verdià. La belle-sa del seu timbre immaculat va res-plendir des de l’ària Questa o quella, tota una declaració de principis del seu depravat personatge, fins a arri-bar a la rutilant La donna é mobile in-terpretada amb fidelitat a l’estil i sense forçar la màquina dels aguts. Com a intèrpret va treure a passejar els tics de personatge entabanador en la seva relació amb Gilda o de do-minant depredador amb Maddale-na (Ketevan Kemoklidze) i, en suma, va demostrar que estem davant un duc de Màntua de gran futur. H

El públic els va aplaudir a tots dos diversos cops i va estendre la bona acollida a la resta del repartiment

33 Carlos Álvarez i María José Moreno, en un assaig general de ‘Rigoletto’, al Liceu.

JORDI COTRINA

Simon Rattle i la Filharmònica de Berlín, estrelles de BCN Clàssics

MARTA CERVERA BARCELONA

La segona temporada (2017-2018) del BCN Clàssics al Palau de la Mú-sica inclourà l’últim concert que Simon Rattle oferirà a Espanya en la seva gira de comiat com a capi-tà de la Filharmònica de Berlín, una de les orquestres de referèn-cia en el món de la clàssica i amb la qual el mestre treballa des del 1999. La cita, una de les més espe-rades d’aquest cicle, serà el 8 de juny del 2018. «Estem satisfets dels resultats aconseguits fins ara», assenyala Llorenç Caballero, director artís-tic de l’Orquestra de Cadaqués, que impulsa BCN Clàssics junta-ment amb Alfonso Aijón, respon-sable a Madrid d’Ibermúsica. De moment s’han venut 6.500 en-trades i 100 abonaments per a la primera temporada (2016-2017), a falta encara de tres actuaci-ons (els pròxims 26 de març, 27 d’abril i 18 de maig).

El Palau acollirà els set concerts previstos en l’acabada d’anun-ciar segona edició, que obriran la violinista Viktoria Mullova i la Simfònica de Bamberg (10 de no-vembre del 2017). A continuació, l’Orquestra de Cadaqués inter-pretarà el Rèquiem de Mozart (13 de desembre) en record de Sir Ne-ville Marriner, que des del 1992 va ser el principal director con-vidat de la formació i que va mo-rir l’octubre passat. També l’Or-questra i Cors del Liceu li rendi-ran tribut amb un altre Rèquiem, aquest de Verdi (20 febrer 2018). L’Orquestra de Cadaqués ofe-rirà dos concerts més. El 15 de març del 2018, juntament amb la versàtil pianista veneçolana Gabriela Montero i el director Jai-me Martín, que oferiran obres de Rakhmàninov, Albéniz i l’Heroica de Beethoven. I l’11 de maig, amb Vladimir Ashkenazy a la batuta i el pianista Denis Kozhukhin, que interpretaran, un altre cop, Beet-hoven i Rakhmàninov. L’únic recital previst anirà a càrrec de l’aclamat mestre Daniel Barenboim (11 de gener), que re-petirà a BCN Clàssics per segon any consecutiu. H

SEGONA EDICIÓ

En el cicle també destaquen la violinista Viktoria Mullova i el veterà pianista Daniel Barenboim

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

79409

Diario

202 CM² - 19%

4769 €

57

España

23 Marzo, 2017

P.7

34 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIJOUS, 23MARÇ 2017

L’adeu de Simon Rattle al capdavant de la Filharmònica de Berlíntancarà el BCNClàssics al Palau de laMúsica el 10 de novembre

Comiat alPalauESTEBAN LINÉSBarcelona

Lagira de comiat del di-rector titular de la Fil-harmònica de Berlíndes del 1999, sir Simon

Rattle, passarà per Barcelonadins BCN Clàssics. Serà un delsplats fortsd’aquestaediciódelci-cle, que començarà el 10 de no-vembrealPalaude laMúsica.Quan encara falten tres con-

certs de la seva edició inauguralencurs(laGustavMahlerJugen-dorchester; la Carmi-na Burana amb JosepPons i el Cor i l’Or-questra del Liceu, i lescinquenes deMahler iBeethoven, per l’Or-questradeCadaqués),ahir el director del ci-cle, Llorenç Caballe-ro, va presentar la se-gona temporada. Estàformada per set con-certs en què es tornena citar dues de les ca-racterístiques bàsi-ques de la proposta:obres del gran reper-tori i artista de nivellindiscutible. BCNClàssics és fruit de lacol·laboració de l’Or-questra de Cadaqués,l’editora idiscogràficaTritó i la promotoraIbermúsica, líder alcircuit espanyol demúsica clàssica.El cartell presenta

els concerts que ofe-reix la mateixa Or-questra de Cadaqués,amb batutes destaca-des, que aquesta vegada serantres:GianandreaNoseda(quere-peteix), Jaime Martín (amb Ga-brielaMontero al piano) i Vladí-mirAixkenazi,queserà laprime-ra vegada que treballarà ambl’orquestra i que estarà acom-panyatpelpianistaDenisKozhu-khin.Després hi ha la vetllada amb

DanielBarenboim,quetambére-

peteix, i que l’11 de gener oferiràun concert per a piano sol amb elrepertori per decidir. També se-rà nova la col·laboració que el ci-cle faràambl’OrquestradelGranTeatre del Liceu (20/I), aquestavegada amb el director JosepPons, que retrà homenatge alrecentment desaparegut sir Ne-villeMarriner,principaldirectorconvidatde l’OrquestradeCada-quésdesdel’any1992.L’obraele-gida serà elRèquiemdeVerdi.Aleshores Marriner ja haurà

estat homenatjat el 13 de desem-

bre al concert que l’Orquestra deCadaqués oferirà a les ordres deNoseda i que inclourà el CorAmicMusicae,ambunprogramaconstituïtpelRèquiemdeMozarti l’StabatMater, de JosepPla.I, per tancar, un parell de con-

certs amb orquestres convida-des, començant amb l’OrquestraSimfònicadeBamberg,amblavi-olinista Viktória Múl·lova, que

obriràelcicleel10denovembre,iacabant amb la Filharmònica deBerlín, queel tancarà el 8de junydel 2018. Tal com va explicarCaballero, la gira de laFilharmò-nicaberlinesaenquèacomiadaràSimon Rattle com a directors’aturarà únicament en set paï-sos, però, arrande l’excel·lent re-lació del director britànic ambAlfonso Aijón, màxim responsa-ble d’Ibermúsica, la prestigiosaformació orquestral oferirà unavetllada a Madrid i una altra aBarcelona.

Ahir Llorenç Caba-llero, que també és di-rector artístic de laformació orquestralempordanesa, va sin-tetitzar alguns delsobjectius de la novatemporada: “Volemanar consolidant elnostre públic. Elsgrans noms són elsmés fàcils de vendre,mentrequeambelsal-tres vas indicant la lí-nia de treball queanem fent. Aquestasegona temporadatambé la veiem comun pas endavant peratreure tota mena depúblic, comenshade-mostrat l’excel·lentacollida en vista de lavenda d’entrades queel pròxim CarminaBurana ha aconseguitentre el públic”.Des d’ahir i fins al

26 d’aquest mes lavenda d’abonamentsés exclusiva a travésdel web EDV (Entra-

das deVanguardia), ambun des-compted’un20%per a subscrip-tors.Apartirdel4d’abrilesposa-ran a la venda les entradesindividuals, amb un 10% de des-compte per als subscriptorscomprant-les només a través delwebEntradasdeVanguardia.

UnVerdi de luxeRigoletto

Intèrprets:Javier Camarena(Duc deMàntua), Carlos Álvarez(Rigoletto), Desirée Rancatore(Gilda), Ante Jerkunica (Spara-fucile), KetevanKemoklidze(Maddalena), GemmaComa-Alavert (Giovanna), GianfrancoMontresor (Comte deMontero-ne), ToniMarisol (Marullo),Josep Fadó (Borsa), XavierMen-doza (Comte de Ceprano),Mer-cedes Gancedo (Comtessa deCeprano), Yordanka León (unpatge). Orquestra Simfònica iCor del Gran Teatre del LiceuDirecció cor imúsica:ConxitaGarcia i RiccardoFrizza

Direcció escènica:MoniqueWagemakersLloc:GranTeatre del Liceu

JORDI MADDALENO

L’històric tenor EnricoCaruso vacantar, l’única vegada que va seral Liceu, com a Duc de Màntua aRigoletto, en un llunyà 1904. Tot ique és una òpera amb el paper ti-tular baritonal, té l’ària de tenormés famosa i coneguda del reper-tori italià, La donna è mobile. Peraixò un paper per debutar com eldel mexicà Javier Camarenasempre té un extra d’esdeveni-ment especial, i així va ser a l’es-trena d’aquesta coproducció delLiceu amb el Teatro Real. Èxit

per la facilitat de l’emissió, laconstrucció d’un fraseig dúctil iun registre agut fàcil i extravertit,va enamorar des de la seva pri-mera ària, Questa o quella, i vaconfirmar amb la resta de les in-tervencions, l’ària del segon acteamb un impressionant re sobrea-gut en la cabaletta, per tancaramb La donna i el famós quartetBella figlia dell’amore, una actua-ció per al record.Camarena està en un punt de

maduresa artística i de qualitatúniques, i tenir-lo a Barcelona ésun luxe que és obligatori escoltar.El Liceu té un historial vertiginósamb Rigoletto, ja que les figuresque han protagonitzat aquest tí-tol imprescindible de Verdi sóndeLligadeCampions.Aixídoncs,el retorn del baríton espanyolCarlos Álvarez com a Rigoletto,després de recuperar-se dels pro-blemes de salut, ja superats, a les

cordes vocals, va tornar a desco-brir el gran cantant que ja es vapoder veure al Liceu la tempora-da 2004-2005. Álvarez basa l’ele-gància del seu instrument en uncant noble i rodó, amb una inter-pretació sense fissures que en-amora per la fondària i la fermesad’un registre net i flexible. El seuintens Cortiggiani va ser la puntade llança d’una actuació amb elcarisma dels grans intèrprets.La soprano italiana Desirée

Rancatore, en el seu debut escè-nic al Liceu, va ser una Gilda tor-turada, fràgil i delicada, i va abor-dar el paper amb una professio-nalitat ajustada i emotiva. Aquí laGilda es mostra com una donamaltractada pel seu pare, pel Duci per una societat que l’oprimeix ilavictimitza.Aixímostra ladirec-tora d’escena, Monique Wage-makers, aquestaproducció fosca isofisticada, amb uns llums efecte

neó minimal, un vestuari luxós iesteticista, firmat per l’oscarit-zada Sandy Powell, i amb unapràctica absència d’escenografiaque se supleix amb el movimentgrupal d’un cor en estat de gràciadirigit per Conxita Garcia. L’irre-protxable equip vocal es comple-ta amb la carnosa i sensual Mad-dalena de Ketevan Kemoklidze,el compacte Sparafucile d’AnteJerkunica i la solidesa deGemmaComa-Alavert comaGiovanna, elMarullodeToniMarsol i ladebu-tant Mercedes Gancedo com aComtessa de Ceprano.LabatutadeRiccardoFrizzava

accentuar el drama verdià ambnervi i caràcter, cordes vibrants,teatrals vents i metalls, en unalectura amb solvència i estil. Se-ran 13 funcions imperdibles.Atenció al català Àngel Òdena,que també debuta com a Rigolet-to al segon repartiment.

CRÍT ICA D’ÒPERA

STEPHAN RABOLD

Rattle en un concert de la Filharmònica de Berlín

ElLiceuportala sevaòpera a lafresca a lesplacesde totEspanyaBilbao, Sevilla o Valladolid acolliran laretransmissió en directe d’‘Il trovatore’

JUSTO BARRANCOMadrid

Enunmomentdecreixentstensi-ons polítiques, la cultura conti-nuabastintpontsigràciesaellaesva poder sentir ahir a Madrid unrepresentant de TV3 desitjantmolta sort aTVEi frases tan ines-perades com“Espanya serà el Li-ceude tots”. I és que elGranTea-tre del Liceu va fer ahir tota una

declaració d’intencions i va pre-sentar al CaixaForum deMadrid–en ple territori del Teatro Real–l’expansió d’un dels seus projec-tes socialsmés populars a les pla-ces de tot Espanya: el Liceu a lafresca.Estractad’unprojectequecon-

sisteix en la retransmissió en di-recte una vegada a l’any d’unaòpera–enaquestcasseràIl trova-tore– des del Liceu a espais pú-

Una imatge del Liceu a la fresca del 2016 a l’Arc de Triomf

VENDA D’ABONAMENTS Aentradasdevanguardia.com20%DESCOMPTECLUBVANGUARDIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

488 CM² - 43%

12642 €

34

España

23 Marzo, 2017

P.8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

466000

35503

Diario

491 CM² - 59%

4189 €

48

España

23 Marzo, 2017

P.9

la sensació de comprar i rebre. Les botigues on line estan reclamant als operadors logístics aquests serveis», afegeix Torres. També tenen cabuda en la fira la intel·ligència artificial i els xatbots, així com les solucions de pagament, amb cada vegada més rapidesa i se·guretat en les transaccions.

