MAPA ESCOLAR DE L’EIXAMPLE - … escolar de l’Eixample, març 2014 5 Es constata la diferència...

MAPA ESCOLAR DE L’EIXAMPLE

Mapa escolar de l’Eixample, març 2014


3

ÍNDEX .Introducció Taula. Mapa escolar de l’Eixample. Curs 2013-14

.Una mica d’història: el desequilibri entre pública i privada

.Dades sobre oferta, demanda i ocupació educativa Dades per Districte

Gràfica. Evolució oferta i demanda bressol pública Gràfica. Evolució alumnat pública i concertada

Dades per Zones Educatives

Zona Eixample Dreta Gràfica. Evolució demanda i oferta P3 pública Taula. Oferta i ocupació a P3. Curs 2013-14 Gràfica. Evolució demanda i oferta 1r ESO pública Taula. Oferta i ocupació a 1r d’ESO. Curs 2013-14 Gràfica. Places escolars ocupades Zona Eixample Esquerra Gràfica. Evolució demanda i oferta P3 pública Taula. Oferta i ocupació a P3. Curs 2013-14 Gràfica. Evolució demanda i oferta 1r ESO pública Taula. Oferta i ocupació a 1r d’ESO. Curs 2013-14 Gràfica. Places escolars ocupades

.Previsió de futura demanda Taula. Naixements anuals i possible variació demanda Gràfica. Evolució oferta i demanda P3 pública i concertada

Zona Eixample Dreta Gràfica. Evolució alumnes pública 6è Primària i 1r d’ESO Taula. Pas alumnes entre escoles i instituts

Zona Eixample Esquerra Gràfica. Evolució alumnes pública 6è Primària i 1r d’ESO Taula. Pas alumnes entre escoles i instituts

Zona Eixample Dreta Taula. Places a instituts per procedència alumnes Zona Eixample Esquerra Taula. Places a instituts per procedència alumnes

Conclusions sobre el Mapa Escolar

ANNEXOS

Presentació de la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample

Consideracions metodològiques Taula. Població i alumnat a infantil i 1r cicle primària Taula. Població i alumnat a 2n cicle primària i secundària

Sobre aspectes de qualitat


4

INTRODUCCIÓ

El present document vol presentar un fotografia objectiva de l’escolarització als centres públics del Districte de l’Eixample de la ciutat de Barcelona, partint de dades oficials disponibles a 1 de març de 2014, amb l’objectiu de conscienciar totes les parts implicades en el desenvolupament del Mapa Escolar sobre la necessitat d’ampliar el nombre de centres públics que ofereixen aquests ensenyaments al Districte.

Per elaborar el document hem emprat bàsicament dades de tres fonts d’informació:

-Del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) (veure http://www.edubcn.cat) i del seu Gabinet Tècnic de Programació i Suport a l’Escolarització donades al Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) i als Consells Escolars de Districte (CEMD), i de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) per les de caràcter educatiu.

(veure http://w110.bcn.cat/PortalBressol/Continguts/Documents).

-D’altres òrgans oficials com l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona per les de naixements, població i padró.

(veure http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tdemo).

-De les pàgines Web dels centres educatius públics i concertats, de les pàgines Web de les seves AMPAs i de les pròpies AMPAs de la Xarxa, per les històriques i altres.

El Consorci referencia les seves dades sobre els àmbits de Districte i de Zones Educatives en que divideix els Districtes que, en el cas de l’Eixample son:

Zona Dreta, inclou Fort Pienc, Dreta de l’Eixample i Sagrada Família.

Zona Esquerra, inclou Sant Antoni, Antiga Esquerra i Nova Esquerra de l’Eixample.

Es per aquest motiu que el nostre informe el basem en aquestes Zones, quan les dades estan disponibles així, o bé en l’àmbit Districte quan no ho estan.

La foto del Mapa Escolar de centres al Districte i per Zones aquest curs és la següent:

Nota (1): Indiquem aquí el total d’escoles bressol privades existents no les concertades.


5

Es constata la diferència quantitativa existent entre centres concertats i públics, sent els primers 4 vegades més nombrosos que els segons.

L’informe es divideix en 4 apartats més 2 annexes. En primer lloc, es resumeix l’evolució històrica que ens ha dut al Mapa actual. En segon, es presenten les dades d’oferta, demanda i ocupació de places educatives públiques i concertades. En tercer, es descriuen els itineraris entre centres de primària i secundària públiques i s’aproximen unes dades de pas de l’una a l’altre. En quart, es fa un recull de conclusions. Finalment, als annexes, es presenta la Xarxa d’AMPAs de Centres Educatius Públics de l’Eixample i s’indiquen consideracions metodològiques de l’estudi.


6

UNA MICA D’HISTÒRIA: EL DESEQUILIBRI ENTRE PÚBLICA I PRIVADA

L’educació pública al districte de l’Eixample sempre ha patit desequilibris importants. Històricament, entre els centres encara existents al Districte, els 10 primers van ser privats i oberts per ordes religiosos, en les dues dècades entre 1870 i 1890. El 1891 l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa 1 centre públic, i en les dues dècades següents, entre 1891 i 1910, cap, mentre els ordes religiosos van obrir 6 centres.

