1. Metodologia qualitativa INVESTIGACI: fa referncia al grau en qu el conjunt de categories incloses en el codi En aquests tipus dhiptesis Hiptesisconstitueix una mostra representativa de tots sespera que dues (o ms)els seus elements.variables, a les quals noQuan una categoria es postula satorga el rol de causa o des aquella en qu sespera que hicom a indicadors dun constructe no accessibleconseqncia, covarin, s a dir,hagi una relaci causa-efecte MOSTRATGEque quan varia el valor dunaa lobservaci directa, la validesa de constructe Element de la poblaci que genera la entre almenys dues variables, VI iMostreig: aaci tamb vari el valor de laltra.estableix el grau en qu aquests indicadorsValidesainformaci objectiu destudi, pot ser un solVD, que tenen un paper dextreure un conjuntcompleixen el seu propsit.individu o una agrupaci dindividus Variablesdiferenciat, que s,dunitats mostrals. definits per qualsevol criteri. respectivament, el de causa i elVALIDESA defecte. Per posar a provaINTERNAUn constructe s unaVALIDESA variable que no saquestes hiptesis calen dissenysEXTERNAdirectament que aportin certes garanties que El mostratge intencional o opintic, tambaccessible asn les VI, i no altres variables, anomenat de judici o expert, s un altrelobservaci. Lales responsables de les variacionsLa validesa interna fa referncia al procediment no probabilstic que afegeixen la VD.grau de seguretat amb qu es pot La validesa externa fa referncia alinferim per mitjgrau en qu una investigaci salgunes restriccions respecte al mostratgedindicadors als qualafirmar que la VI s la causa de les accidental a lhora dacceptar la inclusi de variacions observades a la VD. generalitzable a altres individus, s que tenim accs.Les diferents tcniques de mostratge probabilstic tenen com asituacions i moments. + subjectes a la mostra. La principal caracterstica daquest tipus de mostratge s que linvestigador utilitza lexperincia o elsdenominador com ls de per a la selecci delsconeixements previs dell mateix, dun expert oPROBABILSTIC NO PROBABILSTIC En una hiptesi simportant saberindividus. de la literatura disponible per decidir quins subjectes han de ser inclosos a la mostra. Elsque sn lobjecte Daquesta manera sassegura que la mostra Definici subjectes sn seleccionats perqu sn els que destudi. En les hiptesis unidireccionals, s dindividus seleccionada sigui representativa de la poblaci de Tipus es consideren ms representatius per assolirmolt important que diferencieu entre VI i VD, referncia. No obstant aix, per assegurar la representativitat aTIPUS Definicilobjectiu de lestudi. En ocasions si que no confongueu els valors o els nivells partir dun marc mostral ben definit i que no presenti cap tipus de recomanable generar una llista de variables que que pot prendre una variable amb la variable biaix, el marc mostral ha de contenir un llistat de totes les unitats haur de satisfer lindividu perqu sigui mateixa.Tingueu en compte que una VI pot danlisi de la poblaci de referncia. Daquest marc mostral se En general, pels avantatges que representa, elsconsiderat un candidat ptim per ser incls a laser tant manipulada com no manipulada. Per seleccionar la mostra dindividus que permetr la generalitzaci de investigadors preferirien treballar amb mostresmostra. s un mtode simple, no requereix tant, la manipulaci no s un criteri per a resultats a la poblaci dorigen. Les tcniques de mostratge probabilstiques, per a la prctica, en cincies socials, disposar dun llistat exhaustiu del marc mostralclassificar una variable com a VI. probabilstic sn: el cost i el temps que requereix obtenir una mostra ai t lavantatge que la mostra es pot aconseguir Exemples: El reforament positiu millora El mostratge aleatori simple, el sistemtic, lestratificat i el departir dun mostratge probabilstic ho fa, en moltes de manera rpida. No obstant aix, en aquestlaprenentatge de les rates en recrrer un conglomerats. Les dues ltimes variants, el mostratge estratificat i ocasions, inviable. Cal tenir en compte, tamb, que hi tipus de mostratge sintrodueix de manera clara laberint. (Hiptesi: unidireccional).VI: el tipus el de conglomerats, poden ser considerades variacions de les duesha vegades que s impossible construir el marc mostral la subjectivitat de lexpert a lhora dede reforament. Els nivells no estan primeres i poden combinar-se entre si en funci de les exignciesde la poblaci. Sense disposar duna llista exhaustivaEn principi, perqu el especificats, per, per posar un exemple, seleccionar les unitats mostrals, la qual cosa de lestudi. Sassegura que lesdels subjectes que formen part de la poblaci no smostreig aporti podrien ser positiu/control. s una variable pot provocar un biaix en la composici de launitats mostrals se possible seleccionar la mostra a partir dun procediment representativitat hamanipulable. VD: laprenentatge de les rates. mostra final.seleccionen deprobabilstic. Quan no es pot disposar de la llista delsdassegurar que totsManera individual,els elements de la Hi ha relaci entre lhbit de fumar dels paresindividus que formen part de la poblaci, lalternativaatenent a lapoblaci tenen lai lhbit de fumar dels fills.(Hiptesi:que t linvestigador s utilitzar un procediment noEl mostratge aleatori estratificat s til quan es coneix la proporciprobabilitat que lesmateixa probabilitat bidireccional). V1: hbit de fumar dels pares.probabilstic. Un procediment no probabilstic potduna o diverses caracterstiques de la poblaci rellevants per a unlliga de pertnyer a laV2: hbit de fumar dels fills.provocar una selecci dels individus amb . Cal tenirestudi particular (gnere, edat, nivell destudis, etc.) i es vol A la poblaci. En elen compte, per, que quan lobjectiu de lestudi s mostra.assegurar que aquestes caracterstiques estiguin representades a la mostratge aleatori totsLa major part duniversitaris catalans parlenbsicament descriptiu i no es pretn extreuremostra. Les diferents modalitats daquestes caracterstiques (per els subjectes de laun sol idioma. Aqu tenim una sola variable,conclusions que puguin ser generalitzables al conjunt deexemple: home/dona, infants/joves/adults, etc.) representen estrats,poblaci tenen laque s nombre didiomes que parlen elsla poblaci, un mostratge no probabilstic pot ser vlid.terme que prov de la geologia i que es refereix a una capa mateixa probabilitat deuniversitaris catalans.homognia de terreny. Aix, els individus que pertanyin a unser seleccionats perdeterminat estrat presentaran caracterstiques similars entre ells i, enformar part de la El procs de distribuci dels individus en els diferents estrats es coneix com acanvi, presentaran caracterstiques molt diferenciades respecte als mostra. Per seleccionar. Hi ha diferents tipus dafixaci:individus daltres estrats. Aquest fet portar a una homogenetat una mostra de: la muestra se divide por partes iguales, a cada estrato lesubjectes a partircorresponde igual nmero de elementos.El mostratge accidental s un procediment de mostratge no probabilstic queentre els individus que pertanyen a un mateix estrat i a unadaquest procediment la variabilitat observada en la poblaci a cada estrat sselecciona els individus en funci de la possibilitat daccedir a ells i de laheterogenetat entre els individus de diferents estrats.es necessita una taularespectada de manera proporcional a la mostra. En aquests casos el nombrede seva voluntat de participar en lestudi, i no pel fet que siguin representatiusde nombres aleatoris. subjectes de cada estrat a la mostra ser proporcional al que sobserva a la poblaci.de la poblaci. Formar mostres a partir daquest procediment s(Veure ms en els Afijacin proporcional: la muestra debe ser proporcional al nmero de elementos relativament rpid i barat, per sha de tenir en compte que pot aportarapunts anomenatsde cada estrato. La distribucin se hace de acuerdo con el tamao de la poblacin informaci distorsionada I no representar en absolut la poblaci demostratge). de cada estrato referncia. s possible que malgrat que la grandria de la mostra de lestudi en algunes ocasions aplicar una afixaci proporcionalsigui adequada, el fet de seleccionar els individus a partir daquestporta a seleccionar estrats amb un nombre molt redut de subjectes. Si procediment provoqui un biaix important en els resultats obtinguts. NoIgual que el mostratge estratificat, el mostratge per linvestigador est interessat a analitzar en profunditat cada un dels estrats, obstant aix, molts estudis utilitzen aquest tipus de procediment deconglomerats s un mostratge aleatori. Un altre element enlestudi dels subgrups amb mostra m s petita no permetria obtenir resultats mostratge, com per exemple estudis pilot o exploratoris, per la qual cosa scom, s que parteixen dagrupacions dindividus; en el vlids. En aquests casos, sopta per augmentar la grandria de lestrat fins queimportant tenir-ho en compte a lhora dinterpretar els resultats.mostratge estratificat les agrupacions sn les estrats (nivells permeti lestudi independent de les diferents submostres.que presenten les variables per les que sestratifica) i en el es tracta duna estratificaci no proporcional en la qual tots Quan no es fa servir el mtode aleatori simple el que es fa s estudiarLes mides mostrals sn elsmostratge per conglomerats sn conglomerats que faels estrats tenen el mateix nombre de subjectes independentment de laprimer quines caracterstiques de la poblaci sn rellevants per a la nmeros de linterior de lareferncia a agrupacions preestablertes dindividus (p.ex.proporci que sobserva en la poblaci. investigaci. taula. Aquestes midesprovncies espanyoles, ciutats catalanes, escoles, centres: en aquest procediment, a ms de tenir en compte el pes deestan calculades per a quanesportius, etc.). A diferncia del mostratge anterior, la unitatlestrat en la poblaci, es valora la variabilitat de cada estrat. Per aplicar una Una mostra s representativa quan podem generalitzar, es mesura en percentatgesde mostratge no s lindividu (p.ex. lestudiant de psicologia) afixaci ptima es necessita conixer la varincia poblacional de cada estrat,amb una certa confiana, les dades obtingudes en la i amb un nivell desin lagrupaci dindividus, s a dir, sobt en primer lloc unaEl procs de descendir seleccionanti aix implica que shagi fet algun estudi previ de la poblaci sobre aquest poblaci.confiana del 95% (taulamostra aleatria de conglomerats (ex: provncies o bconglomerats fins a trobar la unitat Aspecte, s per aix que aquest procediment es pot aplicar en poques presa de Arkin i Colton,descoles). Sespera que hi ha heterogenetat dins de cadamostral sanomena mostreig perocasions. En el mostratge estratificat s freqent que es consideri ms duna La precisi es refereix a lerror que sassumeix en fer les 1962).conglomerat.conglomerats i etapes.caracterstica a la vegada, cosa que genera diferents dimensions. Per exemple, en unestimacions dels valors poblacionals. I la fase final, des de lltim conglomeratprimer moment, es pot considerar la caracterstica gnere I generar dos estrats:La precisi s lerror assumit en estimar per interval elsfins a la unitat mostral sanomena ruta home i dona. En un segon moment, es pot considerar la variable edat i crear valors poblacionals. La confiana indica quantes vegades deAquests subconjunts homogenis aleatria. diferents intervals: menor de 12 anys, de 12 a 18 anys, etc. cada 100 que repetssim lenquesta a mostres aleatries,en qu es pot dividir la poblacitrobarem que les nostres estimacions contenen el valor de reben el nom destrats.la poblaci.

