ESTRUCTURA SOCIAL

1

T7 Desigualtats d'ètnia en educació

Índex

2

1. Introducció 2. Migracions 3. Models de tractament de la diversitat cultural 4. Educació i diversitat cultural 5. Polítiques educatives contra la desigualtat

Síntesi Bibliografia

Tractem ací de la relació entre la immigració, l’escola, i la diversitat cultura.

La immigració es un procés que avui en dia esta molt lligat a la globalització de les dinàmiques productives i els seus fluxos de capitals, matèries i força de treball.

Un element fonamental en aquest procés es l’Estat-nació que determina el fluxos i l’acollida, els drets i l’acollida,

A més l’estat nació en té una forta influència en el que fa l’escola en tant que transmissora d’una identitat cultural compartida mitjançant el currículum ocult i l’explícit.

4

Introducció

Emigrante inmigración

Migraciones

demografía

economía

cultura

9

Assimilació (Esforç d'adequació de l'immigrant a la

societat receptora homogènia?. Ruptura amb el grup d'origen un igual

en la societat receptora? França)

Integració (Convivència cultural: respecte a les

diferències i senyals d'identitat des de l'adhesió a uns principis comuns.

1) Igualtat vs. Diversitat, 2) redefinició identitat cultural, i

3) diversitat vs. convivència)

Marginació (Factors d'exclusió: arrelament,

habitatge, idioma, cultura, estigma i prejudicis, precarietat laboral i

mobilitat descendent, guetització, segregació educativa i ciutadania 2on

ordre)

Separació (Por a la pèrdua d'homogeneïtat i

identitat, al diferent, a perdre recursos = separació o guetització)

(no manté) (si manté) Manteniment identitat, cultura i llengua

Rela

cion

s

i

nter

grup

als

(fluides)

(escasses / nul·les)

Models de tractament de la diversitat cultural

Educació i diversitat cultural (1)

Històricament l’escola ha segut assimiladora i uniformadora (llenguatge, identitat, valors i pautes de conducta) aculturació en la “cultura verdadera” (penseu per exemple en el col·lectiu gitano).

• segregació per centres/grups, • estereotips, • invisibilitat (exclusió als texts; i quan apareixen = èmfasi de les diferencies;

estereotips esquemàtics i fixos; èmfasis a les característiques negatives; exotisme; auto-presentació positiva del grup majoritari; negació de racisme; carència de veu se'ls representa como a passius i mancants d’opinió i veu pròpia; tasques que pressuposen generalment la presència exclusiva de alumnes del grup majoritari)

• discriminació pel professorat, • currículum ocult • efecte Pigmalió

Educació i diversitat cultural (2)

L’educació intercultural es constitueix com a resposta pedagògica front al fenomen

de la diversitat cultural. No existeixen receptes universals (n’hi ha molta variabilitat) i, a més, el seu èxit depèn pot ser més de factors socials i polítics que de l’educació.

A més a més la qüestió ètnica sol associar-se a la de classe, per tant es tracta d’un

problema de pedagogia (tractem en xiquets) social (fills de treballadors) i polític (immigrants).

Educació i diversitat cultural (3) Tres aproximacions: Igualtat d’oportunitats o redistribució: integració a una escola comú, sent la

promoció de la identitat secundari front la igualtat d’oportunitats (insensibilitat, establiment de quotes,...) "Afrontar les desigualtats estructurals, compensant en l'àmbit educatiu amb mesures de reforç educatiu o d'adaptació curricular" (car. Asimiliacionista) Diversitat cultural o reconeixement: l’escola espai per el desenvolupament i

expressió de les diferents identitats culturals que la composen ja que la confiança i seguretat requereixen l'empara de la seua cultura (quotes = institucionalització com a minories; absència de quotes te el perill de fer guetos). Falten estratègies de compensació en ignorar desigualtat social. Igualtat i diversitat: enfocament socioafectiu ja que no és possible el

desenvolupament d’una identitat cultural minoritària des d’una posició subordinada, i no es possible la igualtat d’oportunitats sense respectar i valorar la diferència.

Educació i diversitat cultural (4) Les aproximacions anteriors han produït tres models:

L’educació intercultural com a compensació del handicap sociocultural (discriminació positiva i valor terapèutic, diversificació curricular, de reforç educatiu, adaptacions curriculars, programes d'educació compensatòria, aules flexibles, aules d'acollida) el que provoca be rebuig dels arrels culturals o resistència conflictiva L’educació intercultural com a recreació d’estereotips en activitats

desconnectades del currículum (festives, folklòriques o reivindicatives) que si bé poden tenir efectes positius en els alumnes estrangers, fomenta estereotips i interpretacions de la cultura més tradicionals (el progrés és a Europa). La visió dels mals del tercer món fomenten el paternalisme legitimador i visió del progrés com acumulació de bens materials.

L’educació intercultural com a eix transversal present als projectes curriculars i programacions per cultivar actituds interculturals positives, millorar l’auto concepte, potenciar la convivència intercultural i millorar la igualtat d’oportunitats.

Conclusions (1) Desigualtats, han passat per diferents fases: Exclusió

Segregació

Assimilació (i igualitarisme)

I s’han articulat en diferències per raó de:

Classe (sistema capitalista) + perjudicats: classe treballadora

Gènere (sistema patriarcal) perjudicats: les dones

Ètnia (etnocentrisme) perjudicats: minories ètniques

Visió tècnica: Què es pot fer per superar-la (anàlisis del mecanismes reals que operen i dels efectes de les polítiques)

Visió ètica: Que s’ha de fer per superar-la (posicionament normatiu que supera l'àmbit de l’educació). 21

25

Dos tipus de factors poden ajudar-nos a entendre perquè de les tres desigualtats

estudiades (classe, gènere i ètnia) és la de gènere la que més s’ha millorat, seguidament la de classe (la que més temps i esforços ha rebut), i final i escassament l’ètnica:

Desigualtats econòmiques entre famílies: irrellevants per al gènere,

importants per la classe, molt importants en l’ètnica. Distàncies culturals (respecte a la cultura escolar): menys important al gènere

(les diferències son de rol i no de cultura), més important a la classe (subcultures) i l’ètnia (altres cultures).

Conclusions (2)

Bibliografía & webs 28

Martínez Morales, I. y J. Ramírez Rangel, V. Diversidad cultural y educación. En Beltrán, J. y Hernàndez, F.J. (coords.) Sociología de la educación, McGraw-Hill, Madrid. Pág. 185-206 (Cap. 8)

Merino, R.; Sala, G. y Troiano, H. (2003) Desigualdades de clase, género y étnia en educación. En Fernández Palomares, F. (coord.) Sociología de la educación. Pearson, Madrid. Pág. 357-384 (Cap. XIII)