Taller del sector agrari -...
43
0 Taller del sector agrari Octubre, 2001
Transcript of Taller del sector agrari -...
0
Taller del sector agrari
Octubre, 2001
1
ÍNDEX
1. Presentació del taller 3
2. Diagnòstic 9
3. Estratègies d’actuació 20
2
1. Presentació del taller
D’acord amb l’objectiu de la Conselleria, compartit per l’equip redactor del Pla
de competitivitat de Menorca, que cada un dels diagnòstics del Pla fos
consensuat amb els agents socials implicats, el dia 25 de juny es va dur a
terme un taller al qual van ser convidades quaranta persones vinculades al
sector agrari insular.
Els objectius bàsics del taller van ser:
•• Debatre en profunditat els resultats del diagnòstic
•• Consensuar un diagnòstic de la situació del sector agrari menorquí
•• Matisar propostes, especialment per eliminar efectes contradictoris
entre zones o sectors, destacar i potenciar sinergies i avalar línies
de treball
•• Prioritzar i ponderar les propostes d’actuació necessàries per
resoldre els problemes i aprofitar les fortaleses del sector
•• Implicar i dinamitzar els agents socials en el procés de planificació
Es pretenia obtenir de la dinàmica del taller un consens sobre els elements
clau, positius i negatius, identificats en el diagnòstic, juntament amb una sèrie
d’accions ordenades per ordre de prioritat que pugui servir de guia per a
l’actuació de l’Administració pública.
Com es pot comprovar en la llista dels convidats al taller, s’hi va voler
incorporar el major nombre i la major tipologia d’agents socials possible a fi que
la discussió fos enriquidora i reflectís les diferents postures existents sobre el
model de desenvolupament del món rural a l’illa de Menorca.
Convidats al taller
Nom GrupManolo Lora Bústia (AV) AssociacionsConxa Juanola Pons (Assoc. Def. Nat.) AssociacionsFernando Contreras Rodrigo (Assoc. Pat. Hist.) AssociacionsManuel Pallicer Cooperatives
3
Cooperativa Agrícola Sant Guillem i Santa Escolàstica CooperativesPedro Ametller CooperativesJerònima Bonafe CooperativesMiquel Gascó Mir (grup socialista) Grups políticsAmador Marí Puig (grup PSM) Grups políticsLlorenç Pons Llabrés (grup EM) Grups políticsCristóbal Huguet Sintes (grup PP) Grups políticsJoan Martí i Torres Món acadèmic, cultural i professionalJosep Miquel Vidal Hernández Món acadèmic, cultural i professionalJoan Francesc López Casasnovas Món acadèmic, cultural i professionalJoan Juanico Petrus Món acadèmic, cultural i professionalGuillem López Casasnovas Món acadèmic, cultural i professionalNarcís Prats Fornells Món acadèmic, cultural i professionalJoan Pons Anglada Món acadèmic, cultural i professionalCarles Carretero Nies (AGRENA) Món agrariLlorenç Pons Bosch (Assoc. Cr. Cavalls) Món agrariBiel Seguí Merca (Assoc. Ramaders) Món agrariLorenzo Lafuente (COINGA) Món agrariFernando Villalonga (D. Origen) Món agrariPau Pons Seguí (PIME) Organitzacions empresarialsCarlos Sintes Coll (CAEB) Organitzacions empresarialsAntoni Mercadal Arguimbau Organitzacions empresarialsNoemí Gomila Carretero (UGT) Organitzacions sindicalsJacint Prieto Carreres (CCOO). Organitzacions sindicalsOnofre Gonyalons Pons (Unió de Pagesosde Menorca)
Organitzacions sindicals
Guillermo d’Olives Vidal (AGRAME) Organitzacions sindicalsEster Riudavets Representants institucionalsAlfons Méndez Representants institucionalsCarme Garcia Querol Representants institucionalsJoan Sánchez Representants institucionalsTomàs Méndez Representants institucionalsTomeu Alcover Representants institucionals
La metodologia plantejada ha estat utilitzada i contrastada per CAP en altres
projectes en què s’ha demostrat que és un instrument de gran utilitat per dinamitzar
plans i facilitar-ne l’aplicació a les administracions públiques.
En concret es va dividir els assistents en grups de treball, cada un dels quals
comptava amb representants de tots els sectors, i es va utilitzar a continuació la
moderació com a mètode de comunicació. Es tracta d’una metodologia aplicable a
qualsevol tema que fonamenta processos de participació contínua de caràcter
interactiu. Els moderadors de CAP exerceixen un paper neutral i dirigeixen el
desenvolupament de la sessió del grup oferint en cada moment els mètodes i
mitjans adequats. Els assistents, que són considerats experts, aporten les seves
4
idees, opinions i coneixements i passen a convertir-se en participants i, per tant, en
protagonistes de l’esdeveniment.
L’objectiu global d’aquest mètode és aconseguir resultats concrets i augmentar el
grau d’identificació dels membres del grup amb els resultats.
