SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA · perspectiva dels serveis socials. La nova Llei...

Pla estratègic de serveis socials de Catalunya

Secretaria General

Departament d’Acció Social i Ciutadania

Pl. Pau Vila, 1

08039 Barcelona

Per a més informació, consulteu el web del Pla estratègic de serveis socials:

http://www.gencat.cat/dasc/pessc

Podeu fer-nos arribar comentaris i aportacions a:

[email protected]

DIAGNÒSTICSOBRE L’ESTAT DELSSERVEIS SOCIALSA CATALUNYA

Portada Pla estrategic:Layout 1 8/6/09 10:24 Página 1


Pla estrategix OK.qxp:Layout 1 8/6/09 14:56 Página 1

© Generalitat de Catalunya


Pl. Pau Vila, 1

08039 Barcelona

Disseny i impressió: Addenda

Dipòsit legal: B.27.545-2009


CONTINGUTS

PRÒLEG .................................................................................................................................................... 5

1 PRESENTACIÓ............................................................................................................................. 7

2 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA ................................................................................ 13

3 L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ..................................................................... 15

4 LA TRANSFORMACIÓ DE LES LLARS .............................................................. 21

5 L’AUGMENT DE LA VULNERABILITAT SOCIAL ....................................... 27

6 LES SITUACIONS DE NECESSITAT SOCIAL ............................................... 31

7 ELS SERVEIS SOCIALS .................................................................................................... 47


Davant la complexitat de situacions que han d’atendre els serveis socials del país i per aju-dar a fer front a les conseqüències dels canvis de la societat actual, el Govern de Catalunya vaimpulsar la Llei 12/2007 de serveis socials. Aquesta Llei té l’objectiu ambiciós de dotar-nos d’unmarc reglamentari propi que ajudi a consolidar el Sistema català de serveis socials com un ele-ment imprescindible de les polítiques públiques a Catalunya.

Amb tot, el document que avui us presentem és la part inicial del Pla. Recull l’apartat del diag-nòstic de quins serveis socials tenim amb el títol «L’estat dels serveis socials a Catalunya» iaporta els primers resultats de l’anàlisi de les necessitats socials al nostre país, feta des de laperspectiva dels serveis socials.

La nova Llei posa les bases per construir un nou model de serveis socials en el qual es reco-neix el dret d’accés a aquests serveis de tots els ciutadans i ciutadanes. Representa, doncs, unpas endavant cap a la consolidació a Catalunya d’un sistema de drets socials propi de l’estat ca-talà del benestar que defensem.

El desplegament d’aquesta Llei, però, requereix un treball previ de planificació per saberquins són els serveis socials que Catalunya necessita d’ara endavant, i és aquesta la tasca queha d’acomplir el Pla estratègic dels serveis socials que estem elaborant actualment.

PRÒLEG

DIAGNÒSTIC SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA 5


PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA6

PRÒL

EG El Pla servirà per fer una projecció de les necessitats socials que ens permetrà preveure elsrecursos i serveis que necessitarem en un futur proper, alhora que farà possible, també, fer l’a-valuació dels resultats de la planificació establerta.

A partir d’ara, volem obrir un procés participatiu entre els agents socials i les administracionspúbliques, del qual esperem que surtin aportacions que ajudin a enriquir el diagnòstic tècnic.En definitiva, el que volem és que el Pla sigui un instrument de país, consensuat amb tots elsactors del Sistema català de serveis socials, perquè pugui complir la missió que té encomanada:marcar el full de ruta que han de seguir les polítiques socials a casa nostra els propers quatreanys.

Carme Capdevila i Palau

Consellera d’Acció Social i Ciutadania


7DIAGNÒSTIC SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA

El Pla estratègic de serveis socials de Cata-

lunya és un instrument tècnic del Govern que

té per objecte ordenar el conjunt de mesures,

recursos i accions necessaris per assolir els

objectius de la política de serveis socials. L’e-

laboració del primer Pla estratègic de serveis

socials dóna compliment a l’objectiu del Pla de

Govern 2007-2010 de desplegar la Llei

12/2007 de serveis socials. Abans de l’aprova-

ció del Pla estratègic per Acord de Govern, cal

que el Parlament de Catalunya s’hi pronunciï.

El Pla estratègic cobreix el conjunt del sis-

tema públic de serveis socials del territori de

Catalunya, és a dir, inclou els serveis socials

de titularitat de l’Administració de la Gene-

ralitat, de les entitats locals i d’altres admi-

nistracions, i també els que l’Administració

concerti amb les entitats d’iniciativa social omercantil. El Pla estratègic ha de respectar elprincipi d’autonomia local i tendir al principide subsidiarietat.

El Sistema públic de serveis socials aténsituacions de necessitats d’un ampli ventall depoblació en situació de dependència o vulne-rabilitat social: gent gran, persones amb dis-capacitats, infants, adolescents i joves i lesseves famílies, dones en situació de violènciamasclista, persones amb malaltia mental, per-sones drogodependents, i, en general, perso-nes en situació d’exclusió social.

El nou Pla aporta un nou marc de referèn-cia per als propers quatre anys a les actuacionsen matèria de serveis socials que duguin aterme el Departament, els ens locals i el sec-

1 Presentació


1PR

ESEN

TACI

Ó tor privat, molt especialment pel que fa altercer sector, ja que fonamenta l’actuació delsistema en les necessitats personals bàsiquesi en les necessitats socials.

El Pla estratègic parteix de l’avaluació de lasituació del Sistema de serveis socials i esta-bleix uns objectius estratègics d’acord amb unamissió, una visió i uns eixos estratègics definitsi consensuats pel Govern amb les administra-cions locals i el conjunt d’agents socials.

El Pla estratègic es regeix pels principis—i els promou— del Sistema públic de ser-veis socials, i ha de tenir en compte les situa-cions de necessitat específica previstes per laLlei i els sectors de població destinataris de laCartera de serveis socials 2008-2009.

El Pla estratègic ha de reflectir:

� els objectius de cobertura dels serveis so-cials i els de la seva implantació cronològicaper al període 2010-2013,

� les previsions per a l’elaboració de les pro-peres carteres de serveis socials,

� la previsió de mesures generals per a la co-ordinació interadministrativa i interdepar-tamental,

� l’ordenació i distribució territorial i equita-tiva dels recursos disponibles,

� els mecanismes de seguiment, aplicació iavaluació del Pla, i

� les previsions per assolir els objectius del Pla.

8 PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE CATALUNYA


1PR

ESEN

TACI

Ó

El Pla estratègic ha de contenir un pla dequalitat del Sistema català de serveis socialsque ha d’establir els criteris de qualitat i elsestàndards mínims i òptims dels serveis so-cials, els mecanismes d’avaluació de la quali-tat i de garantia de compliment dels criteris dequalitat.

