Any VIII—Núm, 388 Barcelona, 8 de juny de 1929 Preu: 10 cnim

SUPLEMENT ILtUSTRAT D' «EN PATUFET»

El presJcIri artista

Després de molt meditar un forat li acut pintar.

El guardia en la inspecció rep un ensurt de debò.

Topa en voler-hi passar i el presoner pot guillar.

r lY

A I

A

^i^11/p ten Hi;

1773 VIROLET

Història japonesa

Ja veureu que un dia Tukiyo, el famós dibuixant japo-nès de teixits, no estava gens inspirat. Havia de crear eldibuix per a la temporada d'istiu i el dibuix: no voliasortir.

111.11 111111en1

n...

-'r I

Sens dubte per companyonia, la del vell cirerer floritque li feia de doser, va estirar i espolsar també les sevesbranques i va fer ploure damunt el paper blanc un es-campall de rosades flors.

De tant maldar infructuosament va venir-li la son; idesprés d'unes quantes estirades i d'un nombre gairebéequivalent de badalls, el pobre Tukiyo va quedar-se ador-mit com una soca.

Mentrestant Obaga, la garça favorita de l'artista, apro-fitava la falta de vigilància per fer de les 'sevos. Des-prés de prendre un bany de potes a la tinta xinesa, vapassejar -se triomfalment amunt i avall del paper.

rr^

Un pressentiment despertà Tukiyo.¿Què veia? ¿Estaria somiant ara i no abans? Un pre-

ciós dibuix, rosat i negre, cobria el paper. L'estofa d'is-tiu estava creada!

La que va tenir més èxit de vint anys ençà. La queportava el dibuix «Pantoké Uliyé», que vol dir «El som

-ni de les flors de cirerer i les petjades negres de garça».

VIROLET 179

Dibuixos d'en COR ET Por en GUILLEM D'OLORO

ü

II,;!

Cl^CTONYjN)LLEONS I

TIGRELEFRN

El gran Circ Tonyina havia arribata un poblet i a so de tabals comença

-va la seva propaganda mentre els ser-vents bastien la tenda o envelat quehavia de cobricellar el fantàstic espec--tacle i els • entusiastes espectadors.

Allà hi havia tota la fauna de l'U-nivers, si hem de creure els cartells

que ho anunciaven: Lleons de l'Atlas,tigres de Bengala, jaguars del Brasil,elefants de 1'India, cangurs austra-

lians, ossos polars... en fi, bèsties imés bèsties, i això sense comptar l'Ho-me mono, la Dona barbuda, el Niñogigante i el Hombre serpiente.

La curiositat en tot el poble eramolt gran, sobretot entre la quitxalla,

M

1( %

però els pobres xicots, per manca dediners es veien privats d admirar totesaquelles meravelles. -

Un d'ells, però, en Joanet Anguila,el xaval més espurna del poblet, decidíveure les bèsties i els fenòmens sense

pagar res, i a tal fi, s'ajupí vora latela de l'envelat i aprofitant la foscadel capvespre s'introduí entre la telai la terra i un cop a dins es posà aexaminar les gàbies.

El domador Ferotgini se n'adonà, iper castigar-lo pensà donar-li un en-surt dels que fan època en la vida d'unacriatura. Recargolant -se el bigoti ambcara ferotge engrapà el xicot pel braçi li cridà:

n

••

-¿No saps què els fem als nois que la gàbia del lleó i dóna-li aquest xi- re totes les bèsties i jo li prometo queentren per sota la vela? Els donem cot. faré propaganda perquè demà entrinals lleons per dinar! El noi, però, no perdé la serenitat. per sota la vela els xicots més grassos

I cridant a un mosso digué: —Obre —Esperi's—féu tot tranquil—, fem del poble i el lleó es podrà atipar més.

un tracte: Deixi'm estar i deixi'm veu- -

cat per un precipici. l'encerta sens fer-li sang.

1b

Un indi que tira al blanc

180 VIROLET

Un projectil oportú

irEl cow-boy tot .passej-, troba un lleó bramulant

que l'empaita decidit. Ell ben dç pressa ha fugit. Però es troba amb greu desfici

.r..,3;

j J

(Th) 1!

)XL))\-1

\\

¿Thi

I la força de la fletxa

(gir ..^ . • ^

l'ajuda a saltar l'escletxa.

VIROLET 181

Elc a i x ó màgic

Vol tastar cosa tan bona pró el pastisser se n'adona i li vol dâ una lliçó.

ao

S'amaga sota un caixó. Fadigat el pastisser seu per recobrar l'alè.

o

IB Ae

1

l'crú el caixó li ha fallat. De la trampa s'lia adonat. Veure quina garrotada.

^•1

Però el xicot que no bada ha fugit posant-hi un gos i ara fan cursa tots dos.

182

VIROLET

Cases barates

El contractista Pau Matesen un barri despoblat•en dos mesos ha aixecatvint-i-cinc cases barates.

¿Són de guix? ¿Són de cartró? El senyor Pere Ribelles,¿Són de paper mastegat? vetes i fils retirat,Ningú ho sap. Les han pintat per reposar s'ha comprati semblen material bo. una caseta d'aquelles.

!t9

Perd a la primera nittot espantadís s'adonaque és molt lluny de Barcelonai té por d'éssê agredit.

