Superilles de l’Esquerra de l’Eixample

Sessió de participació entorn al programa de superilles 17 de novembre de 2014

Informe de la sessió

CONTINGUT

1. DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ ............................................................................... 2 2. RESULTATS DEL TALLER DE FUTUR ............................................................. 8 3. PROPOSTES D’ACCIONS A EMPRENDRE ..................................................... 13 4. DOCUMENTACIÓ ............................................................................................... 18 5. PROPERS PASSOS .............................................................................................. 18 6. RELACIÓ D’ORGANITZACIONS PARTICIPANTS ........................................ 18 7. RESULTATS DE L’AVALUACIÓ ...................................................................... 19

[2]

1. DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ La sessió es va realitzar a l’IES Ernest Lluch de l’Esquerra de l’Eixample el dilluns 17 de novembre de 2014 de 18 a 20h.

L’objectiu de la trobada era compartir idees sobre el desenvolupament de les superilles de l’Esquerra de l’Eixample en els propers anys: quin futur es vol, quins temes s’haurien d’abordar i quines accions concretes s’haurien de realitzar per assolir el futur desitjable.

Hi van participar 94 persones, entre les quals s’incloïen veïns i veïnes, representants d’entitats i equipaments de l’àmbit de les superilles, representants d’organitzacions de Barcelona interessades en contribuir al projecte i tècnics de l’Ajuntament de Barcelona.

El programa de la sessió es va desenvolupar en quatre blocs:

• Benvinguda i introducció a les superilles

• Taller de futur

• Treball en grups sobre accions a emprendre

• Posada en comú i cloenda

Benvinguda i introducció a les superilles Tots els participants van rebre via correu electrònic i/o a l’entrada el plànol de l’àmbit de les superilles de l’Esquerra de l’Eixample amb les dades bàsiques d’aquests entorns.

[3]

La sessió es va iniciar amb la benvinguda i presentació la sessió per part de Joan Rodríguez, conseller del districte de l’Eixample.

A continuació, Ariadna Miquel, cap de Prospectiva de la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, va presentar el què és el programa superilles, els objectius que persegueix i el nou àmbit de superilles de l’Esquerra de l’Eixample, redefinit atenent a la proposta dels participants a la sessió realitzada el dia 29 de setembre al Centre Cívic Golferichs.

La Laia Torras, cap de Participació de la Direcció de Projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, va fer èmfasi en la importància de la participació i implicació ciutadana en aquest programa. Va presentar el calendari previst, la proposta metodològica pel 2014-2015 i el com es preveu avaluar el programa el 2017.

[4]

Taller de futur A continuació tots els assistents van participar en un taller de futur, en què van expressar els seus desitjos de com voldrien que fossin les superilles d'aquí a quatre anys, escrivint els titulars que voldrien llegir als diaris locals o el que voldrien que s’hagués aconseguit. La finalitat era recollir les diferents visions de futur i alhora els diferents àmbits temàtics que podria abastar el programa de superilles.

Els titulars, escrits en post-it, es van disposar en un mural, classificats per temes, i se’n van llegir uns quants en veu alta a tall d’exemple. Els resultats del taller de futur es poden consultar a l’apartat 2 d’aquest informe.

Treball en grups sobre accions a emprendre En funció dels centres d'interès als quals apuntaven els titulars, els participants es van dividir en quatre grups per fer propostes d'iniciatives concretes, aplicables a les superilles de l’Esquerra de l’Eixample, que ajudarien a assolir aquest futur imaginat, identificant també aspectes claus i/o millora de l’àmbit.

Els temes principals dels quatre grups van ser:

- Mobilitat, qualitat de l’aire i soroll

- Teixit social, participació, equipaments i activitat econòmica

- Espai públic i energia

- Verd urbà, biodiversitat i residus

La pluja d'idees es va recollir per escrit i, en alguns grups, de manera esquemàtica en plànols de la zona. Les propostes d’accions a emprendre es poden consultar a l’apartat 3 d’aquest informe.

