Sector Primari. Espanyol i Català.

Territori i Activitats econòmiques.Característiques, canvis i permanències en l’espai

rural català i espanyol.

El sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per altres indústries (sector secundari). Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la ramaderia, la silvicultura, la pesca i la explotació forestal.



El sector secundari és aquell que es refereix als sectors econòmics que creen productes finals: la indústria i la construcció. Aquest sector fa ús de la producció del sector primari per manufacturar productes finals o productes que poden ser utilitzats per altres negocis, per l'exportació o per vendre als consumidors finals.


rural català i espanyol.El sector terciari, anomenat també de serveis o residual, inclou el conjunt d'activitats econòmiques, no directament productives en el sentit de crear béns de consum o de producció, siguin agraris o industrials, sinó destinades a possibilitar o facilitar la satisfacció de necessitats humanes. Inclou els transports, les comunicacions, el comerç i les finances; inclou també les activitats que permeten el funcionament del sistema productiu i la reproducció de la força de treball: els equipaments socials com la sanitat, la investigació, el món cultural i artístic, el sistema educatiu, els esports i el lleure, les oficines...


rural català i espanyol.Característiques del camp català i espanyol. Canvis.

AGRICULTURA TRADICIONAL

•Economia de subsistència. Consum propi o del mercat del

poble/ciutat.•La terra i el treball són els dos factors fonamentals.

•Baixa rendibilitat.•Model econòmic subdesenvolupat.

AGRICULTURA DE MERCAT

•Especialització de conreus.

•Nova tecnologia.•Esforç de capitalització

del pagès.•Necessitat de crèdit i/o

subvencions.•L’activitat agrícola està

vinculada a una demanda de mercat. El pagès és venedor i comprador.



Característiques del camp català i espanyol. Canvis.Mecanització dels treballs agrícoles.Certa modernització.

Augment de la Producció.

Augment dels Excedents.

Majors ingressos.Majors beneficis.

Inversió en Indústria.

Éxode urbà.

Concentració deCapital.



Característiques del camp català i espanyol. Canvis.

Èxode rural. De Camp a ciutat. Segle XIX.

Mecanització dels treballs agrícoles.

Baixa rendibilitat econòmicaMales condicions de vida




Èxode urbà. De la ciutat al camp. Segle XX (últimes dècades).

Nova població. Resident o de

cap de setmana.Noves Activitats no agrícoles.




Èxode urbà. De la ciutat al camp. Segle XX (últimes dècades).

Cal diferenciar entre:

Població Rural. Població Agrària.


rural català i espanyol.Característiques del camp català i espanyol. Canvis.

Població Activa Agrària.Població que treballa en l’agricultura, la ramaderia

o l’explotació forestal, Juntament amb la que vol treballar en aquest

sector, encara que no hi hagi treballat mai o sigui

a l’atur.

Les estadístiques mostren un petit augment de la

Població Activa Agrària.

Població compresa entre els 16 i els 40 anys.

Retenció al camp depagesos joves gràcies a la modernització i la facilitat

de Comunicacions.

L’estructura de les explotacions agràries

Territori i Activitats econòmiques.Característiques, canvis i permanències en l’espai rural català i

espanyol.

Gran Explotació o Latifundi.

• Explotacions de més de 100 hectàrees(ha).

• Agricultura extensiva (màxim espai, mínima mà d’obra i mínima inversió de

capital, conreu de grans superfícies).

• Espanya hi predomina al sud (Extremadura, Castella-la Manxa i/o

Andalusia).

• Actualment, gràcies a la mecanització, alguns d’aquests latifundis

produeixen enormes beneficis. Nous tipus de contracte, com per exemple

de Parceria i Arrendament.• Necessitat de treballadors eventuals. Originaris del Marroc, Bulgària...



espanyol.

Petita explotació o minifundi.

• Explotacions de menys de 10 hectàrees(ha).

• Agricultura intensiva (mínim espai, màxima producció d’una gran

qualitat, necessita inversió de capital (nova tecnologia i mà d’obra).

• Espanya hi predomina a la meitat nord i als dos arxipèlags. • Actualment els minifundis són rendibles si es dediquen a una

agricultura intensiva o molt científica. Plantes ornamentals en

hivernacles o conreus d’horta de regadiu.



espanyol.

Explotacions mitjanes.

• Explotacions de dimensió mitjana 30 hectàrees(ha).

• Agricultura intensiva (mínim espai, màxima producció d’una gran

qualitat, necessita inversió de capital (nova tecnologia) i mà d’obra).

