N.° 339 Any XXIX FULL PARROQUIAL DE MONTUIRI Maig 1981

HOMENATGE AL PARE GABRIEL MIRALLESLa vida il·lusionada d'un Missioner dels SS.CC,

El P. Gabriel Miralles Pocovi va néixer aMontuïri l'any 1855, a una casa més pobreque rica, però molt cristiana. Fou el majorde quatre germans. Son pare feia de moli-ner i tenia una premsa de fer fideus i ambaquella petita indústria se guanyava honra-dament el pa de cada dia.

Com tots els nins de Ia seva edat era unamica golós, i com que sempre anava enda-rrer de llepolies, un dia caigué en Ia temp-

Pasqua:

NEIX AVUI TOT

UN MON NOUQue Jesús hagi ressuscitat no és

un fet que hagi passat a Ia història.VoI dir que Jesús és vivent ara i aquí,donant vida al moment que ens hatocat viure, dins les realitats pre-sents i dins les persones.

Creure en Jesús Ressuscitat voldir creure que tot pot ser nou, deveres.

Nosaltres havíem inventat Ia fosca.I avui el Senyor ha encès una llumque ja no es pot apagar.

Nosaltres ho havíem embrutat tot.Avui, el Senyor ho ha fet tot net ambl'aigua.

Nosaltres no teníem altra sortidaque Ia mort. Avui ell ens ofereix vidade sobres.

Nosaltres hem fabricat l'odi. EIIens ha guanyat, perdonant.

Nosaltres ens hem quedat amb elpecat. EII ha guanyat, oblidant i co-mençant de nou.

No mirem més enrera, que Cristens passa davant.

Deixem estar el passat, enterremles velles pors.

Per a nosaltres són avui Ia llum,l'amor, Ia llibertat.

En un món acabat de fer, sortit deles mans de Déu, com un pa tou,sortit de Ia tafona del Pare.

tació. D'amagat posà mà a una bossa quesa mare tenia estojada davall Ia màrfegadel llit i Ii prengué un quartillo, per a com-prar caramel·los. La pobra dona prou quese'n temé d'aquell furt, i, per pitjor, va atra-par el petit lladre pel carrer, que encara xu-pava Ia golosina amb alguns dels seusamics. L'agafà per una mà, i, sense parlarni motar, el se'n portà a ca-seva i allà, pre-nint una llendera, —era l'estil de l'època—Ii donà una bona plamssada. I per tota ex-plicació sols Ii va dir: —Ja hi tornaràs unaltre pic. Certament aquell càstig Ii valguéd'avís i quedà escalivat per tota Ia vida.

L'IDEA D'ESSER CAPELLÀ

Malgrat aquelles petites trapasseries,Déu posà dins el cap i dins el cor d'aquellnin l'idea d'ésser capellà. Cada vespre,abans d'anar a dormir, resava amb els seusgermanets un Parenostre al Bon Jesús perarribar a ésser un bon capellà; però unagreu dificultat s'oposava al seu sant desig.

Per a cursar aquella carrera, havia d'anar aCiutat, i Ia seva família no podia en cap ma-nera suportar aquella despesa. La pregàriasortida de llavis tan innocents no va servana; però l'aspirant hagué de passarabans per moltes peripècies.

Un bon dia va sentir a dir que altres al-lots, pobres com ell, havien aconseguit Iaseva aspiració, fent-se soldats voluntaris, iaixí mentres servien el Rei, havien pogutestudiar en el Seminari. Aquella idea Ii re-velà el camí que ell havia de seguir. Quansols tenia dotze anys, se n'anà a Ciutat, i unparent seu, que allà tenia, el presentà alquarter del Carme, per veure si l'admetienper soldat. El Major que els va rebre, elsdigué que no s'admetia cap voluntari, queno tingués els catorze anys complits. Ambaquella resposta tan seca Ii tancà aquellportell, que tant l'havia il·lusionat; però Déuvolgué que prest n'hi obrís un altre. Va to-par amb un mestre d'escola, bastant lletra-ferit, que s'oferí a ensenyar-li de franc elcastellà i el llatí amb Ia condició que cadadia Ii agranàs l'escola. Li agradà Ia pro-posta i el contracte quedà clos a l'acte.

NOVELL ESTUDIANT

El novell estudiant dormia a casa del seuparent, en un estret passadís, on cada ves-pre havia de posar una marfegueta damuntun canapè, per retirar-la tan prompte coms'aíxecava al matí, i tot seguit Ja havia departir a agranar l'escola.

Per a dinar, anava a L'Hostal de Campos,una fonda de baixa categoria, on acudienmolts de carreters de pobles, i per sis quar-tos Ii donaven un plat d'arròs o de fideus iuna racció de peix frit, i ja no tastava altrecalent fins l'endemà. Per sopar i berenar,sa mare Ii enviava cada setmana un pa demestall, gros com una barcella, i ell se'n ta-llava una bona llesca,i amb un poc de so-brassada o de formatge els se menjava pelcarrer, pegant, en acabar, un bon tip d'ai-gua a Ia primera font que trobava. Així viviaaquell bon estudiant de Montuïri.

