SOBRE ELS IMPOSTOS DIRECTES A ANDORRA Edició 2013 … · manual prÀctic sobre els impostos...

MA

NU

AL

PR

C

TIC

SO

BR

E E

LS

IM

PO

ST

OS

DIR

EC

TE

S A

AN

DO

RR

A

Ed

ici

201

3

MANUAL PRCTICSOBRE ELS IMPOSTOSDIRECTES A ANDORRA

Edici 2013

MANUAL PRCTIC SOBREELS IMPOSTOS DIRECTESA ANDORRA

Limpost sobre societatsLimpost sobre la renda de les activitats econmiquesLimpost sobre la renda dels no-residents fi scals

Edici 2013

2

Editen

Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorraBancSabadell dAndorra

Autors

Antoni Bisbal Galbany, Vladimir Fernndez Armengol, Catalina M. Oliver Arbs, Maika Nin Sans,David Ras Pons, Borja Llorens Manresa, Erica Armengol Soldevila

Mnica Nez Ventura, Alexandra Vallv Ribes, Victor Gay Mart, David Ribera Romero,Albert Altimir Glvez, Catarina M. Cunha Bessa Macedo, Younes Raguig El Moussaoui,Carla Pradi Perojil, Paula A. Teixeira Carrio, Carles Veloso Escudero,Joan Josep Contreras Gmez, Ricard Macedo Ribeiro, Mriam Camps Soler, Laura Artigas Belles, Carles Gil Tabuenca, Begoa Fernndez Dobarro i Nadia Sopena Navas

1a edici: abril 2013

Dipsit legal: AND.161-2013

ISBN: 978-99920-1-974-0

Compaginaci: Premsa Andorrana, SA

Impressi: Grfi ques A4

3

AGRAMENTS

El MANUAL PRCTIC SOBRE ELS IMPOSTOS DIRECTES s el resultat del treball realitzat per lequip del departament fi scal dAlfa Capital durant aquests darrers mesos, amb la collaboraci de nombrosos professionals de la fi rma.

A continuaci es mostra el nom dels principals collaboradors que han participat en lelaboraci o revisi del manual. A tots volem expressar-los el nostre agrament.

AUTORS I COORDINADORS DEL DEPARTAMENT FISCAL DALFA CAPITAL

Antoni Bisbal GalbanyVladimir Fernndez ArmengolCatalina M. Oliver ArbsMaika Nin SansDavid Ras PonsBorja Llorens ManresaErica Armengol Soldevila

SUPORT TCNIC EN LA REVISI

Departament auditoriaMnica Nez Ventura Alexandra Vallv Ribes Victor Gay Mart David Ribera RomeroAlbert Altimir GlvezCatarina M. Cunha Bessa Macedo Younes Raguig El Moussaoui Carla Pradi Perojil

Departament assessoria i consultoria Paula A. Teixeira CarrioCarles Veloso EscuderoJoan Josep Contreras Gmez Ricard Macedo Ribeiro Mriam Camps SolerLaura Artigas Belles Carles Gil Tabuenca Begoa Fernndez DobarroNadia Sopena Navas

4

PRESENTACI

La Llei de limpost sobre societats i la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, aplicables als perodes impositius que sinicien a partir de l1 de gener de 2012, contribueixen a homologar el marc fi scal andorr amb el de la resta de pasos del nostre entorn. Amb laprovaci daquestes lleis sintrodueixen dues fi gures impositives en el sistema tributari andorr que tenen gran transcendncia, tant pel que fa a leconomia interna del nostre pas com a les relacions econmiques internacionals.

Lestabliment daquests tributs incidir duna forma molt directa en el teixit empresarial aix com en el creixement econmic del nostre pas, fet que obligar a prestar una atenci especial a la implementaci i el desenvolupament dambds impostos.

La creaci de limpost sobre societats, aix com la submissi de la renda dels empresaris i els professionals individuals a limpost sobre la renda de les activitats econmiques de les persones fsiques, ha suposat, per raons digualtat i de justcia tributria, crear un impost similar per a les rendes dactivitats econmiques desenvolupades a Andorra per persones fsiques o entitats no-residents fi scals.

Per aquest motiu, l1 dabril de 2011 va entrar en aplicaci la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals, un impost que, juntament amb limpost sobre societats i limpost sobre la renda de les activitats econmiques, con-fi gura el nou ordenament tributari andorr en matria dimpostos directes.

Amb la fi nalitat de donar suport als empresaris andorrans i estrangers en el compliment de les obligacions fi scals al Principat, la Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra ha dut a terme una important tasca tant divulgativa com formativa, organitzant jornades informatives i cursos de fi scalitat.

Consegentment i responent a la demanda dels empresaris, hem constatat la necessitat de complementar la nostra tasca divulgativa i informativa amb el MANUAL PRCTIC SOBRE ELS IMPOSTOS DIRECTES A ANDORRA, en qu els empresaris tro-baran una eina prctica, didctica i de fcil aplicaci que els ajudi a la implementaci dels impostos directes en els seus negocis.

Com a norma general, la legislaci fi scal s complexa i diversa, la seva implementaci resulta difcil i poc agrada i el seu aprenentatge requereix un esfor important per part dels contribuents . Amb aquest manual la Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra vol posar a labast de totes les empreses i dels professionals una eina prctica que els facilitar el suport en tots els processos formals relacionats amb la fi scalitat directa de la seva empresa.

Ledici daquest manual semmarca dins un conjunt dactuacions que la Cambra de Comer, amb la collaboraci de BancSabadell dAndorra i dAlfa Capital Assessors & Auditors, vol dur a terme per contribuir que tots els empresaris i professionals tinguin un coneixement ms aprofundit i complet dels nous impostos directes. El carcter innovador daquesta publicaci la converteix en un referent entre els professionals del mn de la fi scalitat, en explicar amb un llenguatge clar i senzill el contingut de la normativa de limpost sobre societats, limpost sobre la renda de les activitats econmiques i limpost sobre la renda dels no-residents fi scals.

Per acabar, voldria agrair a BancSabadell dAndorra la collaboraci en lelaboraci daquest manual, aix com a Alfa Capital Assessors & Auditors la seva dedicaci i contribuci a fer senzilla i entenedora una matria tan complexa com ho s la fi scalitat.

Marc Pantebre PalmitjavilaPresident de la Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra

5

PRESENTACI

s una satisfacci per a BancSabadell dAndorra contribuir a la publicaci daquest manual, que ha de permetre acom-panyar les empreses i els professionals del pas en la interpretaci i la implementaci de les obligacions derivades de lentrada en vigor, l1 de gener de 2012, de limpost sobre les societats i limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

Aquestes dues fi gures confi guren el mapa de la imposici directa a les activitats empresarials, juntament amb limpost de la renda dels no-residents fi scals, que es va aprovar el 2011.

Un cop aprovades aquestes lleis, publicats els seus reglaments i els formularis corresponents, sha elaborat aquest manual amb lobjectiu que esdevingui una referncia per a tots els agents econmics.

En una economia en qu les petites i mitjanes empreses representen quasi la totalitat del teixit empresarial, ens ha semblat interessant impulsar amb la Cambra de Comer i Indstria i Alfa Capital aquesta publicaci. Volem contribuir a la divulgaci i explicaci duns mecanismes fi scals relativament complexos, detallant les corresponents obligacions i aportant els elements per a una adequada interpretaci que ajudi els agents econmics a complir tots els requeri-ments que imposen aquestes lleis.

Hem volgut que sigui un instrument de treball prctic i til, que faciliti ladaptaci al nou rgim fi scal, tenint en compte que els andorrans disposem de poques referncies en matria de fi scalitat directa. Volem facilitar la tasca dels agents econmics que confi guren el teixit empresarial andorr, i que sn un element essencial de creaci de riquesa i de llocs de treball.

En aquest sentit sha de remarcar el valor afegit del treball dut a terme , que va molt ms enll dun simple compendi de les lleis i dels reglaments, explicant-ne el contingut de manera molt detallada i amb exemples molt entenedors. Aquest treball privilegia lanlisi i aporta valor i qualitat, en un moment de crisi econmica i de canvis estructurals importants, en qu esdev essencial per a la nostra economia potenciar tots aquells elements que contribueixen a la millora de la competitivitat de les empreses.

Convenuts de linters daquest manual, reitero la nostra satisfacci pel fet de collaborar en la difusi del coneixe-ment del nou marc impositiu, que afecta la totalitat del teixit empresarial, tot esperant que satisfaci les expectatives dels seus usuaris.

Robert Cassany VilaPresident BancSabadell dAndorra

6

NOTA DELS AUTORS

Laprovaci per part del Consell General de la Llei 94/2010, del 29 de desembre del 2010, de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals, va suposar per primera vegada la introducci duna fi gura tributria desconeguda fi ns aleshores al Principat. La fi nalitat daquesta llei, juntament amb la Llei 95/2010, del 29 de desembre de limpost sobre societats, i la Llei 96/2010, del 29 de desembre de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, va suposar introduir per primer cop en el nostre ordenament jurdic la fi scalitzaci de les rendes (benefi cis empresarials) obtingudes per part dobligats tributaris residents i no-residents fi scals.