• Les polítiques de la UE han afavorit les explotacions familiars

mitjanes. A través de crèdits, re-agrupament de parcel·les,

desgravació d’impostos...• Actualment les explotacions mitjanes han de proveir un mercat

cada vegada més exigent.

L’estructura de les explotacions agràries (pàg. 104).


espanyol.

A Espanya hi ha un 67% d’explotacions minifundistes, però que tan sols ocupen un 10% de la superfície conreada.

A Espanya hi ha un 4,63 d’explotacions latifundistes, i que ocupen un 56,83% de la superfície conreada.

El Treball agrari a Espanya

Territori i Activitats econòmiques.Característiques, canvis i permanències en l’espai rural català i espanyol.

Explotacions petites i/o mitjanes.

Explotacions latifundistes.

• Explotacions familiars.

• Assalariat fix. Combinació.

• Augment de la mà d’obra eventual. Per determinades feines

de temporada. • Disminució de l’assalariat fix degut a la mecanització.*el paper de la dona

(?) Veure el mapa de la distribució territorial del treball agrari. Pàg. 103



espanyol.

La necessitat de mà d’obra eventual al camp es resolen amb la contractació de mà d’obra immigrant.



espanyol.

Treball familiar

Treball assalariat

Treball fixTreball eventual

Treball familiar i assalariat a les explotacions agrícoles (2007)

Treball familiar

Titular 988059*

Cònjuge 354379*

Treball assalariat

Treball fix 90726*

Treball eventual

391324** Nombre d’explotacions.



espanyol.

Mapa pàgina 103. Treball familiar/treball eventual.Primera idea que cal extreure:a) La ZONA nord espanyola (sobretot Galícia, la cornisa

cantàbrica, Navarra, però també Castella i Lleó, Aragó, la Rioja, Catalunya i les Illes Balears) són zones on hi predomina el treball familiar respecte el treball assalariat. Són zones on hi predominen les petites i mitjanes explotacions.

b) La ZONA sud (Extremadura i Andalusia) són zones on hi predomina el treball eventual respecte el treball assalariat. Són zones on hi predomina les grans explotacions.

Superfície agrària a Espanya


espanyol.

Quina és la Superfície Agrària Útil (SAU)?A Espanya hi ha uns 17.5 milions ha de terres de conreu. D’aquestes un 78% són terres de secà (només rep aigua de la pluja) i un 21.1 és de regadiu.Aquests darrers anys han disminuït les terres de conreu (12,5%) i han augmentat el terreny forestal (9,1%).

Les causes les podem trobar en:1.Abandonament de les terres menys productives.

2.Polítiques comunitàries de la UE.3.Augment de la superfície destinada a la ramaderia.

4.Construcció de residencies i/o infraestructures.

La Política Agrària Comunitària (PAC).


espanyol.

Des de l’ingrés d’Espanya a la Unió Europea, aquesta té un pes molt important en totes les polítiques sobre la producció agrícola i la ramaderia a Espanya.El PAC s’encarrega de repartir ajudes econòmiques per tal d’incentivar la competitivitat dels productes, la producció agrícola i el foment d’una política comuna agrària de la UE.



espanyol.

De 1957 a 1986. Es va potenciar per assegurar el proveïment i augmentar les rendes agràries: subvencionar productes i comprar els excedents de sobreproducció (preus agraris per damunt dels internacionals).

La política comunitària s’ha d’adaptar a les noves circumstàncies.

Noves incorporacionsPreus agraris per damunt

dels preus de mercat.



espanyol.

2003

Política més orientada cap a una competitivitat més gran.

Restricció a les ajudes econòmiques.

2004

Ampliació de la UE a 10 nous estats.

Més del 30% de les terres.

Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia,

República Txeca i Xipre.



espanyol.

2007Espanya ha hagut d’eliminar moltes

inversions.

Espanya ha hagut d’eliminar àrees de

conreu.

Bulgària i Romania.

Croàcia (2013)



espanyol.

Per el període 2007-2013 la UE va assignar a Espanya una ajuda de 7213 milions d’euros i la Comissió va aprovar el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural 2007-2013.Els objectius d’aquest Pla són:• Augmentar la productivitat de l’agricultura i de la Silvicultura

(ajudar els boscos) perquè siguin competitives als mercats internacionals.

• Desenvolupar la indústria agroalimentària (primera del sector de la indústria)

• Millorar el Medi Ambient i l’entorn rural.



espanyol.

