t'~~/~'1Qaquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol is'lns-ta~'~adins !a seva bauma,i un cop...

3
:\t"'~ ~/~ "~e "'1Q v_ ~ . ".. .. :-; , . . ,~" crna~care~, teoieo curelleo, l {' uJ1lver~ pcéiic de é?ardol1a 'éorral1dell Portada calaleg exposició Carnaval 1974 la mascara cobreix, pero allibera, dissimula el rostre social de J'individu i, a canvi, el deixa \liure per treure a flor tots els desigs no complerts. Plaers, deliris de grandeses, imatgeries de crueltats, simu- lacre de veritats mai no dites surten en processó per Carnaval, quan el pas de J'any s'atura, abans d'entrar a la vida ordenada, és a dir abans de junyir-se al temps de Penitencia. Armand Cardona i Torrandell va escollir fa molt temps el Carnaval per residencia propia. Jutge i part en t'exlstencta, burleta i enamo- rat de la vida va cornencar dient-ho tot i va anar apre- nent, a forca d'inte!·ligenci'a, a cenyir, a posseir d'una manera únicament seva aquell tant per cent de veri- tat que ens ha estat concedida, qu~ tants' n'hi ha que malmeten, o disfressen de ,bona consciencia, o ern- boliquen en paquets precintats de plastls. deIs homes, cobrien amb máscaras el rostre deIs actors, que tenien com a més alta missió defensar la \libertat de J'home contra la mort implacable? Els grecs havien aprés a dibuixar, és a dir, havien aprés a escollir els elements essencials del gesto Sabien, per tant, que per fer inteHigible J'expressió fugissera d'un rostre calia sintetitzar-Ia en una mascara. Per- forant la mascara, els ulls i la veu comunicaven els qrans arguments de la vida de I'home: la por a la mort, la injustícia del dolor, J'avidesa del poder, la perdurabilitat del plaer, J'embadaliment davant la for- e;ade la vida que neix. Els vells grecs ens van ensenyar que si vols expli- car una historia, una historia clara, redemptora, agres- siva, crítica, generosa i per tan revolucionaria t'has de servir de les máscares, Tot el que no és mascara en art és trivialitat, és comedia de saló. Des de la gran tragedia a J'escenografia popular la mascara és el sedas a través del qual es filtr~n les intencions de I'artista. Pero la síntesi que opera en la mascara po- pular divergeix de la gran síntesi escenoqráfica gre- ga. la mascara popular es queda a mig aire entre la trivialitat i J'abstracció: l'antifac no fa més que po- tenciar J'expressivitat deis ulls i de la boca; la careta de carnaval imita els nassos prominents, els ulls ern- bovits, les berrugues, les galtes penjants i els lIavis bifis, es burla deis rostres d'aquell i d'aquell altre per deixar-los tipificants en el cartró virolat. És a través de la máscara popular que entendrem la gran mascarada de I'univers de Cardona i Torrandell. l.'ho- me que ha viscut tan a prop de les coses -la nostra mar, la nostra guerra, la riostra quotidiana derrota- no vol renunciar a res. Per aixó la síntesi en la pintura de Cardona i Torrandell es fa per excés i per acumula- ció, i llavors la mascara esdevé la trava, la mesura d'aquest univers que s'esberla. No és la mascara que tendeix a la deificació de l'horne, sinó la que perfo- ra i treu a flor les seves entranyes. Si ha mireu bé, les entranyes del món surten a flor pels ulls i crani amunt deIs rostres, que són a la vegada u'n microcosmos, on cal trobari tothom. Sur- ten empesos, adelerats, uns altres rostres, els d'ahir, els d'avui i potser els de dema, parque no hi ha línia que no tingui un significat, ni rictus que no vulgui dir una batalla. , I per que la mascara, precisament la mascara per dir la veritat? Oué és allp que incita a J'home a cobrir . , amb un dibuix simple d'amarquesa ol de rialla estri- _., . , r ,_', les mascares son tam e un amagatall, I rera el pada el dibuix complex. del propi rostre, la marca 'llene; pla de les cares estanques acut tota la tendresa del dolor quotidia i deIs plaers assolits?, ~-e,rque els multltudinária, empenyent, fent-se lIoc, sorgint, de grecs, que perseguien tan acarnissadament 'les raons tots els homenets-qee Cardona i Torrandell ha vist so-

Transcript of t'~~/~'1Qaquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol is'lns-ta~'~adins !a seva bauma,i un cop...