Els principis bàsics del mètode són:
a) Activació i participació
• Viu d’una dinàmica que motiva• Fa que els participants sentin que han aportat ells mateixos valor afegit als
resultats• Valora la pluralitat d’idees
b) Visualització permanent
• Assegura el fil conductor• Impedeix intervencions llargues i reiteratives• Crea transparència en situacions complexes
c) Corresponsabilitat de cada persona...• ...pel procés i el resultat
Els instruments bàsics són:
Tots els instruments aplicats aspiren a fomentar la interacció dels participants i aaugmentar la creativitat de cada membre com també del grup:
• Tècniques de treball en grup• Utilització de materials didàctics moderns• Tècniques de retroacció (feedback)
D’acord amb aquests principis, es planteja el següent esquema dedesenvolupament del taller:
5
PLA DE COMPETITIVITAT DE MENORCATALLER SOBRE EL SECTOR AGRÍCOLA
Característiques:−− Objectius: presentar conclusions del diagnòstic realitzat, consensuar la matriu DAFO proposta i
valorar i prioritzar les accions del Pla− Nombre d’assistents: 20 persones. Lliurament d’identificació per grups− Durada estimada: 3 hores i 20 minuts
Hora Què? Qui? Com? Temps(min)
Objectiu
17.30 Presentació del taller en el marc delPla de competitivitatDinàmica i objectius del taller
CAP 2 paperògrafs sobre eltaller
15 min Dinamitzar i orientar elsparticipants
17.45 Perspectiva del sector agrícola deMenorca
Tots 6 grups de treball de 5persones
- Dibuixar l’opiniósobre la importànciadel sector agrícola
- Presentació delstaulers per part d’unrepresentant de cadagrup
10 min pergrup5 min depresentacióde cadatauler
Disposar de l’opinió deles persones presents
6
Hora Què? Qui? Com? Temps(min)
Objectiu
18.25 Presentació de la matriu DAFO deldiagnòstic del sector agrícola
CAP Dos taulers 10 min Donar a conèixerl’opinió de CAP de lasituació del sectorprimari menorquí
18.35 Debat de les debilitats i fortaleses delsector agrícola de Menorca
Tots Formar dos grups quevisitin els taulers i hiincorporin les sevesopinions
10 min percada tauler
Consensuar i incorporaropinions als diagnòstics
18.55 Descans i cafè 15 min19.10 Presentació de les accions del Pla CAP Un tauler ordenat
d’accions10 min Donar a conèixer les
propostes de CAP19.20 Debat, proposta i jerarquització
d’accionsTots - Puntuació individual
de cada una de lesaccions ambpossibilitatd’incorporar-n’hi denoves - Cada participantdisposarà de 5 puntsamb un màxim de dospunts per acció
10 min depuntuació
Consensuar i ordenarles accions que s’hande posar en marxa
19.30 Ordenació d’accions i presentació deresultats
CAP Treball en grup ipuntuació en elstaulers
10 min depresentacióde resultats
Establir els organismesque s’han de finançar iposar en marxa lesaccions
7
Hora Què? Qui? Com? Temps(min)
Objectiu
19.40 Selecció d’indicadors de seguiment Tots Treball en 6 grupsamb puntuacions encada grup
20 min Definir els indicadors deles accionsseleccionades
20.00 Presentació de Conclusions Governde lesIllesBalears
20 min Explicar la utilitat i elcompromís de lesinstitucions de posar enmarxa els resultats deltaller
8
2. Diagnòstic
El desenvolupament del taller va permetre consensuar les línies bàsiques
del diagnòstic que es presenta a continuació.
La capacitat competitiva i de generació de renda del teixit econòmic de
Menorca se sosté, més enllà de les activitats turístiques, sobre el sector
agrari i les branques de transformació dedicades als productes
agroalimentaris, el calçat, la bijuteria i el moble. Es tracta de les fonts de
creació de riquesa que han impulsat el desenvolupament econòmic de
l’illa fins a la irrupció de la demanda de serveis turístics.
La importància dels sectors agrari i industrial es manifesta, en termes
econòmics, en una aportació al valor afegit brut i a l’ocupació molt
superior a la de la de la resta de les Illes Balears; i des del punt de vista
territorial, en una funció equilibradora del model espacial per la seva
localització principalment interior, i que garanteix el manteniment dels
valors paisatgístics i naturals.
El sector primari a Menorca és hereu del model productiu ramader del
Regne Unit. Aquest model no correspon a l’estructura típica de
l’agricultura mediterrània tal com la coneixem en l’actualitat, però ha
configurat un paisatge únic que, consolidat al llarg del temps, s’ha
convertit en un dels seus principals atractius des del punt de vista
paisatgístic al mateix temps que s’estableix com un important sector
econòmic de l’illa. Pràcticament tots els grups de treball que van participar
al taller van destacar de forma explícita en els seus taulers, i en les
explicacions que en van fer, la importància paisatgística i territorial del
medi rural a l’illa.
Des de la perspectiva del medi físic, aquesta configuració es compon,
principalment, d’explotacions delimitades per parets construï des de pedra
—anomenades paret seca—, destinades a pastures per a bestiar boví,
amb nuclis forestals d’extensió variable, on s’ubica la construcció
L’activitatagrària ocupa la
major part delterritori, per la
qual cosa laseva
conservació ésdeterminant per
a l’ordenacióterritorial i la
qualitatpaisatgística
9
tradicional menorquina, residència permanent de l’amitger i temporal del
propietari de l’explotació, denominades llocs. La paret seca és el primer
element destacat en tots els dibuixos dels grups de treball com a factor
identificador del paisatge rural menorquí, més que qualsevol altra
característica.
Tots els elements citats constitueixen una part fonamental del paisatge
menorquí que ha contribuï t a definir una imatge de l’illa, el resultat de la
qual és la creació d’un model ordenat d’un territori bàsicament agrari. En
una proporció menor, l’existència de camps de cereals i hortofructícoles
contribueix a crear un paisatge divers i un sector d’importància per a
l’economia de l’illa.
Imatge del tauler de diagnòstic sobre l’agricultura de Menorca. Taller del medi agrari de
Menorca. 25 de maig de 2001.
L’agricultura menorquina afronta les mateixes amenaces que la resta
d’Espanya, amb l’agreujant d’una sèrie de trets estructurals i conjunturals
que confereixen a Menorca una sèrie de dificultats afegides a l’hora de
defensar-se dels factors externs. Aquestes debilitats es refereixen
fonamentalment als aspectes següents:
El repteactual és
garantir-ne elmanteniment,enfront de larecuperació
del que fou enel passat quees planteja a
altres illes
10
• La doble insularitat, amb el corresponent efecte sobre els preus a
causa dels majors costs de transport que han de suportar elsproductors sobre les entrades i sobre la sortida dels seus productes.
• Factors estructurals que afecten els nivells de productivitat de les
explotacions, com ara la incorporació de noves tecnologies en laproducció i la seva diversificació.
No obstant això, es pot afirmar que la situació del sector agrari a Menorca,
malgrat la llarga crisi que pateix, es troba encara en un punt en què es pot
abordar el manteniment del sector i no, com ocorre a les altres illes de
l’arxipèlag balear, la recuperació del que va ser en el passat.
