Unitat 5 el sector primari

94
UNITAT 5 EL SECTOR PRIMARI

Transcript of Unitat 5 el sector primari

Page 1: Unitat 5   el sector primari

UNITAT 5 EL SECTOR PRIMARI

Page 2: Unitat 5   el sector primari

L'activitat econòmica es divideix en tres sectors.

El primari engloba l'agricultura ramaderia, pesca i silvicultura.

El secundari les activitats extractives, la construcció i la indústria)

El terciari els serveis i intercanvis.

Page 3: Unitat 5   el sector primari

Les activitats primàries, obtenen els productes de la natura sense transformar-los. Així, s'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat forestal i pesca (no s’inclou la mineria, car es considera una indústria estractiva)

El sector primari

Page 4: Unitat 5   el sector primari

La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia.

L'espai agrari és on es desenvolupen l'agricultura, ramaderia i l'explotació forestal. Depen de factors naturals (clima, relleu i tipus de sòl) i antròpics (característiques culturals, situació demogràfica i grau de desenvolupament).

L’espai agrari s’estén per tot el planeta. Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures. Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil).

La SAU és desigual a cada continent. A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%. A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%.

L'explotació agropequària és el conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la producció agrícola, ramadera o forestal, que formen part d’una mateixa unitat econòmica o propietat.

Page 5: Unitat 5   el sector primari

Una parcel·la és

La producció agrària és la suma de la producció agrícola, ramadera i forestal.

LES ACTIVITATS AGRÀRIES

Respecte els elements de l’espai agrari, cal considerar les formes d’utilització del sòl, les parcel·les i la propietat de la terra.

Page 6: Unitat 5   el sector primari

FORMES D’UTILITZACIÓ DEL SÒL

Cal distingir entre terres conreades i no conreades. Les terres no conreades es dediquen a pastures o l' explotació forestal.

Les terres conreades són classificables en:- Segons el tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris- Segons la varietat de conreu: monocultura / policultura- Segons el rendiment del conreu: intensiva / extensiva- Segons el sistema de conreu: secà / regadiu

Monoconreu. L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. Es dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

Policonreu. L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on es conreen diverses espècies. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.

Page 7: Unitat 5   el sector primari

L'agricultura intensiva es practica en espais reduïts. Vol aprofitar al màxim l'espai.

De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.

D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

Page 8: Unitat 5   el sector primari

L'agricultura extensiva es practica en espais molt amplis.

De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.

D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

Page 9: Unitat 5   el sector primari

En l'agricultura de regadiu. Els conreus són regats per l'home.

En l'agricultura de secà. Els conreus es reguen de manera natural

L’espai agrari es divideix en parcel·les. Les parcel·les es poden classificar:- Segons la grandària: latifundis i minifundis- Segons la forma: regulars i irregulars

Què considerem latifundi o minifundi varia segons les circumstàncies i la productivitat de la terra. Una possible classificació podria ser:- Minifundi menys de 10 hectàrees.- Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees- Latifundi més de 100 hectàrees.

- Segons els límits: openfield, bocage i feixes

Page 10: Unitat 5   el sector primari

Parcel·les regulars

Parcel·les irregulars

Bocage o camps closos. Les parcel·les es troben físicament limitades.

Openfield o camps oberts. Les parcel·les no tenen límits físics.

Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es troben esglaonades en un pendent.

Page 11: Unitat 5   el sector primari

Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.

Directa, el pagès és el propietari de la terra.

Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:

- Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.- Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.- Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.

També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.

Page 12: Unitat 5   el sector primari

Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura:

Agricultura de subsistència o d’autoconsum. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.

Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

Page 13: Unitat 5   el sector primari

L'hàbitat rural és el conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:

- Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.

- Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que treballi en el sector secundari o terciri. En canvi, la població agrària és aquella que treballa en el sector primari.

Hàbitat dispers

Hàbitat concentrat

Page 14: Unitat 5   el sector primari

Com a conclusió, hi ha una gran diversitat mundial referida als paisatges agrícoles, deguda a raons naturals i antròpiques.