En un primer moment el legislador va confi gurar el nostre marc tributari amb la introducci daquestes tres noves fi gures impositives; limpost sobre societats fi scalitzava les rendes obtingudes per les persones jurdiques, institucions dinversi collectiva i entitats pbliques i parapbliques. Limpost sobre la renda de les activitats econmiques fi sca-litzava les rendes que obtenien les persones fsiques residents a Andorra que realitzaven una activitat empresarial. Per acabar, limpost sobre la renda dels no-residents fi scals obligava a tributar les rendes obtingudes en territori andorr per les persones fsiques o jurdiques no-residents fi scals.

El fet de comenar a confi gurar el nostre ordenament tributari va suposar a linici que les tres fi gures impositives no sapliquessin en el mateix moment. Per aquest motiu, limpost sobre la renda dels no-residents fi scals comenava a aplicar-se per a les rendes meritades a partir de l1 dabril de 2011, mentre que per a limpost sobre societats i limpost sobre la renda de les activitats econmiques, eren aplicables els perodes impositius que siniciessin a partir del primer dia natural de lexercici immediatament posterior a la publicaci al Butllet Ofi cial del Principat dAndorra de la Llei de limpost sobre el valor afegit.

Amb data 1 de desembre de 2011, el legislador va modifi car les tres lleis inicials, en considerar que la introducci daquestes fi gures impositives en el sistema tributari andorr era de gran transcendncia en el desenvolupament de leconomia del Principat, fet que obligava a prestar una atenci especial al seu desenvolupament. Aix mateix, des de la data de la publicaci shavien detectat certes defi cincies tcniques en els textos inicials que convenia esmenar, per tal de garantir un funcionament correcte i efi cient daquests tributs.Per aquest motiu es van modifi car a travs de les segents lleis:

1. Llei 17/2011, de l1 de desembre, de modifi caci de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats.

2. Llei 19/2011, de l1 de desembre, de modifi caci de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

3. Llei 18/2011, de l1 de desembre, de modifi caci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals.

Aquests canvis legislatius han suposat que la Llei de limpost sobre societats i la Llei de limpost sobre la renda de les persones fsiques shagin comenat a aplicar en els perodes impositius iniciats a partir de l1 de gener de 2012, i la Llei de limpost dels no-residents fi scals, per a les rendes iniciades a partir de l1 dabril de 2011.

A la data de ledici daquest manual prctic, la darrera fase del procediment legislatiu dintroducci al sistema tri-butari del Principat dAndorra dels esmentats impostos directes ha estat laprovaci dels reglaments corresponents sobre el seu desenvolupament.

Concretament, en data 25 de gener de 2012 el Govern va aprovar el Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals juntament amb els formularis establerts en el Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals. Posteriorment, en data 13 de juny de 2012, el Govern va aprovar el Reglament daplicaci de la Llei 95/2010, de limpost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. Aquest reglament inclou, en la disposici addicional, laprovaci duna part dels formularis daplicaci de dits impostos.

7

Per ltim, en data 13 de febrer de 2013, el Govern ha aprovat els formularis dels impostos directes que restaven per tal que els obligats tributaris puguin complir les obligacions tributries de carcter formal que sestableixen tant en la llei com en el reglament de cadascun dels impostos.

El procediment legislatiu descrit anteriorment s la materialitzaci del procs dinternacionalitzaci en qu est immers el Principat dAndorra. Per a tothom s conegut que durant els darrers anys, lEstat andorr ha iniciat un procs dobertura internacional que ha comportat que hagi signat aquest mes dabril el conveni per evitar la doble imposici internacional amb Frana i comenci negociacions amb altres estats com Espanya i Portugal. Per tal que aquestes negociacions arribin a bon port sha fet necessria la implementaci dun sistema tributari harmonitzat amb la normativa fi scal dels pasos del nostre entorn. s per aquest motiu que des del desembre del 2010, el Consell General ha aprovat la normativa indicada anteriorment amb lobjectiu dimplementar un sistema tributari homologable a escala internacional.

La introducci dels impostos directes en lordenament jurdic andorr implica que els ciutadans andorrans hagin dafrontar-se a una nova situaci, concretament a lautoliquidaci dels impostos directes, aix com a tota una srie dobligacions formals que fi ns ara no existien.

Tenint en compte les obligacions formals requerides per part de lAdministraci, juntament amb el fet que, en ocasions, el text normatiu no resulta senzill, sha elaborat aquest manual prctic, amb la fi nalitat doferir al lector un instrument de consulta que li faciliti laplicaci dels nous impostos directes. Aquest manual prctic facilita una visi prctica dels impostos per ajudar el lector a resoldre aquelles qestions i dubtes que li puguin sorgir en el seu dia a dia. Aquest manual prctic inclou comentaris dels autors sobre tots i cadascun dels articles de les lleis que aproven els impostos directes, juntament amb nombrosos exemples que ajudaran el lector a comprendren lestructura aix com laplicaci.

Aix, les opinions i interpretacions que es manifestin en el cos daquest manual sn responsabilitat dels autors, i poden o no ser compartides per la doctrina administrativa que semeti per a aquest efecte.

Com es podr observar, aquest manual prctic est estructurat en tres, captols dedicats a cada un dels impostos directes.

I. IMPOST SOBRE SOCIETATS

El primer captol est dedicat a limpost sobre societats, que sotmet a tributaci els rendiments obtinguts, principal-ment, per persones jurdiques, institucions dinversi collectiva, i entitats pbliques i parapbliques. En aquest primer captol sanalitzar el contingut dels articles de la Llei de limpost sobre societats, amb una explicaci interpretativa de cadascun dels articles assenyalats en lesmentada llei. A aquests efectes, els autors daquest manual prctic shan basat en larticulat del text refs de la Llei de limpost sobre societats publicat pel Govern dAndorra.

Aquesta primera part del manual inclou tamb com a annexos el Reglament de limpost sobre societats aix com tots els formularis que hauran de tenir en compte els obligats tributaris de limpost per donar compliment a les obligacions tributries de carcter formal previstes en la normativa interna andorrana.

II. IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONMIQUES

El segon captol t com a fi nalitat apropar el lector a la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. En aquest sentit, els autors han incorporat uns aclariments a cadascun dels articles de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. En aquest cas, tal com ha succet amb limpost sobre societats, els autors han agafat com a punt de partida el text refs de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

Aix mateix, els comentaris dels autors shan illustrat amb nombrosos exemples i interpretacions del text, que afavo-reixen la comprensi de les disposicions de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

8

La segona part del manual incorpora com a annexos el Reglament de limpost sobre activitats econmiques, aix com tots els formularis que hauran de tenir en compte els obligats tributaris de limpost per donar compliment a les obligacions tributries exigides per la normativa interna andorrana.

III. IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS

Per ltim, la darrera part daquest manual prctic est dirigida a aclarir aquells aspectes de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals que poden presentar ms dubtes. Per tal dassolir aquesta fi nalitat, els autors han seguit la mateixa sistemtica que en els dos captols anteriors; s a dir, shan incorporat les interpretacions dels autors a cadascun dels articles de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents juntament amb petits casos prctics que aporten la visi prctica de limpost.

Addicionalment, aquest darrer captol est complementat amb el text del Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals i amb els formularis que els obligats tributaris de limpost hauran de presentar per complir amb els requeriments formals establerts en la llei de limpost.

No volem acabar sense agrair a BancSabadell dAndorra i a la Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra la con-fi ana que han dipositat en els autors daquesta publicaci i el comproms que han demostrat vers tots els empresaris i obligats tributaris dels impostos directes a Andorra, en posar al seu abast una guia que de ben segur permetr un millor coneixement i facilitar laplicaci daquestes noves fi gures impositives que sapliquen al Principat dAndorra.

Alfa Capital Assessors & Auditors

INTRODUCCI A LIMPOST SOBRE SOCIETATS

9

ABREVIATURES

BTN Bases de tributaci negatives

CASS Caixa Andorrana de la Seguretat Social

CDI Conveni per evitar la doble imposici

EP Establiment permanent

IAE Impost sobre la renda de les activitats econmiques

IRNR Impost sobre la renda dels no-residents fi scals

IRPF Impost sobre la renda de les persones fsiques

IS Impost sobre societats

Llei de lIAE Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

Llei de lIRNR Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fi scals

Llei de lIS Llei de limpost sobre societats

NRT Nmero de registre tributari

OCDE Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic

LIMPOST SOBRE SOCIETATS


13

NDEX

Introducci dels autors ............................................................................................................................................... 16

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats i les seves modifi cacions posteriors .................. 16

Exposici de motius ..................................................................................................................................................... 18

La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats. ............................................................................ 18

Llei 17/2011 de l1 de desembre, de modifi caci de la Llei 95/2010, del 29 de desembre de limpost sobre

societats ....................................................................................................................................................................... 19

Article 1. Naturalesa .................................................................................................................................................... 21

Article 2. mbit daplicaci espacial ........................................................................................................................... 22

Article 3. Tractats i convenis ........................................................................................................................................ 22

Article 4. Fet generador ............................................................................................................................................... 23

Article 5. Presumpci de rendes ................................................................................................................................. 24

Article 6. Obligats tributaris ........................................................................................................................................ 25

Article 7. Residncia fi scal i domicili fi scal ................................................................................................................. 28

Article 8. Exempcions .................................................................................................................................................. 30

Article 9. Concepte i determinaci de la base de tributaci ....................................................................................... 36