Solucions innovadores

Com a novetats, aquest any la fi·ra incorpora una zona de botiga intel·ligent, on diverses empreses exposen innovadores solucions tecnològiques però també analò·giques per als comerços tradicio·nals: fils musicals que suposada·ment inciten a la compra, aromes que mantenen el record de la boti·ga, plafons interactius, personalit·zació de missatges digitals gràcies a la connexió wi·fi o rastrejadors de preus de la competència. Una altra de les novetats de l’eS·how és l’estrena d’una zona dedi·cada als drons, amb 32 empreses presentant les seves solucions i una zona de demostració. «És un sector innovador, i està canviant indústries com l’agricultura, l’au-diovisual i la cartogràfica», acaba dient Torres. H

33 eShow 8 Un visitant observa un dron a la zona d’exposició.

El comerç electrònic creix a un rit·me anual del 25%. Cada vegada més ciutadans s’atreveixen a realit·zar compres en webs, i més i més emprenedors decideixen iniciar la seva aventura d’obrir una botiga, en aquest cas on line. Però, de fet, el mateix client d’internet està canvi·ant: volen més serveis, més rapide·sa, més confiança. Tot plegat es pot veure fins avui a la fira eShow de Barcelona, que se celebra al recinte firal de Montjuïc i que aplega més de 150 expositors de serveis per a e-com-merce, amb la previsió de supe·rar els 12.000 assistents. «És un any en què el comerç electrònic ja està consolidat, però necessita adaptar-se als nous compradors, ja que en realitat el 80% dels cli-ents que hi haurà d’aquí cinc anys, avui dia no han comprat mai on li-ne», explica Agustín Torres, con·seller delegat d’eWorld, l’empre·sa organitzadora. A l’eShow es poden trobar mul·titud d’empreses que ofereixen els seus serveis (des de firmes de mis·satgeria fins a companyies de pu·blicitat clàssica, o de posiciona·ment en webs –seu– o buscadors),

tant per a e-commerce purs com bo·tigues físiques que volen fer el salt a la xarxa. Però a més s’organitzen més de 200 conferències d’experts on s’analitzen les últimes tendènci·es, es debat sobre el futur i es donen solucions a petita escala sobre pro·blemes quotidians. «Aquest any notem que la prin-cipal innovació està en la logística. Els usuaris volen entregues ultrarà-pides, en tan sols dues hores, amb

JOSEP M. BERENGUERASBARCELONA

JORDI COTRINA

COMERÇ DIGITAL

Una novetat és la zona de drons, en què 32 empreses presenten les seves solucions

Comprar ‘on line’, rebre ràpidLes entregues ultraràpides i els drons protagonitzen la fira eShow H Més de 150 estands ofereixen solucions als ‘e-commerce’ o a les botigues físiques que volen vendre a la xarxa

INVERSIÓ 3La gestora azValor, fundada per Álvaro Guzmán de Lázaro, Fernando Bernad, Sergio Fernández·Pacheco i Beltrán Pa·rages, va celebrar ahir a Barcelona la seva reunió anual d’inversors al Petit Palau, auditori del Palau de la Música. azValor va ser crea·da per l’antic equip de Bestinver –tret de Francisco García Para·

MARTÍ FRADERA

més– quan va finalitzar l’any de no competència que van firmar al sortir de la gestora d’Acciona. La firma gestiona actualment 1.700 milions d’euros de clients i la seva previsió és tancar l’entrada a nous inversors quan arribi a la xi·fra de 2.500 milions. Es tracta d’una de les gestores més rendi·bles del 2016.

BREUS ECONÒMICS

azValor reuneix 500 inversors al Palau

Bionure capta més d’un milió mitjançant ‘crowdfunding’RECURSOS 3 Meta assolida. I supe·rada. Bionure ha sobrepassat el mi·lió d’euros que s’havia fixat com a meta mitjançant una campanya de crowdfunding o finançament col·laboratiu. La companyia té previst destinar els recursos a desenvolupar un fàrmac per a un tractament inno·vador de l’esclerosi múltiple. La cam·panya, realitzada a través de la plata·forma especialitzada Capital Cell, supera el 110% del previst.

Holanda investigaING per blanqueig de capitalsEMPRESA 3 Les autoritats del país investiguen el banc holandès ING per blanqueig de diners i altres pràc·tiques de corrupció vinculades a l’acceptació de clients. Les investiga·cions estan relacionades amb al·guns prerequisits vinculats a l’«acceptació dels clients, la detecció de transaccions i la notificació d’ac·tivitats sospitoses», segons va indi·car el portaveu d’ING Raymond Ver·meulen.

Els inversors segueixen a l’aguaitNova jornada sense rumb clar a les borses mundials. Els mercats nord·americans van registrar dimarts la pitjor sessió des de començament d’any i la mala jornada de Wall Stre·et es va deixar sentir ahir a les borses europees. Sobre l’ànim dels inver·sors pesa la possibilitat que Donald Trump no aconsegueixi tirar enda·vant les seves anunciades reformes fiscal i d’inversions en infraestruc·tures, dos dels factors que expliquen les pujades dels últims mesos. Els te·mors han augmentat perquè el pre·sident de la primera economia del món té avui la seva primera pilota de partit, amb la votació al Congrés de la seva reforma sanitària, que no és clar que pugui aconseguir els vots suficients per tirar endavant. L’atemptat a Londres, en canvi, a pe·nes va tenir impacte puntual en la lliura esterlina.

ELS MERCATS

L’Ibex

10.229,300,17%A

Preu del diner-0,106%-0,106%

InterbancariEuríbor

GRIFOLS 21,5650 2,67 14,22

GASNATURAL 19,3850 1,28 8,24

BANKIA 1,0850 1,12 11,74

IBERDROLA 6,5130 1,06 4,48

CAIXABANK 3,8940 1,04 24,01

ENAGAS 23,7800 0,96 -1,43

ELS qUE MéS pUgEN

Euros %var.DIa %var.aNY

IAG 6,3000 -2,72 22,83

MERLINPROPIETIES 10,3550 -1,85 0,24

CELLNEX 15,1700 -1,75 11,01

TEC.REUNIDAS 36,3400 -1,29 -6,74

MELIAHOTELS 12,3200 -1,04 11,19

MEDIASET 11,6200 -0,98 4,22

ELS qUE MéS BAIxEN

Euros %var.DIa %var.aNY

CaixaBank ha posat en marxa una oficina de representació a Hong Kong (Xina) per oferir assessora·ment i suport a empreses espanyo·les amb activitat a la zona i a les ubi·cades a Hong Kong amb projectes a Espanya. Aquesta oficina està orien·tada a recolzar tant activitats de co·merç exterior, com inversions i pro·jectes d’implantació. Des d’aquestes instal·lacions, Cai·xaBank estrenyerà encara més la re·lació amb les institucions finance·res locals. Hong Kong compta amb una activitat econòmica important, 8.000 empreses espanyoles van ex·portar a la regió durant el 2015, i al voltant de 13.500 van importar productes des d’aquesta zona el ma·teix any. Els sectors amb més pes en aquestes relacions són els de la mo·da, l’alimentació, l’electrònica i la construcció. CaixaBank té presència a la Xi·na des del 2006, quan va obrir la se·va primera oficina de representa·ció a Pequín. Tres anys més tard, el 2009, l’entitat va obrir la segona ofi·cina al país asiàtic, a Xangai. A través d’aquestes oficines, el banc ha acon·seguit assolir altes quotes de mercat en destacats productes de comerç exterior. H

LA TERCERA A LA xINA

CaixaBank obre una oficina de representació a Hong Kong

EL PERIÓDICOBARCELONA

DIJOUS30 23 DE MARÇ DEL 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

462000

79409

Diario

170 CM² - 16%

3151 €

30

España

23 Marzo, 2017

P.10

El sotsinspector dels Mossos d’Es-quadra que va dirigir la investigaciói l’escorcoll del Palau de la Música vaexplicar que havien trobat pistesd’una caixa forta de l’entitat en unaoficina de Caixa Catalunya. Quan lavan anar a obrir, van trobar-hi uns, milions d’euros en bitllets de .Uns , milions estaven en feixosperfectament ordenats, i la resta, re-partits en quatre sobres a nom de«Millet fill»; Elisabet Barberà, secre-tària seva; la Fundació del Palau i unaltre en blanc. El mosso ho va asse-gurar ahir durant la seva declaraciócom a testimoni en el judici del casPalau.

El cap de la investigació va expli-car que, arran de la investigació del’Agència Tributària, van comprovarque algunes factures presentadespel Palau per justificar sortides de di-ners en efectiu no tenien sentit, per-què en algun cas eren d’empresesque estaven suposadament admi-nistrades per una dona ja morta, notenien activitat o estaven en liquida-ció. Una factura del , per exem-ple, estava impresa per una im-premta que es va crear el . Altresempreses van admetre posterior-ment que mai van cobrar diners enmetàl·lic, tot i les afirmacions del Pa-lau, i alguns empresaris van reconèi-xer que havien canviat conceptes i

dates de les factures per indicacionsde Jordi Montull.

Després va declarar un caporalque també va ser present a l’escor-coll del Palau, que va veure comGemma Montull treia un pendrivedel seu ordinador i se’l guardava a labossa de mà. El policia l’hi va recla-mar, el va decomissar i va fer constarl’incident en acta.

La presidenta del Palau de la Mú-sica, Mariona Carulla, va assegurarahir al matí que l’anterior president,Fèlix Millet, era qui tenia el «controlabsolut» de la institució mentre ellan’era vicepresidenta, fins al , ique no facilitava gaires detalls sobreels comptes. De fet, va dir que ella

s’encarregava més de la part artísticai només anava a les reunions de lesjuntes, sense conèixer el dia a dia. Defet, va dir que la institució semblavaque anava bé econòmicament i elscomptes «aparentment» quadra-ven. Per això, «si tot va bé i l’aparençaés correcta, no has de preguntar», vareblar. En la seva declaració com atestimoni en el judici del cas Palau,Carulla es va desvincular totalmentde la gestió diària de l’entitat, tot i queera vicepresidenta de l’Orfeó i mem-bre del Patronat de la Fundació i delConsorci. Segons ella, no trepitjavamai les oficines, sinó que nomésanava als concerts i a les reunions di-rectives.

EFE BARCELONA

Els Mossos van trobar1,8 milions en bitllets de 500en una caixa del PalauEren en un banc: 1,5 milions en feixos ordenats i la resta en sobres

ANDREU DALMAU/EFE

Mariona Carulla, entrant als jutjats, ahir, abans de declarar

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

36000

5740

Diario

252 CM² - 28%

651 €

26

España

23 Marzo, 2017

P.11

El Parlamentaprova elspressupostosque fixen elreferèndum

ELS LLETRATS DE LACAMBRA AVISEN QUEL’ESMENA DE LA CUPTRANSGREDEIX EL TC

23

Puigdemont,conversant ambForcadell abans del ple.EFE/ALBERTO ESTÉVEZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

28000

5385

Diario

974 CM² - 87%

3837 €

1,23

España

23 Marzo, 2017

P.12

La consellera de Presidència, NeusMunté, i la diputada del PPC, AndreaLevy, es van retreure mútuament els no-menaments dels directors de TV3 i TVE.La diputada popular va preguntar al Go-vern el procediment seguit per a escollir inomenar Vicent Sanchis com nou directorde TV3, pregunta a la que Munté va res-pondre que s’han seguit els procedimentsmarcats a la llei. Levy va acusar el Governd’«instrumentalitzar» la televisió públicacatalana i d’escollir un director que «s’ha

manifestat clarament dient que el ‘casPalau’ era contra Catalunya i contra Con-vergència». Levy va considerar que al Go-vern «no li agradava» l’anterior directorde TV3 i han volgut imposar un «règim desilenci» sobre casos com el del Palau de laMúsica.

