BE

PUI(Ti-. 1= ARTA f;r‘b=1■1=9 <I (NM

WirW'

22 DESEIVIBRE 1990 N2 38-VI ÈPOCA- ANY XXXI REVISTA QUINZENAL (200 pts.)

Amb aquest dibuix de na MI Assumpció Santandreu (8è EGB de l'escola Sant Salvador), guan-yador del concurs anual, BELLPUIG vol desitjar-vos a tots un Bon Nadal.

It

. .

..' t‘ • .. , vm,--,=--'o.

,- r

,, . ,, , .1 .. 1,''\\ M g` .. '_, .•et,„4 ".',?.-•..... .

ii , --. YJ: , # 1 ,nuilli 1E2 I ., . , ,

, . ow r. rr, 71 ,, ,. ai NU, ¡ow o i . i0411 1141 . 0 ') ' 7 11 ¡

,.„. I , ,,-

Inauguració de les noves habi-Can Moya: un establiment cen- Diverses opinions sobre lestacions de la residência. tanari Normes Subsidiaries.

2 7o0 editorial 22 desembre 1990

Un segle, i més, de Can MoyAResulta curiós que després d'indagar

les arrels del centenari d'un negoci arta-nenc, la f-abrica de licors de Can Moya,es decobreixi que aquesta efemérides'hauria d'haver celebrat fa més detrenta anys. No es molt frequent unnegoci de tanta durada i menys si, a lavista de com van les coses, sembli tenirassegurada una llarga vida futura ambels joves al front del negoci familiar.Avui, amb nous locals, amb noves per-spectives, i amb una solidesa i un pres-tigi guanyats any rere any, Can Moyaafronta nous reptes. Enhorabona, moltsd'anys, i el reconeixement dels arta-nenes per aquesta tradició rnantengudai oberta cap al futur.

El futbol baseSembla que un dels factors im-

prescindibles en el manteniment delfutbol base es el concurs dels pares delsallotets. Si no hi ha pares quecol•laborin, que es molestin, que aportindoblers i temps, els equips de les catego-ries inferiors tenen el futur més quecompromés. Llevat dels grans clubs, laresta funcionen aixf. Per() a mês de serimprescindibles, els pares són a vegadesels primers que fan malbé tot all() depositiu que poden tenir aquestes com-peticions: gelosies i escàs esperit espor-tiu solen, massa freqüentment, enter-bolir els valors educatius de la practicaesportiva. Els pares On im-prescindibles, pert) no s6n els fillies queaporten temps i dedicació. L'exempleque els al-lots obtenen dels seus parespot esborrar els efectes positius de ladedicació d'altres persones. Esdesitjable que els nins, participant en unequip esportiu, aprenguin a conviure.Per() també es desitjable que els paresn'aprenguin i sàpiguen acceptar, ells elsprimers, que els que juguen nomes s6nonze i que, per tant, n'hi ha que han

d'esperar l'oportunitat, com ocorre enla vida real. Falsejar l'experiència delsnins amb intervencions de dubtosaelegancia no pot dur més que perjudi-cis. I, sobretot, establir precedents. Jocnet. De tots.

Les Normes SubsidiàriesAnys i panys, i qui no es cansa

l'enganxa. A la fi la redacció de lesNormes ha acabat el periple municipal.A part de la llarga durada, que el re-sponsable técnic qualifica no sensearguments de positiva, hi ha altresaspectes a tenir presents.

Per una part el fet inqüestionable quehi ha ja pràcticament a punt un instru-ment necessari que, segons sembla,conté unes grans dosis de realisme ifuncionalitat.

Per altra, una orientació aparentmentmassa proteccionista per() que pot serqualificada com a la més sensata per ala Mallorca d'avui. Defensa respectu-osa del territori i del paisatge, escali-vats en models que han abocat tantsd'indrets de l'illa cap a un carrer6 queno passa. Altres aspectes no s6n tanafalagadors. Per exemple les modifica-cions introduides a la darrera redaccióreferides a Carrossa per permetre laconstrued() del camp de golf ambl'oferta complementaria. D'acord quehi ha un conveni amb contrapres-tacions, per() aquesta actitud no sempreés ben compresa.

Finalment l'expectant situacióreferida a questions jurfdiques: CalaMata, Sa Canova... passaran el tràmitde l'aprovació definitiva'? La ubicaciódel polígon industrial, convencera unaComissió Insular que s'havia pronun-ciat en contra? Els arguments, referits aaquest últim cas, semblen de pes iacordats, més que a la lletra, a l'esperitde la Comissió que les ha d'aprovardefinitivament. Ho entendrà aixf la

mateixa Comissió? Que passaria, en casnegatiu, amb les gestions fetes fins ara?

Bellpuig: un altre tomAmb aquest número es clou un nou

tom de Bellpuig, i ja s6n deu. Trenta unanys d'existència que signifiquen molt.Els qui col-leccionen la revista il'enquadernen agrairan els índexs quepublicam a les darreres pagines. Ellssaben com es d'agradable agafar de tanten tant un tom i descobrir-hi els batecs deIa história recent. Cada número es unaaportació mês, a aquest tresor de lamemória col.lectiva. Avui per celebraraquest final de tom i el pas de les festesde Nadal i Cap d 'Any, Bellpuig us obse-quia amb un dibuix del nostrecol-latx)rador Nicolau Casellas. Tambéamb una ajuda davant el recent canvidels números de teléfon de la majoriad'abonats. Voldrfem que us fossin, re-spectivament, agradable un i útil l'altre.

Molts d'anysNadal i Cap d'Any, les festes per

antonomasia. Contaminades, si voleu,per l'esperit consumista que avui en diaho inunda tot. Per a alguns considerarNadal com a l'essência dels slmbols isentiments mês nobles de la naturalesahumana no deixa de ser una gratuïtatmês. Per a altres, pere), es el moment dereviure i reafirmar aquest valors. Siguicom sigui, el pes de Nadal es gran entrela nostra societat. No es que l'home hagide recordar un pic a l'any tot all() del'amor i l'amistat, de la fraternitat i lapau; perõ es bo que un pic a l'any se'nfaci apologia pública i col.lectiva. Cele-brem Nadal amb la millor disposici6 quecadascú hi pugui aportar. Molts d'anys,bones festes i que el 1991 sigui mês boque mai per a tots.

BELLPUIC;ARTA

Revista quinzenalWm. 38, 22 desembre 1990

Redacció i Administració:Rafel Blanes, 10. Arta.Tel. 835033 (contestador automatic)Dipòsit legal: PM 57-1969.

Redacció:J. Adrian, J. Amorós, A. Artigues, G. Bisquerra, S. Conesa, M. Dalmau, A. Esteva,M. Gelabert, A. Genovard, P. Ginard, S. Ginard, B. Jaume, M. Mestre, J. Morey,F. Munar, A. Muñoz, C. Obrador, A. Picazo, J. Sureda, S. Tous, B. Tous, A. Vives.

Administració:G. Bisquerra, C.1 C. Guerrero, M 5 A. Sure,da, M. Morey, LI. Forteza, Ana M.Moreno, F. Genovard.

Beilpuig no es responsabilitza del contengut dels articles que van firmats.

Imprimeix: Gràfiques Llevant. Ciutat, 55. Arta. tel. 562604

•-

E.

22 desembre 1990 informe 701 3

Amb un limit de població de 26.925 persones,

Les Normes Subsidiaries, punt i seguitAmb l'aprovació provisional de les Normes Subsidiàries produït el passat dia 14 de novembre i la corresponent remissió

a la Comissió Insular d'Urbanisme, es finial un parèntesi de més de deu anys i en comença un altre previ a l'aprovaciódefinitiva per la CIU. Després, amb una normativa completa, l'ordenació del territori municipal s'haurà culminat.

Amb aquest informe pretenim, una ve-

gada Ines, apropar aquesta documentacióals artanencs tot i que la repercussió en elsinteressos de cada un nomes es pot apreciaramb la consulta personal. Segons el que ensmanifesta l'arquitecte redactor de lesNN SS, qualsevol interessat té accés a aquestdocument public. El treball que avui publi-cam pretén una aproximació a la globalitat,al que On ara aquestes Normes.

El primer que cal recordar es quel'aprovació definitiva és competência de laComissió Insular d'Urbanisme (CIU) lamissió de la qual és revisar si la documen-

tació aprovada per l'Ajuntament s'ajusta atotes les disposicions vigents. No es seva, encanvi, la potestat política de modificar-lesen un sentit o altre. En cas de col.lisi6 legalamb algun precepte d'obligat compliment,la CIU les retornara al Consistori perquê enfaci les corresponents modificacions.

Hi ha per tant una proposta que es suposaque podrà ser definitiva i per això hemconsiderat interessant informar-ne.

També convé tenir present que la franjalitoral de la Colônia, des de Na Borges a EsCa16, tenia una planejament aprovat quequedara derogat amb les noves NNSS. Unplanejament que classificavad'urbanitzable tota la franja amb un pob-laci6 que podia sobrepassar les 200.000persones.

Dos nuclis basicsL'ordenaciô territorial del terme s'ha fet a

partir de considerar com a basics i centralsdos nuclis de poblaci6 ja definitis, el d'Artài el de la Colônia de Sant Pere. Als voltantsd'aquest dos nuclis centrals, amb categoriad'urbans, s'han determinat altres sectorsurbanitzables.

El nucli urba d'Arta es veurà rodejat de

quatre sectors que n'han de permetre elcreixement vegetatiu. Una a la zona de SosMonjos. Una altra entre Son Taiet i la carre-tera de Palma. La tercera, entre aquestacarretera i Es Cap Amunt. Finalment elpolígon industrial i de serveis a la Vinyad'es Morers. Els tres primers tendran laqualificació d'extensives, amb una mitjanad'un 30% d'ocupació. Totes quatre zoness'hauran d'anat concretant amb els precep-tius Plans Parcials (PP).

A la zona de la Colônia ja hi ha urban-itzables amb PP aprovat, que s6n:

- Zona de s'Estanyol (amb tres PP)- Zona de Montfarrutx (amb 2 PP)- Zona d'Es Canons (amb 1 PP)- Zonti de Betlem (amb 2 PP)A aquests urbanitzables, ja amb PP ap-

rovat, se n'hi afegeixen cinc sectors mêsque s6n l'ampliació estricta de l'actualnucli urbà i que estan situats tots entre el

torrent d'es Barranc, la carretera i el torrentd'Es Parral. La resta és reclassificat com ano urbanitzable: fins a la zona d'es Canonsi a partir de Betlem fins al terme deCapdepera, passant pel Caló, Albarca i SaDuaia.

Aquesta ampliació entorn del nucli actualde la Colônia s'ha projectat amb la intencióde mantenir en el nucli actual l'exclusivitatdels usos no residencials (p.c., Os comer-cial) i potenciar d'aquesta manera la cen-tralitat de l'expansió. Les noves zonesnomés tendran Os residencial perque es con-sidera que és el que les ha de motivar.

Les extensions dels urbanitzables s'hancalculat d'acord amb les tendênciesdemogràfiques i de creixement observadesen els darrers anys.

També s'han tengut en compte lescaracterístiques de densitat de població decada zona. Per una part, Arta. La relaci6

Cain llasetRobs de casallenceria

BONES FESTES DE NADAL 1 CAP D'ANY

Telefon 83 52 62

4 702

informe 22 desembre 1990

actual d'habitants per vivenda, 3'14, haservit de càlcul de la previsió d'un possibleaugment d'uns 2.300 habitants, que podriasituar el sostre en 9.300 persones, xifra quedeixa un marge suficient al creixement pre-visible durant el temps de possible vigenciade les NN SS . S'ha de dir que aquestes xifresi les que seguiran es refereixen a la poblad()

maxima que hi cabria si s'edificas tot anoque permeten les NNSS.

Per una altra part, la Colônia presenta

característiques distintes. La majoria de

vivendes s6n de segona residencia i la re-

laci6 s'ha calculat en 4 habitants per

vivenda. Així es podria arribar a una pob-

lad() de 1.600 persones en el nucli centralampliat. Les altres zones, exclusivament

residencials com s'ha dit, aportarien alsostre total de poblad() les xifres següents:voltants de la Colônia, 4.950 persones.

Montfarrutx, 2.128. S'Estanyol, 1.324 iBetlem, 7.650. Així la poblad() limit de totala franja passaria a ser de 17.000 persones.

Sumant tots els parcials s'arribaria a unaxifra total rodonejada de 27.000 persones.

Descomptant la zona d'ús industrial i deserveis, la resta de no urbanitzables tendrien

un Os o agrícola-ramader o forestal. Enaquestes zones no hi estaran permeses lesparcel.lacions urbanístiques, reservades alsurbanitzables.

Els graus de proteccióA les NNSS s'hi preveu una amplia zona

definida com a Element Paisagístic Singu-lar, que és el grau maxim de protecció.

Inclou Sa Canova i les muntanyes des delslimits actuals de Betlem fins a Cala Torta.

En aquesta zona no s'hi pot edificar res nou,

llevat de la restauració dels edificis exis-tents o les necessaries per a l'explotacióagrícola o forestal, previ un informe favo-rable de la Conselleria d'Agricultura,Ramaderia i Pesca.

Un grau inferior de protecció ésl'anomenat Paratge Preservat, els limits delqual s'han d'observar grafiats en els plànols

corresponents. En aquesta zona la

superficie mínima (per a permetre-hil'edificació) de les finques segregades apartir d'ara, sera de 150.000 metres quad-rats, o sigui, prop de 22 quarterades.

La resta del territori municipal és definitcom a Paisatge Protegit. Cal dir que aquestaqualificació ja la tenia abans més de la

meitat del terme, es a dir, la zona entre lescarreteres i Capdepera i la restade l'illa. Ara s'ha ampliat a tot el territori.

Les finques segregades a partir d'ara haurande tenir 30.000 metres quadrats per per-metre-hi l'edificació.

Aquestes limitacions introduïdes per la

frase "segregades a partir d'ara" afecten ales noves segregacions posteriors a lesNNSS. La superficie mínima per construiruna vivenda a les finques actuals anteriorsal 1958, és de 7.000 metres quadrats. Lesfinques actuals definides entre el 1958 i aranecessiten 7.000 m2 si són de regadiu, i15.000 si són de seca. Les finques que es de-finesquin a partir d'ara ja hauran d'adaptar-se als nous minims, segons la zona.Parlant de graus de protecció, cal senyalar

que una de les diferencies mes significa-tives entre les normes aprovades ini-cialment i les actuals és la modificad() del

grau de protecció que s'atorga a la zona de

Carrossa, que passa de ser considerada coma Paratge Preservat a esser qualificada dePaisatge Protegit. Aquest canvi, que per aun profà no pareix tal, suposa una minva deprotecció i permet la construcció de 450places hoteleres i un camp de golf, mentreque l'antiga qualificació mantenia in-tocables els valors paisagistics de la zona.

Paradoxalment al plenari on s'aprovarenles NNSS ni l'equip de govern va fer capcomentari al respecte ni l'oposici6 el vademanar.

Sa Canova, un cas singularEn el projecte figura com a Element

Paisagistic Singular. Ara mateix ja té la

protecció determinada per una Llei de

Declarad() d'Area Natural d'Especialinterés, promulgada pel Parlament Balear.

Paraules clares

Normes Subsidiaries.- Normativa queordena globalment el terme municipalcomplet i defineix els usos del seu terri-tori. Supleix el Pla General, que esnecessari en municipis d'alta activitaturbanística i que disposen de lanecessària capacitat de gestió.

Pla Parcial.- Instrument deplanejament que ordena els sectors desòl urbanitzable d'acord amb el quedefineixen les NNSS. Vendria a ser elsegon nivell de desenvolupamentd'unes NNSS i es refereixen a zonesconcretes.

Unitat d'actuaci6.- Les NNSS d'Artàen contemplen quatre dins el sól urbà dela vila: petites zones on s'hi requereixenuns acabats simples (vials, zones lliu-.res, ...) per convertir-se plenament enedificables.

Sdl urba.- Una zona té la classificaciód'urbana si té consolidats, és a dir,edificats, un minim de 2/3 dels seussolars, o que tenguin tots els serveis(accés rodat, aigües netes i residualsconduïdes, i electricitat).

Sdl urbanitzable.- Sector o polígonque en les NNSS esta previst com a apteper esser urbanitzat. El Pla Parcial cor-responent fixara les condicionsd'urbanització, d'acord amb el quedeterminin les NNSS per a la zona.

Sdl rústic.- Ara es diu no urbanitzable.No és possible l'aprofitament

Aquesta hei contempla, sense cap justifi-cad() concreta, la possibilitat d'una zonainterior exclosa de la protecció i urban-itzable a criteri municipal. Després dedistints estudis, fets al llarg dels anys, que

demostren el seu valor paisagístic, ecologici medio-ambiental, l'Ajuntament s'ha de-

cidit per renunciar a l'excepcionalitat queen aquella Hei es deixa a la seva decisió.Darrerament ha sortit a la premsa la possi-bilitat que el Tribunal Constitucional de-clari aquesta llei del nostre Parlament, ialtres de semblants, no ajustades a dret.

Caractertstiques de l'edificacióAl nucli d'Artà es distingeixen dues

zones: el nucli antic i la zona d'eixample,

DISTRIBUIDOR DE:

ZRIDNIO

22 desembre 1990 informe 703 5

els limits de les quals es poden distingirfàcilment sobre els plànols. Totes duesqualificades com a intensives. A totes duess'hi permetrà el 70% d'ocupació del solar.Al nucli antic s'obliga a l'edificació entremitjaneres i a l'alineaci6 de façanes.Aquesta obligació, pero, no regeix en lazona d'eixample. A totes dues s'hi pot fersoterrani, planta baixa i dues altures i ambpossibilitat d'una edificació secundaria al

fons del corral, de planta baixa i amb unmaxim del 5% de la superficie del solar.

Aquestes determinacions no s'adapten to-talment al Pla Provincial, pero s'han recol-lides a partir de la constatació de la realitattradicional. Es mantenen altres limitacionsdel Pla Provincial, com per exemple el

maxim de 2 metres quadrats d'edificaci6

per cada metre2 de solar. Les diferénciesentre nucli antic i eixample no s6n deparàmetres, sin6 en la normativa d'ambienti estética de façanes i cobertes. Al nucliantic s'exigeixen cobertes de teula, balcons

com a únics voladissos, i l'as de fusta a lesfaçanes.

La zona intensiva de la Colônia té lesmateixes característiques que la d'Artà,pero en comptes de dues altures només se

n'hi permet una. Les zones extensives tenen

un altre tractament: sobre un 30%

d'ocupació maxima, soterrani, planta baixai una altura, i retranquejos habituals.A fora vila, és a dir, als no urbanitzables,

els limits d'ocupació varien: 2% en paisatgeprotegit, i 1% en paratge preservat. Sempreamb un maxim de soterrani, planta baixa iuna altura, amb formes rectangulars tradi-cionals.

Al.legacions presentadesS'han presentat un total de 26

allegacions, algunes molt generals i fins itot a favor. El Cololegi d'Arquitectes al-lega

unes petites observacions i es declara favo-rable a la redacció. El GOB també es mostra

favorable amb unes discrepancies molt

concretes. Finalment el CDS local presentauna allegació que es pot considerar comuna esmena a la totalitat. La restad'allegacions s6n de particulars.

N'hi ha dues de presentades referides a Es

Caló. Una referida a Sa Canova, una altra aCala Mata i una altra a Bellpuig. La resta fanreferencia a aspectes molt concrets de par-ticulars, algunes de les quals han estatadmeses i incorporades a les NNSS.

urbanistic i els usos, que són molt limi-tats, s'especifiquen, naturalment, en lesNNSS. Es pot convertir en urbanitzablemitjançant una revisió de les NNSS.

Zona Intensiva.- Les contruccionsocupen tota la façana del solar, entreamitgeres (no conté construccionsaïllades). Sol concentrar els usos terci-aris, com els comerços, les oficines,serveis públics... i coincidir amb elsnuclis centrals d'una població.

Zona extensiva.- Zona en quéúnicament s'hi permeten les construc-cions aïllades. L'ús primordial és elresidencial.

Tramitació.- Quan es té preparatl'avanç que conté les Hines generalsd'actuació, es sotmès a informaciópública la qual cosa permet als particu-lars i organismes de presentar lespròpies suggerêncies. Després esprepara la primera redacció, que és ap-rovada inicialment per l'Ajuntament.Segueix una nova informad() públicaper a les al.legacions. L'Ajuntamentdecideix si s'incorporen o no. Desprésn'efectuarà l'aprovació provisional,que és el punt on ara es troben. Remesesa la Comissió Insular per al seu examen,es produirà, finalment, l'aprovació de-finitiva. En totes les fases es poden anarincorporant modificacions ja siguin persuggerència de particulars o afectats, jasigui del propi Ajuntamento, obligada-ment, a suggerència de la Comissió queles ha d'aprovar definitivament. Entre ientre és obligat l'obtenció d'uns in-formes de distints organismes, com perexemple, Costes, Defensa, etc.