Article 10. Correccions de valor: amortitzacions ........................................................................................................ 39

Article 11. Correccions de valor: prdues per deterioraci del valor dels elements patrimonials ........................... 45

Article 12. Provisions ................................................................................................................................................... 55

Article 13. Despeses no dedubles .............................................................................................................................. 58

Article 14. Es suprimeix ............................................................................................................................................... 63

Article 15. Regles de valoraci .................................................................................................................................... 64

Article 16. Operacions vinculades ............................................................................................................................... 71

Article 17. Regles de valoraci: canvis de residncia, transferncia dactius a establiments permanents situats a

lestranger, operacions realitzades amb o per persones o entitats residents fi scals en territoris amb una tributa-

ci substancialment inferior a la del Principat dAndorra i quantitats subjectes a retenci ..................................... 80

Article 18. Efectes de la substituci del valor comptable pel valor normal de mercat .............................................. 84

Article 19. Imputaci temporal. Inscripci comptable dingressos i despeses .......................................................... 88

Article 20. Eliminaci de la doble imposici econmica interna i internacional sobre participacions en benefi cis

daltres entitats a travs del mtode dexempci ....................................................................................................... 96

Article 21. Eliminaci de la doble imposici internacional sobre els benefi cis atribubles a establiments perma-

nents situats a lestranger ......................................................................................................................................... 101

Article 22. Compensaci de bases de tributaci negatives ...................................................................................... 102

Article 23. Rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el

comer internacional ................................................................................................................................................. 105

Article 24. Rgim especial de societats de gesti i inversi fi nancera intragrup .................................................... 110

Article 24bis. Rgim especial de determinaci objectiva de la base de tributaci .................................................. 114

Article 25. Rgim especial de consolidaci tributria .............................................................................................. 121

Article 26. Rgim especial damortitzaci per a noves inversions ........................................................................... 140

Article 27 al 37. Es deroguen aquests articles .......................................................................................................... 143


14

Article 38. Rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres ............................ 143

Article 39. Perode impositiu ..................................................................................................................................... 146

Article 40. Meritaci de limpost ................................................................................................................................ 148

Article 41. Tipus de gravamen ................................................................................................................................... 148

Article 42. Quota de tributaci ................................................................................................................................... 149

Article 43. Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional ......................... 150

Article 44. Deducci per creaci de llocs de treball i per inversions ........................................................................ 156

Article 45. El pagament a compte ............................................................................................................................. 160

Article 46. Deducci del pagament a compte i quota diferencial ............................................................................. 162

Article 47. Registre tributari ...................................................................................................................................... 163

Article 48. Baixa provisional en el Registre tributari ................................................................................................ 164

Article 49. Expedient de baixa provisional per fallida ............................................................................................... 164

Article 50. Expedient de baixa provisional per falta de presentaci de declaracions .............................................. 165

Article 51. Notifi caci als registres pblics de la baixa provisional ......................................................................... 166

Article 52. Cancellaci de la nota marginal ............................................................................................................. 167

Article 53. Obligaci de collaboraci ........................................................................................................................ 167

Article 54. Obligacions comptables. Facultats del ministeri encarregat de les fi nances ........................................ 168

Article 55. Bns i drets no comptabilitzats o no declarats: presumpci dobtenci de rendes ............................... 169

Article 56. Revaloracions comptables voluntries .................................................................................................... 170

Article 57. Declaracions ............................................................................................................................................. 172

Article 58. Autoliquidaci i ingrs del deute tributari ............................................................................................... 173

Article 59. Liquidaci provisional............................................................................................................................... 174

Article 60. Devoluci dofi ci ....................................................................................................................................... 175

Article 61. Facultats del ministeri encarregat de les fi nances per determinar la base de tributaci ..................... 176

Article 62. Infraccions ................................................................................................................................................ 177

Article 63. Modalitats dinfraccions ........................................................................................................................... 177

Article 64. Sancions ................................................................................................................................................... 178

Article 65. Notifi cacions i recursos de les infraccions .............................................................................................. 179

Article 66. Jurisdicci competent .............................................................................................................................. 180

Disposici addicional primera. Reducci pel primer any daplicaci de la Llei ....................................................... 181

Disposici addicional segona. Benefi cis fi scals per la creaci de petites empreses durant els tres primers anys 181

Disposici transitria primera. Derogada ................................................................................................................. 183

Disposici transitria segona. Valor de limmobilitzat tangible, intangible o inversions immobiliries en funciona-

ment prviament a aquest impost ............................................................................................................................. 183

Disposici transitria tercera. Derogada .................................................................................................................. 184

Disposici transitria quarta. Pagament a compte durant el primer any daplicaci de limpost. .......................... 185

Disposici derogatria. Es deroga ............................................................................................................................. 186

Disposici fi nal primera. Modifi caci de la Llei de bases de lordenament tributari ............................................... 186

Disposici fi nal segona. Es deroga ............................................................................................................................ 186

Disposici fi nal tercera. Es deroga ............................................................................................................................ 186

Disposici fi nal quarta. Actualitzaci dels imports................................................................................................... 187

Disposici fi nal cinquena. Habilitaci normativa ...................................................................................................... 187

Disposici fi nal sisena. Es deroga ............................................................................................................................. 187


15

Disposici fi nal setena. Entrada en vigor .................................................................................................................. 188

Informaci addicional ................................................................................................................................................ 188

ANNEXOS ................................................................................................................................................................... 189

Annex 1. Reglament de limpost ................................................................................................................................ 190

Annex 2. Declaraci censal- 001 ............................................................................................................................... 202

Annex 3. Declaraci censal-NRT 001-A .................................................................................................................... 203

Annex 4. Declaraci censal- Domicilis 001-B ........................................................................................................... 204

Annex 5. Declaraci censal- Dades bancries 001-C ............................................................................................... 205

Annex 6. Declaraci censal- Intangibles 001-D ........................................................................................................ 206

Annex 7. Declaraci censal- Gesti i inversi fi nancera intragrup 001-E ................................................................ 207

Annex 8. Declaraci censal- Determinaci objectiva de la base de tributaci 001-F .............................................. 208

Annex 9. Declaraci censal- Consolidaci tributria 001-G ..................................................................................... 209

Annex 10. Declaraci censal- Tinena participacions en societats estrangeres 001-H .......................................... 210

Annex 11. Declaraci censal- Entitats parcialment exemptes 001-I ........................................................................ 211

Annex 12. Pagament a compte 810-A ....................................................................................................................... 212

Annex 13. Sollicitud de modifi caci del pagament a compte 820 ............................................................................ 214

Annex 14. Autoritzaci de representaci ................................................................................................................... 216

Annex 15. Declaraci de limpost 800 ........................................................................................................................ 217

Annex 16. Declaraci de limpost 800-A1 Compte de prdues i guanys (normal) .................................................... 229

Annex 17. Declaraci de limpost 800-A2 Estat de canvis del patrimoni net (normal) ............................................ 230

Annex 18. Declaraci de limpost 800-A3 Balan (normal)....................................................................................... 231

Annex 19. Declaraci de limpost 800-B1 Compte de prdues i guanys (consolidat) .............................................. 232

Annex 20. Declaraci de limpost 800-B2 Estat de canvis del patrimoni net (consolidat) ....................................... 233

Annex 21. Declaraci de limpost 800-B3 Balan (consolidat) ................................................................................. 234

Annex 22. Declaraci de limpost 800-C Base de tributaci per determinaci directa ............................................ 235

Annex 23. Declaraci de limpost 800-D Explotaci internacional dintangibles o intervenci en el comer inter-

nacional ...................................................................................................................................................................... 239

Annex 24. Declaraci de limpost 800-E Tinena de participaci en societats estrangeres .................................... 240

Annex 25. Declaraci de limpost 800-F Entitats parcialment exemptes ................................................................. 241

Annex 26. Declaraci de limpost 800-H1 a 800-H19 ................................................................................................ 242

Annex 27. Declaraci simplifi cada de limpost 850-A Rgim de determinaci directa ........................................... 261

Annex 28. Declaraci simplifi cada de limpost 850-B Rgim de determinaci objectiva ........................................ 263

Annex 29. Declaraci simplifi cada de limpost 850-C Compte de prdues i guanys ............................................... 265

Annex 30. Declaraci simplifi cada de limpost 850-D Balan .................................................................................. 266


16

INTRODUCCI DELS AUTORS

LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS I LES SEVES MODIFICACIONS POSTERIORS

El 29 de desembre de 2010, el Consell General va aprovar la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de limpost sobre soci-etats, que posteriorment fou modifi cada per la Llei 17/2011, de l1 de desembre de modifi caci de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats (IS, dara endavant).

Lesmentada llei ha introdut per primera vegada a la histria del Principat dAndorra limpost sobre societats. En particular, aquest impost s de carcter directe i amb naturalesa personal, que grava la renda mundial obtinguda per les persones jurdiques qualifi cades com a obligats tributaris. s a dir, queda subjecte a tributaci en concepte daquest impost la totalitat dels rendiments obtinguts pel contribuent amb independncia del lloc on shagin generat, tant si sn rendes internes com internacionals.