Page 1: t'~~/~'1Qaquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol is'lns-ta~'~adins !a seva bauma,i un cop ben installatdins laclosa buida,treu les seves tenalles iel seu caparro, satisfet

:\t"'~ ~/~"~e "'1Qv_ ~. ".. ..:-; , ..,~"

crna~care~, teoieo curelleo, l {' uJ1lver~pcéiic

de é?ardol1a'éorral1dell

Portada calaleg exposició Carnaval 1974

la mascara cobreix, pero allibera, dissimula el

rostre social de J'individu i, a canvi, el deixa \liure per

treure a flor tots els desigs no complerts. Plaers,

deliris de grandeses, imatgeries de crueltats, simu-

lacre de veritats mai no dites surten en processó per

Carnaval, quan el pas de J'any s'atura, abans d'entrar

a la vida ordenada, és a dir abans de junyir-se al

temps de Penitencia. Armand Cardona i Torrandell va

escollir fa molt temps el Carnaval per residencia

propia. Jutge i part en t'exlstencta, burleta i enamo-

rat de la vida va cornencar dient-ho tot i va anar apre-

nent, a forca d'inte!·ligenci'a, a cenyir, a posseir d'una

manera únicament seva aquell tant per cent de veri-

tat que ens ha estat concedida, qu~ tants' n'hi ha que

malmeten, o disfressen de ,bona consciencia, o ern-

boliquen en paquets precintats de plastls.

deIs homes, cobrien amb máscaras el rostre deIs

actors, que tenien com a més alta missió defensar

la \libertat de J'home contra la mort implacable? Els

grecs havien aprés a dibuixar, és a dir, havien aprés

a escollir els elements essencials del gesto Sabien,

per tant, que per fer inteHigible J'expressió fugissera

d'un rostre calia sintetitzar-Ia en una mascara. Per-forant la mascara, els ulls i la veu comunicaven els

qrans arguments de la vida de I'home: la por a la

mort, la injustícia del dolor, J'avidesa del poder, la

perdurabilitat del plaer, J'embadaliment davant la for-

e;ade la vida que neix.

Els vells grecs ens van ensenyar que si vols expli-car una historia, una historia clara, redemptora, agres-

siva, crítica, generosa i per tan revolucionaria t'hasde servir de les máscares, Tot el que no és mascara

en art és trivialitat, és comedia de saló. Des de lagran tragedia a J'escenografia popular la mascara ésel sedas a través del qual es filtr~n les intencions de

I'artista. Pero la síntesi que opera en la mascara po-pular divergeix de la gran síntesi escenoqráfica gre-

ga. la mascara popular es queda a mig aire entre la

trivialitat i J'abstracció: l'antifac no fa més que po-tenciar J'expressivitat deis ulls i de la boca; la careta

de carnaval imita els nassos prominents, els ulls ern-bovits, les berrugues, les galtes penjants i els lIavisbifis, es burla deis rostres d'aquell i d'aquell altre

per deixar-los tipificants en el cartró virolat. És a

través de la máscara popular que entendrem la granmascarada de I'univers de Cardona i Torrandell. l.'ho-

me que ha viscut tan a prop de les coses -la nostramar, la nostra guerra, la riostra quotidiana derrota-no vol renunciar a res. Per aixó la síntesi en la pintura

de Cardona i Torrandell es fa per excés i per acumula-

ció, i llavors la mascara esdevé la trava, la mesura

d'aquest univers que s'esberla. No és la mascara quetendeix a la deificació de l'horne, sinó la que perfo-

ra i treu a flor les seves entranyes.

Si ha mireu bé, les entranyes del món surten aflor pels ulls i crani amunt deIs rostres, que són a la

vegada u'n microcosmos, on cal trobari tothom. Sur-ten empesos, adelerats, uns altres rostres, els d'ahir,els d'avui i potser els de dema, parque no hi ha líniaque no tingui un significat, ni rictus que no vulgui

dir una batalla.