2. METODOLOGIA EXPERIMENTAL ESTUDIAR ELS RESULTATS DUN DISSENY FACTORIALDefinici I caracterstiquesProdum el fenomen, controlem les circumstncies i decidim qui estar sota quines condicions.Mitjanant lexperimentaci podem contrastar que una variable s la causa duna altraEls dissenys experimentals es caracteritzen per la presncia de manipulaci i aleatoritzaci en almenys una VI. La tcnica decontrol que caracteritza els experiments s, doncs, laleatoritzaci, que sempra per a assignar els subjectes a les diferents A continuaci presentem una GUIA RESUM per a estudiarcondicions experimentals (dissenys intersubjecte) o b per a assignar-los a diferents ordres de presentaci (dissenyscorrectament tots els resultats obtinguts desprs duna investigaciintrasubjecte)Tipus de LA SELECCI s un procediment emprat per a obtenirFACTORIAL amb dues variables: Dissenys experimentalsuna mostra de subjectes. Per tal dobtenir una bona 1. Obtenir les mitjanes de la variable dependent en cadascuna de les (I validesa externa s important que la selecci sigui x J) condicions. aleatria.1.1. Disposar les mitjanes en una taula de contingncia dI x J. LASSIGNACI s el procs pel qual els subjectes2. Fer un grfic per a cada variable independent, com a variableDISSENY INTERSUBJECTE DISSENY INTRASUBJECTEcentral (una variable s central quan es representa en leix dabscisses. duna mostra (s a dir, subjectes que ja han estat situaci experimental en la que cada subjecte o grup de subjectesSituaci experimental en la qual tots els subjectes se sotmeten a UNES 3. Estudiar la primera variable independent. seleccionats per a participar en una investigaci) es se sotmet a UNA NICA condici experimental. QUANTES O A TOTES les condicions experimentals.3.1. Comparar les lnies que representen els efectes simples de la distribueixen en una o altra condici experimental (dissenys intersubjecte) o en diferents ordres de variable. Si s un experiment amb un disseny intersubjecte (s a dir, Daltra banda, si el disseny s intrasubjecte els grups estan 3.1.1. Si sn paralleles no hi ha interacci. presentaci (dissenys intrasubjecte).utilitzant subjectes diferents en les diferents condicionsperfectament equilibrats pel que fa a les diferncies individuals, ja que Estudiar directament lefecte principal de la variable.experimentals) sutilitza lassignaci aleatria per a repartir els hi ha els mateixos subjectes en totes les condicions experimentals. En 3.1.2. Si no sn paralleles, hi ha interacci. subjectes en les diferents condicions experimentals. Lassignaciaquests dissenys, lobjectiu que es persegueix en aplicar Estudiar cada efecte simple separadament.aleatria s una tcnica de control que serveix per a equilibrar elslaleatoritzaci s evitar que hi hagi els efectes de prctica (tambDiferents tipus dexperiments o diferents dissenys Es podr estudiar lefecte principal sols si sn iguals els signes delsdiferents grups de subjectes pel que fa a les diferncies anomenats efectes de perode) i de persistncia, que sn les dues De la metodologia experimental pendents de les lnies que representen els efectes simples.individuals. De fet, hi ha autors que parlen de lequilibrament comgrans amenaces a la validesa interna daquests dissenys. En elsVEURE LALTRE ESQUEMA4. Estudiar la segona variable independenta tcnica de control. Per quan sutilitza lassignaci aleatria eldissenys intrasubjecte laleatoritzaci sutilitza per a assignar els4.1. Comparar les lnies que representen els efectes simples de la cert s que, si es disposa duna mostra suficientment gran, subjectes a diferents ordres de presentaci dels tractaments ovariable.lequilibrament s simplement el resultat daquesta assignaci. condicions experimentals. s tracta de la tcnica de control que 4.1.1. Si sn paralleles no hi ha interacci. Ha de donar el mateix queanomenem contrabalan o reequilibrament. en la primeraEstudiar directament lefecte principal de la variable Experiments utilitzant una VI I diferents 4.1.2. Si no sn paralleles, hi ha interacciSubjectes (VEURE LALTRE ESQUEMA) Estudiar cada efecte simple separadamentEs podr estudiar lefecte principal sols si sn iguals els signes delsDISSENY FACTORIAL: pendents de les lnies que representen els efectes simplesHi ha ms duna variable independent.El cas amb qu comenvem aquest bloc temtic, i sobre el qual hem desenvolupat els conceptes, s el ms simple possible (2 x 2). Els dissenys factorials proporcionen ms informaci que els DISSENYSEl podem imaginar tan extens com vulguem, per exemple, podremUNIFACTORIALS, ja que compten amb la riquesa de la combinaci dels nivells tenir una investigaci amb lesquema segent:de dues o ms VI. Fruit daquesta combinaci de nivells apareix lestudi de laDISSENY UNIFACTORIAL VI1 (3 nivells); VI2 (2 nivells); VI3 (5 nivells);interacci. De fet, la interacci s possible en qualsevol disseny que tingui Noms hi ha una variable independent.La manera dindicar-ho seria: ms duna VI, no sols en els dissenys experimentals factorials. es tracta dun disseny factorial 3 x 2 x 5.Els dissenys factorials poden tenir variables independents amb untractament entre subjectes, intrasubjectes o qualsevol combinaci possibleentre ambdues. Tamb ens podem trobar amb factorials on totes les variables siguin manipulades, donant lloc a experiments; o totes no manipulades, donant lloc a quasiexperiments, o les possibles barregesdambdues.EXPERIMENTS AMB DISSENYS FACTORIALSLavantatge ms gran dun experiment factorial de dues variables s que obtenim ms informaci que la suma de la informaci dels dos experiments duna LA INTERACCIvariable implcits. Suposem el cas ms simple, en qu tenim dues VI. Hi ha interacci entreQuan la mitjana no representa adequadament la variable independent, no sha dinterpretar.aquestes dues VI quan lefecte duna VI (sobre la VD) depn dels valors que Recordeu all de, "si jo em menjo dos salmons i vosaltres cap, la mitjana diu que ens hem menjat un salm de mitjana"; la qual cosa s matemticament correcte,pren laltra VI. Daltra banda, no hi ha interacci quan lefecte que t una VI per enganys sobretot per a vosaltres i, per tant, no ens serveix per a res. Aix vol dir que quan les dues lnies tinguin pendent de signe diferent (un cap(sobre la VD) s independent dels valors que prengui laltra VI.amunt i un altre cap avall) o una sola lnia horitzontal, la mitjana no s un bon resum del que ocorre amb ambdues variables independents i, per tant, no shadinterpretar.Quan sn lnies paralleles no hi ha interacci i es pot interpretar la mitjana. Quan no sn paralleles hi ha interacci i sha de comprovar si es pot interpretar lamitjana: si els seus pendents tenen el mateix signe, s.Fixeu-vos que extreure conclusions a escala parcial dins una variable independent no fa perdre fora a la investigaci. Simplement es concreta qu s el que passasota quines condicions.Un disseny factorial s un disseny en qu linvestigador nestudia simultniament dues (o ms) variables independents.En un disseny factorial complet es combinen tots els nivells duna variable amb tots els nivells de laltra o de les altres. Aix es representa mitjanant lamultiplicaci del nombre de nivells de les variables independents.Per a comprendre ms b els resultats duna investigaci factorial shan de representar en un grfic. En realitat, en dos, un per cada variable independent.Es comena fent un grfic per a qualsevol de les dues variables independents. La VI elegida la considerem com a "central" a efectes de representaci. El carcterde central el dna el fet de figurar a leix de les abscisses. Laltra variable independent actua com a "condicionant", ja que s sota les seves condicions que lacentral actua.Aquests resultats parcials de la variable independent, agrupats sota les condicions de laltra variable independent, sanomenen efectes simples.Sanomenen efectes simples perqu s com si dividssim lexperiment duna variable en dos experiments simples.Quan ja tenim els dos efectes simples representats i estudiats, el pas segent s comparar com sn entre si els dos efectes simples.Si les lnies que representen els efectes simples duna variable independent no sn paralleles llavors ens indica que hi ha interacci entre les variablesindependents. DISSENY MIXT: Un disseny s mixt quan t una VIT alguna repercussi el fet que hi hagi interacci entre les variables? T les dues repercussions segents: intersubjecte i una altra VI intrasubjecte. Per tant, elsPrimer, s obligatori interpretar cada efecte simple separadament. Aix s aix perqu sn diferents.dissenys mixtos es donen nicament en dissenys amb msSegon, sols es pot interpretar lefecte mitjana anomenat principal de la variable independent si es dna la circumstncia que les dues lnies que representen elsduna VI, s a dir, en dissenys factorialsefectes simples tinguin un pendent del mateix signe. En el nostre cas, ja sha dit prou que no es pot interpretar lefecte principal.Es pot donar un cas en qu hi hagi interacci i lefecte principal es pugui interpretar? S, es pot donar (veure dibuix) -Disseny mixt: aquells en els quals es manipula almenysSi sha detectat interacci en lanlisi de la primera variable independent, necessriament es detectar interacci en lanlisi de la segona variable independent. una VI intra i una VD inter. El que sanalitza s la interacci iJa que hi ha interacci, interpretem cadascun dels efectes simples separadament. controlar lefecte de la prctica entre daltres I quan us trobeu que hi ha interacci perqu les lnies dels efectes simples no sn paralleles, heu de comprovar si la semblana dels pendents permetdinterpretar lefecte principal, perqu, quan els efectes simples duna variable independent no sn del mateix signe no es pot interpretar lefecte principal. Els casos sense interacci sn ms simples, ja que les variables es comporten de la mateixa manera es combinin com es combinin amb els nivells de laltravariable. 