fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.504

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

7 de maig de 2017 Diumenge IV de Pasqua

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Subsidiarietat, de baix a dalt

Si una família pot tenir cura del seu fill, no hi ha motiu per lliurar-lo als serveis socials de l’ajuntament; si els

pagesos poden apagar un incendi en un camp, no cal trucar els bombers; si una ciutat vol organitzar la seva festa major, no ho ha de fer l’Estat…

Lincoln ho va dir amb aquestes paraules: «No s’ajuda l’home quan es fa per ell el que podria fer ell mateix.»

La doctrina social de l’Església té quatre punts bàsics en el seu programa: drets humans, bé comú, solidaritat i subsidiarietat. Aquest últim —del qual avui vull ocupar-me— és menys conegut, però molt important, perquè defensa la lliure iniciativa de les persones, les famílies i els grups socials.

El que pot fer un grup petit no hi ha necessitat que ho faci el gran. És el principi de la llibertat d’iniciativa, de potenciar la societat civil, del dret d’associació, de la descentralització política. Per exemple en el terreny de l’ensenyament: la pública, molt legítima, no ha de negar l’existència a la privada.

Les dictadures tendeixen al contrari: que tot estigui regulat, que per a tot calgui demanar permisos, que l’Estat sigui el pare de la societat més que servidor seu. Aquesta ha estat l’experiència tant del feixisme, com del nazisme i el comunisme. Les persones o les societats intermèdies estan sotmeses a un model unificador i de control ferri.

Si l’Església defensa la subsidiarietat és perquè confia en les persones, en la seva originalitat i en la seva capacitat d’establir relacions socials, comercials, sindicals o empresarials entre elles. Naturalment que hi ha d’haver principis unificadors i una llei superior a la qual recórrer, però això només serà en cas de conflicte.

Arribada aquesta circumstància, la doctrina social de l’Església mateix reconeix que «pot ser aconsellable que l’Estat exerceixi una funció de suplència».

Un cas paradigmàtic va ser el del jove James Meredith, el primer estudiant negre que va ser admès per la Universitat de Mississippí. El centre el va rebutjar, quan ell, l’any 1962, va pretendre estudiar allí, i el governador de l’Estat, amb la seva policia, no li va deixar franquejar la porta. El president Kennedy va haver d’enviar forces federals per a protegir el seu dret.

Resumint: el que cal fer des de baix, que no es faci des de dalt, el que puguin escometre grups petits, que no ho sufoquin els grans, excepte en cas de necessitat.‘ Aquest punt defensa la lliure iniciativa

de les persones, les famílies i els grups socials

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14a.36-41)

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.: 1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,i allí em retorna.Em guia per camins segursper l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

O bé: Al·leluia

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,20b-25)

Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.

«Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,1-10)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Sortir a pasturarLa mirada endins d’aquest temps de Pasqua ens fa passar de situacions caduques a una nova manera d’inserir-nos en la comunitat. El nou llevat de Crist ressuscitat transforma la nostra pasta que s’ha anat modelant al llarg de la Quaresma. Ara és el temps de cercar les coses de dalt perquè les arrels han estat regades amb l’aigua de la Vetlla Pasqual. Ara entrem per la «Porta» per alimentar-nos dels pasturatges que Crist ens ofereix. Però el Pastor ens fa sortir. Ens vol a fora, en el camp del món, on es juga la vida amb tota la plural varietat de colors.

Que sigui el nostre compromís pasqual alegrar-nos de què el Senyor ens deixi jugar la vida en el camp on els homes i dones convivim.

Preguem perquè, com Pere, no tinguem por d’anunciar la Bona Nova i, quan ens preguntin què hem de fer, trobem respostes per a cadascuna de les persones.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.2)

jornada

—Dues propostes diocesanes: Entrenament-formació Alpha i Jornada de pastoral de la salut

—Avui, 54a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i Jornada de Vocacions Natives

Diumenge IV Pasqua«Empesos per l’esperit per a la missió»

Avui diumenge IV de Pasqua, diumenge de «El bon Pastor», se celebra de manera conjunta la 54a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions i la Jornada de Vocacions Natives amb el lema «Empesos per l’esperit: “Aquí em tens. Envia-

m’hi”». Una Jornada que ens recorda una vegada més que Jesús coneix el nom i la història de cadascú de nosaltres i que ens convida a pregar per les vocacions, per la vida presbiteral, la vida religiosa i la vida laical. També per les vocacions natives dels països de missió.