La dècada de 1910 els moviments obrers i pedagògics avançats intensifiquen la reclamació de més i millor escola pública, aconseguint que l’Ajuntament de Barcelona projecti un gran pla de construccions escolars, subvencionat al 50% per l'Estat, que comporta nous centres públics a la ciutat entre 1917 i 1934, tot i que a l’Eixample sols es concreta en la construcció de 1 nou centre públic el 1930. Pel seu compte, el 1936 un orde religiós obre 1 centre privat. L’establiment de la IIª República, tampoc canvia la tendència al Districte, perquè entre 1936 i 1943, començaren a funcionar 2 centres públics mentre obrien també 2 de privats (religiosos).

Les següents dues dècades, amb la dictadura militar i la situació econòmica després de la guerra, entre 1944 i 1963, comencen a funcionar 2 centres privats (religiosos).

I les dues dècades següents, entre 1964 i 1983, amb els canvis sociològics en la població i el “desarrollismo”, comencen a funcionar sols 1 centre públic i 4 centres privats (amb la novetat que 2 són de grups parroquials “de base” i 1 és laic) així com diversos centres privats “amb esperit públic” (cooperatives de mestres i pares i mares) que formen el 1978 el Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC).

A partir d’aquests anys d’inici del procés democràtic, la tendència comença a canviar, perquè cap nou centre d’ensenyaments obligatoris privat es construeix a l’Eixample fins avui mateix, tot i que l’evolució de la pública presenti molts alt-i-baixos.

El CEPEPC demanà el 1979 a la Generalitat provisional la seva integració en la xarxa pública, sense èxit. Però, tot i no tenir competències en educació, aquesta planificà centres que a partir de 1981, quan la Generalitat assumí les competències, comencen a pressupostar-se i edificar-se. Així, entre 1984 i 1986, es fan 3 nous centres públics al Districte. Però entre 1987 i 1991, no es construeix cap, per després entre 1992 i 1996, fer-ne 4 (3 per acollir centres ex CEPEPC que eren en espais no adequats, un cop feta la integració amb molts problemes).

El 1995 el Departament d’Educació de la Generalitat va preparar i publicar un Mapa Escolar que, amb vistes a l’any 2001 i d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, preveia la substitució/compra/construcció de 21 edificis educatius a la ciutat, dels quals 6 havien de ser a l’Eixample (4 escoles i 2 instituts), per aconseguir una oferta de 20 línies d’infantil i primària pública i de 16,9 línies de secundària pública. Però tot i tenir solars cedits per l’Ajuntament des de 1997, la Generalitat no feu projectar ni va pressupostar la majoria de centres, de manera que entre 1997 i 2003, només construeix 1 nou centre públic i obre un altre sense edifici.

Tot i que la Carta Municipal de Barcelona aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1998 indicava la creació del Consorci d’Educació de Barcelona, una entitat participada majoritàriament per la Generalitat de Catalunya i minoritàriament per l’Ajuntament de Barcelona, per gestionar l’educació a la ciutat, no es va posar en marxa fins a l’inici de l’any 2002. Actualment a ell pertany la planificació del mapa escolar i de les construccions escolars a la ciutat pertany al Consorci d’Educació de Barcelona.


7

A finals del 2003, davant l’incompliment del Mapa Escolar de 1995 i en plena explosió demogràfica i migratòria, el Consorci d’Educació de Barcelona prepara i publica un nou Mapa Escolar l’any 2005, on es fixava l’objectiu per 2010 d’aconseguir una oferta de 30 línies d’infantil i primària pública i de 24,9 línies de secundària pública a l’Eixample, considerant una previsió d’increment de la població en edat escolar entre 2005 i 2010 al districte de 2100 alumnes a infantil-primària i de 250 alumnes a ESO, que la crisi ha estroncat en bona part (estroncament que comportaria disminuir l’objectiu mínim a 26-27 línies d’infantil i primària pública i a 20,9-21,9 línies de secundària pública).

Aquest Mapa, juntament amb l’acord pressupostari d’inversions en nous edificis de 2006, inèdit fins llavors entre Generalitat i Ajuntament, facilità la construcció de 3 nous centres públics i l’obertura d’un altre sense edifici, entre 2004 i 2010. Des de llavors fins avui, cap nova escola o institut s’ha construït.

A nivell de ciutat, aquestes inversions comportaren l’augment de l’escola pública passant d’escolaritzar el 36% de l’alumnat de P3 el 1996 a el 45,9% el 2013 (a l’Eixample molt per sota, amb el 38,2%). En canvi, a secundària, la manca d’inversió, va reduir la pública en passar d’escolaritzar el 43% de l’alumnat de 1r d’ESO el 1996 al 37,6% el 2013 (a l’Eixample encara més per sota, amb el 25,8%).