(Continuarà)

MONTUÏRERS QUE HAN DESTACAT

Continuació

Pep Gomila i Mesquida (1879-1962) dedicà un simpàticglosat a Ia construcció de Ia carretera dei Santuari de

Monthsion de Porreres

nAn aqueixes bones obresque han fetes en es camívendran a veure-les aquípersones riques i pobres.

12En sa bona carretera,que hi fa tan bon venirase o somera algerí,Jo trob que pot pujar-hisa gent que hi hagi a ca seva.

13Sa carretera tan bona,i hi fa tan bon venirase o somera a!geri,Jo trob que pot pujar-his'homo, ets infants i sa dona.

14¡Oh Pare de Monti-Sion,vós qui estau a ses alturesno heu de plànyer ses mesuresdes terme a ses criaturesd'unes bones confitures,totes a gust de tothom!

15Dau-los pa i companatgei tot Io que hagin de mesterperque puguin viure béfins que es cotxo des fosserles voldrà dur en es carnatge.

16Com s'ànima se dessepararàd'aquell cos seu preciós,duis-na en el cel amb Vósper a sempre disfrutar.

17Vos desig una bona anyadade tota classe de fruits,que ompligueu es graners si estan buitsde blat, ordi i civada;de faves, Ja l'hem errada,per enguany no hi ha remei:entre gelada i roveitota Ia mos ha pelada.

18Vos desig molts d'aubercocs,metles, figues i verema.Si aquesta anyada surt plena,hi haurà feina pets al·lots.Encara molts tendran jocs,si tenen sa bossa plena.

19Que en tenir sa bossa plenano pensen en so mal temps:se'n van i passen es tempsen sos seus divertiments,tant si és Carnaval com Corema.

20¡Mare de Déu de Ia Pau,qui estau a l'altar major:Jo vos deman, per favor,que tota sa nacióde dins Mallorca en redómos estotjeu un racódins el cel, que en comandau!

21An es prior de s'oratori,permís Ii vui demanarsi me vol deixar explicarIo que tenc dins sa memori,i cançons que duc a s'historide ses més guapes que hi ha.

i llavonses el Redemptormos va donar per lliçóque qualsevol pecadoramb una confessiótambé pot anar en el cel.

26S'estrella de s'auba indicaque mos aixequem dematíi vorem botar des jardís'aroma que purifica,i sa llum des sol mos indicaque sense ell no hl ha camí.

A tota sa majoriaque avui peraquí hi hatambé les vui demanarsi em volen deixar explicarsa meva sabiduria,crec que daré alegriaa sa gent que em sentirà.

23¡Oh, Mare de Déu de Cura:avui vos ve a visitares qui és bon cristià,i un favor vos vui demanar,per Jo i sa gent que hi ha,que les heu d'alliberardels mals que no tenen cura!

24Quan mos despedirem del món,que mos hauran dat sepultura,¡oh Mare de Déu de Cura,duis-mos a sa vostra pastura,que teniu a s'altre món!

25Duis-vos-ne tots en el cel,ets infants, pares i mares,per estar amb los Sants Paresi amb Sant Pere i Sant Miqueli també amb Sant Gabriel,que va anunciar el Redemptor,

S'aroma d'aquell ramellper tot se deixa sentir,i és precís es distingirsa propietat que té ell,que tots hi tenim sa pellentre néixer i morir.

28Sa llum des sol resplendeixi dóna aliment a ses plantes,tant és avui com es dia antes:no augmenta ni desmereix;es sol és es qui regeixi a s'homo Ii escriu ses faltes.

29Sa llum des sol resplendeix,que és Io que hi ha més potent.Noltros coïm s'alimentdes raios que desmereix,i és es sol es qui regeixsa font des coneixement.

30Ses quatre columnes mestresd'amor, pau i caridat,sa major és sa bondat;ningunes tenen defectes:jamai podran tots es mestresdeixar es poder derrotat.

Joan Miralles i Monserrat

REPORTATGE

Conversa amb en Rafel Horrach

£fe; Es lògic que una determinada presència cristiana

sigui discutida

N'estic ben content.Jo he estat el primer evangelitzat

Casi no necessita presentació, perquètots sabem quí éa En Rafel. Va venir aMontuïrí, com a pre-diaca, i ja totd'una vasebre guanyar-se l'estimació i l'amistatdels joves, i en general de tot el poble.Però és inevitable que tota tasca comportiseparacions que afecten als bons amics.Ara, sabem que seguim treballant ambiguals objectius, i això mos encoratja, en-cara que ens sorprèn, i dol lògicament Iapartida d'En Rafel.

Hem conversat una estona amb ell, per-què ens doni un poc el balanç de Ia sevaestada a Montuïri.

—Quins objectius tenies quan arribaresa Montuïrí?

—En primer lloc un objectiu personal: te-nir una experiència de treball parroquial,una vegada acabats els estudis de Teologia

i en vistes a l'Ordenació de prevere. Un tretprimordial d'aquesta experiència de Parrò-quia era el treball en equip, en aquest casamb En Tomeu Tauler, amb el qual he in-tentat d'esser corresponsable en les tas-ques pastorals.