Aquest impost s el refl ex del procs dobertura cap a lexterior de leconomia andorrana iniciat els darrers anys. Aix mateix, aquest procs ha exigit la modernitzaci del sistema tributari andorr i ha fet necessria la creaci dimpos-tos de carcter directe, entre els quals destaquen limpost sobre societats, limpost sobre la renda de les activitats econmiques i limpost sobre la renda dels no-residents fi scals.

El procs dinternacionalitzaci tamb t com a objectiu facilitar la signatura de convenis internacionals per evitar la doble imposici, motiu pel qual era imprescindible que el Principat dAndorra preveis un impost directe que gravs els rendiments obtinguts a Andorra per les persones jurdiques. En aquest sentit sha de tenir en compte que la in-troducci en el sistema impositiu andorr dun impost daquestes caracterstiques era el pas previ per poder iniciar aquest procediment dobertura a lexterior, ja que duna altra manera aquest procediment seria molt ms laboris.

A lhora de preparar el text, el legislador sha basat en els segents principis: coordinaci i compatibilitat internacional, transparncia, simplicitat normativa i competitivitat.

Laplicaci del principi de coordinaci i compatibilitat internacional implica que el text de la llei de limpost sha ela-borat seguint els principis rectors dels estats europeus del nostre entorn. Daquesta manera, sha elaborat una llei perfectament compatible amb els ordenaments tributaris dels pasos vens.

Aix mateix, el text normatiu de la Llei de lIS sha enfocat amb redacci clara amb lobjectiu de procurar als obligats tributaris una interpretaci senzilla. Daquesta manera es garanteix el compliment del principi de seguretat jurdica present en totes les relacions amb lAdministraci. En aquest sentit, shan evitat els literals complexos i aquelles casustiques europees que no tenen presncia en la societat andorrana.

Seguint la lnia daltres jurisdiccions europees, el text de la llei de limpost incorpora una srie de clusules antiabs, com ara la regla de valoraci de les operacions dutes a terme entre entitats vinculades.

Per ltim, als autors daquest manual prctic ens agradaria precisar que en la mateixa exposici de motius de la Llei de limpost sobre societats ja sespecifi ca que aquest text normatiu segueix els criteris marcats per lOCDE. De manera que entenem que els obligats tributaris podrien acudir a la doctrina de lesmentat organisme davant un con-fl icte dinterpretaci de la norma, sobretot en qestions de fi scalitat internacional i de valoraci doperacions entre entitats vinculades.

Aquest Manual prctic sobre els impostos directes i concretament aquest apartat del manual, sobre la Llei de limpost sobre societats, recull totes les modifi cacions incloses en la Llei 17/2011, de l1 de desembre, de modifi caci de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de lIS.


17

Aquest manual sha elaborat amb lobjectiu de presentar de forma simplifi cada i entenedora el nou rgim fi scal. Per aix sillustra laplicaci amb nombrosos exemples i casos prctics, i sinclouen en tot moment les ltimes modifi -cacions legislatives a travs dels seus reglaments, aix com tots aquells formularis sobre la liquidaci de limpost, en els annexos corresponents daquest manual prctic.

A continuaci i per tal de facilitar la comprensi de la legislaci al lector, reprodum lexposici de motius dels dos textos legislatius.


18

EXPOSICI DE MOTIUS

LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

I. JUSTIFICACI DE LA CREACI DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

La fi nalitat de la Llei de limpost sobre societats que es presenta s regular i implantar aquesta fi gura tributria. Aquesta creaci enllaa i encaixa perfectament amb lorientaci del Principat dAndorra en els nostres dies com a centre de prestaci de serveis internacionals. Lobertura cap a lexterior de leconomia andorrana juntament amb la modernitzaci del sistema fi scal i una distribuci ms equitativa de les crregues tributries sn les raons principals que fonamenten aquesta iniciativa legislativa.

La introducci daquest impost aix com la conseqent conclusi de convenis per a leliminaci de la doble imposici internacional constitueixen dos elements dun binomi que s clau en la conformaci de lanomenada infraestructura juridicoeconmica del Principat dAndorra, en la mesura que permetr que els seus ciutadans i empresaris puguin competir en condicions adequades en lactual escenari de globalitzaci econmica. Al mateix temps, el binomi impost sobre societats convenis per a leliminaci de la doble imposici pretn erigir-se en leix sobre el qual giri latracci dinversi estrangera cap al Principat.

Noms la introducci dun impost sobre societats homologable al daltres pasos permetr al Principat dAndorra signar convenis per eliminar la doble imposici amb altres estats, com a instrument de poltica tributria i compli-ment amb els estndards defi nits internacionalment i, especialment, en el context de lOrganitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE), per tamb com a mitj per facilitar la sortida a lestranger de les seves em-preses i latracci dinversi estrangera al territori del Principat. En aquest mateix sentit, limpost sobre societats s el complement de les reformes mercantils i fi nanceres que shan emprs els ltims temps amb la fi nalitat dalinear lordenament jurdic del Principat amb el propi dels pasos ms avanats.

Per altra banda, la introducci duna fi scalitat directa sobre els benefi cis salinea de forma clara amb el principi cons-titucional de distribuci equitativa de les crregues fi scals. Alhora, la implantaci de les fi gures tributries vigents als estats membres de la Uni Europea suposa la supressi de taxes i altres fi gures impositives que deixen de tenir sentit amb la modernitzaci del marc tributari; aix doncs, aquesta Llei deroga la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques, del 20 de desembre de 1995.

II. PRINCIPIS RECTORS DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

A lhora de confi gurar limpost sobre societats, shan pres en consideraci una srie de principis que ninspiren la regulaci, a saber: els principis de coordinaci i compatibilitat internacional, transparncia i simplicitat normativa i competitivitat.

Els principis de coordinaci i compatibilitat internacional shan pres en consideraci a lefecte de modelar limpost atenent les tendncies prevalents i els models impositius vigents als estats membres de la Uni Europea i als pasos membres de lOCDE, sense desconixer les orientacions seguides per altres pasos. En aquest sentit, es pot afi rmar que limpost sobre societats regulat en aquesta Llei s ortodox, perfectament compatible i homologable amb el que sexigeix als principals pasos de lentorn europeu i lOCDE. Al mateix temps, i encara que shagi buscat que els pasos del nostre entorn reconeguin en limpost sobre societats del Principat dAndorra una fi gura anloga a la que ells tenen en els seus ordenaments, sha procurat articular una normativa de les ms avanades, dotant les nostres empreses de solucions i instruments operatius que noms trobaran als estats ms desenvolupats, com, per exemple, acords previs en matria de preus de transferncia en lnia amb els impulsats per les directrius de lOCDE i pel mateix Frum Europeu de Preus de Transferncia.

A lhora darticular les normes de limpost, sha tractat de portar fi ns a les ltimes conseqncies el principi de trans-parncia, el qual exigeix que les normes impositives siguin clares i intelligibles, de manera que la seva aplicaci pugui efectuar-se amb la mxima seguretat jurdica per als subjectes passius. Sha fugit intencionadament de les solucions


19

especialment complexes que hom pot trobar en molts ordenaments, amb la fi nalitat de permetre que les persones jur-diques del Principat dAndorra puguin aplicar un impost que no els causi problemes per la seva complexitat normativa.

El principi de competitivitat s una altra de les pedres angulars del model dimpost sobre societats. Aix signifi ca triar lopci ms adequada a la realitat i el context econmic andorr entre les opcions impositives que ofereixen els pasos del nostre entorn europeu i de lOCDE. No cal dir que la competitivitat de limpost andorr no contradiu de cap manera la compatibilitat internacional daquest tribut, ja que limpost pren com a model els que han perms a diversos estats de la Uni Europea i de lOCDE un creixement econmic ms gran sobre la base de no sobrecarregar les seves empreses amb tipus impositius alts.

III. ASPECTES FONAMENTALS DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

Limpost sobre societats t carcter sinttic, de manera que sotmet a gravamen de forma unitria tota la renda ob-tinguda per les persones jurdiques residents fi scals en territori andorr que duen a terme una activitat econmica. El carcter sinttic de limpost en simplifi ca laplicaci per part dels subjectes passius i permet una adequaci ms gran daquest tribut amb el principi de neutralitat.

Limpost sotmet a imposici la renda mundial obtinguda pels subjectes passius, s a dir, per les persones jurdiques, de manera que les empreses que no hagin adoptat forma societria queden fora de lmbit daplicaci daquest impost. Noms les entitats qualifi cades com a residents fi scals al Principat dAndorra queden subjectes a limpost sobre societats.

En matria de base de tributaci sha optat per un model dacord amb el qual aquesta base de tributaci es calcula partint del resultat comptable, per introduint al mateix temps certes correccions o ajustos fi scals extracomptables. Aquest model de conformitat parcial amb el resultat comptable sempra en un bon nombre de pasos de lentorn europeu i t com a principals avantatges la simplicitat, la consistncia i lharmonitzaci ms grans entre els comptes mercantils i la base de tributaci fi scal.

Limpost tamb cont alguna de les principals clusules antiabs establertes a escala internacional, com per exemple la regla de valoraci de les operacions entre persones vinculades. Tamb aqu sha adoptat el principi de plena com-petncia elaborat per lOCDE seguint les directrius de lOCDE de preus de transferncia i empreses multinacionals, les quals han demprar-se a efectes interpretatius.