El relat en quant a les escoles bressol públiques a l’Eixample és molt més curt, doncs fins l’any 2001 només existien 2 EBM. Tres anys desprès s’havien construït 2 més. I tres anys desprès es construí 1 altre. Finalment, en tres anys més, l’any 2011, estaven en marxa 3 noves EBM. Des de llavors fins avui, cap nova EBM s’ha construït.


8

DADES SOBRE OFERTA, DEMANDA I OCUPACIÓ EDUCATIVA

Dades per Districte

En la primera gràfica indiquem pel conjunt del Districte, amb les dades disponibles en la Preinscripció dels 8 darrers cursos, l’evolució de la demanda i de l’oferta de places de les Escoles Bressol Municipals públiques de l’Eixample, destacant allà on calgui la sobre-oferta “artificial” deguda a la sobre-ràtio aplicada des del curs 2012-13.

En la segona gràfica s’indica l’evolució del nombre d’alumnes als centres públics i concertats del Districte, que mostra la millora constant de les dades de la pública.

La demanda de places de bressol públiques segueix superant l’oferta.

Les dades mostren l’augment constant de la demanda de places públiques de 0-3 anys fins al curs 2011-12 i l’augment de l’oferta entre els cursos 2009-10 i 2011-12 per la construcció de noves EBM (La Fassina, La Casa dels Nens, L’Arbret de l’Eixample, El Roure), mentre l’augment de 2012-13 és degut al sobre-ràtio aplicat per l’IMEB. L’oferta del curs 2013-14 és aproximada ja que les dades oficials indicaven 282 places pel tancament provisional de l’EBM El Roure, centre que ara ja torna a estar obert.

Aquestes dades es donen per veure l’evolució que s’està produint, no per estimar la futura demanda de P3 pública perquè no existeix vinculació o adscripció entre EBMs i centres públics d’educació infantil i primària a diferència del que passa en la immensa majoria dels centres privats que apleguen des de bressol fins a secundària.

Per primera vegada en anys hi ha places lliures a EBMs de la ciutat (a data 3 de gener de 2014 en 17 EBM de 7 Districtes) degut a la forta crisi que patim, no sent el cas de l’Eixample, on no hi havia cap plaça lliure, tot i el sobre-ràtio que aplica l’Ajuntament.


9

EIXAMPLE

L’alumnat a la pública creix cada any mentre a la concertada disminueix

Es constata l’augment d’alumnes en centres públics produït en el període, tot i que els valors percentuals estan molt per sota de la mitja a Barcelona, augment a infantil i primària afavorit tant per la creació d’escoles públiques com per la baixada en l’escola concertada, així com la pèrdua de 4 punts percentuals en el pas de primària a secundària en la xarxa de centres públics.

Dades per Zones Educatives

Per cada zona, en la primera gràfica indiquem, amb dades de la Preinscripció de cada curs indicat, l’evolució de la demanda en 1ª opció de places de P3 i l’oferta inicial que existia, tant en centres públics com en concertats, destacant allà on cal la sobre-oferta “artificial” deguda a grups extraordinaris (bolets) en els centres públics.

En la primera taula, amb dades del 21 d’octubre de 2013, el nombre de centres públics i concertats que van oferir places de P3 el curs 2013-14, així com el nombre de grups existents, el nombre d’alumnes matriculats, el nombre de vacants existents, el % d’ocupació calculat i el nombre d’alumnes que hi ha al total de les aules per sobre de la ràtio 25 de LOE-LEC (indicat sobre-ràtio).

En la segona gràfica, amb dades de la Preinscripció de cada curs indicat, l’evolució de la demanda en 1ª opció de places de 1r d’ESO i l’oferta inicial que existia, tant en centres públics com en concertats, destacant allà on cal la sobre-oferta “artificial” deguda a grups extraordinaris (bolets) en els centres públics.

En la segona taula, amb les dades disponibles del 21 d’octubre de 2013, el nombre de centres públics i concertats que oferien places de 1r d’ESO el curs 2013-14, així com el nombre de grups existents, el nombre d’alumnes matriculats, el de vacants existents, el % d’ocupació calculat i el nombre d’alumnes que hi ha al total de les aules per sobre de la ràtio 30 de LOE-LEC (indicat sobre-ràtio).

En la tercera gràfica, amb les dades disponibles el juliol de 2013, la “foto fixe” de les places ocupades en cada nivell educatiu des de P3 d’infantil fins a 4t d’ESO, tant en els centres públics com en els concertats, així com el total de places ocupades.


10

ZONA EIXAMPLE DRETA

Tendència creixent de la demanda de places públiques de P3

En aquesta zona, es constata l’augment pràcticament continu de la demanda de places públiques en el període, es reflecteixen els salts en l’augment d’oferta per l’obertura de l’escola Fort Pienc (curs 2003-04) i per el pas de l’escola Fructuós Gelabert a l’Eixample (curs 2007-08) així com els grups extraordinaris (bolets) a l’escola Fort Pienc (curs 2007-08) i a l’escola Encants (curs 2013-14) i l’augment de ràtio generalitzat arreu el curs 2013-14.