Bàsicament es pot parlar de:

- Paisatges o sistemes tradicionals (autoconsum, subsistència)

- Paisatges o sistemes tecnificats (de mercat, científics, d'especulació)

Page 15: Unitat 5   el sector primari
Page 16: Unitat 5   el sector primari
Page 17: Unitat 5   el sector primari

Sistemes agraris tradicionals

Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75% població). També, de manera residual, en alguns punts d’Europa.

Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire aptes per al Conreu. La producció es destina al consum propi o al mercat local. Per això hi predomina el policultiu.

Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims. Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. La tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària. S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és moltbaixa.

Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.

Page 18: Unitat 5   el sector primari

Classificació:

- Conreus extensius- Agricultura itinerant per cremació (d'artiga)- Agricultura extensiva de secà

- Conreus intensius- Regadiu de regions seques- Ricicultura monsònica

Procés d’artiga . Es crema un

tros de terreny i després es conrea.

Page 19: Unitat 5   el sector primari

Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.

Mapa dels cultius d’arròs

Page 20: Unitat 5   el sector primari

Sistemes agraris tecnificats

Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de mercat. Perfectament inserida en el mercat capitalista.

És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha molt poca mà d'obra, però per contra un ús intensiu de plaguicides, pesticides, adobs, maquinària, selecció d'espècies....

Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat empresarial.

Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop es generen espais més uniformes car es fomenta una especialització productiva regional.

Page 21: Unitat 5   el sector primari

Classificació- Conreus extensius

- Explotacions d’alt rendiment (Països nous d’economia capitalista)- Explotacions de baix rendiment (Països ex-comunistes)

- Conreus intensius- Agricultura i ramaderia atlàntiques- Agricultura i ramaderia mediterrànies- Plantacions

Page 22: Unitat 5   el sector primari
Page 23: Unitat 5   el sector primari

L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc)

Grans extensions de camps de conreu.Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació.Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.Gran importància de la xarxa de transport.Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.Elevats excedents: exportació.EUA màxima productora de blat del món.

Page 24: Unitat 5   el sector primari

Les Plantacions

Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.Propietat de grans empreses multinacionals.Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac).Tecnologia agrària avançada. Importants inversionsMolta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.Greus problemes econòmcis, ecològics i socials.

Page 25: Unitat 5   el sector primari

Principals productors de plàtans

Page 26: Unitat 5   el sector primari

La ramaderia tradicional

Acostuma a ser un complement de l'agricultura, car el bestiar proporciona força de treball i adobs, quan pasturen en les terres en guaret.

Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana.

Es practica en zones intertropicals, així com en algunes zones monsòniques i mediterrànies.

Només en zones molt seques -on l'agricultura és pràcticament impossible- es practica una ramaderia de subsistència, pròpia de pastors nòmades.

LES ACTIVITATS RAMADERES

Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional de subsistència i una ramaderia comercial.

Page 27: Unitat 5   el sector primari

La ramaderia comercial o de mercat

L'objectiu és aconseguir el màxim benefici. Cal diferenciar entre la ramaderia intensiva i l'extensiva.

La ramaderia intensiva es practica en explotacions molt especialitzades, aconseguint-se molts exemplars en un espai molt reduït (els animals romanen estabulats o semi-estabulats). Acostuma a ser bovina, porcina o aviram.

La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre d'exemplars (vedells, ovelles). Necessita poca mà d'obra i un gran capital.

Page 28: Unitat 5   el sector primari
Page 29: Unitat 5   el sector primari

L’explotació agropequària: present i futur.

Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys 60, es donà la “revolució verda”. Consisteix en un gran augment producció d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn, làctics ... Podria alimentar correctament tota la població humana.

S’ha aconseguit augmentar el rendiment per superfície amb noves varietats de conreus -modificació de llavors (arròs, blat de moro, ordi), millores químiques (fertilitzants, pesticides), més mecanització...

En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou menjar per alimentar l’increment demogràfic.