Munté va negar les acusacions i va re-criminar que el director de TVE escollit vaser «cap de comunicació d’Alícia SànchezCamacho» i per això va demanar que novulguin «donar lliçons». ACN BARCELONA

Munté i Levy es retreuen mútuament elsnomenaments dels directors de TV3 i TVE

Un error de Ciutadans (Cs) va provocarque no s’aprovessin fins a 600 esmenesals pressupostos de les 1.200 que haviapresentat l’oposició i que havien estataprovades en la Comissió d’Economia, se-gons van indicar fonts parlamentàries. Des de Cs van explicar que la seva inten-ció era votar a favor de les esmenes peròper error hi van votat en contra, comtambé va fer JxSí, provocant que no pros-peressin.

L’aprovació d’aquestes propostes en

comissió havia generat polèmica ja quel’oposició remarcava que la seva incorpo-ració al dictamen obligava el Govern a do-nar-ne compliment, mentre que aquestdefensava que no es podrien aplicar i queeren un «brindis al sol», en paraules delportaveu parlamentari adjunt de Junt pelSí, Roger Torrent.

El Govern havia quantificat en entre6.000 i 7.000 milions d’euros el cost queimplicarien el total de les 1.200 aprova-des en comissió. ACN BARCELONA

Un error de Cs tomba 600 esmenesque havien estat aprovades en comissió

EFE/DdG BARCELONA

El Parlament de Catalunya vaaprovar ahir, amb els vots de Juntspel Sí (JxSí) i la CUP, el projecte depressupostos del Govern per al, inclosa la disposició que pre-veu un referèndum sobiranista,malgrat les advertències jurídi-ques dels lletrats de la cambra ca-talana, en un nou pols a l'Estat.

En un dels debats més aspres dela legislatura catalana, els dosgrups independentistes van fer va-ler la seva majoria per aprovar elspressupostos, amb vots a favor-els de JxSí i dos prestats per laCUP-, en contra -de Ciutadans,el PSC, Catalunya Sí que es pot i elPPC- i set abstencions de la CUP.

Abans de procedir a les vota-cions de les esmenes encara pen-

dents i del projecte final, els grupsparlamentaris es van embrancaren una agra discussió, en quèl'oposició va exigir sense èxit reu-nir d'urgència la Mesa del Parla-ment, després que es lleguis da-vant el ple una nota dels lletrats dela cambra en què alertaven quel'aprovació de la disposició addi-cional dels pressupostos referidaal referèndum suposaria «ignorar»l'advertència del Tribunal Consti-tucional (TC).

En la votació de les esmenes, elsdiputats de JxSí, Catalunya Sí quees pot i la CUP van rebutjar les pro-postes de Ciutadans, el PSC i elPPC per suprimir la polèmica dis-posició addicional .

En canvi, sí que va ser aprovadaamb els vots de JxSí i la CUP una

esmena dels anticapitalistes queestablia que «el Govern, dins de lesdisponibilitats pressupostàries peral , ha d'habilitar les partidesper garantir els recursos necessarisen matèria d'organització i gestióper fer front al procés referendarisobre el futur polític de Catalunya»i suprimia la referència que aixòhaurà de fer-se «en el marc de la le-gislació vigent en el moment de laseva convocatòria».

Aquesta esmena va ser aprova-da per vots a favor, inclòs un dela diputada de Catalunya Sí que espot Àngels Martínez, que es vadesmarcar conscientment de laresta del seu grup, que hi va votaren contra, mentre que els diputatsde Ciutadans i PPC alçaven les se-ves mans per escenificar que no

pensaven participar en la votació,en la qual tampoc no van volerprendre part els socialistes.

Poc després, i en contradiccióamb l'esmena de la CUP aprovada,JxSí també va votar a favor d'unamodificació proposada per Cata-lunya Sí que es Pot, igualment va-lidada. En concret, l'esmena deCatalunya Sí que es Pot, que va re-bre el vot en contra de la CUP, es-tableix que el Govern, «dins de lespossibilitats pressupostàries, ga-rantirà la dotació econòmica sufi-cient per fer front a les necessitatsi els requeriments que es derivinde la convocatòria d'un referèn-dum sobre el futur polític de Cata-lunya», però recorda que ha de fer-se sota les «condicions establer-tes» pel Consell de Garanties Esta-

tutàries, que va considerar incons-titucional la disposició addicionalque feia al·lusió al referèndum.

El portaveu parlamentari de Ca-talunya Sí que es Pot, Joan Coscu-biela, va demanar suspendre lasessió perquè els lletrats analitzes-sin i resolguessin aquesta contra-dicció entre l'esmena del seu grupi la de la CUP, però la presidenta delParlament, Carme Forcadell, vadesestimar la seva petició en con-siderar que els serveis jurídics ja espronunciaran a posteriori al res-pecte.

Abans de les votacions, Ciuta-dans, PSC i PPC van invocar el re-glament del Parlament per sol·li-citar una reunió urgent de la Mesaper analitzar l'advertència dels lle-trats sobre les esmenes del refe-rèndum «contràries» a la resoluciódel TC.

Forcadell, no obstant això, va re-butjar convocar la Mesa per valo-rar l'escrit dels lletrats, cosa que vaportar a diversos moments de ten-sió en l'hemicicle.

El vicepresident del Govern,Oriol Junqueras, va prendre la pa-raula per afirmar que el Govern«manté els pressupostos» sensesuprimir la polèmica disposició, jaque la nota emesa pels lletrats noalterava la seva voluntat que fossinaprovats.

Aprovada la llei d'acompanyamentEl ple del Parlament també vaaprovar definitivament amb elsvots de JxSí i la CUP la Llei de Me-sures Fiscals, Administratives, Fi-nanceres i del Sector Públic, tam-bé coneguda com a «llei d'acom-panyament» dels Pressupostos,que preveu dos impostos nous i al-tres ja existents que han estat re-formats.

Amb l'aprovació d'aquesta llei,la Generalitat implanta nous im-postos: el de begudes ensucradesenvasades i el de risc mediam-biental de la producció, manipu-lació, transport, custòdia i emissiód'elements radiotòxics, mentreque modifica altres que ja existien,com el que grava als grans establi-ments comercials, el d'estades enestabliments turístics i el d'habi-tatges buits.

En total, el Govern de la Gene-ralitat espera recaptar uns mi-lions d'euros addicionals amb elsnous tributs i els modificats.

Els diputats de Cs i del PPC protesten aixecant les mans per no votar en l'aprovació dels pressupostos. ACN

El Parlament desafia l’Estat i aprovaels pressupostos del referèndum Els lletrats de la cambra avisen que l’esmena de la CUP transgredeix el Tribunal Constitucional

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

28000

5385

Diario

974 CM² - 87%

3837 €

1,23

España

23 Marzo, 2017

P.13

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

101000

8501

Diario

108 CM² - 12%

524 €

33

España

23 Marzo, 2017

P.14

Mariona Carulla, entrant als jutjats abans d’inciar la seva declaració. EFE/ANDREU DALMAU

DdG/AGÈNCIES

El sotsinspector dels Mossos d’Es-quadra que va dirigir la investigaciói el registre del Palau de la Música vaexplicar que en l’escorcoll van trobarpistes d’una caixa forta de l’entitat enuna oficina de Caixa Catalunya.Quan la van anar a obrir, van trobaruns , milions d’euros en bitllets de. Uns , milions estaven en fei-xos perfectament ordenats, i la restarepartits en quatre sobres a nom de«Millet fill», Elisabet Barberà, secre-tària seva, Fundació del Palau i unaltre en blanc. El mosso ho va asse-gurar ahir durant la seva declaraciócom a testimoni en el judici del casPalau.

El cap de la investigació va expli-car que arran de la investigació del’Agència Tributària, van comprovarque algunes factures presentadespel Palau per justificar sortides de di-ners en efectiu no tenien sentit, per-què en algun cas eren d’empresesque estaven suposadament admi-nistrades per una dona ja morta, notenien activitat o estaven en liquida-ció. Una factura del , per exem-ple, estava impresa per una im-premta que es va crear el . Altresempreses van admetre posterior-ment que mai van cobrar diners enmetàl·lic tot i les afirmacions del Pa-lau, i alguns empresaris van reconèi-xer que havien canviat conceptes idates de les factures per indicacionsde Jordi Montull.

Després va declarar un caporalque també va estar present a l’escor-coll del Palau, que va veure comGemma Montull treia un pen-drive

del seu ordinador i se’l guardava a labossa de mà. El policia li va reclamar,el va decomissar i va fer constar l’in-cident en acta.

La presidentaLa presidenta del Palau de la Música,Mariona Carulla, va assegurar ahiral matí que l’anterior president, FèlixMillet, era qui tenia el «control abso-lut» de la institució mentre ella eravicepresidenta, fins el , i que nofacilitava gaires detalls sobre elscomptes. De fet, va dirque ella s’en-carregava més de la part artística inomés anava a les reunions de lesjuntes, sense conèixer el dia a dia. Defet, va dir que la institució semblavaque anava bé econòmicament i elscomptes «aparentment» quadra-ven. Per això, «si tot va bé i l’aparençaés correcta, no has de preguntar», vareblar.

En la seva declaració com a testi-moni en el judici del cas Palau, Ca-rulla es va desvincular totalment dela gestió diària de l’entitat, tot i queera vicepresidenta de l’Orfeó, imembre del Patronat de la Fundació

i del Consorci. Segons ella, no trepit-java mai les oficines, sinó que nomésanava als concerts i les reunions di-rectives. La seva funció com a vice-presidenta de l’Orfeó era noméssubstituir Millet quan ell no hi era,cosa que va passar dos cops del al . A més, ella s’encarregavamés aviat de la part artística, i no pasl’econòmica, tot i que va reconèixerser llicenciada en Econòmiques i co-nèixer la gestió de l’empresa familiarAgrolimen.

Carulla va assegurar que el «con-trol total» de les tres entitats el tenienMillet, Montull i la directora general,Rosa Garicano.En aquest sentit, vaexplicar que en les reunions de l’Or-feó o la Fundació, l’explicació delscomptes per part de Millet i GemmaMontull era molt genèrica, fins i totsense mostrar papers, que pràctica-ment no hi havia discussió i que comque les entitats tenien «èxit econò-mic i artístic», gairebé tots els acordsproposats per Millet s’aprovaven perassentiment. A més, ha recordat queels comptes de la Fundació i delConsorci venien avalats pels audi-tors, que a les juntes hi havia empre-saris que teòricament supervisavenel funcionament econòmic i que lesinstitucions públiques tampoc vandetectar irregularitats.

També assegurava desconèixerl'existència dels convenis de la Fun-dació del Palau amb la FundacióTrias Fargas, de CDC, desconeixiaque Millet i Montull s'havien adju-dicat un sou i uns incentius, i tampocsabia les quantitats que Ferrovialaportava com a patrocinador.

Els Mossos van trobar 1,8milions en bitllets de 500en una caixa del PalauEstaven custodiats en un banc: 1,5 milions en feixos ordenats i la restarepartits sobres La presidenta del Palau diu que Millet ho controlava tot

Carulla declara quedesconeixia els convenisde la fundació amb CDCni les quantitats quepagava Ferrovial

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

28000

5385

Diario

549 CM² - 49%

1801 €

24

España

23 Marzo, 2017

P.15

l Palau de la Música és un espaiúnic, màgic. Tant li fa l’artistaque hi actuï o la peça musical

que s’hi interpreti, la simple contem-plació de les nimfes que circumdenl’escenari, o de la làmpada de vidremulticolor que penja del sostre, o dela infinitat de motius florals que ador-nen la sala, ja compensa pagar l’en-trada per extasiar-se amb aquesta jo-ia del modernisme. Tant és així que,en segons quines actuacions i segonsquins intèrprets, allò que el públic es-pera de veritat és el moment ques’obren els llums de la sala quan lamúsica s’acaba per poder deixar des-cansar l’oïda i fer un regal a la vista.

Sent així les coses, tenir càrrec alsòrgans de govern de l’Orfeó Català idel Palau de la Música des de l’any2000 fins ara, de forma ininterrompu-da, com a vicepresidenta, primer, icom a presidenta, després, a partirdel 2009, ha de ser una cosa quetransporti a un estat d’ànim més pro-pi de l’onirisme, on tot ha de semblarmàgic i meravellós, inclús fantàstic,com meravellosos són els conjuntsescultòrics que adornen la boca del’escenari. I això és el que succeeixquan se sent parlar Mariona Carulla,màxima responsable del Palau des-prés de la marxa de Fèlix Millet, per-què es té la sensació que viu semprepenjada dalt de tot de l’escala de pia-no d’un concert de Beethoven o del’ala d’un dels pegasos de l’escultorArnau que sempre estan a punt desobrevolar el pati de butaques.