3. Diferents tipus dexperiments o diferents dissenysDe la metodologia experimentalExperiments utilitzant una VI I diferentssubjectes Experiments amb un sol subjecteExperiments amb ms dunaExperiments utilitzant una VI Disseny amb grups aleatoris-Quan noms hi pot participar un sol subjecte, per les raons que siguin. variable independent: dissenysI els mateixos subjectesfactorials (VEURE ESQUEMAGRUP CONTROL I GRUP EXPERIMENTALElements caracterstics dels experiments amb un sol subjecte: enPRINCIPALGrup Control: Quan es fan servir sols dos grups i un daquests est en una condici en quprimer lloc lestabliment de la lnia base, la fase dintervenci i la fase de METODOLOGIA EXPERIMENTAL) rep un nivell nul de la variable independent.retirada.El grup control serveix com a nivell de partida per a valorar la quantia de lefecte del grup experimental; en aquest context, no ens interessa que els de gris no facin cap falta, sinLA LNIA BASE: per exemple poden ser registres duna conductaquantes faltes es veuen en les jugades, quan el color de la samarreta no afecta gensdeterminada duna setmana sencera. la fase de lnia base coincideixAvantatgeslobservador.conceptualment amb una condici de control. Hi ha un nivell nul de laEl control de les variables estranyes associades a les diferncies individuals s lavantatge ms gran per no s lnic. Aconseguir participants per a Grup Experimental: laltre grup rep un valor qualsevol de la variable independentl.variable independent.les investigacions no sempre s fcil (encara que s ms fcil quan serveixen els estudiants de la prpia facultat), i aconseguir "bons" participants HIPTESI DE RELACI CAUSALLA FASE DINTERVENCI: coincideix amb la condici experimental I encara menys. Per aix, amb aquesta lgica intrasubjectes, s molt ms fcil perqu sen necessiten menys; s ms econmic. En tot experiment hi ha explcita una hiptesi de relaci causal.amb un nivell de la variable independent, que podra ser la terpia, Fer servir els mateixos participants per a totes les condicions experimentals s la millor manera de detectar lacci de la variable independent. "si el color negre a la samarreta dels jugadors fa que la seva conducta es percebi com a mslefecte de la qual voldrem comparar amb els resultats de la fase de Si s millor per al control i ms econmic, per qu no es fan tots els dissenys amb els mateixos participants? Perqu tamb hi ha grans belligerant en una situaci dubtosa, llavors quan aquests mateixos jugadors, en les mateixescontrol. impediments:jugades, portin una samarreta de color gris rebran menys sancions que quan la portin Inconvenients negra".LA FASE DE RETIRADA -Aprenentatge: quan es produeixi aprenentatge en alguna de les condicions experimentals ser impossible aplicar la lgica intrasubjectes, s a dir,Observeu dues coses en aquesta hiptesi: primera, t una estructura "si... aleshores..." queEn la prctica clnica, quan sobserva que un pacient millorano podrem tornar a una situaci anterior desprs dun aprenentatge. encadena la variable independent amb la variable dependent i estableix clarament qu s elostensiblement, la terpia continua fins a assolir un criteri ptim fixat-Motivaci: si no hi ha motivaci del subjecte per a realitzar lexperiment, aquest pot perdre fiabilitat.que ha docrrer en el cas que sigui certa la relaci que sestableix en lantecedent; segona,amb anterioritat. Quan a la prctica clnica se li uneix lexigncia -Fatiga: la fatiga dels subjectes pot esbiaixar els resultats, sha de preveure que aquests estiguis descansats, duents a terme descansos o fent HIPTESI OPERATIVITZADA est redactada amb un alt grau de meticulositat; estinvestigadora s necessari afegir alguna cosa ms. Cal poder contestar a experiments pilot (de prova) per tal de millorar el disseny de lexperiment.concretada de manera que el que sexpressa es pot observar i registrar.altres collegues preguntes com les segents:Les tres amenaces anteriors (aprenentatge, motivaci i fatiga) hauran de ser analitzades abans de dur a terme lexperiment amb els mateixos MANIPULACI DE LES VARIABLES VI I VD-Hi va haver alguna circumstncia personal, en parallel, que pogus subjectes, ja que si es dna alguna de les tres amenaces lexperiment quedar invalidat.En lexposici hem fet servir el terme variable amb diferents adjectius i conv que elexplicar la millora del pacient? Inconvenients que es produeixen durant la realitzaci de lexperiment:sistematitzem ara. El color de les samarretes era la variable independent; aquella que-Es va donar una especial empatia terapeuta-malalt que expliqus la-La persistncia: en comenar una condici experimental ens haurem dassegurar que els efectes provocats per la condici aplicada anteriormentshipotetitza que produeix lefecte. Els seus nivells eren les formes en qu es presentava:seva recuperaci?han desaparegut. Aquesta precauci s especialment pertinent quan sinvestiga amb substncies que produeixen alteracions en lorganisme, comprimer nivell, negre/blanc; segon nivell, gris/gris. Linvestigador tenia a les seves mans la-No coincidiria la millora amb el final de tardor poca dolenta per a les medecines, drogues, dietes alimentries, etc. capacitat de presentar aquests nivells i de fer que els participants que ell volgus fossin sotamalalties mentals? -Persistncia diferencial: La persistncia de vegades produeix un canvi en la condici segent que no s possible de reequilibrar-lo amb lordenaciun nivell o un altre (encara que ja sabem que va confiar la tasca a latzar).-Per descomptat, no hi hauria un canvi en la medicaci per aquestesinversa, passar del nivell u al dos no s igual que passar del nivell dos a lu. Els efectes acumulats de lordenaci no sn reversibles. Quan aix Per aquesta ra es diu que linvestigador t la capacitat de manipular la variabledates? ocorre, es considera que sha alterat la naturalesa de lexperiment i que no s vlid.independent. La qualificaci de falta al joc del vdeo era la variable dependent. Aquella -La prctica: Lltima amenaa que es produeix sempre en ms o menys quantia s lefecte derivat de repetir diverses vegades tasquesconducta dels participants potencialment estava influda per la independent. Perqu estiguiSi us hi fixeu atentament, totes aquestes amenaces semmascaren ambsemblants. No s el mateix respondre a una condici en primer lloc que fer-ho en ltim lloc. Sempre hi haur una lleugera diferncia a causa de laoperativitzada correctament sha despecificar la manera de mesurar-la.laplicaci de la terpia i hi rivalitzen en lexplicaci de la millora. prctica que ja sha fet. ASSIGNACI ALEATORIA-DISSENY DE GRUPS ALEATORISAlgunes daquestes podran ser rebutjades recopilant la informaciLa tcnica que es fa servir per a contrarestar lefecte de la prctica s: controlar lordre de presentaci.Tercera, els dos grups van ser generats mitjanant lacci de linvestigador. Cap altracorresponent. Per daltres no. Per a poder rebutjar-les totes cal REEQUILIBRAMENT: Quan la variable independent t dos nivells i les tasques que han de dur a terme els participants sn llargues, la tcnica circumstncia externa va determinar la pertinena al grup experimental o al grup control.ampliar lestratgia de lexperiment retirant la intervenci. Si apareix unadequada s el reequilibrament. Linvestigador va tenir a la seva m dir qui anava a cada grup. La manera en qu va dividir elsdeteriorament clar, coincidint en el temps amb la retirada de la terpia,Si el nombre total destmuls no s gran, o si no volem confiar a latzar el repartiment de la prctica, es poden anar fent ordenacions aleatries en participants (ASSIGNACI ALEATRIA) s la que dna nom al disseny: disseny de grupsllavors podrem estar ms segurs dadscriure el canvi de la conducta a la blocs. Cada bloc contindr el total de nivells de la variable independent. Per exemple, si la variable independent t tres nivells (A, B, C) cada blocaleatoris.intervenci del terapeuta. Si observeu les dades del pacient presentat,tindr tres presentacions i aquestes seran obligatriament els tres nivells de la variable. Lordre daquestes tres presentacions per al primer bloc es En el disseny amb grups aleatoris linvestigador genera tants grups com nivells t la variablehi ha un deteriorament clar que saproxima a valors de la lnia base far per atzar: vegeu B-C-A. Desprs prepararem un segon bloc seguint la mateixa lgica del primer; tornem a sortejar lordre per al segon bloc:independent i mitjanant un procediment basat en latzar reparteix els participants entre elsinicial. vegeu C-B-A; i aix successivament fins a completar tants blocs com el nombre de repeticions que vulguem. grups. Latzar aconsegueix que les variables estranyes associades a les diferncies individualsSuposem que no us imagineu que una vegada que sha comprovat que OBJECTIU DEL DISSENY DE REEQUILIBRAMENT es busca que la descompensaci (desequilibri) que produeix una ordenaci determinada de les quedin repartides i, per tant, que els grups siguin equivalents (o, en expressi sinnima, quela terpia de fitxes ajudava el pacient esquizofrnic la investigaci va condicions experimentals sigui compensada (reequilibrada) amb lordenaci simtricament inversa. Quan sn dos nivells (A, B) aix saconsegueix estiguin equilibrats).acabar en fase de retirada. Una vegada que els investigadors shan fcilment: lordenaci A-B s reequilibrada amb lordenaci B-A. En aquest disseny, com que se sap com es va respondre en A quan es va presentarVARIABLE INTERSUBJECTE/VARIABLE INTRASUBJECTEcerciorat