Page 30: Unitat 5   el sector primari
Page 31: Unitat 5   el sector primari

Atenció, aquesta agricultura moderna planteja problemes, car genera un important impacte ambiental.

- Erosió del sòl- Salinització i anegació de sòls irrigats- Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides- Esgotament dels aqüífers / salinització- Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes)- Desforestació- Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació).- Enginyeria genètica (transgènics)

Caldria plantejar-se aleshores si és sostenible.

Page 32: Unitat 5   el sector primari

L’agricultura al món d’avui

Països Desenvolupats:• Baix percentatge de

població activa agrícola:– Sector primari 9%– Sector secundari

36%– Sector terciari 55%

• Baix % d’aportació al PIB.

• Agricultura de mercat• Elevat grau d’aplicació

tecnològica.• Alta productivitat.

Països en vies de Desenvolupament:

• Alt percentatge de població activa agrícola:– Sector primari 46%– Sector secundari 15%– Sector terciari 39%

• Alt % d’aportació al PIB.• Agricultura de subsistència i de

mercat.• Baix grau d’aplicació

tecnològica.• Baixa productivitat.

Page 33: Unitat 5   el sector primari

Població activa al sector primari (per països)‏04

Page 34: Unitat 5   el sector primari

Activitats agrícoles a la UE

De mitjana hi treballa al sector entre el 5 i el 7% mà d’obra. Existeixen però grans diferències. Al R. Unit només el 2,1%, a Grècia aproximadament un 20%.

Participa d'un percentatge reduït en el conjunt de l'economia (3% PIB).

En general, parlem d'un sector modern, on conviuen explotacions familiars (minifundis), explotacions intensives i especialitzades, amb grans latifundis.

Encara hi ha poca especialització dels conreus. Destaca l'important paper de la ramaderia.

Page 35: Unitat 5   el sector primari

Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE.

- Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera, fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a altres zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya.

- Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó, bleda-rave sucrera...).

- Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.

En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc).

Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat.

Page 36: Unitat 5   el sector primari

Actualment es planteja un greu problema, l'equilibri entre la demanda i la producció. Això genera el problema dels excedents.

Des de 1962 existeix la PAC (Política Agrària Comuna) Aquesta, té com a principals objectius:

- Assegurar preus raonables- Augment de la producció i la productivitat- Augment del tamany de les explotacions- Millora tecnologia- Control recursos naturals- Augmentar renda agrària- Garantir proveïment dels recursos alimentaris- Estabilitzar el mercat- Afavorir l'autoconsum dins la UE- Aconseguir una major especialització dels països

Page 37: Unitat 5   el sector primari

Des d'aleshores s'han donat actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.

El 1992 es produí una gran reforma de la PAC, car s'introduïren els ajuts directes al productor.

Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els ingressos productors (agricultors i ramaders). El FEOGA gestiona un importantíssim pressupost (representa més del 60% de les despeses de la UE).

Des del 2006 el FEOGA s'ha sustituït pel Fons Agrícola de Garantia (FEAGA) i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

Page 38: Unitat 5   el sector primari

L'any 2003 la PAC es reformà, restringint les ajudes econòmiques. A Espanya això significà la reducció de conreus subvencionats, com el cotó o el tabac.

L'any 2004 s'incorporaren 10 nous estats, amb rendes agràries més baixes. Això contribuí a reduir les ajudes que rebien països més desenvolupats com ara Espanya.

Continuen les polítiques per incentivar la modernització del sector, incentivant el respecte per el medi ambient. Així, es promou la jubilació anticipada d’agricultors, la potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient, i la introducció de mesures de protecció de l'entorn i reforestació.

En un futur es planteja treure aranzels als productes agrícoles extra-UE. Els productors hauran de fer front a la competència de les importacions d'altres països.

Page 39: Unitat 5   el sector primari

Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:

- Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.

- Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca dumping.

- Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials (subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.

