Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

Déu vos guardAquesta va ser la salutació de Jesús Ressuscitat a les dones (Mt 28:9)

en aquell primer diumenge de Pasqua. I aquesta és també la meva primera salutació, com a assistent, a tots els qui formeu part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, en aquest Full Informatiu. No cal dir que em poso al vostre servei per acompanyar-vos en aquesta tasca tan engrescadora de revitalitzar i de renovar la Lliga. És per mitjà d’aquest butlletí, pel qual establim un lligam de comunió i d’afecte en la llarga història de la Lliga, que us animo a continuar sembrant aquells valors que el bisbe Torras i Bages ens va llegar.

En primer lloc vull tenir un record especial pel Sr. Joaquim Ferrer, que ens ha deixat per a trobar-se amb el Déu que és Pare i que l’haurà acollit al Regne. També vull agrair a l’Assumpta Cendra i als altres membres de la Junta, que heu portat la Lliga fins a les eleccions que han fet president el Sr. Carles Armengol. A tots, que la Mare de Déu us ho pagui.

Plens de goig els cristians celebrem la Pasqua, la resurrecció del Senyor. És aquest l’anunci que els àngels van fer a les dones el diumenge de Pasqua: “Per què busqueu entre els morts aquell qui és viu. No és ací: ha ressuscitat” (Lc 24:5-6). I és aquesta l’expressió que dóna sentit i plenitud a la nostra fe com a cristians: Crist ha ressuscitat! La mort, el sepulcre, no podien empresonar l’autor de la vida! El Senyor ha eixit triomfant de la tomba, vencedor del poder del mal i de la mort. Crist no ha pogut ser encadenat per la llosa, per la pedra que tancava el sepulcre, perquè eixa

Número 149 Pasqua 2017

pedra no podia retenir la força immensa de l’amor manifestat a la creu. És per això que la Resurrecció del Senyor ens omple de goig, ja que ens dóna l’esperança de la nostra pròpia resurrecció. És l’amor que, vencent la mort i el mal, renova el nostre cor per crear una humanitat nova.

El crucificat ara viu per sempre! El crucificat ha ressuscitat i ens acompanya cada dia en el camí de la vida! És aquesta la gran notícia que ha canviat el curs de la història. I si Crist ha ressuscitat, ell, el primer de tots, també nosaltres estem cridat a seguir-lo, a deixar la foscor del sepulcre i de la mort per viure per sempre, il·luminats per ell.

Al llarg de la nostra vida tots hem fet l’experiència, sempre dolorosa, de la mort: els pares, un germà un amic, un familiar. Com n’és de difícil encarar-se amb la mort! Sembla que és ella qui té sempre l’última paraula! I no és veritat! L’amor sempre és més fort que la mort! I per això la vida és capaç de vèncer la mort, encara que aparentment sembla que sigui el contrari! Déu no podia abandonar al país de la mort, el qui ple del seu Esperit va donar la vida i la salut a tants i tants malalts i desvalguts, per això Déu va intervenir amb el seu poder, per arrancar Jesús de la presó de la mort, deslligant-lo de les cadenes de la corrupció! Com diu l’abat Elred en el seu sermó en el dia de Pasqua, “en la nostra Pasqua Crist és immolat”, i vencedor de la mort surt del sepulcre ple de glòria.

Crist, amb la victòria sobre la mort, ens ha obert el camí de la vida! I és la Pasqua la que ens dóna aquesta plenitud de vida, que ara sí, mai no s’acabarà! Una vida sense llàgrimes, sense dol, sense dolor, sense sofriment! Per això creiem que la resurrecció del Senyor ens ha obert les portes de la nostra pròpia resurrecció, per tal de participar, per sempre, de la vida de Déu.

Revestits d’immortalitat com a homes nous. Déu ressuscita aquells que han deixat el nostre món, per participar plenament, com ho farem nosaltres un dia, de l’amor d’un Déu que és Pare i que ens acull amb els braços oberts! Revestits d’immortalitat, revestits de Crist, un dia arribarem a la visió de Déu.

Crist ha ressuscitat! Aquesta

és la gran notícia que els cristians hem de proclamar plens de joia, ja que amb la seva Pasqua, el Senyor ens deslliura dels lligams de la mort i renova la fe i l’esperança de l’Església! Enmig d’una societat traumatitzada pels últims atemptats terroristes, la Pasqua ens obre nous camins, on l’amor i la fraternitat sempre són més forts que la mort i la violència.

Com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, “La festa de Pasqua ens convida a reemplaçar l’angoixa de la mort per la certesa de la resurrecció”. Per això “podem viure amb confiança. Podem esperar més enllà de la mort. Podem avançar sense caure en la tristesa de la vellesa. Sense aferrar-nos en la soledat i el pessimisme, sense aferrar-nos al consumisme, a la droga, a l’erotisme i a tantes altres formes d’oblit i d’evasió”.