de la seva efectivitat tornen al tractament fins a assolir-neen primer lloc i quan es va presentar en segon lloc, el mateix per a B es pot calcular lefecte de respondre "en primer lloc" i respondre "en segon Un bon pla dinvestigaci amb grups de participants diferents ha dassegurar que els grupslobjectiu o fins que la terpia assoleix el seu lmit natural.lloc". Conixer matemticament aquest efecte ajuda a deixar ms allat i ms clar lefecte a causa de la variable independent.reaccionaran de la mateixa manera davant de la mateixa condici experimental. Assegurat QUADRAT LLATI : Quan linvestigador t una variable independent amb ms de dos nivells i vol que es produeixin el mnim de repeticions de cadaaix, si reaccionen de manera diferent, deduirem que es deu als diferents nivells de laA lentorn dels dissenys experimentals amb un sol participant sha nivell, llavors lestratgia que ha de seguir s que cada nivell sigui present una vegada en cada posici possible. variable independent. Per a significar que diferents participants passaran pels diferentsdesenvolupat una terminologia prpia per a parlar de maneraUn dels avantatges addicionals daquest disseny en quadrat llat s que en lanlisi de dades posterior es pot calcular la quantia de lefecte a causanivells de la variable independent, tamb es fa servir com a abreviaci la paraula INTER. Aix,simplificada dels dissenys. Les fases sense tractament es designen amb de lordre. es diu duna variable que s inter o intersubjectes; en reciprocitat, quan sn els mateixosla lletra A (encara que sigui la primera de lnia base) i les fases ambDISSENY COMPLET: s dna quan en una investigaci cadascuna de les condicions consumeix poc temps, i tots els participants poden passar per participants els que passen per totes les condicions de la variable independent, es fa servirtractament amb la B. totes les ordenacions planejades. lexpressi INTRA, i es diu que tal variable s intra o intrasubjectes. Aix, en aquestAix Chudy, Jones i Dickson (1983) van fer servir un disseny AB per aDISSENY INCOMPLET: es dna quan no s possible aix ltim explicat, lo que es fa, doncs, s dividir a latzar els participants en subgrups, deexperiment diem que la variable color de les samarretes s intersubjectes.tractar una conducta fbica. Es tractava dun nen de set anys que haviamanera que cada subgrup respongui als nivells de la variable en una de les ordenacions planejades.Quan sha fet servir un disseny amb grups, sha de resumir la informaci de cada grupestat agredit per un pastor alemany. Com a conseqncia va mitjanant un ndex de tendncia central. El ms utilitzat, com sabeu, s la mitjana.desenvolupar una conducta fbica cap a tots els gossos, por de sortirsol de casa i disminuci dels seus contactes amb altres nens. Desprs DISSENY DE BLOCS ALEATORIS O DISSENY DE GRUPS ALEATORIS AMB UNA VARIABLE BLOQUEJADAdun perode de vint-i-un dies de lnia base, sel va entrenar en una mitjanant lassignaci aleatria dels participants podem aconseguir que les variables estranyes associades a les diferncies individuals quedessin equilibrades entre les condicions experimentals -s a dir, que les variables estranyes esdesensibilitzaci sistemtica modificada amb imaginaci emotiva, joc repartissin de "manera no esbiaixada"-.lliure i modelatge. En finalitzar la terpia, es va observar que era capaSi el grup experimental i el de control tenen diferents percentatges en quant a una de les seves caracterstiques, no podem rebutjar una explicaci alternativa que digus qe les diferncies entre els grups de lexperiment es van deure adacariciar un gos, el nombre de vegades que sortia sol de casa havia la diferent composici dels seus participants.augmentat, i tamb el nombre de vegades que es relacionava ambSi mitjanant latzar no podem assegurar el control de la variable estranya, sha de fer servir aquesta tcnica de control: EL DISSENY DE BLOCS ALEATORIS (els blocs es fan en una variable estranya, lefecte de la qual sobre laaltres nens. Aquest disseny AB, segurament no els va semblardependent volem controlar):malament als pares del nen, ja que lobjectiu de la seva recuperaci es Exemple en un cas concret:va complir. Tanmateix, als investigadors ens sembla que la seva validesaa) Dividim els participants en dos blocs: un de noies (14) i laltre de nois (6).presenta amenaces. El pla recomanat hauria de ser un disseny ABAB.b) Repartim els components del bloc de les noies a latzar en cadascuna de les condicions experimentals, de manera que set aniran al grup experimental i unes altres set al de control.Amb aquesta lgica de les lletres, no s difcil entendre els dissenys quec) Repartim els components del bloc dels nois a latzar a cadascuna de les condicions experimentals, de manera que tres aniran a lexperimental i tres al control.els investigadors daquest camp han anat estenent.Funci daquesta tcnica: aconseguim una validesa interna ms gran en lexperiment, fet que redunda que sigui ms fcil posar de manifest la relaci causal entre la independent i la dependent.En la variable estranya, objecte del control, farem tants blocs com vulguem com ms blocs, ms control. Els blocs poden tenir tots la mateixa mida o diferent, com en el nostre cas. Dependr de la naturalesa de la variable. ALes claus del control en els dissenys amb un sol subjecte sn les sriescontinuaci apliquem a cada bloc la tcnica dassignaci aleatria per repartir els integrants del bloc a les condicions experimentals; daquesta manera, la resta de les variables associades a les diferncies individuals quedarande mesures i la retirada del tractament.controlades per equilibrament. 4. els dissenys observacionals sutilitzen per a estudiar determinats fenmens LOBSERVACITipus quan linvestigador es limita a observar en lentorn on es produeixen de manera natural. El fet que en aquests CIENTFICATipus segons dissenys es minimitzi el control intern dota la situaci destudi duna gran el grau una situaci sense aportar res a la seva dosi del realisme, per, daltra banda, demana certa cautela addicional adintervenci o creaci ms enll de la seva ineludible lhora demetre conclusions sobre possibles relacions causals.estructuraci depresncia Definici Icaracterstiqueslinvestigador en la Igual que passa en la metodologia selectiva, els dissenys observacionals situaci observada prescindeixen de la manipulaci i de laleatoritzaci. Lobservaci parteix Des del punt de vista de Una manera que tenim els investigadors, mantenint el context natural dun pla dinvestigaci amb uns objectius clars i a travs duna sriela metodologia dinvestigaci, una observaci daparici del fenomen, per a augmentar la probabilitat que aquest ordenada detapes sobt el registre sistemtic i la quantificaci de lacientfica ha de complir les condicions de serfenomen aparegui, consisteix a introduir alguns elements en la situaci, conducta manifesta que es produeix en situacions naturals o quasinaturals.sistemtica i replicable. Lobservaci s sistemtica crear un context estructurat que aix ho permeti. quan es fan explcits cadascun dels passos del En aquest tipus dobservaci hi ha un cert grau dintervenci en la Un dels elements ms caracterstics de la metodologia observacional s el procs. Quan aix s aix, sest facilitant que Tipus segons al grausituaci, el que sobserva est dalguna manera provocat per disseny i s dun tamb sigui replicable, s a dir, que pugui serde participaci delinvestigador. exhaustiu reproduda i, per tant, contrastada de maneralobservador en el (que inclogui tots els fenmens sota observaci), i mtuament excloent (sindependent en tots els seus elements.fenomen observat. a dir, que cada element del fenomen observat solament pugui pertnyer a Algunes paraules tretes del llenguatge quotidi una de les categories). Una cosa s provocar un fenomen per a serveixen per a fer-se una idea justa sobre els Generalment, les dades sn recollides per ms dun observador per tal de descriurel i una altra cosa s provocar-lo per a elements del procs dobservaci sobre els quals s poder obtenir un indicador de la fiabilitat de les dades obtingudes. saber qu el causa. Quan en el context de la necessari que linvestigador sigui el ms sistemtic Concretament, el fet de tenir les dades registrades per ms dun observadormetodologia dinvestigaci parlem dexperiment possible: qu observar, com observar, a qui, quan i ens permet calcular . ens referim al contrast duna relaci de causa- on fer-ho. Com es pot calcular lacord entre observadors de la manera ms simple? efecte entre dues variables. En el mdul El fet que feu un treball sistemtic facilita que la Mitjanant el percentatge dacord. Cal que tingueu en compte que aquesta"Metodologia experimental", tindreu ocasi vostra observaci sigui replicable, fent explcites les manera de mesurar lacord t fora limitacions. Aquestes limitacions, per,destudiar tot el que est relacionat amb aquest vostres opcions en relaci amb els diferents es poden superar parcialment emprant(Cohen, 1960), que assumpte. Quan lobservaci sestructura per a elements del procs dobservaci. Si aconseguiu t lavantatge de tenir en compte els acords que es produeixen per atzar.dur a terme un procs de contrast de relacions totes dues coses, la vostra observaci es podr causals parlem dexperiment de camp. considerar cientfica. Grau dintervenci de lobservadorEncara que en sentit estricte el llenguatge natural tamb ho s,NaturalEstructuradaExperiment de camp ELS CODISparlem de codi arbitrari quan lobservador crea per a locasi elGrau de participaciExternaExterna-NaturalExterna-EstructuradaExterna-Experiment Tipusconjunt de categories que utilitzar per a deixar constncia del quesha esdevingut. ParticipantParticipant-NaturalParticipant-Estructurada Participant-Experiment Un investigador quan observa, estableix: ens categories dobservacions quan fa registresLesmentada freqncia pot serTIPUS DE MESURES DE informa sobre laparici quantes vegades ha del que veu. Aquests registres shan de fer depenentDiem que un observador utilitza unLOBSERVACI CIENTFICAde determinadaaparegut el fenmen mitjanant codis establerts prviament. Esque la quantitat de vegades en registre narratiu quan es limita a fercategoria en el perodeestudiat. podria dir que hi pot haver tants codis comqu apareix la categoria sigui servir el llenguatge natural com