El Pla estratègic aporta un marc comú i co-herent als diversos plans sectorials de ser-veis socials existents. A partir de l’aprovaciódel Pla estratègic, els diferents plans sectorials

desplegaran els eixos estratègics del Pla es-tratègic, establint objectius operatius d’acordamb les necessitats socials i amb les previ-sions del Pla estratègic.

Els plans sectorials s’elaboren tenint encompte les situacions de necessitat d’atenciósocial que estableix la Llei i poden tenir ca-ràcter transversal. Els plans sectorials els ela-bora el Departament d’Acció Social i Ciutada-nia i els aprova el Govern.

L’elaboració del Pla estratègic consta de duesfases. En primer lloc, la fase de diagnòstic queavalua les necessitats de serveis socials de lapoblació catalana i la situació de l’oferta deprestacions del Sistema català de serveis so-cials. En segon lloc, la fase de planificació queestableix els objectius estratègics de cada com-




1PR

ESEN

TACI

Ó ponent del Sistema català de serveis socialsamb una perspectiva temporal quadriennal.

El Pla estratègic de serveis socials de Ca-talunya 2010-2013 s’elabora per mitjà d’unprocés de participació amb el conjunt d’enti-tats representatives dels diferents sectors depoblació que són usuaris dels serveis socials.Compta, també, amb una àmplia participacióterritorial que permet una concreció final delPla estratègic 2010-2013 per a cada demarca-ció territorial de la Generalitat de Catalunya.

El Departament d’Acció Social i Ciutadaniaconcerta la definició del Pla estratègic de ser-veis socials i la seva concreció territorial ambels ens locals i els altres departaments del Go-vern, en el marc del nou òrgan de coordinacióque estableix la Llei de serveis socials: el Con-sell de Coordinació de Benestar Social

El Comitè d’Avaluació de Necessitats deServeis Socials (CANSS) exerceix la funciód’assessorament i consulta tècnica a la direc-ció del Pla estratègic.


La població de Catalunya era, l’1 de generdel 2008, segons les dades del Padró continud’habitants, de 7.364.078 habitants, 3.661.028dels quals eren homes i 3.703.050, dones.

Després d’un període d’estancament, entre1991 i 2000, en què la població catalana no-més va augmentar en 301.871 habitants, el fe-nomen migratori recent ha provocat un crei-xement poblacional ràpid i sobtat, sobretotdurant el primer quinquenni del segle XXI. Tansols entre l’any 2001 i l’any 2005, la poblaciócatalana es va incrementar gairebé en 700.000persones.

L’any 2008, Catalunya ha superat el milióde residents estrangers. Segons el Padró con-tinu d’habitants, hi resideixen 1.103.790,604.078 dels quals són homes i 499.712 sóndones, que es concentren, pel que fa a l’edat,majoritàriament entre els 20 i els 44 anys(63,0%). Aquesta forta arribada d’estrangersjoves en un període tan curt de temps ha des-encadenat diferents efectes demogràfics en elconjunt de la població. A més de generar uncreixement poblacional ràpid, ha provocatcanvis en l’estructura d’edats, frenant el pro-cés d’envelliment demogràfic, i ha contribuïta recuperar la natalitat.

2 La població de Catalunya



2LA

POB

LACI

Ó DE

CAT

ALUN

YA

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 19950

interiors emigració resta espanya

immigració resta espanya immigració estrangera

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

5% 3% 1% 1% 3%

1

3

5

7

9

11

13

15

17

homes nacionalitat estrangera

5%

homes nacionalitat espanyola

dones nacionalitat estrangera

dones nacionalitat espanyola

Font: Estadística de variacions residencials. Centre d’Estudis Demogràfics.

Figura 2.1. Canvis de residència segons l’origen. Catalunya, 1988-2006

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu. Idescat.

Figura 2.2. Piràmides de població segons nacionalitat. Catalunya, 2008



L’envelliment demogràfic és un procés de

canvi en l’estructura d’edats que s’expressa

amb un augment de la mitjana d’edat de la po-

blació. Aquest fenomen té un llarg recorregut.

Es tracta d’un procés que es va començar a

produir fa més d’un segle i s’explica sobretot

per l’increment de la supervivència de la po-

blació (esperança de vida). El descens del volum

de naixements, que cap a la meitat de la dècada

de 1970 va ser molt pronunciat a Catalunya i

Espanya, també ha incidit en aquest procés.

Els índexs d’envelliment (pes de la població

de 65 anys i més sobre la població de menys

de 15 anys) i de sobreenvelliment (pes de la

població de 85 anys i més sobre la població de

65 anys i més) segueixen pautes diferents a

Catalunya. D’una banda, l’índex d’envellimentno és gaire uniforme al territori català. L’AltPirineu i Aran i les Terres de l’Ebre apareixencom els territoris més envellits, mentre que laresta de demarcacions —de Tarragona, Barce-lona i Girona— mostra valors més baixos. Amés, es detecta que des de l’any 1996 es trencala dinàmica d’augment sostingut de l’envelli-ment característica de les dècades anteriors.La forta arribada d’immigrants en edat activai la recuperació de la natalitat són els princi-pals factors que expliquen aquest canvi detendència. D’altra banda, l’índex de sobreen-velliment presenta uns valors territorialmentmés uniformes —tot i que l’Alt Pirineu i Arandestaca com el territori més sobreenvellit— itambé té una tendència creixent continuada.

3 L’envelliment de la població



3L’

ENVE

LLIM

ENT

DE L

A PO

BLAC

IÓ


6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

homes dones

1976

6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

homes dones

2008

Figura 3.1. Piràmides de població de Catalunya, 1976-2008.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu. Centre d’Estudis Demogràfics i Idescat.


La importància demogràfica que ha adqui-rit la vellesa en les darreres dècades s’ha con-vertit en una qüestió central del debat sobre elfutur de la població, sobretot per les reper-cussions socials i de despesa pública queaquest fenomen pot desencadenar.