FE, 4 3 =L4 7E' 5PYE A./GrZ /A S? 7

FÁBRICA DE MOSAICOS Y PIEDRA ARTIFICIALALMACEN DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN

MOBILIARIO DE BABO

PAVIMENTOS Y REVESTIMIENTOS ESTUFAS Y CHIMENEAS

Fàbrica, alancen y oflcina.s:Ramón Llull, 9 ARTAOsa 562179 Fax 562176

Almacen y tienda: Velasco, 38 CALA RATJADATell. 5633453

ProcoiarSTRUCH

URALITA Kwasze19IYIADEOOSPROTICTOR De LA MADERA

6 704 entrevista 22 desembre 1990

Mateu Carrió Muntaner, arquitecte de les Normes

En Mateu Carri6 va ser contractat coma arquitecte municipal a principis del1977, en temps del batle Massanet, iocupa aquest càrrec des d'aleshores. Enel mes d'abril de 1978 l'Ajuntamentencarrega la redacció de les NNSS delterme. Al cap de més d'un any, setembredel 1979 ja en temps del batle Morey, varenunciar a l'encàrrec per fer possiblel'acord de financiaci6 de les NNSS ambel Conseil General Interinsular i passa acrear un equip que va ser elegit pel Con-sell per a la seva redacció. Aquest equipva funcionar fins a una primera redacciói després, de fet, es va disoldre de formaque en Mateu les ha acabades ja tot sol.Ens dirà que la seva experiencia de tècnicmunicipal i, alhora, la d'arquitecte enexercici lliure de la professió li han ajudata elaborar un projecte que considera clari adaptat a les necessitats reals del mu-nicipi, dels seus habitants i dels profes-sionals que n'han de fer ús.

Bellpuig.- Sr. Carri6, diuen que lesNNSS d'Artà són les més proteccionistesde Mallorca.

Mateu Card() Muntaner.- Pot ser quesigui així, però això no ha costat gaireperquè el desenvolupament anterior, quepotencialment podia arribar a 200.000pesones només a la costa, no s'ha duit aterme i ha permes abaixar-lo a limits mésreals. Com que la reducció ha estat tangrossa, pot ser que hagi cridat l'atenci6.També la crida la gran extensió de lesàrees protegides. Ara be, no es que s'hagivolgut fer-les aixi de proteccionistesperque si , sin6 que era el territori mateixel que en els últims 30 anys no haviadesenvolupat les previsions d'aquell platan desorbitat. Crec que les NNSS s6n

molt més realistes i s'ajusten a ladinàmica previsible. Jo crec que essignificatiu que el Col.legid'Arquitectes s'hi hagi pronunciatfavorablement.

B.- Les NNSS ara s6n a la ComissióInsular, que les ha d'aprovar definiti-vament. Creu que s'aprovaran?

MCM.- Crec que no n'han aprovatcap mai a la primera. Sempre hi hamodificacions a fer, mes o menyspetites. Jo no crec que n'hi hagid'importants. S'ha de tenir encompte, per6, que les competenciesde la Comissió Insular On novesd'ara, perque abans les tenia laComissió Provincial. L'informe pre-ceptiu de la Comissió Insular, previ al'aprovació provisional i abansd'aquesta transferencia decompetencies, contenia unes cor-reccions a fer. Algunes s'han recol-lides, però altres no, tot i ques'expliqui i raoni el motiu pel qual nos'han assumides.

B.- En qua podria haver-hi proble-mes?MCM.- Hi ha indicis de la possibili-

tat de problemes a l'hora del'aprovació en el cas concret de laubicació del polígon industrial alcostat d'una carretera. En previsió,s'ha raonat i detallat be els argumentsque aconsellen aquesta ubicació.lambe hi ha el cas de Cala Mata, quepodria ser objecte de discussió i quisap si de modificació.

B.- I Sa Canova?MCM.- Amb la Llei especifica ap-

rovada pel Parlament Balear, no hi hamotiu de preocupació. A més s'ha de

recordar que els plaços que tenien perexecutar la urbanitzaci6 no s'han com-plit sense que d'això se'n pugui incul-par cap administració. En tot el tempsque jo duc a l'Ajuntament mai no s'hapresentat res per fer a Sa Canova...

B.- ... però aquest recurs davant elConstitucional?

MCM.- La hei esta impugnada perquestions de competencies del Par-lament Autònom, però el que ningú nodiscuteix es la capacitat municipald'ordenar el propi territori. Havent-seincomplit els plaços, l'Ajuntamentl'Unic que fa es modificar unplanejament que el temps ha demostratno desitjable.

B.- I Es Ca16?MCM.- No hi ha cap problema legal.

Es tracta d'un urbanitzable sense plaparcial i per tant la llibertat de reclassi-ficar, per part de l'Ajuntament, es total.

B.- Com es que han durat tant?

BAR - RESTAURANTE--4;4441(;:f4.1 Especialidad

I 1 Cocina

MallorquinaCiutat, 49 Tel. 56 24 61

07570 Artá

-ss

CONSULTORI MÈDICDr. Enric MasDr. Miguel Mestre

C/. Ciutat, 39"A' 56 22 3707570 ARTA

Clinic Artà

22 desembre 1990 entrevista 705 7

MCM.- Quan es va produir el conventamb el Consell General Interinsular, lesNormes d'Artà varen ser les primeresque sotmeteren l'avanç a informaciópública. Després s'embarrancaren perquestions jurídiques que no estavendares, o que es suposava que no estavenclares, com per exemple la qüestió delCentre d'Interes Turístic de Sa Canova.S'anaren covant a l'espera de trobarpossibles sortides legals i així va anarpassant el temps. De fet s'han redactatdues vegades. La primera vegada, ambaprovació inicial, ja va permetre unanova visió dels problemes, necessitats,possibilitats i aspiracions. Ambsentencies que s'anaren produint, oconeixent, referides a altres municipises varen anar per filant les possibilitatsd' incidencia municipal sobre aquesttipus de zones. La redacció actual estamolt mês madurada i molt més elabo-rada.

B.- Valora positivament aquesta lentamaduració?

MCM.- Crec sincerament que haresultat positiva. Hi ha uns aspectesgenerals que fan que pensi així, i tambéalgun molt concret. Hagués resultat

negativa si al llarg d'aquests anyss'haguessin realitzat obres que anassinen contra de les directrius importantsfixades al començament. En part persort i en part per la visit') de la realitatdemostrada per alguns promotors, noha estat així. Dins l'urbanisme il'edificació, i sempre des del punt devista de l'interés general, és molt mêshabitual penedir-se del que s 'ha fet quedel que s'ha deixat de fer. En canvi eltemps transcorregut ha deixat veureque el model urbanístic que es pro-posava, i que es manté, està dins leslínies generals que ara es valoren a lesnos tres illes: em referesc a la idea de noanar sempre a més en el desenvo-lupament urbanístic. Al principi pot serque fossin unes idees avançades, peròavui dia ningú amb un minim de sen-satesa no es questiona que s'hagi d 'anara una ordenació distinta al creixementdisparat, o disbaratat. Això ara ho de-fensen totes les forces polítiques, sindi-cals, empresarials, església, etc. oalmenys aix6 ho diuen. Confirmar queel camí empres ja fa tants d'anys era elbe crec que ha de ser motiu de satis-facció per a tots. I el cas concret a que

em referia abans, molt mésd'avaluar per tothom, és Na Batlessaque, tot i que pugui semblar anecdòtic,és important per a un poble de la capaci-tat del nostre. La generositat d 'en T6folFerrer i el fet de no tirar endavant lesNNSS en un cell moment, ara fa uns setanys, han permes que el poble d'Artàpugui tenir un enclau únic com és NaBatlessa. Això en podríem parlar enmês detail un altre dia...

B. - Considera per tant que la vigenciapot ser llarga?

MCM.- SI, pot esser llarga. De fet nohi ha plaços obligats per fer revisions ila meva idea és que sempre que surti lanecessitat de fer alguna, modificació,fer-la i anar-les optimitzant de cadavegada més. S'ha intentat que no hi haginormativa que la gent en general notrobi comprensible i acceptable, perquèes basen en els costums tradicionals i enla tipologia d'edificació. És curiós quemoltissima de gent que les ha exam-inades les ha trobades molt bé, lievatnatural ment de qui es considera particu-larment perjudicat. La mostrad 'aquestaacceptació seria que només hi ha hagut26 al-legacions, i no totes en contra, queés una xifra baixíssima.

8 706 22 desembre 1990informe

Bellpuig va sol•licitar als quatre partits politics que expressassin per escrit la seva opinió sobre les NNSS i tots enshan respost, com tenen per costum. Alhora que els ho agraim eLs hem de recordar que han escrit més del quehaviem demanat la qual cosa ens ha plantejat problemes de paginació. A continuaci6 publicam aquestes opinions

en l'ordre en qué ens han arribat.

Joan Amorós Negre (CDS)Les Normes s6n el projecte urbanistic (potser més

important que independents i socialistes han presentat al'aprovació en els seus gairebé dotze anys de govern. Perque s'han es torbat tant? Pens que volien eliminar la urban-ització de Sa Canova i no trobaven manera legal fins que elParlament Balear declarà Sa Canova Area Naturald'Especial Interés, que deixava urbanitzar 50 hs amb unmàxim de 3.000 places. Aquestes Normes rebutgenaquestes 3.000 places; però la possibilitat que el Consti-tucional anul.li la llei del Parlament provocará quel'Ajuntament o les reformi o pagui indemnitzacions.

La Zona Element Paisagistic Singular (un 50% aproxi-madament) es excessiva, perque prohibeix construir novesedi ficacions.

La delimitació del nucli urbá es correcta, donat els pocssolars actualment existents. L'enclau del Polfgon Industrialno es l'adequat.

La zona costanera-turfstica de la Colônia está mal orde-nada. S'hi preveuen 44.500 places en tres quilòmetres decosta, sense platja natural i amb la següent estructuració:Només residencials, S' Estanyol amb 3.500 places. Residen-ciais i hoteleres: La Coldnia, amb 16.000 places. San Pedro,7.000. Betlem, 6.000. Els Canons, 12.000. Això suposa tresvegades Can Picafort, semblant a Alcúdia, dos pics CalaMillor, tres Sa Coma i tres Cala Ratjada.

A part, pens que les Normes s6n imprescindibles per a unbon ordenament urbanístic i per donar una respostaigualatória a tots els ciutadans.

Joan Sureda Vives (Partit Popular)El nostre grup ja va exposar la seva disconformitat amb

aquestes normes, i continuam pensant igual. S6n partidistes,només expressen les idees politiques del grup de govern. Pensamque haurien d'estar inspirades en el bé de tot un f)oble i regularsense perjudicar, i això no s'ha tengut en compte.

En cap moment no s'ha cercat un conveni amb les altres forcespolftiques, ha faltat rspecte cap a la propietat privada i no enssembla que hagin de millorar el nivell de benestar d'Artà, sin6que ens poden dur a situacions molt compromeses que esperemque no afectin l'economia dels nostres conciutadans, tot peravantposar una idea política al sentit comú.

No veim cap indici en aquestes NNSS que ens clarifiqui unfutur millor. Tenint en compte que Artà es el poble menyspaxiuctiu de Mallorca, la renta per cápita mitjana dels poblesmallorquins és més del doble que la del nostre, i això no és moltprometedor estant ja a les portes del Mercat Comú.

Al mateix temps ens semblen un agravi comparatiu perque ensduen a un abans i un després de les NNSS. L'únic que ha tenguten compte el grup de govern ha estat reduir sôl urbanitzable, quansempre s'ha vist que la manca de sôl urbà afavoreixl'especulaci6. Seria ideal un equilibri entre progrés i respecte almedi ambient i això no s'aconsegueix amb aquestes NNSS.

J.S.V.

J.A.N.OPINIO DEL GOB

Es cert que ens trobam davant unes normes que proporcionen una major protecció al territori que els anteriors planejamentsi que la majoria dels elaborats a altres municipis, el tractament que es cl6na a la zona de costa des de Betlem fins a Capdepera,la protecció de Sa Canova, i de la Serra d'Artá ens pareixen molt encertades, per aixô mateix no entenem com un ajuntamentque ha tengut la sensibilitat i habilitat necessária per aconseguir els guanys esmentats es capaç d'acceptar i aprovar la construed()del camp de golf de Carrossa, o la desproporcionada urbanització d'Es Canons.

El projecte de camp de golfa Carrossa alterará profundament aquest paratge amb un hotel de 450 places i totes les ins tal.lacionsque l'acompanyaran i si arriba a fer-se realitat pot ser el primer pas de la urbanització del nostre paisatge de fora vila.

Després de la febre urbanitzadora de la costa, que en part també ens arriba a Es Canons, ara li toca a l'interior, a Carrossaconcretament. Pensam que no es aquest el model de desenvolupament que podem desitjar per a Artà, sabem que la situació delsector turlstic passa per moments difIcils però els camps de golf no vénen sin6 a agreujar-la, augmentant l'oferta per una banda,i degradant el paisatge en urbanitzar el camp per l'altra. Més encara, un camp de golf i un hotel a 5 quilòmetres del nucli urbàartanenc i 10 del de la Colônia tendril una influência minima en el desenvolupament econdmic del municipi.

GOB -Delegació Local d'Artá

22 desembre 1990 707 9informe

Antoni Maria Ginard (PSOE)En el nostre programa electoral ja tenfem com a prioritat

I 'aprovaci6 de les Normes i ens alegra que ja es trobin a ladarrera passa per la seva aprovació definitiva.

Hem treballat en la redacció gairebé tres legislatures i perdiversos motius fins fa poc no les hem pogudes aprovar pro-visionalment. Les conclusions s6n quedonen solució als proble-mes del municipi: polígon industrial, eixamplament dels nuclisurbans d' Arta i la Colònia, i diversos urbanitzables a la costa dela Colònia. També es contempla una bona normativa per con-struir a fora vila.

Amb les NNSS queda protegit d'urbanitzacions gran part deIa costa, de Betlem fins a la partió amb Capdepera. A Sa Canovatampoc no es podrà construir. També es protegeixen grans zonesnaturals.

Si les NNSS s 'aprovassin definitivament tal com estan redac-tades crec que solventarien totes les necessitats d ' Arta, ja quehi haura urbanitzables a Arta i a la costa, i un poligon industrialaixl com han volgut els industrials artanencs.

Es de lamentar que amb la feina d'elaboració de les NNSS solshi haguem treballats els Independents i nosaltres, i que els grupsde l'oposició sols hagin aportat desqualificacions als plenaris ia la premsa, sense aportar millores a aquestes normes.

Esperem que aixl com els socialistes ens alegram amb aquestanormativa urbanística, també siguin del gust de tots els arta-nencs. Molts d'anys i bones festes.

A.M.G.

Miguel Pastor Tous (Independents d'Artà)El document ara aprovat suposa la culminació d'un Ilarg

procés de reflexió i estudi, de discussió, contrast i aportaciód'idees sobre quin ha de ser el model territorial del nostremunicipi. Per a nosaltres es el millor dels possibles, fet ambun objectiu principal: perseguir el maxim benefici per a totala comunitat sense hipotecar el futur. I s'han hagut de resistirfortes press ions que, en la nostra opinió, anaven estrictamenta beneficis particulars.

A partir de l'equilibri actual que ha fet d'Artà un pobleexcepcionalment estimat pels seus habitants i envejat pelsexterns, volíem dissenyar un model que concordas la neces-sitat de creixement urbanístic i econeomic amb el respecte alpatrimoni natural i cultural del que es tan ric el nostre terme.Un patrimoni que sera el millor capital que poguem deixar ales futures generacions que ens exigiran un territori en ques 'hi pug ui habitar en el futur. Creim que aquestes normes ga-ranteixen aquest objectiu i permeten que siguin els artanencsel qui en tenguin el control. Per aim) n'estam satisfets. Hi hapossibilitats de creixement urbanístic i hi ha protecció delmedi en aquells punts que les condicions objectives ho aeon-sellen. Els darrers anys de l'economia mallorquina handemostrat massa clarament que el creixement desordenat nofa més que apropar la crisi. Per això era neces sari deixar lesportes obertes a un creixement moderat i acordat a lespossibilitats reals i defensar all() que es roes característic dela Mallorca del futur: el paisatge, el medi natural.

M.P.T.

FORN DE CAN BECACADA INA, BON PA

El trobareu a:Ca na Petra Gnard Es Rebost Super-Fi*Can Melindro Es Wer Super StopCan Pep Cabrer

al despatx central: .Comanau les ensaimades amb tempsFORN DE CAN BECA. Raid Illwres, 51. Tal. 56 21 72

MOLTS D'ANYS I BONES FESTES Eft as 411111■ 41.10 Bo IN.

are.Pdor •■■■■■■•■16,

10 708 enquesta 22 desembre 1990

Ens podríeu fer un resum breu del que ha estat el 90?

Miguel Pastor Tous, Batled'Artà

Hi ha hagut punts importants. Lainauguració del PAC, la de la depura-dora, I 'aprovac i6 de les Normes, la con-secució de subvencions per a projectesde futur (aigua a la Colônia, infraestruc-tura esportiva, ampliació de laresidência). També s'ha fet el programad'educació d'adults, molt ambiciós,que ha tengut una extraordinaria accep-tació. I el teatre municipal, amb lesobres a punt de començar. Ha estat unany mo lt ho.

Bartomeu Barceló Gaya,metge

Quant a incidência de malalties, haestat un any normal. Des d'una perspec-tiva funcional hem passat de la incertesad'haver d'anar a Son Servera perurgencies, a tenir un PAC a Arta i a lapossibilitat que es convertesqui encentre de salut. Un altre aspecte impor-tant ha estat l'increment de les in-tervencions de tipus preventiu: lesvacunes infantils, contra el grip, lacampanya de diagnôstic precoç decáncer ginecològic ara en marxa...

José Gaseo Valverde,Guàrdia Civil

Convé deixar ben clar que ladelinqüência que es produeix a Arta solser obra de passants i es pot dir que dinsel poble esta erradicada. Quant a in-tervencions, han estat una mica inferi-ors a les del 89 i les més freqüent s6nrobatoris i agressions. La droga de cadaany preocupa mês: a més de ser la causade la majoria de delictes, de cada ve-gada hi ha mês gent afectada, i mês jove.També observam el mateix amb elsproblemes arnb alcohol.

Benet Capó Cursach,Colónia de Sant Pere

Ha estat un dels millors per al futur dela Colônia, per dues raons. Primeraperquê s'ha seguit el ritme de feina delsdarrers anys. Destaquem la millora delsserveis assistenciais, la dotació d'unabiblioteca municipal, noves zonesajardinades, etc. I la segona per la sériede grans projectes vitals per al futurde laColônia: proveTment d'aigües i plad'embelliment. Tot arrodonit perl'aprovació de les Normes Subsidiaries.

Francesc Munar Servera,rector

Tres capellans nous en un any suposenuna etapa de canvi, amb dificultats iamb possibilitats de créixer, que, senseestar acabada, ha estat ben encaixada.També és de destacar la consolidacióentre els grups de joves i els majors.També s'han iniciat una línia de méspresencia dins el poble, allò on siguinecessari, com per exemple el ClubJuvenil, i un estil mês comunitari en laresponsabilitat parroguial amb l'equipde preveres.

Dolors G Carbone!!Alemany, Institut

La promulgació de la LOGSE ésimportantíssima perquè suposa un canvid'orientació molt gros enl'ensenyament. La novetat a Arta és laimplantació del primer curs delbatxillerat experimental, en sintoniaamb la LOGSE. Es prest per sospesar-neels resultats i convé deixar passar un pocde temps i veure com s'assenta. Aquestsdies es subhasten obres per prop de 100milions per ampliar i arreglar l'edifici del'Institut.

nri.. ,..., .. , ,.., . ..

4 . 2 44.4 ....• ,.4 4 ill

." .„'..- :' . ,', „. lgII"IIIIIIIIIIIF51. ,,L, , .. „ '''...* ..,... : ,:(

..

.,..

t . . ,

•,

....

40*:::.71. ..".... ..., .. ..

III. 4

.

e.

4

4 .,.„

,..„..,„., ,.:.

... • . $1..

. ..„...• ,,. ..,...., •. ....,„,„

. .,.... ......,.: Skit,.. . titk , .„si. ,..

, , • , ,s •

22 desembre 1990 7911

Per una bona construcció

Toni MASSAI1ETMet 562744-836744

CORSA., S.A.ALQUILER MAQUINARIA

DELEGACIÓN EN CALA RATJADA:Via Mallorca, strt. - Tel. 56 37 48

Hawfr-rnicjic:n-7s

CONSTRUCCIONES, EXCAVACIONES Y ASFALTOS

C I F A-07 2511 1 8

HORMIGON PREPARADO

Planta: Carretera Arta • Alcucha, Km 4

BOMBA HORMIGONAR PROPIACONTROL CALIDAD - LABORATORIO

tell. (908) 116003

12 710 noticiari 22 desembre 1990

Obres a Sos MonjosHan començat les obres d'obrir els

carrers a la confluência de la Gran Viaamb Pedro Amorós. Alia s'hi ha decomençar una altra ampliació del'Institut, com informarem el seu dia,consistent en vuit aules mês a causa dela implantació del nou batxillerat. Elnou annex es construirà en el solarmunicipal provinent del conveniurbanístic amb els propietaris d'aquellazona.