La regulaci dels mecanismes per a leliminaci de la doble imposici internacional i econmica sinspira en els mo-dels europeus ms desenvolupats, en lnia amb el principi de compatibilitat internacional que inspira limpost. Tamb shan incorporat aqu disposicions per evitar ls abusiu daquests mecanismes deliminaci de la doble imposici.

Formalment la Llei sestructura en 66 articles, dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitries, una disposici derogatria i set disposicions fi nals.

LLEI 17/2011 DE L1 DE DESEMBRE, DE MODIFICACI DE LA LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

Laprovaci de la Llei de limpost sobre societats suposa la introducci duna nova fi gura impositiva en el sistema tri-butari andorr que t una gran transcendncia tant pel que fa a leconomia interna com a les relacions econmiques internacionals. No obstant aix, sha de tenir en compte que aquest tribut incideix duna forma molt directa en el teixit empresarial del Principat, fet que obliga a prestar atenci que no repercuteixi de forma negativa en el creixement de leconomia andorrana. Daltra banda, shan detectat algunes defi cincies tcniques en el text de la Llei que conv esmenar per tal de garantir el funcionament correcte i efi cient del tribut.

Aquestes sn les raons que fan necessria una modifi caci de la Llei que regula limpost de societats, que s lobjecte daquesta Llei. En concret, es corregeixen alguns aspectes tcnics, com ara la meritaci del tribut en els casos de trasllat del domicili de lentitat, la inclusi com a entitat parcialment exempta a la Cambra de Comer, atesa la seva naturalesa i la seva fi nalitat, la simplifi caci respecte al tractament de certes provisions i el respecte a la regulaci


20

de les operacions vinculades, que es reubica en lapartat de la determinaci de la base la regulaci de lamortitzaci accelerada prevista per a les noves inversions, entre daltres.

Les modifi cacions ms signifi catives sn, en primer lloc, el tractament que es dna a les retribucions dels adminis-tradors o membres dels rgans dadministraci de les entitats andorranes. En aquest sentit, es parteix del fet que la relaci jurdica que hi ha entre els administradors i la societat s de carcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determinin una obligaci de retribuci a lrgan dadministraci, aquesta retribuci ha de ser sempre deduble de lim-post de societats, ats el seu carcter dobligatori. Per seguir el principi de neutralitat en el tribut, aquesta retribuci de naturalesa mercantil es considera una renda procedent duna activitat econmica subjecta a aquest impost, quan el perceptor s una persona jurdica i a limpost sobre la renda de les activitats econmiques quan s una persona fsica.

En segon lloc, sintrodueix un rgim especial de determinaci objectiva de la base de tributaci en substituci del rgim simplifi cat. La ra s clara: mentre el sistema simplifi cat noms estableix una senzillesa ms gran en la presentaci de la declaraci de limpost, el sistema de determinaci objectiva simplifi ca realment el clcul per determinar la base de tributaci i estableix per a petites empreses un percentatge estimatiu de les despeses. Aix facilita als obligats tributaris determinar el seu tribut i permet que lAdministraci en tingui un control. Aquest rgim s voluntari i per evitar laprofi tament indegut es preveu que lexercici de lopci vinculi lobligat tributari per un mnim de tres anys, a excepci que no compleixi les condicions exigides per la Llei. En aquest cas, lexclusi es produeix en lexercici pos-terior a lincompliment.

En tercer lloc, es modifi ca el rgim especial de tributaci consolidada per simplifi car-lo i donar-li ms seguretat jurdica. La regulaci era excessiva i es prestava a confusi, ja que es regulaven certs elements essencials de forma autnoma, com si es tracts dun altre tribut.

En quart lloc, es millora el rgim especial de les societats de tinena de participacions en entitats estrangeres. En cinqu lloc, sintrodueixen uns incentius signifi catius respecte de la creaci de llocs de treball i noves inversions, lobjectiu dels quals s potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes. En sis lloc, se simplifi ca la regulaci del pagament a compte, i se nestableix lobligaci en un moment que no coincideixi amb la liquidaci del tribut. Tamb es regula lobligaci de fer un pagament a compte el primer any daplicaci de limpost, i com que no hi ha base ni quota de tributaci lany anterior, aquest pagament es calcula sobre un percentatge que saplica al resultat comptable de lexercici immediatament anterior. Per als obligats tributaris que sacullin al rgim especial de la determinaci objectiva de la base de tributaci, el percentatge de clcul s diferent per cada tipus dac-tivitat, i saplica sobre la xifra dingressos corresponent al darrer any. En set lloc, es deroga la disposici derogatria de la Llei de limpost sobre societats pel qual es deixava sense efecte la taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques, i com a conseqncia sha de mantenir aquesta taxa, en els termes que es ve aplicant fi ns a la data.

Com a darrer aspecte, i amb una rellevncia especial, aquesta Llei deroga la disposici fi nal segona de la Llei de limpost sobre societats que modifi cava la Llei 21/2006, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patri-monials immobiliries. Aix, amb aquesta derogaci, les plusvlues derivades de les transmissions de bns immobles o drets sobre aquests bns resulten subjectes a limpost sobre les plusvlues. Tanmateix, la determinaci de la base de tributaci en limpost sobre societats preveu tot el benefi ci de les entitats, fet pel qual les plusvlues derivades de bns o drets de naturalesa immobiliria resultaran subjectes als dos tributs a la vegada. Amb lobjectiu devitar la doble imposici que es produeix per aquest fet, limport de la quota satisfeta per limpost sobre plusvlues es dedu-eix de forma total de la quota de limpost sobre societats, incls en els casos en qu la quota del primer tribut sigui superior a la que correspon per la plusvlua en el segon tribut, el de limpost sobre societats. Aix, saconsegueix que no hi hagi doble imposici i es pugui mantenir lactual model de tributaci dels guanys que procedeixen de bns o drets daquesta naturalesa.

Aquesta Llei es compon de 30 articles i una disposici fi nal.


21

I. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

ARTICLE 1

NATURALESA

1. Limpost sobre societats s un tribut de carcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurdiques dacord amb les normes daquesta Llei.

2. Lexacci de limpost corresponent als obligats tributaris no-residents fi scals en territori andorr sefectua dacord amb la llei que regula limpost sobre la renda dels no-residents fi scals.

Comentari

Aquest primer article de la Llei de lIS defi neix dit impost de la segent manera:

Impost de carcter directe

LIS s un tribut de carcter directe, de manera que recau sobre el rendiment que obtingui lobligat tributari a conseqncia del desenvolupament de la seva activitat econmica. En aquest sentit, sentn com a obligats tributaris les societats i altres entitats defi nides en larticle 6 de la Llei.

Impost de naturalesa personal

Addicionalment, aquest impost s de naturalesa personal, aix signifi ca que quedaran gravades per aquest im-post la totalitat de les rendes obtingudes pels obligats tributaris subjectes a aquest impost amb independncia del lloc on shagin generat.

Sobre aquest aspecte s important ressaltar que estaran subjectes a aquest impost els rendiments obtinguts per lobligat tributari dintre del Principat dAndorra juntament amb aquells procedents de fora.

Exemple

Una empresa andorrana dedicada a lexecuci destudis i projectes relacionats amb larquitectura realitza una obra a Perpiny. Aquesta societat s considerada resident fi scal a Andorra i per tant quedarien gravats per lIS tots els rendiments obtinguts tant a Andorra com a Frana, en aquest cas.

Per contra, si un despatx darquitectura francs ve a Andorra a realitzar un projecte, aquesta societat no s resident fi scal al pas. De manera que aquesta societat no tributaria per obligaci personal sin real, quedant gravats aquests rendiments per lIRNR i la base de tributaci daquest impost inclouria nicament aquells rendiments obtinguts en territori andorr.


22

ARTICLE 2

MBIT DAPLICACI ESPACIAL

Limpost sobre societats saplica en tot el territori del Principat dAndorra.

Comentari

Aquest impost s daplicaci a tots els obligats tributaris del Principat dAndorra que desenvolupin activitats sub-jectes a limpost, sempre que es compleixin els requisits exigits en els articles segents de la Llei, aix com en altres disposicions que resultin daplicaci.

Daltra banda, ens agradaria precisar que aquest article no implica que nicament es considerin gravats per lIS els rendiments obtinguts dintre del territori andorr. El sentit de larticle s que la normativa relativa a lIS resulta daplicaci a tots els obligats tributaris residents en territori andorr, i sn objecte de tributaci la totalitat de les rendes obtingudes per aquests obligats tributaris, amb independncia de la residncia del pagador de la renda aix com de la font de la seva generaci.

ARTICLE 3

TRACTATS I CONVENIS

El que estableix aquesta Llei sentn sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de lordenament intern.

Comentari

Com a conseqncia del procs dinternacionalitzaci del qual s objecte el Principat dAndorra, shan iniciat diversos processos de negociaci de convenis internacionals en matria tributria, entre els quals destaquen els convenis per evitar la doble imposici internacional (CDI, dara endavant).

De manera que una vegada el Principat dAndorra hagi signat tractats i convenis internacionals en matria tributria, aquests sintegraran dins lordenament jurdic andorr.

En aquest procs dinternacionalitzaci, lestat andorr ha signat un CDI amb el Govern francs en el mes dabril de 2013. A data de ledici daquest manual prctic, estava pendent la ratifi caci de lacord per part del Parlament francs, aix com la corresponent publicaci en els butlletins ofi cials dambds pasos.