DIAGNÒSTIC SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA

3L’

ENVE

LLIM

ENT

DE L

A PO

BLAC

IÓ

17



3L’

ENVE

LLIM

ENT

DE L

A PO

BLAC

IÓ

Envelliment %

DEL 50 AL 70%DEL 70,1 AL 90%DEL 90,1 AL 110%DEL 110,1 AL 130%MÉS DEL 130%

Sobreenvelliment %

DEL 6 AL 7%DEL 7,1 AL 9%DEL 9,1 A L’11%DE L’11,1 AL 13%MÉS DEL 13%

Figura 3.2.1. Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment segons el territori. Catalunya, 1986-2008. 1986



19DIAGNÒSTIC SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA

3L’

ENVE

LLIM

ENT

DE L

A PO

BLAC

IÓFigura 3.2.2. Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment segons el territori. Catalunya, 1986-2008. 1996


Envelliment %


Sobreenvelliment %



Figura 3.2.2. Evolució dels índexs d’envelliment i de sobreenvelliment segons el territori. Catalunya, 1986-2008. 2008


Envelliment %


Sobreenvelliment %


3L’

ENVE

LLIM

ENT

DE L

A PO

BLAC

IÓ



En les darreres dècades del segle xx, a Cata-lunya les llars han sofert grans canvis. Va aug-mentar considerablement el nombre de llars,mentre que en aquest mateix període el crei-xement de la població va ser molt lleu. En el casde les llars, la taxa anual de creixement acu-mulatiu en el període 1970-2001 va ser del5,5%, i en el cas de la població, del 2,1%. Fruitd’aquesta tendència, el nombre de personesper llar es va anar reduint. Segons l’últimadada disponible, que fa referència a l’any 2001,a cada llar de Catalunya residien, de mitjana, 2,7persones, una xifra que se situa per sota de lamitjana que es comptabilitzava l’any 1970 (3,8).

El decreixement de la fecunditat, juntamentamb el procés de simplificació de les llars pelque fa a la convivència (reducció de llars on

conviuen membres de diferents generacions opersones alienes al nucli familiar), d’unabanda, i l’augment de les persones que viuensoles, de l’altra, expliquen aquesta tendència.Així i tot, la dimensió mitjana de les llars a Ca-talunya és inferior a l’espanyola (2,9 personesper llar). En ambdós casos, però, estan per so-bre de les llars de la Unió Europea (2,4 perso-nes per llar a l’UE-15).

En aquest context, les llars nuclears simplesi les llars unipersonals guanyen pes com aforma de convivència. Per contra, les llarscomplexes decreixen tant en termes absolutscom relatius. Les llars sense nucli, és a dir, lesformades per persones no emparentades perllaços d’aliança ni de filiació, s’incrementensobretot la dècada de 1990, malgrat que quan-

4 La transformació de les llars



4LA

TRA

NSFO

RMAC

IÓ D

E LE

S LL

ARS titativament només representen el 4% de l’u-

nivers de llars de Catalunya.

A Catalunya, l’any 2001 una de cada cincllars era unipersonal, mentre que el 1970 re-presentaven únicament el 6%. El creixementd’aquest tipus de llars es pot associar a l’aug-ment de la supervivència de la població, tambéa la major incidència de la separació i del di-vorci en els matrimonis i a l’increment depersones que opten per viure soles. Les taxesmés altes de llars d’un sol membre es donen ales demarcacions de Girona i a l’Alt Pirineu iAran. Si atenem, però, l’edat de les personesd’aquestes llars, les més envellides es con-centren a les Terres de l’Ebre, a les demarca-cions de Lleida i a la Catalunya Central.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1970 1981 1991 1996 2001

unipersonals sense nucli nuclears simples nuclears extenses múltiples

Figura 4.1. Evolució del nombre de llars segons tipus. Catalunya 1970-2001

Font: Cens de 1970, INE. Cens de població i habitatges 1991 i 2001, Idescat. Estadística de Població 1996, Idescat.



4LA

TRA

NSFO

RMAC

IÓ D

E LE

S LL

ARSFigura 4.2. Llars unipersonals segons territori. Catalunya, 2001

Font: Cens de població i habitatges 2001, Idescat.

Percentatge respecte al total de llars

DEL 18,9 AL 20,3%DEL 20,4 AL 21,6%DEL 21,7 AL 29,1%

Figura 4.3. Llars unipersonals de persones de 65 i més anyssegons territori. Catalunya


Percentatge respecte al total de llars unipersonals

DEL 39,7 AL 41,2%DEL 41,3 AL 45,5%DEL 45,6 AL 56%



4LA

TRA

NSFO

RMAC

IÓ D

E LE

S LL

ARS Les llars monoparentals, formades per un

sol progenitor/a amb fills/es a càrrec, repre-sentaven l’any 2001 gairebé el 10% de les llarsde Catalunya. Al 36,1% d’aquestes llars hi ha-via fills/es menors de 16 anys. A les demarca-cions de Girona, a l’Alt Pirineu i Aran i Tarra-gona les llars monoparentals amb fills/esmenors de 16 anys superen el 40% del conjuntde llars monoparentals.



4LA

TRA

NSFO

RMAC

IÓ D

E LE

S LL

ARSFigura 4.4. Llars monoparentals segons territori. Catalunya, 2001


Percentatge respecte al total de llars

7,5%DEL 7,6 AL 9,8%DEL 9,9 A L’11,2%

Figura 4.5. Llars monoparentals amb fills/es menors de 16 anys. Catalunya, 2001


Percentatge respecte al total de llars monoparentals amb fills menors de 16 anys




5 L’augment de la vulnerabilitat social

La crisi del treball i del model social que vatenir lloc a molts països de l’Europa occiden-tal a partir de mitjan dècada de 1970, va origi-nar una transformació en el si del sistema eco-nòmic que ha tingut grans repercussionssocials. En el context laboral, aquesta trans-formació s’ha traduït en el sorgiment d’unnou fenomen social: la precarietat.

La precarietat laboral, entesa com la degra-dació de la condició assalariada com a conse-qüència de la temporalitat, els salaris baixos ila pèrdua de drets laborals, constitueix un delselements clau a l’hora d’entendre l’augment dela vulnerabilitat social i el sorgiment de les no-ves formes de pobresa que caracteritzen lanova realitat social.

Com es recull a la figura 5.1, a Catalunya,només entre els anys 1987 i 1991, les personesassalariades amb relació contractual temporalvan passar de 244.000 a 627.000, volum quepràcticament s’ha mantingut fins que, a partirdel 2003, es van tornar a incrementar consi-derablement. L’any 2008, les persones assala-riades amb contracte temporal eren més de645.000, després d’haver arribat a estar persobre de les 700.000 persones just en els anysprecedents. La temporalitat laboral, molt lli-gada a la intermitència del treball, fragmenta lavida de les persones, els impedeix planificar iels obliga a viure al dia, fet que incrementa laseva vulnerabilitat social.



5L’

AUGM

ENT

DE L

A VU

LNER

ABIL

ITAT

SOC

IAL L’extensió, en les darreres dècades, d’ocu-

pacions amb salaris baixos ha fet emergir unnou col·lectiu vulnerable socialment: les per-sones treballadores pobres. Evidentment, l’o-cupació continua sent la millor protecció con-tra la pobresa, però el nou mercat laboralpermet que hi hagi un seguit de treballadors/esamb retribucions que estan per sota del llindarde la pobresa. A Catalunya, el 2007, el 35% dela població en risc de pobresa estava ocupada.Aquesta situació està transformant els perfilsde beneficiaris de rendes mínimes, ja que s’hanampliat i diversificat els perfils de personesque necessiten ajudes exclusivament econò-miques i no tan enfocades a la inserció.

homes dones total

0

100

200

300

400

500

600

700

800

miler

s d

e p

er

so

nes

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 199920002001200220032004200520062007 1987

Figura 5.1. Població ocupada assalariada amb contracte temporal,* Catalunya 1987-2008

* Expressat en milers de persones.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de població activa. Idescat.