,I per que la mascara, precisament la mascara per

•dir la veritat? Oué és allp que incita a J'home a cobrir

. ,

amb un dibuix simple d'amarquesa ol de rialla estri- _., bé ., • • • r ,_', les mascares son tam e un amagatall, I rera el

pada el dibuix complex. del propi rostre, la marca 'llene; pla de les cares estanques acut tota la tendresa

del dolor quotidia i deIs plaers assolits?, ~-e,rque els multltudinária, empenyent, fent-se lIoc, sorgint, de

grecs, que perseguien tan acarnissadament 'les raons tots els homenets-qee Cardona i Torrandell ha vist so-

Page 2: t'~~/~'1Qaquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol is'lns-ta~'~adins !a seva bauma,i un cop ben installatdins laclosa buida,treu les seves tenalles iel seu caparro, satisfet

Móscares, testes curulles ...

Cardona Torrondell. 1975

fl'ii" i morir i renerxer amb les seves obres. Si homireu bé, us ve a la memoria la imatge de l'ermlta,aquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol i s'lns-ta~'~adins !a seva bauma, i un cop ben installat dinsla closa buida, treu les seves tenalles i el seu caparro,satisfet de la nova i poderosa mascara que s'ha cons-truit, una mascara defensiva, per fer-se respectar i

témer, com la mascara deis guerrers antics. Deis ullsde les testes curulles emergeixen les tenalles detants i tants homes amb la carn massa feble per re-sistir la voracitat deis poderosos.

És una trampa també, la mascara. Amb l'antifac ila roba folgada I'heroi del Carnaval crida amb veud'espinquet: -Oue no em coneixes? I lIavors ens hemd'aoressar a entendre aquest fulgurant moment debellesa; o ara o mai. Cardona i Torrandell també ensha preparat una trampa i també ens pregunta si somcapaces de reconéixer I'última realitat que el doblemarc, el del quadre i el de la mascara, inclouen. Afi-neu la mirada si hi voleu veure tota la claror plate-]2Jrla que inunda de llevant a ponent la geografia delquadre. És uoa llum neta, d'abans de sol ixent, quetransforma en salvatge alegria tota la minuciosa gale-ria d'anqoixes.

la lluna de febrer presideix I'exposició carnava-lesca de Cardona i Torrandell; la lIuna de febrer, unalIuna que es reflecteix sobre la terra molla i germa-na, plena de secrets i d'esperances: una lIuna torna-solada i transparent com una gota d'aigua; com lesllunes que transiten pels cels de plata del pintor.

María Aurelia Campany

Esbós bioqráfic de Cardona Torrandell

1928 Noviembre. 30. Naceen Barcelona Armando Car-dona Torrandell.

Naclonal «Gcnzález Martf -.de Valencia.

vía¡e a La Mancha.Inicia sus ciclos: Ciclos delas ferias (o Retablos delos gentes).1944 Hasta 1955. tntensas

lecturas de poesía, ñlosof ia,hteratura. historia y teoríadel arte.

1957 Primera exposición in-dividual: «Armando CardonaTorrandel!». Galerías Laye-tanas, Barcelona, primavera.Texto de presentación porSebastián Gasch.

Premiado en el IV Salón delJazz, de Barcelona.

Serie de Barcos-máquina yde las máquinas-gato.

1950 Realiza apuntes delnatural en Vilanova i la Gel-trú; barcas, grupos de ma-rineros. grupos de ancianos,jugadores de dominó ..

1951 Sigue un curso de li-teratura española en la Uni-versidad de Barcelona. Am-pl ias lecturas en el Ateneobarcelonés.

Comienza a pintar.

1958 Expone en el Centrode estudios norteamericanosrle Valencia, junio.

Organiza el II Salón de arteactual mediterráneo. en Lé-rida. Mayo.

Participa en' el II Salón demayo de Barcelona.

Serie de las barcas-copa.

Primer cicl~ de las testas.

1952 Sigue un curso de es-cenoqraf ia en el Institutodel Teatro, de Barcelona.

Realiza apuntes del naturalde ambientes suburbiales,barrio chino, puerto ..

1955 Vende su p r i m e r aobra.

195J Expone en el Ateneo;'barcelonés. Febrero.