[5]

Posada en comú A continuació, un portaveu de cada grup va exposar de manera succinta a tots els participants els principals temes tractats al seu grup.

[6]

Plataforma coinnovació- Repte superilles Esquerra de l’Eixample M. Antònia Fullana va presentar la plataforma coinnovació amb el repte superilles Esquerra de l’Eixample, que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona en el marc del programa Govern Obert, amb l’objectiu de que els veïns i veïnes i entitats puguin seguir aportant les seves idees i/o propostes, comentar i/o donar suport a altres idees, sobre temes i reptes de la ciutat i, en concret, de les superilles de l’Esquerra de l’Eixample. S’anuncia que el repte superilles Esquerra de l’Eixample s’obrirà l’endemà de la sessió de participació i que cada un dels inscrits al taller rebran un correu electrònic anunciant que s’ha obert la plataforma, amb les indicacions de com accedir-hi i de com funciona.

Torn obert de preguntes i cloenda

A continuació es va obrir un torn obert de preguntes. Joan Rodríguez, Ariadna Miquel i Laia Torras varen ser els encarregats de donar resposta a cada una de les intervencions.

Temes tractats:

- Quins dispositius hi haurà de transparència per fer seguiment i si hi ha l’Ajuntament al darrera d’aquesta iniciativa.

- Si es comptarà amb les entitats i plataformes de l’Esquerra de l’Eixample per formar part del grup impulsor.

- Si es planteja al proper taller més temps per participar.

Respostes:

- Per donar resposta al tema de com s’ha plantejat el seguiment i treball de les propostes (transparència) es comenta que:

− A partir de les propostes que s’han recollit de la sessió, es redactarà un informe mantenint la literalitat de cada una d’elles i es farà arribar via correu electrònic.

− A continuació es farà l’exercici d’agrupar aquestes propostes i les que vagin arribant via plataforma virtual, per tal que siguin comprensibles i es puguin treballar en un segon taller. En aquest segon taller, el que es proposa és aprofundir en aquestes propostes, que es prioritzin i/o s’ordenin segons criteris de viabilitat, les que es considerin com a més prioritàries, etc. I una vegada fet aquest exercici, es tancaria un document de propostes prioritzades.

− Després de Nadal, es planteja crear aquest grup impulsor, que sigui una petita representació dels participants, per tal de treballar, validar i fer el seguiment de com aquestes propostes es treballen tècnicament. La idea és poder editar un primer esborrany de programació (propostes calendaritzades, pressupostades, quantificades i que siguin viables en els dos anys plantejats). Si després es considera convenient i hi ha gent que es vulgui implicar, el que es proposaria és treballar temàticament sobre els projectes, com es desenvolupen i concreten en programa d’actuació (programa executiu).

- Donant resposta a si les entitats i plataformes de l’Esquerra de l’Eixample seran convocades, es comenta que el que s’intenta és que el màxim de veïns i veïnes de

[7]

l’Esquerra Eixample (siguin d’entitats, plataformes o persones a títol individual) participin i pugin fer propostes per a les superilles, i el format taller ajuda a que s’apropin. Com ja s’ha comentat, la idea és que les entitats formin part tant dels tallers com del grup impulsor i per tant seran convocades tant per participar als tallers com al grup impulsor.

- Pel que fa al tema del temps per participar, es comenta que el nombre i horari dels tallers ve condicionat per intentar conciliar i fer-ho compatible amb la vida laboral i familiar i evitar que la participació es redueixi a les persones que tenen més possibilitat o disponibilitat de temps. Per això també s’obre la plataforma virtual perquè es puguin seguir fent propostes, es crea un grup impulsor per validar i fer seguiment d’aquestes propostes i està a disposició dels interessats el correu electrònic procesparticipatiu@bcn.cat per adreçar qualsevol qüestió o proposta.

Per acabar, la Maria Antònia Fullana tanca la sessió sol·licitant que tothom lliuri el full d’avaluació de la sessió, informant que tothom rebrà via correu electrònic l’informe de la sessió en 15 dies, seran convocats a un proper taller en un mes i agraeix la participació de tots els presents i a l’IES Ernest Lluch per haver cedit l’espai per realitzar el taller.