5L’

AUGM

ENT

DE L

A VU

LNER

ABIL

ITAT

SOC

IAL

Taula 5.1. Distribució de la població en risc de pobresa segons la situació d’activitat.Catalunya, 2007.

Font: Enquesta de condicions de vida, 2007. Idescat.

Situació d’activitat Distribució de les persones pobres (%)

Activa 40,3

Ocupada 35,0

Aturada 5,3

Inactiva 59,5

Jubilada 22,6

Altres situacions d’inactivitat 36,9

Total 100,0



6 Les situacions de necessitat social

Les necessitats socials són l’objecte de l’ac-ció de les polítiques socials en general i delsserveis socials en particular. Les definicionsdel concepte de necessitat social són força ge-neralistes i es relacionen amb un estat de man-cança d’allò que es considera útil i necessariper al desenvolupament personal i la integra-ció social, però obtenir una definició més acu-rada i concreta de quines són aquestes man-cances no és fàcil de consensuar.

La necessitat és un constructe social, no éspas un concepte unívoc i universal sinó queestà vinculat a cada realitat social concreta, iper això també varia el seu significat amb eltemps. Des de la perspectiva de l’acció delsserveis socials, el nostre interès rau a fer ope-

ratiu el concepte de necessitat social de ma-nera que ens permeti identificar quina és lademanda potencial i quina resposta ha d’ofe-rir el Sistema de serveis socials.

Partim de la definició de necessitats socialsi necessitats personals bàsiques d’acord amb laLlei 12/2007, de serveis socials, que són: «lesque repercuteixen en l’autonomia personal i elsuport a la dependència, en una millor qualitatde vida personal, familiar i de grup, en les re-lacions interpersonals i socials i en el benestarde la col·lectivitat. Les necessitats personalsbàsiques són les pròpies de la subsistència i laqualitat de vida de cada persona».1 I també deles situacions amb necessitat d’atenció especialincloses en l’article 7.

1. Article 3.2 de la Llei 12/2007, de serveis socials (DOGC núm. 4990, de 18.10.2007.)



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L Per analitzar la realitat s’han ordenar i sim-plificar els conceptes. L’objectiu és crear agru-pacions (categories) que permetin organitzarconceptualment les dades i tractar-les, totdesenvolupant cada categoria en subcatego-ries que aporten més detall.

Cal tenir en compte, però, que qualsevolsis tema de categories, i més en l’àmbit de lescièn cies socials i humanes, no deixa de seruna deli mitació a la complexitat de la realitat.No és possible una classificació en categoriesexcloents, «pures» i, per tant, s’opta per unaordenació de les múltiples expressions de lesnecessitats socials i personals en tres granscategories.

Situacions de necessitat per manca d’autonomia

Aquesta categoria inclou aquelles necessi-tats vinculades amb l’estat permanent en quèes troben les persones que, per raons derivadesde l’edat, la malaltia o la discapacitat, i vincu-lades a la manca d’autonomia física, mental,intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenciód’altres persones, ajudes importants per dur aterme activitats bàsiques de la vida diària o, enel cas de les persones amb discapacitat in-tel·lectual o malaltia mental, altres suportsper a la seva autonomia personal. L’estructuraconceptual conté dues subcategories:

� Dependència: s’hi inclouen totes les neces-sitats que siguin coherents amb la definicióprevista en la Llei 39/2006, de promoció del’autonomia i atenció a les persones en si-



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

Ltuació de dependència, independentmentdel procés d’implementació de la Llei.

� Discapacitat: s’hi inclouen totes les neces-sitats que tenen a veure amb la restricció ol’absència de la capacitat que té un ésserhumà per fer una activitat en la forma odins del marge que es considera normal.2

Pel que fa a la relació amb els continguts del’article 7 de la Llei 12/2007, es relaciona di-rectament amb els apartats: a) discapacitat fí-sica, psíquica o sensorial, b) malalties mentalsi malalties cròniques. I indirectament, segonsla situació concreta de la persona, es relacionaamb l’apartat d) drogodependències i altresaddiccions.

L’abast de la situació de manca d’autonomia

a Catalunya

En les societats benestants, la percepció de

la manca d’autonomia com a necessitat social

ha adquirit una importància creixent els da-

rrers temps, en gran part com a conseqüència

de l’envelliment demogràfic. Des d’un punt de

vista social, la persona que necessita l’ajuda de

tercers per poder fer activitats bàsiques de la

vida diària és tan important com la persona

que ofereix aquesta ajuda. Cal afegir que a Ca-

talunya, com en d’altres països del sud d’Eu-

ropa, la responsabilitat de la cura de persones

amb manca d’autonomia ha descansat en la

solidaritat familiar, bàsicament en les dones, i

2. Definició de l’Organització Mundial de la Salut, que és el punt de partida de la regulació vigent del reconeixe-ment del grau de discapacitat.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L sota paràmetres informals. Aquest model s’hadenominat règim de benestar «familista».

El debat europeu en matèria de cures dellarga durada o d’atenció a les persones en si-tuació de dependència passa de conceptualit-zar-se en termes assistencials i de fonamen-tar-se en el treball no remunerat de les donesa fer-ho en termes universalistes. El que abanses considerava un risc bàsicament confinat al’esfera privada, ara es considera un risc socialque requereix una resposta col·lectiva.

L’any 2008, la discapacitat —terme queengloba els dèficits, les limitacions i les res-triccions que una persona pot experimentaren la realització d’activitats vitals— afectagairebé 6 de cada 100 persones que viuen aCatalunya, segons dades del Departament

d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat deCatalunya. Les taxes més altes de discapacitates localitzen a les demarcacions de Lleida,Barcelona i la Catalunya Central, com mostrenels gràfics.

Aproximadament, la meitat de les personesamb discapacitat de Catalunya té reconegut ungrau superior al 64%. En aquest cas, les pro-porcions més elevades les trobem entre elsciutadans/es de les Terres de l’Ebre i de la de-marcació de Tarragona.