EIXAMPLE DRETA: OFERTA I OCUPACIÓ A P3. CURS 2013-14

Centres/Grups Matriculats Vacants Ocupació Sobre-ràtio

Pública 7 / 12 +1 (2) 345 0 100% 20

Concertada 17 / 29 + 1 (2) 655 129 83,5% 17

TOTAL 24 / 41 + 2 (2) 1000 129 88,6% 37

Nota (2): Aquest curs els centres públics disposen de 12 grups “estructurals” i el CEB va decidir obrir 1 d’extraordinari (bolet). Alhora 1 centre concertat ha creat un grup no concertat, i els seus 29 alumnes no han estat computats.

L’escola pública no té cap plaça lliure a P3 i la concertada més del 15% de vacants.

En aquesta zona, els 7 centres públics tenen sobre-ràtio en tots els seus grups, de 1 o 2 alumnes per grup, mentre que entre els centres concertats 4 en tenen en algun grup de 1, 2 o 3 alumnes per grup, 4 centres tenen 4 vacants per grup i altres 7 centres tenen, entre 6 i 12 vacants per grup.


11

Tendència creixent de la demanda de places públiques de 1rESO

En aquesta zona, es constata l’augment quasi continu de demanda de places públiques de 1r ESO en el període, la disminució d’oferta del curs 2004-05 i el moderat augment fins 2013-14 (el 2013-14 s’han matriculat 197 alumnes, superant l’oferta inicial).

EIXAMPLE DRETA: OFERTA I OCUPACIÓ A 1r ESO. CURS 2013-14


Pública 2 / 6 + 1 (3) 217 0 100% 7

Concertada 14 / 29 740 130 85% 0

TOTAL 16 / 35 + 1 (3) 957 130 88% 7

Nota (3): Aquest curs els centres públics disposen de 6 grups “estructurals” i el Consorci va obrir 1 més d’extraordinari (bolet).

Els instituts públics no tenen cap plaça lliure i els concertats el 15% de vacants.

Aquí 1 centre públic té sobre-ràtio de 2 o 3 alumnes per grup, mentre en els concertats, 8 tenen entre 1 i 5 vacants per grup i altres 4 centres entre 6 i 14.

Les dades de pública a infantil i primària combinen la disminució d’oferta pel tancament de la 3ª línia del Ramon Llull amb l’augment d’oferta per l’obertura d’Encants així com els 2 grups extraordinaris (bolets) en el període, mentre que a secundària augmenta l’oferta en 1 grup extraordinari. En la concertada no han variat en nombre de grups, excepte en algun curs intermedi.


12

ZONA EIXAMPLE ESQUERRA

Tendència creixent de la demanda de places públiques

En aquesta zona, es constata l’augment a salts de la demanda de places públiques en el període, es reflecteixen els salts en l’augment d’oferta per l’obertura de l’escola Ferran Sunyer (curs 2002-03) i per la construcció del nou edifici de l’escola Mallorca (curs 2006-07) així com els grups extraordinaris (bolets) a l’escola Mallorca (curs 2007-08), a l’escola Diputació i Ferran Sunyer (curs 2011-12) i a l’escola Joan Miró (curs 2012-13) i l’augment de ràtio generalitzat el curs 2013-14.

EIXAMPLE ESQUERRA: OFERTA I OCUPACIÓ A P3. CURS 2013-14


Pública 6 / 12 324 0 100% 24

Concertada 11 / 18 (4) 398 58 87,3% 5

TOTAL 17 / 30 722 58 92,5% 29

Nota (4): L’oferta inicial als concertats era de 19 grups, mentre que ara s’ocupen 18 per manca de demanda. Els concertats però, ofereixen 4 grups més de primària que d’infantil, 22 grups.

L’escola pública no té cap plaça lliure a P3 i la concertada més del 10% de vacants.

En aquesta zona, els 6 centres públics tenen sobre-ràtio en tots els seus grups, de 1 o 2 alumnes per grup, mentre que els centres concertats 2 tenen sobre-ràtio en algun grup, de 1 o 3 alumnes per grup, 3 centres tenen entre 1 i 4 vacants per grup i altres 6 centres entre 6 i 15 vacants per grup.


13

Tendència creixent de la demanda de places públiques de 1rESO

En aquesta zona, es constata l’augment amb alt-i-baixos de la demanda de places públiques des del 2006-07, així com la disminució d’oferta fins el curs 2012-13 (el 2013-14 s’han matriculat 253 alumnes, superant l’oferta inicial).

EIXAMPLE ESQUERRA: OFERTA I OCUPACIÓ A 1r ESO. CURS 2013-14


Pública 2 / 8 233 4 98,3% 6

Concertada 9 / 19 552 35 94% 13

TOTAL 11 / 27 785 39 95,3% 19

Els instituts públics tenen 4 places lliures i els concertats més del 5% de vacants.

Aquí, 1 centre públic té sobre-ràtio de 1 o 2 alumnes per grup, mentre 3 centres concertats també, de 1 a 4 alumnes per grup, a la vegada que 5 centres concertats tenen entre 1 i 6 vacants per grup.

