DESIGUALTATS CULTURALS I INCLUSIÓ SOCIAL

Antonio Ariño Universtat de València

Interès per un tema rellevant

Plantejament encertat i innovador (innovació sociocultural)

Argument: Estat de la qüestio; marc de referència; organització i distribució de la cultura; nous fenòmens: fragmentació socio-cultural; micro-clusters locals per la inclusió; apologia per la innovació sociocultural.

Pulcha es paucorum hominum

I. Estat de la qüestió: La dimensió cultural de la desigualtat no apareix als informes sobre exclusió social.

Interès creixent per la desigualtat digital

El silenci sobre les desigualtats culturals: evolució de polítiques

les desigualtats culturals han tingut escassa importància(acadèmica) i mai han constituït un programa explícit de l’acció de govern. Cultura: bé o recurs.

La polìtica del reconeixement en el marc de l’Estat de les Autonomies. Cultura: modus de ser (identitat).

Dimensió econòmica i SDM**SDM: síndrome de diferenciació marginal

II. Marc de referència

Concepte de culturaConcepte de democratització cultural

II.1 Les dimensions de la cultura: recurs, regla, camp, producció de sentit i identitat.

Recurs, capital. La distribució es important. Magrat tot, és un bé singular: no excloent. Els comunals.

Sistema de regles, dimensió normativa. Complexitat i diversitat normativa.

Camp de relació i de lluita. Marc de produccio de sentit i de la

identitat. Per tant, participació i inclusió cultural no

son exclusivament qüestions de distribució de bens o serveis discrets.

II.2. La democratització: Insuficiència, fracàs i retòrica

1978. Creació del Ministeri, primera enquesta de demanda cultural

Persitència de desigualtats en la participació cultural (accés).

Fracás escolar (competències).Peculiaritats de la transicio letrada-

audiovisual – digital (Canvi de paradgima: mobilitat i conectivitat permanent).

Què hem d’entendre per democratització cultural?

Para Olivier Donnat, cal diferenciar quatre escenaris:

  a) efecte d’estructura: creix el volumen de la

població de referència sense canvi en el %; b) intensificació dels pùblics preexistents:

increment de la freqüencia; c) extensió dels pùblics o categories més

representats (>% del mateix perfil); d) modificació dels perfils sociodemogràfics.

Dues condicions i una qüestió

increment del volum de practicants

reducció de les diferencies existents entre categories

Però al modificar el perfil sociodemogràfic, restara inalterat el significat realitzat?

III. Situació actual: organització i distribució

Perspectiva estadística culturalAltres fonts administratives i

estadístiques¿Fonts qualitatives?

MÁS DE 65 AÑOS

PRIMARIOS SIN ACABAR

JUBILADOS Y PENSIONISTAS

56-65 AÑOS

ESTUDIOS PRIMARIOS

TAREAS DOMÉSTICAS

ESTUDIOS SECUNDARIOS

46-55 AÑOS

UNIVERSITARIOS SUPERIORES

UNIVERSITARIOS MEDIOS

ESTUDIANTES

BACHILLERATO18-25 AÑOS

26-35 AÑOS

TRABAJA36-45 AÑOS

HOMBRES

MUJERES

PROFESIONALES Y TECNICOS

ALTA DIRECCION

PROP. Y GERENTES HOSTELERIA

COMERCIANTES

TRAB. AGRICOLAS

TRAB. CUALIF. Y SEMICUALIF.

SERV. PER.

PERS. ADVO.

Rev. Inf. general

Económicas

Técnicas

Motor

Divulgación científica y cultural

Información general

Revistas Deportivas

Cine

Musicales

Otras revistas

Decoración

Salud

Guías Televisión

Moda

Corazón

Cómics y y tebeos

Ciencia ficción

Policiaco

Cuentos, relatos

Libros de viajesNovelaEnsayo

Histórico

Poesía

Libros cocina

Biografías

Prensa deportiva

Prensa económica

PARADOS

Teatro

FP

Otros génerosCUADROS MEDIOS

MAPA DE LECTURAS (Inercia horizontal = 38%, inercia vertical = 27%)

-1,5

0

1,5

-2,5 0

Zarzuela

ÓperaMúsica clásica

Cine Musicales

Flamenco

Música ligeraTerror

DramaHistórico

Cine Otros

Jazz

Dib. Animados

Comedias

Policíacas

Guerra

Rock-popAventuras

ESTUDIANTES

Música folclórica

Documentales

18-25 AÑOS

26-35 AÑOS

36-45 AÑOS

46-55 AÑOS56-65 AÑOS

MÁS DE 65 AÑOS

JUBILADOS Y PENSIONISTAS

PRIMARIOS SIN ACABAR

ESTUDIOS PRIMARIOS

ESTUDIOS SECUNDARIOSHOMBRES

MUJERES

TAREAS DOMÉSTICAS

CUADROS MEDIOS

TRAB. CUALIF. Y SEMICUALIF.