Per el període 2014-2020 la UE es planteja que l’objectiu del PAC ha de ser enfortir la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura i mantenir la seva presència en totes les regions, per tal de garantir als ciutadans europeus l’abast alimentari.

Per el període 2014-2020 la UE es planteja una producció d’aliments sans i de qualitat, preservant el medi ambient i contribuint al desenvolupament de les zones rurals.

La Producció agrícola.


espanyol.

Condicionants

Regadiu o secà

Intensitat dels conreus.

Qualitat del sòl

Superfície

Augment del regadiu eleva la producció.

La Producció agrícola.


espanyol.

Conreu de secàL' agricultura de secà és aquella en què no

es fa aportació d'aigua per l'home. S’utilitza només la

que prové de la pluja directament.

Conreu de regadiuL’agricultura de regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d'aigua induït per l'escassedat de les precipitacions

La Producció agrícola


espanyol.

Conreu de secàOrdi i blat.

Oliveres. Ametllers. Figueres.

Vinya.Fruits no cítrics. Fruits

secs.Horticultura (melons,

tomàquets, alls).

Conreu de regadiuFruita.

Horticultura.



espanyol.

En aquests moments, la producció depèn en gran mesura dels tipus de conreu que subvenciona la UE.

Cereals: Cultiu tradicional a l’Espanya seca. Blat, ordi, civada i sègol són conreus típics de les dues Castelles i Aragó. També blat de moro (Cantàbric) i arròs (deltes).



espanyol.


Hortalisses. Conreus amb alta productivitat. Aplicacions d’avenços tècnics. Increment de demanda. Indústria derivada de congelats i conserves. Zona llevantina, Aragó, Navarra i Catalunya. Productes: pebrots, tomàquets, albergínies, carbassons, espàrrecs, enciam, cebes.



espanyol.


Fruiters. El 20% de la producció agrícola espanyola són fruiters. Cítrics (taronja, llimona, mandarines), fruits secs, fruiters d’horta (maduixes, melons, préssecs, peres, ...). Ocupen la franja mediterrània, des de Catalunya fins Andalusia, passant per Aragó i zones de l’interior de Lleida.



espanyol.


Vinya. Gran part de la producció és destina a la producció de vins i caves amb denominació d’origen. Molt apreciats a tot el món. Les principals zones de cultiu són Catalunya, Navarra, La Rioja i Castella la Manxa.



espanyol.


Olivera. Pròpia del clima mediterrani. No creix per damunt dels 700 m. Es troba sobretot al Sud de la Península Ibèrica (Jaén i Córdoba). Recollida encara poc mecanitzada. Bona part de la producció es destina a olis. Molt apreciats a l’exterior.



espanyol.


Patates i llegums. Ha disminuït el consum de mongetes, llenties, cigrons i patates. Forta competència del Països Baixos. Cultius a Castella i Lleó i molt altres territoris.



espanyol.


Conreus industrials. Destaquen el gira-sol, remolatxa sucrera, cotó i tabac. La seva producció es destina integrament a la indústria.

El Girasol es cultiva a Andalusia i a les dues Castelles.La remolatxa sucrera es cultiva a Andalusia i a tota la Vall del Duero.



espanyol.


El tabac es cultiva a Andalusia sobretot a Granada i també a Extremadura (Càceres).

El cotó es cultiva a Alacant i Múrcia, i també a la baixa Extremadura.

• La producció ramadera.- Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera. Representa el 40% de la producció final agrària espanyola.


espanyol.

Ramaderia. Conjunt d'activitats humanes relacionades

amb la cria i el comerç de bestiar.


espanyol.

Bestiar boví. Tercer país de la UE en caps de bestiar. Especialització creixent en carn i llet. Es

troba a Galícia, Astúries, Cantàbria i zona pirinenca. Ho faciliten les pastures de la

zona.


espanyol.

El bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques. S'aprofita per la llet, la carn, el cuir.

Bestiar oví.Ha desaparegut la transhumància.

Professionalització del sector. Producció de la llana residual. Producció de carn i de llet. Es localitza a Extremadura, Aragó, Navarra i la zona de la Meseta. Destinat a carn i làctics.


espanyol.

El bestiar oví és el conjunt format per les ovelles, bens, xots, xais o corders .

Bestiar porcí. Gran desenvolupament i gran especialització. Cria de porcs per a consum fresc i embotits. Es crien de

manera intensiva en granges. Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Múrcia. A

Extremadura i Andalusia es cria el porc de manera extensiva.


espanyol.