La resurrecció del Senyor porta una vida nova als creients, ja que el pas de Jesús de la mort a la vida, és també, ja ara, el nostre pas d’una vida caduca i envellida, a la vida de Déu, a la comunió i a la compassió, al goig i a la fraternitat. La Pasqua que celebrem durant cinquanta dies, fins a la festa de Pentecosta, és el triomf de l’esperança sobre la mort.

En el 70è aniversari de l’entronització de la imatge de la Moreneta, us desitjo una Santa Pasqua a tots els qui formeu la família de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat.

P. Josep-Miquel Bausset

Fe i país ens han aplegat ara i aquíJa he tingut ocasió de saludar tots els membres i amics de la Lliga Espi-

ritual de la Mare de Déu de Montserrat i, com a nou president, posar-me a disposició de tots els que vulguin contribuir al compliment de les seves. Personalment ho vaig fer a la darrera assemblea i, posteriorment, ho he fet per carta.

He accedit a la presidència per voluntat de servei. Agraeixo la confiança que m’heu ator-gat, activament a l’assemblea o assumint-ne el seu determini. No porto un “programa” perso-nal per aquesta nova etapa. Sortosament, la nova Junta directiva de la Lliga suposa la con-

tinuïtat de moltes persones i aplega socis amb força antiguitat a l’entitat. Es tracta que entre tots bastim el programa de treball per aquests propers anys.

En aquestes primeres paraules al Full Informatiu no us presento, doncs, un programa, però sí vull fer palès el meu propòsit de fidelitat al que ha estat, és i ha de ser la Lliga. L’anterior president, l’Honorable Sr. Joaquim Ferrer i Roca, al que malauradament he hagut de substituir per causa de la seva mort, serà un bon referent per a mi, com ho és per a tota la Lliga. El seu nom s’uneix a l’estol de les grans personalitats que han regit la nostra entitat, o simplement n’han format part. La llarga relació de noms és un orgull per a la Lliga i una greu responsabilitat, ser-ne dignes hereus, per a tots els qui avui en formem part.

En una entitat com la nostra tot és continuïtat, sagrada continuïtat d’esforç i tenacitat, i, alhora, tot és novetat: història viva, tradició que s’actualitza. Així és, com ho és també la fe cristiana, que volem enfortir en el poble de Catalunya. La nostra fe no és una ideologia sinó un esdeveni-ment: Jesús va néixer, va morir, va ressuscitar i es va fer present als seus deixebles. No és només un esdeveniment històric que rememorem, sinó un fet que vivim actualment, ara i aquí. Fe en la resurrecció. Experiència de Déu present en les nostres vides. Aquest temps Pasqual és propici per viure-ho amb més intensitat. Primavera de la natura i primavera de fe. Tot reneix. Tot es nou.

Les nostres finalitats sempre s’han formulat de manera ambiciosa: en-fortir la vida cristiana dels associats i contribuir a la reconstrucció material i espiritual de Catalunya, maldar pel millorament espiritual i temporal del poble català... La doble fidelitat, fe i país, viscuda a l’ensems, no com dues actituds diferents sinó com una de sola que neix de la mateixa arrel. La pàtria terrena com a anticipació de la celestial, el patriotisme que neix del mandat diví d’honorar els progenitors, l’amor als altres del que som ca-paços perquè Déu ens ha estimat primer. Els patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, a la que la Lliga està íntimament uni-da, que recentment hem commemorat simbolitzen molt bé aquesta doble fidelitat.

El país també viu una primavera. Temps d’esperança, però també ple de dificultats. La Lliga més que defensar postulats polítics, defensa principis, que no són altres que els de la doctrina social de l’església. El poble ha de poder decidir el seu futur polític i Catalunya, com a comunitat nacional,

ha de poder exercir plenament el seu dret a decidir. Per això la Lliga ha de defensar el referèndum i la capacitat de decisió del Parlament de Catalunya com a representant del poble català en el que resideix la sobirania política.

La nostra fidelitat, en la doble perspectiva cristiana i catalana, ens con-grega i ens urgeix a respondre al moment present, amb pregaria i acció. Comptem amb tots vosaltres.

Carles ArmengolPresident

De Montserrat ens ve...La meva Casa és Casa d’Oració

Enguany Montserrat celebra els 425 anys de la consagració de l’església nova (2 de febrer de 1592). Aquesta efemèride ens permet posar l’accent pastoral en el lloc central de la vida religiosa i de fe que és viscuda per la comunitat monàstica i pels pelegrins i fidels que diàriament pugen a Montserrat. Ja sabem que Déu no habita en temples i cases i que el podem pregar i lloar a tot arreu i en tot moment. Però, per la nostra condició humana, necessitem esdeveniments, moments concrets de la vida, llocs físics, ritus i actituds corporals que ens ajudin i facin possible l’expressió conscient de la nostra fe. L’església, l’edifici material, és la casa de Déu i per això esdevé la casa d’oració. És “casa de Déu”, però sobretot és “casa dels creients, de la comunitat cristiana”. Perquè allà on n’hi ha dos o tres de reunits en nom de Crist, allà hi ha Jesús. De fet, però, la casa de Déu és la comunitat cristiana reunida per la pregària i en comunió de fe i de caritat. L’església, el temple, és el lloc habitual de la comunitat i ofereix diferents elements que fan que sigui casa d’oració: és el lloc de la celebració dels sagraments, el lloc d’escoltar la Paraula de Déu i les exhortacions dels ministres sagrats, el lloc del cant dels himnes i salms, el lloc que ens recorda