El model agrari menorquí és predominantment ramader orientat a la
producció làctia destinada a la fabricació de formatge. La resta dels
subsectors té, majoritàriament, un caràcter complementari del ramader,
juntament amb una incipient diversificació de les explotacions cap a la
producció càrnia i conreus alternatius.
Tant els problemes lligats a la insularitat com la gran rellevància de la
producció formatgera en el model agrari menorquí van ser també factors
de consens en el desenvolupament del taller. En els taulers realitzats pels
grups de treball que il·lustren aquest document s’hi pot observar amb
claredat la importància concedida als factors esmentats.
En els darrers anys s’ha produï t una pèrdua d’explotacions ramaderes
actives de prop de 10 l’any. Aquest procés provoca la degradació del sòl
amb la corresponent traducció en termes d’erosió i pèrdua de valors
naturals, la invasió de bosc de matoll a les explotacions abandonades que
modifica els valors paisatgístics predominants i l’alteració de les
estructures socials existents.
Les dades corresponents a l’estructura agrària mostren un sector en què
les explotacions tenen una dimensió mitjana superior a les 100
hectàrees, molt més elevada que la mitjana nacional que és inferior a les
10 hectàrees i, sobretot, molt superior a la dimensió de les explotacions
El modelmenorquí estàestructurat alvoltant de les
activitatsramaderes
desenvolupa-des en
explotacionsde superfície
mitjanasuperior a la
nacional
11
d’altres regions espanyoles especialitzades també en el subsector
ramader, en què la majoria de les explotacions no sol superar les 5
hectàrees.
Taller del medi agrari de Menorca. 25 de maig de 2001.
Aquesta característica confereix trets diferenciadors de l’activitat
menorquina que cal interpretar amb precaució.
a) Les majors grandàries relatives no s’han traduï tproporcionalment en majors nivells de rendibilitat. De fet, undels problemes més urgents en el sector, segons el quemanifesten els mateixos agents implicats, és la pèrduaprogressiva de competitivitat de les produccions menorquinesenfront de les procedents d’altres paï sos, la qual cosa els obligaa abaixar els preus, de vegades, per sota de nivells que esconsideren acceptables en termes de rendibilitat.
L’explicació de la tendència descrita abans de recerca d’unamajor grandària de les explotacions ramaderes es troba en unintent de minimitzar l’efecte sobre l’estructura de costs del’impacte produï t per la necessitat d’importar pinsos destinats al’alimentació del bestiar, que poden arribar al 60% dels coststotals de l’explotació. De manera addicional, se cerca reduir el
En les duesdarreres dècades
s’ha produït unprocés de reducció
del nombred’explotacions
12
preu final del producte amb la finalitat de trobar una oportunitatper competir en els mercats, combinant les reformes estructuralsamb esforços importants en accions de promoció i distribució.
b) La característica dominant dels darrers anys ha estat ladesaparició de les explotacions menys viables amb elmanteniment d’aquelles més productives. Malgrat el procésde selecció sofert, moltes de les explotacions que encara esmantenen actives ho fan en condicions, moltes vegades,precàries.
13
DEBILITATS FORTALESES
? Efectes de la doble insularitat sobre els costs de transport? Excés d’explotació dels recursos hídrics? Escassetat de mà d’obra en l’agricultura i consegüent
encariment/envelliment? Preu de la llet obtingut pels ramaders
? Qualitat del medi ambient? Climatologia? Tradició agrícola consolidada? Imatge de marca del Formatge de Maó amb DO consolidada? Ramaderia semiestabulada? Grau de mecanització elevat i millores tecnològiques i sanitàries
introduïdes a les explotacions? Grandària de les explotacions
DAFOAGRICULTURA
• Millora de les condicions de comercialitzaciódels productes agraris menorquins
• Internacionalització i foment del comerç ambla Península
• Pla territorial insular destinat a la millora delsequipaments en el medi rural, protecció de lesàrees rurals i foment d’usos turístics
• Foment de l’agroturisme enfront del turisme rural• Pla de viabilitat del sector agrari i elaboració d’un
pla de reconversió del sector• Conservació de la superfície agrària útil de les
terres millor dotades per a la producció
? Extensió del turisme cap a les zones rurals, amb substitució del’activitat
? Globalització dels mercats agrícoles? Pèrdua de valor de la denominació d’origen del Formatge de
Maó? Caiguda del preu de la llet? Abandó de l’activitat agroramadera? Climatologia
AMENACES
• Foment de l’agricultura ecològica• Millora genètica de la raça• Generació d’informació estadística sobre el
sector• Suport a la diversificació de rendes agràries• Foment del cooperativisme sostingut sobre
l’alt grau d’associacionisme
• Millora de la definició dels criteris per obtenir elcertificat de DO. Seguiment i control de laqualitat
• Major esforç de comercialització de la imatge dequalitat
• Formació contínua dels agricultors, especialment,joves agricultors
? Procés de recuperació de races autòctones posada en marxa enl’actualitat
? Utilització de mitjans de producció ecològics? Millores en la gestió de les explotacions? Majors cotes d’associacionisme? Nova política de desenvolupament rural i política agroambiental
de la UE? Xarxa de jaciments arqueològics localitzats a les explotacions
agràries com a font de diversificació de rendes
OPORTUNITATS
14
El sector agrícola s’ha desenvolupat a l’empara de les necessitats de
l’activitat ramadera. L’escassa transformació que ha experimentat es
reflecteix en el manteniment d’una relació constant entre la superfície de
regadiu i de secà i en un patró d’especialització per productes concentrat
en aquells dirigits a l’alimentació del bestiar, conreus farratgers i
palles. La resta de productes té escàs pes en el conjunt de la producció, a
excepció dels productes hortícoles i els tubercles, que suposen un
important complement per a les explotacions agrícoles a pesar de la seva
escassa implantació com a conreu únic.