[8]

2. RESULTATS DEL TALLER DE FUTUR Es recullen els titulars que els participants voldrien llegir en un diari local i els desitjos de com voldrien que fossin les superilles d’aquí quatre anys, classificats per temes.

Verd urbà i biodiversitat Els ocells tornen a escoltar-se a l’Eixample! Els esquirols han tornat a l’Eixample. Gespa verda a tots els carrers. Totes les illes interiors verdes i amb molts arbres. “Barcelona esdevé una ciutat jardí”. Tots els patis interiors convertits en zona verda. El barri es cohesiona al voltant d’un gran hort urbà. Los vecinos de Barcelona podrán tener un huerto delante de casa. Amb poc asfalt i moooooolt verd. Verd i silenci. Plenes de vegetació! Petits oasis a la ciutat amb una qualitat de vida elevada (+ espais verds, - trànsit, - contaminació, + espais d’estada, - soroll...) L’Avinguda de Roma, bressol de l’eix bioclimàtic del Llobregat. Enfortiment de les xarxes veïnals, més espais gestionats pels veïns i per als veïns. Increment d’espais verds, de joc, de trobada veïnal. Els carrers pacificats més verds, contribuint així a uns futurs corredors verds en benefici de la biodiversitat. Formant part de tota la ciutat. Canviar tots els plataners per arbres de fulla perenne. Un espai on s’han pogut crear zones verdes eficients. Más zonas verdes (parques y no plazas con baldosa). Área Verde y Saludable. Més zones verdes (interiors d’illa). Un área libre de coches con más áreas verdes. L’Eixample Esquerre es tenyeix de verd.

Espai públic L’espai públic ja és públic: els veïns de l’Eixample guanyen el carrer. Com us imagineu les superilles d’aquí 4 anys?: Plenes de nens jugant al carrer. Barcelona ha fet seves les superilles: El que va començar com un projecte utòpic avui s’ha pogut implantar i té ús gràcies a la ciutadania. Alguns carrers deixen d’estar ocupats pels cotxes... els descobrim com espai de trobada. A l’Eixample els nens poden jugar al carrer i els avis passejar tranquil·lament. Per fi, trepitjar terra és possible a l’Eixample. Voreres amples. Un espai per viure tranquil i passejar. Recuperar l’espai públic per crear places per l’Eixample. En 4 anys millora notablement la qualitat de vida de la superilla de l’Eixample. Barri a escala humana; prioritat vianant, disminució de la contaminació atmosfèrica, espai públic inclusiu i de qualitat.

[9]

Això per una part i per l’altra, modificar l’espai públic, eixamplant les voreres i col·locant més verd. Pel que fa a les activitats, controlar l’oci nocturn i les terrasses. Aquestes activitats fan impossible anar pel carrer de dia i dormir de nit. Neixen les primeres places a l’Eixample. Más espacio público (no privatizado). Com us imagineu les superilles d’aquí 4 anys?: Com un espai de trobada inexistent ara al barri i de confluència de veïns, veïnes i entitats, ideal per a dur a terme activitats de lleure. El veïnat recupera el carrer com espai de relació. L’Esquerra de l’Eixample deixa de ser una carretera i es transforma en un espai de relació. Els ciutadans i ciutadanes de l’Eixample envaeixen els carrers. Más espacio peatonal. El Pla Cerdà torna a ser veritat. L’habitabilitat de la ciutat torna a ser la òptima. Espais de relació veïnal. Imagino les superilles com els “poblets” d’estiueig dels anys 70 on podies jugar a pilota i anar en bicicleta davant de casa. La ciutadania pren el carrer. Un barri ideal pels nens. Com un oasi de pau i de solidaritat en relació social. Más espacios de encuentro y organización. Vida en la calle. Niños jugando. Puntos de reunión para los vecinos. Actividades culturales.