Atenent la tipologia de discapacitats, l’aug-ment més rellevant de l’última dècada s’haproduït en la discapacitat relacionada amb lesmalalties mentals. L’any 2008, aquestes per-sones representen el 18% del total de disca-pacitats reconegudes legalment.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

LFigura 6.1. Taxa de discapacitat amb reconeixement legal segonsel territori. Catalunya, 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta a persones amb discapacitat. Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Percentatge per cada 100 habitants


Figura 6.2. Discapacitats amb reconeixement legal i grau superior al 64% segons el territori. Catalunya, 2008

Percentatge respecte al total de discapacitats

DEL 41,6 AL 43,6%DEL 43,7% AL 47,1%DEL 47,2 AL 55,5%



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L Quan la necessitat d’ajuda resulta indis-pensable per fer les activitats bàsiques de lavida diària, les persones amb discapacitat per-den l’autonomia personal. Si considerem lesdades de la dependència estimades per dife-rents institucions i el desenvolupament de laLlei 39/2006, de 14 de desembre, de promocióde l’autonomia personal i atenció a les perso-nes en situació de dependència,3 la proporcióde persones dependents es podria situar en-tre el 3% i el 7% de la població de Catalunya.Tanmateix, la demanda expressada de serveisdurant els dos primers anys de desplegamentde la Llei ens situa en la banda alta de les pre-visions, molt a prop del 7%.

Situacions de necessitat en l’àmbit relacional

Aquesta categoria inclou aquelles situa-cions de necessitat derivades dels vincles so-cials, tant en l’entorn familiar com en el co-munitari. Inclou totes les situacions denecessitat en les quals el dèficit en les rela-cions socials, la manca de relacions i/o l’exis-tència d’unes relacions disfuncionals creenvulnerabilitat o risc a les persones. En podemidentificar dues subcategories:

� Relacions familiars disfuncionals: situa-cions provocades per la manca de compli-ment de les funcions de suport i ajuda queha de desenvolupar la família. S’hi inclouensituacions de violència (masclista i contraels infants), situacions de desemparament i

3. Estimacions elaborades pel FICE.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

Lde negligència en l’atenció a persones vul-nerables (infants i gent gran i/o amb disca-pacitat), i també l’aïllament per manca dexarxa familiar.

� Dèficits en les relacions socials: situa-cions en què una persona o un grup mostradificultats per integrar-se en el seu entornmés immediat. L’origen d’aquestes dificul-tats pot ser divers i tant pot trobar-se en lamateixa persona i/o grup (aïllament social)com en el seu entorn (estigmatització i re-buig), o en ambdues parts.

En relació amb l’article 7 de la Llei 12/2007,s’inclouen els apartats: c) necessitat social re-lacionada amb la desestructuració familiar, d)drogodependències i altres addiccions, f) ex-clusió i aïllament social, g) vulnerabilitat, risc

o dificultat social per a la gent gran, la infàn-cia i adolescència, h) violència masclista i lesdiverses manifestacions de violència familiar,i) discriminació per raó de sexe, lloc de pro-cedència, discapacitat, malaltia, ètnia, culturao religió o per qualsevol altra raó, j) problemesde convivència i cohesió social, k) el fet d’ha-ver estat víctima de delictes violents, un ma-teix o els familiars, i p) petició d’asil. I també,indirectament, allò que contempla l’apartat l)sotmetiment a mesures d’execució penal,propi o dels familiars.

L’abast de les situacions de necessitat en l’àmbitrelacional a Catalunya

Tant la família com les xarxes socials fan unpaper fonamental en el desenvolupament vi-



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L tal de les persones. La feblesa, absència o dis-funcionalitat d’aquests vincles situa les per-sones en zones de vulnerabilitat que podenconduir o accelerar els processos d’exclusiósocial. La violència contra les dones, els in-fants i la gent gran és, sovint, l’expressió derelacions familiars disfuncionals.

Segons dades del Pla director d’infància iadolescència a Catalunya, aproximadamentquatre de cada cinc casos de maltractamentsinfantils detectats a Catalunya es donen enl’àmbit intrafamiliar, per part dels pares biolò-gics. Es calcula que a Catalunya, i també a nivellinternacional, la incidència de maltractamentinfantil oscil·la entre el 6,8‰ i el 12,4‰.

Com succeeix amb el maltractament in-fantil, la violència sobre les persones grans és

difícil de detectar. Hi ha estudis que conside-

ren que cinc de cada sis casos es mantenen

ocults i majoritàriament es donen dins l’àm-

bit familiar, i estimen que el maltractament

afecta entre el 3% i el 5% de les persones

grans.

El nombre d’ordres de protecció per vio-

lència domèstica sol·licitades a Catalunya l’any

2008 ha estat de 6.953, xifra que representa

gairebé el 17% de les sol·licitades en tot l’Es-

tat. La major part s’ha efectuat en les demar-

cacions territorials més poblades (Barcelona,

Girona i Tarragona). A Catalunya, el nombre

d’ordres de protecció per cada 1.000 dones és

de 2,19. Les demarcacions de Girona i l’Alt Pi-

rineu i Aran són els àmbits amb el valor més

alt i més baix, respectivament (3,29 i 1,41).



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L

Taula 6.1. Índexs de violència sobre la dona en l’àmbit de la parella i exparella segons el territori, Catalunya 2008.

* Dones més grans de 14 anysFonts: Consejo General del Poder Judicial, Base de datos de estadística judicial: juzgados de violencia sobre la mujer. Idescat, Padró continu.

Ordres de protecció Nombre d’actes Nombre mitjà d’actessol·licitada de maltractament de maltractament

per cada per cada per ordre de protecció 1.000 dones* 1.000 dones* sol·licitada

Barcelona 2,04 4,43 2,17

Girona 3,29 5,97 3,56

Tarrragona 2,64 8,46 1,81

Terres de l’Ebre 2,12 4,82 1,22

Lleida 1,41 4,36 3,09

Catalunya Central 2,05 7,28 3,2

Alt Pirineu i Aran 2,89 3,51 2,27

Catalunya 2,19 5,08 2,32

Espanya 1,78 4,39 2,47



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L El nombre d’actes de maltractament a do-nes en l’àmbit de la parella i exparella regis-trats als jutjats de violència sobre la dona haestat de 16.132 a Catalunya (un 15,8% del to-tal estatal). D’aquests, més de la meitat s’hanefectuat a la demarcació de Barcelona. El nom-bre d’actes de maltractament per cada 1.000dones és superior a Catalunya (5,08) que alconjunt d’Espanya (4,39).

Segons dades de la III Macroenquesta sobrela Violència contra les dones (Instituto de laMujer, 2006), el 4% de les dones majors d’edata Catalunya declaren haver estat víctimes demaltractament durant l’últim any (3,6% a Es-panya). Aquest percentatge ascendeix fins al9% (9,6% a Espanya) quan considerem tambéel maltractament «tècnic», és a dir, aquell en

què les dones no tenen la percepció de ser mal-tractades però de les seves respostes se’n de-dueix que hi ha hagut maltractament.