Taller del medi agrari de Menorca. 25 de maig de 2001
Els nivells de rendibilitat mitjana de les explotacions supera els 12.621,25
€ segons les dades recollides per l’Institut Menorquí d’Estudis, la qual
cosa situa aquesta activitat, en termes mitjans, en uns nivells de
rendibilitat superiors a la mitjana espanyola. Aquesta situació no garanteix,
no obstant això, la supervivència del sector, sobre el qual és necessari
que es continuï actuant a través de la millora en la dotació
d’infraestructures i serveis en el medi rural que permeti incrementar els
L’agricultura estàespecialitzada en
la producciód’entrades per a
la ramaderia ambnivells de
rendibilitatsuperiors a la
mitjana
15
nivells de productivitat i, paral·lelament, els de rendibilitat.
El subsector ramader menorquí està dedicat de forma majoritària a la
producció de lactis destinats a la producció de formatge. Malgrat això,
durant els darrers anys s’ha produï t un significatiu avanç de l’orientació de
les explotacions cap a la producció càrnia a causa, en part, dels menors
requeriments en termes de costs de producció i a causa del gradual
descens dels preus per litre de llet pagats als petits productors.
En general, les explotacions ramaderes menorquines superen
lleugerament el llindar mínim de rendibilitat (20 animals per explotació).
No obstant això, una xifra mitjana de 27 animals per lloc revela que una
part important de les finques ramaderes passa per serioses dificultats per
tirar endavant a través de la dedicació exclusiva agrària, per la qual cosa
són susceptibles de ser abandonades o necessiten desenvolupar activitats
complementàries que permetin augmentar la renda obtinguda a través de
l’activitat principal.
Aquesta circumstància de debilitat d’una proporció important de les
explotacions ramaderes menorquines no és un tret nou. En els deu
darrers anys aquest sector ha sofert una crisi estructural que s’ha pal·liat
mitjançant l’adopció d’accions i mesures per millorar les condicions de
vida en el medi rural, com ara la dotació de millors serveis a la població
rural i la millora dels equipaments de llum i telèfon a les cases. No obstant
això, de vegades aquestes millores no semblen ser suficients per vincular
la població jove al camp a causa dels atractius que ofereixen sectors
d’activitat vinculats al turisme, desenvolupats a les zones costaneres
pròximes, a pesar que moltes vegades són feines pitjor retribuï des i en
condicions laborals més desfavorables que les tasques que es realitzen al
camp. Així, l’escassetat de mà d’obra a Menorca es presenta com un dels
principals problemes per al manteniment de l’activitat a llarg termini, a la
qual s’uneix un limitat nivell de formació reglada.
La situació de la comercialització de la producció ramadera es caracteritza
El sector ramaderes dedica
principalment ala producció de
llet i els seusderivats, amb
nivells derendibilitat
propers al llindarmínim
Lacomercialitzacióestà concentradafonamentalment
en dues empreses
16
per una situació de monopoli d’oferta, en què l’empresa multinacional Kraft
absorbeix més del 60% de la producció làctia, COINGA adquireix el 30%
restant i la producció artesana tot just arriba al 10%. La destinació
d’aquesta producció làctia és la fabricació de formatge de la marca El
Caserío en el primer dels casos i de formatge de Maó en la resta.
17
A partir del que s’ha assenyalat, es va demanar als membres de tots els
grups de treball que analitzassin i discutissin dues llistes: una que incloï a
els elements positius del sector agrari i una altra en què es van concretar
les debilitats. Després d’un llarg debat en cada un dels grups, i
posteriorment de forma conjunta, es va aconseguir un consens sobre els
elements que condicionen i afavoreixen el desenvolupament del sector
agrari.
A. ELEMENTS NEGATIUS
1. Increment dels costs detransport per doble insularitat
2. Sobreexplotació dels recursoshídrics
3. Escassetat de mà d’obra4. Baixa diversitat de la producció
agrària5. Alts preus de la terra6. Preus baixos i decreixents de la
producció làctia7. Concentració de la demanda
en el sector lacti (kraft,COINGA)
8. Envelliment de la població rural9. Abandó de l’activitat agrària10. Increment de les àrees regades
per sobre de la disponibilitat derecursos
11.Urbanització de les àreesagrícoles
12.Desaparició de la cultura rural13.Tendència decreixent de les
subvencions agrícoles14.Escàs cooperativisme i
associacionisme15.Falta de formació professional
per a la diversificació16.Falta de diversificació de
polítiques de comercialització
B. ELEMENTS POSITIUS
1. Paisatge agrari de gran valorecològic i cultural
2. Tradició agrícola consolidada3. Bona imatge de marca de les
produccions làcties locals i lesdenominacions d’origen
4. Predomini de ramaderiasemiestabulada
5. Alt grau de mecanització i alt nivelltecnològic poc rendibilitzat
6. Adequada grandària de lesexplotacions
7. Ric patrimoni genètic de racesautòctones
8. Creixent demanda turística deproductes locals de qualitat
9. Creixent valoració del paisatgerural com a recurs ambiental iturístic
10.Creixent importància del’agricultura ecològica
11.Fonts de finançament per aprogrames agroambientals
12.Alt valor patrimonial del’arquitectura rural
13.Trama de camins rurals amb un altatractiu turístic
14.Voluntat dels protagonistes delsector de tirar endavant
15.Conservació del paisatge agrari
18
Taller del medi agrari de Menorca. 25 de maig de 2001
19
3. Estratègies d’actuació
A partir de la concreció d’un diagnòstic i després de consensuar una llista
de potencialitats i debilitats del sector agrari, es van sotmetre a la
discussió dels grups de treball les polítiques a aplicar, tant des de les
administracions públiques com des de les instàncies privades.
El sector agroramader és clau en la configuració territorial de l’illa, en la
conservació dels valors ecològics, culturals, arqueològics i en la
comprensió de l’estructura social característica de la població
menorquina.
Aquesta importància és encara major en la mesura en què la seva
vinculació amb el sector industrial agroalimentari és fonamental per al
desenvolupament econòmic de l’illa, de manera que crea un entramat
d’activitats generadores d’ocupació que sostenen una economia
diversificada.