Page 40: Unitat 5   el sector primari

LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYA

S'ha produït una claríssima pèrdua d'importància del sector, pel que fa a la mà d'obra i a l'aportació al PIB, tot i que cal destacar la seva importància estratègica i que encara es troba per sobre de la mitjana de la UE. Produeix més del 13% de tot el valor del primari de la UE.

El 1900, el 70% mà d’obra treballava al primari. El 2009, només prop del 5% de la mà d’obra treballa al primari.

Page 41: Unitat 5   el sector primari

Al llarg del segle XX s'ha donat un abandonament de les zones rurals (èxode rural), que han patit un procés de despoblament i envelliment . Paral·lelament però, s'ha produït un augment espectacular producció (millores tècniques, modernització). L'estat incentiva això, amb la concentració parcel·lària (des dels 50’s), l'increment dels regadius i l'aplicació de la PAC.

A Espanya hi predominen les petites i mitjanes explotacions agràries. Són explotacions familiars, treballades per la família, potser amb la col·laboració d'un reduït grup de treballadors assalariats.

Sovint els assalariats no són fixos, i només es demanden en moments puntuals com a treballadors eventuals (sovint dones immigrants contractades en origen).

Page 42: Unitat 5   el sector primari

Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que només hi treballi el cap de família (la resta busca altres ocupacions).

Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament i la parceria i un increment de la gestió directa.

Page 43: Unitat 5   el sector primari

La major part de la terra conreada és de secà (78%). El regadiu només ocupa el 22% (Espanya seca / humida). Els regadius es troben en expansió, i això planteja el problema de l'aigua.

A Espanya la majoria d'explotacions no superen les 5 ha (51%), però només ocupen el 4,74% de la superfície agrària. Per contra, les explotacions més grans de 100 ha són només el 4,63%, però representen el 55,49% de la superfície agrària.

Segons l'INE, l'any 2007 a Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària era de 50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pastures) ocupaven 24,5 M de ha.

Darrerament han disminuït les terres de conreu i han augmentat les dedicades a pastures i a boscos.

Page 44: Unitat 5   el sector primari
Page 45: Unitat 5   el sector primari
Page 46: Unitat 5   el sector primari

Els latifundis, on es practica l'agricultura extensiva, predominen a Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. Actualment han experimentat un gran procés de mecanització i modernització, aconseguint importants collites i beneficis.

Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió:

- Abandonament de l'autoconsum- La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la

producció i la productivitat)- Increment dels preus dels productes industrials d'ús

agrícola. La petita explotació només és rendible si es tracta d'una agricultura intensiva o molt científica.

Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat. La UE les incentiva, fomentant una agricultura intensiva que vol aconseguir productes de bona qualitat.

Page 47: Unitat 5   el sector primari

Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són inferior als dels PPBB, R. Unit, França ...

Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més capitalista). Encara hi ha moltes explotacions familiars, més del 90%, amb poca capacitat inversora.

Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització. Ha augmentat la maquinària, així com la utilització d'adobs, fertilitzants i pesticides.

Actualment, Espanya rep molts recursos de la UE (el 2006, més 7300 milions), encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix aquests s’escurçaran paulatinament.

Aquests recursos volen augmentar la productivitat, desenvolupar la indústria agroalimentària i millorar el medi ambient.

Page 48: Unitat 5   el sector primari

Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl)

Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia, més moderna (destaca la producció làctia).

Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els productes hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta (primerencs, molts dedicats a l'exportació)-.

Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i oliveres) i la ramaderia ovina.

Page 49: Unitat 5   el sector primari

Entre els conreus de secà destaquen l'ordi, el blat, l'olivera, els ametllers i la vinya.

Entre els conreus de regadiu trobem el gira-sol, el lli, la soja i els farratges.

A més de gran varietat de productes hortícoles a l'aire lliure i en hivernacles, trobem arbres fruiters (taronja, mandarina, llimona , aranja, presseguer , albercoquer, pruneres, pomeres i pereres).