Situacions de necessitat material i instrumental

Aquesta categoria inclou les situacions denecessitat que tenen una expressió de tipusmaterial, és a dir, les vinculades a la subsis-tència, i les que es vinculen a la capacitat deles persones per assolir aquesta subsistènciaautònoma, enteses des d’una perspectiva so-cial. En aquest bloc s’inclouen les situacionssegüents:

� La manca o el dèficit de recursos materials:que inclourà la manca o dèficit de recursoseconòmics i d’habitatge.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L

� Les dificultats per a la inserció sociola-

boral: inclouen els aspectes que tenen a

veure amb la manca de feina, la precarietat

en l’ocupació, així com la manca de les ha-

bilitats socials en el marc laboral.

� Les dificultats per a la inserció socioedu-

cativa: inclouen els aspectes que tenen a

veure amb les seves habilitats socials en el

marc educatiu i/o formatiu.

En relació amb l’article 7 de la Llei 12/2007,

s’inclouen els apartats: c) necessitat social re-

lacionada amb la manca d’habitatge, l) sotme-

timent a mesures d’execució penal, propi o

dels familiars, m) condicions laborals precà-

ries, desocupació i pobresa, n) urgències so-

cials i o) emergències socials per catàstrofes.

Indirectament, es relaciona amb els apartats a)

discapacitat física, psíquica o sensorial i d)

drogodependències i altres addiccions.

L’abast de les situacions de necessitat materials

i instrumentals a Catalunya

La pobresa relativa és un indicador de la co-

hesió social que presenta una població cir-

cumscrita a un territori. Es tracta d’una po-

bresa que es genera en relació als altres. En

aquest sentit, aquesta concepció de pobresa

està molt lligada a la noció de desigualtat i es

basa en la idea que no és pobre només qui té

uns ingressos baixos, sinó que cal tenir en

compte el tipus de societat que envolta l’in-

dividu. És a dir, en termes relatius, es consi-



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L dera que una persona és pobra quan es trobaen una situació de clar desavantatge econòmici social respecte a la resta de persones del seuentorn.

La demarcació de Barcelona té la taxa depobresa relativa4 més elevada de Catalunya i,per tant, es tracta del territori més polaritzatsocialment. L’any 2006, el 20,7% de la po-blació d’aquest àmbit territorial estava en si-tuació de risc de pobresa. Aquest resultat estàrelacionat amb el caràcter urbà d’aquest te-rritori, ja que la desigualtat social i econòmicasón fenòmens pràcticament inherents a les

grans concentracions urbanes. En canvi, lademarcació de la Catalunya Central mostra lataxa més baixa de població en risc de po-bresa.

A les Terres de l’Ebre i a les demarcacionsde Tarragona, Barcelona i Lleida és on es de-tecta un major dèficit de protecció social delsistema de pensions en relació als ingressoslaborals. En aquests territoris, al voltant del45% de la població en risc de pobresa té mésde 64 anys. En canvi, a les demarcacions deGirona i de la Catalunya central aquest per-centatge se situa més de 10 punts per sota.

4. Calculada a partir del 60% de la mediana dels ingressos equivalents de la població de 16 i més anys de cadas-cuna de les demarcacions del Govern de Catalunya.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

LFigura 6.3. Taxa de risc a la pobresa relativa segons el territori.Població de 16 anys i més

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006.

Percentatge sobre la població de 16 anys i més


Figura 6.4. Població de 65 anys i més en situació de risc a la pobresa segons el territori. Catalunya, 2006

Percentatge sobre el total de pobres

DADES NO SIGNIFICATIVES

DEL 0,1 AL 34,6%DEL 34,7 AL 44%DEL 44,8 AL 46,1%



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L La manca d’ocupació és un dels elementsdesencadenants dels processos d’exclusió so-cial i de pobresa, no solament perquè el treballmercantil representa la font bàsica d’ingressosde les persones, sinó també perquè és centralen el procés de construcció de la identitat i, enconseqüència, per a la integració de les per-sones en la societat.

Malgrat la disminució de les taxes d’aturque es va produir durant el període de creixe-ment econòmic que va viure Catalunya l’úl-tima dècada, el nou context de crisi econò-mica s’ha caracteritzat per una progressivapèrdua d’ocupació. A la figura 6.5 es palesa lafragilitat de les ocupacions temporals en rela-ció amb les ocupacions més estables en elnou escenari de canvi econòmic. A partir del

sector privat: contracte indefinit

sector privat: contracte temporal

total assalariats

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

i-2002

ii-2

002iii-2

002iv-2

002i-2

003ii-2

003iii-2

003iv-2

003i-2

004ii-2

004iii-2

004iv-2

004i-2

005ii-2

005iii-2

005iv-2

005i-2

006ii-2

006iii-2

006iv-2

006i-2

007ii-2

007iii-2

007iv-2

007i-2

008ii-2

008iii-2

008i-2

009

iv-2

008

Figura 6.5. Variació intertrimestral de persones assalariades del sector privat segonsel tipus de contracte. Catalunya, 2002-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de població activa. Idescat.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L2008, any en què disminueixen tant el crei-xement de persones assalariades amb con-tractes indefinits com el creixement de per-sones assalariades temporals, la caiguda deles ocupacions temporals és molt més bruscaque no pas la de les indefinides. Això demos-tra que hi ha més vulnerabilitat social a par-tir de les ocupacions temporals, sobretot en elsector privat.

Com ja s’ha dit, la manca de treball i les si-tuacions d’atur dificulten en molts casos la in-tegració social i acceleren els processos d’ex-clusió social. Però aquestes situacions podenser més o menys greus en funció de la duradadel període d’atur,5 de l’existència d’una pres-tació associada o no i de l’acumulació de si-

5. Elaboració pròpia a partir de l’atur registrat i del Boletín de Estadísticas Laborales.

2005

2006

2007

Gener

2008

Febrer

2008

Març

2008

Abril 20

08

Maig

2008

Juny 2008

Juliol 2

008

Agost

2008

Setembre

2008

Octubre

2008

Novem

bre 20

08

Desem

bre 20

08

Gener

2009

Febrer

2009

Març

2009

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

aturats reben prestació no reben prestació

Figura 6.6. Població aturada segons que rebi prestació d’atur o no. Catalunya, 2005-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Boletín de Estadísticas Laborales, MTAS.



6LE

S SI

TUAC

IONS

DE

NECE

SSIT

AT S

OCIA

L tuacions d’atur en una mateixa llar. A Cata-lunya, a finals del mes de març del 2009, apro-ximadament una de cada cinc persones en si-tuació d’atur no rep prestacions o subsidid’atur i, per tant, es troba en una situació dedesprotecció social considerable. Aquesta po-blació és proporcionalment més gran a Es-panya, on les persones aturades sense presta-ció representen un terç del total de personesaturades.

2005

2006

2007

Gener

2008

Febrer

2008

Març

2008

Abril 20

08

Maig

2008

Juny 2008

Juliol 2

008

Agost

2008

Setembre

2008

Octubre

2008

Novem

bre 20

08

Desem

bre 20

08

Gener

2009

Febrer

2009

Març

2009

aturats reben prestació no reben prestació

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0

Figura 6.7. Població aturada segons que rebi prestació d’atur o no. Espanya, 2005-2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Boletín de Estadísticas Laborales, MTAS.