El sector primari menorquí ha experimentat durant la darrera dècada un
important procés d’adaptació destinat a introduir millores a les
explotacions, fonamentalment pel que fa a la seva grandària, el grau de
mecanització i la introducció de mesures higienicosanitàries. La
conseqüència d’aquest esforç s’ha traduï t en la important millora de la
qualitat i la productivitat del sector, sobretot si el comparam amb el
conjunt de Balears.
No obstant això, aquest esforç no es pot considerar suficient a causa, en
gran part, del llast que suposa la doble insularitat i que es reflecteix en
l’estructura de costs i d’ingressos que han d’afrontar els ramaders: en el
cost dels pinsos i farratges que han de ser transportats des de la
Península per completar l’alimentació del bestiar, la cria del qual es
realitza en règim de semiestabulació, i el menor preu que reben els
ramaders per litre de llet per part de les empreses productores de
formatge, principal destinació de la producció làctia menorquina.
Els reptes delsector agrarimenorquí se
centren aaugmentar la
productivitat irendibilitat
20
Malgrat tot, les condicions en què es troba el sector, a causa
fonamentalment d’una tradició ramadera molt consolidada i una
estructura agrària que es troba potencialment preparada per aconseguir
majors nivells d’eficàcia, fan que el sector sigui susceptible d’afrontar un
procés ordenat de reconversió, basat, principalment, en la
professionalització de les explotacions agroramaderes que en aquests
moments presenten majors dificultats per sobreviure i en la diversificació
de les rendes generades en el medi rural amb activitats de turisme
sempre que es garanteixi la permanència de l’activitat agrària. Resulta
fonamental que s’eviti la desaparició espontània de les explotacions
menys rendibles i que aquesta tendència sigui substituï da per un pla
de reconversió del sector cogestionat pels agricultors implicats i el
sector públic.
El sector primari menorquí afronta de forma contemporània la forta
pressió que exerceixen el turisme i la construcció en termes de carestia i
encariment de la mà d'obra agrària. En aquest camp, les limitacions que
estableix la legislació recent sobre ordenació del territori, com també la
possibilitat, encara no plenament desenvolupada, de diversificació de
rendes mitjançant l’agroturisme, poden convertir-se en aliats del sector
agrari.
No obstant això, s’han de defugir els plantejaments que deixen descansar
en el turisme la supervivència del sector primari i s’ha d’actuar de forma
directa sobre els elements que avui en dia ofeguen la competitivitat
d’aquest sector.
Les principals àrees d’actuació són les següents:
• Millora en les condicions de vida en el medi rural, mitjançant la dotació
d’un nivell adequat de serveis, equipaments i infraestructures.
• Millora en les condicions higienicosanitàries de les explotacions
ramaderes.
Per això s’had’actuar en elfoment de la
diversificació de lesactivitats, la
formació,l’assessorament i el
fomentd’estructuresassociatives
actives, estructuratsmitjançant un pla
de sostenibilitat delmedi rural
21
• Formació contínua per a joves agricultors.
• Millora dels fluxos d’informació.
• Incorporació de noves tecnologies de producció.
• Millora de la raça i incorporació de races autòctones destinades a la
diversificació orientada a la producció càrnia.
• Potenciació de la qualitat de la denominació d’origen Formatge de
Maó.
• Millorar la comercialització del producte menorquí.
• Vinculació d’una part important dels ajuts al manteniment de l’activitat,
fins i tot de forma que siguin compatibles amb aquells que siguin
destinats al desenvolupament d’activitats turístiques dins les
explotacions.
• Foment de l’agricultura ecològica.
• Aprofitament de la gran riquesa paleontològica que està distribuï da
dins els llocs de cap a cap de l’illa.
• Generació d’informació estadística que permeti conèixer la situació del
sector a fi de poder prendre les mesures necessàries per mantenir-lo.
Aquest plantejament s’ha de canalitzar a través de dos instruments: el
mateix Pla territorial insular i un pla de sostenibilitat del medi rural, els
continguts dels quals s’exposen a continuació.
•• Pla de sostenibilitat del medi rural
Les accions proposades se centren en la creació d’una oficina de
suport a la modernització de les explotacions agràries, el principal
paper de la qual seria assessorar els agricultors en matèria
d’introducció de noves tecnologies, fonts de diversificació de rendes,
vies de comercialització, foment de l’associacionisme, oferta i demanda
de mà d’obra. Centralitzaria, al seu torn, les tasques d’elaboració
d’estadístiques del sector, i també l’elaboració del Pla d’ordenació i
reconversió del sector agroramader.
S’hi integrarien les accions destinades a fomentar la introducció de
22
sistemes de producció ecològics en el marc dels ajuts destinats a
aquest fi per la PAC, com el foment de l’extensió i la introducció de
races autòctones, i la conservació de les estructures agràries també en
el mateix marc, com ara la conservació de camins rurals, patrimoni
arquitectònic, reconstrucció de la paret seca i millora dels equipaments
a les zones rurals.
•• Pla territorial insular
• Millora dels equipaments i les infraestructures a les àrees
rurals.
• Definició de zones agràries d’especial interès.
• Afavorir l’ús turístic en el medi rural sense activitat agrària.
• Definició de normes de preservació del domini públic.
• Generació d’un sistema d’informació geogràfica de l’illa de
Menorca.
• Desenvolupament dels mecanismes de control necessaris
sobre l’edificació il·legal a les ANEI i al sòl rústic segons la
recent modificació de les directrius d’ordenació del territori.
• Millora de les infraestructures portuàries destinades a la
descàrrega de matèries primeres del sector agrícola.
Després de la llarga discussió a què es van sotmetre el conjunt de les
propostes anteriors, procés en què es van afegir algunes actuacions
noves, es va proposar a tots els representants del medi agrari assistents
que puntuassin per ordre de prioritat les actuacions. El resultat del tauler
d’accions ordenades per prioritats plantejat que es deriva de la matriu
DAFO elaborada es reflecteix a la fotografia següent:
Es tracta demesures que han
d’anaracompanyades
d’esforços enordenació territorial
que afavoreixin latransformació
agrària
23
Els resultats obtinguts posen de manifest una confiança per part del
sector en la seva capacitat competitiva i en la necessitat de posar en
marxa accions en el sector que superin les restriccions amb què avui
s’encaren.