Al web de la Conferència Episcopal Espanyola es poden trobar els materials elaborats per la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats, Obres Missionals Pontifícies i la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER).

El papa Francesc, en el seu missat-ge d’aquest any, ens recorda la di-mensió missionera de la vocació. En destaquem alguns fragments:

[...] Qui es deixa atraure per la veu de Déu i es posa en camí per a seguir Jesús, descobreix de seguida, dins seu, un desig incontenible de portar la Bona Notícia als germans, a través de l’evangelització i del servei mogut per la caritat. Tots els cristians han estat constituïts missioners de l’Evangeli. El deixeble, en efecte, no rep el do de l’amor de Déu com un consol privat, i no està cridat a anunciar-se ell mateix, ni a vetllar els interessos d’un negoci; simplement ha estat tocat i transformat per l’alegria de sentir-se estimat per Déu i no pot guardar aquesta experiència només per a ell. [...] Per això, el compromís missioner no és una cosa que s’afegeix a la vida cristiana, com si fos un guarniment, sinó que, contràriament, està en el cor mateix de la fe.

[...] Certament, són moltes les preguntes que es plantegen quan parlem de la missió cristiana: Què significa ser missioner de l’Evangeli? Qui ens dona la força i el valor per anunciar? Quina és la lògica evangèlica que inspira la missió? A aquests interrogants podem respondre contemplant tres escenes evangèliques: el començament de la missió de Jesús a la sinagoga de Natzaret (cf. Lc 4,16-30), el camí que fa, un cop ressuscitat, junt amb els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-35), i per últim la paràbola de la llavor que creix tota sola (cf. Mc 4,26-27).

[...] Jesús camina amb nosaltres. Davant els interrogants que brollen del cor de l’home i davant els reptes que planteja la realitat, podem sentir una sensació d’extraviament i percebre que ens falten energies i esperança. Hi ha el perill que veiem la missió cristiana com una mera utopia irrealitzable o, en qualsevol cas, com una realitat que supera les nostres forces. Però si contemplem Jesús ressuscitat, que camina amb els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-15), la nostra confiança pot revifar-se.

[...] La llavor del Regne, encara que petita, invisible i potser insignificant, creix silenciosament gràcies a l’obra incessant de Déu. Aquesta és la nostra confiança principal: Déu supera les nostres expectatives i ens sorprèn amb la seva generositat, fent germinar els fruits del nostre treball més enllà del que es pot esperar de l’eficiència humana.

Amb aquesta confiança evangèlica ens obrim a l’acció silenciosa de l’Esperit, que és el fonament de la missió. Mai no hi podrà haver pastoral vocacional, ni missió cristiana, sense la pregària assídua i contemplativa. En aquest sentit, és necessari alimentar la vida cristiana amb l’escolta de la Paraula de Déu i, sobretot, cuidar la relació personal amb el Senyor en l’adoració eucarística, «lloc» privilegiat de l’encontre amb Déu.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

art

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 7: Diumenge IV de Pasqua [Ac 2, 14a.36-41; Salm 22, 1-3.4.5.6; 1Pe 2,20b-25; Jn 10, 1-10 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 8: [Ac 11,1-18; Salm 41, 2-3; 42, 3-4; Jn 10, 1-10(o bé, com que s’ha llegit el diumenge: Jn 10, 11-18)] Sant Eladi

Dimarts, 9: [Ac 11,19-26; Salm 86, 1-3.4-5.6-7; Jn 10, 22-30] Sant Isaïes

Dimecres, 10: Sant Joan d’Àvila, prevere i doctor de l’Església (MO) [Ac 12,24-13,5; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Jn 12, 44-50]

Dijous, 11: [Ac 13, 13-25; Salm 88, 2-3.21-22.25 i 27; Jn 13, 16-20] Sant Anastasi

Divendres, 12: [Ac 13, 26-33; Salm 2,6-7.8-9.10-11; Jn 14, 1-6] Sants Nereu i Aquileu, màrtirs, o bé: Sant Pancraç, màrtir (ML)