E Certament, Carulla té una manerasingular d’explicar-se, sembla que avegades no hi sigui i, alhora, semprehi és tota, una dona que gasta un dis-curs tan trencadís i eteri com contun-dent, quan fa falta, i que ahir va des-plegar a la sala de vistes on es ventilael judici del cas Millet i on va compa-rèixer com a testimoni.

Els principals acusats en la causaes pregunten com és possible queaquesta dona que va estar tants anysocupant la vicepresidència de Milletno hagi acabat imputada, ni que siguien aplicació d’aquell concepte jurídictan entenedor de la culpa in vigilando,o si més no encara no comprenencom ha pogut ascendir a la presidèn-cia sobrevivint a la gran crisi. I potserella tampoc ho acaba d’entendre, i aixíva quedar palès ahir, no tant en el queva dir, sinó en la forma de declarar da-vant el tribunal, on des del minut zerofins al final de l’interrogatori de lesparts es va mostrar poruga i a la de-fensiva.

A la primera pregunta del fiscal,que s’interessava només per saberexactament el càrrec que avui ocupaa la institució, Carulla ja va anar mésenllà per deixar clar que no gestionares, que això li correspon al directorgeneral, Joan Oller, i que la seva tascaal Palau és merament de representa-ció. I així va anar tota la seva declara-ció, desvinculant-se de la gestió frau-dulenta de Fèlix Millet, a qui va titllarde conegut i no d’amic, assegurantque durant el mandat d’aquest tot

aparentava ser meravellós i fantàstic,i que qui ho havia de dir que els la cla-vessin doblegada! Al final, sotmesa, ien alguns casos també castigada pelsadvocats de les defenses, va arribar asentir-se més com a acusada que nocom a testimoni, es va molestar i vavoler retornar les coses al seu lloc ideixar-les clares: “Som els greus per-judicats d’un espoli gravíssim i el nos-tre objectiu és rescabalar-nos.”

Aleshores Carulla va recordar el diaque per primer cop va associar la pa-raula espoli al Palau, i els que van ve-nir amb posterioritat a l’entrada i l’es-corcoll dels Mossos, en què aquell pa-lau d’àngels se li va descobrir comuna cova de lladres. I va explicar comaquell estiu del 2009 es va quedarsense vacances i com al costat deJoan Llinares feia jornades de dotzehores diàries per posar ordre a la ca-sa, i ho va explicar com si hagués vis-cut un malson i fos la vegada que mésha treballat en la seva vida.

Aquell estiu del 2009 va ser un es-tiu de molta feina i moltes corredissesa Barcelona per a molta gent impor-tant de la ciutat, algunes de les qualshan transcendit i s’han fet públiques inotòries, mentre que d’altres han pas-sat més desapercebudes. D’algunad’aquestes mogudes en podria donartestimoni Miquel Roca Junyent, peròja no ho farà, almenys en aquest judi-ci. Fèlix Millet l’havia demanat com atestimoni per declarar en el judici, pe-rò ahir a través del seu advocat va re-nunciar a citar-lo.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

Quin estiu, el del 2009Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música Catalana, declarant ahir al judici del cas Millet JOSEP LOSADA

JordiPanyella

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

117000

23138

Diario

558 CM² - 52%

4270 €

19

España

23 Marzo, 2017

P.16

l fiscal va preguntar a la senyorade Fèlix Millet si no havia trobatmai estrany que a casa entressin

tants diners, atès que el seu marit eslimitava a administrar el Palau de laMúsica, equipament que com tots elsque són de caràcter cultural tenenprecari l’equilibri econòmic, i la senyo-ra Millet va respondre que no. Moltagent no se l’ha creguda. Jo, en canvi,m’ho crec tot. Em crec la senyora Mi-llet, com em crec la infanta Cristina,que també afirma no haver estat maial cas dels negocis del consort. Algunshan confeccionat sobre els dos casosd’ignorància un discurs aproximativa-ment feminista: com que la dona éstan espavilada com l’home, i en això,com en tot, no hi ha diferències, l’unai l’altra han d’haver conegut per forçaels orígens del compte corrent esplen-dorós. A mi, ja em perdonaran, emsembla que aquesta teorització aquíno hi fa res o que s’ha d’agafar per unaltre costat. La senyora Millet d’unahora lluny es veu que és allò que abanss’anomenava una senyora pona i querespon al perfil de dona que ha estatcriada per dipositar en el cònjuge una

E

confiança cega. Ella mateixa va afegir:amb el caràcter que té el meu marit,qualsevol li portava la contrària o lifeia inquisicions. De dones i homes ai-xí en trobaríem a cabassos, i amb aixòajudo a confirmar, com el feminisme il’observació a ull nu sostenen, que laigualtat entre homes i dones és llunyde ser un fet i que fins i tot a casa detot un president del Palau de la Músicaes posa en evidència. A l’altre palau, elreial, les coses deuen seguir un curssemblant. Al noi se’l prepara per serrei i a les noies, per fer unes feines re-presentatives que les mantindran allu-nyades de les contingències humanes

ni que acabin formant una família tanburgesa com el matrimoni del palaumusical. Aquelles pintures flamenquesque representen un matrimoni de ve-llets de bona posició comptant els di-ners d’un cofre abans d’anar a dormirsón el retrat d’una altra cultura, un al-tre país i una altra època. Aquí els ve-llets són els de les etiquetes de les ga-letes Trias de Santa Coloma: compteni comparteixen les galetes però la claude la caixa forta la té ell.

O ella, perquè hi ha cases on l’admi-nistració econòmica i bancària és por-tada per la dona, i llavors és l’home quiacostuma a desentendre-se’n confia-dament i a comportar-se com una se-nyora Millet o una infanta. De casos ai-xí també n’hi ha a cabassos, o jo en co-nec en aquesta mesura cistellera.

La pregunta del fiscal hauria d’ha-ver estat una altra: a vostè, senyoraMillet, no li va estranyar que un homedel caràcter i el format cultural del seumarit dirigís el Palau de la Música? Nova estranyar a tants polítics, tantagent de la cultura, tants músics i tantsmembres de la burgesia il·lustrada queel van tractar anys i anys?

“Com un homecom Fèlix Millet vapoder presidir elPalau de la Música?

Manuel CuyàsVuits i nous

La pregunta

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNT DE VISTA

117000

23138

Diario

311 CM² - 29%

1984 €

2

España

23 Marzo, 2017

P.17

Millet i Montull negocienel retorn de 32 milions

Nacional P18-19

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

117000

23138

Diario

891 CM² - 83%

6815 €

1,18

España

23 Marzo, 2017

P.18

Si pocs dies abans d’ini-ciar-se el judici del cas Pa-lau de la Música es va saberque la mà dreta de l’expre-sident de l’ens, Jordi Mon-tull, negociava amb la fis-calia una rebaixa substan-cial de la pena de la seva fi-lla Gemma –que s’enfron-ta a 26 anys de presó– acanvi de confessar l’espolide l’entitat i el fet d’haverajudat al finançament il-legal de Convergència,ahir també es va saber queFèlix Millet i Jordi Montullnegocien amb el Palau elrescabalament econòmic,també necessari perquèse’ls rebaixi la condemna.

En la vuitena sessió deljudici, l’ara presidenta delPalau de la Música, Mario-na Carulla –que va decla-rar com a testimoni en ha-ver estat la vicepresidentade l’ens del 2000 al 2009,estiu en què es va destaparel robatori–, a preguntesde l’advocat de Conver-gència, Xavier Melero, vaexplicar que els advocatsde Millet i Montull s’hanacostat als lletrats de l’ens“per oferir patrimoni hipo-tecat per la causa i ter-renys de secà”. Dels 32 mi-lions en què el fiscal xifral’espoli, el Palau n’ha rebut6 dels lladres, segons vaconfirmar Carulla. A ban-da, també hi ha els 3,6 mi-lions de diners públics delConsorci del Palau, al qualresta per recuperar 1,2milions d’euros.

L’advocat del Palau, Ja-vier Zuluaga, va protestarpel fet que es donessin aconèixer aquestes nego-ciacions extrajudicials. Novan ser les úniques. Caru-lla també va confirmarque les empreses Hispart iAltraforma, els adminis-tradors de les quals vanconfessar en la vista quehavien girat feines fetes aConvergència al Palau, elsestan tornant els diners.Un empresari va cobrar-los 190.000 euros i l’altre,824.299 euros entre el2004 i el 2008.

Carulla també va ratifi-

car que els responsablesde l’extinta FundacióTrias Fargas, de CDC, elshan tornat en aquestsanys gairebé totes les quo-tes dels 630.655 euros queMillet va deixar a la funda-ció del 1999 al 2008, peròsense haver obtingut elvistiplau de l’Associació del’Orfeó. “L’última quota es-tà intervinguda”, va dirCarulla, que va assegurarque “no recordava que enl’acord posi que la TriasFargas va actuar de bonafe”, quan li ho va pregun-tar el lletrat de CDC.

En aquest sentit, la pre-sidenta del Palau va reite-rar, com es recull en l’es-crit d’acusació de l’ens cul-tural, que “si es demostra

en sentència” que algunaaltra entitat, referint-se aConvergència, “ha perju-dicat el Palau”, es farà unareclamació. El fiscal xifraen 6,6 milions els dinersque Ferrovial hauria pagatal partit a través del Palau.

Carulla va explicar queMillet era qui ho controla-va tot al Palau. “L’aparen-ça del que ens presentavaera que tot era correcte”,va assegurar Carulla, eco-nomista de professió, queva detallar que l’estiu del2009 van descobrir quel’Orfeó, que es deia que eradeficitari, “tenia 30 comp-tes corrents”. Preguntadapel paper de Rosa Garica-no, Carulla va afirmar quefeia bé la seva tasca de me-cenatge, però va ser aco-miadada el 2009 perquè“no col·laborava en la in-vestigació”.

L’interrogatori mésamarg va ser el de l’advo-cat de Millet, Abraham

Castro. “Vostè va pagar-seel convit del casament deLaia i de Clara Millet?”, vaetzibar Castro a Carulla i,en obtenir un no com a res-posta –i una rialla de la sa-la–, va rematar: “Llavorsper què el Palau reclama acada una pels dos convits”,xifrats en 164.000 eurospagats pel Palau. Carullava dir que era un acord dela junta i, fins i tot, que“van robar-li la bossa” enun dels casaments.

Castro també li va pre-guntar si coneixia el di-funt Salvador Oller, co-mercial de Letter Graphic–acusada de fer facturesfalses per a CDC–, el qualal jutjat va dir que haviaentrat a fer tasques per al’Orfeó “pel senyor Caru-lla, amo de Gallina Blan-ca”. Al final, li va pregun-tar: “Gallina Blanca fa do-nacions a CDC?” La pro-testa de l’advocat del Pa-lau va evitar que hagués derespondre.

Millet i Montull negocien araamb el Palau tornar 32 milions

Mayte PiulachsBARCELONA

a La presidenta de l’entitat confirma en el judici que els lladres confessos han ofert finques i solarsper rescabalar-los a Carulla manté que, si es condemna CDC en sentència, li reclamaran els diners

L’ambient d’acords es tras-pua en cada sessió del casPalau. Ahir la defensa de FèlixMillet va renunciar a un testi-moni clau: Miquel Roca i Ju-nyent. Roca havia estat l’ad-vocat personal de Millet i es-tava previst que declarés el21 d’abril.

En el judici, l’expresidentdel Palau de la Música va as-segurar que l’espoli que se liatribueix no és de tants mi-lions perquè ell cobrava de di-ferents càrrecs, com a Agru-pació Mútua, i tenia una “cai-xa única”, concepte que ahirtambé va admetre Mariona

Daniel Osácar, extresorer de Convergència, amb el seu advocat, Xavier Melero, ahir en sortir del judici JOSEP LOSADA

Carulla pel que fa a la gestióde l’Associació de l’Orfeó Ca-talà i de la Fundació del Palau.

Precisament, el sotsins-pector dels Mossos, encarre-gat de la investigació sota tu-tela del fiscal i del jutjat, va xi-frar en prop de 15 milionsd’euros la quantitat de dinersque es van treure entre elsanys 2002 i 2008 dels comp-tes de la fundació i de l’asso-ciació, les dues entitats delPalau. També va detallar queen una caixa de seguretatque Millet tenia a CatalunyaCaixa, hi van trobar “1,5 mi-lions en bitllets de 500 ben

endreçats i quatre sobres”,amb 300 euros.