Les accions ordenades per prioritat són:
1. Definició d’un pla de comercialització.
2. Millora d’infraestructures i equipaments rurals.
3. Reutilització d’aigües residuals per a regadius.
4. Diversificació de la producció agrària.
5. Foment del cooperativisme actiu.
6. Suport a la denominació d’origen.
7. Creació d’una marca insular de productes ecològics.
8. Millora de les instal·lacions portuàries.
9. Millora de les races autòctones.
10.Foment de l’agricultura ecològica.
24
A partir d’aquesta llista de prioritats i partint dels continguts previs del Pla
de competitivitat s’ha aprofundit en el contingut i s’han dotat de
pressupost les principals accions. L’objectiu és que s’integrin en els
pressuposts del Consell Insular i del Govern de les Illes Balears per a
l’exercici de l’any 2002, de manera que es passi a la fase d’aplicació
real del Pla.
25
DEFINICIÓ D’UN PLA DE COMERCIALITZACIÓ
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
La concentració de la demanda lletera en dos grans operadors (COINGA i Kraft
adquireixen el 90% de la producció làctia) situa en una posició de gran debilitat el
conjunt del sector productiu en qualsevol negociació. Al mateix temps, aquesta
situació incrementa notablement la vulnerabilitat del sector agrari menorquí enfront
de potencials canvis en l’estratègia dels grups esmentats.
Per això resulta fonamental, per assegurar la sostenibilitat econòmica del model
productiu menorquí, diversificar la demanda de productes lactis i eliminar així la
concentració de les vendes.
DESCRIPCIÓ
El programa inclourà accions diverses en cada una de les estratègies següents:
Promoció de la producció agrària menorquina
El programa s’haurà de dirigir en primer lloc a la coordinació de totes les mesures
actualment existents per a la promoció dels productes agrícoles i ramaders de l’illa,
d’acord amb l’objectiu global de diferenciar la producció menorquina de la resta de la
balear. Així mateix, haurà de ser un instrument per incrementar els recursos globals
destinats a la promoció de les produccions agrícoles.
Recerca de nous canals de comercialització
La demostrada insuficiència dels actuals canals de distribució de la producció
agrària menorquina obliga els agents implicats a aprofitar altres canals alternatius.
Entre ells es realitzarà un esforç per aprofitar l’enorme potencial que suposa la gran
afluència de turistes a les Illes mitjançant la promoció i venda directa dins els
complexos hotelers i turístics de l’illa.
Així mateix, es realitzarà una tasca de promoció als hotels i establiments de
restauració de l’illa a fi d’aconseguir individualitzar en les seves ofertes
1
26
gastronòmiques la producció agrària local.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Tres anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de MenorcaPIME Menorca
Associacions agràries i cooperatives Sindicats Empreses hoteleres i de restauració Comerços
PRESSUPOST
180.303,63 €
27
MILLORA D’INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTSRURALS
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
A l’hora de considerar el paper d’equipaments i infraestructures cal tenir present que
hi ha tres dimensions implicades: la dimensió social, perquè s’han de satisfer les
necessitats de la població, procurant benestar i contribuint a la qualitat de vida; la
dimensió econòmica, ja que, com a branca d’activitat, involucra agents i empreses
privades; i una dimensió política, no sols per les competències reguladores, sinó per
l’assumpció directa de la provisió de molts de serveis per part del sector públic.
En aquest sentit s’ha de tenir present que la implementació de qualsevol política
relacionada amb la competitivitat del medi rural ha de partir de la premissa que és
imprescindible apropar la dotació d’infraestructures i equipaments de la població
agrària als nivells de la població urbana.
DESCRIPCIÓ
La gran varietat d’instal·lacions i serveis englobats sota l’epígraf equipaments fa
necessari resumir les necessitats de millora en els següents punts, extrets del
corresponent epígraf del Pla territorial parcial:
Dotació de centres d’ensenyament secundari no obligatori que ofereixin
ensenyament de batxillerat i formació professional en el SE insular.
Millora de l’accessibilitat als serveis d’atenció sanitària primària a la costa
central nord, a l’extrem sud-occidental i en una franja a la part sud sobre el límit
municipal entre Alaior i Maó.
Millora de determinades instal·lacions actuals de residències d’ancians i
creació de nous serveis geriàtrics.
Increment de la dotació de centres culturals i biblioteques a les zones rurals
de l’illa.
2
28
TERMINI D’EXECUCIÓ
Cinc anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
Ajuntaments
PRESSUPOST
1.803.036,31 €
29
REUTILITZACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS PER A REGADIUS
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
El canvi en el paradigma de la política hidràulica a escala internacional, nacional i
regional ha empès tots els agents implicats a modificar la tradicional estratègia
d’increment de l’oferta per mesures destinades a implementar polítiques d’estalvi i
gestió de l’oferta que redueixin al mínim la detracció global d’aigua dels ecosistemes
naturals.
Els usos agrícoles són els més directament relacionats amb la necessitat de reduir
els consums hídrics, ja que són els que consumeixen un percentatge major d’aigua,
incloent-hi els vinculats al turisme. Tot això, unit a la creixent escassetat de recursos
hídrics en un àmbit de clima mediterrani com l’illa de Menorca, determina que sigui
imprescindible incrementar l’oferta de recurs hídrics mitjançant l’aprofitament dels
creixents efluents de les estacions depuradores.
DESCRIPCIÓ
L’actuació és coherent amb els continguts del recentment aprovat Pla hidrològic de
les Illes Balears, que proposa la reutilització del 95% del cabal tractat a les principals
EDAR amb una destinació majoritària de regatge agrícola (60%), mentre que la
resta de percentatge es dedicarà al regatge de zones verdes i camps.