Aix mateix, en la data de publicaci daquest manual, sha iniciat un procs de negociaci dun CDI amb lEstat es-panyol, fet que confi rma la voluntat dampliar el nombre dels Estats del nostre entorn amb els quals se signaran CDI.

Atenent al que disposa larticle 3, les disposicions establertes en aquests tractats i convenis internacionals tindran prevalena sobre les incloses en la llei interna en cas que existeixi confl icte entre ambdues normes.


23

Exemple:

A efectes merament illustratius, suposem que Andorra ha fi rmat el CDI amb Finlndia. En aquest conveni, entre daltres, sestableix que els rendiments empresarials sn objecte de tributaci a lEstat de residncia del prestador del servei.

De manera que, en el supsit duna empresa fi nlandesa que presta un servei a una empresa resident a Andorra, el rendiment obtingut seria objecte de tributaci a Finlndia, s a dir, el pas de residncia del prestador del servei.

No obstant aix, la normativa interna vigent al Principat dAndorra (la Llei de lIS i la Llei de lIRNR) estipula que aquest servei hauria de ser gravat a Andorra en concepte dIRNR. Davant aquesta contradicci i en aplicaci dall establert en larticle 3, prevaldria el que es disposa en el CDI i per tant, els rendiments obtinguts per lentitat fi nlandesa no serien objecte de tributaci en territori andorr en concepte dIS.

II. El fet generador

ARTICLE 4

FET GENERADOR

Constitueix el fet generador lobtenci de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de lobligat tributari, amb independncia del lloc on shagi produt i sigui quina sigui la residncia fi scal del pagador.

Comentari

En primer lloc, cal indicar que el fet generador de limpost s un element tributari que determina quins rendiments obtinguts per lobligat tributari estan gravats per lIS.

A efectes de determinar la base de tributaci, t especial rellevncia el fet didentifi car els rendiments obtinguts per lobligat tributari que constitueixin el fet generador de limpost. De manera que aquelles rendes que no compleixen la defi nici del fet generador, no es tindran en compte a lhora de determinar els rendiments subjectes a limpost.

En particular, constitueix el fet generador lobtenci de renda per part del contribuent com a conseqncia de lexercici de la seva activitat econmica. En lnies generals, la renda dels obligats tributaris de lIS coincideix amb el seu resultat comptable, tal com es veur ms endavant.

En segon lloc, i com a conseqncia del fet que es tracta dun impost de naturalesa personal, aquest article espe-cifi ca que constitueixen el fet generador els rendiments obtinguts pel contribuent amb independncia de la seva procedncia.

En conseqncia, els obligats tributaris hauran de considerar com a rendiments susceptibles de tributaci aquells que shagin generat dintre del territori andorr aix com aquells que provenen daltres Estats diferents dAndorra.


24

ARTICLE 5

PRESUMPCI DE RENDES

Les cessions de bns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribudes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.

Comentari

Larticle 5 de la Llei de lIS introdueix una presumpci mitjanant la qual totes les cessions de bns i drets sentendran efectuades segons el seu valor de mercat, a efectes de limpost. Aquesta presumpci ser objecte daplicaci en cas que un obligat tributari de limpost rebi algun b o dret de forma gratuta o per un valor molt inferior al de mercat.

Davant aquest tipus de situacions, lobligat tributari que ha obtingut un rendiment (de forma presumpta) haur dintegrar-lo en la seva base de tributaci a travs dun ajustament al resultat comptable.

Sobre aquest aspecte, cal tenir present que aquest rendiment presumpte es correspon amb la diferncia entre el valor de mercat dels bns o drets cedits i el valor fi xat en la cessi. De manera, que lobligat tributari hauria de modifi car el seu resultat comptable, i incrementar-lo o disminuir-lo en funci de limport del rendiment generat com a conseqncia de les disposicions daquest article.

Malgrat aix, lAdministraci hauria dacceptar el valor donat per lobligat tributari sempre que aquest estigui en posici de poder acreditar que el valor assignat a la cessi de bns i drets es correspon amb el seu preu de mercat. En aquest cas, lobligat tributari estaria en situaci de poder trencar la presumpci establerta per a la llei de limpost.

Aix mateix, cal destacar que per valor de mercat sentn aquell que shauria acordat en condicions normals de mercat entre parts independents en situacions similars.

Per ltim, als autors daquest manual ens agradaria remarcar que el contingut daquest article shauria danalitzar conjuntament amb el que disposen els articles 15 i 16 de la Llei de lIS.


25

III. Els obligats tributaris

ARTICLE 6

OBLIGATS TRIBUTARIS

1. Sn obligats tributaris de limpost, quan tinguin la seva residncia en territori andorr:

a) Les persones jurdiques.

b) Les institucions dinversi collectiva incloses en lmbit daplicaci de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de re-gulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr.

c) Entitats pbliques i parapbliques i de dret pblic.

2. Els obligats tributaris daquest impost es designen abreujadament i indistintament per les denominacions socie-tats o entitats al llarg daquesta Llei.

3. Les rendes corresponents a les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, simputen als seus socis, hereus, comuners o partcips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte daquests, integrant-se en limpost quan aquests siguin persones jurdiques.

Comentari

El segon element tributari de limpost defi nit per la Llei de lIS s el dobligat tributari. Concretament, aquest element identifi ca les persones que estan subjectes a limpost i, per tant, estan obligades el compliment de les disposicions previstes en aquesta llei.

En aquest sentit, la llei estableix que seran obligats tributaris de lIS aquelles entitats residents fi scals al Principat dAndorra indicades en larticle 6, que desenvolupin algun tipus dactivitat econmica que impliqui laparici del fet generador de limpost segons el que sestableix en els articles anteriorment comentats.

De manera que a lhora de concloure si uns rendiments han de ser objecte de tributaci per part de lIS, shan de verifi car els condicionants segents:

El primer pas s confi rmar que el rendiment en qesti constitueix el fet generador, a partir de la defi nici do-nada en larticle 4 de la Llei.

El segon punt s verifi car que la persona que ha obtingut el rendiment sigui una de les persones defi nides en larticle 6 de la Llei i a larticle 2 del Reglament.

En conseqncia, si una persona o entitat obt uns rendiments per no s una de les entitats considerades per la Llei com a obligat tributari de limpost, aquells rendiments no estarien subjectes a tributaci per lIS.

A continuaci, sanalitzaran breument les persones jurdiques i entitats considerades com a obligats tributaris per la Llei i el Reglament:


26

Les persones jurdiques

Segons la defi nici dobligat tributari donada per la Llei i el Reglament de limpost, qualsevol tipus de persona jurdica rep la consideraci dobligat tributari. Daquesta manera, totes les entitats andorranes constitudes sota la forma de societat annima o de societat limitada, rebran per se la consideraci dobligat tributari juntament amb altres tipus dentitats que tinguin personalitat jurdica.

La conseqncia daquest fet s que tots els rendiments obtinguts per aquests tipus dentitats seran objecte de tributaci en concepte de lIS i el seu tractament, a efectes de limpost, estar donat per les disposicions de la Llei.

Les institucions dinversi collectiva incloses en lmbit daplicaci de la Llei 10/2008, de 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr

Reben la consideraci dorganismes dinversi collectiva (OIC) aquells organismes que tenen per objecte invertir els patrimonis dels inversors i gestionar-los en bns, drets, valors negociables o altres instruments, fi nancers o no, seguint el principi de diversifi caci del risc i sempre establint el rendiment de linversor en funci dels resultats collectius de lorganisme.

Les entitats pbliques i parapbliques i de dret pblic

Sentn per entitats pbliques i parapbliques totes aquelles entitats amb personalitat jurdica prpia creades per lAdministraci pblica, tot i regular-se per normes de dret privat en les relacions amb tercers.

En aquest sentit, cal ressaltar que les entitats mercantils en qu la totalitat del capital pertany a un ens pblic seran obligats tributaris de lIS ja que poden qualifi car-se com a persones jurdiques de lapartat 1.a) de larticle 6 de la Llei. Aquest tipus dentitats tamb reben la consideraci dobligats tributaris de lIS encara que tinguin certa vinculaci amb lAdministraci pblica.

Amb la fi nalitat de facilitar al lector la identifi caci de limpost pel qual queden gravats els rendiments obtinguts segons la seva naturalesa i residncia fi scal, a continuaci es mostra un quadre resum de laplicaci dels impostos directes:

Com es pot observar, revesteix especial importncia analitzar correctament els dos elements tributaris de limpost comentats anteriorment, s a dir, el fet generador i lobligat tributari, ja que, en funci daquests dos elements, els rendiments obtinguts per una persona (fsica o jurdica) estaran gravats per un impost o laltre.

RESIDENT A ANDORRA NO RESIDENT A ANDORRA

IAE (*)(**) IRNR (*)(**)

IS (***) IRNR (***)

(*) Residncia fiscal segons article 8 de la Llei de l'IAE.

(**) Persona fsica que realitza el fet generador.

(***) Residncia fiscal segons l'article 7 de la Llei de l'IS.