Les dades de pública combinen la disminució d’oferta que comportà el tancament de la 3a línia al Llorers amb l’augment d’oferta que comportà la nova escola Mallorca així com els 4 grups extraordinaris (bolets) en el període, mentre que a secundària ha augmentat l’oferta en 1 grup des de fa 3 cursos. Les dades de la concertada mostren una disminució de l’oferta en 1 grup en infantil i primària, i en 3 grups a secundària.


14

PREVISIÓ DE FUTURA DEMANDA

A la primera taula indiquem el nombre de naixements anuals al Districte i la possible previsió de futura demanda que aquests comportin.

A la gràfica següent s’indica l’evolució de la demanda per entrar a P3 dels centres públics i concertats, segons dades de la Preinscripció dels darrers cursos.

Finalment indiquem, per les dues zones del Districte, el nombre d’alumnes a 6è de Primària i a 1r d’ESO en els centres públics, les adscripcions dels centres, el nombre d’alumnes a 6è de primària el curs passat i l’actual, la distribució d’alumnes a 1r d’ESO del curs passat i una estimació de les places que caldrien per l’assignació d’alumnes entre primària i secundària.

L’EIXAMPLE: NAIXEMENTS ANUALS I POSSIBLE VARIACIÓ DEMANDA

Any naixement (curs actual)

2015

2014

2013

(P0)

2012

(P1)

2011

(P2)

2010

(P3)

Naixements aquell any

1930 (5) 1637 2094 2047 2081

Possible variació demanda

(+293) -457 +47 -34 (6) -37

Notes: (5) previsió de l’IDESCAT (6) Consorci indica -89 en un informe de Febrer’14

La dada de naixements de l’any 2013, coneguda fa un mes, pot comportar un important daltabaix per la matriculació de molts centres amb poca demanda, la majoria concertats.

Les dades mostren l’augment quasi permanent de la demanda de places de P3 a la pública i la davallada els darrers 5 anys de la demanda de places de P3 concertada.


15

ZONA EIXAMPLE DRETA

El curs passat van acabar 6è en centres públics 251 alumnes dels quals uns 193 van anar a Instituts adscrits (la resta a centres no adscrits concertats) que van encabir-se obrint un grup extraordinari (bolet) al Jaume Balmes.

Aquest curs 2013-14, a les escoles públiques hi ha 257 alumnes a 6è, per la qual cosa la situació es pot repetir el 2014-15, però amb el Poeta Maragall.

El següent curs 2014-15 a 6è dels centres públics hi haurà uns 323 alumnes, indicant que el curs 2015-16 hi haurà un gran augment de la demanda de 1r d’ESO pública que no podrà ser encabida en els centres, per manca d’espai.

EIXAMPLE DRETA: PAS ALUMNES ENTRE ESCOLES I INSTITUTS

ESCOLES ALUMNES ESCOLES INSTITUTS NOTES

PÚBLIQUES 6è 13-14 6è 12-13 repartits INSTITUTS Fort Pienc 48 43 27 Fort Pius

Pau Claris a Ciutat Vella

16 altres no adscrits

Ramon Llull 62 68 50 Jaume Balmes

Fort Pius


Encants 00 00 00 sense adscripcions

Concepció 25 24 19 Jaume Balmes

Fort Pius


Carlit 23 24 22 Jaume Balmes

Fort Pius


Tabor 50 47 20 Jaume Balmes

16 Juan Manuel Zafra a Sant Martí


Fructuós 49 45 37 Moisès Broggi a Sant Martí

Gelabert Sedeta a Gràcia

Secretari Coloma a Gràcia

Príncep de Girona a Horta-Guinar.



16

ZONA EIXAMPLE ESQUERRA

El curs passat van acabar 6è en centres públics 288 alumnes dels quals uns 211 van anar a Instituts adscrits (la resta a centres no adscrits concertats, excepte 9 al Jaume Balmes i 10 a altres públics) en instituts públics existents.

Aquest curs 2013-14, a les escoles públiques hi ha 273 alumnes a 6è, per la qual cosa el curs 2014-15 han de poder entrar en instituts públics adscrits.

El següent curs 2014-15, a 6è dels centres públics hi haurà uns 323 alumnes, indicant que el curs 2015-16 hi haurà un gran augment de la demanda de 1r d’ESO pública que no podrà ser encabida amb grups extraordinaris.

EIXAMPLE ESQUERRA: PAS ALUMNES ENTRE ESCOLES I INSTITUTS

ESCOLES ALUMNES ESCOLES INSTITUTS NOTES PÚBLIQUES 6è 13-14 6è 12-13 repartits INSTITUTS

Ferran Sunyer 47 44 28 Ernest Lluch

Poeta Maragall

Milà i Fontanals a Ciutat Vella

Bosc de Montjuïc a Sants-Montjuïc

03 Jaume Balmes no adscrit


Joan Miró 50 49 42 Ernest Lluch

Poeta Maragall


Diputació 46 48 30 Ernest Lluch

Poeta Maragall



Auró 49 50 ~35 Ernest Lluch

Poeta Maragall


~12 altres no adscrits

Llorers 54 59 46 Ernest Lluch

Poeta Maragall


Mallorca 27 38 ~30 Ernest Lluch

Poeta Maragall

~08 altres no adscrits


17

A continuació s’indiquen, per cada zona del Districte, les adscripcions de cada un dels instituts públics del Districte i, a partir de les dades d’alumnes a 6è, una dada aproximada de possibles places a ocupar pels futurs alumnes.