D’altra banda, Jordi Pina,advocat de l’ex-director ad-ministratiu del Palau, JordiMontull, va presentar ahir in-formes mèdics per tal que eltribunal l’eximeixi d’assistir amés sessions, com ja ha de-manat Millet, que ha estat vi-sitat pel forense. Ahir, la sec-ció desena de l’Audiència síque va acceptar de dispensara assistir a més vistes dosempresaris que van confes-sar haver falsificat facturesper a CDC: Miguel GiménezSalinas i Juan Manuel Parra.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Renuncien al testimoni de l’advocat Miquel Roca

“En una caixa deMillet vam trobar 1,5milions en bitllets de500 ben endreçats”Sotsinspector dels Mossos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“L’aparença delscomptes quepresentava Millet eraque tot era correcte, ino preguntàvem res”Mariona CarullaPRESIDENTA DEL PALAU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Justícia El cas Palau

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

117000

23138

Diario

891 CM² - 83%

6815 €

1,18

España

23 Marzo, 2017

P.19

El judici pel saqueig del Palau de la Música ofereix en ocasions anècdo·tes pròpies d’una comèdia de Wo·ody Allen. En la vuitena sessió la va posar en safata de plata l’actu·al presidenta de la institució cul·tural, Mariona Carulla. L’advocat de Fèlix Millet la va interrogar amb

La testimoni va suportar un dur interrogatori per part de l’advocat d’Abraham Castro, i de Millet, que li va preguntar (sense èxit, ja que el tribunal l’hi va impedir per no ser objecte d’acusació) si l’empresa de la seva família, Gallina Blanca, ha fet donacions a CDC i si tenia en·tre els seus empleats Salvador O., comercial que va aconsellar a les proveïdores del partit New Letter i Letter Graphic que també li dones·sin diners. Està previst que aquesta persona declari com a testimoni. Carulla va relatar que els comp·tes de l’associació Orfeó Català (una de les tres potes del Palau) eren «molt senzills i simples», ja que aquesta entitat només es dedicava a les activitats artístiques. «És una entitat que no tenia complicació», va subratllar. No obstant, va recor·dar que els cors de l’Orfeó estaven descontents perquè Millet volia re·tallar despeses i, fins i tot, algun dels seus concerts van ser cancel·lats perquè l’expresident de l’audi·tori va dir que «no hi havia diners». Els membres dels cors no estan remunerats i els viatges que feien, normalment en autocar, tenien lloc «sota mínims», va explicar l’ac·tual màxima responsable del Palau de la Música.

l’anècdota

insistència sobre els casaments de les dues filles de l’expresident del Pa·lau, que van ser pagats amb fons de l’auditori. La testimoni va confirmar que va assistir només a una de les ce·rimònies com a convidada i va ser lla·vors quan va fer la revelació: «Recor·do que em van robar la bossa».

33 Mariona Carulla va a declarar com a testimoni, ahir.

ALBERT BERTRAN

«Em van robar la bossa a la boda de la filla de Millet»

DIJOUS 2323 DE MARÇ DEL 2017

Corrupció.cat LLL

33 L’extresorer de CDC Daniel Osàcar (esquerra), amb l’advocat Xavier Melero, ahir a la Ciutat de la Justícia.

ALBERT BERTRAN

Carulla afirma que Millet va ocultar la donació a la fundació de CDC

J. G. ALBALATBARCELONA

Mariona Carulla, actual presidenta del Palau de la Música, va declarar ahir en el judici pel sa·

queig de l’auditori que mai es va co·municar als òrgans de govern de la institució el conveni firmat amb la fundació convergent Trias Fargas (ara CatDem), pel qual aquesta va re·bre més de 630.000 euros. «Fèlix Mi·llet no podia fer aquesta donació sense l’aprovació de la junta», va concretar. La fundació ha anat tor·nant aquests diners, encara que fal·ten 100.000 euros que estan inter·vinguts pel jutjat. A la pregunta de per què el Palau de la Música no acusa CDC i el seu extresorer Daniel Osàcar, Carulla va respondre que els seus assessors jurí·dics no ho creuen convenient i que l’objectiu principal de l’entitat és re·cuperar el màxim de diners espoli·ats. «Però si després de la sentència s’ha d’anar contra altres persones o institucions que ens han perjudicat, ho farem», va postil·lar. «Millet era el que manava, amb la seva mà dreta, Jordi Montull, i la directora, Rosa Garicano», va expo·sar l’actual presidenta del Palau, que després va afegir que «aparentment» els comptes quadraven, però «l’en·gany estava per darrere». La testimo·ni va deixar clar que el càrrec que os·tenta ara no és de gestió, sinó de re·presentació i «no executiu». El 2009, quan va esclatar el cas, era vicepresi·denta de l’associació Orfeó Català i vocal de la fundació del mateix nom i del consorci compost per les admi·nistracions públiques. Aquestes són les tres institucions que componen l’auditori.

SENSE TREPITJAR LES OFICINES / Carulla va explicar que del funcionament in·tern de la institució «en sabia poc» perquè no hi anava i només assistia a les reunions dels òrgans de govern de les tres entitats de l’auditori. La se·va missió en algunes era substituir el llavors president, Millet, en aquestes cites quan ell no hi podia anar. La testimoni va insistir que era Gemma Montull, com a directora fi·nancera, qui presentava els comptes –els «cantava»– i que l’entitat funcio·nava com a «caixa única», amb tras·passos de fons d’una entitat a una al·tra. En algunes ocasions, els comp·

En una caixa de seguretat els Mossos van trobar 1,5 milions en bitllets ordenats

El conveni no va passar per cap òrgan de govern del Palau, segons la seva presidenta

tes no es podien consultar fins a una hora abans de les reunions i s’apro·vaven per assentiment. Segons Ca·rulla, ningú va sospitar del saqueig de Millet i Montull: «El que presenta·ven aparentment era correcte». Això sí, va afirmar que «el que co·brava Millet no ho sabia ningú», al·hora que va subratllar que desconei·xia els bons o sobresous milionaris que es van autoatorgar els dos mà·xims responsables del Palau. «Això [el saqueig] ho feien a l’esquena de la gent [...] El que feien no ho expli·caven», va insistir. Segons Carulla, Ferrovial, la constructora acusada de pagar comissions a Convergèn·cia, era el principal patrocinador del Palau. «El Palau d’ara no té res a veure amb el d’abans. Hi havia 30 comp·tes corrents i ara només cinc», va dir. I va asseverar que va acceptar la presidència del Palau després que esclatés l’escàndol pel «sentit de la responsabilitat». «Ens sentim enga·nyats pel gran espoli. Gairebé viví·em allà», va dir. Carulla va admetre que Millet i Montull han tornat uns sis milions d’euros i que hi ha béns dipositats al jutjat. I va revelar que dues empreses acusades de facilitar el pagament de comissions a CDC, Hispart i Altraforma, han arribat a acords amb l’actual direcció per tor·nar aquestes quantitats.

DINERS I FACTURES FALSES / Un subins·pector dels Mossos, per la seva part, va relatar que van trobar en una en·titat d’estalvi una caixa de seguretat de l’expresident de l’auditori amb 1,5 milions d’euros en bitllets de 500 «ben ordenats» i 300.000 més ficats en sobres. Aquest mateix testimoni va confirmar que els exresponsables del Palau de la Música van utilitzar factures i rebuts falsos per justificar davant d’Hisenda la sortida de di·ners en efectiu. I va precisar que van trobar documents d’una empresa amb una data anterior al moment que aquesta comencés a funcionar. També va aclarir que un dels em·presaris va confessar que havien canviat el contingut de factures per indicació de Montull perquè el Pa·lau era un client habitual. Els inves·tigadors van comprovar que algu·nes factures pagades pel Palau eren d’obres en vivendes particulars de Millet, Montull i familiars. L’agent va explicar, a més, que els responsa·bles del Palau li van entregar unes gravacions en què es veia empleats traient documentació en bosses. Els papers van acabar en un pis que des·prés va ser registrat. Un altre mosso va afegir que va veure com Gemma Montull, exdi·rectora financera, es guardava un llapis de memòria a la bossa. Al resis·tir·se a entregar·li el pen drive, va con·fiscar tota la bossa, que li va ser tor·nada a la dona quan la secretària ju·dicial va tenir el llapis de memòria. A l’iniciar la sessió del judici, la defensa de Millet va renunciar a la declaració com a testimoni de l’ad·vocat Miquel Roca Junyent. Montull va aportar informes mèdics perquè el dispensin de no assistir a les sessi·ons. Els jutges han requerit primer que sigui examinat per un metge fo·rense, igual que Millet. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

1064 CM² - 100%

25101 €

23

España

23 Marzo, 2017

P.20

Carulla dice queMillet ocult5 elpacto con CDCLa presidenta del Palau declara que losconvenios con la CatDem eran <<ilegales>>

GERMAN GONZ~LEZ BARCELONA((Falsos)) e ((ilegales~). Asi considerala actual presidenta del Palau de laMdsica, Montserrat Carulla, queeran los convenios firmados entre elex responsable de la instituci6n cul-tural F~lix Millet y la fundaci6n TriasFargas, vinculada a Converg~nciaDemocrhtica de Catalunya (CDC)entre los afios 2000 y 2009, ya queno pasaron por la Junta como erapreceptivo. En su declaraci6n en eljuicio por el saqueo del Palau, Caru-lla afirm6 que Millet no inform6 a laJunta de la firma de estos acuerdos ypor eso, cuando accedi6 a la presi-dencia tins el escfindalo de 2009 queinici6 este procedimiento, reclam6630.000 euros que habia donado a lafundaci6n de CDC.

Ademgts, indic6 que Millet ((se ex-cedi6 de sus funciones~ al firmar elacuerdo sin explicarlo a los Patronosdel Palau y que no han pedido nin-gfln tipo de pena para los represen-tantes de Converg~ncia en eljuiciopor asesoramiento de sus abogados,ya que su objetivo es conseguir recu-perar el mfiximo de dinero desviado

de la instituci6n. Tambi6n declar6que la fundaci6n CatDem ha devuel-to al Palau casi la totalidad de los630.000 euros que recibi6 en virtudde siete convenios de colaboraci6nfirmados con la entidad cultural, quela Fiscalia cree enmascararon el pa-go de comisiones de Ferrovial aCDC. Pese a esto, Carulla remarc6que el filtimo de esos pagos, de79.000 euros, est~i consignado en eljuzgado pero no lleg6 al Palau por-que la fundaci6n CatDem tiene lascuentas intervenidas a raiz de la in-vestigad6n judicial sobre supuesta fi-nanciaci6n ilegal del partido.

Carulla remarc6 que con la entra-da del nuevo equipo directivo se haredoblado el control para el pago defacturas, ya que ahora van autoriza-das por doble firma, del director ge-neral y de ella. Adem/ts ha reconoci-do que llegaron a un acuerdo con lasempresas Hispart y Altraforma paraque les devolviesen el dinero abona-do por la instituci6n por presuntostrabajos para Converg~ncia, comoexplicaron los propietarios de estassociedades tambi6n procesados. La

La presidenta del Palau, Montserrat Carulla, ayer, ANDREU DALMAU / EFE

presidenta del Palau dijo que algu-nas de estas empresas habian traba-jado para el Palau y otras no lo hicie-ron nunca. ((Esas dos empresas noshabian cobrado dinero por trabajosque no se habian hecho en el Palaude la Mfisica)), ha explicado Carulla,que ha justificado el acuerdo conesas compafiias en su objetivo de((conseguir el mfiximo resarcimien-to)~ del expolio.