L'endemà sens més tardarcompra un gos llop dels més gransd'aquells tan bons vigilantsque la casa guardarà.

Com que el gos està excitati no vol estar quiet,amb un cordill gruixudeta la porta l'ha lligat.

Mentre estava el gos jaient Son instint de matagat I ja més que córrer volaal davant de la caseta li fa emprendre correguda i darrera el gat s'afuas'adona que una pateta amb estravada tan ruda duent la casa a la cuapassa per allà corrent. que la caseta ha arrencat. com si fos una cassola.

Avar primer.—Fets-vos soci de la Lliga contra Propines. Cuota una pessetaanual.

Avar segon. —I ca! em surt més barat donar propines.(De The Passing ,Sltow.)

VIROLET 183

L baró de Nizink era un noble rusexiliat pels Soviets, que comtants altres de la seva categoria

havia hagut de doblegar l'esquena altreball que abans feien per ell els mu-jics a cops de knut.

Però l'esquena d'un noble tronat noes doblega així com així. La del baró

President.—Heu arreglat l'assumptetal com l'hauria arreglat jo. ¿Cola hoheu fet?

Secretari.—Els he escrit una carta.ben grollera i insultant.- .

(De Der YVahre Jakob.)

de Nizink, no podem dir que fos ab-solutament rígida, però molt menys eramal leable. Era d'una elasticitat ebúr-nia,. és a dir, com la del vori. Encaraque alguns dies es doblegués, al capde poc recobrava la seva posició primi-tiva, indomptablement.

Això vol dir que, feina que comen-çava el nostre baró era feina que que-dava per acabar. I per tant, mai nopassava gaires dies amb el mateix amo,sinó que aviat era despatxat amb ma-les paraules.

Acabà per convèncer -se que no ser-via per treballar i decidí rumiar al-gun procediment per tal de guanyar-sela vida sense doblegar l'espinada. Peròmentre rumiava, l'estómac l'apretava iaviat temé que si no treballava patiriauna anèmia molt forta.

Heus aquí que mentre passejava perun dels baluards de París (allò que elsque no saben traduir francès en diuenbouulevards) rumiant les seves negresidees, s'adonà- que davant seu cami-nava un dependent de pastisseria car

-regat amb una post de pastissos quedespedien una olor molt agradosa. Ma-quinalment es posà a caminar darrera

de l'olorosa pastisseria, esperant vaga-ment l'ocasió d'arreplegar-ne un tros.

El pastisser, caminant distret, ambun xic més és aixafat per un gros auto-mòbil al moment que passava una tra-vessia. Gràcies a una escaient pirueta,es pogué salvar, perd els pastissos ro-daren per terra.

El baró corregué a recollir-los men-tre el pastisser cridava a l'automobi-lista:

—Pillo, pocasolta! Si m'arribes a fermal, ja hauries vist quina factura!

—Ah—féu en Nizink amb els braçosplens de pastissos—. ¿Els atropellatspassen factura?

—Sí, senyor—contestà el pastisser,tot collocant a la fusta els pastissos queel baró li oferia—, tenen responsabili-tat civil, sap? Ara, que a ells no elscosta res. Es la casa d'assegurances laque paga.

I donant un pastís al baró en pagade l'ajut que li havia ofert, el pastis-ser se n'anà a les seves.

El baró restà pensatiu, tot rosegantel pastís i preparant-se a rosegar elsaltres que s'havia embutxacat. ¿Així,els accidentats cobraven? Doncs bé, ells'accidentaria.

I sense pensar-s'hi més es llançà aldavant d'un automòbil.

Perd l'automobilista frenà i no féualtre mal al baró que llençar-li duestones d'insults a ell i a tota la sevafquuília.

El baró no es donà per vençut. Jus-tament venia un auto d'esport a jotavelocitat. S'hi llençaria al costat, demanera de no fer-se gairè mal i...

Patapaf ! L'auto havia fet un falsviratge, i l'accident del baró, enllocd'ésser simulat, era ben real. Quan re-cobrà el coneixement era a l'hospital

amb la cana enguixada i les costellesdolorides.

I el jutge que li prenia declaració lidigué:

—Ejem agafat, per sort, l'automobi-lista que us ha envestit, però no enpodreu cobrar res, perquè és insolvent.L'auto no era d'ell, l'acabava de robari per això coriia tant.

TOSSUT

Al despatx del milionariun repórter volgué entraramb motiu d'intervivar -lo.El secretari passàl'avís al poderós homei aquest que estava enfeinatdigué que: «Res de repòrters».El pobre xicot marxà.Poc després el secretarianunciava al potentat:'«Senyor, un altre repórter».«Que se'n vagi» el ric cridà.Al cap de cinc minuts justosun tercer fou anunciati el milionari es negavatambé a deixar-lo passar.Per fi al cap de molta estonad'anar-los així engeganti venir-ne sempre d'altres,el milionari cansatdigué: «Aquest darrer, que passi!V ejam si així acabaran! »Content el repòrter entrai el milionari li fa:«Podeu estar content, vaja!Avui mateix he negatl'interviu que us concedeixoa deu dels vostres companys.»«Ja ho sé» el repòrter contesta.«Era jo que he anat tornant.»

P. E. P.

keuacció , Administració: Cardenal Casañas. 4 impremta: Carrer de W untaner, 24, ¡mcrip4