EIXAMPLE DRETA: PLACES A INSTITUTS PER PROCEDÈNCIA ALUMNES

INSTITUTS PLACES OFERTADES

ESCOLES DE PLACES DISPONIBLES

PÚBLICS 1r ESO

2013-14 entraren

PROCEDÈNCIA per % oferta

alumnes a 6è

Fort Pius

~85

(+7)

66

Carlit

66

~67 Concepció

oferta inicial 90 Fort Pienc

-5 repetidors Ramon Llull

+7 sobre-ràtio ~12 Antoni Brusi (6) 19 ~12

~14 altres no adscrites 00 ~06

Jaume Balmes

~80

(+30)

72

Carlit

80

~73 Concepció

oferta inicial 90 Ramon Llull

-10 repetidors Tabor

+30 grup extraord. 03 altres públiques (7) 00 ~03


Notes: (6) Escola situada a Sant Martí, (7) Escoles no adscrites a l’Institut

Les places als 2 IES, sense grup extraordinari, encara podrien assumir una mínima demanda d’alumnat de centres no adscrits el proper curs 2014-15, però no ofereixen places per tots els alumnes de 6è en centres públics.

EIXAMPLE ESQUERRA: PLACES A INSTITUTS PER PROCEDÈNCIA ALUMNES

INSTITUTS PLACES OFERTADES

ESCOLES DE PLACES DISPONIBLES

PÚBLICS 1r ESO 2013-14 entraren

PROCEDÈNCIA per % oferta

alumnes a 6è

Ernest Lluch

~140

(+6)

~146

Auró

140

~140

Diputació

Llorers

oferta inicial 150 Ferran Sunyer

-10 repetidors Joan Miró

+6 sobre-ràtio Mallorca

00 altres no adscrites 00 00

Poeta

~80

~49

Auró

74

~46

Maragall Diputació

Llorers

Ferran Sunyer

oferta inicial 90 Joan Miró

-10 repetidors Mallorca

~12 Castella (8) 06 ~12


Notes: (8) Escola situada a Ciutat Vella

Les places als 2 IES encara podrien assumir similar demanda d’alumnat de centres no adscrits el proper curs 2014-15, però no ofereixen places per tots els alumnes de 6è en centres públics.


18

CONCLUSIONS SOBRE EL MAPA ESCOLAR

Com hem vist, la història de les construccions educatives a l’Eixample va dur a un gran desequilibri entre oferta educativa concertada i pública, en favor de la primera, però que la inversió pública pot anar corregint aquesta situació, com ha succeït amb l’escola bressol en els darrers 5 anys. Igualment, el nombre d’alumnes als centres públics i la demanda de places en ells creix any rere any a tot el Districte, procés accentuat per la crisi que patim, però no iniciat per ella. Els darrers anys, en no haver-se augmentat l’oferta de places públiques a P3 amb mesures estructurals (obertura de nous centres), l’aplicació de mesures conjunturals (augments de ràtio i grups extraordinaris) han passat a prendre caràcter indefinit, cosa que per a nosaltres no és acceptable, a la vegada mostrant falsa la promesa dels governs actuals d’afavorir el dret d’elecció de centre de les famílies, perquè no es respecta en molts casos cada any el de les famílies que volen places en centres públics i acaben acceptant-les en centres concertats en comprovar que no hi ha prou oferta pública. Per això, reclamem es reprengui la inversió pública en nous centres públics al Districte de bressol, infantil-primària i secundària per anar equilibrant la situació actual.

Pel que fa a bressol, i tant a la zona de la Dreta com de l’Esquerra de l’Eixample, no existeix una sola plaça pública vacant, mentre a altres Districtes sí, la qual cosa indica que, tot i la crisi que patim, l’oferta pública és menor que la demanda existent. Així, reclamem la represa dels plans de noves escoles bressol a la plaça Glòries, a l’espai de la Model i altres ja planificades al Districte.

A infantil i primària, a les dues zones de l’Eixample, les vacants es concentren en l’escola concertada, en existir des de fa 5 anys més oferta de places concertades que demanda per part de les famílies, i amb tendència a augmentar aquesta diferència, a la vegada que l’oferta d’escola pública és insuficient des de fa 7 anys, tot i que amb tendència a mantenir-se la

diferència. És per això que, acordat l’inici aquest estiu de les obres de construcció de l’edifici de l’escola Encants, reclamem la planificació de dues noves escoles públiques, una a cada zona, especialment en les zones ara menys cobertes, com són el barri de la Sagrada Família (terrenys Agbar entre València i Mallorca) i el barri de Sant Antoni.