a vehicle dobservaci. investigacions. Tanmateix, aqu ensposada, o no, en relaci amb la interessa ressaltar que tots aquests esmitjanant el qual expressar les sevescategories danlisi i deixar constnciaquantitat de vegades que podriapoden reduir a dos tipus: registre narratiuLa latncia ens assenyala el temps quehaver aparegut. o codi arbitrari.de la seva aparici en els diferentstranscorre des dun moment concret per exemple,moments de lobservaci. Parlem deAix no implica que cada investigador: s la laparici dun estmul o el comenament dundurada per referir-"inventi" el propi codi. Habitualment, dinsmenys freqent de lesinterval fins a laparici de la conducta en qesti. nos al temps en quuna mateixa rea dinvestigaci, se solmesures en estudisla categoria s compartir un conjunt de categories per aobservacionals i espresent de manera donar compte dels fenmens dinters dins basen en laplicaci ininterrompuda. AVALUACI DEL PROCSlrea.duna escala ordinalControl de qualitat de la investigaci La majoria dels investigadors fan servir unpendent de que recull el grau en DOBSERVACIcodi ja depurat perPerrespondre abans de comenar.que es manifesta el quan un nou fenomen es comena a, o nivellsperfenomen observat investigar, les categories encara shan comenar a observar. Tenir diferents plans per a observar el mateix fenomen, ens permetr veure Parmetres de controldelaborar. quins nivells danlisi es poden desprendre de la observaci. : fa referncia al grau en qu. fa referncia al grau en qu podem confiar en una mesura Un sistema dobservaci ha de produir alt grau dacord entre observadors.el conjunt de categories incloses en el codiPerqu es comenci a consolidar un primer conjuntconstitueix una mostra representativa de tots de categories com a rellevants per a lanlisi dun s a dir, dos observadors que presencien el mateix han destar dacord ambDiferents propostes de nivells danlisi en psicologia el producte de la seva observaci. els seus elements. nou fenomen es necessita un perode dobservaci que necessriament ser previ a la construcci delPer a aix hi ha que permeten de donar unRosa (2000) estableix quatre nivells: fa referncia al grau en qu elNivell ecologicosocial: Sinclouen en aquest nivell lanlisicodi. Aix mateix, en no tenir una altra forma deaix entesa.de les accions externes fetes en un entorn fsic i socialse sol calcular com as a dir, conjunt de categories elaborada s unaNivell individual: Accions internes registre, el llenguatge natural s la forma de recollir fa mostra representativa de lunivers daspectes el que sha esdevingut. percentatge de vegades que els dos observadors registren el mateix sobre elNivell computacional: Activacions de xarxes neuronals quereferncia al grau en el potencialment observables.sinterpreten mitjanant models computacionals total de registres fets entre ambds.qual sobserva el queNivell biolgic: Funcions dutes a terme per estructuresbiolgiques (ms val passar-se del nivell de detall, que no pases pretenia observar. quedar-se curt). Si te nadones que thas quedatEn lexemple de bsquet, percentatge de vegades que dos rbitres experts Quan una categoria es postulaLa segona proposta, feta per Len i Montero (1997),curt per a obtenir els resultats desitjats, haurs de categoritzen de la mateixa manera tirs fets a lentorn de la lnia de 6,25.com a indicadors dun constructe no accessibleestableix set nivells: tornara comenar tot el procs. Aquest ndex dacord no t en compte que part daquests pot ser a causa de a lobservaci directa, la validesa de constructeEspcie: humana, primats superiors, animals de laboratori, latzar.va resoldre aquest problema proposant ls del seu estableix el grau en qu aquests indicadorsespcies en captivitat, etc.Cultura: anglosaxona, llatina, magribina, subsahariana, etc. (vol dir que, en el seu conjunt, . Ambds ndexs percentatge dacord i coeficient Kappacompleixen el seu propsit.Grup: famlia, colla, equip de treball, comunitat religiosa, sesgotin TOTS els elements del fenomen ensn fcilment calculables.s el grau en queetc. observaci(fa referncia al fet que uns recomanable que un codi dobservaci tant en el seu conjunt com en un conjunt dindicadors acumulen evidncia aDada: parella, mare/fill, professor/alumne, etc.Individu: adults, infants, estudiants universitaris, ancians,element del fenomen sota observaci sols puguicadascuna de les seves categories ha dobtenir, almenys, un 80% dacordDOS FONTS POTENCIALS DERROR favor de la variable no directament observable.etc. pertnyer a una de les categories). entre observadors.-El subjecte reacciona al fet de sentir-seProcs psicolgic: personalitat, atenci, memria, emoci,observat. depurar el codi Aquest percentatge podr ser una mica inferior si sha corregit mitjanant elmotivaci, etc.Component psicolgic: conducta manifesta,representa preguntar-se si compleix alguns requisitscoeficient Kappa. Per sota del 70% s clarament inacceptable. bviament, -Lobservador t unes expectatives quecomputacions, activacions fisiolgiques, xarxes neuronals, que noms poden ser establerts de maneras encara ms recomanable com ms sapropi al 100%el poden fer interpretar errniament els Fa referncia al grau en qu un codiinconscient, etc.fets observats. No s que fagi trampa. emprica.dobservaci detecta variacions enall que pretn observar. 5. DEFINICI I CARACTERSTIQUESMETODOLOGIA QUASI EXPERIMENTAL ALMOST EXPERIMENTALCOMPARACI ENTRE LA METODOLOGIA EXPERIMENTALI LA METODOLOGIA QUASIEXPERIMENTALEls dissenys quasiexperimentals es caracteritzen per la manipulaci de la VI i per labsnciadaleatoritzaci.Una altre caracterstica derivada daquestes s la impossibilitat destablir mecanismes decontrol:-assignaci aleatria la metodologia experimental i la quasiexperimental tenen com a principal-control de lordre de presentaci objectiu contrastar relacions causals, amb la diferncia que els dissenysTIPUS DE DISSENYSquasiexperimentals gaudeixen duna millor validesa externa, ja que habitualmentEn moltes ocasions, quan la investigaci es du a terme en contextos aplicats, la mateixa situaci es porten a terme en entorns ms naturals que els experimentals, per tenen QUASIEXPERIMENTALSen qu transcorre restringeix la llibertat dacci de linvestigador en diversos sentits. Un dells famenys validesa interna a causa de labsncia daleatoritzaci.referncia a la impossibilitat dassignar aleatriament els subjectes a les diferents condicionsexperimentals o b a diferents ordres de presentaci.Per tant, quan es vol contrastar una relaci causal entre variables per o b no es pot assignarels participants a latzar als grups o b no es pot controlar lordre de presentaci dels nivells de laLA VALIDESA DELS QUASIEXPERIMENTSVI, es fa servir un pla dinvestigaci anomenat quasiexperimental.AMENACES A LA VALIDESA INTERNADISSENY PRE-POST DISSENY DE SRIELa manca daleatoritzaci pot impedir fer-ne un bon equilibrament, de tal manera que no siguiTEMPORALpossible assegurar que els grups siguin equivalents, s a dir, comparables. Per aquest motiu, en INTERROMPUDAel context dels dissenys quasiexperimentals no es parla de grup control sin de grup dequasicontrol o grup control no equivalent. En aquest context, i tamb en el dels dissenys ex postfacto, s molt important estudiar detalladament les amenaces a la validesa interna esmentadesanteriorment. AMB UN SOL GRUPAMB UN GRUP DEMoltes vegades la persona que fa la investigaci es veu obligada a treballar enLes conseqncies que t manca daleatoritzaci en laplicaci de la VI (assignaci a una QUASICONTROL contextos en qu no pot establir mecanismes de control.condici experimental), aparentment petita, prdua de control experimental sn ms seriosesdel que sembla, ja que obren la porta a la possibilitat daparici dalgunes amenaces per a la AMB UN SOL GRUPEls dissenys quasiexperimentals i les investigacions ex post facto o selectives es vanvalidesa interna.desenvolupar per a aquests casos.El pla dinvestigaci no permet de complir la tercera de les condicions per al contrast dunarelaci causal. Per a millorar la validesa interna, i controlar les possibles variablesAls llibres, ja clssics, de Campbell i Stanley (1966) i de Cook i Campbell (1979),Per molt correctament que es desenvolupi un quasiexperiment, no garanteix leliminaci de les enmascarades, es pot fer servir un grup de control (anomenat sesmenten set amenaces potencials en els dissenys quasiexperimentals que, enamenaces. s a dir, el problema per a la validesa interna no s en laplicaci del pla dinvestigaci quasicontrol)- al que no se li aplicaran les condicions experimentals-,alguns casos, ho poden ser tamb en els experimentals:sin en el pla dinvestigaci mateix.Es caracteritza pel registre duna per a comparar els resultats daquest amb el grup experimental al qual La histria: Lamenaa per efecte de la histria consisteix en un esdeveniment que mesura anterior a laplicaci de la s se li aplicar la condici experimental.ocorre fora del control de la investigaci competeix amb el tractament com aEn qualsevol cas, entengueu que sempre parlem damenaces potencials a la validesa interna:condici experimental a un grup de Si els resultats del grup de control es mantenen estables al llarg de totexplicaci dels canvis observats a la mostra.VARIABLES ESTRANYES O ENMASCARADES. Amenaces que, si ocorreguessin, trastocariensubjectes. Desprs saplica aquestael quasiexperiment, I els resultats del grup experimental coincideixenLa maduraci: consisteix en qu, quan el tractament sallarga, no sabem si el quelobjectiu de la investigaci, amb la valoraci de limpacte del tractament. mesura al mateix grup y es fa unquan encara no sha aplicat la mesura experimental, estem en un bon produeix els canvis s el tractament o aquests sn fruit de canvis interns, propis deregistre post-tractament o post comenament (les variables sn estables). Si en aplicar la mesuralorganisme. mesura experimental. experimental al grup experimental sobserven diferncies amb el grup Ladaptaci a les proves: s una altra manera danomenar lefecte de la prctica quede control, I hem aconseguit controlar les variables enmascarades,vam veure en els dissenys intrasubjecteALTERNATIVA 1: APLICAR LA VARIABLE COHORT haurem descobert una casualitat entre VI I VD.La instrumentaci: la instrumentaci apareix lligada al fet que les tcniques de mesuraEl terme cohort