Teldon: canvi de númerosDes del dia dotze de desembre s'han

incorporat a la nova centraleta digitaltots els abonats d'Artà i això ha causatque gairebé tothom hagi hagut de can-viar el seu número de telêfon. La com-panyia Telefónica ens ha informat queen el mes de gener sortira la nova guiaprovincial i que, per tant, les molèstiesseran mInimes. De totes maneres simarcau un dels números antics Una cintamagnetofónica vos respondrà amb elnou número de telèfon. També teniu elrecurs de marcar el 003 i demanar el nounúmero.

No es massa dificil trobar, en la ma-joria de casos, quin és el nou número.Llevat de tretze abonats, tots canvienels tres o quatre primers números. Comque qui mês qui manco sol tenir apuntatsels teldons que li són mês habituals,facilitam a continuació el sistema per

transformar-los. Amb poc temps hopodeu tenir resolt.

Primer observau les tretze parelles denúmeros que van a continuació i que nosegueixen l'ordre de canvi que segueixenla resta. El primer número, el del'esquerra, és l'antic, i el de la dreta elnou:

562008 / 835439562054 / 835064562132 / 835440562201 /083510562226 / 083509562258 / 835441562326 / 083511562383 / 835432562418 / 836318562460 / 836360562508 / 835443562633 / 835444578008 / 835446

Segon, els números que van des del562000 al 562749 muden les tresprimeres xifres: convertiu el 522 inicial .en 836.

Tercer, els números que van des del562750 al 562999 muden les tresprimeres xifres: convertiu el 562 inicialen 835.

Quari, els números que van des del578000 al 578099 muden les quatreprimeres xifres: convertiu el 5780 ini-cial en 8355.

Un poc complicat, però se'n pot treurel'entrellat.

Notau que, amb aquest número,Bellpuig vos fa l'obsequi d'una car-tolina amb els números d'ús general id'urgencies. També hi ha lloc perquècadascú hi apunti els seus números mêshabituals. Que vos sigui útil és el nostredesig.

DESMONTES

ASFALTOS

AGLOMERADO

EXCAVACIONES

PLANTA DE AGLOMERADO

CANTERA DE ARIDOS PROPIA

III•1Ipees

81811110

POO= de Meteneasrecaleors

Illems de Corte

BAI LLE11111MIACOIL

Pollspon0 IndustrialC/ ilenestrals. 11 - TeL SS 5811

Carat motealitores yro10444816Cannomprettal

=KA Fete OrePridell• 11fr1 y NNW

421110 Cites de ado

*ekk403

041,

0413ft, stkoecy-

Matadors • eatomescadorasy Mess de ttsgo

0 andor

MOUE

11111•11,4111,1110.11. TIMM

MONK 1' OMNI 1421:448as

Pthirdadores

APIITAMI ART&Gwrer de Clutat. 26 - 761. 56 21 48

22 desembre 1990 noticiari 711 13

Residència: inauguració de l'ampliacióPer demà dissabte dia 23 a les 12 del migdia está prevista la inauguració de les obres

d'ampliaci6 de la residencia per a persones majors a la Posada Deis Olors. S'esperenrepresentacions de la Conselleria de Sanitat i de l'Inserso. El capvespre i horabaixapodrá ser visitada per tot el poble.

A mês d'obres al jardí de davant, s'han acabat tretze noves habitacions a la plantade dalt, totes individuals pert) moltes de les quals són utilitzables amb tota comoditatper dos residents. També s'han fet canvis en la distribució de dependencies. La mêsnotdria es potser el pas del menjador al saki gran de l'ala de la dreta entrant. Elmenjador antic ha estat destinat a sal() de visites. També s 'hi ha instal.lat un sistemade comunicació interior mitjançant interfonos. Recordem que el Govern Balear vaconcedir una subvenció important que, junt amb les donacions de particulars il'aportaci6 municipal, ha servit per poder dur a terme aquestes obres d'ampliació.

IncendiEl dia 30 de novembre es va declarar

un incendi al número 27 del canerPonterr6 que va suposar la prácticadestrucció de la planta baixa i impor-tants perjudicis al pis de dalt. La causava ser unea estufa de butà i una errada aI 'hora d'encendre-la: va prendre la robad'una camilla i es va propagarrapidament. La GuArdia Civil, PoliciaLocal i veïns feren el que pogueren,pen) el foc va poder mês. Als 45 minutsd'haver cridat els bombers arribá elvehicle. Ja no hi havia res a fer. Elsveïns, indignats, varen esbroncar elspobres bombers, que enrealitat no tenen cap culpa. La gent noentén que a l'estiu hi hagi tanta força alsubparc d'Artà i a l'hivern es tanqui elservei. Testimonis del sinistre as-seguren que si el camió hagués arribatdins els primers quinze o vint minuts lacosa no hauria estat ni de prop tan greu.Els perjudicis han estat avaluats en unsquatre milions de pessetes.

Carretera d'AlcúdiaTambé han començat les obres a la

carretera C-712 qua ha de deixar a puntde decencia el tram entre Arta i CanF'icafort tan necessitat de ma de metge.El testimoni gràfic ens mostra el trullque hi ha mogut prop de Son Forte.S'estan fent gestions per aconseguir queles parets segues existents, afectadesper les noves alineacions, siguinreconstruïdes a la distanciareglamentária.

Firmes artanenques a Tecnoturistica 90Ala recent edició de la fira Tecnoturistica 90, celebrada a Palma entre el 21 i el 26

de novembre passats, hi concorregueren tres firmes artanenques: Ferreteria Pascual,que presentava generadors eléctrics, Mateu Ferrer, amb fusteria metal.lica i en PVC,i Supledeco amb tota classe de suplements per a la construcció i decoració. Les tresempreses contactaren dos stands que compartiren i que suposava uns 80 m2d'exposició. La firma Mateu Ferrer ja hi havia participat a l'edició anterior i els bonsresultats obtenguts els animaren a repetir, aquest pic acompanyats de les altres dues.

Segons ens han explicat, l'afluéncia de visitants va ser molt nombrosa is'aparaularen possibles transaccions. Hi havia visitants que s'estranyaven queaquestes firmes fossin d'Arta i ho trobaven insòlit ja que la majoria d 'expositors erende Palma o dels voltants. Sembla que l'experiéncia ha estat considerada de molt posi-tiva per part d 'aquestes empreses artanenques, de les quals s 'ha d'elogiar l'encert deposar-se a disposició d'un mercat molt extens i geogràficament apropat i l'ambiciócomercial de conc6rrer on hi ha les possibilitats d'expansió.

Peu de foto: EN empresaris artanencs a Tecnoturistica

14 712 noticiari 22 desembre 1990

Escola de músicaUn total de 85 alumnes s6n els ma-

triculats per al curs 1990-91 a l'escolamunicipal de música. Un cop tancada lamatricula s'han distribuïts els alumnesde la següent manera:

Solfeig: 11 d'iniciaci6 i 16 depreparatori. A primer curs, 35; a segon,11; a tercer 6; i a quart, 6.

Instruments: piano, 37; flauta,8;clarinet, 7; saxofon, 6; trompa, 2;trompeta, 1; tromb6, 2; i percussió, 1.

Un grup d'alumnes de l'Ewola

És de notar que hi ha 6 alumnes-queja es troben cursant el darrer any delgrau elemental, alumnes que ha estatformats integrament a Arta. També ésnotable la forta matricula de piano,circumstancia que també s'ha produït amoltes escoles de Mallorca.

Obres a l'InstitutLa premsa ha publicat l'anunci de les

subhastes de les obres a realitzar al'Institut. Per una part hi ha unpressupost de 25.398.841 pessetes perala reparació de la teulada. És sabut quecada vegada que plou les goteres s6nhabituals, fins i tot qualque vegadas'han hagut de suspendre les classes.L'altra obra puja a 70.900.928 pessetesper a l'ampliació: un nou edifici annexamb sis aules i un taller. Les obresd'aquest nou annex, que ha d'estar apunt a principis 'octubre en començarel nou curs, han estat declaradesd' urgência i s'adjudicaran el proper dia27 desembre. El plac; d'execució de lesobres és de vuit mesos.

Nicolau Casellas: home-natge

Prop d'un centenar de persones sesumaren al dinar celebrat al Puig deSanta Magdalena, organitzat pelsdeixebles i amics del nostre paisa, amici col.laborador de Bellpuig, NicolauCasellas, amb motiu de la seva jubilació.Els funcionaris de Correus i Telégrafsd'Artà en actiu i retirats també hi forenpresents. En la fotografia, en Colau,acompanyat de la seva esposa, presidintl'acte. Li desitjam Ilarga vida en la novasituació.

GERALD VINCENTescola d'idiomes

NINS I ADULTS

* ANGLES, FRANCES, ALEMANY* RECUPERACIO I REFORÇ D'EGB, BUP I COU

* ANGLES A ANGLATERRA

(CURSETS ESPECIALS D'ESTIU)

POMPAS FUNEBRES

ARTANENSESAda. Ferrocarril, 33 - ARTA

Para avisos y preavisos: Tel. 56 30 96 56 39 34

NOCTURNOS Y FESTIVOS

GUIA GUIDE GUIE FUHREFt

SANT SALVADORD'ARTA

A. PICAZO — B. TOUS

22 desembre 1990 noticiari

713 15

Noves freqiiències tele-visives

L'horabaixa del 5 de desembre,poques hores ahans de la trasmissi6 delBarça-Real Madrid, les emissions detelevisió es varen interrompre.L'alarma i el desconcert varen ser gen-erals, com si es tractas d'una autenticasíndrome d'abstinencia col.lectiva.

La causa era el canvi de frequenciesque s'estava realitzant aquell horabaixaa conseqüência de l'entrada en funcion-ament dels repetidors que havien depermetre que a la zona de Capdepera iCala Ratjada es poguessin captar tots elscanals disponibles. Quan els temen enperiode de proves ja s'havien observatinterferencies en els d'Arta. A Capde-pera no trobaven solució tècnica a causade la presencia de senyal dels repetidorsde Menorca i Felanitx. Aleshores notenien mes alternativa que utilitzar lesfreqüêncies que ocupàvem a Arta,mentres que nosaltres podiem utilitzar-ne d'altres. Sembla que s'arriba a unacord: a Arta deixaríem lliures lesfrequencies a canvi d'assistencia tècnicper feries adaptacions a les noves. Aix6va coincidir aquel' horabaixa. El mateixvespre, però, ja s'havia restablertl'emissió de gairebé tots els canals, araamb frequencies distintes i amb mesbona qualitat de recepci6. L'endemàmatí es completa l'adaptació. Desd'aleshores els usuaris que rebien elsenyal des de Sant Salvador han hagutd'ajustar els seus receptors a les novesfrequencies.

ExposicionsDues exposicions s'han previstes per

a les festes de Nadal, a Na Batlessa.Una de fotografies d'Agusti Torres,que ja havíem anunciat. L'altra depintura de l'artista Antoni Reus.Amtxlues s'obriran el dia 23 a les 19:00hores.

Guia de Sant SalvadorAmb el títol de "Sant Salvador

d'Arta", Antoni Picazo i BartomeuTous, amics i membres d'aquesta re-dacció, han editat una breu guia de SantSalvador, bellament il.lustrada ambfôtografies i croquis. Després d'una in-troducció geogràfica, es ama unanoticia històrica, arquitectònica i de lareligiositat de l'enclau "joiell d'Artà".El text va seguit de les traduccions alcastellà, a l'angles i a l'alemany.L'opuscle inaugura la col.lecci6 "En-crucijadas y parajes españoles" editadaper Edicions Miramar, de Palma.

Creu RojaLa crônica de la Colônia reflecteix la

dimissió del delegat de Creu Roja i parlad'una visita dels responsables provin-cials al Batle. Aquesta visita, segonshem pogut saber, ja ha tengut lloc i n'hatrascendit l'acord provisional que finsal 93 tendrá vigencia: la dotad() desoldats passaran a fer servei al PACd'Artà on poclran dur a termes tasques

tant sanitàries com socials, algunes di-rectament dirigides a la Colônia. LaCreu Roja sembla que es troba en unafase de reestructuració que suposarà,per exemple, la comarcalitzaci6 delsseus serveis. La seu d'aquesta zonaseria a Capdepera.

Club JuvenilPer ahir estava prevista la inaugu-

raci6 del Club Juvenil que l'SMOE i elsServeis Socials municipals han propi-ciat als locals de La Caixa que altretemps foren seu del Club Llevant.L'objectiu es posar a disposició de lapoblació juvenil un local de trobada apartir del qual es puguin organitzaractivitats d'entreteniment. Dues moni-tores d'esplai cuidaran del club, amb laimportant assistência iajuda del grupdejoves de la Comuna.

Campanya preventivaLa Campanya de detecció precoç del

cancer ginecològic está en marxa. Laparticipació de la poblad() femenina hasuperat les previsions fins al punt ques'han hagut d'interrompre les sessionsperque els laboratoris que a Palmahavien de fer l'analítica han estatdesbordats. Prest es recuperará el ritmei s'augmentarà el nombre de metgesque atendran les dones que hi compar-eguin.

Font nova a s'AbeuradorDesprés de les obres al carrer Abeura-

dor tothom va pensar que una canonadahavia rebentat i l'aigua vessava cap aSes Pesqueres. El resultat eren uns clotsque, de cada dia, es feien mes grossos iesdevenien realment perillosos. Con-sultat el mariscal Corona sobre quêpassava ens ha assegurat que es tractad'una font nova que ha brollat a causade l'excés de pluja que duim. Ens ha as-segurat que aquesta era la causa i queabans de Nadal confiava de tenir-hosolventat.

MONTAJES SERVERAPUERTAS BASCULANTES, AUTOMATICAS Y CON MANDO A DISTANCIA

MACHIMBRADO DE NORTE Y TEKACHAPA PEGASOPINTADAS CON

DIFERENTES COLORESSE LAS MONTAMOSEN CUATRO HORAS

Kombi Clasig

C/ Pep Not, 59 tel. 56 21 31 -Artà

Manteniment i VVenda de Plantes

16 714 reportalge 22 desembre 1990

"Casa fundada en 1890"

CA'N MOYA, PRIMER CENTENAR!En realitat, el

centenari comer-cial de ca'n Moyano és del tot exacte,perqué el creadordel negoci fou elbesavi d'en Joan,l'amo en GabrielMoya Terrassa,nascut a Binissalema l'any 1814. Pelque havem pogutpellucar, podria serque fos fundat el1854 ocupant lacasa del caner desSol, núm. 3. Per tantl'empresa ja ha com-plit els 136 anys de vida.

El padrí d'en Joan MoyaAmorós, Gabriel Moya Servera, essentun bergantell de poques puces, per()molt afanyós d'aconseguir que elprogrés econòmic arreias dins ca seva,nua el bolic de l'emigració i partí rumba Puerto Rico contractat pels Blanes.Més endavant feinejaria amb els Rega-lats.

Mentres, el negoci patern creixiaa la vela. Així que aquells inicisvacil.lants i incerts, prest reclamaren elsserveis de "l'americà".

Amb l'ajut del fill Gabriel, elfundador augmenta la producció pròpiade licors. Les especialitats eren el riud'herbes, la cassalla, anís, aiguardentd'herbes, a més d'eixamplar i assortir labotiga "d'un poc de tot". Amb unaespolsada les begudes produïdes perCa'n Moya aviat creuaren els termes deIa nostra contrada. La fabricació era in-tensiva i abans del temps previst l'éxitde vendes l'obliga a dividir el comerç:la licoreria, la bodega, alambí inclòs, i

oo ; *•*•••• o- o • •.. •• 4 * • ****** •• • * * * ** * * • •

• • • • * • • .4 •• * • 4. 44 4. •

En Joan Moya Amorós i Isabel Vicens Bauza

el magatzem quedaren al carrer des Sol,3, i la botiga de queviures assortida jad'un molt de tot, passa al carrer de saPlaça, núm. 8 (avui Sancho de la Jor-dana).

Arriba el 18 de maig de 1879.Aquesta data significaria un cop depalanca per a la casa, perque hi nasquél'artífex indiscutible de la familia:mestre Gabriel Moya Amorós, fill deGabriel Moya Servera i MagdalenaAmorós Alzamora. O sia: nét del fun-dador Biel Moya Terrassa i pare del'actual Joan Moya Amorós.

Son pare d'en Joan, el 26 denovembre de 1904, maritaria amb naJoana Maria Juan Miguel. El casó fouefímer per raons biològiques. Lamestresa Joana crea el camí del cel a laflor de la vida, el 29 de febrer de 1908.Aixf es reunia amb la seva ninetaMagdalena nascuda el 27/1211905 ifinida el 13/04/1906 a causa de la cu-curutxa. L'altre fill, en Gabriel, desprésd'estudiar al Seminari emigra a Méxic aon morí l'any 1980.

A pesar del ter-rible entrebanc,mestre Gabriel nos'acovardi. Tot elcontrari. Així que 7anys després, el 12de gener de 1912contreia segonesnfipciesambBarbara AmorósCant6.D'aquestmaridatgenasqueren tresfills: Bartomeu iMagdalena,difunts, i Bar-tomeu, nascut eldia 17 denovembre

de 1914, al qual la mort el sorprengué aVillanueva del Arzobispo de Jaén, el 8d'agost de 1951. En Bartomeu era moltpopular. Un auténtic terboli. Almamater del futbol local, ex oficial deljutjat de pau i cofundador, juntamentamb el seu sogre, Miguel Vicens, Jan,de la Senadora Moya-Vicens, inaugu-rada el primer de juny de 1946 (avuibloc de vivendes d'en Pep Pantali, can-tonada de la caserna de la GuardiaCivil).

D'en Tomeu podriem parlar-netot un any. Casa el 21 de maig de 1941,amb n'Isabel Maria Vicens Nadal.

Desesperat, per() no apurat,mestre Gabriel torna a casar-se el 3 dejuny de 1919, amb na Catalina AmorósCantó. El novell matrimoni dia 26 dedesembre de 1920 tendria un minyópredestinat a ser el puntal de la casa: enJoan Amorós Moya, un bergant de 7soles capaç de traginar liquids dins unpaner sense cul i actual patriarca de lacasa.

Feta l'exposició familiar, pas-

INSTAL . LAC IONS

Tfl. irn,co,ccutá-Avinguda Costa i Llobera, 34-B

tel. 56 27 10ARTA (Mallorca)

La descèndencia del matrimoni MoyA-Vicens

22 desembre 1990 reportatge 7517

sem, si us plau, a desglosar el centenaride la firma comercial de Ca'n Moya.

Hem barrejat i desenterinyat uncaramuller de paperassa per veure detrobar qualque penyora que ens poguésrefrendar l'antiguitat de la Casa. Pareixque abans de 1890, l'Ajuntament jas'abastia de productes seus. Ara bé: elque més ens ha xocat és un rebut de 1893extret del Diari General de Despeses del'arxiu municipal. Diu així: "A DonGabriel Moya por la pólvora suminis-trada al Ayuntamiento con destino a lasobras municipales". Aix() corrobora elque citam mês amunt. Que a la botiga esvenia un poc de tot.

Ara deixem que en Joan MoyaAmorós prengui el fil de l'efeméride.

-"Mira. A ca nostra, es qui no sapfer culs d'olles esta perdut. Reveliamisses, qué n'hi ha d'arrõs a coure!.Pots creure tot quant et diré. Un negocide lluny fa por i de prop fa feredat.T'imagines un vaixell sense tim6?pensa que un negoci és ben igual. Si elperd, se'n va a la deriva i a fons. Monpare acabava sa son "antes" que esjeure. No li bastava sa fabrica i sa botigacom ja s'embarca amb s'estanc. Remilde pepes de lloro, Purissimeta meva,d'estany dets orgues. Fixa't: sa tiaMaria Amorós, esposa d'en JeroniPansecola, era s'estanquera. Saps a onel tenien, a s'estany? No, eh? Au, t'hodiré. A sa casa veinat de cas CapellaViuli d'es carrer Major (ca'n MiguelMelindro i Margalida Viulina). Escolta,l'any 1904, en Pansecola traspassas'estany a sa tia Barbara, mare d'enFrancesc Garriguer, que era cosi de naMaria Amengual d'en Tomeu Sua, i dena Serafina, viuda d'en Joan Sagristà.Morta sa tia, l'agafarem noltros i jo, desde l'any 1961 en som el titular amb elsonor nom de — Expendeduria !Ulm. 1".

-"En aquelles saons es negocidonava per fer un duro. Per() vius; sescaixes importants que fèiem per SantAntoni, Sant Salvador, sa SetmanaSanta i Nadal, només arribaven a unes65 pessetes, i això que en temps de saSegona República pareixia que jahavíem tocat el cel amb ses mans. Totses comerciants creien que se farien sesbarres d'or.

-"Tant es germà Tomeu com jo,pensàvem que arribar i moldre era tot u.Bota ferrera, quin xasco!. Ja pots dirtito, tito, si s'ase no té set. Es perdemésque t'escanyis. Bé mos ho deia monpare: "Al.lots, per anar pel món, ulls de

geneta i moviments de titina. Es tempsque un altre la pensa, voltros ja l'haveude tenir feta".