El bestiar porcí. Tot aquell bestiar que té a veure amb el porc.

Avicultura. Molt especialitzada i rendiment elevat. El

preu en viu sempre puja. La producció d’ous es manté igual. Es localitza a Catalunya,

Castella i Lleó i Aragó. Carn i ous.


espanyol.

Avicultura. Tot aquell bestiar que té a veure el fet de cuidar i sacrificar les aus.

Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes.

Ramaderia intensiva moderna. El bestiar es troba en granges sota unes

condicions controlades per tal d’augmentar-ne la producció. Alimentació amb pinsos. Requereix grans inversions

però té una alta productivitat (porcí, aviram, ...).


espanyol.

Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes.Ramaderia tradicional d’explotació

extensiva. No pot competir actualment amb la

intensiva. En canvi, evita la despoblació i el deteriorament mediambiental. Consisteix en

la cria i manteniment dels animals en extensions àmplies, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals. Es practica en zones de climes extrems (Extremadura) i on hi ha

pastures (muntanyes).


espanyol.

La PAC pretén que els ramaders tinguin un nivell adquisitiu similar o proper al dels treballadors d’altres sectors.

També pretén un bon nivell de preus pels consumidors i tendir a l’autoproveïment dins la UE.

Algunes mesures de la PAC

o Establiment de quotes de produccióo Assignació de subvencions

o Millora de la qualitat en la producció


espanyol.

Impacte del Sector Primari sobre el paisatge


espanyol.

Aplicació massiva de tractaments químics a la terra.

Efectes derivats de l’eliminació de residus orgànics.

Sobreexplotació d’aqüífers per a reg.

Erosió dels sòls cultivats.

Contaminació d’aigues superficials per abocaments de

residus diversos.

Destrucció de zones forestals per dedicar els terrenys a usos

agrícoles.


espanyol.

Font: Instituto Nacional de Estadística.

L’Activitat Pesquera.a)Som una potència europea en pesca, i de les més importants del món, juntament amb Japó, Rússia i els EUA.b) No només pesquem en les nostre aigües sinó que anem també a caladors llunyans.c) Espanya són també grans consumidors de peix.d) Darrerament han disminuït les captures però s’ha incrementar el valor del que es pesca.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.e) Les plataformes continentals espanyoles no

són gaire aptes per pescar-hi:• La zona cantàbrica i gallega està molt

esgotada.• La plataforma del Golf de Cadis és més

extensa, però limitada per les aigües territorials del Marroc.

• També la costa mediterrània s’ha anat empobrint (massa salada i massa càlida).


espanyol.

L’Activitat Pesquera.

f) Atesa aquesta situació, la flota pesquera busca des de fa temps caladors rics en altres

zones del planeta.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de pesca:

• Pesca tradicional: Tècniques d’encerclament i d’esquer pel que fa a la superfície i d’arrossegament.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de pesca:

• Pesca industrial: L’objectiu és obtenir un gran nombre de captures per abastir els mercats i la indústria. Cal diferenciar la pesca costanera o litoral (per abastir les llotges i mercats locals) i la pesca d’altura (per abastir sobretot la indústria i aconseguir importants captures).


espanyol.

L’Activitat Pesquera.Cal diferenciat els tipus de pesca i el tipus de flota. Pel que fa al tipus de flota.Flota d’altura i gran altura: Vaixells de més de 100 tones. Ha patit un retrocés molt important.

Flota litoral o costanera: Vaixells de 20 a 100 tones. És la més nombrosa. És la més afectada per la crisi. Necessita reconversió.

Flora familiar o artesanal: Vaixells de menys de 20 tonas. Continua subsistint. Poca quantitat d’espècies però d’alt valor.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.A Europa la PPC (Política Pesquera Comuna) afecta la pesca a Espanya. Els objectius son similars als de la PAC, però referits al sector pesquer.

• Seguretat alimentària• Relació qualitat- preu• Preservació del medi ambient rural


espanyol.


• Seguretat alimentària.• Relació qualitat- preu.• Preservació del medi ambient

rural/explotació sostenible del medi marí. Foment de l’Aqüicultura.


espanyol.


Amb l’entrada d’Espanya a la UE (1986):• Positiu: quota de pesca alta i acord amb el Marroc.• Negatiu: armadors més petits menys capacitat de

pesca.


espanyol.


La Unió Europea ha fixat per al període 2007-2013 un nou Fons Europeu de la Pesca (FEP) que preveu l’ajuda econòmica dels estats membres en proporció a la importància econòmica del sector pesquer i al nombre de persones que hi treballen. No poden augmentar la capacitat pesquera. Han d’explotar el medi marí de forma sostenible.


espanyol.