En quant a secundària, a les dues zones de l’Eixample, les vacants es concentren en l’escola concertada, tot i que amb tendència a reduir-se per l’augment de demanda per l’arribada de l’onada demogràfica a 1r d’ESO, a la vegada que l’oferta d’instituts públics està arribant als seus límits estructurals. És per això que reclamem l’inici immediat del projecte constructiu del nou institut a l’espai Germanetes perquè comencin les obres el proper any, seguint pel començament d’obres del nou institut Angeleta Ferrer l’any següent.

La previsió de futura demanda indica que, la pronunciada baixada de naixements ocorreguda el 2013 segurament per efecte de la greu crisi econòmica que patim, durà a una important progressiva pèrdua de demanda immediata de places de bressol i en 3 anys a segon cicle d’infantil, la qual cosa pot comportar importants canvis també en la tipologia de demanda de places escolars a P3 i posteriorment, en la quantitat de grups escolars a primària i secundària. Reclamem el manteniment de tots els grups escolars existents als centres públics del Districte i el seu augment, amb nous centres, en la mesura que es preveu augmenti la demanda de les famílies envers centres públics.


19

ANNEXOS

Presentació de la Xarxa d’AMPAs de l’Eixample

La Xarxa d’AMPAs de Centres Educatius Públics de l’Eixample, formada fa 5 anys per un grup de mares i pares compromesos d’uns pocs centres, és el lloc de trobada i col·laboració de les AMPAs dels centres educatius públics del Districte.

Actualment, la Xarxa connecta membres de les AMPAs dels 13 centres d’educació infantil i primària (Escoles/CEIPs), dels 4 centres d’educació secundària obligatòria (Instituts/IES) i de 2 de les escoles bressol municipals (EBMs) del Districte, la majoria de les quals participa en el dia a dia de la Xarxa. Resta aconseguir incorporar membres de les altres 6 EBM del Districte així com ampliar la participació a més membres de totes les AMPAs.

Els principals objectius de la Xarxa es podrien indexar dient:

Augmentar la participació i el treball de les famílies a AMPAs i centres

Compartir informació i experiències per fer més eficaç el nostre treball voluntari

Augmentar la cohesió social i la inclusió. Lluitar contra la segregació escolar

Evitar pèrdua d’informació i de temps en el tracte amb l’Administració

Reforçar-nos mútuament en les activitats i reivindicacions pròpies

Treballar junts i coordinar accions en pro de la qualitat de l’educació pública

Reflexionar, donar idees i fer estudis sobre el futur de l’educació pública.

A l’Eixample existeixen altres centres d’educació pública com són l’Escola Municipal de Musica (EMM) Joan Manuel Serrat, els Instituts d’Estudis Post-obligatoris Lluïsa Cura i Escola del Treball, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB) i centres de les Universitats de Barcelona (UB) i Pompeu Fabra (UPF), però les seves característiques pròpies fan que, si més no de moment, no hagin entrat a la Xarxa.

La majoria de les AMPAs de la Xarxa formem part de la FaPaC, i dues tenen membres a la seva junta de Barcelona. Les AMPA tenim la clara percepció que la nostra unió ens dóna força.

Consideracions metodològiques

Pel que fa al càlcul realitzat d’ocupació d’aules hem mantingut les ràtios d’ocupació que establia la Ley Orgánica de Educación (LOE) de 2006, de 25 alumnes per aula de Primària i de 30 alumnes per aula de Secundària, i hem indicat el nombre d’alumnes per sobre d’aquests valors en les taules sota el nom de “sobre-ràtio”.

Això es deu a que no acceptem, i per tant no hem tingut en compte, l’ampliació de ràtios de fins el 20% que va permetre el Reial Decret Llei 14/2012 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte comandat pel Sr. Wert, i que el Departament d’Ensenyament comandat per la Sra. Rigau està aplicant en moltes aules de centres públics, en contra del criteri de manteniment de la qualitat que professionals i famílies hem manifestat, i està concedint a molts centres concertats, a petició dels centres, doncs més ràtio comporta més quotes de les famílies per mestre (més ingressos).


20

Pel que fa a estimació de futura demanda hem buscat una relació entre les dades d’alumnat existent al Districte i tres altres dades diferents: les dades del Padró en les edats estudiades, les dades de total de població escolaritzada del Districte i les dades de naixements al Districte.

En les dues taules següents es mostren les dades anuals de naixements, les de població escolar segons el Padró municipal, les d’alumnes escolaritzats i el total d’alumnes cada any al Districte en els darrers 13 anys. En la primera taula per la franja d’edats de segon cicle d’infantil i primer cicle de primària, i en la segona per la franja d’edats de segon cicle de primària i secundària obligatòria.