-Exposición antolóqica. Ar-mando Cardona- Torrandell».Villand)vn y Gcl crú. r.oviem-bre. Texto de prescntac.ó»por M. [3a!lD3~er Cairat. Conmotivo de In muestra pro-nuncian conferencias Ale-xandre Ciriei ~:~M. BallesterCairat. ::;\i

1956 Estancia en valenc'a.Toma contacto con quienesmás tarde serán los compo-nentes del Movimiento artís-tico del Mediterráneo y delGrupo Parpalló. Estudio dela cerámica en el Museo

Ciclo de paisajes imagina-rios.196ij Expone en la Galleriail Fondaco. Messina (Italia),diciembre.

1963 Expone en GaleríasCondal. Barcelona, mayo.

Expone en Galerías Ouint.Palma de Mallorca, agosto.Se publica: C. RodríguezAguilera, Oriol Bohigas y J.M. Castellet. Tres ensayossobre la pintura de CardonaTorrandell. Xifré-Ler ín. Bar-celona, 1963, 30 págs., 3 il.color y 13 en b/n.

Particlpa en el VII Salónde mayo de Barcelona.Participa en -El arte y lapaz -. organizada por Amigosde la UNESCO y el Museode arte contemporáneo deBarcelona, febrero.

Se publica: Alexandre Ciri-ci Pellicer, Cardona Torran-dell. Colección Espacio ypunto. Xifré. editor, Barce-101a, 1960, 68 págs., con 16il, en b/n

Participa en el IV Salón demayo de Barcelona.

Ciclo de los testimonios.Ciclo de las improntas.

1961 Expone en GaleriasSyra, Barcelona, febrero-mar-zo. Presentado por el Mu-seo de arte contemporáneode Barcelona.

Participa en ••Joven figura-ción en España». AntiguoHospital de la Santa Cruz.Barcelona, noviembre-diciem-bre.

Ciclo de los abismos. Ciclode las contemplaciones es-pacíales. Ciclo del hombrede Hiroshima.

Participa en el V Salón demayo de Barcelona.

Fi la su residencia en Bar-celona.

Viaja a Francia e Inglate-rra.

1964 «25 pinturas de Cardo-na Torrandell ••. Sala de artemoderno. Barcelona, mayo.Texto de presentación porArnaldo Puig.

.20 pinturas de Cardona To-rrandell. Sala Icaria, Figue-ras. noviembre. Texto dapresentación por José VallésRovira.

19'32 Concurre a! premio derlíbuio Joan Miró, quedandofinal ista.

Participa en el VI Salón demayo de Barcelona.

Segundo ciclo de las testas.Viaja a Paris.

Participa en la Man 64, deCarcetona.

Participa en el VIII Salóndo mayo de Barca'ona, .en

Page 3: t'~~/~'1Qaquel! astut crustacl que es cruspeix el cargol is'lns-ta~'~adins !a seva bauma,i un cop ben installatdins laclosa buida,treu les seves tenalles iel seu caparro, satisfet

Esbós biogrófic de Cardona Torrandell

donde queda final ista delt"(t:HIIIO nacional nermanosSerra.t;'CIO de los amantes. unt-verso concenrracronano. l.,;i-CIU ue ras revonrctones ,viaja a rrancra e Inglate-rra.

1965 Expone en la Sala delI-'raoo oel Ateneo ae IVlCwrlo,marzo. iexto ue presenta-cion por Cesáreo HodriguezAyuII~ra.chmuras de Cardona Torran-deu-. uarerra :;ur, Santan-oer I novrernore. feX'IO depresentación por A r n a Id o~uig.Re. I iza las escenografiaspara Honda de rnont a :;1-nera, de Esp ír ltu-Salvat. Oc-tubre.Parucipa en el IX Salón demayo ue <sarcelona, en don-de obtiene el Premio nacio-nal hermanos Serra.Participa en la IVlan 65, deBarcelona.~o(ClClpo en el Homenaje aJ. t' . oarrre , de I Insnrutotrances ae sarce.ona. parti-cipa en la COlectiva españo-Ié::t de 13 KIO[Z-rVI3KowleCKi.

ae sruttqart [Aternanial.Participa en Crónica de lareaucac, en el LOle91o oeArquitectura de earcetona,[uruo , Textos de presenta-ción por Cesáreo HodriguezAgullera y Vicente AquueraCerni.UIOUJOScaligráficos sobre laEgloga Ii I ae Garcilaso.