En segon lloc, un objectiu pastoral: desde l'opció que vaig anar fent durant elsanys de Seminari pel món rural, servir a Iacomunitat cristiana de Montuïri, i d'unamanera especial, l'evangelització del mónjove.

—Quins obstacles has tingut a l'hora defer realitat aquests objectius?

—PeI que fa als obstacles, crec que elsnormals que pot tenir en una societat comIa nostra qualsevol treball evangelitzador.Vivint una època de transició com Ia quevivim en Ia qual d'una banda encara surenuns models de fe, d'Església i de ministeripropis d'abans del Concili i d'un món tan-cat i jerarquitzat, i d'altra banda vivint unstemps de recerca en els quals tots els pro-jectes no estan suficientment aclarits, éslògic que una determinada presència cris-tiana pugui esser discutida en major graudel que ho seria vivint un temps de norma-

Ha fet una bona tascaFa poc més d'un any i mig que ¡En Rafel Horrach m'acompanyava a l'hora

d'acceptar Ia responsabilitat pastoral d'aquesta parròquia. Ara, el Sr. Bisbe ambels superiors encarregats de Ia formació dels futurs capellans, han cregut conve-nient que En Rafel canvii de parròquia, a fi que pugui conèixer distintes realitatsde Ia pastoral diocesana, i pugui treballar amb coordinació amb altres companysseus, que fan el mateix cami. A partir d'ara, per tant, col·laborarà en les tasquesde Ia parròquia de Sóller.

Tots els qui hem conegut i tractac de prop En fíafel, hem pogut descobrir dinsell una lúcida intel·ligència, una extraordinària simpatia i un gran esperit de capta-ció i servici, sobretot en el treball i el tracte amb Ia joventut. EII fa més de dosanys que Ja va iniciar amb el P. Miquel Lliteres Ia catequesi de joves, especialmentdels qui es preparen per a madurar Ia seva fe, i pels qui rebran el sagrament de IaConfirmació.

Estic segur que tots recordarem amb afecte el seu esforç i Ia seva dedicaciógenerosa: a Ia formació dels joves, a Ia catequesi de nins, a Ia litúrgia, als vells...

Podeu comptar que jo ara em trobaré amb una càrrega més feixuga, Ja queabans Ia compartíem. Però sabem que Ia vida d'un creient, entre altres coses, ésfer camins insospitats, a través dels quals Déu ens crida a un més gran despreni-ment, i també en aquest cas, a distribuir més les tasques entre els seglars.

VuII manifestar des d'aquí an En Rafel Ia meva gratitud i Ia de tota Ia comuni-tat de Ia parròquia de Montuïri.

Bartomeu Tauler

lització eclesial. Aquesta presència quemarca un determinat estil de vida, per unsté implicacions socials massa agosarades iper això molestes, per altres, que semblenencara viure al segle passat creient que Iafe cristiana és l'«opi del poble», no es sa-ben obrir a analitzar una nova realitat d'Es-glésia prescindint de criteris anacrònics ipudents i d'accpetar al seu costat altres mi-litants que, empesos per un compromís defe, es situen al seu costat en vistes a unatransformació de Ia societat.

Tant una situació com l'altra, em semblaque només són, sortosament, minories,que encara que llunyanes ideològicament,potser en definitiva tenguin una mateixapràctica que els condemna tanmateix a nopoder sortir del seu «ghetto», del seu petitmón. Sortosament, el poble va descobrintnous horitzonts í obrint, per ell materx,camí, per damunt tots els caciquismes.

—Per què no parles també de tes ajudesrebudes?

—PeI que fa a les ajudes, he d'assenyalarprecisament, aquest «bon seny» de Iamassa del poble, i de Ia comunitat cristianaa l'hora d'encetar noves expressions i vi-vències de Ia fe cristiana. També, l'oberturade molts de joves a l'hora de mantenir-nospròxims i d'entrar, fins i tot en diàleg sobreel sentit de Ia vida i de Ia fe. Experiènciesd'aquestes a Montuïri n'he tingudes moltesi molt sinceres.

Concretament més, he après molt i valormolt el treball pastoral de Ia comunitat dereligioses, dels grups cristians comprome-sos, catequistes, Acció Social, grup de Ia«Bona Pau», i especialment el camí fet ambels joves del Moviment Cristià de Joves dePobtes (JARC).

Com una ajuda molt especial, hi ha l'a-companyament den Tomeu Tauler, tant pelque fa al meu creixement personal i discer-niment de moltes situacions, com pel quefaa Ia meva iniciació en una Parròquia.

La gran ajuda ha estat el testimoni quehe descobert darrera persones anònimes oque anaven fent un treball silenciós o fins itot de joves aparentment poc «religiosos».M'han ajudat a criticar Ia meva pràctica, ien conseqüència a transformar-la. M'hanajudat en definitiva a «convertir-me»: jo heestat el primer evangelitzat, i això sempreés motiu de donar-ne gràcies.

(Continuará el pròxim número)

Homenatge al P. Gabriel Miralles

Dia: 16 de maig, dissabte, 9 vespre.

ORDRE DE L'HOMENATGECELEBRACIÓ DE L'EUCARISTIA. Intervencions dels blavets de Lluc.