Persona fsicaImpost sobre la renda de les

activitats econmiquesImpost sobre la renda dels

no-residents fiscals

Persona jurdicaImpost sobre societats

Impost sobre la renda dels no-residents fiscals


27

Rgim datribuci de rendes

Addicionalment, aquest article preveu el cas particular de les entitats datribuci de rendes. Tal com estableix lapartat 3 daquest article, les entitats a les quals els s daplicaci aquest apartat sn les segents:

Societats civils.

Herncies jacents.

Comunitats de bns.

Altres entitats o patrimonis autnoms que malgrat no tenir personalitat jurdica prpia constitueixen una unitat econmica separada susceptible dimposici, tal com sindica en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari.

Aspectes per remarcar

Larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, la lletra a) de lapartat A s com segueix:

Article 15 Obligats tributaris

Sn obligats tributaris les persones fsiques o jurdiques que les lleis particulars de cada tribut estableixen com a responsables del compliment de les prestacions tributries. Els obligats tributaris ho seran:

A) A ttol de deutors directes,

a) Les persones fsiques o jurdiques a les que la llei imposa la crrega tributria derivada del fet generador. Les lleis particulars de cada tribut assenyalaran els casos en qu aquests obligats tri-butaris poden o han de transferir les quotes tributries a terceres persones.

Tamb tindran la consideraci dobligats tributaris quan una llei particular aix ho estableixi, les so-cietats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms que malgrat no tenir personalitat jurdica constitueixen una unitat econmica separada susceptible dimposici.

[...]

En el cas concret daquest tipus dentitats, sha de tenir en compte que no reben la consideraci dobligats tri-butaris per si mateixos sin que els rendiments generats i/o obtinguts per aquelles hauran datribuir-se a cada un dels socis, hereus o partcips. De manera que aquests rendiments sinclouran en la resta dels rendiments obtinguts per aquests darrers, i seran objecte de tributaci per limpost que resulti daplicaci als socis, hereus, comuners i partcips.


28

En conseqncia, els rendiments generats per aquestes entitats i assignats als socis, hereus, comuners o partcips seran objecte de tributaci en concepte dIS en cas que algun sigui una persona jurdica i, per tant, obligat tributari de limpost.

ARTICLE 7

RESIDNCIA FISCAL I DOMICILI FISCAL

1. Es consideren residents fi scals en territori andorr les entitats en les quals es doni algun dels requisits segents:

a) Que shagin constitut conforme a les lleis del Principat dAndorra.

b) Que tinguin el seu domicili social al Principat dAndorra.

c) Que tinguin la seva seu de direcci efectiva en territori del Principat dAndorra. A aquest efecte, sentn que una entitat t la seva seu de direcci efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o shi exerceixin la direcci general i el control de la producci del conjunt de les seves activitats o negocis.

d) Que hagin traslladat la seva residncia al Principat dAndorra, des del moment en qu shagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, dacord amb el que determina la legislaci mercantil.

2. El domicili fi scal dels obligats tributaris residents fi scals en territori del Principat dAndorra s el derivat de laplicaci de les regles a aquest efecte que regula larticle 23 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de des-embre de 1996.

Comentari

La defi nici dobligat tributari de lIS exigeix que totes les persones jurdiques i altres tipus dentitats siguin residents fi scals en territori andorr. En cas contrari, els rendiments obtinguts per aquestes entitats estarien gravats per lIRNR. Per aquest motiu, larticle 7 de la Llei de lIS dna els criteris que cal tenir en compte per tal de determinar si una persona jurdica o entitat s resident a Andorra a efectes fi scals.

Seguidament, sanalitzen aquests criteris per tal de defi nir la residncia fi scal de lobligat tributari de lIS:

Les persones jurdiques que shagin constitut sota la normativa mercantil andorrana.

Socis Hereus Comuners Partcips

ENTITATS EN RGIM D'ATRIBUCI DE RENDES

SOCIETATS CIVILS HERNCIES JACENTS COMUNITAT DE BNSALTRES PATRIMONIS

AUTNOMS


29

s a dir, reben la consideraci dobligats tributaris de lIS les societats (annimes i limitades), aix com altres entitats que shagin constitut a Andorra i segons les disposicions normatives andorranes.

Les entitats que tinguin el seu domicili social al Principat dAndorra.

La seu de direcci efectiva de lobligat tributari que estigui al Principat dAndorra.

En aquest sentit, sentn que la seu de direcci efectiva est ubicada al Principat dAndorra quan en dit territori radiquin o sexerceixin la direcci general i el control de la producci del conjunt de les seves activitats o negocis.

La residncia de lobligat tributari hagi estat objecte de trasllat al Principat dAndorra.

Davant aquesta situaci, sentn que el contribuent s resident fi scal a Andorra des del moment en qu sha fet efectiu el canvi del domicili social, segons lestablert en la normativa mercantil.

En conseqncia, una entitat es considerar que s resident fi scal al Principat dAndorra sempre que la seva seu social (aix s, el seu domicili social) o la seva seu de direcci efectiva estigui situada en territori andorr.

Concepte de domicili fi scal

Com es pot observar, el criteri principal utilitzat per la normativa fi scal a lhora de determinar la residncia fi scal al Principat dAndorra s el de domicili social. Per aquest motiu, larticle 7 de la Llei de lIS remet a la defi nici de domicili fi scal donada per la Llei de bases de lordenament tributari en el seu article 23.

Article 23 Domicili a efectes tributaris

El domicili, a efectes tributaris, s:

a) Per a les persones fsiques, el que han de designar a Andorra, sigui propi o de tercer. La manca de designaci, a part de les sancions que escaiguin, no impedeix laplicaci dels tributs conforme al que es disposa en aquesta Llei.

b) Per les persones jurdiques, el domicili social, sempre que hi estigui efectivament centralitzada la direcci i gesti de lempresa. Altrament, ho s el domicili dins del Principat on radiquin efectivament les esmentades direcci i/o gesti.

Ladministraci pot exigir a lobligat tributari que declari al seu domicili als efectes daquesta Llei. Quan un obligat tributari canvi el seu domicili, ha de posar-ho en coneixement de ladministraci, mitjanant declaraci expressa a tal efecte, sense que el canvi de domicili produeixi efectes davant de ladministraci fi ns que no es presenta la citada declaraci. El termini de presentaci de la declaraci s de trenta dies, a comptar a partir del canvi de domicili. Ladministraci pot rectifi car el domicili tributari dels obligats tributaris mitjanant la comprovaci pertinent.


30

ARTICLE 8

EXEMPCIONS

1. Estan totalment exempts de limpost:

a) El Consell Generalb) El Governc) Els comunsd) La Caixa Andorrana de la Seguretat Social

2. Estan parcialment exempts de limpost:

a) Les fundacions sense nim de lucreb) Les associacions sense nim de lucre regulades per la Llei qualifi cada dassociacions, del 29 de desembre de 2000c) LEsglsia catlica i altres confessionsd) Els collegis professionalse) Les federacions amb fi nalitats no lucrativesf) Les confederacions amb fi nalitats no lucrativesg) Les unions amb fi nalitats no lucrativesh) Els sindicatsi) Els partits polticsj) Els consorcisk) Les escoles, els instituts i les escoles de formaci professional de carcter pblicl) Les universitats de carcter pblicm) Altres entitats culturals o socials de carcter no lucratiun) Les mtues daccidents de treball i malalties professionalso) Els quartsp) La Cambra de Comer, Indstria i Serveis

3. En relaci amb les entitats a qu es refereix lapartat 2, noms estan exemptes daquest impost les rendes segents:

a) Les que procedeixen de la realitzaci dactivitats que en constitueixen lobjecte social o la fi nalitat especfi ca, dacord amb la seva legislaci especfi ca.

b) Les derivades dadquisicions i de transmissions a ttol lucratiu, sempre que les unes i les altres es facin en compliment del seu objecte o de la seva fi nalitat especfi ca, dacord amb la legislaci prpia.

c) Les que es posin de manifest en la transmissi onerosa de bns afectes a la realitzaci de lobjecte o la fi nalitat especfi ca quan el total del producte obtingut es destini a noves inversions relacionades amb aquest objecte o fi nalitat especfi ca.

Les noves inversions shan de fer dins el termini comprs entre lany anterior a la data del lliurament o de la posada a disposici de lelement patrimonial i els tres anys segents, i sha de mantenir en el patrimoni de lentitat durant quatre anys, llevat que la seva vida til conforme al mtode damortitzaci que regula larticle 10 sigui inferior.

En cas que la inversi no es faci dins el termini assenyalat, la part de quota de tributaci corresponent a la renda obtinguda sintegra, a ms dels interessos de demora, conjuntament amb la quota corresponent al perode impositiu en qu va vncer el termini establert per dur a terme la inversi. La transmissi daquests elements abans de la fi del termini esmentat determina la integraci en la base de tributaci de la part de renda no gravada, llevat que limport obtingut sigui objecte duna nova reinversi.


31

4. Lexempci que regulen els aparts 2 i 3 no arriba als rendiments dexplotacions econmiques, ni a les rendes deri-vades del patrimoni, ni a les rendes obtingudes en transmissions diferents de les que assenyalen expressament els apartats esmentats. No obstant aix, els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 estan totalment exempts de tributaci per aquest impost quan els seus ingressos resultants dactivitats accessries no emparades per lexempci que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.

