Som més felieos consumint més?t

Eou¡¡o Ptn¡snt

L'amenaga, molt sovint no especificada, del consumisme en les societats moder-

nes no radica en l'excessiva demanda de béns l serveis de consum' absoluta-

ment necessárÍa per a mantenir i augmentar el nivell de vida individual.

La vertadera amenaqa es troba en la distribuciÓ equivocada d'aquesta produc-

ció entre béns d'inversiÓ i de manteniment, Enfront d'r.m malbaratament en in-

versions, 1a major part encara en béns tangibles com grues, ciment o preses, hi

ha un déficit gegantí en oferta de serveis, principalment intangrbles, com sanitat,

seguretat ciutadana, educaciÓ i oci i esplai.

Des que la ciéncia ha pogut comenqar a mesurar els processos emocionals grá-

cies a les tomografies per emissió de positrons i les ressonáncies magnétiques,

entre altres tecnologies, 1'estudi de Ia felicltat ha entrat en el camp de I'análisi

científica.

En e1s próxims anys s'aprofr-mdirá no tant en 1es dimensions de 1a felicitat com en

les raons de la capacitat quasÍ infinita de Ia gent per a fer-se infelig SÓn exemples

d'aúó ultim el desaprofitament dels moments que precedeixen a la consecuciÓ

del fi o objecte perseguit, I'ús de tecnología equivocada en matéria de compro-

misos assumits, e1 desaprofitament dels petits detalls enfront de I'obcecació ge-

nerada pels projectes globals la pérdua del control de la prÓpia vida i, en termes

més generals, la incapacitat per a gestionar les emocions

El tungsté es va obtenir a partir de Ia wol-framita, i per aixo el seu símbol és W El

nom científic és wolframi, encara que s'usamolt tungsté, que és un anglicisme.

Constatu quines són les

dimensions de Ia felicítat en

la societat moderna, rcla'cions perconals, salut, treballo nivells de rcnda, equíval a

esüutaÍ les causes de Ia infe-Iicitat.

T

U"oncle Tungsté"

Va ser el famós neuróleg oliver Sachs, el metge protagonista de la pel.lículaDespertar, el que em va fer comprendre i

estimar els materials nobl"r, els més vells i els més nous. Com em va explicar de manera afable i assossegada al seu

pis de Nova york, el primer que li va cridar I'atenció en la vida van ser els objectes, la química i, més tard perÓ encara

a una edat molt primerenca, les plantes:,,Les plantes ja estan vives, són organismes, i es pot tenir sentiments cap a les plantes, encara que probablement elles

no tenen sentiments cap a nosaltres" -em va dir.

Després va comenqar a interessar-se per la zoologia i els animals i, finalment, pels

éssers humans. Va ser un procés molt lent i I'ordre no és gens estrafolari perqué,

si un ho pensa bé, aquest va ser I'ordre d'aparició en el planeta. Alguns dels gasos

en I'espai se solidifiquen en objectes, algunes de les algues marines emprenen la

seva delicada peregrinació per la terra, els primers órgans vius abandonen el mar

i, com deia el més famós dels paleontólegs, Stephen Jay Gould, arribem nosal-

tres en l'última onada de l'últim instant cÓsmic.

De tots els materials, el que més fascinava Sachs era el tungsté, que havien des-

cobert els germans Elhúyar a Espanya el 1783. La seva enorme densitat delatava

la seva noblesa, anticipant que un petit cilindre, com el que tenia Sachs al seu

pis de Nova York, podria durar i ser allá durant milers de milions d'anys' per sem-

pre:

"Será un supervivent" -em va dir, somrient. "l sia en les persones, les plantes o els

elements, m'agraden els supervivents."

Els materials i, molt concretament, la taula periódica que tenia representada en el seu dormitori i també al bany, donava

a Oliver Sachs no solament la seguretat de I'eternitat, sinó de I'ordre subjacent en I'univers:,,euan era un nen, durant la guerra em van enviar, com a molts altres nens de la meva generació, al camp, em van

separar de la meva família i de Londres. El col.legi al qual anava era caótic i cruel, no et podies fiar de res, tot era

impredictible. Llavors, quan vaig tornar a Londres, un oncle meu -li déiem I'oncle Tungsté perqué fabricava filaments

de tungsté per a les bombetes- em va introduir al tungsté, a la química, a la taula periódica i a un sentit d'ordre en I'u-

nivers. Almenys un podia fiar-se d'aixÓ."

EDUARD PUNSET ENTREVISTA

Federic Dachs

E. Puruser: El que has fet és implantar eléctrodes dins del braq,

prop del múscul, i després, amb una antena envies unes ins-

truccions a aquests eléctrodes perqué moguin la má. Una máque abans no es podia moure i ara, almenys, es mou com unapinqa, no?