L’Activitat Pesquera.• Alguns indicadors alarmants de la situació:

• Descens de la població activa en el sector.• Disminució de la seva aportació al PIB,

actualment només un 0.2 %.• Dèficit en la balança comercial: augment de

les compres i menys vendes.


espanyol.

• El Sector Primari català.


espanyol.

• El sector primari participa amb un percentatge molt baix de l’activitat

econòmica catalana.• Només el 1,7% del PIB català prové del

sector primari.• A Catalunya hi predominen les petites

propietats agrícoles (menys de 10 ha) i l’explotació familiar.

• Hi predominen estructures productives modernes orientats a mercats

interiors i/o exportació. Problemes de sobreexplotació dels aqüífers, i l’ús

abusiu dels adobs.


espanyol.

• Dins de la producció final agrària, el 58% correspon a la ramaderia (més que la

mitjana de l’estat espanyol).• Un 40% de la superfície són conreus,

un 40% boscos i las resta pastures.• Els cultius principals a Catalunya són: cereals, fruiters, farratges, olivera i

vinya.• S’ha impulsar molt darrerament

l’agricultura ecològica. N’hi ha més de 800 explotacions.


espanyol.

Característiques del camp català:• Façana marítima, a la plana litoral i els

cursos baixos dels rius s’hi dòna una agricultura intensiva i d’elevada

productivitat.


espanyol.

Característiques del camp català:• Les comarques més urbanes gairebé

ningú es dedica a l’agricultura. Una excepció és el Maresme, amb petites

explotacions de conreus (intensiu). Especialitzades amb flor tallada i

comercialitzada a un alt preu.


espanyol.

Característiques del camp català:• Malauradament, el Baix Llobregat, zona

molt rica en horts està perdent els seus cultius de verdura fresca degut a l’ampliació de l’aeroport del Prat.


espanyol.

Característiques del camp català:• Les comarques del Baix Ebre, al

Montsià i el Delta de l’Ebre la producció és d’arròs. Zona de Regadiu.


espanyol.

Característiques del camp català:• Altres zones de regadiu són aquelles que estan regades pel

riu Segre i el Canal d’Urgell. Especialment la comarca del Segrià. Rica en arbres fruiters, d’explotació petita,

però molt capitalitzada. Organitzada en cooperatives per la comercialització i exportació de la pera, pom i préssec.


espanyol.

Característiques del camp català:• Zones humides de Girona i les

comarques del prepirineu, els conreus estan dedicats a la producció de farratge i

blat de moro destinat a la ramaderia.


espanyol.

Característiques del camp català:• A les terres litoral i/o prelitorals de secà

s’hi conreen cereals, olivera i vinya. Destaquen l’alt grau d’especialització de l’olivera de les Garrigues, la vinya al

Penedès, Priorat i el Camp de Tarragona.


espanyol.

Característiques del camp català:• L’Avallener i el Garrofer del Camp de

Taragona.


espanyol.

Característiques de la Ramaderia catalana:

•A les zones de muntanya hi ha una Ramaderia que pastura els prats. Ara bé,

l’explotació ramadera més típica a Catalunya és la Ramaderia estabulada.

•Què és la Ramaderia Estabulada?Tipus de ramaderia intensiva en què els animals es crien en estables o granges i

s’alimenten amb pinso. Una de les característiques és la concentració de molts

exemplars en un espai reduït.


espanyol.

Característiques de la Ramaderia catalana:

• Actualment la saturació de mercats, els preus dels pinsos (importacions cares), i

les directrius de la Unió Europea mantenen el sector estabilitzat o en un

lleuger descens.• El quadre de dades de la pàgina 117 ens

diu que el sector porquí i el boví són sectors molt importants si els

comparem amb la resta de les Comunitats Autònomes.


espanyol.

Característiques de la Pesca catalana:• Malauradament, Catalunya és un país que

depèn de la importació massiva de peix i de l’Aqüicultura per proveir-se.


espanyol.

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment).

Característiques de la Pesca catalana:

• Sense comptar les subhastes de peix que es fan a 19 llotges del litoral català

(venta de peix fresc) alguns experts vaticinen que l’any 2020 entre el 50% i el

80% del peix que es consumirà a Catalunya serà de criança (aqüicultura).


espanyol.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.1. Descriviu la informació representada en el mapa.