Comentari

Aquest article, tal com tamb estableixen els articles 4 i 5 del Reglament de lIS, detalla aquells obligats tributaris que reben la qualifi caci dexempts de limpost. Cal remarcar que aquestes exempcions estan defi nides a partir de la naturalesa de les entitats, que sn majoritriament entitats de carcter pblic o sense nim de lucre.

A continuaci, sadjunta un quadre resum daquelles entitats afectades per aquest article:

EESTAN TOTALMENT EXEMPTS DE L'IMPOST:

ESTAN PARCIALMENT EXEMPTS DE L'IMPOST:

a) El Consell General.b) El Govern.c) Els Comuns. d) La Caixa Andorrana de la Seguretat

Social.

a) Les fundacions sense nim de lucre.b) Les associacions sense nim de lucre

regulades per la Llei qualificada dassociacions.

c) LEsglsia catlica i altres confessions.d) Els collegis professionals.e) Les federacions amb finalitats no

lucratives.f) Les confederacions amb finalitats no

lucratives.g) Les unions amb finalitats no lucratives.h) Els sindicats.i) Els partits poltics.j) Els consorcis.k) Les escoles, els instituts i les escoles de

formaci professional de carcter pblic.

l) Les universitats de carcter pblic.m) Altres entitats culturals o socials de

carcter no lucratiu.n) Les mtues daccidents de treball i

malalties professionals.o) Els quarts.p) La Cambra de Comer, Indstria i

Serveis.


32

Entitats totalment exemptes

A les entitats defi nides per aquest article com a entitats totalment exemptes els s daplicaci el tractament fi scal segent:

La totalitat dels rendiments obtinguts per aquestes entitats i organismes estan exempts de limpost amb independncia del seu origen i naturalesa. Aquest fet implica que aquestes entitats no tinguin lobligaci dingressar cap quota en concepte de lIS com a conseqncia del desenvolupament de la seva activitat.

Respecte a les obligacions formals que envolten lIS, i tal com estableix el Reglament en larticle 4, sha de tenir en compte que aquestes entitats no shan de donar dalta al Registre tributari ni tampoc han de presentar la corresponent declaraci de limpost.

Entitats parcialment exemptes

A continuaci, sanalitza el tractament fi scal que correspon als rendiments obtinguts per les entitats qualifi cades com a parcialment exemptes:

Respecte dels rendiments obtinguts per aquest tipus dentitats, no nestan exempts la totalitat, sin que nicament estan exemptes aquelles rendes especifi cades en lapartat 3 de larticle 8 de la Llei. De manera que reben la consideraci de rendes exemptes les indicades a continuaci:

Les rendes que provinguin de la realitzaci de les activitats prpies del seu objecte social o de la fi nalitat especfi ca que persegueixen.

En aquest sentit, si aquestes entitats realitzen activitats prpies del seu objecte social juntament amb altres no defi nides com a tal, nicament estaran exemptes aquelles que es realitzin dintre del seu objecte fundacional.

Les rendes derivades dadquisicions i transmissions gratutes, sempre que es facin en compliment del seu objecte o fi nalitat especfi ca.

Segons lestablert en larticle 5 i 15 de la Llei de lIS, les transmissions dutes a terme a ttol gratut shan de valorar al seu preu de mercat i sha dintegrar en la base de tributaci aquest rendiment tcit. Aquest exercici dintegraci a la base sha de realitzar des del punt de vista tant del transmetent com de ladquirent.

De manera que, en el cas concret de les entitats parcialment exemptes, aquests rendiments generats com a resultat doperacions a ttol gratut en compliment del seu objecte o fi nalitat especfi ca no serien objecte dintegraci a la seva base de tributaci.

Les rendes sorgides com a conseqncia de la transmissi onerosa de bns afectes a la realitzaci del seu objecte social o fi nalitat especfi ca.

Perqu aquestes rendes estiguin exemptes, la Llei exigeix que el rendiment obtingut es reinverteixi en lobjecte o fi nalitat de lentitat, destinat a noves inversions relacionades amb el seu objecte o fi nalitat.


33

Exemple:

Una fundaci andorrana t per objecte social promoure i fomentar els estudis als nens i nenes de Filipines. Aquesta fundaci rep els ingressos provinents de les aportacions per part de famlies andorranes, ms els de la venda de productes promocionals (que no es correspon amb el seu objecte social).

El tractament fi scal que correspondria aplicar a aquesta fundaci seria el segent:

En primer lloc, sha de precisar que aquesta fundaci rep la consideraci dentitat parcialment exempta segons la llista de larticle 8 de la Llei de lIS.

Els rendiments derivats de les aportacions privades reben la consideraci de rendes exemptes i per tant, shaurien dexcloure de la seva base de tributaci a travs de la prctica duna correcci de signe negatiu.

Respecte als ingressos provinents de la venda de productes promocionals, sha de tenir en compte que aquests ingressos no tindrien la consideraci dingressos exempts. Sobre aquest asepecte, lAdministraci tributria podria considerar que aquests rendiments no es deriven del compliment del seu objecte o fi -nalitat fundacional.

Per aquest motiu, aquests rendiments haurien destar integrats en la base de tributaci de la fundaci.

Aspectes per remarcar:

Tractament fi scal de les reinversions dutes a terme per entitats parcialment exemptes

La Llei de lIS estableix que les rendes derivades de la transmissi onerosa de bns estan parcialment exemptes sempre que aquestes rendes siguin objecte de reinversi.

En aquest sentit, per tal de considerar rendes exemptes, la reinversi ha de reunir els segents requisits:

Requisits exigits per portar a terme la reinversi

A) NATURALESA DE LA REINVERSI

Aquesta reinversi ha de tenir com a objecte noves inversions, la naturalesa de les quals no est especifi cada en la Llei de limpost. Per aquest motiu, els autors daquest manual inter-pretem que com a norma general es considerarien aptes per materialitzar aquesta reinversi les inversions relatives a limmobilitzat intangible i tangible.

B) TERMINI DE LA REINVERSI

Aquest tipus de rendes seran considerades exemptes sempre que la reinversi es porti a ter-me dintre el termini previst per la Llei de limpost. Concretament, aquestes noves inversions es faran efectives entre lany anterior a la data de lliurament o de la posada a disposici de lelement patrimonial i els tres anys posteriors.


34

C) MANTENIMENT NOVES INVERSIONS

Un cop materialitzades les noves inversions, aquestes hauran de romandre dins del patrimoni de lentitat parcialment exempta durant quatre anys. Malgrat aix, les noves inversions hi po-dran romandre un perode de temps inferior (i seguir complint aquest requisit) en el supsit que les noves inversions tinguin una vida til inferior al perode esmentat de manteniment de quatre anys. En aquest sentit, shaur dacudir a les taules fi scals aprovades per aquesta Llei a lhora de determinar la vida til daquests elements.

Lentitat no aplica la reinversi

Ats que la Llei ofereix la possibilitat de portar a terme la reinversi durant els tres anys segents a la transmissi onerosa dels bns, es pot donar la possibilitat que lentitat consideri exempts els rendiments generats per que fi nalment no realitzi la reinversi. Aquest incompliment del requisit de la reinversi implica que els rendiments no poden ser qualifi cats com a exempts.

Davant aquesta situaci, lentitat hauria de regularitzar i ingressar la part de la quota de limpost deixada dingressar a conseqncia daplicar aquesta exempci.

En particular, shauria dintegrar en la quota de tributaci corresponent els rendiments no exempts juntament amb lingrs dels interessos de demora meritats (en cas que li fossin aplicables). Aix mateix, cal ressaltar que aquesta regularitzaci hauria de fer-se efectiva en la declaraci de limpost corresponent en el perode impositiu en qu fi nalitza el termini atorgat per la Llei per tal de poder portar a terme la reinversi.

Manteniment de les inversions en un termini inferior a quatre anys

En principi, el fet que una entitat no compleixi el requisit de manteniment dels elements patri-monials en qu sha materialitzat la reinversi, impossibilitaria laplicaci daquesta exempci.

Malgrat aix, lexempci dels rendiments obtinguts resultar daplicaci en cas que lentitat transmeti les noves inversions i aquest nou rendiment sigui objecte duna segona reinversi.

Davant la falta de precisi de la Llei, els autors del present manual prctic considerem acomplert aquest requisit de manteniment en cas que aquestes noves inversions (segona reinversi) es mantinguin en els perodes impositius restants per fi nalitzar el termini inicial de quatre anys.

Exclosos de laplicaci dels rendiments

Queden exclosos de laplicaci de lexempci parcial els rendiments segents:

Els rendiments dexplotacions econmiques.

1 any anterior a la inversi 3 anys posteriors a la inversi

Data de la transmissi Data de reinversi1 de juny de 2012 1 de juny de 2013 1 de juny de 2016


35

Les rendes derivades del patrimoni.

Les rendes obtingudes en les transmissions diferents de les que shan comentat anteriorment.

Aix mateix, rebran la consideraci de totalment exemptes aquelles entitats que encara que obtinguin ingressos per les seves activitats accessries (no incloses dintre de lexempci), siguin inferiors a 10.000 euros anuals.

SOBRE ELS IMPOSTOS DIRECTES A ANDORRA Edició 2013 … · manual prÀctic sobre els impostos...

Documents

Transcript of SOBRE ELS IMPOSTOS DIRECTES A ANDORRA Edició 2013 … · manual prÀctic sobre els impostos...