Energia Un territori autogestionat energèticament amb una cooperativa d’usuaris i generadors d’energia eòlica. (Filial de Viure del Cel) La sana competència entre superilles per assolir els millors resultats en les auditories. ambientals converteixen Barcelona en una de les ciutats més saludables d’Europa. Una ciutat eficient, persones eficients energèticament i mobilitat sostenible. Una ciutat amb edificis públics exemplars a nivell energètic. Barri autosuficient energèticament amb energies renovables.

Residus Un pla de millora de neteja dels carrers. Un territori amb recollida porta a porta.

Contaminació i qualitat de l’aire L’Eixample Esquerra un barri amb menys contaminació. Barcelona sense contaminació. Com us imagineu les superilles d’aquí a 4 anys?: Com espais sense contaminació atmosfèrica i sonora. Reducció de la contaminació. Un área libre de coches con menos contaminación. L’Eixample s’ha oxigenat. Caiguda dràstica de la pol·lució a Barcelona durant els darrers anys.

[10]

Els ciutadans respiren aire amb concentració d’NO2 per sota dels valors guia de l’OMS i de la legislació europea. Que haya mejor calidad del aire. Un espai descontaminat pel que fa a l’aire. A 4 anys: 100% qualitat d’aire “adequada” (és a dir: adequat). CIU, des de l’oposició, reclama el mèrit d’haver disminuït la contaminació atmosfèrica de la ciutat. L’Eixample compleix els nivells legals de qualitat de l’aire.

Soroll S’han mantingut els sons del paisatge sonor i s’ha eradicat el soroll. Una ciutat amb veïns conscienciats, reducció de cotxes i soroll. A 4 anys: 100% “sense soroll” (és a dir: adequat). El millor lloc per “desconnectar de la ciutat” és la “ciutat”. A cada cantonada de l’Eixample se sent el cant dels ocells (ja no hi ha soroll ni trànsit). Pavimentació al terra per menys soroll. Una ciutat lliure de soroll de trànsit rodat. Millora de la qualitat ambiental en tot l’àmbit de la ciutat. L’Eixample Esquerra un barri amb menys soroll i contaminació. A l’Eixample es pot tenir una conversa sense haver de cridar, sense soroll del trànsit. M’imagino menys soroll i més vida de barri al carrer i als equipaments. Que haya menos ruido del tráfico. Un área libre de coches con menos ruido.

Mobilitat Sense cotxes. Tots els carrers amb un carril bici. Fer algun tram de carrers horitzontal i /o vertical per a vianants com el carrer Enric Granados. La bicicleta comença a guanyar terreny al cotxe. Carrers pacificats i convivència veïnal. Una reducció global del trànsit a l’Eixample. Pacificació del trànsit. Augment de zones saludables. Menos coches y más zonas peatonales y para bici. La bici pot circular a tots els carrers. Busos més a prop. Amb molts pocs vehicles. Lliure de cotxes. Caiguda dràstica del trànsit a Barcelona durant els darrers anys. Prohibir el cotxe en determinats carrers, horitzontals i/o verticals, els diumenges. Fer-hi activitats esportives i socials. Un espai/àmbit amb molt menys trànsit rodat (cotxes i motos). Això es tradueix en menys cotxes i contaminació. Una xarxa de carrers per a vianants aconsegueix reduir la contaminació ambiental i acústica a l’Eixample i permet als ciutadans recuperar l’espai conquerit pel cotxe.

[11]

Espais amb el trànsit pacificat. Vehicles fora. Tot elèctric. Com una part d’una extensa xarxa de carrils bici per tot Barcelona. La Superilla ha fet reduir el nombre de vehicles un 50%. Una trama de carrers de vianants (plataforma; un de cada tres carrers pacificats) més saludable i inclusiu. Un espacio con tráfico reducido a unas 6 vías principales. Barcelona reduce el tráfico en la ciudad. Eixos pacificats, preferència vianants, bicicletes, accés únicament càrrega/descàrrega i parking veïns: Vilamarí, Rocafort, Borrell, Consell de Cent, Rosselló. El cotxe ha deixar de ser el protagonista de l’Eixample. Pacificació del trànsit. Els barcelonins passen de ser vianants a ser ciutadans. El programa de Supermanzanas triplica en 4 años el uso de la bicicleta en Barcelona. Superilles=espai sense cotxes circulant ni aparcats. S’implementa el carril “cotxe” a la Superilla de l’Eixample Esquerra.