F. Dncus: És un bon resum. És a dir, que una má que abans era

incapaq de fer voluntáriament les seves funcions més básiques,

com prendre objectes, en implantar eléctrodes a la má i a I'a-

vantbraq va obtenir una funció acceptable. Una persona ambuna gran immobilització, incapaE de moure més enllá del colze,

ara pot ser més o menys independent en les activitats de la vida

diária.

E. Punser: El que em dius és que

aquesta persona estava tan incapaci- -tada que per poc que se li alleugi, que Ipugui agafar i deixar anar objectes, ja Isuposa molt. Peró probablement per a Imolts pacients no será suficient; com Ls'enfronten a aixó?

D'aquí a alguns anys s'utilitzarun eléc-ftodes petcutanis; níngú no s'hauritd'operct per a posar-se elécftodes.

E. Puruset: I Ia segona?

F. D¡cus: Hi ha també molts casos en els quals la família re-

clama algun tractament, que se'ls curi la medul la com es curen

els ossos o tendons trencats: operant. Aixó és un error. Les fa-

mílies, peró, acaben duent els pacients a un centre especialit-zat, on fan una gran cirurgia peró on la lesió neurológica tampocno pot recuperar-se. Totes dues opctons són lícites, perÓ nosal-

tres, quan creiem que la lesió és irreversible, desaconsellem la

cirurgia perqué solament afegeix un risc més.

E. Puruser: Hi ha un altre científic anglés que s'ha implantatun xip al braq iara, quan va a I'oficina, el seu ordinador li diu"Bon dia", o les portes s'obren... Sembla una diversió perÓ dar-

rere hi ha la recerca incessant per-

qué les máquines substitueixin les

funcions dels órgans que es pu-

guin lesionar de manera irrever-

sible. Com veus aquest tipus d'ex-perimentació?

F. DncHs: Es tracta sempre de pacients amb una gran paraple-

gia, és a dir una parálisi en les quatre extremitats. Si el pacient

ha acceptat la seva lesió i no espera ja, perqué no es pot pro-

duir, una recuperació neurológica, está tan limitat que qualsevol

petit benefici que pugui obtenir I'acceptará amb il.lusió.

E. PuNsrr: En I'aspecte étic, en la vostra intervenció s'exigeixque el pacient hagi acceptat que tornará a la situació ante-rior?

F. Dncus: És básic que el pacient accepti la seva situació, per-qué si no ho fa tampoc no acceptará passar per un procedi-ment que és complex, llarg i penós. Ha de ser una persona ambun esperit especial. A més, per a sotmetre's a aquest implant ha

de tenir una limitació neurológica greu. Després mirem si la seva

má és la millor per a aplicar aquesta cirurgia.

E. PurusEr: Un cáncer és dolent, peró pots salvar-te i el pacientlluita. Ara, en aquest tipus de lesions l'única cosa que pots es-perar és un petit alleujament. Com reacciona la família?

F. Dncss: En la fase aguda, quan el jove, perqué majoritária-

ment són joves que han tingut un accident, té una lesió neuro-

lógica les famílies poden adoptar dues actituds.

Una és acceptar el que diuen els metges. En un centre comel nostre, especialitzat en aquest tipus de tractaments, en mol-tes ocasions els direm que aquesta lesió no té tractament,que no farem cirurgia. El mantindrem immobilitzat durantalgun temps f ins que la f ractura estigui consolidada i desprésrehabilitarem. Peró no li millorarem la lesió neurológica, sinóque farem que, amb la lesió, tingui la máxima independénciapossible.

F. DncHs: Aquest és un món que s'obre i en el qual, de mo-

ment, no sabem el que és tangible. Et diria que implantar un

eléctrode perqué se m'obri la porta de casa no ho faré mai. Pre-

fereixo agafar un comandament a distáncia i que s'obri ambaixó.

En uns anys, seran eléctrodes que ni tan sols s'hauran d'im-plantar. Seran eléctrodes percutanis; ningú no s'haurá d'ope-rar per a posar-se eléctrodes. Será una punxada i amb unaespécie d'arpó quedará ancorat on correspongui, i durá el seuxip corresponent. Ara és traumátic, implantar un eléctrode és

cirurgia. Jo sóc molt covard i no em deixaria implantar un eléc-trode.

E. Puruser: Pot ocórrer el mateix que li va succeir a un australiáa qui van amputar la má i en posar-li una altra que no era seva

tenia una sensació tan estranya que va demanar que I'hi lleves-sin?