Tambi6n indic6 que los abogadosde Millet y Montull intentaron nego-ciar con la instituci6n la devoluci6ndel dinero pero que este ofrecimien-

to ~no consta que fuesen propuestasinteresantes para que llegasen a lajunta>~. Tambi6n ha declarado que la~apariencia~> de las cuentas que ofre-cia Millet a los patronos de la insfitu-ci6n era (~correcta~> y que por eso nopreguntaban nunca que habia detr~sde los nfimems. Por eso, Carulla, queen el mandato de Millet era vicepre-sidenta del Orfe6 y vocal de la Fun-daci6n, asegur6 que el modelo im-plantado en el Palau para su finan-ciaci6n era ~(un 6xito)). Ademgts,explic6 que en la boda de una de lashijas de Millet le robaron el bolso.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

8047

Diario

363 CM² - 35%

2152 €

17

España

23 Marzo, 2017

P.21

LA FOTO

CARULLA JUSTIFICA POR QUI~ EL PALAU NO HA ACUSADO A CDC NI A OS~.CARLa presidenta del Palau de la M0sica y vicepresidenta en los a~os del expolio, Mariona Carulla,justificb ayer, en su declaracibn como testigo en el juicio contra F~lix Millet y Jordi Montull, quela instituci~n no acuse en el proceso a la extinta CDC ni a su extesorero, Daniel Osbcar, porquesus asesores"no Io consideran adecuado’; Carulla, que asumib la presidencia de la institucibntras estallar el esc~ndalo en julio de 2009, incidib en que su objetivo es que se compense al Palaude la MOsica."Somos los grandes perjudicados de un expolio gra~simo", asegurb.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

17000

8622

Lunes a sábados

172 CM² - 16%

696 €

2

España

23 Marzo, 2017

P.22

E1 Govern defiende la pluralidad de TV3El PP critica la elecci6n del nuevo director porque confirma que la cadena hace <<propaganda del proceso>>

BARCELONALa consellera de Presid~ncia y por-tavoz del Govern, Neus Munt6, seesmer6 en revatir la reprobaci6ndel Partido Popular sobre los cam-bios en la direcci6n de la cadena pfi-blica TV3. Tuvo que responder alascriticas en el pleno del Parlament dela diputada popular Andrea Levyque defendi6 que a Converg~ncia

no le gustaba nada el anterior direc-tor de TV3, Jaume Peral: <(Ya nosextrafiaba que saliese tanto el casoPalau, han querido imponer un r6-gimen de silencio en TV3 y por esohan cambiado de director, un perio-dista que ha dicho que el caso Palaues un caso contra CDC y Catalufia)>,seflal6 Levy en referencia a la dec-ci6n de Vicent Sanchis. Levy afirm6

que la cadena pfiblica auton6micasufre <dnstrumentalizaci6n comoaparato de propaganda del proce-so>>, como queda de manifiesto conel nombramiento de Sanchis.

A todo ello, la portavoz Munt6respondi6 con la defensa de la plu-ralidad, credibilidad y profesionali-dad de TV3, que son los ataquesque recibi6 de los populares por-que recelan de que el periodista Vi-cent Sanchis gestione la cadenapfiblica desde esa perspectiva dadosu <ddeologia separatista>~.

Munt6 sostuvo que el procedi-miento para la selecci6n y nombra-miento de Sanchis es el que est~previsto en la ley de la Corporaci6Catalana de Mitjans Audiovisualsde 2007 yes el que se ha seguidoen el nombramiento de todos losdirectores desde entonces. En estesentido hizo referencia al procedi-miento de la elecci6n que el Go-bierno espafiol sigui6 para los altoscargos de direcci6n en TVE y conel nombramiento de Eladio Jarefio,que fue jefe de comunicaci6n deAlicia Sfinchez Camacho.

La consellera Munt6 defendi6que TV3 hace ~un servicio pfiblico

Andrea Levy. ANTONIO HEREDIA

con informaci6n contrastada, plu-ral, que respeta todas las ideolo-gias>~, y que es lider de audienciapor s6ptimo afio consecutivo.

Todos los grupos de la oposici6n-e incluso desde las filas de la CUPpor falta de consenso- se ban posi-cionado en contra del nuevo direc-tor de TV3 por considerar que seest~ ejerciendo un control politicode la cadena pfiblica.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

27000

8047

Diario

218 CM² - 21%

1292 €

16

España

23 Marzo, 2017

P.23

CORR~ 2005 yen una sala de vistas resona-ba una voz pausada. <<Hay una msponsabilidadde los partidos politicos para elegir a las perso-nas que han de estar al frente de los poderespfiblicos)>. La frase la pronunciaba el fiscal Fer-nando Rodriguez Rey en el trfimite de infor-mes del juicio del caso Turisme, (<una aut6nti-ca perversi6n del actuar~) de la Admires" tmci6n,

pal acusado y ex director del Consorci de Tu-risme en Manila, Joan Cogul, tan inoportunaque incluso sus cenizas se pasearon por el edi-ficio de los juzgados de Barcelona en el marcode las pesquisas para certificar la defunci6n.Un mill6n de euros vol6 de las arcas pflblicasentre 1993 y 1995 y con la ayuda de la confe-si6n de la viuda se aclar6 s61o parte del desti-

BULEVAR

C_,,~ROL£LVAREZ

E1 pasteleo ennuestras vidas

en palabras del fiscal. La Justicia pasaba factu-ra a los tejemanejes corruptos de la Direcci6General de Turisme en la filtima etapa de Pu-jol, en el gtrea que controlaba Uni6. Iniciafivay un ex militante del sector crifico de Uni6 im-pulsaron la investigaci6n y la Fiscalia se las vioy se las dese6 para armar un caso en que nofalt6 la truculencia, como la muerte del pfinci-

no del ingente dinero: empresas afines a losacusados, militantes de Uni6 y sus propiascuentas personales. La Fiscalia no pudo tirarmgts alto y el tribunal tampoco, en su senten-cia. Tendria que llegar el caso Treball, con me-c/~nica delictiva similar y gente de Uni6 salpi-cada de nuevo, pare dejar sentado que lo de losinformes innecesarios, encargados a dedo y a

gente afin a un partido no era una an6cdota, ypara cuando teniamos sentencia-por hechosde 1995- ya est~bamos en 2009. Hasta cuatroafios despu6s no vimos una condena a Uni6por beneficiarse a titulo lucrativo de otra mal-versaci6n orquestada desde el Departament deTreball, el llamado caso Pallerols.

Uni6 puede ser ya historia, como tambi6nquieren algunos enterrar a CDC desde el PDe-CAT, alegando que 1as formas y modos deConverg~ncia ya son pasado. Que F~lix Millety Jordi Montull admitan ahora con tanta des-fachatez la mediaci6n entre empresas donan-tes al Palau de la Mfisica y CDC, con comisio-nes a cambio de adjudicaciones, ha sido unpaso m~s en esta particular deconstmcci6n dela financiaci6n de los partidos que fueron he-gem6nicos en la Catalufla democr~ttica del si-glo pasado. Una Catalufia afin presente a fe-cha de hoy, tanto como el ex conseiler por ex-celencia de Jordi Pujol, Maci/~ Alavedra, enel banquillo estos dias por el caso Pretoria.

Presentarse a un concurso pfiblico a sabien-das de que apenas tienes opciones de ganar-lo. Cumplir los tr~nites para optar a una adju-

dicaci6n que das por hecho que est/~ pastelea-da~ Vivir con ello, como quien juega siempre acaballo perdedor. Ser un simple atrezo en el6xito de los demks y, por qu6 no, aspirar a quela suerte te cambie aunque sea a costa tam-bi6n de trampear. E1 horizonte para miles depequefios y medianos empresarios se limita alas migajas que dan quienes tienen ya contac-tos, en esa finisima linea roja que separa alchico listo que se sabe mover en el mundillodel delincuente que participa de tr~fico de in-fluencias cuando no comete sobomos. E1 di-nero se ha convertido en el <anM poderoso sis-tema de mgulaci6m~ por encima del poder ins-titucional, sefiala el doctor en DerechoManuel Maroto en un articulo incluido en elinteresante The W~re University. Ficci6n y so-ciedad desde las esquinas. La clava cuandodefine la corrupci6n como <da sustituci6n delas relaciones de representaciSn politica porla 16gica del mercado, la capitulaci6n de lospoderes pfiblicos frente a los privados)). Est~iteorizando sobre una ficci6n televisiva, perola sociedad se puede ver en este relato comoen un espejo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

27000

8047

Diario

269 CM² - 26%

1599 €

5

España

23 Marzo, 2017

P.24

Simon Rattle, protagonista del segon cicle BCN Clàssics

El director anglès Simon Rattle, titular de la Filharmònica de Berlín. STEPHAN RABOLD / IBERMÚSICA

“d’aparador” de l’Orquestra de Ca-daqués, que protagonitza tres dels set concerts del cicle, cadascun amb un director diferent i sempre amb programes que combinen “el que és molt conegut amb el que no ho és tant”. El 13 de desembre, per exem-ple, Gianandrea Noseda dirigirà el Rèquiem de Mozart i l’Stabat Mater de Josep Pla; i l’11 de maig de l’any que ve, Vladímir Aixkenazi, la Sim-fonia núm. 4 de Beethoven, el Con-cert per a piano núm. 3 de Rakhmà-ninov (amb Denis Kojukhin com a solista) i l’obertura de La Elvira por-tuguesa, de Ferran Sor. Beethoven i Rakhmàninov també seran pre-sents en el programa que dirigirà Jaime Martín el 15 de març, amb la pianista Gabriela Montero com a solista; el concert es completarà amb les instrumentacions de Jesús Rueda d’Eritaña i Rondeña, d’Isaac Albéniz.

L’objectiu del segon BCN Clàs-sics és “consolidar el cicle” aconse-guint més abonats i alhora atraient públic nou. “Si fem 200 abonats es-tarem contents”, diu Caballero, que vol arribar tant “al públic melòman com al que només va a veure obres molt conegudes”. “Hi ha molta gent que encara no ha anat a un concert al Palau de la Música”, recorda el di-rector del BCN Clàssicse

El director anglès dirigirà la Filharmònica de Berlín

MÚSICA

La gira de comiat de Simon Rattle com a director titular de la Filhar-mònica de Berlín passarà pel Palau de la Música el 8 de juny del 2018. El concert del director anglès amb la formació alemanya servirà per tan-car la segona edició del cicle BCN Clàssics, organitzat per la promoto-ra Ibermúsica, el segell discogràfic Tritó i l’Orquestra de Cadaqués. “Fem un pas endavant amb el con-cert de la Filharmònica de Berlín”, diu el director del cicle, Llorenç Ca-ballero, que en aquesta nova tempo-rada programa set concerts, inclòs un recital de piano de Daniel Baren-boim l’11 de gener.

Rattle va assumir la direcció de l’orquestra berlinesa el 2002, succe-int Claudio Abbado, i fa quatre anys va anunciar que deixaria el càrrec el 2018. Quan acabi la gira de comiat, que també farà escala a Madrid, serà substituït pel rus Kirill Petrenko. “En aquesta gira Rattle dirigeix dos programes, un dels quals amb la Simfonia núm. 8 de Bruckner –expli-ca Caballero–. Nosaltres hem triat l’altre, amb la Simfonia núm. 3 de Lu-toslawski i la Simfonia núm. 1 de Brahms”. És a dir, la Filharmònica abordarà al Palau de la Música una obra del segle XX lligada als anhels de canvi polític a la Polònia dels anys 80, i una altra del gran repertori ger-mànic del segle XIX.

La Simfònica de Bamberg La segona temporada del BCN Clàs-sics s’inaugurarà el 10 de novembre amb una altra formació alemanya, la Simfònica de Bamberg, sota la di-recció del txec Jakub Hrusa, que in-terpretarà la Simfonia núm. 9, del nou món, de Dvorák, i el Concert per a violí i orquestra amb la violinista russa Viktoria Mullova com a solis-ta. Les orquestres convidades –in-closa la del Gran Teatre del Liceu, que el 20 de febrer oferirà el Rèqui-em de Verdi– són una de les potes de la línia artística del BCN Clàssics, un projecte que va néixer l’any pas-sat per, entre altres coses, servir

BARCELONAXAVIER CERVANTES Solista

Daniel Barenboim oferirà un recital de piano l’11 de gener

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

95000

12536

Diario

311 CM² - 37%

1646 €

33

España

23 Marzo, 2017

P.25

El Palau podria reclamar a CDC si hi ha condemna

mentar que el Palau hagi dirigit l’acusació només contra els exres-ponsables de l’entitat. Actualment el Palau no demana responsabilitats a Convergència, però a preguntes de l’advocat de l’extresorer del partit Daniel Osàcar, Carulla va assegurar que si es condemna la formació per haver-se lucrat a costa del Palau, po-drien fer-ho: “Quan surti la sentèn-cia, si els nostres assessors ens di-uen que hem d’anar a buscar altres persones o institucions que ens han perjudicat, ho farem”, va insistir.

La presidenta del Palau va expli-car que el seu antecessor, Fèlix Mi-llet, va amagar a l’entitat els conve-nis signats amb la Fundació Trias Fargas, que ha tornat la majoria dels diners. Carulla va afegir que Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, també van gestionar els comptes de la institució “d’esquena” a la junta de l’organisme. Mai els van passar per escrit els números, va asseverar,

Francesc Sànchez va declarar dilluns en nom de CDC. CÈLIA ATSET

però no van sospitar perquè les au-ditories deien que eren correctes: “L’engany s’amagava darrere, però nosaltres no el veiem. L’aparença era correcta”, va dir. Carulla va sub-ratllar que sempre han actuat amb “responsabilitat” cap a la institució i que la seva màxima preocupació

des que es va fer càrrec de l’entitat ha sigut rescabalar tots els diners espoliats.