Teixit social El Eixample Izquierdo líder en asociacionismo de proximidad. Crear un grup de voluntaris que facin la seva aportació al bon funcionament de la superilla. Èxit comercial de les superilles. Un lloc per generar relacions entre persones i entre comerços. Amb espais autogestionats pels veïns i veïnes. No als hotels i apartaments turístics. Els infants de l’Eixample poden tornar jugant a casa. La superilla de l’Eixample és un autèntic poble. Superilla de l’Eixample: un espai de convivència per a la gent del barri. Millorar les relacions dels veïns, aconseguint reforçar el teixit social i veïnal. Els veïns es coneixen. Milloren les relacions veïnals. L’augment de superfície social del barri de l’esquerra de l’Eixample transforma les relacions entre veïns. Ojo amb l’augment de preus de l’habitatge. Serveis per a la comunitat. En 4 anys la població ha augmentat “x” però ara el consum és el 50% del d’abans. Equilibri habitatge. Equilibri població-serveis.

Activitat econòmica Barri que treballa circuit integral d’alimentació: consum i producció i distribució. Renovació agroecològica. Amb economia sostenible i de proximitat. Promoció d’una economia de barri social, solidaria i de proximitat. Un barri cooperatiu. Equilibri activitat econòmica (= llocs de treball).

[12]

Participació Participación en el urbanismo. Triunfa la autogestión y participación en el diseño y acción del entorno próximo. Espais on tots els actors implicats (tant de dins com de fora) puguin veure satisfetes les seves necessitats. Màxim consens en la consecució d’objectius a les superilles. Gràcies a la participació i a la gran feina entre tots els agents cívics s’ha fet realitat la superilla de l’Eixample, un barri pels ciutadans.

Equipaments A les superilles no hi ha ni locals de l’Ajuntament infrautilitzats ni associacions sense local. Un barri que transforma la manera d’aproximar-se al sector terciari i als equipaments.

Estructura urbanística i habitabilitat. Model de ciutat Una forma de vida a escala més humana. La Barcelona de la ciutadania, sense cotxes i autosuficient. Barcelona ciutat per a les persones. Barcelona ha esdevingut una ciutat més humana. Superilles: Espais retornats als ciutadans: espais verds, d’estada, culturals, de relació, pels nens, joves, gent gran.... ; Sense soroll, ni pol·lució; Vida animal (ocells,...); Carrils bicis. Superilles: - vehicles, - soroll, + vianants, + arbrat, + nens i nenes jugant i + espai públic per estar-hi.

Altres Resulta difícil d’imaginar en 4 anys en un espai tant gran com el que ara es proposa. L’Ajuntament ha fet realitat tot els acords fins ara.

[13]

3. PROPOSTES D’ACCIONS A EMPRENDRE A continuació es recullen les propostes de línies de treball a desenvolupar i accions concretes a emprendre. L’agrupació dels continguts és la mateixa que es va fer en els petits grups de treball, malgrat que moltes de les propostes tenen components transversals.

Verd urbà, biodiversitat i residus Propostes Observacions

- Incentivar el reciclatge. Sistemes de retorn (SDDR).

- Espais de “trueque” veïnal que complementaria la recollida de trastos i mobles vells. Una opció seria fer-ho en carrers pacificats i ocupar carrers temporalment per mercats d’intercanvi.

- Aprofitar els espais d’interior d’illa com a espais verds, parcs. Tant públics com privats.

- Potenciar les cobertes verdes, amb incentius per als propietaris i usuaris de terrats i terrasses.