7 Els serveis socials

Els serveis socials són el conjunt d’inter-

vencions que tenen com a objectiu garantir les

necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutada-

nes, posant atenció en el manteniment de la

seva autonomia personal i promovent el des-

envolupament de les capacitats personals, en

un marc de respecte a la dignitat de les perso-

nes. Els serveis socials són un dels sistemes de

l’Estat del benestar, conjuntament amb la Se-

guretat Social, el sistema de salut, el sistema

d’educació, les polítiques per a l’ocupació, les

polítiques d’habitatge i altres actuacions.

El Sistema de serveis socials està integrat

pel conjunt de recursos, equipaments, projec-

tes, programes i prestacions de titularitat pú-

blica i privada destinats a assegurar el dret de

les persones a viure dignament durant totes les

etapes de la seva vida mitjançant la coberturade les seves necessitats personals bàsiques i deles necessitats socials, en el marc de la justí-cia social i del benestar de les persones.

El Sistema català d’autonomia i atenció a ladependència es configura com una xarxa d’a-tenció a la dependència i la vida autònoma peldesplegament i aplicació de la Llei 39/2006, depromoció de l’autonomia i atenció a les per-sones en situació de dependència, i es vinculaa la Xarxa de serveis socials d’atenció pública.

Els serveis socials s’estructuren en serveissocials bàsics i en serveis socials especialit-zats. Els serveis socials bàsics són el primernivell del sistema públic i la garantia de mésproximitat a les persones i als àmbits familiari social, i tenen un caràcter polivalent i mul-



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S tidisciplinar. La seva organització territorial

els converteix en la porta d’accés a tot el Sis-

tema de serveis socials. Els serveis socials es-

pecialitzats s’organitzen segons la tipologia

de necessitats per donar resposta a situacions

que requereixen una especialització tècnica o

disposar de recursos específics.

Per abordar l’anàlisi de l’acció del Sistema

de serveis socials cal disposar d’una classifi-

cació que permeti la identificació d’indica-

dors segons l’objectiu, la funció i el funciona-

ment de cada prestació. Per tant, s’ha establert

un criteri d’agrupació que permeti homoge-

neïtzar els indicadors per a prestacions que

tenen característiques similars i s’han classi-

ficat totes les prestacions de la Cartera de

serveis socials en sis grans dispositius.

Definim un dispositiu del sistema com elconjunt de prestacions que tenen en comú eltipus de resposta a unes necessitats concretesde les persones en l’àmbit d’actuació dels ser-veis socials, la qual cosa ha de permetre defi-nir indicadors comuns i, per tant, fer compa-racions i anàlisis globals.

Els dispositius d’acció del Sistema de serveis socials

La definició dels dispositius s’ha fet se-guint el camí lògic d’accés al Sistema de ser-veis socials: des del primer contacte amb elsistema fins a les prestacions que cobreixennecessitats més integrals de la persona (l’a-llotjament i l’atenció personal de l’àmbit resi-dencial) o aquelles que cobreixen necessitats



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

Smolt específiques (per exemple, la protecciójurídica).

Si les prestacions definides en la Cartera deserveis socials 2008-2009 es reparteixen perdispositius de la manera que es pot veure a lafigura 7.1, l’atenció residencial és el dispositiuque aplega més prestacions, pràcticament unterç del total. En segon lloc, trobem els dis-positius d’informació, orientació i valoració,que són, en molts casos, la porta d’accés alsaltres dispositius i representen una cinquenapart. Segueixen les prestacions econòmiquesi l’atenció diürna, amb un 19% i un 16% res-pectivament; a continuació hi ha l’atenció i elsuport per romandre al domicili, amb un 12%i, finalment, amb un 3%, les prestacions rela-cionades amb la protecció jurídica.

Atenció diürna16%

Protecció jurídica3%Prestacions econòmiques

19%

Atencióresidencial29%

Informació,orientació i

valoració21%

Atenció i suportal domicili

12%

Figura 7.1. Distribució de les prestacions de la Cartera de Serveis 2008-2009 per dispositius

Font: Elaboració pròpia a partir de la Cartera de serveis 2008-2009.



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S Informació, orientació, acompanyament i valoració de les necessitats de les persones

Aquest dispositiu inclou totes aquellesprestacions de servei que, mitjançant un equipde professionals, proporcionen a les personesles funcions d’informació, d’orientació, dediagnòstic i valoració de les situacions so-cials. També s’hi inclouen les funcions d’a-tenció i acompanyament mitjançant la inter-venció i el tractament social.

En aquest dispositiu s’inclouen els serveisbàsics d’atenció social, ja que són la porta d’en-trada al sistema: els serveis de valoració, elsserveis de prevenció, els serveis d’intervencióespecialitzada, serveis d’atenció telefònica i elsserveis de suport i d’acompanyament.

Atenció i suport per romandre al domicili

Aquest dispositiu inclou totes aquellesprestacions de servei i també prestacions eco-nòmiques finalistes que estan adreçades aatendre i compensar els dèficits que una per-sona o unitat de convivència pugui tenir perpermetre que les persones continuïn vivint enel seu entorn habitual.

S’inclouen en aquest dispositiu: el serveid’ajuda a domicili, les prestacions econòmi-ques finalistes per al manteniment de la per-sona a la llar, els serveis de suport a l’autono-mia i d’assistent personal, com també lesprestacions tecnològiques i de suport i cura.



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

SAtenció diürna

Aquest dispositiu inclou totes les presta-cions de servei que ofereixen a les personesuna atenció de caràcter no residencial, peròque inclou una atenció durant unes hores enun espai específic i que dóna resposta espe-cialitzada a les necessitats de cada persona.

S’inclouen en aquest dispositiu, els serveisde centre de dia, els centres socioeducatius isocioocupacionals, i els vinculats a les rela-cions socials (clubs socials...).

L’oferta de les places amb finançament pú-blic d’aquest dispositiu, repartides segons lessituacions de necessitat que cobreixen, es potveure a la figura 7.2.

Necessitats materialsi instrumentals

69,2%

Manca d’autonomia30,4%

Necessitatsrelacionals0,4%

Figura 7.2. Atenció diürna. Distribució de l’oferta de places amb finançament públic segons la tipologia de necessitat social

Font: Elaboració pròpia.



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S Les prestacions adreçades a la coberturade necessitats materials i instrumentals re-presenta gairebé els dos terços de l’oferta deplaces d’atenció diürna, mentre que l’altreterç s’adreça a les situacions de manca d’au-tonomia.

Atenció residencial

Aquest dispositiu inclou totes les presta-cions que impliquen oferir a les persones unaalternativa a residir al seu domicili o en un do-micili particular.