Dissabte, 13: [Ac 13, 44-52; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Jn 14, 7-14] Mare de Déu de Fàtima (ML)

Diumenge, 14: Diumenge V de Pasqua [Ac 6, 1-7; Salm 32, 1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9; Jn 14, 1-12 (LE/LH pròpies)]

agendacàritasDuplica la solidaritat marcant les dues caselles de l'assignació tributària

Davant la campanya anual de la Renda, Càritas ha iniciat de nou una campanya informativa sota el lema «Algunes persones no donen

res. Unes altres només la meitat. MILLOR 2». L’objectiu és conscienciar de la importància de marcar les dues creuetes en la declaració, tant l’assignació a favor de l’Església catòlica com l’assignació a favor d’altres finalitats d’interès social. Es tracta d'un senzill gest amb el qual, sense cap cost afegit, cada ciutadà pot duplicar la seva solidaritat amb les persones més vulnerables.

Càritas, com a entitat del tercer sector d'acció social, rep fons per als seus projectes socials aportats pels contribuents a través de la casella d’altres finalitats d’interès social. L’any 2016 la partida per Càritas va ascendir a 27,6 milions d'euros, que es van destinar a 33 programes socials repartits per tot el país i del qual es van beneficiar 424.814 persones en situació de dificultat social. Tanmateix, com a Confederació oficial de les entitats d'acció caritativa i social de l'Església catòlica a Espanya, Càritas rep també suport financer tant de la Conferència Episcopal Espanyola com de les setanta diòcesis espanyoles. Part del sosteniment procedeix de les aportacions procedents de la casella destinada a l'Església catòlica.

Gràcies a aquesta íntima col·laboració, Càritas sosté bona part de la seva densa xarxa de centres i serveis que funcionen a través de les parròquies i diòcesis, on l'any passat va poder acompanyar i acollir 1.975.000 persones.

MARCA LA X A FAVOR DE L’ESGLÉSIAA LA TEVA DECLARACIÓ DE LA RENDA

RERE CADA XHI HA UNA HISTÒRIA

www.pertants.arqtgn.cat

propostes

—Entrenament-formació Alpha

Els dies 26 i 27 de maig s’oferirà a la Casa d’espiritualitat

Maria Immaculada de Reus un nou entrenament a tots aquells equips que vulguin començar el curs Alpha a les seves parròquies i arxiprestats de cara al gener de 2018. Tal com es va fer l’any passat, serà impartit pels responsables d’Alpha Espanya.

El Curs Alpha és un mètode de primer anunci de la fe nascut a Anglaterra als anys vuitanta que actualment s’està

realitzant a més de 170 països. Aquest curs s’ha realitzat a Creixell, Montblanc i Riudoms i s’ha dut a terme a cinc parròquies, les tres esmentades més la de Vinyols i els Arcs i la de Les Borges del Camp.

Més informació i inscripcions al web www.delejot.cat.

—Jornada diocesana de pastoral de la salut

Amb el lema «La Paraula s’actualitza en nosaltres», el dissabte 27 de maig hi haurà una nova Jornada convocada

per la Delegació diocesana de pastoral de la salut i presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

Com cada final de curs, tindrà lloc a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona i en aquesta ocasió serà conduïda pel biblista Mn. Joan Magí, prevere de l’Arquebisbat. Començarà a les 09.30 h i finalitzarà després de dinar (cal fer la reserva abans del 25 de maig trucant al tel. 616 945 856 (Mercè) o a través del vostre enllaç parroquial.

Us oferim dues propostes diocesanes per aquest mes de maig que poden ser del vostre interès:

9 de maig

—Jubileu de Siurana. A les 12.00 h hi haurà la missa presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i a les 16.30 h, la processó eucarística i la benedicció dels quatre termes. En aquest Jubileu es venera santa Maria de Siurana, també anomenada popularment Mare de Déu de l’Aigua. Antigament era venerada per molts fidels dels pobles del Priorat i de les muntanyes de Prades que en temps de sequera acudien a ella en romiatges de pregària per a demanar que la pluja fes fecundar els seus camps.