L’EIXAMPLE: POBLACIÓ I ALUMNAT A INFANTIL I 1r CICLE PRIMÀRIA

Any de naixement 2010 2009 2008 2007 2006 2005

(curs que fan ara) P3 P4 P5 1er 2on 3er

Naixements a l’any (N) 2081 2118 2078 2079 2170 2218

Població segons Padró (P) 1995 1975 2002 1941 1896 1880

Població escolaritzada (E) 2087 2050 2002 1961 1941 1919

Total alumnes l’any (A) 1751 1773 1814 1841 1849 1881

(% A sobre N) 84,1% 83,7% 87,3% 88,5% 85,2% 84,8%

En la franja d’edats entre segon cicle d’infantil i primer cicle de primària, les dades mostren la disminució dels naixements produïda des del màxim de l’any 2005, i la baixada paral·lela del total d’alumnes al Districte. En canvi es

constata no existeix paral·lelisme amb el Padró ni amb la població escolaritzada, on ambdós valors pugen.

L’EIXAMPLE: POBLACIÓ I ALUMNAT A 2n CICLE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

Any de naixement 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 (curs que fan ara) 4art 5è 6è 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Naixements a l’any (N) 2169 2082 2071 1999 2053 1984 1910

Població segons Padró (P) 1941 1837 1837 1752 1835 1883 1850

Població escolaritzada (E) 1893 1870 1858 1777 1846 1846 1825

Total alumnes l’any (A) 1873 1868 1786 1742 1856 1851 1683

(% A sobre N) 86,4% 89,7% 86,2% 87,1% 90,4% 93,3% 88,1%

En la franja d’edats entre segon cicle de primària i secundària les dades mostren l’augment del nombre de naixements ocorregut en el període, i la pujada quasi en paral·lel del total d’alumnes. En canvi hi ha menor paral·lelisme amb el Padró i la població escolaritzada, que creixen molt menys.

Per tant, constatem que per preveure les dades futures d’alumnat als centres públics i concertats de l’Eixample sembla cal prendre com a base les dades de naixements anuals, en existir fort paral·lelisme entre elles, i descartar les dades de població del Padró municipal i les de població escolaritzada, en no existir paral·lelisme.


21

Pel que fa a secundària, hem trobat difícil intentar un estudi aplicat només a l’Eixample, per diversos fets: que la meitat dels centres públics del Districte estan en zones limítrofes amb altres Districtes (segurament per la història de construcció dels centres i de formació urbanística), que quatre escoles en l’itinerari primària-secundària tenen adscrits instituts que no estan al Districte, que escoles fora del districte estiguin adscrites a dos instituts de l’Eixample, que no existeix un criteri únic d’adscripció entre centres públics de primària i secundària (ni proximitat, ni territorialitat, ni continuïtat de projecte,...), que les particularitats d’alguns instituts atreuen alumnes de centres no adscrits, i també pel pas a centres no adscrits (públics i concertats) d’un nombre variable d’alumnes per decisió de les famílies.

Tot això ens ha dut a considerar dades de centres de fora del Districte pel fet de rebre alumnat del Districte, no solament si tenen majoria d’alumnat procedent del Districte, dades (aproximades) del curs passat i del curs actual que han estat aportades per les AMPAs de la Xarxa, per estimar el nombre de places de secundària disponibles per l’itinerari dels centres de l’Eixample i poder estudiar les futures necessitats de places en instituts del Districte.

Sobre aspectes de qualitat

En aquest estudi, no hem indicat dades respecte la degradació de la qualitat general de l’educació a Catalunya que comporten les “mesures d’estalvi econòmic” decretades pels diferents darrers governs catalans i espanyols, com són la disminució de sous de mestres i professors així com dels seus substituts, l’eliminació de la 6ª hora a la xarxa d’educació pública, la no substitució immediata dels mestres de baixa, la disminució de plantilles d’ensenyants i d’hores de professionals de suport educatiu o de les hores de vetlladors a les aules, etc...

Però volem donar sols una dada rellevant en aquests aspectes qualitatius: El nombre d’ensenyants als centres públics d’infantil, primària i secundària de la ciutat de Barcelona va passar de 7762 el curs 2009-10 a 7160 el curs 2012-13 (un descens del 7,8%), quan el nombre d’alumnes matriculats en centres públics va pujar en el mateix període des dels 67084 el curs 2009-10 als 70108 del curs 2012-13 (una pujada del 4,5%). En altres paraules, el curs 2009-10 hi havia 1 ensenyant per cada 8,6 alumnes mentre el curs 2012-13 hi havia 1 ensenyant per cada 9,8 alumnes al sistema públic.

Per tant, en termes de qualitat, sols constatem la degradació de la situació els darrers anys, també en molts centres concertats, degut a les successives decisions per reduir la despesa pública en educació (reducció de les plantilles, augments de ràtio, reduccions de sou, no cobertura immediata de baixes, reducció d’hores de vetlladors, eliminació de la 6ª hora al sistema públic, eliminació de subvencions de tot tipus, i moltes altres. Reclamem la retirada d’aquestes mesures, començant per la substitució immediata de les baixes, l’equiparació en el sou i les hores dels substituts i l’augment de les hores de vetlladors a les aules.

A L’Eixample de Barcelona, març de 2014

MAPA ESCOLAR DE L’EIXAMPLE - … escolar de l’Eixample, març 2014 5 Es constata la diferència...

Documents

Transcript of MAPA ESCOLAR DE L’EIXAMPLE - … escolar de l’Eixample, març 2014 5 Es constata la diferència...