-"Pobre homonet, mon pare. Quimai hagués pensat l'endevi? Justamenta l'any 1936 m'ensenyava ets secretsdes negoci. Perquè estas al corrent i veslo dificil que és guanyar una pesseta,m'enviava a cobrar a ses botigues bonescom ca'n Garreta (Sancho Garreta,carrer Major), ca na Ratera d'esFigueral (sogres d'en Miguel Cupa), cana Rosa Mosca (mare d'en Perico i enPep Guix6), ca sa mare d'en PericoGuix6 de sa gestoria, etc. etc. Totaaquesta gent tenia calius i ma pagavenamb duros de plata que jo posava dins unsaquet de lona. Quan havia ensacades70 o 80 pessetes era ben horabaixa.

-"Un dia, era el 31 d'agost de1936, jo passava comptes amb monpare. Amb això sent un renou ferest.Veig de qué es tractava. "Mon pare. Quepuc veUre ets avions?. "Punyetad'avions! es negoci és es negoci i deixa-los fer en ets avions". Te dic que va sersa primera i (mica vegada que no el vaigcreure, a mun pare. Prenc escala i encarano mirava la feta, com una giscadissam'entabana ses orelles. Era sa bombaque queia damunt canostra. S'airecomprimit de s'explosi6 m'enlairamesclat d'escombraries. D'aquestamanera tan inexplicable, sa barrumbadaem feu pegar a dins ca'n Carninal de naFornera i s'impacte explosiu fou tanbrutal que moriren esclatats. I lo que ami em va salvar va ser que en lloc defotre de morros en es frontis de ca'nCaminal, lo que succei fou que, barrejatamb sos "escombros", jo vaig entrar pesbuit de sa balconada de ca'n Biel

Rosei6, a pesar que estava tancada enfort amb so biu16 posat.

-"Tot es meu cosset estava rove-gat de rata. Ai, si haguessis vist sa mevaroba! I mun pare? Vaja un desveri, Déumeu! el trobaren mort becant sobre estaulell des despatx".

-"Joan. Tu per força has decreure en miracles...

-"De si hi crec? Ves, sant homo,ves. Qué vol dir si hi crec. Si jo som viués perquè la Mare de Déu de Sant Salva-dor en va fer un de gros. Es que si tuhaguessis vist mun pare d'aquellamanera tan horrible, diries que jo senseun miracle ja faria es tona que estariaconsumit. Pensa que ets ossos des'espatla dreta m'arribaven a sesorelles. I tastanajant de bon de veres, medugueren a ca's Marqués i allà es capitaOrbaneja m'esverga cop i me posa dequalsevol manera ets ossos a son lloc".

-"Per soc6rrer-lo, a ton pare,com vos enginyareu?"

-"Mu mare i made) Ferrera d'enCap Blanc, el rentaren dins es nostrocorral. Sa fornera Paies estava al carreramb en Bemadet damunt es braç.Aquestes tres heroines feren una fein-ada. De dins aquells caos emergiren iatengueren les víctimes mortals: elmatrimoni Caminal-Fornera i monpare.

-"A partir de llavors, en Tomeu i jovarem pujar es carro així compoguérem. Passarem temps de qui-notxa. Per paga el malhaurat Tomeul'any 1951 tindria un accident mortal,perquè maldament exercis d'oficial dejutjat de pau, sempre em va fer costat.Per() la Parca el s'endugué per a sempre10 anys després d'haver-se casat amb

Ruinas de la ca-

sa de Arta en que

tuvo lugar el por-

tentoso milagro

acaecido al mu-

chacho Juan Mo-

ya que aparece

en el centro de

Ia fotografia

inferior.

Detall de l'esta( en qué quedó La botiga de Can Moya després de les bombes del 36. En Joan Moyl,l'endemà d'haver enviat Ia mort a pondre, va posar entre un frare teall i un tinent, desplaçats ex-professo a ArtA per conkixer de prop les conseqiitncies del bombardeig. En Joan no podia moure elbraç dret a causa d'haver-li sortit l'espatló de Doc.

Er.'

4:3

oF

a o-.EXPLICACIÓN .

Gastos

Xyuntamiet.°

per,. Cta

,.

Policiado

Seguridad

r,..■ .!'L.....

,.

Policiaurbana

rural

.

y

..at,

instp

11....=

21 \) , ,;.,..—e.. , /5y 3r ,..

A19 9r" iii f /ûS', •/

14 -4-): /I do L;I:41.~.. -7,1*.eaz.",,,,/krzseQ:sit)

AV.9, e,,y,z4e,s,,4.4.-71a.ea4y.,/,--1-6. ,, .,

1-07'f,A04' 4 l*Ilellal‘a�‘4 -- 14,/,,AGIa4; 41 ?i0r ,

fr/t. acueza,./...d*

.1,1

..itiaL.:ka,,, A-G/17,,,,e4.4,--f--

,3 4D

A Az

Aaeue.;,....;4-4,45 **edil/Asile

A 11,11-ai.o.a., aaiiche,%;‘,.. a 40 „ „ o,

Aquest pagament és el més antic que hem trobat a l'arxiu municipal i és una mostra que a Can N'oyóhi havia "un poc de tot". Els preus d'aquella época són força xocants. La pólvora, a 10 céntims per quilo.El petroli per a l'enllumenat, a 7 calsitinis per litre. I els licors, a l'50 la botella de cassalla d'un litre.

18 716 reportatge 22 desembre 1990

n'Isabel Porreta. En Tomeu deixa dosfills; na Barbara i en Biel, fruits del seumatrimoni amb na Maria del 21 de maigde 1941".

-"Ara veim que l'imperi Moyaté els fonaments ben sCIlids...

-"Horno, aixf el cas aparenta.Per() fes-te a s'idea que jo després de saguerra vaig comprar en es germansTerres un relliu de camionet, marcaRicard, per 1.500 pessetes. Sols tenia 8cavalls i per pujar sa costa d'en Grua esdiumenges de futbol a Sant Llorenç, espassatgers havien de davallar. I si liposaves 960 kilos s'arrebassavaqualque etxem que es cap6 ballava lacoronella una bona estona. Ah, es cami-onet! el batiarem amb so nom de Jal-isco, per alió de dar-li coratge; "Ua,Jalisco, no te rajes". I es repusseteropareixia com si ho entengués".

-"I amb tanta de feina, nodeixaves de banda es divertiments?".

-"Això mai. Jo era un asidu deLa Congregació Mariana. Pes futboltornava boig. En primer lloc l'Artà,després, el Bilbao. Actualment esticamistançat entre el Madrid i el Barça.Per() lo més gran, eren ses sarsuelesd'en Miguel Fleta i en Marcos Re-dondo, es tangos d'en Gardel, es cine ies teatre. Horno, es coro parroquialtambé. Jo hi cantava de tenor. Unavegada vaig fer es "solo" de sa Missad'en Perossi i Don Paco Ranxer me vadir: "Bon tenore i bon soli".

-"Des teu matrimoni, qué mosdius?

-"A les 12 de dia 20 de novembrede 1945, a la Parróquia, don Pep de SaJordana i es jutge Martín Bonet Marc6,m'uniren de per vida amb n'Isabel

actua es celebre Miguel Rayo, Masset.-"A la llar casolana hi nasqueren

tres serments de nova Ilacor: en Gabriel,en Sebastià i en Joan, prematuramentdifunt. Els dos fills han seguit el questfamiliar. Per a ells no tenc més quealabances. Benhaja els tests que a sesolles semblen. Per aquest caire, no temque els seus successors al 2090, n'esticsegur, celebreran el bicentenari des'entitat. Això espanta una mica.Perquè quan jo veig ses vendes des meutemps comparades amb ses seves, mepesic es colzos per veure que no sumii.

-"Qué demanes a Déu, Joan?-"Salut. Jo ja tenc de tot. Dos fills

ben situats, néts i dues nores que s6nunes perles. Bonissimes persones a mésno poder. Amb salut, sa meya dona, jo ies cunyat Jordi, podem viure com a tresreis.

-"Amic Joan, si esta del TotPoderós, els desitjos es compliran.

Vicens Bauza. Tots dos teníem 24 anys.De testimonis signaren s'acta matrimo-nial, es germà Torneu i es cunyatDamià, secretari de justicia i capitostd'estació des ferrocarril. D'escrivent

22 desembre 1990 entrevista 717 19

KAMASUTRA'S VICTIMS, una entrevistapassada per aigua.

Pensavem fer una entrevista normal icorrent a un dels grups musicals d'Artà.Pen) la torrentada que va passar per NaBatlessa els va destruir una bona part del'equip, i encara que no hagi remullatels seus interessos musicals, sí que elsha forçat a fer un parèntesi fins quel'instrumental torni a estar a punt.Creim que aquesta entrevista, fetaabans de la inundació, continua sentd'interes malgrat qualque punt hagi deser modificat a causa dels efectes de lesadversitats climàtiques.

Per començar i situar-nos un poc,direm que els Kamasutra's Victimssón els al.lots que, fins que l'aigua els hova permetre, assajaven a les b6vales deNa Batlessa escampant pels jardins elssons de guitarres eléctriques i bateria.

Bellpuig.- Qui sou Kamasutra'sVictims?

Till.- Jo, el bateria; en Paco, que tocael baix; Fabian i Aurelio a les guitarres.

B.- Qua us va fer el Kamasutra?Paco.- (rialles)... No, no ens ha fet res;

el nom es de broma, es divertit i resmés...

B.- Com heu arribat a la música, a ferel grup?

Till.- Jo he començat ara fa poc ambJaume Ginard, el bateria que dirigia labanda municipal. Estudii bateria isolfeig. Tots els quatre n'hem aprés pel

nostre compte.B.- Per qué tocau?Paco.- En principi per a divertir-nos,

és el que més ens agrada.B.- Teniu qualque projecte o seguireu

tocant com a divertiment?Till.- Tenim 5 o 6 locals on podríem

tocar ara mateix, pen) ens falta el can-

SUPERMERCADO FLAMA.Avda Costa i Llobera, 39

Tel. 56 23 90

Cava DELAPIERRE, extra 279 ptas Maleta LUZIL, 4 kg. 699 ptasCava RONDEL, extra 279 ptas Maleta PERSIL, 4 kg. 699 ptasCava CODORNIU, extra 599 ptas Suavizante MIMOSIN, 4 1 279 ptasCava FREIXENET,CARTA NEVADA 469 ptas

Turrón extra "25"Alicante y Jijona, 200 Gr 225 ptas

MARTINI, 3/4 I. 399 ptas Turrón chocolate" 25", 200 g 199 ptasWhisky JOHNNIE WALKER,3/4 1.050 ptas Tortas Imperiales "25", 200 g 279 ptasWhisky DOBLE V,3/4 675 ptas Turrón helado CAM!, 500 g 225 ptasCOCA-COLA, 21.Piña en almibar D.S., 3/4

139 ptas79 ptas

Café MARCILLA,superior y mezcla, 250 g 149 ptas

Melocotón en almibar SPAR lkgNESCAFE, normal 100 g

129 ptas279 ptas

Chocolate puro TRES TAZAS,200 g 89 ptas

NESCAFE, descafeinado 100 g 319 ptas

.... y30 ofertas Inds !I!

SUPERSPAR

20 718 entrevista 22 desembre 1990

tant, i sense cantant no es pot actuar. Nosom prou bons com per fer música pura-ment instrumental.

Paco.- Tampoc no volem fer nomésmúsica instrumental, hi ha d'haver uncantant.

B.- Per qué? Donau moltaimportância a les lletres o es una qüestiód'estetica?

Paco.- SI, sí, el cantant atreu la gent ies el que s'hi ha d'enrollar i fer que s'hopassin be. Hi ha moita diferenciad'escoltar música tota sola a escoltar-laamb veu.

Till.- Ho fa tot més compacte i dónaun sentit a la cançó.

Paco.- Després ja saps que aquestacançó es diu així, té una lletra i tractad'això...

B.- Quina classe de cantant necessi-tau?

Till.- En principi ha de tenir la veupotent, això per suposat, es igual quesigui allot o al.lota per() l'important esque ha de tenir moltes ganes de fer feinai d'aprendre, com nosaltres. El queteniem no anava de res i per això ja nohi es. No ens conformam amb un can-tant que just pegui crits. Per molt fortque facem la música intentam fer melo-dies i coses un poc complicades. Si no esqualca que li interessi fer feina no elvolem.

B.- Quin idioma usau per a les vostresIletres?

Till.- Pensam utilitzar l'anglesperque l'espanyol amb la nostramúsica...; el castellà no quedaria massabe. De mês a més, encara que duim 12anys a Artà, el meu germà Fabian i josom alemanys i coneixem gent a Ale-manya que ens podria ajudar a fer undisc i es mês internacional l'angles.

B.- Això vol dir que el contengut deles Iletres no té molta importância...Aqui si vols que t'entengui la gent hasde cantar en català o en castellà...

Paco.- Si, si, crec que la música vadavant la lletra. La lletra és per . a omplir.Les lletres que feim tampoc no s6nperque la gent se les prengui seriosa-ment.

Till.- No feim lletres per canviar lagent, sin() per divertir-la.

B.- Les cançons sem vostres o feuversions?

Till.- Totes On nostres menys unad'un grup americà que es diu"Metálica". Tenc dues o tres lletresescrites però ens fa falta qualcii quesàpiga més angles que jo per polir-les.

B.- De que van les lletres? perquè siactuau al poble la gent no se' n temerá deres...

Till.- De tot un poc. N'hi ha una, laque &ma nom al grup, que es unaparõdia dels grups de heavy metalsatànics que fan cançons al diable. Semcançons de bromes.

B.- Ja que feu rialles d'aquesta tribusatânica, de quina tribu o corrent musi-cal vos sentiu mês pròxims?

Fabian.- Estam en l'ona transmetal,una variant del heavy metal, un poc mêsràpida i més forta, un poc menys pesat.Intentam fer un poc de tot.

B.- Pensau dedicar-vos a la músicacom a forma de vida?

Fabian.- Es un somni, molt dificil.Till.- S'ha de tenir moltissima sort,

coneixer molta de gent... per intentar-ho no quedará, pert)...

B.- I els assajos?Paco.- Jo faig feina a Palma, i dos o

tres dies per setmana assaig amb Aure-lio, l'altre de Palma que avui no hi es.Venim a Artà a assajar els caps desetmana. Som a Na Batlessa tot el tempsque podem, perque també hi ha altresactivitats...

Fabian.- Jo i el meu germà som pi-capedrers i després de la feina assajamde Sa 101 mitjadel vespre, cada dia a lesbewedes. DemanArem a Xavier,l'eclucador de carrer, si podiem utilitzarNa Batiessa, i ell ho va arreglar tot d'unaamb el batle. Estam molt contents ambells. El batle ens ha demanat quetoquem per les festes de Sant Salvadorde l'any que ve i ho faremencantadissims i sense cobrar res.

B.- Que sol cobrar un grup com elvostre per actuació?

Till.- Uns mil duros per cap i no bastaper a res, perà almanco la gent et vaconeixent. Si tens un disc que s'hagivenut un poc, pots demanar mês do-blers, pert) al principi...

B.- I el preu de l'equip?Paco.- Tot és molt car, qualsevol

coseta et costa un ronyó. La nostrabateria val 300.000 pesetes, les guitar-res amb eis amplificadors i tot, entre 200i 300.000, i així tot.

B.- I fer de picapedrer dóna per tant?Till.- Si t'jo proposes i estalvies amb

ganes...Paco.- Abans de comprar-te un cotxe

o una moto, t'aguantes i a estalviar pera la guitarra.

B.- Hi ha mês grups com vosaltres enel poble?

Till.- Nosaltres varem començar ambMiguel Mestre, que toca la guitarrabastant be, pert) tenim gusts musicalsdiferents i ell ara toca amb el seu grupPrision Steel. Fan roc en castellà, a1 'estil de grups com Barricada i així. Hiha un altre grup que es diuen EscAndolque fa versions de pop amb iletres encastellà i mallorquí, mês bailable i tal.El darrer es l'Orquestra Oasis que vapresentar-se en la festa de Sa Vedella.

B.- I del públic d'Artà...?Paco.- Home, el que mês s'escolta es

el pop, música bailable i de discoteques.B.- I el vostre quin es?Till.- Li ha d'agradar la música forta,

per() ve moita gent pel local i queden aescoltar-nos perque els agrada. Jo crecque en directe podem agradar a tothom.

Fins aqui arriba la conversa. Desprésvengué l'aiguada que se'n va dur unes300.000 pesetes en avariesd'instruments. Han demanat les ajudesque va oferir el Govern Balear als afec-tats per les pluges torrencials i els amicsde Prison Steel els deixen part delsinstruments pendents de reparació oreposició. Entre tant esperen un cantant;perõ el dissabte dia 17 de novembre jaactuaren per primer cop. Va ser a CalaRatjada, a Sebastian's...

Per a NadalLa sabata al finestral,

amb el meu nom personal.Fora, ja neva com calamb fred i vent de mestral.Sempre faig un bon badallen posició vertical.Al matí un nou regal,amb un sintagma verbal

arriba ben puntual,amb ma mare amb davantal.Jo me faig un poc de mal,amb el joc aquell del pal.Tothom al poble natalamb el betlem al corral.

(col • lectiva del 4rt curs de Na Cara-gol)

719 217 2 desembre 1990

**EXTRA

4, it,4. it

EAD,AL

Julià Sansaloni Andreu, 7è d'EGB. Col.legi S. Bonaventura,

22 720 22 desembre 1990

Les festes de NadalEl Nadal és diferent.

Neules, xampany i torró,a les cases el Betlem,llums que illuminen el minyó,els carrers plens d'ambient,cases ballant i cantanti Jests molt content,gent que esta murmurant.

Així és Nadal

molt mes.

(Anònima: no pensa a posar nom)

Poesia de NadalMolts d'anys!

Acaba de néixerel Salvador.Un àngel del Senyorva a cridar els pastorscantant Glõria Al•leluia.Els pastors s'entemenque ha nascut el Salvadori se'n van cap a la covaa veure'l i adorar-lo.La verge Maria dins la covaintenta consolar el ninacabat de néixer.Els pastors van caminantde cap a la cova del nin.Duen sobrassadesi ous frits.

Margalida Ines, 56 EGB

Tobias

Somni de NadalUn dia vaig somiar que els Reis d'Orient existien. Un dia uns homes

varen obrir la porta i eren els tres Reis Mags que duien un sac dejoguines cada un. Em varen dir "Vols triar un parell de coses?" I joels vaig dir "Si! Si!" i després el rei Gaspar em va dir "Pots triar lesque vulguis! Jocs, pepes, diners i fins i tot salut". I jo l'únic que vaigdemanar és salut. A mi no m'agraden les... Ai, mama, és una pena, ambel somni que tenia!

Cati Bisbal Nadal, 4rt EGB

Pau

V\ vide-Tic:aç)erv4C- 06%1 -r wit.447. V7)443/7)

-,e, \ b�lt.vit,k-nciik'• si t_es

„,4% -marts erce r M„, , a.vorb. • e 9 bisTne 1.0..' " " " zee

A> .- e-t-`1‘ el- ‘10 ,o(*NS\Isyby

111■5eT ia

11À016)640-T

\0653\?

4ZY

20. k11‘ Tneiltres-

VP airta

‘1 e Tina 61;., .„„cpy

..(v)

00041

Q Werra

441

e61%."11%

6151:\> .ÇKZ>‘

Wt‘7

9.1 cif

ctrk°4144‘

coiL

IC>el‘a

65)15( 8e-C) Tnata1t,e5 e°'

2 2 desembre 1990 721 23

**

NADAL

Margalida Amorós Ban* 8é. d'EGB, C. P. Na Caragol

Els Angels cantenque ha nascut Déuen una covaamb poca roba.

Sebastià Riera Danfis,4rt EGB

At

NadalCada any quan ve Nadal

tothom és una mica minor.Sembla com si el Senyorrepartís el seu Amoramb totes les altres persones del món.Per això estam contents.Nadal és la festade l'Amor de Déu.

Molts d'anys!Maria del Mar Llaneras Pascual, 56

EGB

24 722 22 desembre 1990

* **

NADAt.

Pedro Mestre, Se. d'EGB. C. S. Bonaventura

2

N1,d,1CA_

vt. eiwou.,:14?,,„yyk (h4ou

cAti Ai, 1,--(')40

3 rAl

\LI-NIX-Á/v\k

'Y‘- E. 6.13.

Tuft

C. 13,

ya L

trufnii svc ctocr-to _be1)1LcueU/

cfax CbTO

(.(Airum War Milaa 011 /Hj

r •J

Vet , tl • v

flLE-

C.P, (0„n6L

22 desembre 1990 noticiari 723 25

"BERLIN, 3.0KT '90"N'Agustí Torres exposa a Ginebra les fotografies que va fer a

Berlin el dia de la reunificaci6 alemanya: "Berlin, 3.0kt '90".Amaçats amb excés de superlatius per uns mitjans de comuni-cad() generalment irreflexius i abocats a la inflació dels mots,amb la Una que tenen mes aviat de vendre que no d'informar,per ventura ja no sabem copsar com cal la significació dels es-deveniments i tenim por de les paraules molt gastades, com"històric". Però malgrat els nostres dubtes la data del 3 d'octubrecertament ha de quedar en els llibres com la del començamentd'una nova era histórica, no sols a Europa, sine, arreu del m6n.D'ara endavant, res no será igual.

Id6 be, n' Agustí hi era aquell dia a Berlín, al cor mateix del'esdeveniment, amb els ulls ben oberts i la cámara al coll perprendre testimoniatge de la naixença d'un nou món amb tota lasensibilitat i la intel.ligència que li coneixem i que la situad()demanava en ventat.