- Incrementar el verd en parcs, places, avingudes i carrers (p.ex. parc Joan Miró).

- Canvi de paviment dur per paviment tou i porós (terra). Tipus nous paviments del passeig de Sant Joan. Paviment mixt, combinant dur i tou (terra, sorra) per fer compatibles els diferents usos.

- Ampliar accessos als interiors d’illa (per a carrers) perquè es puguin utilitzar com a camí de pas.

- Millorar la senyalització dels interiors d’illa per potenciar el seu ús.

- SDDR minoraria el soroll dels camions de recollida selectiva.

- Intervencions temporals vs permanents pel que fa a la pacificació de carrers (plataforma única vs urbanisme tàctic). Quin tipus d’intervencions es faran?

- Els interiors d’illa recuperats tenen poc verd. Model: Loreto – Av. Sarrià

- Arbustos que afegeixen verd i no creen inseguretat com podria passar en un arbrat massa alt i dens.

- Manca de bona senyalització dels interiors d’illa.

[14]

Espai públic i energia Propostes Observacions

– No fer places dures. – Limitar el trànsit de vehicles a tot

Barcelona. – Fer actuacions immediates. – Eix Borrell – Consell de Cent: Camí

amic. Actuacions toves abans de les eleccions (reordenar el trànsit, jardineres).

– Avinguda Roma: + potencial d’espai públic, disminuir el trànsit i augmentar les zones verdes. Exemple de tractament (també Avinguda Tarradellas).

– Com tractem els carrers bàsics i com connectem amb la resta de la ciutat? Tenir especial cura amb els accessos (“portes”) de la superilla, evitar que no s’intensifiqui més el trànsit.

– Aparcaments vigilats per bicis. – Aprofitar molt més els interiors d’illes – Aconseguir espais públics de

referència al voltant dels equipaments (escola industrial, mercat del ninot...).

– Donar veu a la ciutadania veïnal en la definició del tractament de l’espai públic.

– Reconeixement en el PGM (o altres figures) d’aquests nous espais públics.

– Reducció dels nivells lumínics de l’enllumenat públic i en equipaments.

– Potenciar la gestió popular dels espais públics.

– Dotar d’internet els espais públics. Infraestructures de xarxa públiques (guifi.net).

– No a les places dures. – Potenciar la gestió popular dels

espais públics.

[15]

Teixit social, activitat econòmica, equipaments, participació Propostes Observacions

- Evitar “pelotazos” amb instruments de regulació, en les zones peatonals concretament.

- Disseny d’espais (tipus glorietes, com la glorieta del Parc de la Ciutadella) per a fer actes al carrer, sense haver de consumir. Espais que puguin ser utilitzats per la ciutadania de manera activa.

- Millores final carrer Provença amb avinguda Tarradellas.

- Model de barri que promogui l’economia local, de proximitat, de km. 0, etc. Generar una activitat econòmica pròpia.

- Espai públic de qualitat. Proposta de pla d’usos que respongui a la realitat del districte. Revisar concentració de terrasses, no volem que es privatitzi (que no passi com al carrer Blai).

- Alimentació, iniciatives com “the farm in the cities”. Promoure iniciatives d’economia sostenible. Incorporar la cadena agroalimentària productors-distribuïdor-consumidor. Promoure horts urbans i connectar amb menjadors socials i consumidors. Desenvolupar temes de sobirania alimentària creant circuits.

- La superilla hauria de ser un espai de nexe amb tot el barri de l’Esquerra de l’Eixample. No caure en el risc de l’especulació.

- Esperit de poble (la participació de la gent i la connexió).

- Donar veu als infants (impulsors i partíceps d’aquest procés – forma d’implicar també a les famílies).

- Integrar equipaments. - Millora dels parcs.

- La ciutadania ha de prendre el carrer.

- El PAD no es compleix. Com fer que les polítiques municipals / districte es compleixin i es tinguin en el ciutadans.

- La Model: amb la venta dels solars es faran hotels? On van a parar els diners?