1966 .20 dibujos del Ciclode los amantes y algunosbocetos para el Unoversoconcentraclonario.. GaleríasToison, Madrid, marzo. Tex-to de presentación por JoséMaria Rodríguez Méndez.Expone en la Sala de Expo-siciones de la Delegaciónprovincial de información yturismo. San Sebastián, pri-mavera. Es clausurada antesde tiempo.Expone en el aula de cultu-ra Zaragoza. Benidorm, vera-no. Texto de presentaciónpor Carlos Areán. .Participa en la .Jeune pein-ture contemporaine. Espaq-ne-: Musée des augustins.Toulouse, verano ..Realiza las escénografíaspara • La buena persóna deSezuán-, de Bertolt Brecht.Participa en la Man 66, deBarcelona.Participa en -Once artistascatalanes-. Galeria Toison,Madrid. febreroParticipa en el Homenaje aPicasso. en el Antic Hcs-pltal de la Santa Creu. Bar-celona, abril.1967 • C a r don a Torrandell.Gentes de Sezuán. 33 dibu-jos sobre textos de BertoltBrecht.> Galería Seiquer, Ma-drid. marzo-abril. Texto depresentación por CesáreoRodriguez Aguilera.Expone en la Galeria Sur.Santander, septiembre. Tex-to de presentación por Ce-sáreo Rodríguez Aguilera.Exoone en Gallerra L'Agri-folio. Milán. diciembre.Participa en el grupo IntraR. que lanza el manifiestolntrarreallsta. en febrero, enBarcelona.Participa en la Prima Mos-tra Intrarrealismo. PalacioStrozzi. Florencia. lunio-iullo ,Paritcipa en la Man 67, deBarcelona.Ciclo de masacres. Ciclode. las profanaciones.

1968 Expone en Gallerla .,d'arte 63. Roma, enero.Expone en la Sala de expo-siciones de la BibliotecaVí~tor Balaguer. Villanueva,v Geltrú. marzo. Texto deoresentactón por A r n a ldoPuig.

Expone en la Escuela de no-bles y bellas artes de SanEloy. Satamanca, mayo.Amplio texto en el catálogopor Cesáreo Rodríguez Agui-lera.Expone en la Galería His-pamooel. Benidorm, sept.-octubre.Participa en la Man 68, deBarcelona.Herraras imaginarios. Ciclode los éxodos.

1969 -Hornenaje a AntonioIvlachado en el XXX aniver-sario de su muerte-o SAA~,Soria, febrero-marzo. Textoae presentacion por Cesá-reo Rodríguez Aguilera.• Ciclo de las masacres, lasmiradas, cifras de amor ».

Galería Toison. Madrid, ma-yo.Participa en la Man 69, deBarcelona.Participa en la Sala de di-bujo español contemporáneoolé la bienal de Sáo Paulo.Participa en -Plntores figu-rativos de la España actua!-.Madrid, Miami, Sant Louis(EE. UU.).Ciclo de las miradas. Ci-clo de las sardanas.Viaja por el sur de España.

1970 Expone en la GalleriaL'Agrifolio. Milán, febreroTexto de presentación porJosé de Castro Arines.Expone en Galleria II Triden-te. Grosseto (Italia). abril.Expone en Galleria Benla-mino. Sanremo, mayo.-Vetnttcinco miradas sobrecampos de Castilla-. SAAS,Soria, junio-julio.Expone en Galeria 5. Ibiza,agosto.Expone en Galleria La Gave.Treviso (Italia). noviembre.Concurre al IX Premio in-ternacional de dibujo JoanMiró. en donde obtiene lamedalla de bronce.Se le concede la menciónZarasoria, instituida por elLit. al conjunto de su obra.Participa en la Man 70, deBarcelona.Participa en la VIII Bienalde Alejandría.Real iza nueva escenograf íapara Honda de mort a Sine-ra, para su representaciónen el Palazzo Grassi, en laBienal de Venecia.Se le concede la medalla rleplata Tommaso Campanellay se le nombra miembro dehonor de la Accademia Torn-maso Campanella de Roma.