Conce/ebració i Homilia

Parlaments

1.—Presentació, per Tomeu Tauler2.-Parlament de Joan Miralles: «Vida i obra del P. Gabriel Miralles».3.—Intervenció del Cor Parroquial4—Parlament del P. Gaspar Munar: «El P. Miralles com home d'Església

i cofundador dels M.SS.CC.»5.—Intervenció dels blavets de Lluc. „.6.—Intervenció de Ia Banda de Música de Montuïri.

OPINIÓRuego aI Director de Ia Hoja de «Bona

Pau» Ia pubUcación del presente escrito.Gracias.

Como miembro de Ia comisión de Cul-tura del Ayuntamiento, (sin impUcar eneUo a los demás que forman Ia comisión)pero interpretando el sentir de parte delpueblo, y en especial de Ia comunidadmás practicante en actos reUgiosos,quiero rogar al Sr. Ecónomo y comisiónde Pastoral, con todos los respetos, quevuelva a celebrar Ia procesión del Cor-pus, por Io que significa de tradición his-tórica y cultural de MontuM.

Cuando son tantos los montuirensesque nos esforzamos por conseguir Ia má-xima autonomía como símbolo de nues-tra forma de ser y sentir, o sea volver anuestras costumbres y «raíces», por elgran amor y respeto que nos merecennuestros antepasados, siendo Montuïriuno de ios primeros pueblos, Io demos-tramos con el resurgir de Las fiestas«Des darrers dies», fomentar en clasesespeciales Ia escritura del idioma ma-temo, etc., ba riqueza cultural que he-mos conservado; ¿cómo se comprendeque personas que luchan por reivindicarlas primeras se interpongan para quepuedan seguir reaUzándose las otras?sacando argumentos que por su pobrezano vale ni Ia molestia sacar a relucir...

Apelando Al ofrecimiento que hacíaesta Hoja de estar abierta a todas lasopiniones, ésta es Ia mía, y ruego a to-dos los que piensan igual que se unan aeUa. No nos importen las críticas, ni lasrisas burlonas. Defendemos nuestrascostumbres y tradiciones, no porquepensemos que seamos mejores que losdemás, simplemente porque vivimos enun país en el cual, gracias a Dios, somosUbres.

MIGUEL FIOL

ALS FUTURS JOVESUNIVERSITARIS DE MONTUÏRI

El diari «El País», a 25 de gener de 1981, pubUcà un article sobre Ia problemà-tica en què es troben eLs universitaris quan han acabat Ia carrera. Creim que és unproblema molt important, ja que afecta a tota Ia joventut que vol ampUar eLs seusconeixements i tenir un títol per a dedicar-se a unes determinades professions; hocomentam, per exigències de Ia nostra feina i per a informar eLs pares i joves estu-diants de MontuM.

Segons estimacions deLs sociòlegs J. Martín Moreno i Amando de Miguel, elnombre de graduats universitaris sense feina, l'any 1981, pot superar eLs 160.000.Per a solventar aquest problema, Ia Llei d'Autonomia Universitària, dictaminadaja per Ia corresponent comissió del Congrés, i a debatre encara pel ple d'aquestaCambra, estableix que en el futur eLs alumnes que comencin eLs seus estudis uni-versitaris hauran de ser informats de les possibles sortides professionals de Ia ca-rrera que vulguin seguir, així com de les dades estadístiques damunt les previsionsreaLs de Ia feina, inclús del nombre d'alumnes que acabin Ia mateixa carrera elcurs passat.

Entre altres punts, l'article comenta Ia situació d'alguns titulats que s'han dededicar a feines totalment diverses de Ia seva matèria: com a poh'cia (un missèr, iun químic que va treure premi de fl de carrera) dones de servici, per a cuidar ninsprofessors d'E.G.B.), conserge de museu, venedors de Uibres; i com a sortida và-Uda classes particulars, encara que cap d'eLLs ha perdut l'esperança de poder exer-cir un dia Ia seva professió.

La situació és especialment greu entre eLs professors d'E.G.B., que han sortitmoltes vegades al carrer amb el lema: «Ni un nin sense escola, ni un mestre sensefeina». ELs segueixen eLs titulats en Dret, Ciències econòmiques i arquitectura.

De les seves declaracions es desprèn que viuen frustrats, i no precisament perIa carrera que varen fer, ja que tots eUs Ia tornarien elegir, sinó per Ia dependènciaeconòmica de Ia seva famDia que això eLs suposa, i Ia manca de solucions alproblema.

Aquest article ha creat un cert desànim entre l'alumnat; molts consideren queestudiar una carrera és massa sacrificat, peLs resultats que es poden obtenir. Vol-dríem encoratjar un poc els alumnes, a pesar d'aquestes dades.

Des de sempre, estudiar una carrera ha suposat un gran esforç, i no necessària-ment ha inrudiMt un èxit econòmic. Avui en dia hi ha sortides més rentables, talvegada per una desvaloritzaoió deLs títoLs acadèmics, conseqüència pot ser de Iamassiflcació de l'ensenyança, que no ha anat acompanyada d'una estructuraciócorrecta.