El doctor Federic Dachs, cap delServei de Neuroortopédia de I'Ins-titut Guttmann de Barcelona, faquinze anys que es dedica a la ci-

rurgia de ta má. És responsable de

I'implant d'una neuroprótesi albrac, d'una persona tetraplégicaper a aconseguir un moviment vo-

luntari.

F. Dncns: Estava incómode perqué, pel que sembla, per a man-ienir aquella má -que va haver de ser implantada préviament-necessitava estar en tractament constantment per a intentarcontrolar el rebuig.

Per altra banda, no era una má normal. Era una má amb menysmoviment, amb molt poca mobilitat, sense tacte, i a més teniainfecció. Va arribar a tal extrem que el pacient va sol.licitar queli amputessin la má préviament implantada. El pacient no va

tenir molta sort.

A pesar que no está encara resolt elproblema d'aquell rebuig, amb medica-ció i una indicació correcta acaba fun-cionant. fimplant d'una má préviament

amputada és una cosa que ja estáal nostre abast, que no és ciéncia fic-ció.

E. PuNser: Es parla de les possibilitats d'un microxip capaqd'ordenar a una cél.lula que obri una membrana perqué hi pu-guin entrar fármacs, noves instruccions genétiques. Fins ara,

solament ho podien fer els virus i en contra de la nostra vo-luntat.

F. D¡cus: Sí, és una bona via d'investigació i a més dóna resul-tats absolutament encoratjadors. No solament obre les portes,

sinó que les obre per al que nosaltres vulguem, o les tanca per

a altres substáncies que fins ara hi tenien fácil accés.

Per altra banda, aconseguirem que aquesta membrana s'obri i

potser ens interessa que aquella cél.lula malalta, que ja nopodem tractar, es destrueixi. Pot ser el tractament definitiu d'al-gunes patologies,

E. Purusgr: Et refereixes al cáncer?

F. DncHs: Sí, no és la meva especialitat peró sembla que s'hiobriria un camí.

E. PuNser: I en la teva especialitat?

En l,afectació neurotraum¿rtica de h1l !;l*i'tJ laixÓ anibará abans delque

medul'Ia podem elíminw tota Ia dege- |neració que es produeix aI voltant ile I F. DncHs: Jo crec que sí. Ens sorprén a

Ia lesió amb un mícroxíp. J fTl¿ :?:ffi:,:1t1,i,:: ::::,r;"?:sorprenent com s'operen les caiaractes

F. DncHs: Podria servir per a les lesjons temporals i també engenética. És a dir, cél.lules que pel seu envelliment han perdut

capacitat per a regenerar-se, potser alterant la seva genética,

aconseguim que es revitalitzin, Podem resoldre problemes queno tenien solució, com la descalcificació en persones grans o Iamala consolidació de malalties. Quant a l'afectació neurotrau-mática de la medul la, podem fer el mateix. Podem eliminar totala degeneració que es produeix al voltant de la lesió amb un mi-croxip. Fer que aquesta cél.lula continui sent permeable, que nohi hagi cicatrius i mantingui la seva capacitat de regenerar-se.

avui dia o que després de posar una prótesi al genoll el pacientpugui anar-se'n a casa el mateix dia.

E. PuNser: Anem cap a un món en el qual la comunicació entrexips implantats i no implantats, entre xips i homínids, será mésintensa?

F. DncHs: Probablement si, suposo que ho veurem. Una altracosa és que estiguem a gust en aquell món. Pel que fa a aixó,

implantats i no implantats, continuo pensant que no fará falta.

Evolucionará de manera que tots els xips els durem adheritscom un pegat de nicotina.

E. Puruser: Si fóssim capaQos d'imitar i alterar els senyals que el

cervell envia als órgans motrius, un pot pensar que a la llargapodríem fins substituir el llenguatge.

F. DncHs: Bé, sempre seria necessari que es donés la primera

ordre. És difÍcil que un xip pugui autoalimentar-se. El que síquepot passar és que els mitjans de comunicació que coneixemara no els utilitzem. Jo dono una ordre voluntáriament peró apartir d'aquí no hi ha llenguatge i em comunico sense ell.

> REFLEXIONA > ACTUA

1 . Per qué estava Sachs fascinat pel tungsté? Quines propie- 3. Busca informació sobre la investigació científica per a ajudartats té i en qué s'usa? els lesionats en accidents de circulació.

2. Qué representava la taula periddica per a Sachs i per qué? 4. Crea un mural amb consells sobre seguretat viária per evi-tar en la mesura que sigui possible les conseqüéncies delsaccidents de carretera.