T1 l'Estat

download T1 l'Estat

of 62

  • date post

    08-Apr-2017
  • Category

    Education

  • view

    214
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of T1 l'Estat

Diapositiva 1

TEMA 1: LORGANITZACI POLTICA. LESTAT

NDEX1. LORGANITZACI POLTICA DE LES SOCIETATS: LESTAT 1.1. CONCEPTE DESTAT I CARACTERSTIQUES 1.2. TIPUS DESTAT2. LES RELACIONS INTERNACIONALS3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS3.1. LONU3.2. LES ONG3.3. LA UNI EUROPEA4. LESTAT ESPANYOL 4.1. LORGANITZACI POLTICA. 4.2. LORGANITZACI TERRITORIAL.5. LA COMUNITAT VALENCIANA

1. LORGANITZACI POLTICA DE LES SOCIETATS: LESTAT

1.1 CONCEPTE DESTAT I CARACTERSTIQUES

LEstat exerceix el seu poder o sobirania acomplint les segents funcions:Establir les lleis.Vetlar per la seguretat i compliment de les lleis.Dirigir la poltica exterior i relacions internacionals.Recaptar impostos.Dirigir leconomia.Administrar els serveis pblics.Per realitzar aquestes tasques lEstat t una srie de treballadors anomenats funcionaris, i uns organismes que formen ladministraci.En la majoria dels Estats actuals, els democrtics, el poder de lEstat est limitat i ha dactuar respectant la voluntat dels ciutadans. El cas contrari serien les dictadures o rgims totalitaris.

En els Estats democrtics*, el poder ha estat cedit pels ciutadans al govern, s el que sanomena sobirania nacional. LEstat, representa als ciutadans i ha de seguir unes normes respectant la Constituci*. Per tant, el poder est limitat i ha de respectar la voluntat dels ciutadans.Una Constituci s la llei fonamental dels Estats democrtics, aprovada pels ciutadans i en la que sestableix i es regula lorganitzaci de les institucions de lEstat, drets i deures dels ciutadans, fronteres, bandera, himne... Per tant, en els Estats democrtics el poder est controlat i limitat per la Constituci i per la divisi de poders.Per a que cap instituci o persones acaparen tot el poder i es puga actuar amb transparncia , sha establit la divisi de poder:Poder legislatiu: Elabora les lleis i controla al govern. Parlament.Poder executiu: Aplica les lleis. Govern.Poder judicial: Jutja l' incompliment de les lleis. Tribunals.

1.2 TIPUS DESTAT

DIVERSOS TIPUS DESTATS:Segons qui i com sexerceix el poderSegons qui s el Cap dEstatSegons la intervenci socialSegons lorganitzaci territorialSegons la posici de la religiDemocrciaDictaduraMonarquiaRepblicaDe benestar LiberalNeoliberalCentralitzatsDescentralitzatsLaicsConfessionalsTeocrcia

SEGONS QUI EXERCEIX EL PODER:

*Sufragi universal: Tot el poble major de 18 anys vota, sense cap discriminaci.

Els Estats democrtics poden ser directes o indirectes, depenent del nivell de participaci de la ciutadania en les decisions:

Democrcia directa: els ciutadans participen en les decisions i lexercici de poder mitjanant referndums (votacions o consultes de qualsevol mbit en les quals els ciutadans rebutgen o accepten).

Democrcia representativa: els ciutadans elegeixen mitjanant eleccions a les persones que els representen i que exerciran la sobirania en el seu nom.

SEGONS QUI S EL CAP DESTAT:

SEGONS LA INTERVENCI SOCIAL:Estats de benestar O socialsEstats liberalsEstats NeoliberalsLEstat interv en leconomia i dna serveis pblics als ciutadans (educaci, sanitat, ajudes atur, jubilacions...)LEstat interv el mnim en leconomia i els serveis als ciutadans sn privats.Sn Estats de carcter social que tendeixen a convertir-se en liberals, reduint els serveis o privatitzant-los.

SEGONS LORGANITZACI TERRITORIAL:

SEGONS LA POSICI DE LA RELIGI:Estats laicsEstats ConfessionalsEstats teocrtics(Teocrcia)LEstat est totalment separat de lesglsia. No hi ha cap religi oficial. Cap religi influeix en les decisions de govern.LEstat afavoreix a una religi. Hi ha una religi oficial i obtenen avantatges i beneficis per part de lEstat.Els representants poltics sn representants de Du. La religi est present en tots els mbits.

2. RELACIONS INTERNACIONALS

Els Estats es relacionen entre s mitjanant les relacions internacionals o la diplomcia, per tal de poder solucionar conflictes.

Els Estats poden arribar a signar acords, tractats, convenis o declaracions, per actuar de manera coordinada i conjunta en determinats assumptes (sobre medi ambient, armament, poltica, economia).

Una de les declaracions ms importants s la Declaraci Universal dels Drets Humans* .

3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

Un altra manera que poden tindre els Estats dactuar de manera conjunta i coordinada s la creaci dorganitzacions supranacionals.

Les Organitzacions supranacionals sn organismes composats per determinats pasos membres que cedeixen part de la seua sobirania en diversos mbits o funcions i han de respectar el que les organitzacions decideixen.

Tipus dorganitzacions supranacionals :organitzacions dmbit mundial com la ONU. (Organitzaci de les Nacions Unides)Organitzacions dmbit continental o regional com lOTAN (Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord) o la UE (Uni Europea).