fa referncia a un conjunt de persones nascudes en la mateixa data. poden sofrir canvis que es confonen amb lefecte del tractament.En el sistema educatiu, una cohort est composta pels nascuts el mateix any natural.La regressi a la mitjana: s una tendncia natural de puntuacions extremes a tornarLa cohort s utilitzada com a unitat de gesti del procs educatiu. A les El canvi destratgia que implica ls daquests dissenys consisteix a augmentar el nombre de als seus valors mitjans. Un exemple clar seria suspendre un examen per haver tingut uninvestigacions de tipus quasiexperimental una cohort anterior pot ser un bon grup mesures que es prenen de la variable dependent abans i desprs del tractament. El disseny mal dia. Quan aix ocorre, esperem que si es repeteix, sense estudiar ms, de manerade quasicontrol ja que, fins i tot tenint els inconvenients de no haver estat formadaMILLORAR EL DISSENY PRE-ms senzill que fa servir aquesta estratgia s el denominat disseny de srie temporalnatural, trauria una nota ms propera a la seva mitjana de rendiment. Aquest fenomenaleatriament en relaci amb el grup al qual saplica el tractament, t algunsPOSTinterrompuda amb un sol grup. de la regressi a la mitjana es converteix en amenaa per a aquelles investigacions queavantatges davant el grup de quasicontrol sincrnic.El seu esquema es podria resumir de la manera segent:fan servir el rendiment en una prova com a criteri per a formar els grups.Lavantatge davant de lanterior s que s viable trobar un grup de quasicontrol1) Es disposa dun grup que es mesura repetidament en una variable dependent que es vol La prdua no aleatria de subjectes: que els subjectes abandonin lexperiment aequiparat en les variables que romanen iguals dun any al segent.modificar.mitjes per les raons que sigui (desmotivaci, mort per malaltia, etc.)Tamb seria una bona alternativa en el cas que sols hi hagus un grup de2) La srie de mesures sinterromp per a aplicar el tractament. La selecci de mostres: quan se selecciona els participants en la investigaci per tenirdiversificaci, s a dir, quan no hi hagus la possibilitat de trobar un grup adequat 3) Una vegada acabat el tractament la srie es reprn.alguna caracterstica, en poden aparixer daltres de lligades a aquesta quede quasicontrol que exists alhora que lexperimental.REPRESENTACI MATEMTICAcompeteixin amb la variable independent a lhora dexplicar els canvis en la dependent.Linconvenient s que no es pot garantir la igualtat entre les mesures de la variable Anomenem O cadascuna de les mesures per all que constitueixen "observacions" i fem Aix es coneix com a biaix de selecci.dependent.servir un subndex per a denotar els diferents moments temporals en els quals es fan. Si a msQuan el quasicontrol es fa sincrnicament, el risc s ms fcilment controlable.anomenem X al tractament, aquest disseny es podria representar aix:A ms, hi ha la possibilitat que totes set actun mitjanant efectes conjunts enO1 O2 O3 X O4 O5 O6 interacci les unes amb les altres. Les interaccions ms probables es poden donarentre la selecci i alguna de les altres.Com aquest disseny afronta laparici de possibles variables estranyes?La inclusi de diverses mesures abans i desprs del tractament serveix per a desemmascararALTERNATIVA 2: PREPOST AMB QUASICONTROL EN UNA ALTRE VARIABLE amenaces potencials com sn els canvis estacionals o els esdeveniments externs a laLaltra alternativa al grup de quasicontrol sincrnic s introduir una altra variable dependent investigaci. La srie pre reflectiria una possible variabilitat estacional, independent delal mateix grup perqu serveixi de control intrasubjecte. Per necessitem una variable que tractament. La srie post, reflectiria el possible efecte dun entusiasme extra dels estudiants,compleixi les condicions segents:just la primera vegada que sexaminen estudiant amb els nous mtodes (O4), el qual quedaria1) Poder canviar-la de manera no vinculada als canvis de la variable dependent del disseny. extingit en els mesuraments segents (O5 i O6). Tamb podem veure el possible impacte2) Ser susceptible de poder modificar-la de la mateixa manera.desdeveniments externs ocorreguts en qualsevol moment, excepte quan saplica el3) Tenir la mateixa sensibilitat al tractament. programa.La dificultat principal per aplicar aquest disseny est a trobar una altra variable dependent Al costat negatiu per a la validesa interna hi continua havent el fet de no poder rebutjar elque es pugui mesurar de manera similar i que compleixi les tres condicions que hempossible efecte de les expectatives de linvestigador. Com que sn diversos exmens cal vigilaresmentat una mica ms amunt.que la dificultat es mantingui constant. 6. METODOLOGIA SELECTIVADEFINICI I CARACTERSTIQUESLa metodologia selectiva es caracteritza per labsncia de manipulaci i daleatoritzaci, i Tipus de dissenys selectiustamb per ls dentrevistes i qestionaris com a eines principals per a obtenirinformaci. Si b els dissenys denquesta sn de caire eminentment descriptiu, els expost facto es caracteritzen per estudiar relacions causals.A diferncia dels dissenys experimentals i quasiexperimentals, els dissenys selectius (itamb els observacionals) formen part de la investigaci no manipulativa, que s aquellaen qu no hi ha possibilitat dadministrar els valors de la VI, sin que aquests valors ja vnen donats perqu ja shan produt. Tot i aix, lobjectiu dels dissenys ex post facto s estudiar relacions causals. Un cas particular dels dissenys ex post facto DISSENYS EVOLUTIUS DISSENYS EX POST FACTOsn un cas particular dels dissenys ex post facto, en qu ledat sn els...sestudia com a possible causa del fenomen estudiat, s a dir com avariable independent. La psicologia del desenvolupament usa molt Sn investigacions posteriors a lesdeveniment que sestudia.aquests dissenys. No hi ha aleatoritzaci dels participants (assignaci aleatria/Sha dassenyalar que ledat no s una variable manipulable. Aix fa reequilibrament) ni manipulaci de la VI. Malgrat labsnciaque els dissenys evolutius es considerin dissenys ex post facto. Que daquestes dues caracterstiques, habitualment lobjectiu daquestssiguin retrospectius o prospectius dependr de les circumstncies tipus de dissenys s la contrastaci de relacions causa-efecte. PROSPECTIUS oconcretes de cada investigaci. Per el millor ser que ens situem en ETIOLGICS DE COHORTSun context concret per a poder anar desgranant el que caracteritza les Els dissenys ex post facto, que hem dimaginar que sn a la parttres variants que presentarem: dissenys evolutius transversals, superior de la pastilla "Selectiva", susen quan no s possible quedissenys evolutius longitudinals i dissenys evolutius seqencials. linvestigador intervingui en ladministraci dels nivells de la VI. En aquests casos, shan de seleccionar subjectes que ja presenten (daqu el nom ex post facto) determinats valors en la VI (o b en laCom que teniu una bona formaci metodolgica, la primera mesura que preneu s la de contrastar la veracitat delVD, en el cas dels ex post facto retrospectius). Aquesta manca derumor. Se us ocorre aix:manipulaci per part de linvestigador hi resta validesa interna,TRANSVERSALS LONGITUDINALSSEQENCIALSIncloeu una escala de personalitat que mesuri extraversi dins les dades que es requereixen en el moment de la per alhora pot comportar un avantatge en el moment dobtenirmatrcula. mostres ms representatives i/o treballar en condicions ms RETROSPECTIUS o Elegiu dos grups, digual mida, destudiants extravertits i introvertits. naturals (realisme). DISSENYS DE CASOS ICompareu-ne el rendiment al final de curs. CONTROLSCom a mesures de control, decidiu dincloure-hi un nombre idntic destudiants de cada titulaci, de cada curs i deQuan hem dinvestigar sobre una cosa que ja sha esdevingut si cada sexe. s a dir, decidiu de controlar aquestes tres variables estranyes.hem dinvestigar ex post facto es poden donar les dues situacionsFixeu-vos que, respecte a la investigaci retrospectiva, hem canviat el procediment: primer se seleccionen segents: persones amb determinats valors en la variable independent la personalitat i desprs sespera en altres casos,Consisteix a comparar en la variable dependent diferents grupsConsisteixen en comparar en la es provoca laparici dels valors en la variable dependent el rendiment.A) El que ja ha passat ha estat tota la cadena: han aparegut les dedat en un mateix moment temporal.variable dependent diferents grupsQuan, linvestigador mira cap endavant, treballa de manera prospectiva. Aquest disseny s ex post factocauses i han produt lefecte. A ms, linvestigador est obligat aNecessitem que els dos grups participants siguin semblants en tot eldedat en varis moments temporals prospectiu. comenar estudiant la variable dependent.que no sigui ledat, i seguir aquesta lgica fins al final ens porta a una (al llarg de 10 anys per exemple). Per qu no es considera un experiment aquest estudi? Perqu linvestigador no pot manipular la variable B) Les causes ja shan donat, per lefecte encara ha darribar. estratgia intrasubjecte. Doncs, b, es dna el cas que ledat s lnica Aquests estudis tenen ms validesa independent, sols pot seleccionar persones que ja tenen un determinat valor en aquesta variable. I quina variable no manipulable que es pot estudiar intrasubjecte fcilment. interna que els transversals, per per importncia t? Aquest petit detall, aquesta diferncia entre manipular i seleccionar t importants conseqncies En el cas a: dna lloc a les estratgies retrospectivesLamenaa ms gran per a la validesa de lestudi vindria de la m delaconseguir-la cal molt ms de temps. per al control de variables estranyes. biaix de selecci. Es podria donar el cas que algunes caracterstiques El risc fonamental s el que es coneix com a biaix de selecci. Aquest consisteix en el fet que linvestigador no pot linvestigador sols pot tractar de reconstruir els esdeveniments,de les persones participants en lestudi semmascaressin amb ledatLexpressi efecte cohort faseparar la caracterstica seleccionada el valor de la variable independent daltres de relacionades amb aquestes i necessita comenar amb la dependent, ja que no t coneixementque no s una variable manipulada sin, simplement, seleccionada.referncia al fet que aquesta variable que podrien al seu