TEMA 5: SECTOR PRIMARI

ÍNDEX

1. El sector primari

2. L’agricultura

2.1 Els paisatges agraris

2.2 Agricultura de subsistència i de mercat

3. La ramaderia

4. La pesca

5. L’explotació forestal

6. El Sector primari a Espanya i C.Valenciana

1. EL SECTOR PRIMARI

AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ FORESTAL

• El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i laproducció d’aliments i de matèries primeres per a consum humà o per a laindústria.

Valor total de la producció mundial

Agricultura Indústria Serveis

3% 27% 70%

• Actualment es dedica al sector primari un terç de la població mundial, sentmajor aquest percentatge als països subdesenvolupats. El pes econòmic delsector a penes arriba al 5% de la riquesa mundial.

2. L’ AGRICULTURA

L’agricultura està condicionada en cada lloc per molts factors

FACTORS FÍSICS(naturals)

FACTORS HUMANS(derivats de l’acció humana)

• AGRICULTURA: conreu de la terra per a obtenir productes vegetalsdestinats al consum humà o animal i matèries primeres per a la indústria

ELS FACTORS FÍSICSDecisius a les societats poc tecnificades. A lesdesenvolupades els factors físics queden supeditats a latecnologia.

EL CLIMA: Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, detemperatura i d'humitat, per créixer. Les condicions no extremes sónnormalment les més adequades

EL RELLEU: L'agricultura se sol localitzar a les planes, on el terreny ésfavorable per la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de lesmuntanyes, s'hi construeixen bancals o feixes.

EL SÒL: Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i salsminerals determinades.

ELS FACTORS HUMANS

CONDICIONS ECONÒMIQUES i POLÍTIQUES: les condicions de cada paíscondicionen el tipus de cultius i les tècniques.

ASPECTES HISTÒRICS I CULTURALS: la història i tradicions de cada llocInflueixen sobre tots els aspectes humans anteriors..NIVELL TÈCNIC i TECNOLÒGIC: l’ús de tècniques i tecnologies més modernes(màquines, fertilitzants, reg, biotecnologia,...) permeten cultivar noves terresi augmentar els rendiments.

2.1 ELS PAISATGES AGRARIS

les parcel·les

• El paisatge agrari és el paisatge natural modificat pels humans amb lafinalitat d’obtenir productes de la natura, mentre que el paisatge agrícolaes dedicaria estrictament a l’agricultura.

• Els paisatges agraris estan caracteritzats per els sistemes de cultiu

el poblament

Les parcel·les

Una parcel·la és la unitat bàsica de cultiu, un tros de sòl dedicat al cultiu

Segons la grandària

Minifundi: fins 1 ha. en regadiu i 10 ha. en secà

Latifundi: més de 10 ha. en regadiu i més de 100 ha. ensecà

Segons la forma

Regular: forma geomètrica

Irregular: sense cap forma geomètrica definida

Segons els límits

Camps closos o bocage: parcel·les clarament separades

Camps oberts o openfield: parcel·les sense límits clars

Els sistemes de cultiu

Anomenem sistema de cultiu a les tècniques utilitzades pelsagricultors per obtindre productes agrícoles

Segons l’ús de sistemes de reg

Agricultura de regadiu: mètodes artificials de reg

Agricultura de secà: aigua directament de la natura

Segons la varietat d’espècies

Monocultiu: es cultiva una sola espècie

Policultiu: es cultiven diverses espècies

Segons el grau d’aprofitament del sòl

Agricultura intensiva: intenta obtenir el màxim rendiment en el mínim espai possible amb

grans inversions de treball i capital

Agricultura extensiva: utilitza molt de terreny i poca mà d’obra

POLICULTIU AGRICULTURA DE SECÀ AGRICULTURA INTENSIVA

MONOCULTIU AGRICULTURA DE REGADIU AGRICULTURA EXTENSIVA

El poblament rural

És la part de l’espai rural on habiten les persones

Tipus

Dispers: la població viu en cases disperses pel camp

Concentrat: la població viu junta en un nucli de població

Intercalar: barreja dels dos anteriors

2.2 AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA I DE MERCAT

• Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic de les activitats agrícolesi ramaderes, podem diferenciar dos grans tipus de sistemes agraris: els sistemestradicionals de subsistència i els sistemes de mercat.