I no es per atzar que sigui a Ginebra, ciutat internacional perexcelancia, que n'Agusti hagi volgut exposar ara les seves foto-grafies. L'exposició ha estat muntada als locals de la SociedadeA Nosa Galiza, i el professor Miklos Molnar, de l'Institut d'AltsEstudis Internacionals de la Universitat de Ginebra, on haensenyat História Contemporania i Relacions Internacionals, hadonat una conferencia el dia de la inauguració. Que Higa de betot això amb el tema de l'exposició, tan universal, i amb eltaranna de n' Agus ti, artanenc de soca-rel -"qui perd els origens,perd identitat"- que viu "de cara al món"! Que n'estaria de con-tent aquell bon senyor de la vila -el de la história que ens ha deixatun altre artanenc, en Josep Sureda i Blanes, al seu llibre "Elpaisatge d'Arta"- que era metge, o apotecari, o capella, o teniaIa notaria -fa d'això molts d'anys- i que, en tornar a l'horabaixadel seu hortet, trobava damunt el bufet un parell de diaris i de

El professor Miklos Molnar amb Agustf Torres

!libres, arribats de països llunyans, i somiava que l'autor deistreballs allí publicats tal vegada podria posar una micad'inquietud en qualque anima encalmada, una Anima joveque volgués obrir-se a la meravella de sentir-se ciutadans delmón!

A. S. C.Ginebra, 8 desembre de 1990.

(Alfons Sureda s funcionari de l'ONU a Ginebra)

In memoriamEl proppassat dia 7 de desembre a en Jaume Ginard Alzamora,

Terres, el Mantell dels Justs l'abriga per posar-lo al red& de lapau divina. En Jaume tenia 64 anys i fou víctima d'una terriblemalaltia totalment en desacord amb el seu caracter d 'home de be.En Terres era conegudissim. Dedica tota la seva joventut alC.D.Arta. Juga al desaparegut camp d'es Cós i forma una finiamitja formidable: Jaume Ten-es, Bordoy, Salort. Bellpuig paten-titza el seu condol a na Juanita Danfis Rosselló que, des del 7 dejuliol de 1951, n'ha estat l'esposa abnegada i submisa. Tambéfeim patent els nostres sentiments al germa, germanes, cunyatsi nets.

Després d'una placivola existencia, el conegut MiguelVives Sureda, Revell, ens deixava per a sempre també dia 7.Una impensable malura el transporta tot dret al ceia I 'edat de77 anys. En Miguel era un esportista d'una peça. Durantl'epoca daurada d'en Bartomeu Flaquer, devorava la premsaregional per estar-ne al corrent de les gestes. nimbé el futboll'embravia. Fou cofimdador de la Societat Colombófila Ar-tanenca, allá devers l'any 1949. A l'hora del postrer adéu lanostra revista comparteix el dolor amb els seus germa,germanes, cunyats i nebots.

dtloyeriaRELOJERIA

PLATERIA

Correr de Ciutat, 16 - Teléfono 56 2263

ARTA (Mallorca)

26 724 noticiari

22 desembre 1990

Ara podria entrar en el circuit

ECHO: les inquietuds artístiques de la nova Europa

Bellpuig va ressenyar fa un temps(vegeu el n 2 36, del 10.11.) l'actuaci6d'un grup musical alemany que ens vaoferir un recital de cançons i poemesd'amor dels segles XVI i XX, de les mêsdiverses procedêncies culturals. Elgrup, que tenia una composició instru-mental poc freqüent, combinava veusolista amb llaüt, viola de gamba, baixeléctric i bongo, i tothom que els vasentir coincidi en resaltar la bellesa iexpressivitat de l'execució i la sevaqualitat técnica. El seu eclecticismeentre la música culta i la popular, entreinstruments classics i moderns, i lanoticia de la seva pertinença a ECHO,una associació artística que vol fundaruna residência per a artistes a Arta, bémereixen una entrevista. Rita Gerlachfou la nostra interlocutora i ens traduiles respostes dels seus companys.

Bellpuig.- Que és ECHO?Rita Gerlach.- Nosaltres som un

grup de Bremen, a prop d'Hamburg, i lanostra intenció és afavorir els intercan-vis entre artistes de totes les cultureseuropees i crear un hoc d'encontre per aartistes de tots els pesos europeus, pera artistes de totes les arts, pintors,músics, cineastes... La nostra idea ésfundar aquest lloc aqui, a Arta. Quanvaig ser per primera vegada aqui, fa unany i rnig, vaig parlar amb el batle sobreaquest projecte i la seva viabilitat.

B.- Com va sorgir ECHO?RG.- A Bremen hi ha un grup

d'artistes i va aconseguir el suport d'ungrup de spónsors, els mecenes d'avui,empresaris i gent de doblers, que ensajuden a realitzar la nostra idea. Per fer-ia realitat també hem demanat, a travésde l'Ajuntament de Bremen, ajuda delsfons de la Comunitat Europea.

B.- Quin va ser el motiu del naixementde ECHO, quê teniu en coral elsmembres d ' ECHO?

RG.- Temem que si funciona laComunitat Econòmica Europea,l' Europa sense fronteres, tot l'interès esredueixi a l'economia i s'oblidin elsaspectes culturals. A Europa hi ha cul-tures molt diverses, moltes i molt difer-ents regions i amb la propera absènciade fronteres tenim por que el resultatsigui una uniformitzaci6 cultural. La

Comunitat Europea és, en aquestmoment, cosa d'empresaris i politics,no per a la gent normal ni per als artistes

B.- Quan comença ECHO?RG.- Duim funcionant un any i mig.B.- Hi ha qualque ra6 especial perquè

ECHO hagi nascut a Bremen i no a unasutra ciutat d'Alemanya?

RG.- Crec que a altres ciutats, comBerlin, Dilsseldorf... etc. hi ha gent queté idees com aquestes per() no les con-creten, i nosaltres si. Hi tenimrelacions,però la idea avança poc a poc. Dins unany creim que tendrem agències aLondres, a Paris i en tots els pesos onactuem amb el nostre concert. Europa ésmolt gran, i ara mês gran encara.Esperam i desitjam que surtin altresgrups com nosaltres, perquè n'hi faltenmolts, d 'aquests grups, petits i que facinfeines concretes.

B.- I quina classe d'artistes sou?RG.- Hi ha de tot, a mês tenim con-

tactes amb artistes que ara fan feina atota Europa. Ens interessen les re-lacions directes amb artistes concrets.ECHO és una associació molt jove i elsprimers intercanvis que hem fet hanestat un concert de saxo a Berlin Est iuna cantant i una pianista de Bremen.No tenim molt de doblers i és per aixòque els nostres projectes s6n petits, per?)molt concrets.

B.- Canviant de tema, per qué a Arta?RG.- Cercam un hoc amb un bon

clima i que sigui accessible a bon preudes de tots els pesos d'Europa. Es moltfacil venir a Mallorca durant tot l'any.Tot i ser una illa molt bella, hi ha zonesamb massa turistes, i per aix6 quan vaig

arribar a Arta vaig pensar "aqui!".B.- El públic es demanava el motiu de

la vostra elecció de poemes i cançonsdels segles XVI i XX, és que aquests dossegles tenen qualque relació especial?

B.- El concert duia el subtltol "finsl'altre costat del temps i les fronteres".Això es pot veure i entendre ambl'instrumental que combina instru-ments classics, tradicionals i elèctrics; iamb els temes, que s6n alemanys, mal-lorquins, francesos, turcs, italians icastellans. L'elecció de les cançonsd' amor del segle XVI l'hem feta perquèva ser una 6poca de moltes relacionsintereuropees. En les arts hi havia unintercanvi cultural molt intens entre lesdiferents regions culturals europees, iaixò és el que nosaltres volem fer. Lamúsica d'amor del XVI és com lamúsica pop d'aquella época (ens ho diuMarie Louise Eicke).

MI Luise toca el llaüt, Ursula la violade gamba. Elles, a mês de tenir unesprecioses veus, han cercat músiquesfeministes del XVI, XVII i XVIII in'han trobades moltes, obres de com-positores italianes i franceses, sovintdesconegudes. D'aquesta recerca i in-vestigació va sorgir l'idea del concert.

B.- Hi ha qualque altra afinitatartística entre vosaltres, a mês de les jaesmentades?

RG.- Ens agraden tots els artistes i totl'art que viu el moment en qué elsartistes el representen. Jo crec que l'art,si és art, sempre és alternatiu.

A Gabriel Celaya, que male( la poesiaentesa com un luxe cultural, li agradariafirmar aquesta frase.

Vegeu les proporcions de l'alzina abatuda

Tele* 69565 VGOR E V GAY 820Ale Iliaicawella. 11 11 111311/57 CAI.A MI11 OR

( amueva Ir •Id Afolla. 11 ir SII4017 CALA lit A TIADA

22 desembre 1990 noticiani

725 27

L'ABATIMENT DEL GEGANTEl passat dia 10 de novembre la

tramontanada enderroca per a semprel'alzina grossa de s'Auma Vell. No hidubtes que es tractava del gegant mésantanyas de la contrada. D'aquestaguissa tan deplorable, perderem el ter-cer monolit camperol en importancia deIa centúria, juntament amb el pi de sosSanxos i el plataner de Bellpuig.

Era coneguda amb el sonor nomde l'alzina grossa i estava ubicada al'alzinar gran a la vora de la Clova d'esCrestalls. Aquest exemplar gegantícanejava els 380 anys d'existencia (*).Els estudis científics del biòleg PedroSureda Amorós, així ho demostren.

En Sureda, mitjançant el labora-tori de la UI B, n'ha fetes les anàlisis queel cas comporta.

El resultat es força convincent.Alçada: 21 metres; fona ramera: 28 m;diametre: 1,29 m; cimal A: 1,50x0,48m; cimal B: 2,35x0,75 m; cimal C:2,00x0,64 m; cimal D: 2,30x0,75 m.Perlam de perímetre i diametre. Alçadadel forcat: 4,50 metres; diàmetre delforcat: 1,29 m; diàmetre del rabassot:4,05 m; gruixa de l'escorça: 3,5 cm;densitat de la fusta: 1,07 grJcm3.; den-sitat de l'escorça: 0,47 gr./cm3.

La fórmula de cubicatge esV.=PI r2 H. Km, coeficient de formaperquè l'alzina no es cilíndrica.

Volum total: 14,26 m3. Volumfusta: 12,94 m3. Volum escorça: 1,23m3. Biomassa escorça: 620.400 grams;biomassa fusta: 13.845.800 gr.

Així tenim que el seu pes defini-tiu es de 14.466 kilos tenint solament encompte la soca i els cimals.

L'alzina morí igual que una

persona ho faria davant l'irremeiable,corferint tothom amb una gemegadissaesgarrifadora. Un cop abatuda pels ele-ments, un silenci sepulcral envoltal'indret i centenars de tords han quedatsense el natural reces que durantcentúries els havia rebut amb els braçosoberts. Ara, l'alzinar roman orfe delmica de sort, perque a l'any 1.930, unscarboners la barriscaren per 300 quin-tars per convertir-la en carbonada. Avuiés convertirà en soles de taula i bigamsde taulonades.

Actualment, d'alzines volumi-noses aixi mateix en queda qualcunacom la d'en Bossa a Son Antic, lad'Aubarca, la de ca'n Francesc Monjo aSon Puça, la de S'Hort d'en Salat, unparell a Bellpuig, dues als Pujols, lesdues de Sa Granja, altres dues a s'Auma

i bona nit si et colgues.Alzines conegudíssimes eren la

de sa Costa d'en Grua, la del Molí d 'Alt,Ia de Ses Païsses, la de l'alzinar Guiot,la de s'Estelrica, etc.

Acabem dient que el segle XX havist la desaparició de tres arbres de-scomunals: el plataner de l'Hortet desVirgo d 'es Verger de Belipuig (arrabas-sat el 21.12.1921, de 280 duros), el pi deSos Sanxos, caigut a l'any 1.942 il'alzina grossa de s'Auma de la qualhem parlat.

(*) Pendent de verificar-la amb exacti-tud, ja vegada que un boci de l'alzinaanirà a Barcelona perquè un equipdendrocronológic en tregui les defini-tives conclusions.

ITALIA (Roma, Florencia, Venecia)Del 30 Dic. al 06 Ene. 73.500.- pts.

PARIS. Del 30 Dic. al 05 Ene. 58.900.- pts.

PARIS Y SELVA NEGRA.Del 30 Dic. al 05 Ene 59.900.- pts.

VALLE DE ARAN. Del 29 Dic. al 02 Ene 38.500.- pts.LA ALSACIA. Del 27 Dic. a103 Ene. 69.800.- pts.

ESPECIAL FIN DE AÑOAUSTRIA (Innsbruck, Salzburgo, Viena)

Del 30 Dic. al 06 Ene. 79.500.- pts.FLORENCIA. Del 28 Dic. al 01 Ene. 53.500.- pts.

79.900.- pts. iAVIDAD:53.800.- pts. Londres. Del 20/12 a 3/1, o 27/12 a 211 18.500 Pts.64.800.- pts. Manchester. Del 20/12 a 3/1 21.000 Pts.

YUGOSLAVIA. Del 30 Dic. al 06 Ene.VENECIA. Del 28 Dic. al 01 Ene. LOS ALPES. Del 30 Dic. al 05 Ene.

VIATGI MILLOR AMB VIATGES MILLOR!

28 7 2 6 noticiari 22 desembre 1990

Acabada una fase de restauració160 anys per deixar Ses Païsses en condicions

Segons Guillem Rosselló Bordoy, director del Museu deMallorca i responsable de les obres, si les feines en el poblattalaiàtic segueixen al ritme actual seran precisos 160 anysperque Ses Païsses quedi restaurat i consolidat de forma defini-tiva. La segona fase dels treballs de neteja, restauració i con-sol idació de Ses Païsses s'han acabades fa poc. Per a neteja iaclarit de vegetació s'han invertit 800.000 pesetas, altre tant entancar el perimetre del poblat amb una tanca metàl•lica i ap-roximadament un milió per restaurar, resituar i consolidar elsblocs de pedra caiguts, columnes i la porta oest. La Conselleriade Cultura ha subvencionat íntegrament aquestes inversions.

A mês dels papers, envasos, i plàstics que sovint "oblida"qualque visitant poc educat, allò que mês exaspera Bordoy sónles destrosses que fan les motos, "tins i tot han arribat a fer trialper damunt de la murada", afirma al temps que fa senyes a unajoveneta indicant-li que el vespino s'ha de quedar aparcat enla entrada de la finca.

Però les salvatjades que es fan amb les motos no sónproblema per a la conservació de Ses Païsses. Les centenàriesalzines que el poblen constitueixen un dels seus majors encants

alhora, elf :ncipal element destructor. Les arrels dels arbress'introdueixen entre les pedres i amb el pas del temps moueni tomen els grans blocs. Per evitar-ho s'han de protegir els fon-aments i bases de les construccions i pilar les arrels mésperjudicials, alzina a alzina, paret a paret... total 160 anys.

Una caseta de fora vi la adossada a la murada per la seva part:txterna cega actual ment la porta oest. A mesura que avanci larestauració d 'aquesta porta en quedarà mês patent la necessitatd'eliminar agues ta construcció afegida perque la porta recobrila seva funció. Joan Sureda, regidor portaveu del PP, manifestàen una visita al rxiblat el seu interés per aquesta possibilitat,com també per aconseguir una franja de terreny que envolti lamurada i permeti fer un passeig voltant el poblat i veure lamurada des de l'interior i des de l'exterior.A mês curt plac tant Bordoy comei batle Miguel Pastor i Joan

Sureda coincideixen en la necessitat d 'augmentar la vigilânciaen el recinte, contractar un guardià i cobrar una entrada perpoder accedir al poblat. D'aquesta forma amb I 'import de les

entrades i una certa aportació municipal es podria pagar laneteja i vigilância. Aquesta rxidria ser una solució parcial a lanegativa de la Comunitat Autònoma a assumir l'atenci6 delstalaiots mês importants. El gabinet diactic del Museu deMallorca té previst editar pròximament una guia de SesPaïsses, que sera publicada per l'Institut d'Estudis Balearics,dins la col.lecció Monuments de les Illes Baleares.

22 desembre 1990 noticiari

727 29

NADAL I ELS ARBRESArriba Nadal, i amb ell tot el

seu simbolisme. Llums pels carrers,betlems, regals, bolles de colors, pa-panoels, reis, ... I com no: el famósarbre de Nadal.

Per aquestes dates jamolts els que tenen dins el a p la idead'anar al bosc a cercar un arbret benbonic, per tal de decorar-lo icol-locar-lo a casa, a un lloc que esvegi bé, recordant-nos així que enstrobam altra vegada al Nadal, la festade la vida.

Cada any milers d'arbres s6ntallats, del tot o en part, per celebraraquesta festa. La feina natural debastants d 'any. (una sivina en pot ne-cessitar mês de 10 per arribar a tenir3 o 4 centimetres de diàmetre)s'utilitzara per adornar la casa durantdues setmanes com a molt, i acabarafinalment al contenidor del ferns, oals foguerons de Sant Antoni.

Aquest costum no és propid'un poble que es diu civilitzat, i queadopta dia a dia posicionsideològiques mês en consonanciaamb la conservació del patrimoni

natural. No es pot entendre per una bandala participació en les repoblacions fores-tals i el rebuig als incendis, i per altra ladestrucci6 d'arbres joves o les seves bran-ques (generalment les guies) que té llocany rera any.

No s6n els arbres els únics quepateixen amb aquesta celebració. Tambéuna série de petits vegetals (cirerer debetlem i molsa, principalment)s'arrebassen per adornar les nostres cases,contribuint així a empitjorar la ja precariasituació dels nostres reduïts alzinars.

Alternatives sempre n'hi ha pel quien vulgui. La mês directa és, evidentment,no posar arbre de nadal. Pere) aquest cos-turn es troba bastant arrelat a les nostresterres, malgrat no esser autòcton (1' arbre iel papanoel formen part de la tradtc 10 delspobles nòrdics), pel que pot resultar dificilrenunciar a aquest simbol.

L'alternativa més creativa és, ev-identment, fer un arbre a gust de lespreferències de cada un. Amb un Ilist6 defusta, fil de ferro, paper, cintes de colors iel que la imaginació suggereixi, podemconstruir un arbre que, si bé mai arribara aesser un duplicat del natural, sempre ten-

drem la satisfacció d'haver-lo fetnosaltres.

Una de les alternatives mêsatractives és aprofitar un dels nostrescossiols (el mês adient per esser deco-rat) i adornar-lo durant les festes. Aixíes pot aprofitar cada any (sobretot si ésun arbret).

Pels que no es vulguin trencar elcap, sempre hi ha 1 'opció de comprar unarbre de plastic. Per un preu mòdicpodem tenir un símil d 'arbre natural quepodrem utilitzar gairebé eternament siel tractam amb un poc de cura.

Totes les alternatives s6n ac-ceptables si no impliquen la destruccióen tot o en part d'un arbre.

Resulta incongruent celebraraquesta festa, simbol de l'arribada de lavida, sembrant la mort als nostres pi-nars, alzinars i sivinars. En les nostresmans tenim, kb), la possibilitat de cel-ebrar un Nadal manco destructiu, unNadal que ho sigui també pels nostresboscos.

Toni Muñoz. GOB-ArtA

30 728 coLlaboracions 22 desembre 1990

ELS COSTUMS DE NADALGeneralitzant un poc podriem

dir que les festes de Nadal solen caurebóa tothom. Hi ha qui les ansia per areposar les forces esgotades durantl'estiu, altres se senten atrets perl'especial ambient que les envolta,l'embruixadora nit de Nadal, les mati-nes, la litúrgia nadalenca, laiconografia, -sobretot els betlems i lesnadales- la típica menjua, treure lagrossa. Als petits els encanta la cava!-cata dels Reis i els regals amb que elssolen obsequiar.

Els majors enyoram ambnostAlgia aiuns dels trets tradicionalsque de mica en mica han desaparegutvictimes dels temps modems, del que endiuen marketing, l'economia de mercati altres herbes. Hem de reconèixer quealgunes innovacions han col.laborat arevitalitzar-la. La festa nasqué pagana,es converti en judeo-cristiana i sembladur cami d'esdevenir agnòstica. Alprincipi els cristians donaven mósimportància a la festa dels Reig Magsper6 al Ilarg del segle IV convertiren laNativitat en la festa cabdal. En certamanera la potenciaren per fer front a lesque havien introduït els pagans peraquelles saons. El nostre Rei Pere elCerimoniós per enaltir-la feu capgirar

el calendari ordenant que l'anycomençAs per a Nadal enlloc de per aCap d'Any.

Els negres de Nord Amóricatenen un doble motiu per santificarl'Epifania perquó el Nadal del 1863, elpresident Lincol proclamava la sevaalliberació, per aquest motiu acostumencantar en lloc de nadales, els blues i elscants espirituals inspirats en el tema dela llibertat.

Una de les aportacions enriqui-dores va ser la que proporcionaren elsvienesos durant el segle VIII felicitant-se uns als altres i donant lloc a qua elsanglesos mitjan segle passat ho fessen jamitjançant les targetes postals, alhoraque popularitzaven les figures del vellamb barba i la del nad6 en connotad()amb l'any que s'acabava i el ques'estava començant.