SERV. PER.

PARO

COMERCIANTES

TRABAJAFP

BACHILLER

UNIVER. SUPERIOR

PROFESIONALES Y TECNICOS UNIVER. MEDIOS

ALTA DIRECCIONPERS. ADVO.

PROP. Y GERENTES HOSTELERIA

TRAB. SIN CUALIFICAR

MAPA DE GÉNEROS MUSICALES Y CINEMATOGRÁFICOS (Inercia horizontal = 55%, inercia vertical = 17%)

Factors explicatius

1) Diversitat sexual2) Diferències en l’edat3) Nivell educatiu

“Els mecanismes educatius, que acostumem a considerar relativament igualitaris, permeten la promoció cultural d’una minoria procedent de la classe baixa, però alhora serveixen amb gran eficàcia de mecanisme de legitimació de les posicions privilegiades de la classe alta. (Enquesta Metropolitana de Barcelona, Marina Subirats”Las instituciones educativas funcionan de manera justa si sus clasificaciones finales invierten las clasificaciones iniciales; si da oportunidades reales a todos los que no son “herederos”

-Dues dinàmiques: diferència i desigualtat.

Problema metodològic: invisibilitat i in-cultura

PENSIONISTAS

AGRICULTORES Y JORNALEROS

TVRadio

Toros

AMAS DE CASA

Zarzuela

Conciertos de música clásica

Ópera

Ballet-danza Centro cultural

Galería de arte EMPRESARIOS

Conferencias mesas

redondas Archivos

InternetClubes de jazz

Ordenador

Bibliotecas

PERSONAL DE OFICINA

Restaurantes y cafeterías

ESTUDIANTES

Discotecas

Bares de copas

Disco-pubs

TRABAJADORES NO CUALIFICADOS

Prensa diaria de información general

Conciertos de música actual

Parques de atracciones Espectáculos deportivos

Revistas de otros tipos

IV. Nous fenòmens: ¿fragmentació social?

1) De l’edat a la generació: les cohorts d’edat avançada (societat d´edats)

2) La individualització i l’autonomia personal

3) La nova ciutadania: l’immigració i els enclavaments multiculturals

4) El règim de comunicació digital. Noves desigualtats? Natius i migrants digitals?

30% llars unipersonals

Dilemes de la metacultura

Cultura objectiva i cultura subjectiva. Els problemes d'accés, competències i individualització.

Nous marcs culturals de referència: complexitat

Els marcs generals de significat

ConsumismeMERCAT

IndividualismeXARXES

CosmopolitismeESFERA PÙBLICA

Marcs globals de significat

INDIVIDU

COMUNITAT

GL

OB

AL

LO

CA

L

V. La inclusió cultural: complexitat

No somniar amb el consens, amb la unanimitat. La diversitat es irreductible: un fet, un dret, un valor i pot ser una política. Pluralitat de bens culturals. Negociació i mediació.

La cultura ha desbordat els equipaments culturals. Conectivitat i nomadisme cultural. Eixir del despatx. La oferta activa ha de crear la demanda.

Invisibilitat no es in-cultura i tanmateix els bens culturals tenen una distribució desigual.

Importància del capital simbòlic.Formes d’ inclusió: activa,

associativa, narrativa i participativa.Tot és social i tot és culturalEls micro-clusters locals de la

inclusió: xarxes de proximitat i serveis integrals

El coneixement es global, l’aprenentatge es local

Familia i rel. proxèmiques

Xarxes cíviques i bens comunals

Mercat

Espais i recursos públics

Serveis Integrals

cond

icio

ns

eman

cipa

ció

La comunitat local com a servei (el barri): Recursos i dimensions transversals

Associacionisme

Festa

Espais de Mediació

Laboratoris d’ idees

Apologia de la innovació sociocultural: SOCULAB

Creativitat humana aplicada a la resolució de problemes socials.

Es un procés, comporta canvis normatius, comportamentals i/o organitzacionals i no merament ni primariament tecnològics.

Espais públics: noves idees. Laboratoris. Bancs de temps, Microcrèdits, Wikipedia,

Copyleft

Haga clic en el icono para agregar una imagen

Moltes gràcies

Prácticas culturales y clase ocupacional -detalle central del Análisis de correspondencias-

TRABAJADORES NO CUALIFICADOS

TRABAJADORES CUALIFICADOS

PERSONAL COMERCIAL

Música CD-Cassette

CineVideo

Prensa deportiva

FeriaCirco EMPRESARIOS

AGRARIOS

Lectura de libros

AUTÓNOMOS Tablaos flamencos

Teatro

Museos Monumentos y yacimientos

arqueológicos

Zoos

Espectáculos flamencos

ENCARGADOS Y CAPATACES

PERSONAL DE OFICINA