El motiu principal per a seguir estudis universitaris és el desig d'augmentar eLsconeixements i poder exercir una determinada professió; aquest punt darrer és elmés problemàtic; noltros no esperam donar solucions, ara bé, dins un món tecnifi-cat que evoluciona ràpidament, l'especiaUtzació tindrà un LIoc important, Io que aIa Uarga haurà de dur a Ia creació de Llocs de trebaLl, inaccessibles peLs no tituLats.

4.

Joana Martorell «Roqueta»Miquel Martorell «Terric»

Ì4»«5«tl fa

VmT-I-CDíC DSfSTRUMENTISTESEN EL COE PARROQUIAL

Hem observat una creixent presènciade jovenets instrumentistes a Ia coralparroquial, per a les celebracions reiï-gloses de Ia Setmana Santa. Uns set ovuit al·lots nous han començat a pren-dre part, acompanyants amb guiterres.EUs, juntament amb eLs qui ja en forma-ven part, sumen uns 25 el conjunt deguiterres. i fobioLs, que animen sobretota les principaLs funcions ütúrgiques.Una altra notícia que ens alegra, i queés mostra de Ia inquietud musical de Ianostra vila.

GESTIONS PER A MUNICDPALJTZAREL CAMP DE FUTBOL

El dissabte, 25 d'abril es va fer una as-semblea estraordinària de socis del«C.D. Montmri», amb el tema únic deconèixer Ia seva opinió, entorn a les ges-tions fetes entre Ia Directiva del Club il'Ajuntament. Es va Uegir el documentde les condicions posades pel Club, encas que l'Ajuntament arribi a ostentarIa propietat del camp. Es va estar d'a-cord en totes les catorze clàusulesexposades.

VALUOSES COLLABORACIONSPER A «BONA PAU»

Podem dir amb goig que no tot sóncrítiques negatives al nostre FuU, dinsIa nova època. Volem agrair des d'aquíles noves i significatives suscripcions, deles quaLs ens han avançat uns donatiusque sumen més de 6.000 pts. També IaBanca March ens ha fet una estimableajuda, de Ia que en volem deixar cons-tància d'agraïment.

TROBADA DE MATROVfONIS

PeI proper 14 de Maig, dijous, estàanunciada una trobada de matrimonisjoves a Petra per preparar un equip decursets prematrimonials per a les Parrò-quies del nostre sector.

A Ia dita trobada hi assistiran algunsmatrimonis montuïrers.

H CROS MONTUDRI - 81

Organitzat per l'Associació de Paresestà prevista Ia celebració pel divendresprimer de Maig, del «n Cros MontuM -81».

En el proper número esperam donar Iadeguda informació d'aquesta importantmanifestació esportiva de Ui qual el nos-tre poble serà escenari.

PUGEM AL PUIG,A COP D'ESPARDENYA

Amb aquest títol tan suggestiu, es vapresentar el programa de Ia Festa desPuig, d'enguany. Abans, el Grup Joventamb col·laboració de l'Ajuntament imestres de l'escola, havia organitzatuna mostra de dibuixos, per animar a Iagent que anàs a peu cap al Puig.

El concurs fou guanyat per Na JeròniaLladó Vich (dibuix) i Antoni LIuU Sam-pol flema). També dues nines de vuitè,Margaüda Massanet i Jerònia Gomilaferen unes gloses per a Ia contraportada.ELs nins havien anat uns quants dies afer esteLs al local de l'Obra Cultural.

Eren les 9,30 del matí, i el temps ame-naçava; malgrat això, Ia Banda de Mú-sica va encapçalar el romiatge, i va sermolta Ia gent que pujà a «cop d'esparde-nya». ELs niguLs estigueren presents totel matí, però varen respectar La diada,que fou curta i Uulda.

Presidí Ia missa i va predicar Mn. BaI-tasar Amengual, fUl del nostre poble.

SABA NOVA ALA BANDA DE MÚSICA

Ha cridat l'atenció veure, a les actua-cions de Ia Banda de Música amb motiude Ia Setmana Santa, Ia presència detres al·lotets de nou anys, que tocaveneLs tambors. Són En Pep MiraUes «Mal-herba», En Biel Serra i En Tomeu Ver-ger «Serra». Mos han dit que han aprèsa tocar el tambor, amb En Biel, clarine-tista de La Banda. Anaven a classe ambeU, eLs dimecres i divendres; i eLs dissab-tes, a l'escola de música del patronat.Aquests al·lots expressenja ara Ia conti-nuïtat d'una institució tan estimada detots eLs montuïrers.

EL VIATGE

D'ESTUDISVàrem partir el diumenge dia 22 de

Març amb el barco anomenat «Ciudadde Badajoz». Tenia tota classe de diver-sions. La seva arribada a Barcelona eraa les 8 del matí, però arribàrem amb unpoc de retràs. D'aUà emprenguérem elviatge amb autobús cap a VieUa, si bépel camí ens aturàrem a dinar a un res-taurant i després ens trobàrem amb untúnel de 5 kms. de Uargari. Vaja si hoera Uarg!