Page 50: Unitat 5   el sector primari

La producció ramadera espanyola es troba en expansió. Aporta al voltant d'un 40% de la producció final agrària L'augment del nivell de vida comporta un augment del consum de carn (avicultura, oví, porcí i boví), productes làctics i ous.

La ramaderia espanyola es troba molt vinculada a la indústria càrnia i làctia.

La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar, mecanització de processos i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari.

El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quart productor mundial i un gran exportador).

Page 51: Unitat 5   el sector primari

El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i llet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció.

El sector avícola (sobretot carn de pollastre i ous) també s'ha modernitzat i ha augmentat la seva producció.

El bestiar oví i cabrí ara es troba estancat.

Page 52: Unitat 5   el sector primari

Les exportacions espanyoles es centren en les fruites, llegums, hortalisses, olis, begudes (destaquen els vins), conserves vegetals...

Per contra, les importacions espanyoles es concentren en productes ramaders (sobretot carn i animals vius, també llet) blat i begudes.

Page 53: Unitat 5   el sector primari

En un futur es plantegen els reptes:

- Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i distribució d’aliments.

- Incorporar-se plenament a la indústria moderna (agroindústria). L'agroindústria representa el 80% producció agrària / pesquera i elabora ¾ producció agrària / pesquera.

De fet, la comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament de l'agroindústria (una part important dels productes consumits són transfomats per l'agroindústria).

A nivell mundial, l'agroindústria es troba controlada per empreses multinacionals d'elevada productivitat, que acostumen a oferir productes cada cop més elavorats.

Page 54: Unitat 5   el sector primari

La indústria agroalimentària ocupa ja més del 14% de la població activa, i és molt destacada tant per població ocupada com per valor econòmic.

Els subsectors més destacats són el carni, el làctic, el del pa i la brioxeria, l'elaboració de vins i caves, i el de les conserves vegetals.

Cal dir que també representa el 20% de les exportacions i el 10% de les importacions espanyoles.

Page 55: Unitat 5   el sector primari

ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA

Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).

Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus:- Paisatge atlàntic- Paisatge mediterrani- Paisatge d'interior- Paisatge de muntanya- Paisatge de les illes Canàries

Page 56: Unitat 5   el sector primari

EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

Es donen en el nord de la Península, amb un relleu força accidental.

El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus. Hi ha prats i boscos caducifolis.

L'agricultura ocupa poca extensió, i el tradicional policonreu d'autoconsum es troba en clara regressió. Es planten prats i farratges per al bestiar. Destaca també la producció de blat de moro i patata.

Page 57: Unitat 5   el sector primari

En la ramaderia destaca la bovina, per aconseguir llet i carn. Darrerament s'han introduït noves races, com la vaca frisona.

Domina el minifundi, éssent l'hàbitat rural dispers (caseries o poblets).

Page 58: Unitat 5   el sector primari

EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

Es donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacions són escasses i es doca la secada estival. Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc important.

Page 59: Unitat 5   el sector primari

L'agricultura predominant es basa en la trilogia mediterrània. Altres conreus són l'ametllers, l'avellaner i el garrofer. Allà on es pot es practiva l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics, fruits tropicals....

La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La porcina és intensiva.

Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien.

La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que també hi ha hàbitat dispers.

Page 60: Unitat 5   el sector primari

Es dóna a l'interior de la Península Ibèrica. Hi predominen les zones planes i a amb una altitud elevada.

El clima és de tendència continental, amb marcades diferències entre l'estiu i l'hivern. Les precipitacions no són abundants.

Es conreen els cereals, donant-se la rotació de conreus. Es conreen el blat i l'ordi. En general es tracta d'explotacions molt mecanitzades.

EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR

Page 61: Unitat 5   el sector primari

Hi predomina el bestiar oví a les zones més seques. A les deveses salmantines i extremenyes es dóna una ramaderia extensiva industrial. Igualment, prop de les grans ciutats, es dóna una ramaderia industrial -aviram, porcí, vacum-.

La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.

Page 62: Unitat 5   el sector primari

EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darrerament s'està transformant per l'impacte del turisme.