Feixos de bitllets “ben ordenats” Ahir també van declarar com a tes-timonis un subinspector i un capo-ral dels Mossos d’Esquadra que van participar en la investigació. Van explicar que, en una caixa forta de Millet dipositada en una entitat bancària, van trobar-hi un milió i mig d’euros en feixos de bitllets de 500 euros “ben ordenats”. També hi havia quatre sobres amb 300.000 euros en efectiu més a nom de Mi-llet, d’una filla i de la secretària, i un últim sense nom.

El subinspector també va confir-mar les factures falsejades per les obres a casa de Millet i Montull, co-brades al Palau. Demà declararan treballadors d’aquestes empreses i de les que s’haurien prestat a falsifi-car factures per amagar els suposats desviaments a CDC. Qui finalment s’estalviarà de comparèixer al judi-ci és l’advocat Miquel Roca, un dels pares de la Constitució i fundador de Convergència. La defensa de Mi-llet –l’única que l’havia demanat– va renunciar al seu testimoni.e

CAS MILLET

Els primers testimonis que van co-mençar a declarar ahir al judici del Palau de la Música van aportar nous detalls sobre l’espoli de la institució i el presumpte finançament irregu-lar de Convergència. L’actual presi-denta del Palau de la Música, Mari-ona Carulla, va revelar que les dues empreses que van confessar haver facturat treballs de CDC a la institu-ció per ordre del partit han tornat els diners a l’entitat: “Aquestes du-es empreses ens havien cobrat di-ners per treballs que no s’havien fet al Palau”, va explicar Carulla, que va justificar l’acord amb les companyi-es amb l’objectiu d’“aconseguir res-cabalar” el màxim possible de di-ners espoliats. Precisament per aquesta finalitat de recuperar el pa-trimoni saquejat, Carulla va argu-

BARCELONAMONTSE RIART

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

95000

12536

Diario

269 CM² - 32%

1290 €

10

España

23 Marzo, 2017

P.26

10 20MINUTOS

g

R. B.

R. B.

k

P. CARO

MERITXELL BORRÀS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

155000

82739

Lunes a viernes

90 CM² - 10%

1395 €

10

España

23 Marzo, 2017

P.27

L. P. ARECHEDERRA

MADRID

El magistrado Juan José González Ri-vas fue elegido ayer presidente del Tri-bunal Constitucional. Ocho magistra-dos votaron a favor de su nombramien-to y cuatro se abstuvieron, en una deliberación que duró media hora. La magistrada Encarnación Roca fue ele-gida vicepresidenta con el mismo re-sultado.

Como ya informó ABC, González Ri-vas, del sector conservador, era el gran favorito para relevar al magistrado Francisco Pérez de los Cobos, quien logró que todas las decisiones del Cons-titucional que han frenado los pasos del desafío catalanista se adoptaran por unanimidad de los doce magistra-dos. Ese será el gran reto del nuevo presidente, ante los nuevos pasos ade-lante del Gobierno de Carles Puigde-mont.

Recién renovado El presidente y la vicepresidenta han sido elegidos por un TC recién reno-vado, que el miércoles de la semana pasada incorporó a su pleno a los cua-tro magistrados designados por el Se-nado: Ricardo Enríquez, Alfredo Mon-toya, Cándido Conde-Pumpido y Ma-ría Luisa Balaguer. En el pleno

celebrado ayer, Roca ejerció de presi-denta en funciones por ser la de ma-yor edad dentro de los magistrados de mayor antigüedad en el órgano.

González Rivas, de 65 años y naci-do en Ávila, era uno de los dos magis-trados conservadores en el último año de mandato, junto con Andrés Ollero. Los dos han optado a la presidencia, otorgada por la mayoría conservado-ra de tribunal, conformada por ocho de los doce magistrados.

Ollero, diputado del Partido Popu-lar durante 17 años, partió como favo-rito al inicio de la carrera pero se que-dó fuera por el supuesto pacto entre

PP y PSOE, debido a la oposición de los socialistas por su dilatada trayec-toria política.

El recién nombrado presidente es doctor en Derecho por la Universidad Complutense de Madrid con una nota de sobresaliente cum laude en una te-sis centrada precisamente en el Dere-cho Constitucional: «La Justicia Cons-titucional en el Derecho Comparado y en el Derecho español». Tiene una dilatada carrera, que le llevó al TC en la renovación de 2012. Fue uno de los magistrados que firmaron un voto par-ticular en contra de la sentencia que avaló el matrimonio homosexual.

Por su parte, Encarnación Roca fue la primera catedrática de Derecho Ci-vil en España y la cuarta mujer que ac-cedió al Tribunal Supremo, en el 2005. Es una de las magistradas del Consti-tucional que firmó la suspensión de la ley de consultas y el proceso de parti-cipación del 9 de noviembre en 2014, lo que hizo que la Universidad de Ge-rona se llegase a plantear retirarle el título de doctora honoris causa otor-gado en 2012. La nueva vicepresiden-ta del TC fue la ponente de la senten-cia que se dio a conocer en noviembre de 2016 en la que afirmaba que el ar-tículo 1 de la Ley que prohíbe la cele-bración de corridas de toros en Cata-luña es inconstitucional. Para el TC, esta norma incurre en un «exceso en el ejercicio de las competencias auto-nómicas que invade o menoscaba las del Estado».

Además del proceso separatista que impulsa la Generalitat, el TC tiene en-tre sus asuntos más delicados el re-curso del PP contra la ley del aborto impulsada por el Gobierno de José Luis Rodríguez. Es probable que el tribu-nal de garantías dicte sentencia en 2017 sobre el recurso que un grupo de diputados del PP, encabezados por Fe-derico Trillo, presentaron en el año 2010. Esta es una de las 144 sentencias que el TC tiene pendientes. Precisa-mente, reducir este número es uno de los principales retos del nuevo TC. Du-rante la etapa de Francisco Pérez de los Cobos se ha logrado reducir los asuntos pendientes de sentencia de 331 a 144.

A. DE ANTONIO González Rivas (5º por la dcha.) y Encarnación Roca (c) el 15 de marzo junto a los otros miembros del TC

El conservador González Rivas, nuevo presidente del TC∑ El Pleno lo eligió ayer

con ocho votos a favor y cuatro abstenciones; Roca, vicepresidenta

D. T. BARCELONA

La defensa de Fèlix Millet renunció ayer a que Miquel Roca, abogado y exdiputado de CiU en el Congreso, comparezca en el caso Palau como testigo el próximo 21 de abril. Esta re-nuncia se suma a la planteada por la defensa de Convergència Democràti-ca de Catalunya (CDC) durante las cuestiones previas del juicio y que evi-tó que varios exconsejeros de la Ge-neralitat y responsables de CDC tes-tificaran.

En la sesión de ayer, miembros de la unidad de los Mossos d’Esquadra

que investigaron el expolio confeso de Millet y Jordi Montull explicaron que el expresidente del Palau de la Música guardaba 1,8 millones de eu-ros en billetes de 500 en una caja fuer-te de un banco. Estos agentes policia-les también ratificaron que Millet y Montull habían falsificado facturas para justificar ante la Agencia Tribu-taria la salida de miles de euros en efectivo de la institución cultural.

Como testigo, este miércoles, tam-bién pasó ante el tribunal Mariona Carulla, actual presidenta del Palau de la Música y vicepresidenta de la

institución en los años del expolio. Carulla –que en la boda de una de las hijas de Millet, celebradas en el Pa-lau y con vips de la sociedad barcelo-nesa, le robaron el bolso– señaló que no creyó «adecuado» acusar a CDC en la fase de instrucción del juicio, pese a la acusación popular y la de la Fiscalía. Y defendió que no pregun-tara por la gestión de Millet, en el que tenía plena confianza, ya que «cuan-do la apariencia era correcta, no tie-nes más que preguntar».

La actual presidenta del Palau avanzó que la institución ha llegado a un acuerdo con dos empresas acu-sadas de facilitar el pago de comisio-nes a CDC. Los administradores de Hispart y Altraforma habrían desvia-do a CDC dinero a través de facturas falsas que ahora devolverán al Palau de la Música.

Millet renuncia a que testifique Miquel Roca

CASO PALAU DE LA MÚSICA

Sin sorpresas Era el favorito para suceder a Pérez de los Cobos tras el acuerdo PP-PSOE para la renovación

Retos El nuevo TC seguirá en el pulso del secesionismo catalán y dictará sentencia sobre la ley del aborto

abc.es/espana JUEVES, 23 DE MARZO DE 2017 ABC24 ESPAÑA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

453000

98135

Diario

191 CM² - 26%

7992 €

24

España

23 Marzo, 2017

P.28

18 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 23MARÇ 2017

POL SOLÀ / ACN

Mariona Carulla a l’entrada de la Ciutat de la Justícia

SANTIAGO TARÍNBarcelona

El Palau de la Música era unllocones cantavamolt peròespreguntava poc. Ningú, encapdels seusòrgansdirectius,

no va qüestionar els comptes que vapresentar Fèlix Millet durant anys, se-gons va explicar ahir Mariona Carulla,actual presidenta de la institució, du-rant el judici que se segueix per l’espo-liació de l’entitat. Ningú excepte Hi-senda, que sí que va voler saber per quèhi circulaven tants bitllets de 500 eu-ros. El fisc sí que es va plantejar quèpassava, i llavors vanaparèixer facturesad hoc per justificar l’injustificable, talcom va explicar davant el tribunal elmosso d’esquadra responsable del’atestat que va donar lloc a l’escàndol.Mariona Carulla està al capdavant

del Palau des del 2009, quan va esclatarl’escàndol. Abans n’era vicepresidenta,però ni llavors ni ara, va subratllar, nova tenir funcions executives, sinó no-més representatives. “El que manavaeraMillet”, que tenia les dues atribuci-ons, la social i la d’actuació. “En aquellaèpoca la comptabilitat eramolt simple ino hi havia gaire detall”; funcionavacom“una caixaúnica” i a l’Orfeónoméss’explicaven les quotes de socis, les en-tradesdeconcerts i lesdespesesdecan-tors. Ningú, en cap òrgan de govern delPalau, no va qüestionar mai res. “L’en-gany era al darrere. No en tenia indicis,ni sospites. Ni jo ni els 120 patrons, niles institucions públiques”. Ni tan solssabien “el que cobrava Millet”. Elscomptes els explicava GemmaMontullde viva veu i Millet donava alguna ex-plicació, sense ni un PowerPoint. Elsdeien que estaven auditades i l’aprova-ció era per assentiment. “No era perpreguntar. L’aparença era d’èxit cultu-ral i econòmic”, tot i que després va sa-ber que “la realitat era una altra”.Però tot això va canviar quan va es-

clatar l’escàndol. I llavors possibles be-neficiaris de l’espoliació van començara passar per taquilla per tornar els di-ners, com empreses que van treballarals domicilis particulars i van cobrar alPalau, o la Fundació Trias Fargas, que

va firmar convenis amb el Palau permés de 600.000 euros. Aquests acordsels va subscriure “Millet sense aprova-ció. Es va excedir”. No en va informarmai. El Palau i Trias Fargas van subs-

criure un acord per retornar els fons enterminis anuals. En queda pendent un,perquè la fundació, ara CatDem, té elscomptes bloquejats pel jutjat del Ven-drell per l’afer del 3%.Ningú no va preguntar res llevat

d’Hisenda, que va rebre les mateixesfactures per justificar dues inspeccions

diferents. L’afer va acabar als Mossos.El subinspector que va portar el cas vaexplicar que van trobar 11 movimentssospitosos d’entrada, i molts més des-prés.Els rebutsnoes corresponienambels treballs, i fins i tot se’n va aportar unamb paper d’una firma creada el 2004per justificar un pagament del 2003.També van aflorar companyies senseactivitat, amb administradors morts icreadesaldespatxmateix.Unaexplica-ció barroera a les preguntes que llavorssí que es van fer. Amés, elsMossos vantrobar una caixa de seguretat a CaixaCatalunya a nom de Millet amb un mi-lió i mig d’euros en feixos de bitllets de500 i 300.000més a tres sobres.Durant anys ningú no va qüestionar

Fèlix Millet; ni els seus comptes ni elscasaments de les seves filles, que vantenir lloc al Palau de la Musica. En undels casoris a Carulla li van robar labossa de mà, va explicar ahir. Tampocno sap qui, encara.