A VieUa dormírem dos dies a un hotelon el menjar era bo, però un poc raret.Després d'haver passat Ia primera nitanàrem el matí, a Ia neu, a una pista deBaqueira Beret. Hi pujàrem amb el «te-lesUlas» i Uogàrem uns skys. Com queno en sabíem, caiguérem un pareU depics i chocàrem amb l'altra gent, peròva esser divertidísim. El tercer dia reem-prenguérem viatge cap a França i el diasegüent anàrem a Andorra i compràremmoltes coses. Després tornàrem a Bar-celona on estiguérem tres dies. La pri-mera nit ens passejàrem per Ia Rambla.

L'endemà visitàrem eLs esports i eLstostituts NacionaLs d'I. N. E. F., i ja arri-bat el vespre vàrem anar al teatre on«La nit de Sant Joan» va esser molt di-vertida.

El dia següent anàrem a Tarragonaamb el tren, visitàrem museus i l'hora-baixa ja tornàvem esser a Barcelonaanant tot seguit a veure el museu decera on hi havia estàtues que semblavenreaLs. Ja el vespre vérem un partit debaloncesto on el Barcelona guanyava alFerrol.

El diumenge matí visitarem el zoolò-gic i l'horabaixa el Tibidabo. I ja a Lanit agafàrem l'avió que ens retornaria aMaUorca.' Un viatge molt divertit mitjançantel qual poguérem conèixer altres partsd'Espanya.

JOANA M.' ESTRANYJERÒNLAGOMDJVMARGALDDA ARBONA

«EL REI PEPET», ASA SALA MARLVNA

El dissabte, 25 d'abril • l'Associacióde pares de l'escola organitzà Ia repre-sentació l'obra del nostre estimat PereCapeUà «El Rei Pepet». La representa-ció cornía càrrec del grup teatral «TerraSeca» d'Algaida. Part deLs beneficis se-ran per a ajudar a les tasques que téprogramades l'Associació de pares.

OKTSL'EQUIP INFANTIL DE BALONMANO FEMENÍ;

CAMPIÓ DE MALLORCA

JOAN BAUZÀ, ENTRENADORUna altra vegada més, l'esport montuïrer

està d'enhorabona. L'equip de balonmanoinfantil femení s'ha proclamat campió deMallorca en el torneig organitzat per Ia Fe-deració Balear. Juntament amb el Montuïri,han intervingut altres quatre equips de Ciu-tat: Son Sardina, Sta. Magdalena Sofia,Gels-Gabriel Valseca i Col·legi «Sta.Maria».

Les nostres representants han guanyatíots els partits, havent marcat uns 150 golsen vuit partits; per tant, es dóna un promigde 20 gols per partit. Era Ia primera vegadaque un equip femení participava a un cam-oionat federat de balonmano.

El seu entrenador és En Joan Bauzà3auza, mestre i secretari de l'Associació de=>ares.

— Com es va crear l'equip, Joan?— Abans de començar sa lliga, ses ninesenien ganes de jugar, i no sabien com hoiavien de fer. En parlàrem l'Associació de^ares, i federàrem l'equip.

— Fé-nos un resum del campionat.- Ses nines Ja estaven preparades d'anysinteriors, i sa temporada ha estat un pas-eig. Es pot dir que no hem tingut cap ri-•al; ja que hem guanyat tots es partits perioleig. Ses nines passen molt de gust dejgar, i en els entrenaments sa majoria haomplit.

- Amb quines jugadores has comptat?- Na Cati MoII, Margalida Pilar Lladó,lag"dalena Alcover, Margalida Costa, Te-iSa Ribas, Franciscà Gomila, BeI Mayol,ati Tous, Maria Rosa Vaquer, Maria Antò-ia Ramonell, Pepita Jiménez, Cati Ribas,!agdalena Palou, Cati Gomila i Na Roseta

Es pot dir que no hem tingut cap rival, ja que hemguanyat tots els partits per goleig

**$

Seria bo que l'any qui ve aquestes nines seguissin juganta Ia categoria superior, per les seves bones facultats

Tomàs i Cati Amengual de Lloret. Tambéhan estat fixades Na Maria Massanet, IsabelPocoví i Franciscà Nicolau.

— Dificultats que s'han presentat.— Pràcticament no n'hi ha hagudes. No-més qualque vegada per a acompanyar-les.

— Despeses econòmiques.— S'únic «gasto» ha estat que, per cadacotxe que ha sortit, l'Associació de pares Iiha pagat 400 pts. per sa benzina. Tambéhem comprat alguns balons.

— Seguiran jugant, l'any qui ve?— Seria bo que aquestes nines que en-guany acaben octau poguessin seguir ju-gant, seria una llàstima que no ho fessin, Jaque n'hi ha que tenen grans facultats... Be,crec que no importa dir-ho!, perquè unequip que ha fet campió de Malforca ha deser per qualque cosa. Si elles es responsa-bilitzaven, es podria fer un equip de cate-goria cadet, amb les que l'any passat ja ju-gaven i anaren a València, i les 10 que en-guany deixaran de ser infantils. Es necessi-taria construir un Club de Balonmano, ique els pares col·laborassin perquè es ne-cessita l'ajuda de tots.