S’inclouen en aquest dispositiu els serveisde residència assistida, de llar residència, decentres residencials (permanents o tempo-rals), d’atenció i acolliment urgent, els pisos

amb suport i els habitatges tutelats i les fa-mílies d’acollida.

L’oferta de places amb finançament públicd’aquest dispositiu en funció de les situa-cions de necessitat a les quals han de donarresposta mostra la distribució que es potveure a la figura 7.3.

En aquest cas, la situació de necessitat quereuneix la major part de l’oferta és la de mancad’autonomia, mentre que l’oferta de placesresidencials, tant per atendre situacions denecessitat materials i instrumentals com si-tuacions de necessitat relacionals, representenuna part molt petita del total de l’oferta.



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

SProtecció jurídica

Aquest dispositiu inclou les prestacionsque donen cobertura a les situacions de des-emparament quan les persones no tenen ca-pacitat de decisió autònoma, i garanteix laprotecció mitjançant l’assumpció, per part del’Administració o d’entitats no lucratives, de latutela. Es dóna tant per motiu d’incapacitatsobrevinguda com per la protecció dels me-nors d’edat.

Aquest dispositiu inclou els diferents ser-veis de tutela.

Prestacions econòmiques

Aquest dispositiu inclou totes les presta-cions de caràcter dinerari, sempre que no tin-


11%

Manca d’autonomia84%

Necessitatsrelacionals

5%

Figura 7.3. Atenció residencial. Distribució de l’oferta de places amb finançamentpúblic segons la tipologia de necessitat social




7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S guin una destinació finalista per a la comprad’un servei inclòs en qualsevol dels altres dis-positius.

S’inclouen en aquest dispositiu les dife-rents pensions no contributives i prestacionscomplementàries, les diferents ajudes con-templades per la Llei 13/2006, les previstesper al suport a la família, la renda mínimad’inserció i les d’urgència social.

La figura 7.4 ens mostra la distribució de ladespesa en prestacions econòmiques segons latipologia de les necessitats socials a les qualss’adrecen: més de la meitat de la despesa(55%) es destina a les necessitats materials iinstrumentals, i prop de la meitat (47%) a lessituacions de necessitat per manca d’autono-

mia, mentre que una petita part (0,4%) té lafinalitat d’atendre situacions de necessitat re-lacional.

A continuació, a la figura 7.5, s’observa ladistribució de les prestacions econòmiquesper necessitats en funció del nombre de per-sones beneficiàries. En aquest cas es pot veurecom, mentre que el percentatge de necessitatsrelacionals es manté pràcticament igual(0,4%), en les situacions de necessitat mate-rials i instrumentals el nombre de personesbeneficiàries representa el 85,5% del total,mentre que les persones beneficiàries en si-tuació de manca d’autonomia representen el14,5%.



Figura 7.4. Prestacions econòmiques. Distribució de la despesaper tipologia de necessitats socials



53%

Manca d’autonomia47%

Necessitatsrelacionals

0,4%

Figura 7.5. Prestacions econòmiques. Distribució de les personesbeneficiàries per tipologia de necessitats socials



85,5%

Manca d’autonomia14,3%

Necessitatsrelacionals0,2%


7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S


7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S

La mesura de l’acció del Sistema de serveissocials

L’actuació del Sistema públic de serveis so-cials ha de ser avaluada, en funció dels objec-tius i les funcions que té assignades, tant perl’exigència de transparència i rendiment decomptes de les polítiques públiques com perpoder introduir-hi millores. L’avaluació esbasa en la mesura de diferents aspectes del’actuació, les dimensions, mitjançant indi-cadors dissenyats d’acord amb els objectius iles funcions dels dispositius que formen partdel Sistema. S’han establert cinc dimensions,formades per un conjunt d’indicadors, queavaluen tots els dispositius del Sistema públicde serveis socials.

� Cobertura poblacional: aquesta dimensiómesura la capacitat del sistema per donarresposta a la població potencial que es trobaen una determinada situació de necessitat.

� Cobertura sobre la demanda: aquesta di-mensió mesura la capacitat del sistema perdonar resposta a la població que vol accediral sistema i que demana accedir a un dis-positiu determinat.

� Estructura: aquesta dimensió mesura i des-criu l’oferta del sistema —especialment desde la perspectiva dels recursos que es posena disposició—, i la utilització que se’n fa.

� Qualitat: aquesta dimensió mesura, indi-rectament, factors que incideixen en la qua-



7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

Slitat prestacional final i en la percepció dequalitat que pot tenir la població usuària,les seves famílies i la ciutadania.

� Economia: aquesta dimensió mesura l’es-forç que fa el sector públic en la provisió deprestacions socials en termes de despesa ifinançament, així com la participació de lespersones usuàries en el cost dels serveis.

La gràfica de la pàgina següent mostra la re-lació entre els elements bàsics del sistema: lanecessitat social, les persones i els dispositiusdel Sistema català de serveis socials. Es par-teix de les necessitats socials per identificarles persones que les pateixen, mitjançant elcreuament amb els factors socials, que per-meten fer visibles els diferents perfils de po-blació amb necessitats socials, que es podenveure a la graella central. D’altra banda, el Sis-tema de serveis socials ha creat un seguit dedispositius que donen resposta a les necessi-tats socials i personals de la ciutadania i quesón avaluats mitjançant indicadors que mesu-ren aspectes clau, les dimensions.




Persones en rehabilitació(presó, drogues...)Gent gran

Persones ambmalalties mentals

factors socials

edat sexe salut origenclasse

social

Informació,orientació,valoració

Atencióal domicili

Atenciódiürna

Atencióresidencial

Protecciójurídica

Prestacionseconòmiques

dispo

sit

iu

s d

el s

ist

em

asituacions de necessitat

Manca d’autonomia


Necessitats relacionals

Familiars Socials

Gent gran ambdependència

Persones ambdiscapacitat

Infants en risc

Dones víctimesviolència masclista

Immigrantsi ètnies

minoritàriesPersones ambdiscapacitat

Situacions de pobresa

Col·lectiusestigmatitzats

àmbits de mesura

Coberturapoblacional

Coberturade la demanda

Qualitat

Estructura

Economia

7EL

S SE

RVEI

S SO

CIAL

S


Pla estratègic de serveis socials de Catalunya

Secretaria General


Pl. Pau Vila, 1

08039 Barcelona

Per a més informació, consulteu el web del Pla estratègic de serveis socials:

http://www.gencat.cat/dasc/pessc

Podeu fer-nos arribar comentaris i aportacions a:

[email protected]


Portada Pla estrategic:Layout 1 8/6/09 10:24 Página 1

SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA · perspectiva dels serveis socials. La nova Llei...

Documents

Transcript of SOBRE L’ESTAT DELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA · perspectiva dels serveis socials. La nova Llei...