3.1 LONU

LOrganitzaci de les nacions Unides (ONU) s lorganitzaci supranacional ms gran i important:Creada per 51 Estats en 1945 desprs de la II guerra mundial.Actualment formada per la prctica totalitat dels Estats del mn.Objectius:Mantindre la pau i la seguretat internacional Assegurar el principi digualtat de drets i lliure determinaci dels pobles.Cooperar en la soluci dels conflictes internacionals.Respectar els drets humans.Va aprovar la Declaraci Universal del Drets Humans al 1948.

LONU t una srie dinstitucions o organismes depenents, per poder portar a cap les seues tasques: la OMS, UNICEF, UNESCO, cascs blaus

3.2 LES ONG

Les ONG (organitzacions no governamentals) :Sn organitzacions que no depenen dels Estats i dels partits poltics.Formades per voluntaris.El seu objectiu s atendre les situacions en les quals els Estats no intervenen.Tenen diversos objectius:Humanitries: Creu Roja, Mans Unides , Metges Sense FronteresDrets humans: Amnistia InternacionalProtecci natura: Greenpeace

3.3 LA UNI EUROPEA

La Uni Europea (UE) s una organitzaci supranacional continental, formada actualment per 28 pasos membres que segueixen una mateixa poltica econmica i social. Des dels seus inicis la UE ha variat el seu nom (de CEE a UE), el nombre de membres (de 6 a 28) i dobjectius i finalitats ( en un principi noms econmics).

Els objectius actuals de la UE sn:Impuls del progrs econmic i social.Afirmaci de la identitat europea.Implantaci duna ciutadania europea.Desenvolupament dun espai de llibertat, seguretat i justcia.Igualtat entre les regions de la UE.Poltiques conjuntes: medi ambientals, socials, econmiques...Poltica Agrria Comuna (PAC) i Pesquera (PPC)*

La formaci de la UE t els seus antecedents en la CEE (Comunitat Econmica Europea) creada per lEuropa dels 6 (Alemanya, Frana, Itlia, Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg).

1957. Tractat de Roma: Signat per LEuropa dels 6. Es va constituir la CEE o Mercat Com. Els objectius eren econmics: lliure circulaci de persones, mercaderies, serveis i capitals i eliminaci de duanes i aranzels.1992. Tractat de Maastricht: Es crea la UE i samplien els objectius: uni econmica i monetria, cooperaci en poltica exterior i seguretat comuna, collaboraci en assumptes de justcia i interior, poltiques solidries amb les regions menys desenvolupades...2007. Tractat de Lisboa: Es va establir lestructura institucional de la UE, atorgant a la ciutadania i als parlaments nacionals ms participaci..

Durant tot aquest procs, la UE ha anant ampliant-se. Els pasos incorporats a la CEE o UE han de tindre unes caracterstiques: tindre democrcia i cert nivell econmic.

Per tal de reduir els desequilibris socials i econmics entre els pasos membres o diferents regions (PIB per habitant, poblaci ocupada per sectors, taxa de desocupaci, formaci...), la UE du a terme una poltica regional, invertint i destinant ajudes en diversos mbits:

Fons estructurals: Per reduir diferncies de progrs entre les regions.FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional)FSE (Fons social Europeu)Fons de cohesi: Finana projectes mediambientals, millora xarxes de transport...

A ms, per a establir un equilibri econmic en la UE saplica la PAC i la PPC, on sestableix , entre altres coses, la quantitat de producci. Aquestes poltiques es revisen en cada ampliaci de la UE.

Per tal de portar a cap les poltiques comunes, la UE t unes institucions prpies de les quals formen part els pasos membres:

UE

EUROPA

PASCAPITALPASCAPITALALBNIATiranaUSTRIAVienaALEMANYABerlnBLGICABrussellesANDORRAAndorra la VellaBIELORSSIAMinskBSNIA-HERZ.SarajevoESLOVQUIABratislavaBULGRIASofiaDINAMARCACopenhageXIPRENicsiaCROCIAZagrebESLOVNIALjubljanaGRCIAAtenesESPANYAMadridFRANAParsESTNIATallinFINLNDIAHlsinkiISLNDIAReykjavkITLIARomaIRLANDADublnLETNIARigaHONGRIABudapestLIECHTTENSTEINVaduzLITUNIAVilniusROMANIABucarestLUXEMBURGLuxemburgRSSIAMoscouMACEDNIASkopjeREGNE UNITLondresMALTALa VallettaPORTUGALLisboaMOLDVIAChisinauPOLNIAVarsviaMNACOMnacoPASOS BAIXOSAmsterdamMONTENEGROPodgoricaNORUEGAOsloSUSSABernaSAN MARINOSan MarinoREP. TXECAPragaSRBIABelgradUCRANAKievSUCIAEstocolm

PASOS I CAPITALS DEUROPA:

4. LESTAT ESPANYOL

4.1 LORGANITZACI POLTICA

El sistema poltic a Espanya est regulat per la Constituci espanyola*, llei fonamental aprovada pel poble mitjanant referndum el 6 de desembre de 1978.

En la Constituci es presenten les caracterstiques bsiques dEspanya:

s un Estat democrtic i de Dret.T una monarquia parlamentria.Hi ha divisi de poders.Fronteres, bandera, himne.Drets i obligacions dels ciutadans.Institucions i funcionament.

PoderComposiciFuncionsCongrs LegislatiuDiputatsAprovar lleis i pressupostos.Controlar acci del Govern.SenatLegislatiuSenadorsEs voten els projectes de llei.GovernExecutiuPresident iministresAplica les lleis.Dirigeix poltica interior i exterior.Tribunal SupremJudicialJutgesJutgar lincompliment de les ll