—L'Associació de Pares col·labora enl'esport de l'escola, amb el camp a través iel balonmano. L'èxit vos ha estat propici, Jaque Montuïri ha obtingut dos campionats iun subcampionat de Balears, i una terceraplaça en el campionat d'Espanya. Ara bé,queden altres nins i nines de cinquè i vuItèque voldrien entrenar-se i jugar més sovintque Io que ho fan dins els jocs escolars.Com veu I'APA aquesta activitat esportivaextraescolar, per a l'any qui ve, i que heucomençat enguany?

— Si realment hi ha alumnes amb interès,s'hauria de fer, de principi, una planificaciógeneral, i llavors cercar persones que vol-guessin ajudar a entrenar. Enguany moshem trobat amb una dificultat: que «EsDau» està molt sol·licitat i alguna vegadano mos hem pogut entrenar, perquè teníemun temps limitat, i perquè vols allargar ocanviar de dia; no pots fer Io que voldries.Això du a pensar que, si es poguessin il·lu-minar les pistes de l'escola, es desconges-tionaria «Es Dau», hi hauria més tranquil·li-tat i fora ses molèsties de bicicletes dins sapista.

BIELGOMILA

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE MONTUÏRI

En aquest gravat podem contemplar el gran nombre Encara que en resten pocs en vida dels qui aquí apa-de montuïrers que participaren a Ia peregrinació a Lluc de reixen, es destrien algunes cares conegudes, aleshoresl'any 1908. n¡ns ¡ avu¡ J3 vuitantins.

Solucions al passatemps d'abril

A 5 E C B I X R

R 0 L

U M I

«7 noms de pobles de MaUorca»

:::.-ï :::::'"::v:Y- ::::" :I:H::::::..::•«:::::':.-"••:..•"...s::::::::::::!!!!!!:̂ "̂ :••"!::ÍÍilílÍiiÍlHÍJüiÍIÍ**••••M •••*••• • «••»••»•••»•»••»•»•*••*•» **•*••• *»»•••• ••••••••*••••••••••••SE» •«•••• » • ••••»••••••••••••••»••• "•»*»•« « • «*••»»•«»•••••••*•*»«*E* «»«••• * •»•«•»T···B·*•••••••••• •••**•• • t •••••••••»*•

••••••«••»*»•-•« *•••••*• * ••••••••»••••«»••»•*••»*«« •••••»• * *••••••••*•

• *"¡"" **••*"! "H *ïïï**ï"**ïïï5««!»!ï!"! •" •••"""• "!*• ••••»•••••••••••••••••• »• •# • • ••••••••• ••••••••••••»••• •• •• « * • *••••••*• • ••••••••••«••• •• •• • • • •••••••• •• m•*«•••••••••• « •••* * • *••••••• « «t•.•*>*••!*•*» * • « **.«••• »» •••••••••••••••• • •• •• ••§••$• • »f*:•••••••••••••• * !••• • «•••»* •••••••••••••••••• •••!• • *I i::::h::5: • „::::::;::!..., ,.;««!::

PUNT DE GANXET O DE CREUETA

Amb el desig de que les dones, grans ipetites, puguin passar mUIor i amb mésprofit el temps, tots eLs mesos que dis-posem d'espai, pubUcarem una mostradiferent que tant es pot fer amb un puntde ganxet o de creueta, amb l'estil queapareix el d'aquest número.

25 ANYS ENRERA

27 Maig 1956

El Bisbe de Mallorca, Dr. EncispViana, ha vingut a Montuïri. Després diiIa confirmació dels nins i nines i d'havflrpronunciat un discurs, beneí els nou«locals de l'escola parroquial. Tot el poí-ble s'associà als actes.

ENDEVlNALLA

—Què valen sis sardines, si cada sar-dina val una pesseta i mitja sardina?

ESGLESIA EN CAMICELEBRACIONS DE SETMANA SANTA

A partir del Diumenge de Rams, foumolta Ia participació i Ia serietat a les cele-bracions de Ia Setmana Central per alscreients.

El Dijous i el Divendres Sant es notà mésassitència que mai a l'església. Les partici-pacions espontànies, per a lectures i per aaltres tasques, varen donar una nota defamiliaritat.

La Vetla de Pasqua va ser més concorre-guda, i el Baptisme d'un infant Ii donà mésrelléu i sentit, acabant amb un festiu re-fresc i sa «Cançó de ses panades».

Les processons varen tenir un nou caire,que tots es prengueren amb molta serietat.Les manifestacions resultaren populars inaturals, ajudant amb unes explicacionsadequades al sentit de «fer camí en Ia vida,pels nostres carrers i places».

El Diurnenge de Pasqua, tot el poble esdonava cita, per a «veure botar Ia Mare-de-Déu», amb aquest aire tan festiu imontuïrer.

DIÀLEG PARES I FILLS

El passat 2 de maig, En Bartomeu Catalàajudà als pares dels joves de confirmacióen unes reflexions per a millorar el diàleg iIa mútua coneixença entre pares i fills.

MOVIMENT DE JOVES DE POBLES

Un grups de joves i al·lotes de Montuïri,va participar en una trobada dels distintsgrups de Mallorca del Moviment «Joves depobles», a Montision de Porreres, els dies 5i 6 d'abril. Es un moviment cristià, queajuda a revisar Ia vida i a dur una acció méscompromesa dins Ia realitat que viu ca-dascú. El tema fou «La militància i Ia fe».