torn influir en la variable dependent. Si no la pot separar, no pot controlar les altres de quina pot ser la independent. Aquest podria ser el cas, perfectament, del nivell destudis, del grauhaver nascut en determinades caracterstiques que passen a ser variables emmascarades potencials. dactivitat intellectual que es fa habitualment, de la salut dels uns i dates es pot convertir en unaFixeu-vos una altra vegada en la taula 4.2. No us resulta familiar? Exacte! T el mateix aspecte que la dels resultats En el segon cas (b): dna lloc a les estratgies prospectivesdels altres. Ja hem vist quin pot ser el seu problema principal. Per a variable emmascarada. s a dir, elsdun disseny experimental complex 2 x 2. En aquest cas no ho s perqu cap de les dues variables ha estat afrontar-lo podem fer que els membres dels grups dedat sassemblincanvis que el primer estudi atribua a manipulada. t una independent candidata i una dependent, que ja sha donat oal mxim a altres variables que poguessin influir sobre la dependent.ledat podrien ser deguts a la cohort. Podem calcular la interacci entre dues variables no manipulades? Sense cap problema. El nostre problema comque es donar i la podr mesurar.Raonem com en els dissenys experimentals intersubjecte.a investigadors quan estem treballant en un context ex post facto s que estem menys segurs que aquesta interacci que observem sigui entre les variables estudiades i no entre altres, possiblement emmascarades. Una ltima apreciaci. Podrem haver manipulat la variable Tipus davaluaci? Sense cap problema.La caracterstica fonamental de lestratgia retrospectiva des del punt de vistaPodrem dissenyar un estudi en qu els participants seleccionats per la seva personalitat fossin assignats de com es procedeix a la investigaci s que es comena seleccionant elsaleatriament a dos modes davaluaci: annima i no annima. Si traiem a collaci aquest assumpte s perqu usConsisteixen en fer una investigaci per seqncies participants per les seves puntuacions en la variable dependent i, cap enrere, esadoneu que es poden dissenyar estudis en qu es treballi amb variables manipulades la qual cosa els dna rang RESUM DISSENYS EVOLUTIUS Dins les variants dels dissenys seqencials, aqu presentarem busquen potencials variables independents.dexperiment vertader i amb variables no manipulades la qual cosa t rang destudi ex post facto. Per noEl primer s que ledat, quan sestudia com a la que es caracteritza per estudiar longitudinalment diverses complicar la terminologia amb qu ens referim a cada tipus destudi, la nostra proposta s anomenar a aquestvariable independent, dna lloc a un esquemacohorts diferents.Linvestigador, guiat per la seva intuci o pels coneixements previs en el seutipus destudis dissenys complexos per tenir ms duna variable independent i desprs denominar cadascuna de dinvestigaci ex post facto. EXEMPLE DUNA INVESTIGACI PER VEURE EL PROCEDIMENT: camp, decideix de buscar en una direcci determinada per en fer-ho assumeix les variables segons com shagi portat a efecte la seva inclusi. Suposant que Hashtroudi i altres (1989) shaguessin plantejat el risc que una altra possible variable independent quedi fora de la investigaci.Aix podrem tenir un disseny complex amb dues variables en qu ambdues fossin experimentals, ambdues fossinAix fa que lamenaa ms gran dels estudisde fer aquest tipus destudi, haurien procedit de la maneraAquest perill, que afecta la validesa de la investigaci, sanomena biaix ex post facto o una de cada tipus. Saber aix aclareix les condicions de validesa interna de cadascuna de lesevolutius sigui laparici del biaix de selecci. segent: retrospectiu. hiptesis que es poden contrastar en aquest tipus destudis.1) El 1978, apliquen la tasca de lelaboraci i el record a unLinconvenient principal s que no hi ha manera, a priori, destablir la seva Lesmentat biaix s palliable perqu ledat s una grup de persones que, aleshores, tenen 55 anys.ocurrncia.variable que pot ser estudiada intrasubjecte2) Deu anys ms tard tornen a aplicar la mateixa tasca al Assumit aquest risc i mesurades les variables elegides, qu cal fer per a poder ACTIVITAT I RESPOSTA CORRECTEmitjanant dissenys evolutius longitudinals. mateix grup de persones. A ms seleccionen un altre grup queAixprendre decisions sobre la hiptesi que, efectivament, aquestes variables sn Fixeu-vos que aquest disseny ja no t una nica per aquestes dates t 55 anys i tamb els apliquen la tascas, entre altres raons, a causa que la relaci observada les que han estat implicades com a causes del fenomen que estem analitzant? variable independent, ledat, sin dues: ledat i la Aix fa ms difcil laparici del biaix de selecci. esmentada.pot ser espria. s a dir, dues variables que en realitatLa nostra nica pista s lanlisi de la coincidncia o la covariaci entre els valors cohort. Com sestudia cadascuna daquestes?3) Deu anys ms tard tornen a aplicar la tasca al segon grup.no tenen relaci apareixen covariant en estar ambduesde la variable dependent i els de les potencials variables independents. Ser -Ledat sestudia de manera intrasubjecte per la Un cas particular daquest biaix s lefecte cohort.Daquesta manera recullen dues aplicacions per a cada relacionades amb una tercera. millor candidata a variable independent aquella que ms coincideixi o cohort s intersubjecte. cohort, amb una diferncia de deu anys entre cohorts i entrecorrelacioni amb la variable dependent. Tamb s possible que les correlacions Exactament! Ledat s intrasubjecte perqu tots elsLesmentat efecte no queda eliminat pels estudis aplicacions.posin de manifest que hi ha una combinaci de causes potencials que s el que participants sn observats amb 55 i 65 anys, per longitudinals per s pels dissenys evolutiusEl professor Schaie (per exemple, vegeu Schaie i Hertzog,ms b classifica els casos observats. Les variables amb altes correlacions seran la cohort sols pot ser intersubjecte ja que cada seqencials que linclouen com a variable1983) ha estat un dels autors ms prolfics en aquest tipus mantingudes com a potencials independents i les que tinguin baixa correlaci o persona pertany sols a una generaci.independent afegida a ledat.dinvestigaci, tant que alguns denominen els dissenys nulla seran rebutjades. seqencials dissenys Schaie. 7. MTODES I DISSENYS EXPERIMENTALSAntecessi de la variable independent (que es produeixi primer). METODOLOGIES DESCRIPTIVESMETODOLOGIES EXPERIMENTALSRequisits que shan de - control intern+ control interncomplir, per a que es + validesa internadoni laCovariaci entre la-validesa interna-validesa externaCAUSACIVD I la VI, si els + validesa externa (validesa interna) valorsde la VI canvien, els de la VDhan de canviartamb Capacitat per a descartaropcin alternatives: s Metodologia poder contrastar Metodologia MetodologiaMetodologiaMetodologia experimental quasiexperimentallexistncia de causalitat observacional Denquestaselectivaentre una variable i elDiferents tipus de dissenys fenomen que, suposadament, produeix.Observaci ObservaciparticipantNo participantDissenyDisseny evolutiuEx post facto(externa) Observacional Observacional Observacional FactorialDisseny de grups naturalestructurada Experiment de campaleatorisDissenyLongitudinal UnifactorialExperiments utilitzant una VI IRetrospectiudiferents Disseny de blocs Dissenysubjectes TransversalAleatoris o grupsintersubjecte aleatoris amb unaDissenyvariable bloquejadaProspectiu Mixt SeqencialDissenyintrasubjecteExperiments utilitzant una VIDisseny de panel I els mateixos subjectes Disseny completDissenys de cohortsDisseny incompletExperiments amb un sol subjecte(s una varietatDisseny pre-post Disseny de srieDiferncies intracohortDiferncia intercohort destudi longitudinal) temporal interrompuda Al llarg del tempsen un moment concretELS DISSENYS DENQUESTA tenen com a objectiu principal descriure una o ms caracterstiques duna poblaci. Ats queAmb un sol grupgeneralment sestudia la poblaci a partir duna mostra, pren especial rellevncia la selecci duna mostra representativa De subjectesper tal dassolir una elevada validesa externa. Amb un sol Amb grup deQuan vost accedeixi al lloc del Centre dInvestigacions Sociolgiques podr comprovar com, en les seves enquestesGrup de Quasicontrolperidiques, de vegades es pregunta sobre un determinat tema de forma puntual i, altres vegades, es pregunta sobre elsubjectes(y per tant, ambmateix tema en diferents enquestes. Aix reflecteix les dues estratgies generals a la investigaci amb enquestes: dissenygruptransversal i disseny longitudinal.experimental)Els estudis transversals no sols descriuen les variables, sin que tamb es poden mesurar relacions entre si, o establirdiferncies entre grups, per fer aix es fan taules. Daquestes taules en qu sencreuen els resultats de dues preguntes sendiuen de contingncia.TAULES DE CONTINGNCIA: Consisteixen a preparar una quadrcula on les columnes corresponen a les possibles respostesduna pregunta i les files a les possibles respostes de laltra. Desprs linvestigador situa cadascun dels enquestats en laquadrcula que li correspon. Finalment recompta quants hi ha en cadascuna.En un disseny longitudinal, el que ms interessa estudiar s el possible canvi en les persones.Hi ha una altra varietat destudi longitudinal que consisteix a comparar la forma en qu canvien diverses generacions. Un bon qestionari ha de tenir un aspecte el msAquests dissenys de cohorts es duen a terme quan alguna circumstncia temporal es lliga a una generaci (o promoci).atractiu possiblePer exemple, pot tenir sentit comparar levoluci dels estudis dels primers psiclegs que van estudiar seguint els plans delESO amb una generaci anterior de BUP. O comparar levoluci de la primera generaci nascuda sota leuro amb -Ser curtlevoluci duna generaci de la pesseta.