ElsMossos van trobaruna caixa de seguretat enun banc a nomdeMilletamb 1,8milions d’eurosen bitllets de 500

FernandoÓnega

Ja en sónquatre

Primer van serMas, Rigau i Or-tega. Ahir, Francesc Homs.Ara la pega es el que va dir elservei jurídic del Parlament:

hi podria haver querella contra els res-ponsables dels pressupostos. Sensdub-te, contra la presidenta Forcadell. Pro-bablement contra els membres de laMesa que van donar suport a la trami-tació. Posats a suposar el pitjor, contraels membres del Govern autors delprojecte. I ningú no pot dir que uns ialtres no estaven avisats fins i tot abansde l’informe jurídic: el Consell de Ga-ranties ja havia advertit que no és legaluna partida per a un referèndumque elGovern no té capacitat ni atribucionsper convocar. De manera que aneucomptant amb dos tràmits probables:com a llei aprovada, recurs al TribunalConstitucional. Com a autors o col·la-boradors necessaris, querella. I des-prés, doctors té la justícia.Davant d’això es pot fer i es faràmol-

ta literatura sobre la judicialitzacióde la política. Tornarem a repetir fins al’esgotament que amb les lleis no n’hihaprouper intentar resoldre la qüestiócatalana. Podrà sortir el nou presidentdel Constitucional a repetir el que vadir el seu antecessor, Pérez de losCobos, i sostenim una important ma-joria d’espectadors: que cal el diàleg.Però l’aparell judicial –el “repressor”,que diuen els independentistes– i elsqui el mouen no s’aturaran. Es podràinvocar la falta de legitimitat de laConstitució a Catalunya, com va fer el

senyor Mas, però cap autoritat del’Estat, política o judicial, no es que-darà impassible o inactiva si consideraque s’ha produït un delicte. És igualque sigui de desobediència o de pre-varicació. Si es parla de pressupostosi s’arriben a gastar, podríem estar fins itot davant un possible delicte de mal-versació.Perdoneu-me aquesta insulsa incur-

sió per la fullaraca del territori jurídic,però podríemestar davant una situacióinsòlita i greu: el possible processa-ment d’una part notable de la classepolítica catalana. I si tot segueix el ca-mí que suggereixen el lletrat majorAntoni Bayona i el secretari XavierMuro, podríem veure unes institu-cions escapçades temporalment. Iaquestes no són les opinions d’un unio-nista, sinó dels que tenen la missiód’orientar el Parlament perquèno surtide la legalitat.Ara bé: aquest és el joc, i cal dir les

coses amb tota claredat. Mentre no escanviï la Constitució, el referèndumno cap en la legalitat espanyola. Qual-sevol acció que es promogui per con-vocar-lo, finançar-lo o celebrar-lo, seràdenunciable com un delicte. Com queles institucions de l’Estat estan obliga-des a complir i fer complir la Constitu-ció, el conflicte estarà eternament judi-cialitzat. Rodríguez Zapatero acaba deproposar una solució: que les duesparts hande renunciar al seuprogramamàxim. O això, o permanentjudicialització, o una cosa pitjor: des-obediència general. És on anem? És elque algú hauria de témer.

Mentre no es canviïla Constitució,el referèndumno capen la legalitat espanyola

BARCELONA Redacció

Els Mossos d’Esquadra i la PoliciaNacional vandetenir ahir, en dues ope-racions diferents, tres homes acusatsde captar adeptes per a l’Estat Islàmic(EI), dos a Roda de Ter (Barcelona) iun a Benetússer (València). Amb

aquestes dues operacions, totes duescoordinades per l’Audiència Nacional,ja són 195 les detencions de presump-tes terroristes efectuades des que vaentrar en vigor el nivell 4 d’alerta ter-rorista, el juny del 2015, segons va con-firmar el ministre d’Interior, JuanIgnacio Zoido.

ElsMossos van liderar l’operació a lapoblació de Roda de Ter, on van dete-nir dos homes de nacionalitat mar-roquina, de 26 i 37 anys, per presump-tes delictes de captació i radicalitzacióde persones a través d’internet. Elconseller d’Interior, Jordi Jané, vaconfirmar que els detinguts integravenuna “cèl·lula de comunicació i difusióde propaganda gihadista” que haquedat “desarticulada”. Segons Jané, através d’aquesta cèl·lula havien “radi-calitzat” dues dones catalanes, de 19 i31 anys, que “han arribat a tenir unaconversió”.Per la seva part, la Policia Nacional

va encapçalar l’operació a Benetússer,on va ser detingut un home de 45 anysque també havia intentat captar perso-nes a través d’internet amb la intencióque col·laboressin amb l’Estat Islàmic.Segons va informar el Ministeri del’Interior, l’home, d’origen marroquí inacionalitat espanyola, estava molt in-tegrat a la comunitat musulmana de laseva localitat. Per captar els seus adep-tes utilitzava diversos perfils virtuals ienaltia els atemptats terroristes come-sos per l’EI a Europa, Síria i altres paï-sos amb missatges com “la gihad és undeure ineludible”.

Dosdetinguts aRodadeTerper captar adeptes per a l’EI

Mariona Carulla declara com a testimoni davant el tribunal que ningú no vadesconfiar durant els anys queMillet va portar els comptes al Palau de laMúsica

Les preguntes del fisc

SUBASTA DE CONESA I COMPTE, S. L.EENN CCOONNCCUURRSSOO

Se convoca subasta para el 21.04.2017a las 10.00 horas

en c/ Balmes 186, 2º 1ª (08006-Barcelona)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

586000

120418

Diario

544 CM² - 48%

14112 €

18

España

23 Marzo, 2017

P.29

Hoy ha continuado celebrándose el juicio por el caso Saqueo del Palau de la Música de Cataluña. Los Mossos que realizaron elregistro del Palau han declarado que Félix Millet guardaba en una caja fuerte casi 2 millones de euros en billetes de 500.

Hoy ha continuado celebrándose el juicio por elcaso Saqueo del Palau de la Música de Cataluña.

Cadena CopePAÍS : Spain PROGRAMA : LA LINTERNA DURADA : 12

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.30

En el juicio del Caso Palau, hoy han empezado las declaraciones de los testigos. El más esperado era el de la directora del Orfeó queha asegurado que en ningún momento sospechó de una contabilidad irregular. Inspectores de los Mossos d'Esquadra han contado quehallaron una una caja fuerte con 1,8 millones de euros a nombre de Félix Millet. Decl. Subinspector Mossos d'Esquadra.

En el juicio del Caso Palau, hoy han empezado lasdeclaraciones de los testigos.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : TELEDIARIO 2 DURADA : 43

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.31

Nueva jornada del juicio del Caso Palau en el que se han escuchado los testimonios. Hoy declaraban la presidenta de la institución yantes 2 mossos de esquadra que investigaron el caso. Los agentes confirmaban que encontraron 1.8 millones de euros en billetes de500 en una caja fuerte de F. Millet en Cataluña Caixa. Decl. Mossos; M. Carulla; presidenta del Palau.

Nueva jornada del juicio del Caso Palau en el que sehan escuchado los testimonios.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 127

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.32

Los mossos d'Esquadra que han declarado hoy en el juicio del caso Palau han asegurado que en el registro encontraron dos millonesde euros en una caja fuerte de Félix Millet. También encontraron facturas falsas. La actual presidenta del Palau, Mariona Carulla, haexplicado que Millet y Montull no informaron de sus sobresueldos ni de los acuerdos con CDC. Decl. Mariona Carulla.

Los mossos d'Esquadra que han declarado hoy enel juicio del caso Palau han asegurado que en el

registro encontraron dos millones de euros en unacaja fuerte de Félix Millet.

RAC 1PAÍS : Spain PROGRAMA : 14/15 DURADA : 94

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.33

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau con los primeros testigos. La directora del Orfeó Catalá ha asegurado que nuncasospechó de irregularidades en la contabilidad. Agentes de los Mossos d'Esquadra han explicado que encontraron una caja fuerte anombre de Félix Millet con 1,8 millones de euros.

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau conlos primeros testigos.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : TELEDIARIO 1 DURADA : 42

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.34

En el juicio del "caso Palau" ha declarado hoy la actual presidenta del Palau de la Música Montserrat Carulla, que ha declarado que nodetectó el saqueo millonario a la institucióncuando era vicepresidenta. Decl.Montserrat Carulla.

En el juicio del "caso Palau" ha declarado hoy laactual presidenta del Palau de la Música MontserratCarulla, que ha declarado que no detectó el saqueo

millonario a la institucióncuando era ....

Cadena SerPAÍS : Spain PROGRAMA : HORA 14 CATALUNYA DURADA : 82

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.35

Bea Zamorano informa sobre las novedades del Juicio por el Saqueo del Palau en que un testigo asegura que se encontró en la cajafuerte de Millet, uno de los acusados, 1,8 millones de euros. Decl. Testigo.

Bea Zamorano informa sobre las novedades delJuicio por el Saqueo del Palau en que un testigo

asegura que se encontró en la caja fuerte de Millet,uno de los acusados, 1,8 millones de euros.

LA SEXTAPAÍS : Spain PROGRAMA : AL ROJO VIVO DURADA : 79

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.36

Hoy se ha celebrado una nueva sesión del juicio por el caso Palau. Mariona Carulla, actual presidenta del Palau y expresidenta delOrféo, dice que nunca sospecharon del expolio porque las cuentas eran correctas aparentemente. Decl. Mariona Carulla

Hoy se ha celebrado una nueva sesión del juiciopor el caso Palau.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 72

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.37

En la sesión de hoy del juicio por el Palau, un jefe de los Mossos que participó en el registro de la institución ha explicado queencontraron pistas de una caja fuerte de la entidad en una oficina de Caixa Catalunya con 1,8 millones en billetes de 500. Decl.

En la sesión de hoy del juicio por el Palau, un jefede los Mossos que participó en el registro de la

institución ha explicado que encontraron pistas deuna caja fuerte de la entidad en una oficina ....

Cadena CopePAÍS : Spain PROGRAMA : MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 DURADA : 73

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.38

La defensa del expresidente del Palau de la Música Fèlix Millet ha renunciado a la declaración como testigo del abogado y cofundadorde CDC Miquel Roca en el juicio del caso Palau, que en un principio había solicitado y estaba prevista para el viernes 21 de abril.

La defensa del expresidente del Palau de la MúsicaFèlix Millet ha renunciado a la declaración comotestigo del abogado y cofundador de CDC Miquel

Roca en el juicio del caso Palau, que en un ....

CUATROPAÍS : Spain PROGRAMA : LAS MAÑANAS DE CUATRO DURADA : 48

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.39

Mariona Carulla y dos mossos d'esquadra han declarado en el juicio por el caso Palau. La entonces vicepresidenta de la AsociaciónOrfeó Català ha defendido que ella sólo se ocupaba de la parte artística. Decl. Abraham Castro; Mariona Carulla.

Mariona Carulla y dos mossos d'esquadra handeclarado en el juicio por el caso Palau.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : TN MIGDIA DURADA : 126

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.40

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau con las declaraciones de los primeros testigos. Los mossos han explicado comodetectaron las supuestas facturas falsas y la exdirectora del Orfeó ha asegurado que la contabilidad era completamente normal. Delc.presidente Orfeó Catalá.

Hoy se ha retomado el juicio por el caso Palau conlas declaraciones de los primeros testigos.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 68

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.41

Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música y vicepresidenta en tiempos del expolio, declara hoy en el juicio. La defensa deFèlix Millet ha renunciado a pedir la declaración como testigo de Miquel Roca. El tribunal decidirá hoy si dispensa a Millet y a JordiMontull de asistir a todas las sesiones del juicio.

Mariona Carulla, presidenta del Palau de la Música yvicepresidenta en tiempos del expolio, declara hoy

en el juicio.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (MAGAZINE) DURADA : 135

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.42

Hoy continúa el juicio por el saqueo del Palau de la Música con las declaraciones de los primeros testigos, entre ellos la actualpresidenta de la institución cultural. Mariona Carulla ha asegurado que nunca sospechó que hubiese irregularidades. Varios policíashan confirmado que existían facturas falsas y operaciones bancarias anómalas. Decl. Mariona Carulla.

Hoy continúa el juicio por el saqueo del Palau de laMúsica con las declaraciones de los primerostestigos, entre ellos la actual presidenta de la

institución cultural.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : DIARIO DE LAS DOS DURADA : 114

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.43

Hoy en el juicio por el caso Palau comienzan a declarar los testigos, entre ellos la presidenta de la institución cultural, Mariona Carulla,y dos de los mossos que investigaron el expolio.

Hoy en el juicio por el caso Palau comienzan adeclarar los testigos, entre ellos la presidenta de lainstitución cultural, Mariona Carulla, y dos de los

mossos que investigaron el expolio.

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : LAS MAÑANAS (INFORMATIVO) DURADA : 8

dimecres, 22 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.44