COL·LECTES DE SOLIDARITAT

La col·lecta del Dijous Sant va tenir unespecial sentit de comunicació de béns.Recollírem quatre covos d'articles comesti-bles, endemés de 16.000 pts. en metàlic. Hohem enviat a Ia parròquia de Crist Rei deManacor, i al Centre de marginats de IaSapiència.

El diumenge de Rams i el dia de Pasquaes recolliren 22.560 pts. per a ajudar al dè-ficit de les obres.

VISITA DEL SR. BISBE I CONFIRMACIÓ

El dimarts, 19 de maig, ve el nostreBisbe, per a conversar amistosament ambels joves que han seguit el procés de cate-quesi de confirmació des de 1979 al 1981.La reunió serà a les 9,30, a Ia Rectoria.

El divendres, 22 de maig, en el Puig deSt. Miquel, celebrarem el Signe cristià de IaConfirmació, a les 9 del vespre.

Mirarem d'aprofitar aquest mateix ves-pre, per a tenir un contacte amb el bisbeels diferents grups de Ia nostra comunitatcristiana, a les 10 del vespre.

D*p8ilt L*gil P. M. 133-1958

CATEQUESI DE QUINT I SISEConversa amb un grup d'al·lots que hi participen

El divendres horabaixa, quan altres ninsse'n van a jugar, un grup de quint i sisè vé-nen a sa SaIa Mariana, a sa Caíequesi set-manal. Són uns nins i nines ben desperts ieixerevits, que contesten amb molta vivorses nostres preguntes, una darrera l'altra:

—Per què assistiu a Ia Catequesi, quansabeu que és una cosa voluntària?

—Perquè volem conèixer Jesús, perquèaixò mos acosta més a EII.

—Per a estimar més ets altres.—Jo no sé bé per què, però pas gusí

d'anar-hi.—Perquè hi vull anar. Ningú m'hi envia.

—D'ençà que anau a Catequesi, heu no-tat que sou un poc mi!lors?

—Perquè ajud més a mon parei i a mumare.

UNCIÓ DELS VELLS I MALALTS

El diumenge, 31 de maig, celebrarem,dins el temps festiu de Ia Pasqua, Ia Unciódels vells i malalts de Ia nostra parròquia.

Començarem a les 11,30, amb l'Eucaris-tia. Demanam que les persons impedidesavisin per poder-les recollir en cotxes, oper passar per ca seva, si no hi podenassistir

—Perquè abans em feia peresa ajudar alsaltres, i ara eslic contenta.

—Abans deia qualque mentida, i ara noen dic tantes.

—En el principi no sabia ni entenia gairecoses; i ara Ja ho entenc més i m'agrada.

—Ja no em barall tant, i sé deixar ses co-ses més an ets altres.

—D'ençà que conec coses de Jesús, vullintentar imitar-lo, i assemblar-me més a EII.

—Com han de donar testimoni un nin ouna nina que van a Catequesi?

—Sa Catequesi és una cosa que serveixper sempre, i no només quan són al·lots.

—Cadascú ha de sebre Io que ha de fer. Imaidament n'hi hagi que se'n riuen, vullcontinuaranant-hil

—Sempre aprenem coses bones.—Si m'hi obligassin, no hi aniria amb

tant de gust.—Aprofitant sa Catequesi, aprenim a ser

més amics.

Han contestat:MARGALIDA GOMILA,JAUME RIGO,CRISTÒFOL FERRANDO,CATI MUNAR,MIQUEL ROSSELLÓ iMARGALIDA PILAR LLADÓ.

* * * MOVIMENT PARROQUIAL

SlAS' AMIlTOTS:KLa NAl)IUS DE

ARIANY

PASSAREN A LA CASA DEL PARE

Dia 7 d'abril— Pere Mas Sampol, casat,de75 anys, a. «Collet».

Dia 14 d'abril — Macià Miralles Manera,casat, de 83 anys, a. «Menut».

M(UiAt)OHS D'AIU.AUSENTS(Jl1EYOHEN.AMICS QUEPlMEN1

HENKKACTORSL'AJUDEN.RACIA ABl'.VnOSAMISl:WCOH'>IAAItIl1AT I L.\ PM""NT)AAItT I )E I)EL' PAREJEM1CKlST;t )KL P.Mlkj

A iii:n,i:M oE

PLUVIOMETRE

Pluja caiguda a Montuïri entre el 16 deMarç i el 15 d'Abril:

* +«ARIANY» —full parroquial d'aquesta pe-

tita població del nostre arxiprestat regidaper D. Mateu Amorós, Vicari que fou deMontuïri— aquests dies festeja amb alegrial'aparició del número cent, després dedotze anys d'ininterrompuda publicació.BONA PAU se n'alegra i amb molt de gustreprodueix el gravat del que fou el primernúmero.

8.

20 Març21 Març30 Març31 Març

1 Abril3 Abril

14 Abril15 Abril

Total

5 lts.4,50 lts.6,20 lts.3,10 lts.1,40 lts.

39,30 lts.4,10 lts.

14,80 lts.

78,40 lts.

(Imprès m multicopista offsset).