Ja dins aquest segle, el 1919,apareixen a Madrid els primers cartells'luminosos desitjant les bones festes alagent de la capital. A hores d'ara, alnostre Aeroport de Palma, el bon amicmanacori per mês senyes, Antoni Llull,sol aparellar un arbre, atapeTt de felici-tacions nadalenques, en nombre exorbi-tant; en moltes de les llengiies que esparlen arreu del món. Crida l'atenci6 la

gran varietat dels procediments empratsper les distintes atnies, religions o cul-tures per a desitjar-se les bones festes,atipiques per a nosaltres.

Potser un altre dels costums quetira tira es va canviant és el del sopar deldia 24 avui encara prou vigent. El nivellbenestant de vida ha duit que els jovesprefereixin sortir, a quedar en casa, pertorrar neules en l'escalfa-panxes, tastarels torrons, menjar pa de figa, nous imetlles per després assistir amb familiaa les Matines i retomar a prendre elxocolatet. Sens dubte això també hapatit les concebudes innovacions i deseguir per aquest can* influïts pel grannombre d'estrangers que anden per lanostra vila no vos extranyeu si qualquedia no llunyà, el "nougat" tipic delsfrancesos, el "panelotte" italià o el"Christmas pudding" dels anglesosacaben per formar part del nostres tipicsmenjars de Nadal. Mil ho fassi si convé,nosaltres, els de mós edat seguirem perara amb els torrons que ni a sa madonade sa Torre feien mal.

"Ara vó Nadal;menjarem torrons,i amb una guitarracantarem cançons".

Nicolau Casellas

EL CIRERER DE BETLEM(Ruscus aculeatus)

Tothom reconeix fàcilmentaquest petit arbust quan passeja pelsllocs ombrivols de l'alzinar, sobretot afinals de la tardor, quan s'adorna amb elseu fruit d'un yermen Iluent.

Es una planta que pertany a lafamilia de les liliAcies, i mós concret-ament a la subfamilia de les "Aspara-gaidae", que vol dir que ós parenta de les

esparregueres, que no tenen fulla. I ésque si ens fixam 136, veurem com la flori el fruit surten d'enmig d'una falsafulla, oval i punxaguda; en realitat elque ens pareixen fulles s6n una espóciede branques modificades i ques'anomenen cladodis.

La seva flor surt entre febrer iabril. Uns mesos mós tard sorda la baia,verda en un principi i vermella i globu-losa al final de l'any.

Es la bellesa de la baia del cirererla que desgraciadament el converteix enpart de l'omamentaci6 dels nostresBetlems.

A Nadal, quan festejam elnaixement de la vida, no podem anarsembrant la mortais nostros boscos, queen aquests propers dies viuranamenaçats: es tallaran arbres que acaba-ran dins els ferns, s'arrabassarà l'herbaroquera, i es recollirà massivament,entre altres plantes, el Cirerer de Betlemo Brusc, tan caracteristic dels nostresalzinars.

Hi ha multituds d'idees per ador-nar la nostra llar sense acabar amb elnostre entom; perqua Nadal ha d'esserper a tots. També per a la Natura.

Cati Artigues. GOB-Artà

22 desembre 1990 coLlaboració 729 31

UN ESQUIT D'ENYORANÇA

Diuen que els Genovarts no tenen res de covards i queels Ginards responen com a cards. Això vol dir que nos'emporuguen davant ningú i que en volen amb qui alena.Sortadament, el nostre poble té Genovarts i Ginards perexportar.

L'altra diassa vaig parlar amb un ciutadà de la moltnoble i pastanaguera ciutat de Palma. Entre altres coses, emdigué que ell no comprenia, de cap de les maneres, com pestesa Arta tot eren Ginards i Genovarts i no hi hagués Genovardes.

Amb un llenguatge totalment artanenc (vaig tenircertes dificultats d' entendre '1), li vaig dir que els cognomscom Genovart (amb d o amb t final) s'han d'entendre demanera hermenéutica. Per feminismes inexistents, en tenimprou amb el topònim de les "Terres Genovardes".

Embardissats dins la conversa, em vingué a la mollerala familia Genovart de la Plaça de sa Cam. Tal volta la inerciadel' enyorança en tengués la culpa, jaque, servidor, va néixera tres passes mal comptades de l'indret, motiu pel qual lanostalgia espolsi el cofret dels meus records de jovenesa.

Del temps que ant). de 1.936 a 1.942, aquella inobli-dable placa era un minúscul univers farcit de joia i ganes deviure. La gent trafegava amb la laboriositat de formigues. Elsveïns amb segell de ciutadania pròpia es columbraven a lallegua. Personatges com mestre Colau Titai, l'amo en JoanPansecola, el tafoner, mês amarat d 'oli que una sopa escal-dada, mestre Biel Fulla, un dels pocs privilegiats propietarisd'una bicicleta de luxe anglesa marca Hercules, l'amo enTomeude Pula, en Toni Verger, l'amo enJaume Marin, 1 'amoen Pere Canai, l'inclit Biel Rei, mestre Jaume Garameu, donPaco Ranxer, l'amo en Julia, l'apoderat del marques, l'amoen Tomeu de na Mamella, mestre en Toni Niu, l'amo en ToniPuig, l'amo en Pere Rai, mestre Andreu Ranxer, els de laJordana, etc. Mestre Pep Vela s'hi integra mês endavant.

Si a semblant enfilall de plomes de cap d'ala hi afegimla bullícia de les Genovarts, tendrem un tros de poble orgullosde fer poble. També fa el cas anomenar els placers habituals,com eren el camicers Barceló, en Ros i el padri d'en MiguelGuix6 (amo absolut del terme feudal de Son Dull): els vene-dors de peix oficials, com eren els matrimonis de l'amo enMiguel Moma i mad6 Agustina i el de l'amo en ManuelMann.

A ca les Genovarts el trui no tenia aturall. Quan elpiano feia un téntol, llavors qualsevol de les germanesentonava una filera de cançons. El repertori anava des de "Satomatiguera de l'amo en Ramon", a la deliciosa "Maruxa", obe el famós "Tico, tico", encaixat dins un frenetic ritme desamba.

D'aquella casa estimada, en guard uns records entran-yables, perque en Sarasate, E.P.D., sovint hi tocava el violiacompanyat al piano per la major de la barquera familiar, naCatalina. L'auditori quasi sempre era el mateix: la madonaAngela i les filles Maria i Angela, aixi com un esplet de bro-dadores, mentres en Joan feia carrera a la peninsula i en Jeronillimava arestes de pecat a la Porcifincula.

Els Genovards s6n gent que riu inclús quan els oratgesbufen ploradors. Vegeu la novellada quel'entrellaçament canònic i carnal d'Antoni GenovardEsteva i Angela Ginard Amorós en bona hora integraa la cort suprema de la nissaga artanenca. L'arreplecdels germans tengué lloc a Valência el 27 d'agost de1989 en motiu de les noces d'or del matrimoni d'enJoan i na Maria Teresa Mulet. D'esquerra a dreta:n'Angela, fincada a Barcelona pert) amb l'enclavorarbral a Arta. Na Caterina, arrelada a Reus i que portasobre son cor l'escapulari artanenc. En Joan, fent vidaa Valência engolit pel foc ardent de la música culta ila musicalitat enigmàtica de sa placa de sa carn. EnJeroni, mexicà adoptiu, amb les caixeres a punt derebentar del somriure. I finalment, na Maria, unaespernetegadlssima vigia dels esdeveniments cultu-rals dela nostra vila.

El dia venturós de la mewl primera comunió, maig del37, mu mare volgué immortalitzar-me a ca'n Genovart i que laRolleiflex de don Klaus Liesegang fes de notari del succés. Elresultat subsegüent fou una fotografia vestit de marineret, unainoportuna mosca cercant residus de casca per sobre el nuucentral de la mi dreta, la reglamentaria llepada de bou, just allàon comencen els cabells i el seny acabai una descomunal kentiai dos cossiols d ' apidistre al fons.

Pere Ginard.

Moviment natural del més denovembre.NAIXEMENTSDia 30.10.90. Román GómezLópez, MI de Raimundo i Soledad.Dia 31.10.90. Catalina Girart Pons,de Juan i María.Dia 09.11.90. Beige Friedrich Ren-zelmann, de Heinz i Karin.Dia 16.11.90. Alejandro CobosMayo!, d'Alfonso i Remedios.

MATRIMONISDia 03.11.90. Miguel Rosselló Picóamb Angela Maria Ferrer.Dia 10.11.90. Francisco J. Cantal-lops Campos amb Maria B. BauzaLuque.Dia 10.11.90. Francisco ViejoSánchez amb Antonia EspinosaPastor.Dia 10.11.90. Baltasar BonainMay6 amb Maria Isabel GelabertGenovart.Dia 17.11.90. Sebastian Mascar()Rufo amb Paula Ginard Gelabert.

DEFUNC IONSDia 10.11.90. Emilia Anta Estela.44 anys. Plaga Progrés, 2. a) Blaia.Dia 18.11.90. Magdalena GinardFerriol. 63 anys. C/Santa Margalida,24. a) Sos Fulles.Dia 18.11.90. Francisca Ma.s.sanetGuiscafre. 97 anys. C/ Penya Roja,11. a) Sola.Dia 24.11.90. Margarita GarauGarau. 93 anys. Cl Era Vella, 26. a)Rosa

32 730 coLlaboracions 22 desembre 1990

Dels cavalls del camp, als cavalls mecànics

Els anys seixanta foren els de la febredel sis-cents. El Renault 4-4 anavacedint en les preferencies dels pocsusuaris d'aleshores perque la marcafrancesa ja havia posat en circulació elmagnific i funcional 4-L, que avui en-cara es fabrica i per molts d'anys.

A rel d'una discussió bastant orejada,per cert, sobre el fet que en aquellesdates gran part dels conradors s'havienpassat a la construcció i ja no quedavenbisties per feinejar al camp. Bellpuig téla finesa de posar pau i ser arbitre impar-cial de l'esmentada trifulga. Aixixaparem els anys 60 pel mig per centrar-nos en la qüestió.

Dia 19 de febrer de 1966l'Ajuntament presidit per l'amo enMiguel Artigues Gili, de So n'Asopa,complimentà una petició del tinentcoronel delegat de la "Cria Caballar deIas Baleares" adjuntant-li un estudiestadistic corresponent al bestiar decabestre. Vet ad els números:Animals d'orella petita:

Cavalls, 86.Egües, 109.

Nadissos, 8.Total: 214.

Bords:Muls, 87.Mules, 81.Mulats mascles, 49.

Mulats femelles, 46.Total: 263.

Bestiar asenc:Ases, 24.Someres, 31.Rucs, 3.Ruques, 3.

Total: 62.Total general: 539 bisties.

Encara podem afegir que els paradis-tes oficialment designats per l'estatvaren ser l'amo en Josep Cladera Serra,de Carrossa; l'amo en Sebastià Carri6Feragut, Valent dels Olors; l'amon'Andreu Galmés Prohens, de Sauma iAlbarca; l'amo en Joan MatamalasFons, de Son Forte; i l'amo en Joan TousTous, de Son Sureda.

Tosquet

22 desembre 1990 calaboracions 731 33

Ben tapat i a la destapadaEl 13 de març de 1936 en Gabriel

Garau Casellas, Boira, entra de batle al'Ajuntament d'Artà succeint en elcàrrec a mestre Pere Gil Sureda. Durantla segona república Arta tengué quatrebatles: Nicolau Pons Sancho, Xina;Joan Oleo Sureda; Bartomeu SanchoMoll, Garreta; i Pere Gil Sureda.

A l'enderrocament de la república, elfront popular, que, com tots sabeu, erauna aliança política dels partits esquer-rans, tenia com a objecte combatre elfeixisme. A les hores el castellà eraPanic idioma de l'estat i la nostra Ilen-gua estava vedada per a qualsevol classede correspondencia, tant particular com

oficial. Per això trobam que es d'interèsgeneral donar a conèixer una de lesnombroses cartes que l'amo en JoanAlzamora, el carter yell, i en Pep Bisbals'escrivien en cristià en aquell temps. Anosaltres, el que ens ve més de nou esque el sobre estigui escrit en catalàartanenc. També es remarcable el fetque en Bisbal no posas l'adreça com-pleta de Correus de Borriana, sin6"Carter" que, pel que veim, sobrava perfer arribar la carta a mans de l'amo enJoan Leu.

Igualment els dos segells, de 15centims cada un, s6n característic del'epoca republicana i s'hi representa

l'efígie de l'escriptora i penalista es-panyola del segle passat doñaConcepción Areanal.

Els motius de l'exili de l'amo en Joanhan tengut poca divulgació popular. Perorejar-los a l'opini6 pública es necessitacoratge i el permis sine quae non d'enJoan Leu, el seu fill. Amb tot i aim')qualque dia tendrem oportunitat dedescabdellar el cabdell social de lesdesventures que l'amo en Joan Alzam-ora Juan pati a causa dels seus idealis-mes politics, que no foren millors nipitjors que els altres dels seus contem-poranis, ja que l'únic pecat que vacometre va ser seguir el curs de lespròpies conviccions.

-e4ax)Ja_ JL9-cff- rt_

424}r-GLAAt ,r&•)Q4 (;-e4 rta44-e4

@44,(.0. Á,t0‘4 itttfj

.QA FN04•eXIA-

71/I.4 A4J4ZA-e-4-

cr, 4-tg-LIAA-c<-

MEDICA ARTA

Avgda. Costa i Llobera, 3 (al costat d'Optica Arti)CENTRE DE RECONEIXEMENT PER A CARNETS DE CONDUIR I PERMIS D'ARMES

Horari: Dimarts i Dijous, de 17 a 20 hrs. Dissabtes, de 10 a 13 hrs.

Dr. BARTOMEU BARCELO. Medicina General

(ASISA, IMECO, SANITAS,...)Horari: Cada dia, lievat de dissabtes i festius, de 18 a 20 hrs.

Nriavy•Arv•• • • • ■kg. BON NADAL I

BONES FESTES!Que la pau i l'alegria

omplin els vostres cors i

que l'any 1991 ens dugui

la prosperitat i el

benestar que mereix la

nostra Comunitat

Autònoma.

MOLTS D'ANYS!

GOVERN BALEAR

Pluviòmetre

Mes de novembreArea urbana

Acumulats,Des del 01.01.90: 814'0Des del 01.08.90: 550'3

Dia 1 2'5 litres3 13'8488 50

10 8424 4'529 24

Total 186'8

34 732 22 desembre 1990

BELLPUIG, 8 de desembre de 1990, n2

72

* En SILUETA DEL MES llegim que"...la primera ola de frio del inviernoque se avecina irrumpió de formainesperada en la cuarta semana delmes ..."

* En VOCES AUTORIZADAS entre-visten a Rafael Amorós Artigues"cinto" "...administrador de"Bellpuig"..." "...Gracias, princi-palmente a él, a su tenacidad, fe, di-namismo, consiguióse superar unacrisis tan acentuada y profunda, quehizo peligrar la continuidad delsimpático portavoz informativo arta-nense..." Més a vall, li demanen"...Quê le sobra a BELLPUIG?. -Tal vez algo de mallorquín, teniendoen cuenta que, gran amero de lec-tores no dominan nuestra lengua..."¿Quê le falta? _ ...algo de amenidad.Noto a faltar la copla humorística deDavid, una mayor asiduidad en losintervius, algún que otro concurso..."

* De LA COLONIA DE SAN PEDROen treim la noticia que fa referéncia a laseva electrificació "... ya se ha em-pezado la colocación de los primerospostes de Manacor hacia la Colonia.Esperamos que este próximo inviernosea el último en que reine la obscuri-dad..."

* Del NOTICIARIO LOCAL poseremnotnés els titulars. Es parla de la colo-caci6 d'un nou transformador. Tambéque han fallat els pronòstics de la caçade tords i també es dedica molt d'espaia posar totes les pellicules que s'hanprojectat durant le passat mes denovembre.

BACULADA A TOM BUTLERToni, te trob tan jutgercom ses plomes d'un mussolcaces tords pes julioli cigales pes gener.Tu de cançons no en saps ferno ser si les fas tot sol.

22 desembre 1990

de la parrelquia 733 35

FENT CAMI CAP A XAUXA

Amb aquest encapçalament jahan sortit dues entrevistes fetes al grupde Catequesi d' Adults i al grup de Cel-ebració. La que es presenta a contin-uació l' hem feta als grups de Revisit) deVida, perque ens expliquin el que fan,per que ho fan, quins són els seus objec-tius, les seves finalitats

Entrevistador: Per començar i com apresentació ens podríeu explicar quefeis i quina es la dinàmica d'aquestsgrups de Revisit) de Vida?Resposta: Hi ha dos grups de Revisió deVida d' Adults, integrats per matrimonisi fadrins, que ens reunim cada quinzedies.

La dinàmica consisteix a com-entar fets de la vida quotidiana, se'n triaun, el que més ens interessa, el revisami el jutjam; en treim les causes, lesconseqüències i el comparam ambl'Evangeli, intentant descobrir el quediu Jesús sobre això. Finalment cercami descobrim noves actituds que ens aju-din a actuard'una manera minor, guiatsper la llum de l'Evangeli.E.: Quins motius vàreu tenir per formaraquests grups i reunir-vos? Quinstemes tractau en aquestes reunions?R.: Hem de partir de la base que untotsol no pot fer res. Es en el grup ontrobam un clima d'amistat, comprensiói unió.

Primerament varem fer un cursetd'iniciació i a rel d'això ens animarema fer aquestes trobades quinzenals.

L'altre grup va sortir d'un curs decatequesi d 'adults, , que ens va ajudarmolt i sentirem la necessitat com acristians de confrontar la nostra vida decada dia amb el cami de Jest's.

Els temes que tractam en aquestareunió són els fets i problemes que enstrobam diàriament (dificultatsd'adaptació a la feina, problemes famil-iars, d'amics, etc.)E.: Tot això vos ajuda? Vos serveix perqualque cosa?R.: Ens ajuda a viure millor i a anarendavant i de qualque manera a essermés feliços, ja que les respostes quetrobam entre tots són mós vâlides iencoratjadores.

Pensam que aquesta societat actual ésesclavitzadora dels individus aillats,per six() feim aquestes trobades que ensajuden a aclarir-nos i a veure la realitat

E.: Estan oberts aquests grups de revis ió

de vida a l'altra gent de la Comunitat?Per que no hi ha mes gent d'aquestaComunitat que hi participi? Feisqualque cosa per donar a conèixer lavostra tasca?R.: Estam oberts a tothom, els quivulguin poden participar-hi. Pensamque la gent no es vol comprometre, potser que no ho coneguin i per això no hovaloren.

En realitat per donar-ho a conèixer noen feim cap crida, pert) és molt encertatque a través d'aquestes entrevistesdoneu a coneixer aquestes tasques quees fan dins la Comunitat d'Artà.E.: Trobauque ha canviat 1 ' Església desde la vostra joventut fins ara?R.: Ha canviat molt. L'Església d'avuiés molt més oberta, esta molt mésacostada al poble; abans l'Església eral'edifici i els capellans, avui és laComunitat de creients i la feim entretots.E.: Que opinau de la Comunitat Jove id'aquestes Misses de Comunitat que esfan cada quinze dies a la Parràquia?R.: Els joves ens han donat una HO, laComuna ha estat un alicient per alsmajors. Les Misses de Comunitat sónmolt viscudes, enriquidores i participa-tives. El fet que un grup amb els capel-lans preparin la celebració fa que siguimolt mes viva i Ines sentida.E.: Com veis aquella gent que només eslimita a anar als actes religiosos, a"cumplir"? Que els dirieu?R.: Nosaltres respectam l'actuaciód'aquesta gent i no som qui per jutjar-los, pea) opinam que no responen al'exigencia de l'Església d'avui.E.: Ens podeu explicar qualqueexperiencia relacionada amb aquestesxerrades de Revisió de Vida?R.: A nivell general ens ajuda a valorarl'amistat, ens ha fet viure les petitescoses de la vida d'una altra forma. Coma anécdota cal dir que no fa falta avisara fling(' per assistir a les reunions.E.: Per acabar, quina es la finalitatd'aquestes reunions?R.: La finalitat es actuar dins l'ambienten qua et mous, donar missatge i testi-moni d'uns models cristians.

Donam les gràcies a aquests grups per laseva ajuda i col.laboraci6 i els volem ani-mar a seguir endavant en aquests curolles.

El Meal de NadalS'acosten uns dies entranyables.

Algunes indicacions per a fer un bonnadal no hi seran de Ines.

El que mai hauria de mancar alnostre Nadal es una bona dosid'admiració. Només el qui sapiga fersilenci i escoltar els passos de Déudins el nostre món, només el qui ac-cepti que l'imprevist pot arribar irompre la rutina i el tancament delnostre món, fail un bon nadal. Nomésel qui sàpiga esglaiar-se davant el fetde la nostra vida humana podrà en-tendre que vol dir nadal. Déu s'haposat a fer canil en el nostre món inomés els qui es sàpiguen Sorprendredavant l'imprevist podran destriar laseva presencia. Sense la possibilitatque Deu vengui a visitar-nos, el nostremón patiria de claustrofòbia!