Es tracta d’un mapa temàtic de Catalunya que mostra les persones ocupades al sector agrari per comarques i en números absoluts. Les dades estan agrupades en cinc franges, tal com indica la llegenda del mapa. Comarques on treballen menys de 500 persones en l’agricultura, comarques on treballen de 501 a 1000 persones, comarques on treballen de 1001 a 2000 persones, comarques on treballen de 2001 a 5000 persones i finalment comarques on treballen més de 5000 persones en el sector agrícola.


espanyol.

Aquestes cinc categories estan representades per mitjà d’una gamma de trames i matisos de blanc i negre. El mapa està realitzat a escala. La font és d’elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) de l’any 2007. Si analitzem les dades que ens proporciona el mapa, cal destacar que la comarca amb un número més gran de persones dedicades a l’agricultura és el Segrià (més de 5000). En canvi, les comarques amb menys persones dedicades a l’agricultura són la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça(menys de 500). La majoria de comarques litorals, el Pla d’Urgell, Osona i la Noguera presenten una ocupació d’entre 2001 a 5000 persones. Les comarques interiors en general presenten una ocupació d’entre 501 a 1000 persones. Les comarques del prelitoral català i el Tarragonès, el Baix Penedès i la Selva són comarques que presenten una ocupació d’entre 1001 a 2000 persones ocupades.

Territori i Activitats econòmiques.Característiques, canvis i permanències en l’espai rural català i espanyol. Exercici 1. Nombre de persones ocupades en

l’agricultura. Descriviu la informació representada en el mapa.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.2. Definiu els conceptes agricultura extensiva i rotació de conreus.

Agricultura extensiva: conreu que s’efectua en grans superfícies agrícoles, sovint dedicades a un sol tipus de conreu, i amb una inversió de capital i ma d’obra

reduïda. Rotació de conreus: sistema de conreu basat en la successió de diferents conreus i períodes d’inactivitat (guaret) en un mateix camp, per tal d’evitar l’empobriment del sòl.


espanyol.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.3. Expliqueu breument quins són els principals productes agrícoles que es

produeixen a Catalunya i la seva localització geogràfica. Pel que fa l’agricultura intensiva, els principals productes i les localitzacions geogràfiques són: Flors al Maresme, les hortalisses al delta del Llobregat, l’arròs al delta de l’Ebre, fruites (pera, poma, préssec) al Segrià. Pel que fa l’agricultura extensiva, els principals productes i les localitzacions són: la vinya en comarques especialitzades en aquest conreu destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra Alta, etc. Els fruits secs al Camp de Tarragona. Cereals i olivera a les terres interiors, amb especialització d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra. A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.


espanyol.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.3. Expliqueu per què el Segrià és la comarca que té el nombre més gran de

persones ocupades en l’agricultura.Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges. El tipus d’explotació és petita, però molt capitalitzada. Organitzada en cooperatives per la comercialització i exportació dels fruiters de fruita dolça.


espanyol.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.4. Exposeu les característiques de l’agricultura a Catalunya d’acord amb

l’esquema següent: a) superfície de les explotacions.

A Catalunya predominen les explotacions petites (menys de 10 ha). A diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis (més de 100 ha).

b) relació del sector agrícola amb la ramaderia. A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat.


espanyol.

Exercici 1. Nombre de persones ocupades en l’agricultura.4. Exposeu les característiques de l’agricultura a Catalunya d’acord amb

l’esquema següent: a) Problemes ambientals derivats de l’activitat agrícola.

Els problemes ambientals provocats per les activitats agràries estan relacionats amb la utilització de productes químics per millorar els rendiments, com per exemple els adobs. Un altre problema és l’elevat consum d’aigua que efectuen algunes explotacions de regadiu.


espanyol.

Conceptes que han de quedar clars:


espanyol.

Sector PrimariSector SecundariSector TerciariAgricultura TradicionalAgricultura de mercatAgricultura IntensivaAgricultura ExtensivaPoblació RuralPoblació AgràriaPoblació Activa AgràriaSAUPACExplotacions agràriesCapitalitzacióConreu de regadiuConreu de Secà

Pesca TradicionalPesca IndustrialCaladorAigües TerritorialsPla Estratègic Nacional de Desenvolupament RuralRamaderia IntensivaRamaderia ExtensivaRamaderia EstabuladaPPCAqüiculturaSilviculturaRotació de conreusProductivitat

Sector Primari. Espanyol i Català.

Education

Transcript of Sector Primari. Espanyol i Català.