Page 63: Unitat 5   el sector primari

Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació (conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la propietat acostuma a ser petita. .

L'explotació forestal es basa en l'explotació del faig i del castanyer. Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovint són de propietat municipal.

La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la transhumància local).

El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.

Page 64: Unitat 5   el sector primari

EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES

Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és subtropical i les precipitacions molt escasses.

Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la producció s'han instal·lat molts hivernacles.

La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el boví i el porcí es troben en regressió.

Page 65: Unitat 5   el sector primari

El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la població agrària es troba en regressió.

Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.

Page 66: Unitat 5   el sector primari
Page 67: Unitat 5   el sector primari

LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYA

El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007), per sota de la mitjana espanyola i de la UE, com també es troba per sota en població ocupada.

En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una banda motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis socials i econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha suposat un procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la millora tècnica).

Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.

Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus.

L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.

Page 68: Unitat 5   el sector primari

La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.

Page 69: Unitat 5   el sector primari

El 75% de la producció és de secà, i el 25% de regadiu.

Destaca la producció de la trilogia mediterrània (Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat), blat de moro, cítrics, arròs, fruites i productes de l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta, Segrià....).

A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de gran productivitat. Malauradament moltes d'aquestes petites explotacions desapareixen per la pressió urbanística (Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del Maresme.

Page 70: Unitat 5   el sector primari

Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots, cogombres, etc.) - Arròs al delta de l’Ebre.- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma).- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.- Avellaner al camp de Tarragona.- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.- A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.

Page 71: Unitat 5   el sector primari

Ha baixat la terra conreada però encara en sobra, ja que han augmentat els rendiments. L'increment dels excedents fa que la UE “congela” les terres (fomenta el guaret o els boscos).

L'increment de la competència exterior fa que la tradicional producció familiar sigui poc competitiva.

Page 72: Unitat 5   el sector primari

S'ha incrementat la importància sector ramader. A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat.

L'augment de la importància comporta la modernització del sector ramader. Tradicionalment era un complement de l’agricultura. Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el proporciona la ramaderia.

Page 73: Unitat 5   el sector primari

Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt intensiva.

Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de vida de la població. Això genera més demanda i una major especialització.

Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).

Page 74: Unitat 5   el sector primari

LA SILVICULTURA

És la cura i explotació dels boscos.

La seva importància econòmica és relativa, tot i que la importància estratègica és vital.

Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor econòmic)

El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació. Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals.

Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països escandinaus i Rússia.

Page 75: Unitat 5   el sector primari

LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA

La superfície forestal espanyola és de 26,3 milions d'hectàrees, una mica més de la meitat del territori. Només 14 milions es poden considerar bosc.

Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La seva explotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo.

Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.

Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals, subvencions UE). El problema és que es genera una massa contínua, disparant-se el perill d'incendis.

S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.

Page 76: Unitat 5   el sector primari

LA PESCA

Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de la dieta humana.La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la que produeix més beneficis.

Page 77: Unitat 5   el sector primari

PESCA EN AIGÜES MARINES

Els caladors són zones amb gran abundància de pesca. Es troben en:

- Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord, Mar d’Islàndia).- Zones de trobada de corrents marins càlids i freds (Terranova, Mar del Japó).- Zones amb corrents freds, on hi ha més plàncton (Sudàfrica).

Destaquen la costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes del Perú o Pacífic sud-est.

Page 78: Unitat 5   el sector primari
Page 79: Unitat 5   el sector primari

Les espècies capturades es destinen a diversos usos. Les més importants són destinades al consum humà (bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova, lluç ...). Altres usos són, per exemple, els pinsos.

Altres recursos marins aprofitats són la sal o les algues, destinades a la indústria química, farmàcia...

S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir, encerclament, palangre ...

En els països subdesenvolupats es porta a terme una pesca de baixura o costanera, mentre que en els països desenvolupats es dóna la pesca d’altura i una pesca costanera que incorpora els avenços tecnològics que li són útils com per exemple la detecció dels bancs de peix amb el radar.