la comunió del sants a través dels diferents altars i imatges que sovint hi trobem i el lloc del recolliment i de la pregària personal. Aquest darrer aspecte no és exclusiu del temple: a l’evangeli, Jesús, per evitar la hipocresia i la vanaglòria dels homes, recomana de tancar-se sol, en el lloc més amagat, perquè només Déu ens pugui veure (Mt 6, 6). Per això, cal procurar crear en el temple un espai de silenci i de serenor i també no tenir por d’adoptar les actituds i posicions corporals adients i que ajuden a fer viva la pregària i la participació en la litúrgia. Fem nostres les paraules del salm 140: “Que el meu prec pugi davant vostre com l’encens; alço aquestes mans com l’ofrena del capvespre”. Oració, pregària, súplica, contemplació del misteri de Déu, lloança: aquestes paraules i conceptes ens diuen les diferents formes que pot prendre l’oració, sempre amarada de fe i d’agraïment i de comunió amb els germans.

Centre de Coordinació Pastoral, 2017 425 Anys de la Dedicació de la Basílica de Santa Maria de Montserrat

ActualitatA la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat vivim contents

d’estar agraïts pel passat i d’estar determinats cara el futur. Així quan en alguna data del 2014 se’ns va plantejar el centenari del decés d’un dels nostres fundadors més significatius, el bisbe Torras i Bages (1846-1916), vàrem tenir clar que la nostra aportació havia de ser al mateix temps un record, compartit amb molts d’altres, una reivindicació, oberta a tothom que hi sentís interès.

Els Presidentsde la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

i de l’Ateneu Barcelonèses complauen a convidar-vos a l’acte d’homenatge

que, en complir-se el centenari de la mort del VenerableBisbe Josep Torras i Bages (1846-1916)

Patriarca Espiritual de Catalunyatindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès, sota la presidència delRdm. P. Abat Josep Ma. Soler, en el qual intervindran:

Mn.ManuelFuentes ApuntbiogràficdeTorrasiBages Mn.JaumeAymar TorrasiBagesielsartistes P.AbatJosepM.Soler ElbisbeTorrasiBages

Cloenda musicalL’acte està organitzat per iniciativa de: Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Oblats Benedictins de Montserrat, Grup Sant Jordi, Antics Escolans de Montserrat, Antics Escoltes i Guies Fundació Josep Sans, Antics Escoltes Abat Marcet, Antics Escoltes i Guies dels Agrupaments: Sta. Maria de Cervelló, Mare de Déu de Montserrat i Mossèn Antoni Batlle.

Lloc: Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, c. de la Canuda, 6; divendres 20 de maig del 2016, a les 7.00 h. del vespre.Entrada lliure. Aforament limitat.

Gràcies a tots els socis i amics que ens van ajudar a organitzar-lo. Avancem que la Lliga ha iniciat les gestions per l’edició de “Quaderns” vol. 3, dedicat al bisbe Torras i Bages, amb transcripció dels textos de cada ponència.

Seguirem informant.

m.a.c. - j. de n.

NotíciesEl passat mes d’abril ens deixaren per tornar a la casa del Pare els nostre soci i amic Francesc Valls Ylla i Francesc Clua Horcajuelo. Donem gràcies a Déu pel regal de la vostra companyia i el vostre exemple.Francesc Clua, de llarga trajectòria de servei a l’escoltisme i a la societat en general.Francesc Valls, antic escolta de l’agrupament Mare de Déu de Montserrat, de la Lliga, en temps de Mn. Batlle. Des de l’any 2005 a les sortides i activitats de la Lliga amb aquella discreció i actitud de servei que el caracteritzava, es feia estimar. La màquina de retratar no faltava i ens ha deixat pel “fons fotogràfic” un material molt apreciable.Gràcies amics, recordarem el vostre mestratge. Descanseu en la PAU del SENYOR en els prats prop les aigües del repòs.

Assumpta Cendra

Maig• dia 25. Eucaristia-Conferència: A Lestonnac a 2/4 de 8 del vespre. Carrer Aragó / Roger de Llúria. Pregarem pels nostres difunts. Organitza Oblats Benedictins de Montserrat.

Agenda

Els articles publicats en aquest “Full Informatiu” expressen solament l’opinió de llurs autors.

Duran i Bas, 16, baixos 2a. 08002 Barcelona. www.lalliga.cat