L’actuació se centrarà en la construcció de les xarxes i infraestructures necessàries
(o, si escau, en l’adaptació de les existents) perquè els efluents de les EDAR puguin
ser utilitzats pels regants.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Cinc anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
Comunitats de regants
3
30
IBASAN
PRESSUPOST
3.005.060,52 €
31
DIVERSIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
El sector agrari de Menorca està fortament especialitzat en la producció làctia, de
manera que més del 77% de la superfície sembrada està ocupada per conreus
farratgers, percentatge a què es podrien afegir les pastures naturals. Únicament els
cereals de gra tenen una presència significativa en el sector agrari menorquí
(suposen el 17% de la superfície conreada).
De fet, des d’una perspectiva econòmica i territorial, el sector que funciona com a
motor de l’economia agrària insular és el de la ramaderia bovina, de manera que la
pràctica totalitat de les explotacions agràries està vinculada a la producció làctia.
La falta de diversificació de la producció agrària introdueix greus riscs per al futur
agrari menorquí, ja que qualsevol crisi o simples caigudes de preus en el sector
lleter afectarà greument l’economia de l’illa.
DESCRIPCIÓ
Es tracta d’implementar mesures de foment de produccions alternatives a la lletera
mitjançant les següents línies d’actuació:
Promoció de les possibilitats d’altres produccions alternatives
Els usos del sòl de qualsevol espai agrari són el resultat de complexos processos
d’adaptació entre les potencialitats del medi i les dinàmiques socials i econòmiques.
Des d’aquesta perspectiva, els aprofitaments agraris s’haurien d’anar modificant a
mesura que es transformen les demandes de la població, la qual cosa no és sempre
certa ja que, en els àmbits rurals, hi ha fortes resistències al canvi dels usos
tradicionals. A això s’hi afegeix en l’actualitat el marc d’ajuts comunitaris que
assegura uns ingressos mínims als titulars de les explotacions i dificulta l’adopció de
qualsevol alternativa de producció que impliqui un cert nivell de risc.
Per això, una de les tasques bàsiques per aconseguir diversificar, encara que
4
32
només sigui en una petita part, la base productiva del sector agrari menorquí és
realitzar una intensa feina d’extensió agrària que permeti sensibilitzar els titulars dels
llocs de la necessitat i de les possibilitats d’altres tipus de produccions.
Definició de línies d’ajut concretes per a la diversificació i innovacióagrària
Es tracta de definir uns ajuts econòmics, en forma de subvenció, destinats al
sosteniment i a la millora de les activitats agràries mitjançant l’increment en la
qualitat de les produccions, la diversificació d’activitats i fonts d’ingressos i la
preservació de l’entorn.
Podran ser subvencionats aquells projectes destinats a la diversificació i innovació
productiva, com ara recuperació d’antics conreus abandonats, potenciació del sector
hortofructícola, conreu de flors i plantes aromàtiques, aprofitaments micològics i
cinegètics, i tot tipus d’activitats que, sense que suposin un increment de les
produccions excedentàries, presentin un marcat caràcter innovador o diversificador.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Tres anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
Oficines d’extensió agrària
PRESSUPOST
Se subvencionarà un 20% de les inversions immobles i un 45% per a la
resta de les inversions, i es fixarà un pressupost inicial de 450.759,08 €
anuals.
33
FOMENT DEL COOPERATIVISME ACTIU
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
La falta d’associacionisme dels productors agraris és una de les majors debilitats del
conjunt del sector primari, ja que introdueix notables ineficiències en el seu
funcionament sobretot en l’àmbit insular com el que ens ocupa. Així, els productors
tenen menor capacitat de negociació enfront de qualsevol dels agents econòmics
implicats i no és possible utilitzar les economies d’escala en les tasques i els
processos que impliquen potencialment més d’un productor (maquinària, assistència
tècnica, comercialització).
DESCRIPCIÓ
La proposta és fomentar la constitució de cooperatives de primer i segon ordre que
introdueixin una major diversificació en l’estructura productiva del sector agrari
menorquí i que permetin dotar-lo de major competitivitat.
Les mesures es dirigiran tant al foment de les cooperatives ja existents com a la
realització d’estudis de viabilitat per a la constitució de noves entitats en aquells
sectors que es consideri imprescindible.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Tres anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
Sindicats agraris
PRESSUPOST
90.151,82 €
5
34
SUPORT A LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN FORMATGE DE MAÓ
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
La globalització dels mercats agropecuaris exigeix que els paï sos industrialitzats
incrementin la qualitat i diferenciï n les seves produccions agrícoles i ramaderes a fi
de poder competir amb els menors preus de les produccions genèriques dels paï sos
amb menors costs laborals.
La creació d’entitats encarregades de promocionar determinades produccions alhora
que s’ocupen de regular la qualitat de les produccions ha estat una estratègia amb
una llarga tradició que ha obtingut, en general, molt bons resultats.
DESCRIPCIÓ
La tradició de la denominació d’origen Formatge de Maó (l’aprovació inicial de la
qual data de 1980) i l’increment registrat en les vendes des de llavors és un
indicador de la necessitat de continuar donant suport al Consell Regulador en tot
allò que es refereix a promoció, millores en la comercialització i control de qualitat.
Així mateix, s’ha de continuar fomentant la incorporació d’un nombre més gran de
productors a la denominació d’origen mitjançant mecanismes de promoció
econòmica que facin més atractiu el pas.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Dos anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
Sindicats agraris
PRESSUPOST
60.101,21 €
6
35
CREACIÓ D’UNA MARCA INSULAR DE PRODUCTESECOLÒGICS
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
Els productes agraris ecològics són una veta de mercat insuficientment explotada
que hauria de ser aprofitada pels productors menorquins. Al mateix temps,
l’increment d’aquestes produccions s’ha convertit en una creixent necessitat dins un
àmbit com el menorquí, declarat en conjunt Reserva de la Biosfera per la UNESCO.
DESCRIPCIÓ
La creació d’una marca menorquina de productes ecològics implicarà les accions
següents:
Creació d’un organisme regulador
La creació d’una marca específica ha d’anar acompanyada ineludiblement de la
definició d’una entitat que reguli les condicions que els productors han de seguir per
poder comercialitzar les seves collites o produccions amb el seu segell. Aquesta
entitat tindrà un funcionament i una estructura semblant als actuals consells
reguladors de les denominacions d’origen.
Promoció de la marca i incorporació d’altres sectors
Es pretén estendre la marca ecològica fonamentalment als productes agraris i, en
particular, a la producció càrnia i els seus derivats en règim d’explotació extensiva
procedent de races autòctones, incloent-hi el control de l’origen de les matèries
primeres utilitzades en l’elaboració de productes insulars representatius.
La marca ecològica menorquina es concep no sols com un segell per a les
produccions agrícoles i ramaderes sinó que ha de servir també per a la incorporació
de produccions artesanes que serveixin per potenciar les indústries tradicionals
(tèxtils, fusteres, pesqueres) del sector agrari insular.
TERMINI D’EXECUCIÓ
7
36
Dos anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de Menorca
PRESSUPOST
150.253,03 €
37
MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS PORTUÀRIES
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
L’estructura de costs del sector primari és fonamental per a l’establiment de
posicions competitives en un mercat globalitzat. Les mesures destinades a la
reducció dels costs de producció són fonamentals per a la millora d’aquestes
posicions del sector ramader menorquí.
La millora de les infraestructures portuàries en el procés de desembarcament de
fertilitzants i pinsos per al bestiar suposa una reducció del cost de les principals
entrades del sector.
DESCRIPCIÓ
Es donarà prioritat a la construcció de totes aquelles infraestructures relacionades
amb la càrrega i la descàrrega de productes agrícoles als llocs de l’illa, de manera
que s’agilitin totes les tasques relacionades amb el transport de mercaderies
agràries.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Cinc anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de MenorcaOrganisme autònom de ports de l’Estat
PRESSUPOST
8
38
MILLORA DE LES RACES AUCTÒCTONES
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
L’objectiu d’incrementar la productivitat de les explotacions lleteres ha provocat en
els darrers anys la substitució de les races bovines autòctones per altres amb major
producció per cap. Així, en les darreres dècades s’ha passat d’un domini de llocs
amb vaca menorquina autòctona a una situació en què predomina la raça frisona.
Tal com es deia abans, una de les estratègies bàsiques de desenvolupament rural
als paï sos amb majors rendes ha de ser diferenciar les seves produccions
incrementant la qualitat i distingint-les de les que es realitzen en el conjunt dels
espais rurals mundials. Les races autòctones exerceixen un paper important en
aquesta estratègia perquè es tracta d’un patrimoni únic que permet introduir un
element diferenciador en la producció lletera que pot justificar increments en el preu.
D’altra banda, des d’una perspectiva estrictament ambiental, la conservació del
patrimoni genètic de la cabanya ramadera ha de ser un objectiu bàsic de les
administracions públiques per preservar la biodiversitat.
DESCRIPCIÓ
L’adaptació de les races ramaderes autòctones a les condicions ambientals locals i
el seu caràcter indissociable del paisatge rural determinen que hagin de ser
protegides i fomentades.
Per això es preveu definir una prima per cada boví autòcton que es criï . Per fer-ho,
es redactarà un contracte entre l’Administració i el beneficiari de la prima en què
aquest darrer es compromet a sotmetre’s al control dels programes de gestió tècnica
dirigits al manteniment i la millora de la raça instaurats per l’Administració pública.
TERMINI D’EXECUCIÓ
Cinc anys
AGENTS IMPLICATS
9
39
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de MenorcaSindicats agraris
PRESSUPOST
La prima se situaria entre els 240,40 € i els 300,51 € per animal i any, la
qual cosa situaria el conjunt de la mesura entre els 120.202,42 € i els
300.506,05 € anuals.
40
FOMENT DE L’AGRICULTURA I LA RAMADERIAECOLÒGICA
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
El foment de la producció ecològica s’emmarca dins l’objectiu global de
desenvolupament sostenible que comparteix gran part dels agents socials de l’illa de
Menorca. Es tracta d’un tipus de producció els objectius de la qual s’emmarquen en
la reorientació de la PAC en la mesura en què suposa una utilització menys
intensiva de la terra, implica un menor consum d’entrades agràries i permet per tant
incrementar la protecció global del medi ambient i mantenir els espais rurals.
Des d’una perspectiva econòmica, hi ha encara en l’actualitat una important
demanda de productes ecològics en el si de la Unió Europea, element que pot
permetre incrementar els preus de venda i assegurar, ara per ara, la sortida de la
totalitat de la producció.
DESCRIPCIÓ
Es definirà un contracte amb una durada mínima de cinc anys, al qual es podran
acollir els agricultors i ramaders, que establirà les condicions mínimes que hauran
de complir d’acord amb el que estableix la normativa comunitària, nacional i balear
sobre producció ecològica.
L’Administració compensarà els productors amb una prima calculada per la prevista
minva de la producció en cada un dels conreus i produccions ramaderes.
10
41
TERMINI D’EXECUCIÓ
Cinc anys
AGENTS IMPLICATS
Govern de les Illes BalearsConsell Insular de MenorcaSindicats agraris
PRESSUPOST
La prima se situaria entorn dels 180,30 €/ha en els conreus de cereal, els
540,91 €/ha en els conreus hortícoles i entre 120,20 € i 180,30 €/cap de boví.
El pressupost aproximat se situaria entorn dels 180.303,63 € i els 240.404,84
€.
42
TAULA RESUMPROPOSTA PRESSUPOST
1. Definició d’un pla de comercialització 180.303,63 €2. Millora d’infraestructures i equipaments rurals 1.803.036,31 €3. Reutilització d’aigües residuals per a regadius 3.005.060,52 €4. Diversificació de la producció agrària 450.759,08 €5. Foment del cooperativisme actiu 90.151,82 €6. Suport a la denominació d’origen 60.101,21 €7. Creació d’una marca insular de productes ecològics 150.253,03 €8. Millora de les instal·lacions portuàries9. Millora de les races autòctones 300.506,05 €10. Foment de l’agricultura ecològica 210.354,24 €TOTAL 6.250.525,89 €