- Quin impacte tindran les superilles sobre el comerç (zones de càrrega i descàrrega, mercaderies, recepció de clients, etc.)?

- Peatonalització: instrument per regular el preu del sòl, que no hi hagi “pelotazos”.

- Millorar la confluència entre carrer Provença, avinguda Roma i Avinguda Josep Tarradellas.

- Perill de gentrificació (expulsió de la gent gran que viu en pisos de lloguer…)

- Perill de descompensacions i desigualtats.

- Perquè s’ha escollit aquesta zona? (per temes turístics? vivenda nova? mobbing?)

[16]

Mobilitat, qualitat de l’aire i soroll Propostes Observacions

- El cotxe ha de deixar de ser el protagonista. Calen seccions diferents a 5+10+5. Estudi: tot el que no sigui necessari per al cotxe, que vagi als vianants.

- No és suficient 1 proposta, cal una bateria de propostes per reduir el número de cotxes circulant. Per exemple: Park&Ride, baixada de les tarifes del transport públic...

- El Park&Ride pot originar problemes ja que les ubicacions perifèriques també tenen veïns que no voldran aquestes infraestructures.

- Per ser efectius cal definir eixos principals per als cotxes i pacificar la resta.

- Per expulsar el cotxe cal ocupar el seu espai. 1 eix de cada 3 dedicat al veïnat (estil Enric Granados). Vertical: Llançà, Rocafort, Borrell, Casanoves, Granados. Horitzontal: Consell de Cent, Av. Roma, Rosselló, Londres. Invertir els sentits de circulació i reurbanitzar.

- En el marc del Camí Escolar: fixar com a eixos principals Consell de Cent i Borrell.

- Fer accions en el curt termini, abans de final de l’actual mandat (maig 2015).

- Més enllà dels carrers pacificats, calen eixos verds que enllacin parcs i interiors d’illa. Fer estudis sobre diferents paràmetres abans i després. “Barcelona dins d’un parc” (idea original de Cerdà).

- Caldria aconseguir que 1 de cada 3 carrers serveixi per als infants per jugar.

- L’entorn de l’Hospital Clínic i on hi ha

- L’àmbit de mobilitat, soroll i contaminació no és el de les superilles, sinó més ampli.

- El programa Superilles agafa entre mandats.

- El PMU estableix com a vies bàsiques els marcats amb línia vermella al mapa de l’àmbit que s’ha distribuït. La resta, pacificats.

- Cal aclarir si els eixos per on passa la xarxa ortogonal de bus poden ser pacificats o no. Si els nens poden jugar al carrer (criteri). No tots els carrers “no vermells” seran iguals.

- Hi ha un problema amb l’elevat preu del transport públic.

- Hi ha dèficit d’estacions d’autobusos interurbans.

- Preocupació per l’impacte que patirà el comerç. No només cal pensar en el veïnat, sinó els que vénen de fora. No taponar les vies ràpides de l’Eixample fent-les més lentes perquè el comerç no es limiti al barri.

- Cal pacificar l’interior de la ciutat millorant la infraestructura circumdant.

[17]

el camp de futbol de l’Escola Industrial està ple de cotxes i caldria fer zones peatonals.

- Les motos no han d’aparcar a la vorera. Cal limitar el seu aparcament (multar, cobrar).

- Fer zona 30 tot l’interior de les superilles.

- Neteja de xamfrans d’aparcament i resta.

- No àrea verda sinó zona blava. Estacionament de veïns fora de la calçada.

- Carril bici a tot arreu on no passen busos.

Contribucions rebudes via correu electrònic, el mateix dia de la sessió.- Informació enviada per part del sr. Michaël P.- Pel que fa al contingut em centraré en la zona de l'Hospital Clínic molt singular com a lloc que acull molts ciutadans - malalts i els seus familiars i amics, personal del sector de la salut, veïns, turistes.... Proposo els canvis següents:

- Substituir la plaça ocupada pel Mercat provisional del Ninot per un parc amb arbres i vegetació, i treure tot l’asfalt (com era fa molt anys...). A l’estiu perdem gairebé tot l’espai per la seva excessiva exposició al sol (un problema en una zona amb tant poc espai lliure) .