Una altra cosa que no hi hauria demancar en el nostre Nadal es el sentitde la mesura. Fer festa i que es noti queno es un dia com els altres, ja empareix be. Per() hem d'anar vius i nocatire en un nadal únicament con-sumista i panxacontent. El nadal esacollir Jesús, el pobre que neix com asalvació per al nostre món. Només sisabem fer festa i guardar-nos d'unsexcessos que no fan mes que aug men-tar el nostre desencís i són una vergo-nya per a gran part de la humanitat queviu en condicions desavantatjosesrespecte a nosaltres, farem de veritatun nadal del qual en poguem estarcontents.

Un tercer element que no hauria demancar en la nos tra taula de nadal ésla dimensió comunitaria. Hem devetllar per unes festes en que tenimcura d'una relació humana de mésqualitat: escoltar, parlar amb elsaltres, posar esment que al nostreentorn a ningú ii manqui una cel-ebració on es senti convidat i on totspodem tastar el que Jesús ens aporta.En el marc familiar, en el marc de lacomunitat cristiana, en el marc de laconvivència de tot el poble hem decelebrar el nadal com un moment enqué assaborim el que volem i el quetots junts preparam: un poble, unacomunitat on hi cabem tots.

Valia pena cercar les receptes queens ajudaran a fer un bon nadal.

Francesc Munar

De ta Colónia

Andreu Genovard

36 734 22 desembre 1990

NOTICIES BREUS.Església Diocesana. El dia de l'Eglésia Di-ocesana -el passat 18 de novembre-l'aportació econômica va pujar a 130.000pts. a Arta (Parroquia i Convent), i 34.004pts. a la Colônia.

Exercicis espirituals. Un grup del tercercurs del catecumenat juvenil (Comuna) hafet els exercicis espirituals a Santa L'Ocia deMancor els passats 7, 8 i 9 de desembre.

Ràdio. Els dissabtes a les 13'30 podeusintonitzar el programa "Desvetllant quim-eres" que realitza el grup de presencia de lanostra parroaquia, al punt 107'8 FM (RadioArta).

Trobada de comunitat. El passat dissabte15 de desembre al Centre Social hi va haveruna trobada oberta a tothom per preparar elNadal.

Campanya de Nadal. "Amb el teu donatiuajudam a refer vides". Aquest és el lema dela campanya que Caritas llança per lesfestes de Nadal. Feis arribar el vostre dona-tiu o la vostra col-laboraci6 amb especies aMaria Tous (Costa i Llobera, 51);Magdalena Ginard (Quatre Cantons, 21);Maria Esteva (Grec, 14); Antônia Flaquer(Major, 7) o Miguel Fuster (Pep Not, 12).També ho podeu portar a la celebració deMatines el dissabte de Nadal. A la Colonia,podeu fer arribar la vostra aportació a ca lesgermanes de la caritat o a les Matines.

Matines. El dissabte de Nadal la vetlla deMatines sera a les 20'30 a la Colônia de SantPere; a les 21'30 al Convent, ia les 22'30 aIa Parràquia d'Artà. Tots estam convidats.

y

■>t4,.:

ikb"rik4,Catiinia

C64/11 CL2/171~1,

p4A, telib

eva nada'

Dimissió del delegat de laCreu Roja

Jaume Sans6 Llull, fins ara Delegat deCreu Roja de la Mar a la Colônia, pres-enta la seva dimissió a la Presidenta del'Assemblea Balear, Maria Planas Ros-se116, dimissió que Fi fou acceptada. Elsmotius que induiren en Jaume Sans6 aprendre aquesta decisió forenbàsicament la seva disconformitat ambIa política que ha emprat l'Ajuntamentrespecte a Creu Roja i el fet que el Batleno hagi complert el que un dia promete.L'edifici de l'Ajuntament situat a laplaga de Sa Bassa d'En Fesol, lloc onestan ubicades les oficines municipals iel dispensari medic, en principi estavadestinat a la Creu Roja de la Mar, encaraque aquesta entitat acceptava compartirel local amb el metge per atendre lesconsultes dels pacients de la Colônia,cosa que Creu Roja trobava compatible;no obstant a l'hora de la veritatl'Ajuntament destina el petit edifici amúltiples usos, la qual cosa féu que laInstitució de la Creu Roja no admetésaquesta solució. Aleshores cerca unaltre local, el que ha tengut fins ara alcarrer de Sant Lluc a l'altura de la Plagade Sant Pere.

Davant el rumor que amb la dimissiódel Delegat podia desaparéixer el llocde Creu Roja de la Mar a la Colônia, elbatle d'Artà Miguel Pastor va dirigiruna carta aia Presidenta de l' AssembleaBalear en la qual li exposava el desig

que es mantengués l'esmentada Deleg-ació i si tos possible que fins i tot espotencias. Maria Planas, per la sevapart, contesta al batle dient-li que ten-dria en compte la seva petició i quealguns representants de Creu Roja anir-ien a parlar amb ell. Això deixa unaporta oberta al diàleg en el qual possi-blement es trobarà una solució ade-quada ja que, segons sembla, hi ha bonavoluntat per part de les dues bandes.

La Creu Roja de la Mar fa deu anysque esta instal.lada a la Colônia i durantaquest temp han prestat el seu servici 16soldats. El poble veu amb molts bonsulls el treball que fan aquests joves ilamentaria que per aquestes desava-nences entre l'Ajuntament i Creu Rojaaquesta pogués desaparèixer del nostrepoble.

RobatorisSis cotxes foren violentats, quatre

d'ells amb vidres romputs, la nit delpassat divendres dia 7, amb la claraintenció de robar objectes del seu inte-rior. De fet els lladres s'en dugueren,entre altres coses, una maquina de foto-grafiar, dues caçadores, un rellotge-computadora i 10.000 pessetes en efec-tiu. Darrerament s'han anat fent petitsrobatoris que han sembrat la por i laindignació entre els coloniers acostu-mats, com estam, a la calma i el respectea les coses dels altres. Alguns delspropietaris afectats presentaren la cor-responent denúncia.

22 desembre 1990 735 37esports

Futbol

Campionat de Primera Regional.C.D.Artil, 2 - Atc. Rafal, 1

Suada vict6ria, a pesar del fred ambi-ental. I sense l'entrenador titular, enviatge de noces. Després de la vict6ria aConsell pareixia que seria molt fácil do-blegar undels equips cuers, per6 l' equiptorna a mostrar les mateixes dificultatsper desenvolupar una joc amb iniciativad'atac. Sense en Grillo la davantera erapracticament inexistent. A la segonapart, amb l'entrada d 'en Massanet,torni a funcionar el tandem amb enDarder i en dues jugades bellissimes enGuillem marci els dos gols. Un encertdels entrenadors accidentals va ser per-metre experimentar alit, que segura-ment donaria tan bons resultats: lavelocitat. Al final es complicaren lescoses, pert, el marcador ja va ser bo.

L'entrenador, en viatge de noces, vaser substituït pels de l' equip juvenil.Enhorabona, mister.

Independiente, 2 - C.D.Arta, 1Diuen els testimonis del partit que es

va perdre una gran ocasi6 de puntuar. Laprimera part va ser molt fluixa i els dosgols, sobretot el segon, varen ser pro-ducte de jugades desgraciades. La se-gona, per6, va canviar totalment: en elsprimers minuts Xupi mama de penal el

gol artanenc. Després s'inicia el dominitotal del joc, per6 les oportunitats nos 'aprofitaren. La sort que l'entrenadorhavia tengut, de caire particular, els diesanteriors no es va traduir sobre el ter-reny de joc.

C.D.Artà, - Campos, 2El lider no va perdonar, tot i que no

demos tras res d ' excepcional. Perprimera vegada l'afici6 es va sentirperjudicada per una mal arbitratge. Alspocs minuts es vadeixar de senyalar unapossible falta maxima a favor de l' Arta

poc després, se'n pita una en contraque va suposar el 0-1. Aix6 va desequili-brar els nos tres jugadors i durant tot elpartit anaren un poc a la deriva, abusantdel joc dur i irregular, acompanyats delscampaners, amb la diferencia queaquesta classe de joc afavoria els visi-tants. Expulsi6 de Darder i, un cop més,un partit plantejat excessivament a ladefensiva: aixi sempre els costa alsescassos davanters locals arribar ambavantatge a l'area dels visitants queadopten de principi una postura defen-siva. La gran zona que cedeix Artasempre afavoreix l'adversari.

La classificació no és tan bona comvoldria l'afici6, esperem que el nou anysigui més favorable a jugadors i tecnicsi que els resultats acompanyin. Moltsd'anys i bones festes.

Maregot al C.D.Avance?

Fa dues jornades que l'equip infantildel C. D. Avance ja no té en Joan Estevacom entrenador. Contra el Porreres (4-0)va ser dirigit provisionalment per JoanLlabata, que entrena els cadets, i contra elMargaritense (4-4) per Guillem Danús,entrenador del C.D.Arta de It regional,que se n'ha fet carrec pel que resta detemporada. Quins varen ser els motius delcanvi? Ho hem demanat a Antoni Vaguer,president del Club.

"No hi ha hagut destituci6. Hi havia undesacord de pares amb la feina d'en Joani la directiva acorda un plaç per veure si escomponia. Quin era el desacord? Que de21 jugadors fitxats n'hi havia que no ju-gaven gairebé mai. Abans que acabas elplaç en Joan em va presentar la dimissi6 ila directiva acorda que en Guillem Danúss'encarregas de l'entrenament del'equip".

La versi6 de l'interessat es una micadistinta. Assegura que només li parlarend'un únic pare descontent i que intentasposar-hi remei: "I vaig presentar la di-missi6 perqut estava can sat de rebre pres-sions d'altres directius, que no del presi-dent... Quines pressions? Se'm queixavenque jo no feia canvis, que havia de posar-ne d'altres... de fet em volien imposarl'alineació. Jo, a principi de temporada,vaig exposar els meus plans: aprofitant lacohesi6 i l'experiéncia dels que ja havienjugat plegats, volia partir d'un equip basei fer els minims retocs. Practicamenttothom hi va estar d'acord. Si ara hancanviat no pot ser ni pel joc que fa l' e.quipni pels resultats i jo vaig veure que si men'anava podria ser que la co sa es calmas".

No acaben aqui els problemes. El dil-luns dia 17 en Joan Llabata, entrenador del'equip de cadets va presentar la seva di-missi6 a la directiva. Ells ens ho confirmaa la nit: "Ho duia pen sat de feia dues o tressetmanes. En el darrer partit vaig sentircomentaris de pares que no m'agradaren iabans que passas com en el cas d'en JoanEsteva vaig preferir deixar-ho anar. Jo noestic amb aquest classe de co mportamentde certs pares i no vull discutir peraquestes coses, aixi que he trobat que eramillor deixar-los el cami lliure a veure siho faran minor ells".

La reuni6 setmanal de la directiva es a lanit dels dimarts, quan la redacci6 deBellpuig ja esta tancada, per aix6 nopodem oferir la seva versi6. Esperampoder ampliar-ho en el proper número.

Esport EscolarJa han començat les competicions d'Esport Escolar corresponent al curs 90-91.

Dia 1 de desembre a Capdepera i dia 15 a Cala Millor es varen desenvolupar lesdues primeres jornades i avui dia 22 s' ha de disputar un cros compartit a Sa Rapita.

A la primers jornada quatre participants artanencs obtengueren el primer premien distintes proves de cross. En iniciaci6 femeni i sobre 500 metres, va guanyar naMaria Francesca Marti Maria, que estudia al Sant Salvador. Del mateix col.legi és

Castaño Cerda, que va veneer en la distancia de 1.500 metres (infantilfemeni). Dos alumnes de Na Caragol també assaboriren la victdria. Jaume FerrerPayeras, sobre 600 metres (iniciaci6 masculf) i Benet Nicolau Fen-agut, sobre 2.000metres (infantil masculi).

La segona jornada disputada dia 15 a Cala Millor també va tenir guanyadorsartanencs. Maria Bel Mascaró, del col.legi Sant Salvador, s 'imposava a la sevacompanya Maria Francesca Marti Maria per un sol segon a la prova de 500 metres(iniciaci6 femeni). Les quatre classificades següents també eren d 'Arta. N'AinaCastaño Cerdi (Sant Salvador) va repetir triomf en infantil femeni. Aquest picsobre 1.800 metres vadistanciar la segona classificada, Maria Ramis Esteva (de NaCaragol), amb 43 segons. També va tornar guanyar en Benet Nicolau Ferragut (NaCaragol). En els 2.800 metres de la categoria infantil masculi, es va destacar 23segons sobre el segon classificat.

A tots ells, enhorabona.

38 736 22 desembre 1990

BASKET

Equip de basquet EL DORADO-ARTA, líder del seu grup

Masculi.25.11.90: SANIMETAL-ARTA 56

SA POBLA 6002.12.90: MOBLES A. MOLINAR 95

SANIMETAL-ARTA 4409.12.90: SANIMETAL-ARTA 67

ESCOLAR 6816.12.90: ESPLAI PORRERES 55

SANIMETAL-ARTA 48Els resultats parlen per si

mateixos, i es que això sembla que va demal en pitjor.

Contra els poblers es juga sensemotivació i això, contra un rival ambaspiracions, es paga car. En els darrersminuts la reacció local no fructifica i, siIa derrota no bastava, es produiren le-sions importants com la de Lluís Ferrer.

El diumenge segiient, a la pistadel MOLINAR, s'hi presenta un equipde circumstancies (sense pivots i senseentrenador, la qual cosa sol esser habit-ual en les sortides). Els artanencs noméspogueren aguantar els quinze primersminuts, després vingué el desastre. Alfinal, cinquanta-un punts de diferencia,una pagina que encara no s'havia escritaen la história del club i que val mesoblidar.

El partit contra l'ESCOLAR erauna bona oportunitat per recuperar lamoral i, sobretot, la confiança en lespròpies possibilitats. Tampoc no poguéesser. Es juga amb ganes i sense plànyeresforços. Sempre comandaren als mar-cadors els locals però, al final, la malasort en els darrers atacs i l'encert delsgabellins determinaren una derrota,immerescuda, per només un punt.

Resumint, els artanencs nojuguen al maxim de les possibilitats, lamoral esta baixa i l'equip es resent del'absencia de jugadors importants,impedits per lesions. Aquesta situacióno deparava unes expectatives gairebones de cara al desplaçament a Por-reres, un rival imbatut a la seva pista.

Contràriament al que s'esperava apunt va estar el SANIMETAL-ARTAd'endur-se'n els dos punts. Es va fer elmillor partit fora d'Arta, sempre co-mandant el marcador (per 10 i 1 1 punts),dominant en els rebots i encertant en elsames. A manca de deu minuts, però, lacosa s'iguala molt i, per mala sort visi -tanto bona dels locals, un triple mes quediscutible desequilibra el marcador afavor dels porrerencs. L'àrbitre, que al

final perdé els papers i a favorl els localsclarament, determina un resultat que,pel que havia succeTt a la pista, no feiajusticia a un Sanimetal que, aquest copsi, havia fet merits per guanyar el partit.En fi, que ja s6n quatre les derrotesconsecutives i s'acaba la primera voltaamb un balanç mes aviat negatiu: quatrevictòries per sis derrotes. A punt decomençar la 2 volta cal esperar unareacció de l'equip si, com en els darrersanys, vol tornar a disputar el play-offd'ascens. Això sí, no val a badar mes.

Femeni.Binissalem, 28 - El Dorado, 43El Dorado, 78 - Sant Josep, 44Gesa Alcúdia, 71 - El Dorado, 41El Dorado, 47 - CIDE, 32

El Dorado, amb només una derrota,continua encapçalant la classificació.

Amb sis victòries i tan sols una derrotaEL DORADO-ARTA continua aldavant de la classificaci6 i es mostracom a un líder de cada vegada més sòlid.

A Binissalem, si be les locals mos-traren resistencia durant bona part delpartit, a la llarga es va demostrar lasuperioritat artanenca.

Davant les ciutadanes del Sant Josepes va aconseguir la victòria mes abul-tada de la temporada en el partit que finsara ha estat el millor de l'any. Va serimpressionant l'exhibició de conjuncióen el joc de les artanenques.

En el desplaçament a Alcúdia l'equiplíder (que s'hi presentava amb la baixade dues jugadores) no va tenir, en capmoment, opció a la victòria, tot i que elresultat final va ser una mica exagerat.

Després d'una setmana plenad'expectatives per veure quina seria la

reacció de l'equip després del'estrepitosa derrota de la jornada ante-rior, les jugadores artanenques, encaraamb la baixadedues jugadores, feren unimportant esforç que les va permetreobtenir la seva sisena victòria, aradavant les palmesanes del CIDE. Aixls'asseguraven el liderat de la com-petició.

MOLTS D'ANYS

Futbol base

Lliga de juvenils.C.D.Artà, 1 - Alaró, OLlosetense, 4- C.D.Artà, 2C.D.ArtA, 2- Colônia, 2Pt. Pollença, 7 - C.D.Artà, 1

Lliga de cadets.Cardassar, O - Avance, OAvance, 1 - Badia C.M., 3Avance, 1 - Campos, 4

Lliga d'infantils.Santanyi, 1 - Avance, 5Avance, 1 - Manacor, OAvance, 4 - Porreres, OMargaritense, 4 - Avance, 4

El C.D.Avance va en segon lloc de laclassificació.

Lliga de benjamins.Felanitx A, 3 - Avance, 3Avance, 9 - Santanyi B, 1Son Servera, O - Avance, 4Avance, 3 - Pto. Cristo, O

La victõria sobre el Pto. Cristo ha situat elC.D. Avance com a lidei en solitari del seugrup.

1500 coloms artanencs comencen la temporada

Una de les multes tertúlies que es celebren al bar Trial.

c./ Leonor Servera, 27b - Cala Rajada

SABADOS TARDE ABIERTOde 10 a 13 y de 16,30a 19,30h.

22 desembre 1990 737 39esports

HípicaFacem un breu repas al que ha estat aquest

darrer mes. Hem de destacar una serie decavalls: Nostro VX, E.Marisol, Joiell,Lucas i Peleo B. Aquest darrer, dels ger-mans Fuster, reapareixia el diumenge dia 9després d'un llarg repôs. Conduit per JoanA. Riera, Boveret, de Manacor, va guanyarfàcilment la carrera del Foment. En aquestamateixa carrera hi participava NeliducciaVX, l'egua de Sa Corbaia, que no es vaclassi ficar.

Nostro VX ha tornat als seus aires i peraixò l'hem de dur entre els destacats delmes. Dins Son Pardo va baixar la barreradels 1'22: va rodar a 1'21"4.

També hem d'anomenar el cavall de B.Gili, Joiell, guanyador dia 8 a Son Pardoamb 1'24"8.

E.Marisol mereix menci6 entre els desta-cats per la continua presencia dins el grup denacionals d'elite. A les classificatdries deManacor del Gran Premi ComunitatAutônoma entra en tercer lloc a la meta, i eldia de la gran carrera, dia 8, no aconseguípremi perô es classifica entre els primers.

Lucas ja forma part, de finitivament, delsmás bons del moment entre els nacionals,inchls de tots els temps. Ho demostra haverfet segon, a l'20'8, al premi ComunitatAutônoma.

Dissabte dia 15 a Manacor debutavaTornade of France, l'egua d'en Joan Clad-era, de Carrossa, concluida pel manacorí B.Llobet (de la saga dels que foren jockeys deCartumach, el gran cavall dels germansPere i Guillem Pascual, de Sa Cova). Lagran noticia es que a 1'24"8, sobre 2000metres, va guanyar fàcilment i amb autori-tat. Enhorabona al seu propietari i desitjamque avui dia 22, concluida pel seu 1111 JoanJosep, repetesqui exit.

Dia 16 a Son Pardo hi hagué la presentaciódels poltres d'any i mig, generació "S".D'Artà hi havia l'egua S'Horteta (Hil-dango - C.Unita) de la quadra Na Borrassa,i el cavall Sea Marcus (Espoir de Chapean- Bon Dos de Maig) preparat per J. FélixGonzalez.

Informacions recents ens diuen del'adquisició, per part de la quadra Sa Cor-baia, del cavall Lírico (Bob IV - Tuska Y),un animal que té el seu record per sota de1'22 i que fins ara corria a Menorca. Lidesitjam els millors exits.

El nostre paisa Llorenç Gili, fins arapresident de la Federació Balear de Trot, vaperdre la moció de censura presentada perl'associació de jockeys i preparadorsper un resultat de 34 vots favorables aiamoció, 14 en contra i 2 en blanc. LaFederació ara es regeix per una Gestoraque convocará eleccions.

Chaud Fontaine II

El Club Colombõfil Artà, integratdins la Federació Colombdfila Territo-rial Balear mitjançant el "Grup Mal-lorca", va iniciar el passat dia 11 denovembre la temporada 1990-91 ambuna amollada d'entrenament des deManacor. Es la primera de les que esfaran dins l'illa, film el 26 de gener, dataen qué s'amollarà des d'Eivissa. El plad'entrenaments és el següent:

1. Novembre 11: Manacor2. 18: Bar Cruce3. 25: Es Pinar6

4. Desembre 2: Felanitx5. 16: Algaida6. 23: Xorrigo7. 30: Moll de Pelaires8. Gener 6: Cap Blanc9. 13: Cala Figuera10. 20: Santa Ponga

Prova d'Es Pinar6: Ir. Gabriel Garau;2n Joan Gili; 3r Pep BauçA.Prova de Felanitx: Ir. Pep Bauça; 2nCol.legi Públic Na Caragol; 3r ArturoNicolau.