1971 Ex o o n e en GaleríaToison. Madrid. febrero. Tex-to del catálogo por CesáreoRodriquez Aquilera.Expone, conjuntamente conCarlos Mensa, en la Galle-ria II Tridente. Grosseto(Italia). mayo.Exoone en Galleria L'Agri-folio. Milán, oct.-nov. Textodel catálogo por el propiopintor.Participa en la Man 71, deBarcelona.Participa en ••Panorama dela plástica catalana-. Gale-ría Adrjá, Barcelona. junio.Concurre al XIII Concurso

• internacional de dibujo Vn-nlada-Guillot. Barcelona, ob-teniendo el premio Ynglada-Guillot .•

1972 -Numancia: historia dela Sanqre/Tt. Galería Sei-nuer. Madrid. enero. Textode oresentación por CesáreoHodr Iquez Aquilera, con unpo~ma de' Pedro Fiori.ExoJoneen II Vicolo. Géno-va. febrero-marzo. Texto depresentación por Raffaele deGradag-S¿Hr ubrej ..-Expone 'er> [a Manticora. l.i-vorno (lt~lia). mayo. Texto

de presentación por Beppe<Soltal..Numallcia 72-. GaleríaAcná. Barcelona, septiem-bre-octubre . Texto de pre-sentación por Paulino Po-sada.• Numancia 72-. Galería Pris-ma. Vilanova i la Geltrú, no-viembre. Catálogo con un so-neto de Rafael Santos To-rroella.Participa en -Cíen años dedibujo español». Anne Bar-chet Galería de arte. Ma-drid, marzo-abril.Paritclpa en la Man 72, Bar-celona.Participa en -Oue trata deSpaqna-. Milán, marzo.Participa en • De Nonell ala última vanguardia catala-na •. Galería internacional dearte. Madrid, octubre.Se le concede la medallade oro de la Academia Torn-maso Campanella, de Roma.Se le concede el Premieinternacional de pintura dela ciudad de Suzzara (Ita-lia).

1973 -Numancia 73-. Galeríainternacional de arte. Ma-drid, enero. Textos del ca-tálogo por Antonio Beneytoy por José Mar ía RodríguezMéndez.Expone en la Galería Ate-nas. Zaragoza, febrero.Expone en la Escola de Be-lIes Arts d'Olot , - septiem-bre. Texto del catálogo porManuel Andúiar.Se publica: Cesáreo Rodrí-guez Aguilera, Cardona To-rrandell. Servicio de publi-caciones del Ministerio deEducación y Ciencia. Madrid,1973, 104 págs., 7 il. en co-lor y 12 en b/n.Participa en -Mlró 80-. Co-legio de Arquitectura. Palmade Mallorca. noviembre ene-ro 74.Participa en la Man 73. deBarcelona.Part'cloa en el Hornenale aJ. V. Foix, Ga!ería Matisse.Barcelona, octubre.Concurre al Premio Zabale-ta, obteniendo la Medalla denrn Zeh::lleta1974 .,1:\0 rnasceres oer a uncarnaval». Pir. oaler ía. Vila-nova i la Gelrrú. h~hrp.rn-marzo. Texto de nrp.senta-~iñn por Maria Aureua Cap-manv.P~rt;r:.ioa p.n ••f¡.Jlo~tra d'art"p~litat •. r.OIp'"iO de Aoare-; ••.•~') ••""c::;. Barr:elr"'q. enero.

Part+clpa en .30 r-aestros~,.... Iq ,...,n~o",,~oi,,+lIr~ r:~-tétl~rHh. G a I p. r r ~ Frr .••..+era.foJl"orid. noviembre - diciem-h"e.Participa en la Man 74. deRarr"'!lnna. -Partlcina en "Un disecno.un ouadro-. r,~lpría 11 Cen-tro. Desio (Milán). dlciern-hre.Esr-wnouraf La o a r a .WOY-seck- .. de G. Buchner . Tea-tro de la Cooperativa Obre-ra. Tarragona. septiembre.