- Construir un parc infantil (amb fusta i sorra). Ja s’ha fet a altres places de Barcelona. Aporta molt pels nens tenir elements naturals enlloc de les matèries com a l’asfalt, el ciment, el plàstic, .....

- Prohibir els vehicles motoritzats (i bicicletes) al carrer Casanova entre carrer del Rosselló i de Còrsega, per tenir un espai més tranquil i segur per nens i gent gran a la plaça.

- Treure com a mínim una via de circulació al carrer Villarorel davant l’entrada principal de l’Hospital Clínic i dedicar l’espai a facilitar l’accés de l’hospital.

- Transformar el carrer Còrsega en una zona semi-peatonal entre el carrer de Muntaner i Comte d’Urgell.

[18]

4. DOCUMENTACIÓ Plànol amb dades bàsiques de l'àmbit superilles Esquerra de l’Eixample (Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona)

Diagnosi superilles àmbit Joan Miró (Agència Ecologia Urbana)

Diagnosi superilles àmbit Hospital Clínic (Agència Ecologia Urbana)

Plataforma coinnovació

Presentació sessió participativa superilles Esquerra de l’Eixample

Tota la documentació està disponible a www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/superilles

5. PROPERS PASSOS

• Tal com es va comunicar a la sessió, el present informe amb les aportacions de la sessió s’ha enviat per correu electrònic a tots els participants.

• S’ha obert la plataforma coinnovació amb el repte superilles Esquerra de l’Eixample, per seguir fent aportacions addicionals.

• Es convocarà un proper taller en un mes (abans de Nadal)

• S’anirà informant dels avenços i propers passos per correu electrònic als participants. Si hi ha més persones que volen rebre la informació, ho poden indicar al Districte a la tècnica de barri a iaguilar@bcn.cat, a la Secretaria Barcelona + Sostenible o a procesparticipatiu@bcn.cat

6. RELACIÓ D’ORGANITZACIONS PARTICIPANTS Van participar a la sessió 94 persones, a títol particular o com a representants d’entitats i altres col·lectius, sense incloure les organitzadores i facilitadores de les dinàmiques. Seguidament es relacionen les entitats participants: Agència de l'Energia de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona Ajuntament de Barcelona - Espais Verds AMPA Els Llorers AMPA Ernest Lluch Associació Natur Catalunya Associacio RehabiMed AVV Esquerra de l'Eixample BCN Regional Cambra d'Empreses de Serveis Professionals a la Construcció

[19]

Camí Amic i Golferichs centre cívic Centre Cívic Urgell COAMB CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) Direcció Temps i Qualitat de Vida Ajuntament BCN El globus vermell Endesa Envilab Escola Joan Miró ETSAB FCCSA Geeni Helsinki University ICV Eixample Partit Popular de Catalunya PSC Recreant Cruïlles Saba Aparcaments UPC-Institut de Sostenibilitat

7. RESULTATS DE L’AVALUACIÓ Es va passar un qüestionari a tots els assistents perquè poguessin fer la valoració dels següents ítems de la sessió: durada de la sessió, espai, organització, la dinamització, informació, temps per participar, valoració global, si tornarien a participar, l’edat i el sexe. Els resultats són els següents:

11%

67%

22%

0%

Durada

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

[20]

18%

80%

2% 0%

Espai

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

16%

73%

11%

0%

Organització

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

28%

65%

7%

0%

Dinamització

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

[21]

11%

54%

33%

2%

Informació

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

4%

50% 39%

7%

Temps per participar

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

11%

74%

15%

0%

Valoració global

Molt bé

Bé

Malament

Molt malament

[22]

Novembre 2014

95%

5%

Tornaries a participar?

Sí

No

2%

15%

34% 17%

15%

11% 6%

Edat

Menys de 20

20-29

30-39

40-49

50-59

60-69

70 o més

44%

56%

Sexe

Dona

Home