738 xerrim-xerram 22 desembre 1990

Som en el mes de la sang. Pareix mentidaque per celebrar el naixement del Senyorhi hagi d'haver tantes víctimes innocents.I no em referesc a la Degollació del dia 28,perquè all() va ser una rialla al costat d'araen que s'apropa Nadal. Anant del pas queanam, enguany la depuradora millaqueraes tenyirà de vermeil, aixa es: que a mesdel merdussim mesclat de costum, enJaume Mann haura de fer hores extresperquè entre els residus de la sella culerai la sanguinisque preciosi dels pobresanimals sacrificats, la cosa fará caguera.Ja ho val, Pepeta Pereta germana de naPetreta i filla de mad() Moreta d'en Moret6de na Carretó veí empadronat a la comuni-tat cantonal del molí d'en Racó. Es que nohi ha dret de dretes ni tort d'esquerres queun animal anomenat homus burrus s'hagid'engargossar un altre animal conegut perindiotus robustus, i, si no en te prou en-cara, tenir barra de barramar, sense dentsni ungles, exercits i mes exercitsd'aquelles criatures, netes com la neu, ales quals els biòlegs animalers de favaparada, triomfalment les han batejat ambel sublim Alies de porcastellos famellos.Abans que la primera república del senyorFabra es donas compte que a Barcelona esparlava sevilla i a Lleida lleidatà, perdevers el partit judicial de Ses Pesquereshi havia un lloc destinat a museu gui-naveter, artanencalment famós com a"matadero". Ara, després de la demos-tració sindical del regim normalitzador del'Associació de Papes i Mares, es diuescorxador. Vol dir, que alià no matennigú, sine. que primer l'escorxen a eixan-guers i Ilavors li pregunten per la guiasanitaria del manescal. Bon panoramatenen pels morros els indiots, els pol-lastres, colomins, porcelles, faisans,tords, mel.leres, mens i cabrits, yerros,truges, xots, ovelles, tuisses, segalls, rucs(d'aquests en sobren. Per Arta en tenimsuperavit), conills, galls favats i sensefava, gallines ponedores que han perdut elmotlo de pondre, granots, corbs, genetes,marts, mostels, moixos de casa i del pals,gualleres, gafarrons, canaris, caderneres,perdius de camp i reclams (que el dia 25acabaran, per insecula-secula-seculorum,les ganes de reclamar i reivindicar, ambcurritxos, pinyons, clecs i cants llisos, lesmillores del catastre del gabi6 que tanprimfiladament la cort celestial de laMoncloa-anxoa (perda cloïssa), ha tingutel desencerts de fixar-los), rates de cloacaa la planxa, dragons, dragonates, que ja noprendran el sol per los forates, oques iannerots, ànecs, cantaires i ànecs muts, elsquals si volen cantar el foc i fum ho farantapats dins una olla a pressió, tudons itertores d'hivern, puputs pintats a l'oli al'estil d'en Barceló, busquerets (adéu,sabates de paper), passa foradins, durbecs,

--pinsons, capsigranys, rates pinyades amb elradar desconnectat, anguiles i pollegrals delgorc de n'Argonyana de mad6 Manyana,caps moro del moro Mussa, titines del pla ila muntanya, verderols sense preservatiu,cabots amb cassots, oronelles aperduadesque no es temeren de la lluna novad'octubre, xibecs, sebel-lins, enganapastorsi enganagoverns, mussols que canten tot-sols, òlibes de campanar que no podran oirla missa complida del gall porque sabencom les entrecaven per devers les maitines,gorrions teuladers i berberiscos, bous en-greixats a la Ben Johnson, falzies, abella-rols, abegotats de grava i pols de camada,falcons i esparvers, àguiles peixeteres delmercat del dimarts... Tot aquest carnumanirà a la caldera ben assaonat amb brou deformigues, mosques d'ase i somera, briansde mul somerar, mort fea de mula carretera,pollen d'abelles maimones, nectar detaranta, sofregit de grins i escaravats debolla, espícies de pois i pusses, salsa depaparres i paparrons (per Nadal, fora papar-rusca), escaldums de virons, cascarrulles devaca femetera, macedania de potes decavall, ferradures de claus inclosos i entre-mesos a la vinagreta elaborats amb cuixesde moscar, cervell de mosca i mortadela deformigó roig. A tots els carnívors nadalencsBon Nadal i, per part nostra, un desig: queno hagin de servir-se del P.A.C. (PrevencióAnticaguetes Culeres), porque els metgestambé tenen dret a menjar "lo que recep-ten".

Dia 30 de novembre a entradeta de fosca,entrarem al Dorado amb en Tia Funtillo.Com de costum en Tia baix xella portava unquiosc ambulant de papers escrits. D'unabanda, el Llàtzer d'en Morris West ressus-citava d'entnig del "país independent delsol". Ve que després d'haver esclovellat uncafetet, en bona hora entra el doctor Bar-ce16. Tiram el rail a la pesquera de la lien-gua. Tant moguérem la garrova quedemanarem al metge si tendria cap píndolaantixerrataria. El col-lega d'en Galeno sor-ruta les celles i prengué la porta pel portal.A l'instant que en Jeroni Murió deia "AveMaria Puríssima concebuda sens macula de

pecat original". Aquí, en Tia sentí fre-tura de tocarei dos sense partitura. Aix!que servidor diu a en Jeroni: "Tua el nancrescut, Jeroni. Quin element esta fet enFuntillo. Si Now York en tenia 6 com ell...". "No hi hauria negres, pots estarsegur". Viva dell quina espolsada maremeva i de la meva anima. Es que enJeroni i en Tia san dos bergants de platlank i refegim que tenc fam.

Tots els divendres, de les nou a les onzede la nit, Radio Arta Municipal, emet (oemetia, ara mateix no ho sabem) un pro-grama que no te pinyol ni comparançaamb qualsevol altre del m6n i la bolla.Es tracta d'una emisia continua demúsica disc enllaunada a Vigo amb labenedicció urbi e torbe de la confrariade Son Safina i Estallencs, sota el pa-trocini i assessorament de l'antic equipde la Pirenaica. Si posau el transistor enona, nomes sentireu, de tant en tant i derampillada, una veu molt potent sortidad'una gargamella humana, que nigú nopot esbrinar qui rellamps n'és el seupropietari. Si mos apuraven diríem queprove d'un senyor de mês de deu rovesde bascula. Si aixf fora, la cosa va perbe, sempre que la paraula provengui dela boca que eis mortals tenim sota el nas.Perque, si el locutor, en lloc de dar-licebes al forat de dalt li pega per fer-hoal revés, o sia amb el forat buidador-excremental, riure-vos-ne de la guerraquímica del Golf Persic.

El metge don Rafel Blanes Sancho,Patró, en vida solia dir: "Per a Nadal resfa mal i per a Pasco tot es un xasco".Sàvies sentencies que hauríem de teniren compte. Per Nadal no ye a un pa dellesques. Tot Iluu sense embatumar.Pera el vernfs del !lustre nadalencnomes dura una caponada de gallangles. Per tant, vius a malgastar la saluti la paga doble, per molt que prediquinels caixoners del caixó televisiu. En totcas, si vos sobren pallufos, invertiu-losen accions de l'Atlètic de Madrid o en

ENDE VINETAde Pere Xim

Solució a la darrera publicada:

s'esclatasang

Meiam si en sere ates.¿Quina fruita al m6n hi ha

que verda és bona de menjari madura no val res?

Solució al proper número

22 desembre 1990 739

INDEX 1989-90 Tom X

PORTADES Capdepera com a mirall 676El dimoni gros 1 Planes:2, 14, 30, 42, 58, 75, Quatre juntes 700Els Darrers dies 13 88, 106, 118, 134, 146, 162,Qui enverina els animals 13 182, 210, 222, 238, OPINIORua-89 29 Planes: 89, 223.Cala Mata. Pins del tren 41La Canova: Un joc fosc 57 EDITORIALCom era la Setmana Santa 57 REPORTATGENeteja el teu poble 74 Els adultsPressupostos-89 87 retornen a les aules 3 Jaume Ginard 19-20Ferralla a la plaça 87 Conservació dels La RUA 34-35La pluja monuments arqueològics 3 Esports temeraris 516-517-518desbarata la festa 105 Situació del camp 14 Epidemia dels dofins • 590-591Un raig d'artanencs 105 Altre any la Rua 31 Incendi a Son Puça,Prevenció abús alcohol 117 Entre la vida i la mort 31 Sa Cova i Sa Duaia 614-615-616"Nostro VX", campió 117 Cala Mata 43 Diluvis a Sa ColòniaVisita pastoral del Bisbe 133 Per un poble net i polit 59 i Ara 638-639Festa al convent 133 Lhbertat 76La Colònia en festes 145 NormalitzarVacances del BELLPUIG 161 l'anormalitat 107 NOTICIARISa Duaia,un paisatge en peril! 181

Tots a festa Doblers públics

163Planes: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 15,

Sa Fira-89 181 per Iltaments privats 183 16, 17, 33, 36, 45, 46, 47,Inundacionsa la Comarca de Llevant 193

La comisi6 provinciald'urbanisme i Sa Duaia 183

50, 63, 64, 65, 80, 81, 93,108, 109, 120, 121, 127, 137,

Inauguratel parc de bombers 209

Lliçons d'una torrentada Suplement BELLPUIG

195251

150, 167, 168, 185, 197, 213,224, 225, 226, 227, 241, 253,

Pla hidràulic d'Artà 221 Bellpuig, un desafiament 302 264, 265, 266, 280, 281, 286,La depuradora en marxa 237 Administració tercermun- 292, 293, 307, 308, 309, 312,Neix una nova secció 249 dista 322 327, 328, 329, 330, 331, 332,Nadai-89 261 El futur de l'hospital 322 347, 348, 352, 353, 358, 367,I a desset, Sant Antoni 277 Per entre la fosca, 368, 369, 387, 388, 389, 407,Mes de disfresses ibulla 289

claror La Reforma de l'ensenya-

342 408, 409, 410, 411, 427, 428,429, 430, 431, 434, 453, 454,

Els darrers dies 301 ment 342 455, 462, 492, 493, 494, 495,El pla sanitari d'Arta 321 Com si fos un Centre de 496, 506, 534, 535, 536, 562,Setmana Santa 341 Salut 362 563, 564, 567, 568, 569, 589,Primer de maig a l'er-mita 361

El pritiler de maig al'ermita 362

595, 596, 597, 598, 610, 611,613, 617, 633, 634, 635, 636,

El turisme, situacióexpectant 381

Sa Canova com a emblemaLa Reforms a les Ensenyan-

382 637, 657, 658, 659, 660, 668,672, 677, 684, 692, 696, 710,

La Fal.lera hípica 401 ces Mitges 402 711, 712, 713.El convent en festes 421 El C.D.ARTA, alerta roja 422Sant Pere 90 441 D'ahir al demà 442Pressupost Municipal 469 Activitat al camp de PLUVIOMETREEls caps grossos 511 maniobres 470Firs setembre 543 Els politics no moren Planes: 7, 40, 70, 92, 132,Nou sistema de guàrdiesmèdiques 583

mai Diagnostic del President

512 185, 213, 253, 265, 281, 292,374, 414, 600, 618, 645, 672, 732.

El PAC, qüestionat 603 Catiellas 544Diluvi a La Colònia i Sembrar ara per recol.lecArta 627 tar després 584 ECOSEstrangers a Artà 651 La candent actualitatCapdepera, el poble demes prop 675

(foc) Aigua, PAC - A reveure

604628

Planes: 9, 69, 82, 112, 142,174, 184, 246, 272, 284, 290,

Nadal-90 699 La Colônia estrangera 652 335, 394, 434, 504, 575, 600,

42 740 22 desembre 1990

644, 694, 730.

VARIS

Conta'm el teu conte 8Les NNSS. aprovadesinicialment 138-139Dileg amb una vinya 149Nova ampliacióde la Residência 151Polígon industrial 152-153I Concurs BELLPUIG 157Eleccions europees-89 158Manifest-Ajuntament 160Art: els inicis de la re-cuperació forestal 164-165Sant Salvador 173Pla hidràulic d'Artà 228-229Anada a Sant Salvadorde Felanitx 245Seguretat Social 318Tornatiga gegant 410La Sanitat a Artá 415Crònica Negra 417De Lluc a Artá a peu 457Les acampades 502Tomatigons descomunals 564Adults i alfabetització 689

COL•LABORACIONS

Saharaper J. Lillo 39

Racons de Déuper J. Bauzá 44

Gemecs i sospirsper G.Mateu.Planes • 44, 103, 126

176, 231.Es Calo: no el toqueu 66-67Concert pels escolars 68El cirerer de Bon Pastor

per J. Lillo 73Seguretat Social 84Centre de salut 91Anàlisi passaport 96-97Malestar al poble 113Diada a l'ermita 116L'enemicestá entre noltros 119Ens estam quedantsense sól 124-125Tianor 169Artà, els anys vint 172Carta a la meva illa 173Fotografia històrica 191Herbes que curen 205Desertitzaci6 I i II 206-230

L'aparador 256Sant Antoni, quina festa 278Es bou i es porc 285Desertitzaci6 296Mestre Segundo 297El dimoni mês Ileig 318Sobre el camp de golf deCarrossa 335El xip de la imatge 336Li Totsira descobreixl'eternitat 376La processionária 378Artà, en un llibred'investigació 397Enyorant lallunyania 456-457 490-491

Viatge al passat 528-530Nostàlgia de festes 531Fa setanta anys 532-533La depuradora,en marxa 556-557-558La primers verbena de SantSalvador 570-571Música militar 577En la mort deSarasate 578-579En la mort de Madõ Roca 618La migraci6 619La garlanda de l'era d'esCamp Rod6 662-663Orquestra Oasis 688-689La màgia del Lliure,Pep Tosar i JoanMatamalas 690-691

Els costums de Nadal 728El cirerer de Betlem 728Un esquit d'enyorança 729Dels cavalls del camp,als cavalls mecànics 730Ben tapat i a la destapada 731

DE LA COLONIA

Planes: 17, 39, 51, 67, 82,100, 112, 128, 142, 148, 174,184, 196, 234, 246, 258, 272,298, 313, 355, 375, 393, 416,435, 503, 537, 572, 620, 646,669, 734.

PROGRAMES

Setmana Santa 74Sant Antoni Pidua 143Sant Salvador 166

XERRIM-XERRAM

Planes: 12, 27, 40, 56, 76, 85,104, 116, 132, 160, 180, 192,208, 211, 220, 236, 248, 260,276, 288, 300, 320, 340, 360,380, 400, 420, 440, 468, 510,542, 582, 602, 626, 650, 674,698, 738.

RECEPTA CULINARIA

pel Xef Fog6, pg 76Frit de Pasqua,Celler Ca'n Faro 354Conill al xampan, Es Pins 376Pastis de lluç, Manix 392Pollastre farcit de fruita,Es Serral 411Scaloppine alia panna,L' Atrio 437Antónia Servers, "Leva" 505Antènia Torres, "Cunia" 539Bárbara Brunet, "Seva" 576Llorenç Matamalas,

"de Son Forte" 648

ENDEVINETA

Planes: 76, 85, 104, 116, 132,176, 192, 208, 220, 236, 248,260, 274, 284, 300, 320, 340,360, 380, 400, 420, 468, 510,542, 582, 602, 626, 650, 674, 738.

RACO DEL POETA

Planes: 92, 148, 179, 194.

RACO D'ART

Pere Pujol 271Bartomeu Ventayol 271

RECEPTES

Planes. 127, 180, 204

DE LA PARROQUIA

Planes: 103, 126, 136, 274,294, 314, 338, 356, 374, 394,414, 464, 504, 538, 575, 621,647, 670, 695, 733, 734.

CARTA AL DIRECTOR

22 desembre 1990 741 43

Planes: 55, 79, 114, 147

PSOE 79

ARTA I ELS ARTANENCS

Un raig d'artanencs 110-111Damià Ginard 140-141Joan Amorós Mojer 170-171J. Gil i M. Cursach ..282-283.

INFORME

Extra: NNSS.Cada un al seu lloc...199-200

201-202Depuradora 242-243Aclariments al retard

del Polígon 252Extra Nadal 267-270Drogues 303-304-305Un Centre de Salut ...323-324-325El castell d'iras i si

pots tornaras ...343DROGUES, tota una vida

per viure-la ....344-345La Fal.lera hípica.

Els estels 363-364-365141 milions a l'aire Elrisc d'equivocar-se 383-384-385La Fal.lera hípica _403-404-405La Fal•lera hípica 520-521El C.D.ARTA, les 15

Ultimes temporades 423-424-425La Colônia informa _443-446Pressupost 1990 471-472-473-474

475-476Maqueta hospital de

Manacor 513-514-515Nova organització urgencies

mediques 585-586-587Protestes a Capdepera pel

PAC 605-606-607Les conseqüències

d'AGAMA 608-609Les competicions espor-

tives en marxa ..629-630-631Estrangers a Arta ....653-654-655Capdepera, el poble de

mês prop 678-679-680Les NNSS., punt i seguit.701-707

PROGRAMA FESTES

Planes: 284, 295, 431, 452.

PASSAT FESTES

•Sant Antoni 21Sant Salvador 186Darrers dies 310-311Setmana Santa 370-371Sant Antoni de Padua 463Sant Salvador 90 478-479Festes extraordinàries ...551-552-553

UNA XERRADA AMB

Celler Can Faro 26Pere P. Gil i P. Forteza.. 75Jordi Cabrer Lliteres 129Jeroni Ginard, Murt6 144Pep Toni Guardiola 159Joan "Sarassate" 187Dos afectatsper les pluges 198

Pandelis-Arianne 218Frare A. Terrassa 244Pere Pep Gil, regidorfestes 295Antònia Tous, investigad() 316-317Rafel Bisquerra Alzina ...372-373Catalina Contacontes 396AMa Ginard Canet 450Francesc Munar, nou rector 671

ENTREVISTA

Joan Maternales 214-215Una experiencia dirigidapel profioan Estades 333-334Sebastià Mesquida 350-351Joan Domenge 390-391Isabel Forteza (Llenter-nera) 412-413Sebastià Massanet ....432M. Sans6 Binimelis ...447-448Joan Lliteres (de SaCanova) 458-459Joan Ginard (Sarasate)460-461El tio Pep se'n va aMuro 499Catalina Serra Fito ..498-499-500Joan Gaya 500-501Miguel Tous Alzina ...507Antdnia Torres Salas .522-523Bárbara Sureda Gomila 524Joan Lliteres Llabrés 524Pere Pujol 526-527Xerrada amb el PresidentCafiellas 545-546-547-548Miguel Barceló 592-593-594Pep Danirs i Joan Carri6,Arbitres 640-641Rafel Umbert, rector d'Artàa l'hora de l'adéu _642-643

Manuel de Sola-Morales iRubió, arquitecte 664-665-666-667Antoni Alcover, batlede Capdepera 681-682Macia Riera, perio-dista 686-687Kamasntra's Victims 717-718

CRONIQUFSper M. Santandreu...21-22

ARA FA 25 ANYSper C. Obrador

Planes: 22, 70, 100, 128, 156,176, 204, 258, 271, 293, 334,354, 414, 464, 497, 600, 644, 732.

DE NOSALTRESPER A NOSALTRES

Planes: 23, 24, 48, 49, 60,61, 98, 99, 122, 123, 154, 155.

PLENARIS

per B. LliteresPlanes: 78, 90, 135, 212, 250,262, 263, 290, 357, 395, 433,622, 693, 694.

NECROLOGICA

M. I. Algaba Pascual 188En recordanca d'una amistatP. Maternales 349Carta a P. Maternales 349

ESPORTS

Planes: 10, 18, 37, 38, 52,53, 71, 72, 83, 102, 115, 130,131, 188, 203, 218, 234, 235,247, 259, 275, 287, 299, 319,338, 339, 359, 379, 398, 399,418, 419, 439, 466, 467, 497,508, 509, 540, 541, 561, 580,581, 601, 623, 624, 625, 649,673, 696,697, 735, 736, 737.

POLSIM

Planes: 11, 27, 54, 62, 77,101, 178, 189, 216, 217, 232,233, 254, 255, 257,

SUPLEMENT

44742 22 desembre 1990

La mili 306 Com es viure a Capdepera/Plana 295. Les carreteres 326 Cala Ratjada 683

El temps 346Setmana Santa 366

LES CAMINADORES Temporada turística 386 TERTULIESLa barrera dels 65 anys 406

Planes: 505, 539, 576, 648. Mercat, supermercat o De Ca'n Balaguer 373botiga 426 Ses Païsses 506

FILATS PARATS La Colônia, qué li falta 449La Colônia, qué li falta 451

Planes: 279, 291, 315, 337,377, 396, 438, 465, 599.

Practicar activitatsesportives? 477Festes de Sant Salvador 519

ENQUESTA Temporada turística 656

fi deltom