• Als països subdesenvolupats, l'agricultura es debat entre dos models oposats ifins i tot contradictoris: l'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat,principalment la de plantació.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

• AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA: destinada a produir els aliments necessarisper als mateixos agricultors i abastar el mercat local.

És molt important als països subdesenvolupats

Agricultura de subsistència(per consum propi)

Policultiu

Tècniques i eines molt primitives

Forta dependència dels factors físics

Rendiments escassos

Tipus d’agricultura subsistència

Itinerant per cremació

Extensiva de secà

Irrigada de l’arròs

L’agricultura itinerant per

cremació

Es fa talant una part del bosc o la sabana, cremant-la per a que les cendres facen de fertilitzant i cultivant en ella durant tres o quatre anys,

fins que la terra s’esgota i es crema un altre tros.

Les tècniques són molt rudimentàries, es cultiven productes diversos per a l’autoconsum en parcel·les xicotetes i la productivitat és molt baixa.

Es practica en la zona equatorial d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania i a Indoxina.

L’agricultura extensiva de

secà

Es basa en l’associació de ramaderia i agricultura: la terra es divideix en tres parts i es deixa en guaret una part cada any (rotació triennal) per a

que pasture allí el bestiar i fertilitze la terra amb els seus adobs naturals.

Les tècniques són tradicionals, la productivitat baixa i es dedica majoritàriament a la subsistència, cultivant sobretot cereals,

però també altres cultius.

Es localitza a Amèrica central i del sud, en Àfrica central i del sud i al sud d’Àsia.

L’agricultura irrigada de

l’arròs

Gràcies a les pluges abundants i la construcció de dics i canals es fan dues collites d’arròs a l’any a base d’un enorme esforç

en treball i amb tècniques tradicionals.

Els camps són xicotets, es cultiva quasi exclusivament arròs per a menjar la família.

Es localitza bàsicament al sud-est d’Àsia, on arriben les pluges montsòniques, i a la vall del Nil.

AGRICULTURA DE MERCAT

• AGRICULTURA DE MERCAT: és aquella que produeix excedents importants i,per tant, dedica la major part de la collita a la venda. Els seus objectius sónaugmentar les vendes i reduir els costos per obtindré el màxim benefici.

Especialització de la producció

Mecanització de les feines del camp

Tècniques de conreu modernes

Ràpida comercialització

Tipus d’agricultura de mercat

Agricultura extensiva de secà

Agricultura de plantació

Agricultura mediterrània de regadiu

L’agricultura extensiva moderna

de secà

Dedica grans explotacions a un sol producte (monocultiu, especialment de cereals), amb maquinària i tècniques

modernes i poca mà d’obra

Es localitza a Amèrica del Nord, Europa i zones d’Austràlia i Argentina

L’agricultura de plantació

Cultiven enormes parcel·les dedicades al monocultiu de productes tropicals com cacau, té, cafè, plàtans,...

Pertanyen a companyies estrangeres que compren terra molt barata i abundant en països pobres (o directament la furten) i vénen

els productes en els països rics

Les tècniques són tradicionals perquè disposen d’una mà d’obra molt barata i abundant

Es localitza a les zones tropicals i equatorials d’Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania

L’agricultura mediterrània

de regadiu

Es tracta de parcel·les mitjanes o xicotetes que utilitzen tècniques tradicionals amb un treball molt intensiu

Es barreja el cultiu hortofrutícola tradicional amb els monocultius d’algunes zones (taronjar per exemple)

Es localitza al voltant de la mar Mediterrània, Califòrnia, Xile i Sudàfrica

3. LA RAMADERIA

• RAMADERIA: cria d’animals amb l’objectiu d’obtindre aliments (carn, llet, ous,...) imatèries primeres (cuir, llana, pells,...)

Classificació segons el destí de la producció

De subsistència: majoritàriament per a consum propi

De mercat o comercial: els productes es destinen a la venda

Classificació segons la inversió en capital i

treball

Extensiva: inversions escasses, poca mà d’obra, pastures a l’aire lliure i baixa productivitat

Intensiva: fortes inversions i productivitat alta

Segons l’alimentació del bestiar

No estabulada: el ramat s’alimenta de pastures naturals

Estabulada: el ramat està en granges o estables i s’alimenta de pinsos

Semiestabulada: s’alimenta de pastures naturals quan és possible i de pinsos i farratges quan no hi ha pastures naturals

Segons la mobilitat del bestiar

Nòmada: estan en mobilitat contínua buscant pastures

Transhumant: pasturen en un lloc a l’estiu i en altre a l’hivern, desplaçant-se dues vegades a l’any

Sedentària: sempre estan al mateix lloc

Segons el tipus de bestiar: bovina, ovina, porcina, caprina, avícola,...