1975 -Expos+ción Antológi-ca-. Galería Dau el Seto RAr-r.elona. rn=rzo. Se publica:Francesc Miralles. CardonaTorrandell. Prefacio por Ce-sáreo Podr íouez AQuilp.ra.Dau al Set. B"r.elona lQ75.62 págs. con 99 i l. en b/n,+ una en colorFxnone en le Galeria LesVoltes. Olot (Gerona).Catálooo presentado por Jo-sep V~llés Rovira. 3-16 rna-\Ir) 1Q75.Particioa en .p.xrJresioni~tas·l·p~o~;;olP'S., r,::t\ería Sur.~~nt~nrter. ab"¡ IPRrtic!oa p.n -Arte Fiera 75-.Roln.,iq (Itali~): mavo-tunío.Part.ir.ioa en la Man 75, deBarce+ona.Par+Iclna en .50 M::t"!stroscontemporáneos -. G a I e ría

Nartex. Barcelona, noviem-bre-diciembre.Real iza una nueva esceno-grafía para -Bonda de Morta Sinera- en su represen-tación en el Teatro Griegode Barcelona, junio .

1976 Se publica: C a r losAreán, dibujos de CardonaTorrandell. Colección -Maes-tros contemporáneos del di-bujo y la píntura-. n.O 48.Ibérico Europea de Edicio-nes, S. A. Madrid 1975. 20págs. con 62 il. en b/n +una en color.Participa en • Mestres ac-tuals de la Pintura i escul-tura catalanes». Galería Con-trast. Reus, enero-febrero .Expone en Galería Tertre. deMataró, su «Numancla VII-,con textos de Santos SanzVillanueva y J. L. GiménezFront ín.Edición de .Carpeta 36-, enEstudio Bozenna, de Barce-lona.Expone en Galería Vallés,de Figueras, su .NumanciaVIII-, con textos de JoaquínMarco y Josep Vallés Rovira.Expone en Galleria d'Arte 11Portico de Bologna (Italia).su muestra • La Numanzia diArmando Cardona Torrandell-con textos de J. Marco.Expone en Gallerie d'Artecontemporánea -Volta dei Pe-ruzz!-, de Florencia (Italia).su Numancia X-.Expone en Galería Tantra. deGijón, su .Numancia XI-,con una selección de textossobre -Las Numancias-.Expone en Galería de laRambla. de Tarragona, su-Nurnancia XII-, con textosde Pere Salabert Soler yuna selecctón de criticassobre -Las Numanclas s .

Exoone en la Bibl ioteca Mu-nicioal «Greqorio Marañón-,de Benidorm. su .NumanciaXIII». ron prefacio de Ri-card SalvatPar+tcioa en el -Homenatnea Gabriel Perrater ••, en laEscola de Teatre de l'Orfeóde Sants (Barcelona).Participa en la exposición-L'Art no ñouratiu a Cata-lunva •. en la Biblioteca Po-oul ar de Mat::tró.par+teloa en la M na76.Particina en el .Hom~natgea Catal,,-.V!'l". Fundacló Joan~~;ró. Barcelona.

1977 Expone en Galeria Daual Seto de Barr.elon,_ sus.65 pinturas sobre RolI deCornudos>. de Camilo JoséCela.~'(n"""'p. pn G::tl""l'"í~ Teatro

Studio. de Varsovia.t: .. r"\,....~'" o., G.,If"'rí~ .In~., de

Serrallonoa. de Barc~lona,su ,.Hn""'o •.•...•....•~ f'I ! •., P.~opc-

tacle collec+!u. con textosrle Ricard Salvat y MariaAurélia Capmany.

1978 Expone en Altex yFrontera. Madrid, febrero-rn;:tr"'O.-Polonla - Polska-. G a I e ríaDau al Seto Barcelona, no-viembre.Textos del catálooo por Jó-"ef Szajna y Josep VallesRovira.Expone en Galería SztukiWSDóIC7p.sne;. Cracovia, Po-lonia. diciembre. Texto delr.e\:\looo de lI.ndrzei Polo.Partic'pa en «L'arbre en lanlntura». G~lería Laietana.Rarcelona. diciembre.Es nombrado Académico deItal la con Medalla de Orono!' la Ar.cademia .lt~li~-.Salsornaqqiore Terme, Italia.

1979 Participa en •Petitsforrnats-. Galería Laietna.Rarcelona. eneroExoone en Galería .Copn'UI,"- Lérida. tebrero-rnarzo.Texto del catálogo de XavierLentini.