Page 80: Unitat 5   el sector primari

Els principals tipus de pesca són:

- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de les marees -ara vivers-).

- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com el palangre o les xarxes artesanals.

- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa, amb grans embarcacions. És una explotació a gran escala, treballant llargues temporades. Demana una fortíssimes inversions i moltíssima tecnologia (satèl·lit, vaixells factoria...). La producció s'orienta als mercats locals de qualitat o al mercat global.

Comprèn el sector de la indústria de les conserves, dels congelats i la producció de derivats del peix com les farines, els olis i els pinsos.

Page 81: Unitat 5   el sector primari

La pesca marítima en general presenta dos grans problemes, la contaminació i la sobreexplotació (la pesca no és una activitat sostenible).

A nivell mundial la flota pesquera és massa gran. Es calcula que és el doble del que caldria. En el cas de Noruega més del 60%. Això provoca l'esgotaments dels caladors i la pèrdua de la biodiversitat

Page 82: Unitat 5   el sector primari

Què caldria fer?• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de peix capturat.• Millorar les arts i les tècniques de pesca.• Establiment d’aturades tècniques o biològiques que possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca sobreexplotats.• Promoure el recolzament i la promoció de diferents formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en captivitat.• La posta en marxa de campanyes publicitàries i de conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o promoció dels avantatges del peix procedent de l’aqüicultura.

Page 83: Unitat 5   el sector primari
Page 84: Unitat 5   el sector primari

Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control. No només pels recursos marins (pesca). Cada cop més cal tenir present els recursos minerals. Això ha obert problemes territorials entre països arreu del món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.

Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles. El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar decretà l'ampliació a 200 milles (370 Km). Aquesta situació provocà, per exemple, importants tensions entre Espanya i el Marroc.

Page 85: Unitat 5   el sector primari

L'AQÜICULTURA.

L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories (granges).

Cada cop té més importància i alguns la consideren una alternativa a la sobreexplotació. De fet als països rics ja consumim més peix procedent de piscifactoria que del mar obert.

Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al mercat, destinades al consum domèstic (truites de riu, orades, llobarro, musclos, ostres...).

Sembla que en el futur continuarà l'expansió, tot i que cal superar certs problemes.

Page 86: Unitat 5   el sector primari
Page 87: Unitat 5   el sector primari

LA PESCA A LA UE

La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del món.

A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que comportà un augment del consum peix. Això estimulà les captures i la indústria pesquera.

Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països, donat l'augment del preu del combustible i de la normativa de les 200 milles.

Actualment la gran preocupació és la sobreexplotació dels caladors.

Page 88: Unitat 5   el sector primari

El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i reduir la flota) i reduir les captures.

S’han reduït les captures, però han augmentat de valor, car són més cares.

En el futur es preveu una nova crisi, que farà reestructurar el sector.

Page 89: Unitat 5   el sector primari

La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca. Per aconseguir-lo utilitza tota una sèrie de polítiques: - Reducció de les captures:

En els caladors en perill d’extinció, un 30%.En els caladors sobreexplotats, un 20%.

- Prohibició de determinades arts de pesca- Creació de l’aturada biològica- Reducció flota (50%)

reducció flota pesquera gallega

Page 90: Unitat 5   el sector primari

LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA

A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de Vigo o A Corunya.

Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben clarament sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar fora, fent front al problema de les 200 milles (cal negociar convenis).

Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya, València, Canàries...)

Page 91: Unitat 5   el sector primari
Page 92: Unitat 5   el sector primari
Page 93: Unitat 5   el sector primari

Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i potenciar l'aqüicultura.

La importància econòmica del sector és escasa (0,25 % PIB). Proporciona sobretot peix fresc.

Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal controlar la sobreexplotació.

Un altre problema és que la Mediterrània és una mar tancada, molt vulnerable a la contaminació.

L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en els propers anys. Catalunya és una de les regions més avançades d'Espanya en aquest camp.

Page 94: Unitat 5   el sector primari