4. LA PESCA

• PESCA: és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques per a utilitzar-los com a aliment o matèria primera per a la indústria. Les zones on lescaptures de peix són abundants s’anomenen caladors.

Segons les tècniques utilitzades

Pesca tradicional o artesana: es fa prop de la costa, amb tècniques de pesca tradicionals i la producció és escassa

Pesca industrial: aconsegueix moltes captures amb una tecnologia avançada que requereix fortes inversions

Segons els llocs on es pesca

Costanera o litoral: prop de la costa, amb vaixells xicotets i diària

D’altura: en alta mar, amb tecnologia avançada i vaixells grans i durant setmanes

Gran pesca: en aigües llunyanes als continents, amb grans vaixells molt ben equipats i durant mesos

• Els principals problemes de la pesca són la sobreexplotació dels recursos, lafalta de caladors i la contaminació de les aigües.

• Per a no acabar amb els peixos cal establir temporades de veda, limitar lescaptures i controlar les dimensions mínimes de les espècies capturades,mirant de fer una explotació sostenible.

• L’aqüicultura és la cria en granges marines o piscifactories d’espèciesaquàtiques i és una alternativa interessant a la pesca.

5. EXPLOTACIÓ FORESTAL

• L'explotació dels boscos: és una activitat econòmica molt estesa al nostreplaneta.

• La silvicultura: és el conreu dels boscos perquè siguin explotats d'unamanera sostenible, té també un important valor paisatgístic i alhora resultaun element clau en l'equilibri ecològic.

6. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I C.VALENCIANA

• Des de mitjan segle XX el sector primari ha perdut molta importància aEspanya i la Comunitat Valenciana i, en l’actualitat, suposa menys del 5%de la població ocupada i la riquesa (PIB).

• L’agricultura a Espanya és una agricultura moderna i de mercat que utilitzanoves tecnologies, té treballadors ben preparats i formats i destina lamajor part de la collita a l’exportació i la indústria alimentària.

• Els cultius principals són els cereals, l’olivera, la vinya, els fruiters i leshortalisses (hivernacles).

• En moltes zones s’ha abandonat part de l’activitat agrícola en favor denoves construccions, l’explotació forestal o el turisme rural, amb ajudeseuropees en molts casos (PAC).

• A la Comunitat Valenciana l’agricultura té una gran productivitat idiversitat de productes, destinats sobretot a l’exportació i especialitzant-secada zona en productes concrets: agricultura de regadiu més prop dellitoral (cítrics i productes hortofrutícoles) i de secà a l’interior (cereals,vinya, ametlers i oliveres).

• En la ramaderia espanyola destaquen el porcí (Mediterrani i vall del’Ebre), el boví (nord d’Espanya), l’oví (interior i Andalusia) i l’avícola(granges prop de les ciutats).

• En la ramaderia valenciana cal destacar la ramaderia intensiva avícola iporcina.

Paisatgesagraris a Espanya

Continental o d’interior (interior peninsular): agricultura de secà (cereal, vinya i oliveres) amb ramaderia ovina sobretot

Atlàntic (costa cantàbrica): ramaderia bovina, explotació forestal i poca importància de l’agricultura (creïlles, dacsa,...)

Mediterrani (costa mediterrània, Andalusia i Balears): agricultura molt productiva d’exportació (cítrics, fruiters, hortalisses, arròs,

flors,...) i ramaderia porcina i avícola

Canàries (illes Canàries): agricultura d’hortalisses (tomaques), fruites tropicals (plàtans), tabac,...

• En la pesca, Espanya té una flota pesquera important, especialment a lacosta cantàbrica (destaca Galícia) i Andalusia, però l’esgotamentd’espècies i caladors ha obligat a restringir les captures, disminuir la flota ibuscar nous caladors en zones llunyanes.

• A la Comunitat Valenciana la pesca és costanera i té poca importància.