-Amb una redacci claraEn els dissenys de panel es poden estudiar tant diferncies intracohort al llarg del temps, com diferncies intercohort en -Sense preguntes negativesun moment concret. -Les preguntes han de ser ben ordenades perPer exemple: temesa) intercohort: diferncies a les notes (opinions poltiques, lectures, aficions, etc.) el primer any a les dues promocions; -Dins un tema, de les idees ms generals a les msb) intracohort: diferncies de les notes (opinions poltiques, lectures, aficions, etc.) al llarg dels anys de la llicenciatura. particularsAls estudis de panel es rastreja de manera ms exhaustiva el canvi, ja que sn exactament els mateixos enquestats els que-Les preguntes mai no han dorientar la resposta; elresponen dues vegades; aix es pot fer amb poblacions petites i on hi ha localitzats els components de la mostra. Unaqui respon mai no sha de sentir jutjat.universitat, una empresa, poden ser casos per a un estudi de panel.En un estudi amb enquestes no es pot concloure sobre la causa o influncia duna variable sobre laltra. En una enquestano podem saber la direcci de lacci de les variables. 8. Lestructura de linforme cientfic: les normes de publicaci APA 94Ltica en la investigaci. El codi deontolgic del psiclegUna bona investigaci no publicada s com una partitura genial posada en un calaix. Necessita ser difosa perqu es pugui fer s de les aportacionsproposades. Els resultats de les investigacions es publiquen en revistes especialitzades i necessiten ajustar-se a un format determinat. Aquesta forma noLa societat que sost econmicament els investigadors espera que el coneixement que adquireixen sigui cientfic. Per cientfic, direm de manera succinta, entenem que sigui fiable i vlid. Pers optativa per als investigadors, s una espcie de protocol acceptat perqu la comunicaci sigui ms fluida. No hi ha lloc per a loriginalitat ena assolir aquesta lloable finalitat, els investigadors fan servir metodologies que els garanteixen la cientificitat del coneixement adquirit. Aquestes metodologies, al camp de la psicologia, snlestructura de la comunicaci cientfica en psicologia. En els treballs emprics lestructura s aquesta:les que shan exposat en aquest curs. Per a aplicar les metodologies exposades necessitem el concurs de persones que estiguin disposades a collaborar. En alguns casos, com en el deTtollobservaci natural, els participants amb prou feines sn interferits pels investigadors. En altres la seva vida es veu alterada, com informa la notcia que acaba daparixer en els mitjans (ElResum: En el resum (100 a 120 paraules) sha de donar informaci, en un sol pargraf, dels aspectes segents:Pas, 23-03-01, pg. 64) en qu 27 monges de convents de Badajoz shan ofert a consumir pernil ibric durant setze setmanes. Amb la resta de les variables constants i suposem que ambA) El problema que sha investigat.altres convents de quasicontrol (link a glossari), els investigadors de lHospital de San Sebastin (Badajoz) han constatat un descens en els nivells de colesterol de les consumidores "sofertes".B) El mtode (incloent-hi aparells, manera dobtenir les dades i qui van ser els participants).Potser vosaltres tamb us hagussiu apuntat a aquest quasiexperiment, per potser no als experiments de Milgran (1974), en qu els participants eren induts a creure que aplicavenC) Les troballes, les conclusions i conseqncies daquestes troballes.descrregues elctriques perilloses a altres ssers humans. Podem fer qualsevol cosa per aconseguir la bona finalitat del coneixement cientfic? s asptica la metodologia respecte a la moral?Com podeu veure, tot un repte a la capacitat per a resumir. s molt important que es faci b, perqu aquesta ser la carta de presentaci i la que faranTota conducta humana satura en ms o menys grau ltica. La del cientfic tamb. Permeteu-nos que fem una citaci que no savala amb dades publicades en revistes cientfiques sin en unaservir els candidats a lectors per a acabar essent lectors de la investigaci.vida compromesa. Ghandi insistia al llarg de la seva vida pblica que "les finalitats han destar en els mitjans, com larbre a la llavor". s lafirmaci antittica, massa vegades esgrimida, de la"la finalitat justifica els mitjans". Si seguim el principi tic de Ghandi, la bona finalitat de la investigaci dobtenir coneixement beneficis no pot justificar mitjans perjudicials per obtenir-los.Introducci: En la introducci que no porta ttol dintroducci, sin el ttol del treball els investigadors han dexposar de manera concisa i efectiva elsDit duna altra manera: la investigaci ha de salvaguardar per damunt de tot els drets dels participants. No ha dinfligir-los cap tipus de dany permanent o passatger. Aquestes consideracionsaspectes segents:estan recollides en els codis tics elaborats a cada pas. A lEstat espanyol estan recollides pel collegi de psiclegs.a) Presentaci del problema. Aix ha dincloure una justificaci de per qu shavia de fer aquesta investigaci. Els motius que habitualment mouen sn:falta de dades, dades inconsistents, dades contradictries, possibles explicacions alternatives a dades acceptades, etc.El Collegi Oficial de Psiclegs (us recomanem que en algun moment visiteu el seu portal a http://www.cop.es/) s una entitat que agrupa els professionals de la psicologia a lEstat espanyol.b) Presentaci dels antecedents. Sense remuntar-se als fenicis, shan dexposar breument els treballs publicats que condueixen a aquesta investigaci.Entre altres iniciatives t la dhaver elaborat un codi deontolgic de la professi. El codi deontolgic, lgicament supeditat a les lleis nacionals i de la Uni Europea, orienta lhonradesa delsc) Definir el propsit de lestudi. Deducci lgica del que es pretn de fer i del que sespera trobar.psiclegs en tots els mbits de la seva professi. Aquest codi tamb serveix per a avaluar la conducta dels seus associats, quan fos pertinent. En el prembul daquest codi es diu el segent:Mtode: La secci del mtode s la que proporciona prou informaci perqu el treball compleixi amb el requisit de la replicabilitat, s a dir, que daltresArticle 6:puguin repetir exactament la investigaci i, presumiblement, arribar als mateixos resultats. Aquesta secci t les subseccions segents:"La professi de psicleg/oga es regeix per principis comuns a tota deontologia professional: respecte a la persona, protecci dels drets humans, sentit de responsabilitat, honestedat,a) Participants. Aquesta dada s molt important perqu permet davaluar el grau de generalitzaci, la comparaci amb altres grups o avaluar lessinceritat envers els clients, prudncia en laplicaci dinstruments i tcniques, competncia professional, solidesa de la fonamentaci objectiva i cientfica de les seves intervencionsdiferncies culturals. Sha dinformar de com van accedir a la investigaci, si sels va pagar, la distribuci per gnere i edat. En general, caracterstiquesprofessionals."demogrfiques rellevants per a la investigaci.b) Aparells o materials. Si alg vol repetir la investigaci necessitar saber tots els detalls necessaris per a fer servir les mateixes eines.Com es pot veure, una de les exigncies de la prctica professional s que els procediments utilitzats shagin generat dacord amb les exigncies cientfiques que heu aprs en aquest curs.c) Disseny i procediment. En el disseny sanomena el pla seguit, les variables independents, els seus nivells, la manera de produir-les (o seleccionar-les) iTanmateix, hi ha una altra rea que incideix de ple en lactivitat investigadora: el ttol IV que es pot consultar ntegre en el quadre annex.1.mesurar-les, i tamb, com si sapliquessin de forma intersubjectes o intrasubjectes, les variables dependents i la manera de mesurar-les. Quant alprocediment, podem dir que s lequivalent a les instruccions ds. Ha de ser seqencial, clar i suficient per a repetir tots els passos de la investigaci. sEn el ttol IV es parla que en la investigaci no es pot produir cap tipus de dany als participants i que la seva participaci ha de ser consentida de manera explcita. Aix mateix, quan es tracti decrucial que sinformi de com es van assignar els participants a les condicions, quines instruccions literals sels van donar i com es van registrar lesparticipants menors dedat es necessitar el consentiment explcit dels tutors. Encara havent firmat lacceptaci de les condicions de la prova els participants hauran de saber que estan en elmesures.seu dret dabandonar-la en qualsevol moment que ho desitgin, sense haver de justificar-ho. Si es necessits presentar la investigaci amb una aparena falsa per a aconseguir les sevesfinalitats, linvestigador explicar als participants al final de les proves el perqu daquesta circumstncia, i tamb els vertaders objectius. Tamb es recullen les circumstncies sota les quals sResultats: En la secci de resultats, el lector espera trobar un resum de les dades registrades i una avaluaci del seu abast (significaci estadstica, mida detic infringir algun tipus de dany temporal o permanent, quan es treballa amb animals.lefecte). Sol millorar la comunicabilitat de la presentaci si es resumeixen les dades en taules i, de vegades, si es fan acompanyar de figures. Aix noobstant, com que les revistes limiten el nombre total de pgines dels manuscrits, els investigadors han davaluar la convenincia dincloure aquestselements. (Aquesta secci resultar espessa al lector que no tingui una formaci estadstica adequada.)Discussi: En la secci de la discussi, els investigadors han de seguir els passos segents:1) Comencen amb una avaluaci de les hiptesis que van plantejar en la introducci: es rebutgen o es mantenen, provisionalment, amb les dadestrobades.2) Sels obliga que comparin les seves troballes amb les investigacions publicades ms semblants.3) Solen acabar amb les implicacions teriques i prctiques de les troballes, i tamb amb lorientaci per a futurs treballs.Referncies: En la secci de referncies, apareixen les dades de les fonts documentals citades en el text. Les normes per a aquesta secci sn molt rgidesi detallades per a cada casustica.Observeu que, a ms de la informaci primordial dels autors, ttol i on est publicat, podem saber si es tracta dun llibre (Len i Montero, 1997), duncaptol dun llibre (Toro i Castro, 2000) o dun article en una revista (Godden, i Baddeley, 1975).s obligaci per a tot investigador referir-se explcitament al marc teric en qu es mou i als nivells danlisi que tria perqu les seves investigacionspuguin ser replicades. CDIGO DEONTOLGICO DEL PSICLOGO http://www.cop.es/cop/codigo.htm CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DEPSICLOGOShttp://www.cop.es/COLLEGI OFICIAL DE PSICLEGS DE CATALUNYAhttp://www.copc.org/Paginas/ Ficha.aspx?IdMenu=A2238BD0-3048-4D9D-AB8C-C91C6FDFD475 AMERICAN PSYCHOLOGICAL ASSOCIATION http://www.apa.org/