12 de maig

—Concert de l’Escolania de Montserrat a l’església parroquial de Riudoms, a les 20.00 h, amb motiu de la celebració dels 400 anys de vida de la parròquia. Les entrades numerades es poden adquirir anticipadament (12 euros) al despatx parroquial de Riudoms els dilluns, dimecres i divendres de 18.00 a 19.00 h o bé es pot reservar l’entrada via whatsapp a través del tel. 629 068 552. El mateix dia del concert l’entrada tindrà un cost de 15 euros. Organitza la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Riudoms.

—Sopar-col·loqui de Justícia i Pau sobre el tema «La difícil defensa dels drets humans a Hondures» a càrrec del jesuïta Ismael Moreno. Tindrà lloc al Restaurant M.R. de Torreforta (c. Francolí, 59), a les 20.30 h. Per a més informació i confirmació d’assistència cal trucar al tel. 977 21 23 03 (Santiago Camós).

14 de maig

—Set de Déu (7d10), un espai celebratiu i formatiu per a joves d’entre 17 i 35 anys. Sobre el tema «L’avortament, l’única sortida? Un sí a la vida» anirà a càrrec de la Sra. M. José Rueda, treballadora social, i la Dra. Míriam de la Flor, membres de la Delegació diocesana de pastoral familiar. Tindrà lloc al Centre Tarraconense El Seminari (c. de sant Pau 4, Tarragona) a les 17.30 h. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

preguem amb l’Església

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de maig

de 2017, la següent intenció per a la pregària:

Pels cristians d’Àfrica, perquè donin un testimoni profètic de reconciliació, de justícia i pau, imitant Jesús misericordiós.

Veure vídeo del Papa

en el nostremón passa...

...que acostumen a ser més notícia els fets negatius que els positius. Fent una mica d’autocrítica —que l’hem de fer—, potser jo mateix hi caic en aquesta secció. Estem celebrant la Pasqua. Mirem fets positius.

Tinc un amic que cada mes fa un recull de notícies aparegudes a les xarxes socials. I, portat per la mateixa idea, diu: aquest mes em fixaré en fets positius. Per no allargar-me, només poso algun exemple dels que ell ha recollit.

Els «Papallupas» són pallassos que actuen davant infants i gent gran en col·laboració amb personal sanitari.

Un cardenal i un imam de la República Centreafricana han donat un exemple d’acolliment, respecte mutu, diàleg i promoció de la pau, enmig d’un clima de violència.

Hi ha famílies acollidores que altruísticament ajuden infants que els propis pares no poden atendre.

Islàndia —coincidint amb el Dia Internacional de la Dona— s’ha convertit en el primer país que obliga per llei les empreses a demostrar que paguen igual a homes i dones.

«Casa nostra, casa vostra» mantindrà la pressió sobre el govern espanyol perquè es compleixin els compromisos d’acollir refugiats.

Científics dels Instituts IDIBAPS i IRB de Barcelona han aconseguit que virus modificats genèticament ataquin de forma selectiva les cèl·lules tumorals sense que les sanes es vegin afectades.

Continua la llista. Segur que n’hi pots posar molts més.

Al món hi ha més bé que mal. Potser ens falta saber-lo veure. I divulgar-lo...

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

Imatges dels nostres sants (XI)Sant Esteve protomàrtir

Els Fets dels Apòstols ens informen que Esteve va ser escollit com a diaca pels apòstols, després de la mort de Jesús, amb la finalitat de gestionar el patrimoni comú. Esteve, a

més, predicava l’evangeli a la sinagoga de Jerusalem. El poble i els membres del Sanedrí, enfurismats contra ell, el van condemnar a mort i fou lapidat. Per això és considerat el primer màrtir.

El Museu Diocesà de Tarragona conserva una pintura sobre taula, que en origen pertanyia a un retaule de la catedral, realitzat en la primera meitat del segle XVI i atribuït al Mestre d’Alforja. Es tracta d’una de les representacions més notables del protomàrtir.

Sant Esteve, que vesteix una dalmàtica de diaca, amb la mà esquerra sosté un llibre obert on reposen dues pedres, símbol del seu martiri, mentre que amb la mà dreta sosté la palma.

Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona