So Lucio Nario

Índex

Unitat 1

El segle XVIII: l’Antic Règim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Unitat 2

Les revolucions polítiques (1776-1848) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Unitat 3

La revolució industrial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Unitat 4

Nacions i imperis (1850-1914) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 5

Espanya al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Unitat 6

Tensions i conflictes (1914-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

Unitat 7

L’URSS, un nou model d’estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Unitat 8

Feixisme i nazisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Unitat 9

La Segona Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

Unitat 10

Espanya de 1902 a 1939 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

Unitat 11

La guerra freda (1945-1991) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Unitat 12

La descolonització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

Unitat 13

El món de la guerra freda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

Unitat 14

La dictadura de Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Unitat 15

El món a principis del segle XXI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Unitat 16

Espanya: transició i democràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

SOLU

CION

ARI

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 1

2 � HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

El segle XVIII: l’Antic Règim (Pág. 9)

• Respostes lliures. (L'Enciclopèdia va ser una obra en quèes van intentar reunir tots els coneixements de l’èpocade manera ordenada i sistemàtica. Amb el subtítol deDiccionari raonat de les ciències, de les arts i dels ofi-cis, es va començar a escriure el 1745 i es va conclou-re el 1772; constava de 28 volums: disset volums de texti onze de làmines. Els seus directors van ser Denis Di-derot, Jean d’Alembert i Louis de Jaucourt, però tambéhi van col·laborar molts altres autors: Voltaire, Montes-quieu, Rousseau, etc. La seva aparició va ser impor-tant perquè, encara que existien obres d’aquest tipusdes de l’antiguitat, aquesta va ser la que va donar origena la generalització de les enciclopèdies tal com les co-neixem avui dia, com a obres de referència i consulta.)

• A l’existència de grups socials privilegiats al segle XVIII.Resposta lliure. (No, perquè, a més de ser una sínte-si dels coneixements de l’època, l’Enciclopèdia va ser-vir per exposar i defensar el pensament de la Il·lus-tració, per la qual cosa va ser una obra clau en la lluitacontra l’absolutisme i l’Antic Règim, mentre que les en-ciclopèdies actuals són únicament obres de referènciai consulta, és a dir, el seu objectiu és compendiar elsconeixements científics, culturals, lingüístics, etc.)

• Resposta lliure. («Privilegi» es defineix, segons el Diccio-nari de l’Institut d’Estudis Catalans com un «avantatgeexcepcional concedit a algú, alliberant-lo d’una càrre-ga, concedint-li una exemció, etc.» i l’article parla d’al-guna cosa semblant. Cal tenir en compte que la societaten l’edat moderna estava organitzada en uns grups ano-menats «estaments» i que aquests es dividien en privile-giats i no privilegiats. Els primers, la noblesa i el clergat,tenien una sèrie de privilegis o avantatges sobre la restade la població: no pagaven impostos, posseïen la majorpart de les terres i acaparaven els càrrecs principals.)

• Està a favor del privilegi, perquè diu que «és molt justque la noblesa que té com a deure servir l’estat en elsexèrcits [...] i que magistrats dignes de consideració [...]i que fan justícia als tribunals superiors gaudeixin de dis-tincions honroses que alhora són la recompensa delsserveis que presten i els procuren la tranquil·litat espiri-tual i la consideració que necessiten per dedicar-se útil-ment a les seves funcions [...] ». Tanmateix està en con-tra de la multiplicació dels privilegis; diu que «seria moltdesitjable que les necessitats de l’estat, la necessitatdels negocis o de les intencions particulars no hagues-sin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que detant en tant es tornés als motius que els van originar [...]i es decidís conservar tan sols els privilegis que es diri-gissin a la utilitat del príncep i el públic». Resposta lliu-re. (Louis de Jaucourt era un privilegiat: la seva famíliapertanyia a la noblesa camperola de Borgonya i ell eraconegut com el cavaller de Jaucourt. Nascut el 1704, vaser un metge, filòsof i escriptor francès, que va escriurenombrosos articles de l'Enciclopèdia i, a més, va coe-ditar-ne els últims volums.)

• Mostra l’aparença que tenia el palau de Versalles el 1668.(El 1623, Lluís XIII, pare de Lluís XIV, va manar construira Versalles, al sud-oest de París, un pavelló per a la ca-ça, un palauet. Entre el 1661 i 1668, Lluís XIV va en-carregar les obres d’ampliació i embelliment del palaual seu arquitecte Louis Li Vau, que entre el 1668 i 1670va dur a terme una segona ampliació del palau de Ver-salles, que el 1682 es va convertir en la residència prin-cipal dels reis de França.) (Es relaciona amb la prime-ra part del text, la qual fa referència a l’existència delprivilegi en la societat del segle XVIII, una societat or-ganitzada en grups anomenats estaments, que es divi-dien en privilegiats i no privilegiats. Els estaments privi-legiats, la noblesa i el clergat, tenien una sèrie de privilegiso avantatges sobre la resta de la població: no pagavenimpostos, posseïen la major part de les terres i acapara-ven els principals càrrecs.)

• El poder del rei francès Lluís XIV, el rei absolutista perexcel·lència, el Rei Sol. Per les seves enormes dimen-sions.

• Demostrar que Lluís XIV era el rei més poderós delmón.

(Pág. 10. Idees clau)

– S’anomena Antic Règim el conjunt de relacions socials,econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monar-quies europees del segle XVIII.

La societat estamental era un tipus d’organització socialcaracterístic de l’Antic Règim; va aparèixer a l’Edat Mit-jana i dividia la societat en tres ordres o estaments: elclergat, la noblesa i el poble o tercer estat.

– Perquè fins llavors es va mantenir l’Antic Règim.

– A causa del desenvolupament de les ciutats i del comerç.Perquè, malgrat el poder econòmic que tenia, aquest gruppertanyia al poble i no podia formar part dels alts càrrecsde l’Administració i del Govern, per això va començar aoposar-se a la societat estamental i a reclamar que els no-bles i el clergat paguessin impostos per tenir un poder po-lític més important. Per aquest motiu va entrar en conflic-te amb els privilegiats, i com a conseqüència, van tenir llocles revolucions burgeses.

– Perquè la seva capacitat d’influir en la societat era moltreduïda, ja que únicament un percentatge molt petit,aproximadament del 10 %, era propietari de les sevesterres, mentre que la resta estava sotmesa al règim se-nyorial. (Sistema pel qual els camperols treballaven enels senyorius, terres pertanyents a la noblesa i al clergat,a canvi de rendes.)

(Pág. 11. Activitats)

1. • (Primer pic)

a) Els estaments privilegiats eren la noblesa i el clergat.Es diferenciaven dels no privilegiats (el poble o ter-cer estat) perquè tenien privilegis, com ara no pagarimpostos (i fins i tot poder cobrar-ne), rebre els drets

UNITAT 1

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 2

3� HISTÒRIA 4t ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particu-lars, etc.

b) El poble estava compost per la pagesia i la burge-sia. La pagesia era el grup més nombrós, però la se-va capacitat per influir sobre la societat era molt re-duïda, ja que només un percentatge molt petit–aproximadament el 10 %– era propietari de les se-ves terres, mentre que la resta estava sotmesa al rè-gim senyorial; la burgesia, al contrari, cada vegadaera més important, perquè a causa del desenvolu-pament de les ciutats i del comerç acaparava mésriquesa i va començar a reclamar més poder polític.Resposta lliure. (Sí, tenint en compte que la noble-sa es dividia en alta i baixa noblesa, i que el cler-gat es dividia també en alt clergat i baix clergat, i queentre els camperols també hi havia diferències: unsquants eren propietaris de les seves terres, mentreque la majoria treballava en els senyorius, per exem-ple.)

• La noblesa. Resposta lliure. (La noblesa vivia molt bé,de manera ociosa i fastuosa, perquè que tenia moltespropietats al camp i rebia gran quantitat de diners pelsseus drets senyorials.)

• Un noble i un clergue. Un camperol. La quantitat d’im-postos que havia de pagar el poble.

• Era una societat estamental dividida en tres ordres o es-taments: el clergat, la noblesa i el poble. La noblesa iel clergat eren els estaments privilegiats, i es diferencia-ven dels no privilegiats (el poble o tercer estat) perquègaudien de privilegis, com ara no pagar impostos (i finsi tot poder cobrar-ne), rebre els drets senyorials als seusterritoris, gaudir de lleis particulars, etc. Resposta lliure.(Probablement, els estaments privilegiats la veien de bongrat, mentre que els no privilegiats no hi estaven d’a-cord.)

2. a) A la noblesa, defensar la societat per mitjà de les ar-mes i assessorar els reis; al poble, pagar impostos i tre-ballar. Resposta lliure. (Perquè tots els éssers humansneixen lliures i iguals en dignitat i drets, com es reco-neix, per exemple, en l’article 1 de la Declaració Uni-versal de Drets Humans aprovada per l’Assemblea Ge-neral de les Nacions Unides, el 10 de desembre de1948.)

b) Resposta model. (Perquè ell era un privilegiat i li inte-ressava mantenir aquest sistema social per conservarels seus privilegis.) Resposta model. (No existirien pri-vilegis, totes les persones tindrien els mateixos drets iles mateixes obligacions.)

3. Resposta lliure. (La societat del segle XVIII es dividia enestaments, determinats pel naixement: per una ban-da, hi havia la noblesa i el clergat, que gaudien de pri-vilegis i controlaven el poder polític i la propietat de laterra; per l’altra, hi havia els camperols, que eren la po-blació majoritària, no tenien representació política i de-penien dels estaments privilegiats. En la societat actual,tanmateix, teòricament totes les persones tenen els ma-teixos drets, encara que es diferencien pel seu nivell deriquesa.)

(pàg. 12. Idees clau)

– Una crisi de subsistència és un període de fam en quècreixien les tensions socials. Semblances entre mayo-razgos i mans mortes: en ambdós casos es tracta de pro-pietats, de terres, en mans de privilegiats; diferències:els mayorazgos fan referència a la llei que obligava atransmetre tot el patrimoni al fill més gran del senyor,per la qual cosa les terres eren cada vegada més gransi difícils d’administrar, mentre que les mans mortes erenpropietat del clergat i no es podien vendre perquè es-taven sota la protecció directa del rei.

– Es caracteritzava pel predomini de les activitats del sec-tor primari, especialment l’agricultura i la ramaderia, ipel creixement lent i constant del comerç i la indústria.

– Perquè la major part de la població es dedicava a l’agri-cultura. Els qui posseïen el capital, la noblesa i el cler-gat, no podien invertir-lo en la indústria i preferien inver-tir-lo en terres; la burgesia tampoc no podia invertirfàcilment el seu capital en la indústria, ja que els gremiscontrolaven la producció i dificultaven les innovacions.

– Van crear manufactures reials, amb la finalitat de poten-ciar la indústria. No, perquè aquestes instal·lacions erenmés una mena de grans tallers artesans que no pas in-dústries modernes, ja que estaven centrades en la pro-ducció d’armes o d’articles de luxe per al consum de leselits i no s’hi utilitzava maquinària ni formes modernesde producció.

(Pàg. 13. Activitats)

4. • (Primer pic)

a) Com un paisatge poc transformat i bucòlic.

b) La majoria hi apareix segant i recollint l’herba enmunts; un camperol guia un carro ple d’herba i al-gunes dones tornen a casa amb les seves falçs, da-lles i rascles. No, solament amb algunes eines moltsimples.

• Un gran nombre d’operàries treballen a les teles, men-tre que en primer pla algunes emproven els vestits. Nohi ha maquinària, es tracta d’una feina bàsicament ma-nual. Es diferencia, sobretot, per l’absència de maquinà-ria.

5. a) El dels productors. Perquè són els que, amb el seu es-forç, fan tirar endavant la família i, a més, contribueixenal desenvolupament del seu país.

b) Resposta lliure. (Sí, ja que diu que el noble «el millorque fa és vegetar».)

c) Per poder acabar amb l’Antic Règim i els privilegis es-tamentals.

(Pàg. 14. Idees clau)

– En una monarquia absoluta el rei concentra tots els po-ders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc. Per con-tra, una monarquia parlamentària es caracteritza perla supremacia de la llei sobre el rei, que accepta el con-trol del Parlament.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 3


El mercantilisme defensava tres idees: per una banda,que un estat era més ric com més or i plata tenia, d’a-questa manera, s’havien d’acumular aquests metalls;per l’altra, que per captar aquests metalls s’havia dedesenvolupar el comerç exterior, i per evitar que els me-talls sortissin del país s’havia d’implantar un protec-cionisme econòmic, és a dir, calia fer pagar impostosals productes estrangers per evitar que es venguessindins del país; i, finalment, que l’estat havia d’interve-nir en altres aspectes de l’economia, per exemple, enel desenvolupament d’indústries. Els principis bàsicsdel liberalisme eren tres: la llibertat, que es reflectiaen l’existència d’uns drets que tenien totes les perso-nes; la igualtat davant la llei, és a dir, que era contrarials privilegis dels estaments, i la propietat com a crite-ri de diferenciació social.

– Sobre els camperols i la burgesia, ja que el clergat i lanoblesa no hi contribuïen. No.

– Resposta lliure. (L’oposició ferma de la burgesia angle-sa a l’absolutisme.


6. • (Primer pic)

a) En una monarquia absoluta, cap; el rei concentra totsels poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc.,ja que el rei decideix quines lleis entren en vigor, prenles decisions de govern, nomenava els jutges i és elcap de l’exèrcit. En una monarquia parlamentària elrei només assumeix el poder executiu; correspon alParlament fer les lleis i als jutges administrar justícia.

b) En una monarquia absoluta, cap. En una monarquiaparlamentaria, el control del Parlament i el compli-ment de la llei.

c) El rei és l’amo de tots els poders i de totes les lleis.

d) Cap.

e) Lluís XV. Al Parlament de París. Resposta lliure. (Pro-bablement, justificar la monarquia absoluta.

• (Segon pic)

a) El poder legislatiu fa referència a la facultat de fer leslleis, i el poder executiu a la facultat de fer-les complir.

b) No. No, perquè ha de nomenar un govern, que és elque aplicarà les lleis.

c) Resposta lliure. (No del tot pel fet que existia sufra-gi censatari, és a dir, només hi tenien accés aque-lles persones que posseïen una renda. Per això que-daven exclosos del vot els pobres, els assalariats, elsartesans, els petits propietaris i les dones.)


7. • La llibertat i la igualtat. Per a ell la llibertat consisteixen l’existència d’una sèrie de drets i deures, i la igual-tat que tots els homes tinguin absolutament la mateixariquesa, és a dir, que no hi hagi diferències socials.

• La diferència principal fa referència a la igualtat entre lespersones. En el document 3 es justifica l’existència de la

societat estamental, dient que la igualtat conduiria al des-ordre públic, mentre que en aquest document es procla-ma com un objectiu que cal aconseguir aquesta igualtat,que vol dir que tots els homes tinguin absolutament lamateixa riquesa i que no hi hagi diferències socials.


– La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es vadesenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII, un correntcultural que pretenia il·luminar amb la «llum de la raó»tots els misteris del món i acabar amb el que conside-raven les tenebres de la superstició i la ignorància, d’a-quí li ve el nom. Les característiques d’aquest movimentintel·lectual van ser quatre:

• Col·locar la raó com a base principal del coneixementi rebutjar allò sobrenatural i tradicional. Aquest as-pecte incloïa una forta crítica als dogmes establertsper la religió i un distanciament de les pràctiques re-ligioses.

• Potenciar l’optimisme sobre la capacitat de l’ésser hu-mà i la confiança desmesurada en el progrés cons-tant de la humanitat.

• Posar en pràctica els descobriments científics i apli-car les aportacions dels filòsofs en la societat i en lapolítica.

• Considerar l’educació com el millor mitjà per difondrela raó. Per això es va considerar que havia de ser di-rigida per l’estat.

El despotisme il·lustrat va ser el sistema polític que vanéixer de l’aplicació de les idees il·lustrades per partde la monarquia absoluta; els reis volien que la socie-tat evolucionés, però que la monarquia dirigís el procés,sense comptar amb la societat, per això es va mantenirl’absolutisme i es va continuar impedint que el poble par-ticipés en la vida política. La fisiocràcia és la teoria eco-nòmica exposada per Quesnay, que deia que la riquesad’una economia depenia de l’agricultura, ja que la in-dústria només transformava els productes agrícoles i elcomerç els intercanviava. Per aquest motiu, perquè unanació fos poderosa calia aconseguir la producció agríco-la plena. A més, calia eliminar les terres que no s’explo-taven, així com les mans mortes de l’Església i alguns la-tifundis de la noblesa.

– Els il·lustrats s’oposaven a la societat estamental i defen-saven un sistema d’igualtat social i legal en què el pro-grés social estigués obert a tots els individus i es tingues-sin en compte les capacitats de les persones, no elsprivilegis econòmics o familiars. També pensaven queels privilegis de la noblesa i el clergat, i també d’altresinstitucions com ara els gremis, eren un obstacle peral creixement econòmic.

– Entre altres raons, perquè els reis volien avançar en elprocés de concentració de poders. La crítica que va ferla Il·lustració dels estaments privilegiats resultava útil pereliminar alguns aspectes que encara s’escapaven delcontrol reial, com ara la falta de contribució de la noble-sa i el clergat, la independència de l’Església o els pri-vilegis dels gremis.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 4



– La sobirania nacional fa referència al fet que el poder cor-respon a la nació, és a dir, al conjunt dels ciutadans.La divisió de poders defensa la necessitat d’evitar queuna mateixa persona o institució acumuli els tres podersprincipals: legislatiu, executiu i judicial. El liberalismeeconòmic proclama que l’activitat econòmica es regeixipel principi de llibertat econòmica. Per aquest motiu qual-sevol persona que ho vulgui hauria de poder obrir un ne-goci i l’estat no hauria d’intervenir en l’economia. El lliu-recanvisme diu que els intercanvis exteriors haurien defer-se sense que l’estat protegís els productes propis através d’impostos fronterers (aranzels).

– Perquè la burgesia es va adonar que els reis absoluts nocanviarien profundament el sistema polític, econòmic isocial, i es va plantejar la necessitat d’aconseguir elpoder per dur a terme canvis profunds i acabar amb l’An-tic Règim.

– Montesquieu va desenvolupar el principi de la separa-ció de poders: el poder legislatiu, que elabora les lleis;el poder executiu, que fa complir les lleis, i el poder ju-dicial, que administra la justícia.

Rousseau va elaborar la teoria de la democràcia segonsla qual el poble posseïa la sobirania.

Adam Smith defensava la teoria que deia que l’eco-nomia s’ajusta automàticament, per mitjà de la lliurecompetència. Va anomenar aquest fenomen la mà in-visible de l’estat. Segons això, si es produeixen cosesque no es demanden o els productes són més cars delque es vol pagar, no es venen; i si uns productes sónmillors que altres, els consumidors els compren. Així,mitjançant la llei de l’oferta i la demanda, l’economias’organitzaria tota sola, sense necessitat que l’estat lacontrolés.

Resposta lliure. (Segueixen vives actualment a la majo-ria de països.)


8. • (Primer pic)

a) El poder legislatiu, que elabora lleis; el poder execu-tiu, que fa complir les lleis, i el poder judicial, queadministra la justícia.

b) Que no hi hauria llibertat.

• (Segon pic)

a) El poder correspon a la nació, és a dir, al conjunt delsciutadans, que estableixen un pacte amb l’estat, ambel qual li permeten exercir el poder en el seu nom.La Constitució.

b) Que el rei nomena el govern perquè governi. Perquèla sobirania correspon a la nació, als ciutadans.

c) Que no poden acabar res definitivament, que tot hade ser ratificat pel poble. Perquè el poder és propie-tat dels ciutadans, del poble.

• (tercer pic)

a) Resposta lliure ( Per Adam Smith, la llibertat dins d’u-na societat porta a la màxima riquesa possible per-què la cerca de l’interès propi beneficia a tota la so-cietat i només ha d’estar limitat per l’interès delsdemés i de la justícia.)

b) En té tres: la primera, protegir la societat de la vio-lència i invasió d’altres societats; la segona, vigilar lainjustícia o opressió que pugui exercir un membrede la república contra un altre membre que tambého sigui; la tercera, mantenir i erigir certes obres i es-tabliments públics.

Teoria absolutista Teoria il·lustrada

Política El rei concentrava tots els poders: legislatiu, executiu,judicial, militar, etc., ja que el rei decidia quines lleisentraven en vigor, prenia les decisions de govern,nomenava els jutges i era el cap de l’exèrcit. El reiexercia el poder únic i total de l’estat i era, alhora, font de tots els poders i de totes les lleis.

Els sistemes de govern s’havien de regir pels criterismés raonables i adequats, i no simplement pelmanteniment de la tradició. L’aplicació de la raóconduiria al progrés continu de la humanitat.

Religió L’Església defensava l’absolutisme. (Segons el bisbeBossuet, lligat a la monarquia francesa en l’època de Lluís XIV, com que tenia un origen diví, el poder del rei era necessàriament absolut i només havia dedonar compte a Déu.)

Els dogmes religiosos i els preceptes de les institucions eclesiàstiques no havien de ser un obstacles per al progrés intel·lectual i científic,considerat el mitjà de perfeccionament de l’individu i de la societat.

Societat Era una societat estamental, que dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el poble. La noblesa i el clergat eren els estamentsprivilegiats, i es diferenciaven dels no privilegiats (el poble o tercer estat) en el gaudi de privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot cobrar-los), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

S’oposava a la societat estamental i defensava un sistema d’igualtat social i legal, en què el progréssocial estigués obert a tots els individus i responguésa les capacitats de les persones, no als privilegiseconòmics o familiars. També defensava la idea que els privilegis de la noblesa i el clergat, i d’altresinstitucions com ara els gremis, eren un obstacle per al creixement econòmic.

Altres diferènciesremarcables

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 5



– Mitjançant el decret de Nova Planta va posar fi a les lleispròpies dels territoris de la corona d’Aragó, substituint-les per la legislació castellana, que s’adeia més amb elmodel centralista francès; els únics territoris que es vanmantenir al marge d’aquesta reforma van ser Navarra i les províncies basques. Com a premi pel seu suport du-rant la guerra de Successió van poder mantenir els furs.També va impulsar una castellanització de la política.D’aquesta manera, s’establia l’idioma castellà com a idio-ma únic oficial per a tot el regne, i s’elevaven les institu-cions castellanes al rang d’estatals. I, finalment, va re-estructurar l’administració: per una banda, va suprimirel sistema de consells i va crear les secretaries de des-patx, antecedents dels ministeris; d’altra banda, va divi-dir Espanya en capitanies, dirigides per capitans gene-rals i intendents, nomenats directament pel rei.

L’objectiu de Felip V era reformar l’estructura política es-panyola per fer-la més semblant al sistema absolutistaque existia a França.

– Reformar l’agricultura i altres sectors de l’economia; re-formar l’educació, estava en mans dels clergat, amb lafinalitat d’estendre l’educació a tots els sectors de la so-cietat i combatre la Inquisició, que, per a ells, era unabarrera per al progrés; difondre les idees il·lustrades apartir de la creació de les Societats Econòmiques d’A-mics del País; eliminar els privilegis de la noblesa i elclergat, i convertir el treball en una virtut social. Menysdel que s’esperava, ja que no es va aconseguir una re-activació econòmica significativa, principalment a cau-sa de l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevolmesura que afectés el manteniment dels seus privilegis,i tampoc no es va aconseguir el triomf ple de les ideesil·lustrades perquè en molts aspectes es contradeienamb l’absolutisme monàrquic.

– Campomanes, Floridablanca i Jovellanos.

– • La guerra de Successió a la corona d’Espanya des-prés de la mort de Carles II d’Habsburg sense fills ila pau d’Utrecht (1714), que va posar fi a aquest con-flicte, van significar l’establiment d’un nou ordre po-lític a Europa que va durar un segle. Espanya va re-nunciar a les seves possessions europees —a Flandesi Itàlia—, que va cedir a Àustria, a canvi que Felip Vfos reconegut rei d’Espanya; a més, Espanya va ce-dir a Anglaterra una sèrie de drets comercials, Gibral-tar i Menorca. Era la fi de la política imperial europeaper a Espanya, que va deixar de ser una de les granspotències del continent. (Anglaterra es va annexio-nar una sèrie de places costaneres —Gibraltar, Me-norca, Acàdia, Terranova, etc.—Aquest fer va crearles bases de l’hegemonia marítima anglesa durantdos segles. Anglaterra va aconseguir imposar el prin-cipi de l’equilibri continental; aquest principi establiaque al continent europeu cap estat havia de ser he-gemònic, de manera que les grans potències haviend’equilibrar-se mútuament. Felip V va renunciar alsseus drets al tron francès, i així es va eliminar l’unióeventual de les dues corones. Es va conformar una

orla de petits estats-coixí al voltant de França, per im-pedir-ne l’expansió.)

• El motí d’Esquilache (1766) va ser, en realitat, un aixe-cament popular contra els ministres italians que va por-tar Carles III a Espanya a causa de l’escassetat de sub-sistències, tot i que possiblement va estar promogut pelsprivilegiats. (El 20 de març de 1766, per ordre de Leo-poldo de Gregorio, marquès d’Esquilache, es va prohibirper decret l’ús de la capa llarga i del barret ample i rodó,per tal d’evitar el cobriment de la identitat personal i lacomissió de delictes criminals. Després de tres dies d’a-gitació, va esclatar la primera manifestació que va reunircinc mil persones a la Plaza Mayor de Madrid. La multi-tud es va dirigir a casa del ministre, que es va refugiar alPalacio Real, i l’endemà va anar a exposar les seves de-mandes davant de Carles III, com ara seguir mantenintla indumentària espanyola, el cessament dels ministresestrangers i la rebaixa dels preus dels aliments bàsics,especialment el pa. La revolta va acabar quan el rei vaaccedir a aquestes peticions.) Es considera que aquestconflicte va tenir una gran transcendència política i so-cial perquè, a causa de l’extensió de la revolta (que desde Madrid es va difondre després a altres poblacions), laconfluència dels grups socials implicats i la violència dela revolta a Madrid, el motí d’Esquilache va provocar unpunt d’inflexió en la política reformista de Carles III, i vaposar fi als seus intents de modernitzar Espanya.


9. • Com a càstig per la seva falta de suport durant la guer-ra de Successió a la corona d’Espanya.

• Una audiència, presidida pel capità general o coman-dant general, i a la ciutat de Barcelona 24 regidors i ales altres vuit. Que van ser suprimits i van desaparèixer.

• Perquè per enfortir el poder reial era necessari posar fia les particularitats dels territoris que componien la co-rona d’Espanya, establint-hi les mateixes institucions iimposant-hi les mateixes lleis.


– A causa de la derrota catalana a la guerra de Successió(1714). Es va imposar la centralització de tot el poderpolític del país.

– El Decret de Nova Planta (1716)

– El país, políticament, va quedar sotmès als funcionaris iexèrcit reials, perdent tot poder polític autònom. Quant ala població, el segle XVIII va marcar un augment de la na-talitat i dels efectius demogràfics totals, sobre tot a finalsde segle. L’agricultura va créixer i es va especialitzar enel conreu de la vinya i en l’exportació de vins i aiguar-dents. La indústria va sorgir amb força gràcies a la pro-gressiva mecanització dels processos tèxtils, que van sig-nificar la base del futur creixement fabril del Principat. Laliberalització del comerç colonial fou el gran motor del’embranzida econòmica del país. Culturalment Catalun-ya patia les conseqüències de tenir una sola universitat

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 6


aïllada a Cervera, però la Junta de Comerç de Barcelonafundà càtedres de diverses matèries que fomentaven elconreu de les arts i de les lletres a la capital del país.

– La societat catalana del segle XVIII va ser extraordinà-riament dinàmica pel creixement demogràfic que va ex-perimentar i perquè, tot i la derrota d’inicis del segle i deno comptar amb el favor de la corona, va ser capaç desuperar les seves mancances (escoles de la Junta deComerç) i de posar les bases per al gran creixement eco-nòmic experimentat durant el segle següent.


10. • (Primer pic)

a) Moltes institucions catalanes van desaparèixer, per-què va ser substituït l’antic ordre jurídic català arrandel Decret de Nova Planta de 1716.

b) Molts catalans es van resistir a la nova administra-ció, eren els anomenats austriacistes, altres es vanacollir a la integració dins del nou sistema. Els resis-tents van promoure protestes populars, els rebombo-ris, i a més alt nivell es van publicar memorials i es-crits de queixa.

• Felip V. Amb aquesta decisió el rei pretenia castigar Ca-talunya, sobretot les principals ciutats que es quedavensense estudis superiors. La Universitat de Cervera que-dava aïllada i solament podien estudiar uns pocs privi-legiats. A més, quedava tancada als corrents de renova-ció cultural i científica.


a) És una font secundària, perquè es refereix a uns fetsdel passat, no és un document del moment, contem-porani als fets.

b) Sí, el model de Lluís XV de França.

c) Resposta lliure.

• a) Sí, perquè va repercutir en la millora científica de lamedicina en general.


– El rococó és un estil aristocràtic, amb molta ornamen-tació a les parets i sostres dels edificis, amb formes fas-tuoses i recarregades tant en pintura com en arqui-tectura. El neoclàssic podem considerar-lo com un estilmés racional, proper a la Il·lustració, que recupera te-mes del classicisme grecoromà.

– Les causes de l’evolució del barroc al neoclàssic van serdiverses, entre elles el descobriment de les ruïnes dePompeia, que posaren de manifest, novament, el valorde la cultura clàssica. A més, les formes ordenades, si-mètriques i alineades del neoclàssic van suposar unavenç estètic per superar la inestabilitat i exageracióde l’estil barroc. Els monarques il·lustrats de l’època vanbastir amb sobrietat però amb magnificència els prin-cipals edificis neoclàssics com a mostra del seu poderi grandesa.

(Pàg. 25. A fons)

12. Activitat lliure.

(Pàg. 26. Activitats de repàs)

13. • Activitat lliure.

• Activitat lliure.

• (Tercer pic)

a)

b) Les idees liberals es van desenvolupar abans al Regne Unitque no pas a França.

14.• L’absolutisme es caracteritza perquè el rei concentra totsels poders: legislatiu, executiu, judicial, militar, etc., ja queel rei decideix quines lleis entren en vigor, pren les deci-sions de govern, nomena els jutges i és el cap de l’exèr-cit; és a dir, el rei concentra el poder únic i total de l’es-tat i és, alhora, font de tots els poders i de totes les lleis.No obstant això, la Il·lustració defensava que els sistemesde govern s’han de regir pels criteris més adequats i rao-nables, i no pel manteniment de la tradició.

• El liberalisme és un corrent de pensament polític i eco-nòmic sorgit de la Il·lustració que defensa els drets cí-vics i polítics de tots els ciutadans d’un estat i que con-sidera que la riquesa d’una nació cal fomentar-la a partirde la llibertat dels particulars per establir i desenvolu-par llurs negocis.

• (Tercer pic)

a) Sobirania: És en qui resideix el poder de la nació. Lasobirania nacional fa referència al fet que el poder cor-respon a la nació, és a dir, al conjunt de ciutadans.

b) Parlament: Cambra o assemblea legislativa d’un es-tat, formada, segons les èpoques, pels representantsde diferents sectors socials.

c) Racionalisme: Corrent filosòfic que va aparèixer aFrança al segle XVII, formulat per René Descartes ique s’oposa a l’empirisme perquè destaca el paperde l’experiència i la percepció, subratlla el paper dela raó en l’adquisició del coneixement.

d) Despotisme il·lustrat: Sistema polític que neix de l’a-plicació de les idees il·lustrades per part de la mo-narquia absoluta; els reis volien que la societat evo-lucionés, però que la monarquia dirigís el procés,sense comptar amb la societat, per això es va man-tenir l’absolutisme i es va seguir impedint que la so-cietat participés en la vida política.

Esdeveniment

a) Publicació de La riquesa de les nacions, 1776.b) Revolució anglesa, 1688.c) Publicació De l’esperit de les lleis, 1748.d) Declaració de drets anglesa, 1689.e) Publicació Del contracte social, 1762.

Corrent intel·lectual i ideologia

La publicació de La riquesa de les nacionsamb el liberalisme econòmic, la Revolució anglesa,la Declaració de drets i De l’esperit de lleis amb el parlamentarisme o liberalismepolític. La publicació de i el Contracte social amb el liberalisme revolucionari.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 7

8 � HISTORIA 4.° ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

e) Drets naturals: Aquells drets que, segons els pensa-dors il·lustrats, tenen totes les persones i que el po-der no pot suprimir, com per exemple la llibertat in-dividual i la propietat.

15. a) Bossuet, clergue i intel·lectual francès de l’època de LluísXIV que defensava l’origen diví del poder reial, i la pree-minència d’aquest sobre l’església francesa (galicanisme).

b) Montesquieu, noble il·lustrat francès que establí la teo-ria de la separació de poders de l’estat (executiu, legis-latiu i judicial) per evitar la discriminació d’uns ciuta-dans respecte d’altres i la garantia de certs drets cívics.

c) Quesnay fou metge del rei francès Lluís XV, però va des-tacar com a economista dins del corrent fisiocràtic, apor-tant idees a l’increment de la riquesa a través de la po-lítica econòmica.

d) Adam Smith fou un economista i filòsof escocès a quies considera el pare de l’economia moderna pels seusestudis profunds i sistemàtics d’aquesta matèria. A di-ferència d’altres economistes, considerava que la rique-sa d’un país no s’havia de mesurar en l’or que acumu-lés, sinó en la capacitat de treball que desenvolupés peractivar els seus mercats.

16. La societat de l’edat moderna estava organitzada en grupsanomenats estaments. Cada estament tenia, en teoria, unafunció social i li corresponien unes lleis específiques. Elsestaments es dividien en privilegiats i no privilegiats. Els es-

taments privilegiats eren la noblesa i el clergat. Tenien unasèrie d’avantatges sobre la resta de la població: no paga-ven impostos, tenien la major part de les terres, tenientribunals propis i acaparaven els principals càrrecs.

• La noblesa tenia la funció teòrica de defensar la socie-tat. No obstant això, a l’edat moderna molts nobles evi-taven servir en l’exèrcit i la imatge del noble-guerrer ca-da vegada era menys freqüent.

• La funció del clergat era procurar la salvació de la socie-tat, a través de l’oració, la predicació, els oficis religio-sos i el lliurament dels sagraments.

• Tot el qui no era noble ni pertanyia al clergat eren els noprivilegiats, que també s’anomenaven tercer estat. Laseva funció com a estament era procurar el manteni-ment de tota la societat. Per aquest motiu pagaven im-postos i es dedicaven a les activitats productives. Enaquest estament també va sorgir una divisió entre elscamperols (el món rural) i els comerciants (el món ur-bà).

17. L’agricultura encara és predominant.

La burgesia i els camperols suporten tot el sistema d’im-postos.

La burgesia té la capacitat de progrés limitada pels privilegis.

Resposta lliure.

18. • Vegeu el quadre de sota.

Solucionari

Sistema Absolutisme Despotisme Il·lustrat Liberalisme (anglès) Liberalisme revolucionari

Cronologia Es va imposar a gran partd’Europa els segles XVII iXVIII, encara que vacomençar el XVI.

Al segle XVIII. Al segle XVII. L’últim terç del segle XVIII.

Teòricpolític

L’anglès Thomas Hobbes i el bisbe francès Bossuet.

Els il·lustrats. John Locke. Montesquieu, Rousseau.

Principisteòrics

El rei concentra tots els poders: legislatiu,executiu, judicial, militar,etc., ja que el rei decideixquines lleis entren en vigor,pren les decisions de govern, nomena els jutges i és el cap de l’exèrcit.

Va ser el sistema polític que va néixer de l’aplicacióde les idees il·lustrades per part de la monarquiaabsoluta; els reis volien quela societat evolucionés, peròque la monarquia dirigís elprocés, sense comptar ambla societat, per això es vamantenir l’absolutisme i vacontinuar sense permetre’sque el poble participés a la vida política.

Els principis bàsics del liberalisme eren tres: la llibertat, que es reflectiaen l’existència d’uns dretsque tenien totes lespersones; la igualtat davantla llei, és a dir, era contrarials privilegis delsestaments, i la propietatcom a criteri de diferenciació social.

Va ser el pensament en què es van recolzar les revolucions burgeses.Part del pensament liberalbritànic, de què va extreuredos conceptes essencials:la separació de poders i la sobirania nacional.

Sistemaeconòmic

Mercantilisme. Fisiocràcia. Liberalisme econòmic.

Teòriceconòmic

Jean Colbert. Quesnay. Adam Smith.

Concepte de sobirania

El rei exerceix el poder únic i total de l’estat i és, alhora,font de tots els poders i de totes les lleis.

Els reis imposaven reformes sense perdrepoder.

Separació de poders i sobirania nacional.

La sobirania és en el poble: la sobiranianacional.

Concepte de sufragi

No existia. No existia. Era un sufragi censatari.

Es buscava el sufragiuniversal.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 8


(Pàg. 27. Continuen les Activitats de repàs)

• (Segon pic)

a) Als teòrics polítics, la separació de poders i la sobi-rania nacional; als teòrics econòmics, l’organitzacióde l’economia.

b) Quant al concepte de sobirania, es va evolucionar desdel sistema de la monarquia absoluta, en què el reiera la font de tots els poders, fins al concepte de so-birania nacional, que significa que el poder respon ala nació, és a dir, al conjunt dels ciutadans. Pel quefa al concepte de sufragi, es va evolucionar des del’absència de sufragi en el sistema polític de la mo-narquia absoluta fins al concepte censatari, que és untipus de sufragi restringit, perquè només tenen accésal vot aquelles persones que posseeixen una renda.

c) Perquè suposaven un canvi important respecte del’Antic Règim, és a dir, al conjunt de relacions so-cials, econòmiques i polítiques del segle XVIII. Aquestcanvi es va caracteritzar per la monarquia absolutacom a sistema polític i pel manteniment de la so-cietat estamental.

d) Resposta lliure.


a) L’Antic Règim. (Jacques Lagniet va ser un conegutimpressor i gravador parisenc, que va viure entre el1620 i el 1673, i que va destacar per les seves es-tampes divertides i satíriques.)

b) Perquè compara la relació existent entre els noblesi els camperols amb la que hi ha entre una aranya iuna mosca.

c) El noble és l’aranya i el camperol, la mosca. Perquè,com la mosca, el camperol està atrapat en una «xarxa».

d) La situació en què es troben els camperols a mitjan segleXVII i, en general, durant l’Antic Règim. La majoria delscamperols no tenien terres i estaven vinculats als senyors.Per això havien de treballar per a ells, a més de pagar-los els drets senyorials, tant en metàl·lic com en espècie.

• Aquest edifici, que és l’Església de Sant Miquel del Portde Barcelona, barreja característiques de l’estil barroci del classicisme. Així la porta i el segon nivell estan co-ronades per un frontó triangular, i els tres cossos de lafaçana queden dividits per columnes clàssiques. L’or-namentació barroca, molt sòbria, destaca en les fines-tres rodones de les portes laterals i en les volutes ados-sades al segon nivell. Aquesta obra es pot considerar unseriós precedent de l’estil artístic neoclàssic que s’esten-drà per Europa a finals del segle XVIII.

20. Resposta lliure. (Avui dia no existeixen grups privilegiats comen l’Antic Règim; a la societat actual, tothom té teòricamentels mateixos drets, tot i que existeixen grans diferències so-cials en funció del nivell de riquesa.) Activitat lliure.


(Pàg. 28. Saber llegir)


a) La base de tots dos autors és que la monarquia abso-luta és la forma de govern dels estats que Déu de-sitja.

b) En les Sagrades escriptures, en la raó i en considerarl’absolutisme com la màxima expressió de l’ordre di-ví a la Terra.

c) Les Sagrades Escriptures.

d) No es contradiu, per Bodin el concepte República noes refereix a un sistema diferent de la monarquia,sinó que es refereix genèricament a l’Estat, a la «co-sa pública».

• (Segon pic)

a) Defensa la separació dels poder executiu i judicial, per-què si no els sobirans poden cometre il·legalitats im-punement al poble sense que ningú els pugui jutjar.

b) Contradiu als anteriors la qüestió de l’absolutisme delsprínceps, perquè considera que ningú ha d’estar persobre de la llei, ja que si no podria cometre tota me-na de crims sense retre comptes a ningú.

• Resposta lliure.

(Pàg. 29. Investigar)

23. • Activitat lliure

• (Segon pic)

a) Rafael d’Amat i de Cortada fou un noble català de fi-nals del segle XVIII que va viure els esdevenimentsde la seva època i en va reflectir molts en una menade diari que es va titular Calaix de sastre un cop va serconegut o publicat. Aquest document és molt valuósper als historiadors per la quantitat d’informació quedóna dels esdeveniments i dels personatges rellevants.

b) Els rebomboris del pa, revoltes en contra de la puja-da dels preus del pa i, en general, per la crisi de preusque van patir altres productes, fet que no permetiaque les classes populars poguessin satisfer les neces-sitats més bàsiques, com és l’alimentació.

c) Ell vivia a Barcelona i estava al cas del que passavaa la ciutat, però no estava afectat directament peraquests fets ja que a ell tenia força diners i, per tantno l’afectava gaire la pujada de preus dels alimentsbàsics. Tampoc no formava part de dels proveïdorsde gra a la ciutat, ni del bisbat –que rebia uns impos-tos preu del pa. Per tant podem convenir que és untestimoni vàlid dels fets perquè, com que no hi estàimplicat directament, té una posició neutral.

d) El capità general era el Comte de l’Asalto. La funciódel capità general era la de màxim cap militar i polí-tic del territori. Era el responsable de l’exèrcit i de man-tenir la pau i l’ordre públic.

e) Els aldarulls van ser provocats per l’augment del preudel pa i la disminució de la qualitat del pa morè, elque consumia la població més pobra.

f) El sometent eren tropes civils que substituïen o reforça-ven les tropes regulars de l’exèrcit en casos de revolta,bandolerisme o altres alteracions de l’ordre públic.

g) El pa.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 9


h) Un augment de la demanda per haver crescut la po-blació, una disminució de l’oferta per males collites,retard en els transports i per acumulació dels espe-culadors, que esperaven que els preus pugessin pertreure el gra dels magatzems.

i) Crisi que té l’origen en la carestia dels productes ali-mentaris essencials.

j) La Ciutadella, tot i que representava que era un mit-jà de defensa de la ciutat contra atacs exteriors, vi-gilava Barcelona. Era una enorme caserna amb unimportant sistema de defenses en forma de muralles,baluards, torres i fossars que evitaven que el poblepogués atacar la fortalesa i, alhora, des d’ella es po-dia bombardejar la ciutat en cas de revolta.

k) Carles IV.

l) El comte de Lacy va substituir el comte de l’Asalto ala Capitania General de Catalunya i va fer executar setdels insurgents detinguts. Altres desenes de ciuta-dans van haver d’exiliar-se.

m) La repressió civil (els sometents) i la militar desplega-da pel capità general van calmar els ànims. La faltade dirigents i d’un programa de reivindicacions va ferque la revolta quedés sufocada. De tota manera elsentiment general dels barcelonins va ser que la si-tuació era totalment injusta i la repressió despropor-cionada. Això se sap per la reacció de la majoria debarcelonins, que no van assistir a l’ajusticiament delscondemnats, al contrari del que se solia fer, mentreque els que s’ho podien permetre, com el Baró deMaldà, van ser fora de la ciutat aquell dia, com unamena de protesta silenciosa.

n) Els rebomboris del pa es van anticipar en cinc mesosa la Revolució Francesa de juliol de 1789.

24. Resposta lliure. Poden servir de guia els següents punts:Causes estructurals: malestar dels catalans amb l’adminis-tració borbònica, creixement de la població, facilitats pera l’exportació, encariment general dels productes, submis-sió del poder civil al militar.Causes conjunturals: pujada del preu del pa, davallada dela qualitat del pa popular (morè).

25. Resposta lliure. Es pot apuntar que els aldarulls es van pro-duir per la pujada del preu del pa i per la davallada de laqualitat del preu del pa popular, que elements popularsvan cremar els llocs on el venien i on s’emmagatzemava lafarina. Els desordres fins i tot van fer que deixés el seu pa-lau el capità general, comte de l’Asalto.

Les revolucions polítiques (1776-1848) (Pàg. 31)

• En principi, sembla que explica la persecució a què el se-gon emperador romà, Tiberi, successor d’August, va sot-metre els familiars i amics del seu ministre Sejà. (Aquest,famós per la seva crueltat, es va convertir en l’amo ab-solut de Roma quan Tiberi es va retirar a Capri, però el

seu afany desmesurat de poder i els seus abusos el vanvèncer: Tiberi el va condemnar per alta traïció i, desprésde la seva mort, el seu cadàver va ser arrossegat pel po-pulatxo pels carrers de Roma. L’emperador no es va con-formar amb la seva mort, sinó que també va perseguir laseva família i amics.) Però, en realitat, l’autor del text, Ca-mille Desmoulins, ens parla de la persecució a què va sot-metre Robespierre els seus enemics i també rivals polítics,com ara Danton, és a dir, critica de manera directa els ex-cessos a què va portar la Revolució Francesa durant elTerror. Hem de tenir en compte que Robespierre va exer-cir una dictadura i va aplicar una política de terror: tothomqui era sospitós de no donar suport a la República vaser guillotinat. Unes 50.000 persones van ser executades.

• Es va escriure pel desembre de 1793. Durant el Ter-ror. Robespierre.

• Respostes lliures. (Per por de ser detingut i condem-nat a la guillotina per Robespierre.) (En realitat, això vapassar, ja que Camille Desmoulins va acabar sent exe-cutat. El 5 de desembre de 1793 Desmoulins va publi-car el primer número del seu diari Le Vieux Cordelier,que condemnava el règim del Terror i advocava pel mo-derantisme de la revolució. Aquest fet va representar elcomençament de la fi de la seva amistat amb Robespier-re, que el va acusar de traïdor. Després de l’aparició deltercer número del diari —precisament al que es refereixel text que mostrem—, la ruptura entre Desmoulins i Ro-bespierre es va agreujar, i Desmoulins es va decantarcap al suport de la política de Danton. La nit del 30 o 31de març de 1794, Desmoulins va ser arrestat i empre-sonat. Condemnat a mort pel Tribunal Revolucionari, vaser executat el 5 d’abril de 1794.)

• Resposta lliure. (Això va passar durant el Terror a França.)

• Respostes model. (Sí, perquè va representar un desafia-ment a l’Europa de l’Antic Règim, que temia que la Re-volució Francesa s’estengués fora de les seves fronte-res. Això va provocar la immediata declaració de guerraa França per part de la Gran Bretanya, Espanya, etc.)


– La Revolució Americana va ser el conflicte entre la GranBretanya i les colònies britàniques a l’est d’Amèrica delNord, que va culminar amb la independència de les últi-mes colònies el 1783. El conflicte dels impostos fa referèn-cia al boicot dels colons de Nova Anglaterra als productesanglesos com a conseqüència de l’intent del rei Jordi IIId’establir diverses lleis per regular els impostos colonials.Per la pau de Versalles, firmada el 1783, els anglesos re-coneixien la independència de les colònies, que van pas-sar a anomenar-se «Estats Units d’Amèrica».

– D’una banda, per un motiu econòmic. Les colònies vandesenvolupar un sistema econòmic propi i van començara veure la metròpoli com una barrera per al seu desen-volupament. La Gran Bretanya estava interessada a dis-posar de les matèries primeres americanes, però no adesenvolupar la indústria colonial, i a més es reservava elmonopoli de diversos productes. Això complicava el co-

UNITAT 2

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 10


merç de les Tretze Colònies amb altres parts d’Amèrica.Però també hi va haver un motiu polític: la població deles Tretze Colònies estava descontenta perquè pagavenimpostos com qualsevol altre súbdit britànic i, no obstantaixò, no tenien representants al Parlament de Londres.

– En un primer moment, a través d’actes de protesta delscolons, com ara el motí del te de Boston (1773), que varepresentar la ruptura de les relacions comercials ambla metròpoli. La fase militar va començar el 1775.

– En primer lloc, la redacció d’una constitució, que pro-mulgava la separació de les funcions estatals. La Cons-titució de 1787 diferenciava el president, que posseeixel poder executiu i és elegit cada quatre anys pels ciu-tadans mitjançant sufragi indirecte; el Congrés, que exer-ceix el poder legislatiu –és l’encarregat d’elaborar leslleis– i també és elegit pels ciutadans, i el poder judicial,format pels jutges independents del poder polític, quevetlla perquè es compleixin les lleis. Perquè va ser el pri-mer que va posar en pràctica els principis teòrics de so-birania nacional i separació de béns.


1. • (Primer pic)

a) A la costa oriental d’Amèrica del Nord.

b) Massachusetts, New Hampshire, Nova York, RhodeIsland, Connecticut, Pensilvània, Nova Jersey, Mary-land, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Carolinadel Sud i Geòrgia.

• (Segon pic)

a) Justificar el desig d’independència dels colons.

b) En els drets inalienables que tenen els homes, entreels quals hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la fe-licitat; en el fet que, per garantir aquests drets, s’ins-titueixen governs, i en el fet que, si un govern no espreocupa per aconseguir aquests fins, el poble té dretde modificar-lo o d’abolir-lo i d’instituir un nou govern.

c) En el desig de garantir la seguretat i la felicitat de totsels ciutadans.

• (Tercer pic)

a) El Congrés, format per la Cambra de Representantsi pel Senat, exercia el poder legislatiu, és a dir, eral’encarregat d’elaborar les lleis. El Tribunal Supremcontrolava que les lleis i els actes de governs no vul-neressin la Constitució.

b) El president posseïa el poder executiu. El Congrés.

c) Elegir el President i el Congrés.


– Els Estats Generals eren les corts estamentals france-ses. Els memorials de greuges eren els documents queredactava cada estament, abans de la reunió dels EstatsGenerals, i en què es reflectien les propostes i els proble-mes de cadascun. Un club polític era un grup en què laburgesia discutia noves idees polítiques i com pensava

conquerir el poder. L’Assemblea Nacional va ser el nomes van assignar el juliol de 1789 els representants del ter-cer estat o poble, després de la reunió dels Estats Gene-rals, perquè es consideraven els únics amb legitimitat perrepresentar França. L’Assemblea Constituent va ser la de-nominació que va adquirir l’Assemblea Nacional desprésde decidir que s’havia de redactar una constitució.

– Perquè es mantenia una societat estamental, en què esmantenien els privilegis de la noblesa i el clergat a costade la resta de la població, i per la crisi econòmica, cons-tant des de 1780, que afectava especialment els preus delsproductes bàsics, i que va crear un clima de rebel·lió con-tra el clergat, enfront del pagament del delme, i la noble-sa, a qui el poble acusava d’especular amb el blat.

– Perquè per frenar la crisi econòmica, els diferents mi-nistres d’hisenda de Lluís XVI van acabar afirmant que eranecessari fer una reforma profunda, perquè els privilegiatspaguessin impostos. El rei va intentar convèncer els pri-vilegiats i va convocar el 1787 una assemblea de nota-bles, però els privilegiats es van negar a pagar impostos.La situació de la hisenda es va agreujar i el 1788 es va de-clarar la fallida. A Lluís XVI no li va quedar altre remei queconvocar els Estats Generals, l’assemblea formada per re-presentants dels tres estaments, perquè aprovessin nousimpostos i així poder resoldre la crisis financera.

– En els Estats Generals els representants del tercer estatdefensaven el vot per persona, que els atorgava la ma-joria, mentre que la noblesa i el clergat pretenien que esvotés per estament. Això donava majoria als privilegiats:2 contra 1.

– • La convocatòria dels Estats Generals va ser importantperquè no s’havien reunit des de 1614 i perquè vanmarcar el començament de la Revolució Francesa.En els Estats Generals, la noblesa i el clergat prete-nien que es votés per estament, i això donava la ma-joria als privilegiats: 2 contra 1, mentre que els repre-sentants del tercer estat defensaven el vot per persona,que els atorgava la majoria, ja que Necker, ministred’hisenda, havia aconseguit doblar el nombre de re-presentants del poble en els Estats Generals en un in-tent de frenar el poder dels privilegiats. El juliol de1789 els representants del tercer estat es van decla-rar en Assemblea Nacional, ja que es consideravenels únics amb legitimitat per representar França.

– • El jurament del Joc de la Pilota és rellevant perquè elsdiputats del tercer estat, que havien passat a dir-seAssemblea Nacional, van jurar que es mantindrienreunits fins que es redactés una constitució. Per això,l’Assemblea Nacional va passar a dir-se AssembleaConstituent.

– • La presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 va serun símbol del triomf de la revolució i del final de l’ab-solutisme. Davant de l’augment del preu del pa i elsrumors que el rei estava concentrant tropes a París,els ciutadans parisencs es van manifestar i van assal-tar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XIV i sím-bol de l’absolutisme. A partir d’aleshores, la revolucióinstitucional –o política– i la revolució popular vantranscórrer paral·lelament.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 11



2. • (Primer pic)

a) És anterior a la Revolució Francesa.

b) «Ho és tot, però un tot travat i oprimit». «Un tot lliu-re i florent».

c) No.

d) Resposta model. (Sí, expressa el rebuig de la socie-tat estamental, en què es mantenien els privilegis dela noblesa i el clergat, a costa del tercer estat que,a més, no tenia cap mena de poder polític.)

• (Segon pic)

a) Un document que redacta cada estament, abans dela reunió dels Estats Generals, i en què es reflectienles propostes i problemes de cadascun.

b) L’existència de nombrosos impostos que, a més, no-més pagava el tercer estat, ja que els privilegiats nopagaven impostos.

c) La supressió dels impostos existents i l’establimentd’un únic impost. Cada província seria lliure per fer-ne el repartiment i la percepció, i així es faria con-tribuir també els eclesiàstics i els nobles; també, perpagar el deute de l’Estat, l’apropiació (nacionalitza-ció) dels béns de l’Església.

d) Al tercer estat. S’explica en el primer paràgraf del text.


– La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, redac-tada el 26 d’agost de 1789 per l’Assemblea Constituent,va ser un dels primers textos que reconeixien i garantienles llibertats personals, la igualtat davant de la llei i lapropietat.

– Perquè volien canvis més profunds en la societat i enla propietat. La Constitució de 1791 establia la divisióde poders entre el rei, que nomenaria els ministres idirigiria la política exterior, una assemblea legislativa iels jutges. L’Assemblea votaria les lleis i seria elegidaper sufragi censatari, és a dir, només votarien aquellsque tinguessin una determinada renda.

– Perquè, pressionats pels emigrats i espantats davant dela possibilitat que la revolució s’estengués als seus paï-sos, Àustria i Prússia van provocar la declaració de guer-ra a França.

– Va ser la resposta popular a l’amenaça dels aliats, quehavien arribat prop de París i advertien el poble en casque toquessin els reis. El final de la monarquia i l’esta-bliment de la República.


3. • (Primer pic)

a)

b) La llibertat, la propietat, la seguretat, la resistènciaa l’opressió, la igualtat davant de la llei, la llibertatd’expressió i d’opinió, etc.

c) Vegeu el quadre de sota.

Solucionari

La sobirania nacional Article 3r

Els drets humans Article 2n

Les principals llibertats Article 11è

El principi d’igualtat Articles 1r i 6è

L’Àntic Règim La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

El concepte de sobirania

El rei és font de poder. El principi de qualsevol sobirania és la nació. Es reconeix, per tant, la sobirania nacional.

El principid’igualtat

No existeix. Era una societat estamental, que dividia la societat en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats, i es diferenciaven dels no privilegiats (el poble baix o tercer estat) en el gaudi dels privilegis, com ara no pagar impostos (i fins i tot podercobrar-los), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

Tots els homes neixen iguals.

Els drets humans No es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans. Es reconeixen els drets fonamentals dels ciutadans.

Les principalsllibertats

No es reconeixen. Es reconeix, per exemple, la llibertatd’expressió i d’opinió.

• (Segon pic)

a) En què la Constitució de 1791 atorgava el poder exe-cutiu al rei; el poder legislatiu, a una Assemblea Na-cional, i el poder judicial, als tribunals.

b) Nomenar els ministres i dirigir la política exterior. Te-nia la capacitat de vet sobre les lleis que aprovaval’Assemblea. Sí. Perquè podia impedir la promulga-ció d’una llei.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 12



– La Convenció Nacional va ser l’assemblea nomenadadesprés de l’assalt del palau reial, les Tulleries, l’agostde 1792; va decretar l’arrest del rei, l’abolició de la mo-narquia i va proclamar la I República. El Terror fa refe-rència a la dictadura exercida per Robespierre entre junyde 1793 i juliol de 1794. El Directori va ser un òrgande cinc membres que posseïa el poder executiu desprésde l’aprovació d’una nova constitució el 1795.

– Va ser un dels líders de la Revolució Francesa més co-neguts. Va ser un dels membres més influents del Co-mitè de Salvació Pública, que va governar de facto du-rant el període en què els revolucionaris van consolidarel seu poder. En general aquesta etapa s’anomena el Ter-ror (1793-1794). Va exercir una dictadura personal, queli va permetre eliminar els seus adversaris polítics. Vaser guillotinat el 28 de juliol de 1794, després del copd’estat del 9 de termidor (27 de juliol de 1794).

Després del cop d’estat del 9 de termidor, el poder exe-cutiu de la República es va confiar a un Directori que,per tal d’evitar la dictadura, es va formar amb cinc mem-bres. El poder legislatiu l’exercia una assemblea bica-meral. A pesar de la crisi financera, la guerra va prosse-guir d’una manera brillant per als francesos, que vanobligar Prússia i Espanya a signar tractats de pau (1795).Els èxits de la guerra van donar molt prestigi a l’exèrciti finalment el poder va ser controlat per un militar, Na-poleó Bonaparte, que va portar a terme el cop d’estat deBrumari (1799), va desfer el Directori i va establir un nourègim polític, el Consolat (1799-1804). El 1799, Napo-leó va ser nomenat primer cònsol, és a dir, cap de go-vern durant tres anys. A poc a poc, va imposar un po-der cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamarcònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador, ambel nom de Napoleó I.

– Era un govern moderat, que va redactar una nova cons-titució en què s’establia un règim liberal, basat en lasobirania nacional i la separació de poders. Es va es-tablir un sistema de sufragi censatari, i el poder legis-latiu es va dividir en dues càmeres. Un directori for-mat per cinc membres tenia el poder executiu.

El grup social que finalment va imposar els seus interes-sos a la Revolució Francesa va ser l’alta burgesia.


4. • (Primer pic)

a) L’autor és Robespierre, un dels líders de la Revolu-ció Francesa més coneguts. Va ser un dels membresmés influents del Comitè de Salvació Pública, que vagovernar de facto durant el període en què els re-volucionaris es van consolidar en el poder. Aquestaetapa s’acostuma a anomenar el Terror (1793-1794).Va instaurar un règim basat alhora en la virtut i en elTerror. Segons les seves pròpies paraules, per a ell,els seus enemics eren enemics de França i ambaquest raonament justificava el terror i l’extermini dels

seus adversaris polítics. Va ser guillotinat el 28 de ju-liol de 1794, després del cop d’estat del 9 de termi-dor (27 de juliol de 1794).

El discurs va dirigit a la Convenció, l’assemblea no-menada després de l’assalt al palau reial, les Tulle-ries, a l’agost de 1792. La Convenció va decretar l’ar-rest del rei, l’abolició de la monarquia i va proclamarla I República.

b) Perquè per a Robespierre el terror era el principalinstrument per reprimir els contrarevolucionaris.

c) Eliminar els enemics de la Revolució. El Terror no eraaltra cosa que la justícia prompta, severa, inflexi-ble; per tant, és una emanació de la virtut.

d) Davant la guerra civil i l’amenaça d’invasió exterior,els montagnards, amb Robespierre com a principaldirigent, van manar amb tanta força que el seu go-vern es coneix com al Terror. En aquest moment laRevolució Francesa va arribar al màxim radicalisme,tant per l’increment de la repressió com per la polí-tica que s’hi havia aplicat. Es van multiplicar les exe-cucions a la guillotina, no només dels enemics de laRevolució, com ara la reina Maria Antonieta, sinótambé dels simples sospitosos. A més van ser exe-cutats els dirigents girondins i alguns montagnards,com Danton, que no estaven d’acord amb Robespier-re. Van morir unes 50.000 persones. Finalment, laConvenció, atemorida pels excessos dictatorials deRobespierre, en va ordenar l’arrest i l’execució, queva tenir lloc el 28 de juliol de 1794 (10 de termidordel calendari revolucionari).

• (Segon pic)

a) Els dos documents assenyalen qui són sospitososd’estar en contra de la Revolució i, per tant, podenser detinguts.

b) Per una banda, els que per la conducta, per les re-lacions, pels propòsits que tenien o pels escrits quehavien fet, s’han mostrat partidaris de la tirania o delfederalisme i enemics de la llibertat; per l’altra, elsnobles, els seus familiars i administradors d’emigratsque no s’hagin adherit a la Revolució, i, finalment,els emigrats des de l’1 de juliol de 1789 fins a la pu-blicació del decret del 30 de març de 1792, encaraque hagin tornat a França en el termini fixat peraquest decret o anteriorment.

c) Va ser la política que va dur a terme Robespierrementre va exercir una dictadura: qualsevol personasospitosa de no donar suport a la República va serguillotinada. Unes 50.000 persones van ser execu-tades.


– El Consolat (1799-1804) va ser el règim polític esta-blert després que Napoleó Bonaparte va executar elcop d’estat del 18 de brumari (1799), que va donar fial Directori. L’Imperi es va instaurar el 1804 quan Na-poleó es va coronar emperador, amb el nom de Napo-leó I, i va durar deu anys.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 13


– Va ser un militar molt popular per haver frenat la revoltaque pretenia restaurar els reialistes el 1795. 4 anys méstard, amb el suport de l’alta burgesia va fer el cop d’estatdel 18 de brumari, es va proclamar cònsol i va eliminar elDirectori. A poc a poc, va imposar un poder cada vegadamés dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el1804 es va coronar emperador, amb el nom de Napoleó I.Napoleó a través de la seva política interior pretenia con-solidar les conquestes revolucionàries, però volia evitarel retorn de la monarquia i el poder dels radicals. El seupropòsit era crear un estat modern:• Va pacificar la societat francesa: va permetre el retorn

dels exiliats i va governar recolzant-se tant en personesque defensaven l’Antic Règim com amb persones quedefensaven la revolució.

• Va continuar la política de reformes socials: va concen-trar l’administració als voltants de París; va inaugurarel Banc de França; va idear un sistema educatiu cen-tralitzat i estatal, des de l’escola primària fins a la uni-versitat; va promulgar un codi civil, que va modernit-zar i va simplificar les lleis, i va regularitzar les relacionsamb l’Església a través de la signatura d’un concordatamb la Santa Seu.

• Va promoure la construcció de nombrosos monumentscommemoratius a París, amb la intenció de convertir lacapital en una «nova Roma».

– Totes les seves reformes van anar acompanyades d’u-na dura repressió dels seus oponents i la imposició dela censura de premsa.

– Va iniciar una sèrie de reformes que van consolidar elliberalisme a França. Va modernitzar les lleis, mitjan-çant l’elaboració del codi civil, i va reformar l’economiafrancesa, creant el Banc de França i el codi del co-merç. També va promoure l’educació pública.


5. • (Primer pic)

a) La convenció: Bèlgica, els Països Baixos i Luxem-burg, a més de Savoia. Napoleó: Espanya, Itàlia, laConfederació Helvètica, les Províncies Il·líriques, elsPaïsos Baixos, la Confederació del Rin, el Gran Du-cat de Varsòvia, etc.

b) Els principals aliats de França van ser: Prússia, l’Impe-ri Austríac, Dinamarca i Noruega. Els principals adver-saris: la Gran Bretanya, Rússia i Suècia.

• (Segon pic)

a) El moment en què Napoleó, que ja s’havia autocoro-nat emperador (com a Napoleó I), corona la seva es-posa Josefina, el 2 de desembre de 1804 a la cate-dral de Notre-Dame de París. De l’Antic Règim.Perquè mostra una cerimònia pomposa de caràcterpoliticoreligiós, a la manera de la tradicional litúrgiade proclamació i exaltació dels reis de França, quedurant segles van tenir lloc a la catedral de Reims.

b) Napoleó, Josefina, el Papa, etc.

c) Perquè es considerava hereu de la concepció impe-rial carolíngia i, en conseqüència, de l’Imperi Romàd’Occident.

d) Perquè Napoleó buscava legitimar el nou ordre quehavia establert a França i a Europa, i des de l’anti-guitat, l’autoritat religiosa del papat havia legitimat (ono) el poder dels monarques i emperadors.

e) El mateix Napoleó. Que el seu poder era absolut i notenia límits.


– La Restauració va ser l’època de reacció antiliberal que esva iniciar a Europa després de la derrota de Napoleó. Elnom ve del fet que en aquella època van tornar al poder elsmonarques de l’Antic Règim.

La Santa Aliança va ser un projecte original del tsar rusAlexandre I, firmat inicialment per Rússia, Àustria i Prús-sia. Al començament pretenia crear un ordre polític ba-sat en l’aplicació dels principis cristians, però a l’hora dela veritat es va convertir en un instrument per mantenirl’absolutisme. Per exemple, va enviar un exèrcit a Espa-nya per donar fi al règim liberal implantat el 1820. Per laseva part, la Quàdruple Aliança estava formada per Rús-sia, Àustria, Prússia i la Gran Bretanya; tenia com a ob-jectiu defensar l’ordre establert en el congrés de Viena.

Reconeix el dret diví dels reis i el suport de l’Església a lamonarquia.

– Perquè, després de la derrota de Napoleó, les potèncieseuropees van buscar una nova distribució territorial quegarantís una pau duradora i evités noves revolucions.

– Per reduir el nombre d’estats i frenar l’expansió francesa.

– Arran del congrés de Viena, les potències europees vandecidir reunir-se per discutir els problemes internacionalsi solucionar-los mitjançant el diàleg.


6. a) Que va desaparèixer. França va tornar a les fronteresque tenia abans de la Revolució Francesa.

b) El regne d’Holanda va assimilar Bèlgica, i el regne dePiemont va rebre Savoia i Gènova. Aquests dos regnes,considerats estats coixí, per dificultar una possible ex-pansió francesa.

c) Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de ma-nera equilibrada, perquè cap no adquirís l’hegemoniasobre les altres.

d) Que va quedar unit a Suècia.

e) Sí, però sota el control del tsar rus.

f) Resposta model. (A començaments del segle XIX, el ter-ritori alemany estava dividit en 39 estats. El congrésde Viena els va agrupar en l’anomenada ConfederacióGermànica, que estava presidida per Àustria.)

7. a) Prússia, Rússia i Àustria i més tard França.

b) Trinitat, nació cristiana… Perquè els signants de la San-ta Aliança defensaven l’aliança entre el tron i l’altar, ésa dir, reconeixien el dret diví dels reis i el suport de l’Es-glésia a la monarquia.

c) Que els signants de la Santa Aliança es comprometena ajudar-se uns els altres per defensar la monarquia ab-soluta.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 14


d) Als països que es van veure afectats per la RevolucióFrancesa i la seva expansió.

e) Amb els de responsabilitat i intervenció.


– El nacionalisme és una ideologia que va sorgir al segleXIX. El seu origen és en l’expansió napoleònica, que ha-via exacerbat els sentiment de pertinença a una nació.Però els polítics de la Restauració van reorganitzar elmapa d’Europa sense tenir en compte que dividien ter-ritoris de llengües, costums i història comuns o que n’u-nien d’altres de caràcters diferents. Ben aviat alguns po-bles van reivindicar la independència, com, per exemple,els magiars que vivien a l’Imperi Austríac.

– Pel liberalisme en el cas de França, per les reivindica-cions nacionals fora de França.

– Encara que hi participessin grans masses de poblacióque, en molts casos, representaven totes les classes so-cials, la burgesia va protagonitzar les onades revolucio-nàries de 1820 i 1830. Els obrers van assumir el paperprotagonista en les revolucions de 1848.

– El liberalisme i el nacionalisme, les revolucions de 1820i 1830; a més, les de 1848 van tenir un component derevolució social i obrera.

– Grècia (1829) i Bèlgica (1831). Van obrir una nova eta-pa política; d’una banda, hi va haver canvis en l’organit-zació territorial: es van iniciar les unificacions d’Itàlia id’Alemanya; de l’altra, es va portar a terme un procéslent cap a la democràcia: es va ampliar de manera pro-gressiva el dret de vot i van sorgir organitzacions pròpiesde la classe obrera a través de les internacionals i elspartits socialistes.


8. • Perquè s’intenta convèncer les altres potències europe-es que la proclamació de la II República francesa no ésun acte d’agressió contra elles. A la guerra, que va en-frontar els revolucionaris francesos amb altres potèncieseuropees en l’època de la Convenció, quan la revolu-ció va entrar en la fase més radical, es va executar el reii es va proclamar la República.

• Que la proclamació de la II República francesa no és unacte d’agressió contra elles.

• El 4 de març de 1848. Després del triomf de la revolu-ció de 1848 a França. Quan el règim cada vegada més

moderat i corrupte de Lluís Felip va ser substituït per laII República.

• Que no ha de produir-se necessàriament una altra guer-ra entre França i els seus veïns europeus.


– La consciència criolla fa referència a les reivindica-cions nacionalistes dels criolls, fills d’espanyols nas-cuts a Iberoamèrica. (Els criolls coneixien les idees li-berals, la Declaració de Independència dels EstatsUnits i l’ideari de la Revolució Francesa. Per això re-clamaven el dret a la sobirania nacional.)

– Simón Bolívar, el general San Martín i Agustín de Iturbi-de van ser alguns dels líders més coneguts de la inde-pendència d’Iberoamèrica. Bolívar va ser el promotor dela independència de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, elPerú, Bolívia i Panamà. Agustí de Iturbide va proclamarla independència de Mèxic el 1821.

– El descontentament dels criolls que, tot i que controla-ven l’economia colonial, veien que els espanyols dirigienla política i la recaptació d’impostos, i perquè el comerçespanyol era monopoli dels ports espanyols.

– En dues fases: la primera de 1808 a 1815, i la segonade 1817 a 1824. Després del buit de poder a Espanyaper la guerra de la Independència, els criolls van crearJuntes semblants a les espanyoles, van destituir els vir-reis i els capitans generals i no van acceptar la JuntaCentral creada a Espanya. Van formar governs sobiransde tipus revolucionari fins que Ferran VII va ocupar eltron el 1814 i va restablir el poder espanyol. Però la re-pressió espanyola, després de les sublevacions, va con-solidar la manera revolucionària d’actuar. El general SanMartín va proclamar la independència de les ProvínciesUnides de Sud-amèrica (la futura Argentina) el 1816 ide Xile (Chacabuco, 1817). Simón Bolívar va aconseguirvèncer Morillo a Angostura (1819) i va crear la Repúbli-ca de la Gran Colòmbia (Veneçuela i Colòmbia). El Pe-rú es va independitzar després de la batalla d’Ayacucho(1824). A Mèxic la independència va arribar per part delcrioll Agustín de Iturbide. Només Cuba i Puerto Rico vancontinuar sotmesos a la corona espanyola.



• Vegeu el quadre de sota.

Esdeveniment Any Lloc Efectes

Batalla de Chacabuco 1817 Xile Es va proclamar la independència de Xile.

Congrés de Tucumán 1816 Argentina Es va proclamar la independència de l’Argentina.

Congrés d’Angostura 1819 Veneçuela Bolívar va proclamar la formació de la Gran Colòmbia, després de la independència de Colòmbia.

Batalla de Carabobo 1821 Veneçuela Es va proclamar la independència de Veneçuela.

Batalla d’Ayacucho 1824 Perú Es va proclamar la independència del Perú.

Pla d’Iguala 1821 Mèxic El 1821 Agustín de Iturbide va proclamar la independència de Mèxic, seguint els principis del Pla d’Iguala (religió catòlica, igualtat racial i monarquiaconstitucional).

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 15



– Resposta lliure. (Es pot definir romàntic com a senti-mental, generós i somiador. Sí, pel fet que el romanti-cisme té tres característiques fonamentals: una, l’es-perit de rebel·lia, ja que els romàntics es van oposarals trets de la cultura predominant: la fe en la raó delsil·lustrats. Ells buscaven la inspiració a l’edat mitjana;dos, una nova actitud cap a la natura. Alguns romàn-tics es van rebel·lar contra la destrucció del paisatge i,tres, una nova visió del món i de l’ésser humà. Els ro-màntics van reafirmar la supremacia de la imaginaciósobre la raó. I, per damunt de tot, van valorar l’origina-litat.)

– Enfront de la rigidesa de les normes del neoclassicisme,els romàntics van reclamar la llibertat més absoluta.

– Entre els pintors destaquen els francesos Delacroix i Gé-ricault, l’alemany Friedrich i l’anglès Turner. Entre elsautors, l’alemany Goethe, els anglesos Lord Byron i Wal-ter Scott i el francès Victor Hugo. Ente els músics, Be-ethoven va representar la transició entre classicisme iromanticisme. Schubert, Chopin i Brahms són totalmentromàntics.

– El neoclassicisme es va centrar en els esdevenimentshistòrics del moment, mentre que el romanticisme vabuscar la supremacia de la fantasia i de la creativitat.


10. • La del document 31. La del document 27. Perquè ésmolt més intimista.

• (Segon pic)

a) Una nova visió del món i de l’ésser humà. Els romàn-tics van proclamar la supremacia de la imaginació, dela fantasia, de la creativitat sobre la raó. I, per damuntde tot, van valorar l’originalitat, el geni que és capaçd’expressar alguna cosa nova i diferent.

b) El temor, la por de les forces de la natura, del nau-fragi…


11. a) George Washington va ser el primer president dels EstatsUnits d’Amèrica.

b) Thomas Jefferson va redactar la Declaració d’Indepen-dència de les Tretze Colònies (1776) quan es va iniciarla guerra contra la Gran Bretanya. Més endavant va serpresident dels Estats Units (1801-1809).

c) Lluís XVI regnava a França quan va esclatar la Revolu-ció Francesa.

d) Robespierre, un dels líders de la Revolució Francesa. Vaser un dels membres més influents del Comitè de Sal-vació Pública, que va governar de facto durant el perío-de en què els revolucionaris van consolidar el seu poder,etapa generalment anomenada El Terror (1793-1794).Per a ell, els seus enemics eren els enemics de Françai, d’aquesta manera justificava l’extermini dels seus ad-versaris polítics. Va ser guillotinat el 28 de juliol de 1794,després del cop d’estat del 9 de termidor.

e) Napoleó Bonaparte va ser el general que va aconseguirel poder a França després de la Revolució Francesa, i esva coronar emperador el 1804. Va ser enderrocat defi-nitivament a través d’una coalició europea a la batalla deWaterloo el 1815 i desterrat a l’illa de Santa Helena, onva morir.

f) Metternich va ser l’organitzador del Congrés de Viena,després del qual es va iniciar l’etapa de la Restauració.

g) Simón Bolívar va ser un dels líders més coneguts de laindependència d’Iberoamèrica. Va ser el promotor de laindependència de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador, elPerú, Bolívia i Panamà.

h) Lluís Felip d’Orleans va obtenir el poder a França mit-jançant la revolució de 1830. No obstant això, desprésdel triomf de la revolució de 1848 a França, el règim ca-da vegada més moderat i corrupte de Lluís Felip va sersubstituït per la II República.

12. Perquè la burgesia es va adonar que per transformar pro-fundament la societat i eliminar l’Antic Règim, abans eranecessari assolir el poder polític.


Solucionari

1791 1793 (no promulgada) Any III Any VIII

Fase històrica L’Assemblea Constituent La Convenció dels montagnards El Directori El Consolat

Poder legislatiu L’Assemblea Nacional A la pràctica no hi havia separacióde poders, hi va haver unadictadura de Robespierre

Dues cambres No hi haviaseparació de podersTipus de govern Un Directori

de 5 membres

Sistema de sufragi Censatari Universal masculí Censatari Censatari

• (Segon pic)

a) Bàsicament, en l’existència o no de divisió de podersi en tipus de sufragi.

b) La de l’any VIII, perquè no hi havia separació de po-ders.

c) La de 1793, perquè en teoria s’establia la divisió depoders (encara que a la pràctica no n’hi havia) i elsistema de sufragi universal masculí.

d) El concepte de sobirania era el de sobirania nacio-nal: el poder és en la nació. Tampoc no va evolucio-nar el sistema de sufragi, perquè a la pràctica es vamantenir sempre el sufragi censatari, un sufragi res-tringit a aquelles persones que posseïen una ren-da.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 16


14.

Facció Classe social Ideologia Soberania Sufragi

Reialistes La noblesa Defensors del rei És el rei Censatari

Girondins La burgesia Republicans moderats La sobiranianacional

Universalmasculí

Montagnards La burgesia Republicans radicals

Sans-culottes El poble (els obrers i els artesans)

15. a) A l’estiu de 1786. A la tardor de 1789. En aquesta darre-ra època es va produir el començament de la RevolucióFrancesa.

b) Sí. Perquè l’augment del preu de blat afectava especial-ment el tercer estat o el poble, que culpava la noblesad’especular-hi.

c) Des de 1760 es van succeir les males collites. Això vaser el motiu de l’alça dels preus i el descontentamentdels grups populars. A més, es va incrementar la crisi fi-nancera per les despeses de la cort i els conflictes bèl·lics.








a) Els tres estaments existents en l’Antic Règim: la no-blesa, el clergat i el poble. Perquè, després de la Re-volució Francesa, el poble va aconseguir eliminar elsprivilegis dels altres dos estaments.

b) Que l’objectiu dels revolucionaris era donar fi a l’An-tic Règim.

• (Segon pic)

a) Robespierre i altres republicans jacobins. A la políti-ca de Robespierre d’eliminar els seus enemics i ad-versaris polítics.

b) Contrària a Robespierre.

• (Tercer pic)

a) Lluís XVI i la seva família, alguns revolucionaris i uncapellà. A la mort del rei a la guillotina.

b) Pretén ridiculitzar-los.

• (Quart pic)

a) Resposta lliure. (S’hi pot reconèixer Napoleó Bona-parte i el primer ministre britànic William Pitt.)

b) Es «reparteixen el món».

c) Resposta lliure. (Sí, tot i que no de manera tan evi-dent com a la segona meitat del segle XX, durant l’a-nomenada guerra freda, quan el món estava dividit

en dos blocs antagònics, liderats per les dues super-potències: el bloc capitalista, dirigit pels Estats Units,i el bloc comunista, encapçalat per l’ex-URSS.Aquests personatges podrien ser, al segle XXI, Ge-orge W. Bush, president dels Estats Units, i VladímirPutin, president rus.)

(Pàg. 53. Comprendre el present)



La Revolució Industrial (Pàg. 55)

• L’ús de l’electricitat en la il·luminació o l’enllumenaturbà. (La imatge mostra el palau de l’Electricitat i elcastell d’aigua, que es van convertir en la principalatracció de l’Exposició de París de 1879, tot i que laveritable protagonista va ser l’electricitat. Estava si-tuat a l’extrem de l’esplanada del Champs-de-Marsdavant de la torre Eiffel, era obra d’Eugène Hénard,arquitecte conegut pels seus projectes de transforma-ció de París, i al vestíbul de ferro i de vidre tenia di-verses aplicacions de l’electricitat. El castell d’aiguade l’arquitecte Edmond Paulin feia la funció de fa-çana; era un decorat sorprenent, retallat i aeri: «unadiadema, un ventall obert, la cua d’un paó desplega-da». Del centre brollava una gran cascada, i al cap-damunt hi havia el geni de l’electricitat, una estàtuade sis metres d’alçada.)

• A París, a l’Exposició celebrada el juny de 1879.

• En contra. «Però dubtem que aquest èxit duri gaire,a causa del cansament extrem que provoca a qualse-vol visitant que es vulgui passar “il·luminat” més d’unquart d’hora». «En efecte, de seguida un nota els òr-gans visuals lesionats, i tot el sistema nerviós quedatorbat. Se sent una mena de vertigen i algunes perso-nes, per tal d’evitar les estranyes sensacions que no-taven a l’estómac, no van tenir més remei que sortirprecipitadament del recinte»

• S’han esmentat anteriorment: cansament, lesions als ullsi al sistema nerviós, vertigen, marejos, mal d’estómac…Són imaginats.

• El 1879, Thomas Alva Edison.


UNITAT 3

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 17



– Diem que es va produir una revolució demogràfica per-què la població va començar a créixer a un ritme rà-pid. Això va succeir perquè la natalitat es va manteniralta i, alhora, la mortalitat es va reduir molt gràcies al fetque van començar a remetre les epidèmies de pesta bu-bònica que havien assolat Europa anteriorment i vanaparèixer les primeres vacunes, com la de la verola.

Diem que va tenir lloc una revolució agrícola perquè esvan introduir innovacions tècniques que van incrementarla productivitat de la terra: es va substituir el guaret per larotació de cultius i l’arada de fusta per la de ferro. L’aug-ment de la productivitat va tenir dues conseqüències: esva poder alimentar més la població i, per tant, es va ga-rantir el creixement demogràfic; a més, els camperols,arran de la introducció de noves eines i màquines, es vanquedar sense feina i va emigrar a les ciutats, on es vanconvertir en els treballadors de les primeres fàbriques.

– L’augment demogràfic va constituir un factor impor-tant en el progrés econòmic, ja que, com que hi haviamés població, es demanaven més productes i va aug-mentar el consum. Les fàbriques, per la seva part, vanmillorar les tècniques per generar una oferta massiva.

– El creixement demogràfic va provocar l’increment de lademanda de productes agrícoles. Alhora, l’augment dela productivitat va tenir dues conseqüències: es va po-der alimentar més gent. Així, es garantia el creixementde la població.

– Defensava que el motor del creixement econòmic era lainiciativa privada. Les persones havien de ser lliures percrear la seva pròpia empresa, la peça clau del nou sis-tema capitalista, amb l’objectiu d’aconseguir grans be-neficis. Per fer productes cada vegada més bons i ba-rats, els empresaris havien d’introduir contínuamentinnovacions tecnològiques. Perquè era una manera depensar i actuar més oberta a la inversió, al risc empre-sarial i a la cerca del benefici.


1. • (Primer pic)

a) En el document 7 del tema 1 els camperols nomésdisposen d’eines molt simples: falçs, dalles i ras-tells…, mentre que el camperol del document 5 d’a-quest tema fa servir una arada de vapor. Són méscomplexes les eines que apareixen en aquest do-cument. De ferro i fusta.

b) En el document 7 del tema 1 apareixen moltes per-sones que treballen; en aquest, solament dues. Enel document del tema 1, sí; en aquest, no.

c) En el document del tema 1 es fa servir la tracció ani-mal; en aquest document, la màquina de vapor.

d) Amb una arada tirada per bous o mules. No.

e) Els rendiments són més grans i la producció més ele-vada al segle XIX.

f) Sí; a causa de la introducció de noves eines i màqui-nes, molts camperols es van quedar sense feina i vanemigrar a les ciutats, on es van convertir en els tre-balladors de les primeres fàbriques.

• (Segon pic)

a) Sí.

b) Resposta lliure. (Per les dades que aporta sobre laproductivitat i també les mesures que ha pres permillorar aquesta productivitat: augmentar la superfí-cie cultivable, millorar-ne la qualitat, comprar maqui-nària, etc.)


– A la Gran Bretanya. Entre 1820 i 1840 es va estendreper Europa. Els països més propers a la Gran Breta-nya, com França, Alemanya i Bèlgica, van ser els pri-mers a seguir-li les passes, mentre que, a la resta depaïsos europeus, la industrialització va quedar cir-cumscrita a unes zones concretes (per exemple, laindústria tèxtil cotonera catalana a Espanya).

– En primer lloc, una mà d’obra suficient i un mercat am-pli per als productes, ja que la població britànica erala que havia experimentat un major creixement al llargdel segle XVIII i posseïa nombroses colònies d’ultramaramb unes rutes comercial defensades per una podero-sa flota naval. A més, posseïa jaciments de ferro i abun-dant carbó mineral, una font d’energia capaç de mou-re les màquines de vapor que es van utilitzar en laprimera fase de la industrialització. Així mateix, la novamentalitat liberal estava molt estesa i era la base de leslleis que elaborava el Parlament; la burgesia britànicahavia anat consolidant una manera de pensar i actuarmés oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cercade benefici.

– La màquina de vapor, inventada per James Watt; el car-bó, com a font d’energia, i les indústries tèxtil cotonerai siderúrgica.

– Hi ha haver dues conseqüències. D’una banda, les ac-tivitats industrials es van concentrar en determinats llocs.De l’altra, es va modificar l’organització de la feina: ca-da obrer es va especialitzar en una única tasca del pro-cés productiu (divisió del treball), tenia un horari fix i ha-via de treballar al ritme que li imposava la màquina. Ladivisió del treball va augmentar la productivitat, és a dir,cada obrer era capaç de elaborar un nombre més grande peces que un artesà en un mateix període de temps.Per això, es van abaratir els costos de fabricació i elspreus dels productes van disminuir. Els productes in-dustrials van passar a estar a l’abast de quasi tota la po-blació.


2. • (Primer pic)

a) Gran.

b) Amb màquines de vapor.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 18


c) Mineral (carbó). A la part inferior dreta.

d) En carros moguts per animals.

e) Sí. Sí.

f) Sí.

• Els tallers eren petits, i cada artesà hi feia la peça com-pleta. Des de la darreria del segle XVIII les fàbriques vananar substituint els tallers. S’hi concentrava un gran nom-bre de màquines i d’obrers, entre els quals hi havia in-fants i dones més mal pagats que els homes. Cada obreres va especialitzar en una única tasca.

• (Tercer pic)

a) Sí.

b) Vegetal (cotó).

c) Resposta lliure. (Podem suposar que en aquell mo-ment les màquines es devien parar en algun ins-tant, perquè l’electricitat no va aparèixer fins al se-gle XIX.)


– L’aparició del vaixell de vapor i del ferrocarril.

– L’anglès Stephenson va construir la primera locomoto-ra de vapor (1814). El nord-americà Fulton va impul-sar la primera línea comercial amb vaixells propulsatsper motor de vapor (1807).

– Els nous transports van augmentar la velocitat, la se-guretat i la capacitat de càrrega. Per una banda, la re-volució dels transports va tenir un fort impacte econò-mic: les mercaderies europees arribaven a mercats cadavegada més llunyans; es van crear nous llocs de treball,i van augmentar el consum de carbó com a combusti-ble i la producció de ferro per construir vaixells, trens irails. Per l’altra, aquestes innovacions en el transport vancanviar la vida quotidiana: van permetre millorar l’ali-mentació, ja que es van poder transportar productes pe-ribles, com ara aliments, i van fer més fàcil l’emigracióa altres països i continents.

Que els mitjans de transport antics no haurien estat ca-paços de traslladar els productes ràpidament a les zo-nes de venda, ni de garantir l’aprovisionament de les fà-briques.



• (Segon pic)

a) A la Gran Bretanya. Resposta lliure. (Perquè va serallà on es va iniciar la Revolució Industrial, i la pro-ducció industrial creixia a una velocitat vertiginosa,a més els mitjans de transport antics no eren capa-ços de traslladar els productes amb rapidesa a leszones de venda.)

b) Els de la península Ibèrica (Espanya i Portugal) i lapenínsula dels Balcans. No.

c) Resposta lliure. (Sí.)


– En una societat anònima el capital d’una empresa es di-videix en accions, que es venen i es compren a la bor-sa. Així, moltes persones reunien els seus capitals i esconvertien en propietaris de la mateixa empresa. Un hòl-ding és un grup format per diverses empreses que vo-lien monopolitzar un sector de la producció i eliminar lacompetència. El taylorisme fa referència a la idea de l’en-ginyer Taylor, que va dividir el treball en tasques petites,la durada de les quals es cronometrava amb exactitud.Cada obrer s’especialitzava en una tasca. El fordisme ésla idea de l’empresari Henry Ford, que va inventar la ca-dena de muntatge, que evitava els temps morts entreunes feines i les altres.

– A partir de 1870 es van produir noves transformacionsen l’economia mundial, que es coneixen com a Sego-na Revolució Industrial.

• Dues noves fonts d’energia van ser la base d’aques-ta segona fase industrial: l’electricitat i el petroli, quees va utilitzar massivament al segle XX.

• A part de les indústries tradicionals (tèxtil, carbó), quevan continuar expandint-se, els nous invents van con-tribuir, sobretot, al desenvolupament de tres sectorsindustrials: elèctric, químic i siderúrgic.

• Alhora, arran de l’aparició de l’automòbil i de l’avió,que tindrien un desenvolupament més important alsegle XX, va tenir lloc un nou canvi transcendental enels mitjans de transport.

• Entre el 1865 i 1914, la Gran Bretanya va continuarsent la primera potència comercial del món, però vaperdre la supremacia industrial, ja que la indústriabritànica, molt lligada al vapor i al carbó, es va adap-tar amb dificultat a les innovacions tècniques poste-riors. Les noves indústries es van desenvolupar alsEstats Units i a Alemanya, de manera que, el 1914,els Estats Units es van convertir en la primera potèn-cia agrícola i industrial del món i Alemanya es vacol·locar al capdavant de les indústries química i elèc-trica.

• Van aparèixer nous sistemes de producció. Es va mi-llorar el procés de treball gràcies al taylorisme i al for-disme; amb aquests canvis va augmentar el nom-bre de productes que elaborava cada operari, i aixíels preus es van reduir i el consum va augmentar.També es van desenvolupar grans empreses que con-trolaven els mercats. I, finalment, van canviar les for-mes de venda: van aparèixer els primers grans ma-gatzems i es va desenvolupar una nova tècnica perpromoure la compra de béns: la publicitat.

– Perquè l’empresa familiar tenia dificultats per comprarnoves màquines i contractar més obrers amb els bene-ficis que obtenia. Per la necessitat d’inversions cada ve-gada més grans i el desig de controlar els mercats.


4. • (Primer pic)

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 19


a) «Cap home no ha de fer més d’una cosa; i sempreque sigui possible, cap home no s’ha d’ajupir...».

b) Resposta lliure. (La seva feina es va tornar més pre-cisa, però també més mecànica, monòtona i ruti-nària.)

• (Segon pic)

a) És una forma d’organització de la producció que de-lega a cada treballador una funció específica i espe-cialitzada. Les peces que cal acoblar (en el cas, perexemple, d’una fàbrica d’automòbils) convergeixenordenadament en una cinta transportadora, que por-ta el producte d’un obrer a l’altre. Cadascun com-pleix una funció específica durant el temps reduïten què té l’objecte al davant.

b) Respostes model. (Sí, tant en el cas de la indústriade l’automòbil —tot i que cada vegada s’utilitzen mésels braços robòtics per instal·lar o acoblar la majoriade peces— com en moltes d’altres, per exemple, lade l’embotellament de cervesa, etc.)


– Pel manteniment d’un nombre elevat de naixements i,alhora, pel fet que la mortalitat va disminuir bruscament.La natalitat es va reduir poc, tot i que en moltes zonesja es van començar a controlar els naixements. La for-ta caiguda de la mortalitat estava motivada per la mi-llora de l’alimentació gràcies a la revolució agrícola; lahigiene més bona (gràcies a millors sistemes de clave-gueram i recollida d’escombraries, abastiment d’aiguapotable, pasteurització dels aliments), i els avenços mè-dics, especialment les vacunes. La mortalitat es va man-tenir més elevada entre els grups populars que entre elsadinerats, però es va aconseguir reduir significativamentla incidència de les epidèmies i la fam.

La Revolució Industrial va concentrar gran part de laproducció en les ciutats i va accelerar la mecanitza-ció de les tasques agrícoles. Molts camperols es vanquedar sense feina i se’n van anar a la ciutat per tro-bar feina, és a dir, es va intensificar l’èxode rural. Pe-rò les ciutats no podien absorbir tot l’èxode camperol,i milions d’europeus van emigrar a altres continents.Va tenir lloc, sobretot, una intensa emigració transoce-ànica. Els nous mitjans de transport van afavorir aquestsdesplaçaments.

– Migracions a les ciutats (èxode rural) i migracions tran-soceàniques.

– Entre 1800 i 1924, uns 60 milions d’europeus van emi-grar a altres continents. Un 40 %.

– El nombre de ciutats i la seva mida van créixer extraor-dinàriament: a l’inici del segle XIX no existia cap ciutatal món que superés el milió d’habitants; a les acaballesde segle ja hi havia dotze ciutats «milionàries» Van sor-gir ciutats noves que havien crescut al voltant d’una fà-brica: eren les ciutats industrials. Però la majoria de lesurbs tenia una llarga història i al costat dels barris an-tics s’hi van construir barris nous (anomenats «eixam-ples») que tenien els carrers en forma de quadrícula.

També van sorgir nous barris industrial al voltant de lesciutats.


5. a) El document 19 mostra un barri nou (eixample), ambcarrers disposats en forma de quadrícula i cases debona qualitat, a París. El document 20 reflecteix unbarri industrial, que s’ha format al voltant de les fàbri-ques, amb habitatges de baixa qualitat, sense ser-veis públics (aigua, llum, transport…). Es tracta de ca-ses antigues i petites al centre urbà o als nous barrisconstruïts al voltant de les fàbriques, sense serveis bà-sics (com ara enllumenat o transport) i molt contami-nats.

b) En el primer cas, la burgesia i les classes mitjanes. Enel segon cas, els treballadors de les fàbriques.

6. a) Fa referència a la població que vivia a les ciutats.

b) Al Regne Unit, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

c) París, Londres, Glasgow, Berlín, Hamburg, Moscou, SanPetersburg, Istanbul, Viena, Brussel·les, Amsterdam,Budapest, Milà, Nàpols, Lisboa i Madrid. Sí, Madrid.

d) No; la població urbana representava entre el 35 i el50 %.

e) La ciutat de Londres va multiplicar la població gairebéper sis durant el segle XIX, molt més que la de Viena. Elfet que la Revolució Industrial comencés a la Gran Bre-tanya.


– Les classes socials es diferencien per la riquesa, i nopels privilegis, com passava a l’Antic Règim amb els es-taments. La nova classe poderosa sorgida de la societatindustrial.

– La nova societat industrial es va basar en la igualtat ju-rídica: des d’aleshores tots els homes serien jutjats perles mateixes lleis i tribunals i teòricament podrien acce-dir als càrrecs públics gràcies els seus mèrits i no perl’origen familiar. Tanmateix, la societat continuava sentdesigual. Existien, per exemple, desigualtats de gènere.Les dones estaven subordinades als homes (pares o ma-rits) i no se’ls van reconèixer els drets. Però, a més, hihavia una gran diferència econòmica entre els que te-nien propietats i els que no en tenien. Des d’aquest mo-ment, la societat es va dividir en classes socials.

– La burgesia. L’aristocràcia.

– Al segle XIX l’aristocràcia va perdre part de la seva pre-eminència social: va perdre els privilegis, és a dir, es vaneliminar els seus drets feudals sobre els camperols i vacomençar a pagar impostos, i va haver de vendre terresper mantenir el seu ritme de vida. Tanmateix, els aristò-crates van continuar ocupant els càrrecs més prestigio-sos, com ara la diplomàcia, i la seva forma de vida erael model social que els burgesos intentaven imitar.

Els burgesos vivien a les ciutats, als nous barris de l’ei-xample; donaven molta importància a les aparences;

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 20


anaven als clubs, salons i balls, i es casaven entre ells.Els seus valors van arribar a ser predominants: el culteal treball, l’estalvi i la sobrietat com mitjans per assolir laprosperitat, i l’exaltació de la família i la llar.


7. • (Primer pic)

a) Criades, donzelles, mainaderes, cuineres, institutriusi dides.

b) Perquè significava distinció i una bona posició eco-nòmica, un signe de prestigi social.

• (Segon pic)

a) Són vestits de bona qualitat, mobles elegants, objec-tes decoratius, etc.

b) Resposta lliure. (Es pot respondre que el culte al tre-ball, l’estalvi i la sobrietat com a mitjans per assolirla prosperitat, i l’exaltació de la família i la llar.

• (Tercer pic)

a) L’alimentació, el vestit, l’allotjament, la calefacció…Els obrers.

b) Que els obrers gairebé no en tenien.

c) Que els obrers no se’ls podien permetre, només elsburgesos.

• (Quart pic)

a) Els empleats de coll blanc treballaven en bancs i ofi-cines. Els artesans, als tallers. Els jornalers agrícolestreballaven les terres d’altres.

b) Els primers.

c) Un burgès (concretament, un empleat de coll blanc)cobrava gairebé nou vegades més que un jornaler.

d) Els empleats de coll blanc i els artesans.


– La classe mitjana o petita burgesia era un grup hetero-geni format per artesans que treballaven en tallers (mo-distes, ferrers, fusters, etc.), petits comerciants i propie-taris rurals, empleats públics, professors, etc. Tenienuna posició econòmica i un nivell d’instrucció més altsque les classes baixes i més baixos que els burgesos.L’obrer industrial treballava en fàbriques, fent tasquesque requerien poca qualificació. Cobrava salaris reduïts(sobretot les dones i els infants), feia jornades laboralsde més de dotze hores en ambients malsans i sense se-guretat social en cas de malaltia, atur o jubilació. Un jor-naler és un camperol que cobrava un sou o jornal escàsi tenia una vida miserable. Un serf és un camperol vin-culat al propietari de la terra que treballa, i a qui ha dedonar algun tipus de renda en forma de treball o di-ners a canvi de part de la collita. Un latifundi és un ter-reny extens propietat d’un sol amo.

– Els obrers i obreres treballaven en fàbriques, en tasquesque requerien poca qualificació. Cobraven salaris re-duïts (sobretot dones i nens), feien jornades laborals

que superaven les dotze hores en ambients poc sa-ludables i no tenien seguretat social en cas de malal-tia, atur o jubilació. Vivien en cases antigues i petitesdel centre urbà o en nous barris construïts al voltantde les fàbriques, sense serveis bàsics (per exemple,enllumenat o transport) i molt contaminats. Activitatlliure.

– Hi havia grans diferències entre unes regions i les al-tres. Entre el nord i l’oest d’Europa la majoria delscamperols eren propietaris i van anar incorporant mà-quines i noves tècniques de cultiu. Al sud d’Europa,a les regions latifundistes (Andalusia, el sud d’Itàlia),els jornalers, camperols que cobraven un sou o jor-nal escàs i tenien una vida miserable, eren molt nom-brosos. En aquestes zones les innovacions de la re-volució agrícola van trigar a incorporar-se. Al centre ia l’est d’Europa els camperols patien la pitjor situaciói molts van continuar sent serfs fins la segona meitatdel segle XX.


8. • (Primer pic)

a) Una dona cobrava la meitat que un home, i els nensencara menys, un nen de vuit a dotze anys cobravamenys de la quarta part que un home.

b) Si un home comprava un quilo de pa, li sobraven1,60 francs. Resposta lliure. (No podia tenir una die-ta equilibrada i tampoc una bona casa).

• (Segon pic)

LA VIDA DELS OBRERS

Durada de lajornada de treball

Normalment de més de 12 hores.

Tipus de contracte Temporals.

Salaris Reduïts.

Altres condicionslaborals

Dieta Pobra.

Salut Dolenta, perquè normalment treballaven en ambients poc saludables i no tenien seguretat social en cas de malaltia, atur o jubilació.

Altres aspectes de la vidaquotidiana

Vivien en cases antigues i petites al centre urbà o als nous barrisconstruïts al voltant de les fàbriques,sense serveis bàsics (com araenllumenat o transport) i moltcontaminats.

Situació dels nens

Cobraven salaris encara més baixos. A més, la seva feina era més dura.

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 21



– Anomenem moviment obrer el conjunt d’iniciatives queels treballadors van portar a terme amb l’objectiu demillorar les seves condicions laborals i polítiques. Vasorgir a la primeria del segle XIX. Perquè al comença-ment de la industrialització, els obrers tenien prohibitformar associacions per defensar els seus interessos.Més endavant, els estats van reconèixer el dret d’asso-ciació i es van crear els sindicats. El dret d’associacióes va reconèixer per primera vegada a la Gran Breta-nya (1824). A la resta d’Europa, cap a la segona mei-tat del segle XIX.

– El marxisme i l’anarquisme. S’assemblen perquè elsanarquistes rebutgen tota forma d’organització que si-gui imposada a les persones, per tant, s’oposen a l’es-tat i aspiren a substituir-lo per algun tipus d’associacióvoluntària; per als marxistes, l’estat no tindria raó de seren la societat comunista, en què no existirien classessocials ni propietat privada, la propietat seria col·lecti-va. La diferència és que els anarquistes s’oposen d’en-trada a l’existència de l’estat, i per als marxistes lessocietats estan determinades pel desenvolupament deles seves forces materials i l’existència d’una lluita declasses permanent. Segons ells, aquesta lluita conclou-ria amb el triomf dels propietaris mitjançant una revo-lució que liquidaria el capitalisme i, després d’una fasede dictadura del proletariat, establiria el comunisme.També es diferencien pel fet que els marxistes defen-sen la intervenció de les organitzacions i partits obrersen la lluita política, mentre que els anarquistes rebut-gen la política, els partits polítics i la participació en elec-cions.

– Les principals reivindicacions eren: la reducció de la jor-nada laboral, la supressió del treball infantil, la millorade les condicions de treball i la creació d’una assegu-rança d’atur, malaltia i vellesa. A partir de 1890, elsgoverns van elaborar lleis per eliminar els abusos delsempresaris, lleis que es van centrar en tres temes: el tre-ball de dones i nens, amb la prohibició del treball infan-til i els primers permisos de maternitat; els accidents detreball, amb l’obligació dels empresaris de pagar alsobrers en cas d’accident. Respostes lliures. (Probable-ment no.)

– La festa del Primer de Maig i l’himne de la Internacio-nal.


9. a) El 1824. El dret dels obrers a formar associacions per de-fensar els seus interessos.

b) Després. Perquè des de les associacions els treballadorstenien més força per pressionar els empresaris.

c) El treball de dones i nens, amb la prohibició del treball in-fantil i els primers permisos de maternitat; els sistemesde seguretat social (1908) i la jornada laboral de vuit ho-res (1919).

10. a) Un intent d’unir totes les organitzacions obreres delmón.

b) Coordinar els programes i actuacions de les organitza-cions obreres d’ideologia marxista.

c) La submissió del treballador al capital.

d) Per aconseguir l’emancipació econòmica dels treba-lladors.


– Un nou corrent cultural que es va desenvolupar durantla segona meitat del segle XIX, i que va ser l’estil artístici intel·lectual dominant tant en literatura com en pintu-ra. Defensava la valoració de la capacitat d’observaciócom la qualitat més important d’un artista, i el desig deser objectius i d’expressar una visió distanciada i fredade les coses; representava temes de la seva època i re-lacionats amb la vida quotidiana. Entre els pintors des-tacats, els francesos Courbert i Millet; en literatura so-bresurten Balzac, Flaubert i Stendhal a França; Galdós,Clarín i Emilia Pardo Bazán a Espanya; Dickens a Angla-terra, i Tolstoi i Dostoievski a Rússia.

– El desenvolupament d’activitats econòmiques cada ve-gada més complexes, lligades al comerç, la burocràciai la gestió de les fàbriques, va fer que calgués formartreballadors amb un alt de capacitació més alt. Els es-tats van crear escoles primàries i així una bona partde la població, especialment els nois, van aprendre allegir i a escriure. Tanmateix, l’ensenyament secunda-ri i l’universitari van continuar reservats a les famíliesmés riques.

Al mateix temps que la societat s’alfabetitzava, es va des-envolupar la premsa moderna. La premsa es va conver-tir en el mitjà a través del qual s’expressaven les diferèn-cies d’opinió i els partits polítics. Això va ser possiblegràcies al reconeixement de les llibertats d’expressió id’impremta en les constitucions de l’època.

La vida quotidiana va canviar profundament amb la in-dustrialització. D’una banda, van canviar els llocs de re-lació. Els cafès, els casinos i els clubs es van convertiren llocs de trobada i diversió de moda, on també esdebatien qüestions polítiques o culturals (tertúlies). Del’altra, van sorgir formes modernes de lleure. Molts aris-tòcrates i burgesos van iniciar el costum de l’estiueig: esdesplaçaven al camp per fer-hi llargues estades, per fer-hi una vida més saludable que la que feien a les gransciutats industrials, a les platges (per exemple, a Sant Se-bastià o Santander), als balnearis i, fins i tot, excepcio-nalment, a l’estranger. Així mateix, va començar la pràc-tica massiva dels esports. Les classes altes van començara practicar el tennis i el golf, mentre que les classes bai-xes preferien el futbol i el ciclisme. Alhora, les compe-ticions esportives van renéixer a Europa. El 1892 Pier-re de Coubertin va promoure la idea de restablir els JocsOlímpics i, dos anys, després, va fundar el Comitè Olím-pic Internacional (COI).



a) Socials.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 22


b) La gent normal, el poble.

c) Sí. No; els artistes romàntics donaven prioritat a lafantasia, a la imaginació…

d) Escenes quotidianes.

e) No; són obres més aviat malenconioses o, fins i tot,tristes.

• (Segon pic)

a) La dona s’havia de casar i tenir fills, però amb algúde la seva mateixa posició social.

b) No. La situació o posició social del futur cònjuge.Es dedicaven a brodar i a tenir cura del jardí. Res-posta lliure. (Potser perquè no es considerava social-ment adequat que una noia de bona família sortís so-la al carrer.)




a) El taylorisme fa referència a la idea de l’enginyer Tay-lor, que va dividir el treball en petites taques, la du-ració de les quals es cronometrava exactament, i ca-da obrer s’especialitzava en una tasca.

b) El fordisme es refereix a la idea de l’empresari HenryFord, que va inventar la cadena de muntatge, queevitava els temps morts entre unes tasques i les al-tres.

c) Un trust és un grup format per diverses empresesque cercaven monopolitzar un sector de la produc-ció i eliminar la competència.

d) Obrer industrial és com els teòrics marxistes van ano-menar els obrers, els qui treballaven a les fàbriquesen canvi d’un salari.

e) L’emigració transoceànica és la que va tenir lloc desd’Europa a altres continents, bàsicament a Amèrica.


14. a) Marx és el creador del marxisme —i d’aquí li ve el nom—,la teoria socialista més important.

b) Proudhon va ser un dels pensadors anarquistes de mit-jan segle XIX, defensor dels mitjans d’acció pacífics.

c) Stephenson va construir la primera locomotora de va-por (1814).

d) Fulton va impulsar la primera línea comercial amb vai-xells propulsats per motor de vapor (1807).

15. • A partir de 1825 a la Gran Bretanya. Sí.

• A partir de mitjan segle XIX. La millora de les condicionslaborals del proletariat.

16. • Els tres factors que van afavorir la primera revolució in-dustrial van ser: el creixement de la població, l’expansióde l’agricultura i un canvi de mentalitat econòmica. Elpaís pioner va ser Gran Bretanya. Perquè disposava, enprimer lloc, d’una mà d’obra suficient i d’un mercat am-pli per als seus productes, ja que la població britànica

era la que havia experimentat un creixement més granal llarg del segle XVIII i posseïa nombroses colònies d’ul-tramar, amb unes rutes comercials defensades per unapoderosa flota naval. A més, tenia jaciments de ferro iabundant carbó mineral, una font d’energia capaç demoure les màquines de vapor que es van fer servir en laprimera fase de la industrialització. Així mateix, la novamentalitat liberal estava molt estesa i era la base de leslleis que elaborava el Parlament; la burgesia britànicahavia anat consolidant una manera de pensar i actuarmés oberta a la inversió, al risc empresarial i a la cercadel benefici.

• Les noves fonts d’energia que van provocar les transfor-macions econòmiques de la segona revolució industrialvan ser el petroli i l’electricitat. Els països que van sortir-ne beneficiats van ser els Estats Units i Alemanya; lesnoves indústries es van desenvolupar als Estats Units ia Alemanya, de manera que, el 1914, els Estats Unitses van convertir en la primera potència agrícola i indus-trial del món i Alemanya es va col·locar en primer llocde la indústria química i elèctrica. La Gran Bretanya vacontinuar sent la primera potència comercial del món,però va perdre la supremacia industrial, ja que la indús-tria britànica, estretament lligada al vapor i al carbó, esva adaptar amb dificultat a les innovacions tècniquesposteriors.

17. (Primer pic)

a) En aquesta època es va produir un fort creixement dela població a causa del manteniment d’un nombrede naixements elevat i, alhora, d’un descens brusc dela mortalitat. La natalitat es va reduir poc, tot i queen moltes zones ja es van començar a controlar els nai-xements. La forta caiguda de la mortalitat estava cau-sada per la millora de l’alimentació a causa de la re-volució agrícola; la millora de la higiene (gràcies amillors sistemes de clavegueram i recollida d’escom-braries, abastiment d’aigua potable, i pasteuritzaciódels aliments) i els avenços mèdics, especialment lesvacunes. La mortalitat es va mantenir més elevada en-tre els grups populars que entre els adinerats, peròla incidència de les epidèmies i la fam es va aconse-guir reduir significativament.

b) Abans de la revolució industrial, la major part de la po-blació vivia al camp. Durant el segle XIX el pes de la po-blació rural va disminuir progressivament, tot i que lamajor part de la població va continuar vivint al camp. Larevolució industrial va concentrar gran part de la pro-ducció a les ciutats i va accelerar la mecanització de lesfeines agrícoles. Molts camperols es van quedar sensefeina i se’n van anar a la ciutat per trobar feina, és a dir,l’èxode rural es va intensificar.

Al segle XIX es va produir un intens procés d’urbanitza-ció a Europa. Si el 1800 solament el 10 % dels euro-peus vivien en ciutats, el 1900 ho feien ja un 40 %. Elnombre de ciutats i la mida de les ciutats van créixerextraordinàriament: al principi del segle XIX no existiacap ciutat al món de més d’un milió d’habitants; alfinal del segle ja hi havia dotze ciutats «milionàries».

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 23


c) En aquesta època diem que va tenir lloc una revolucióagrícola perquè es van introduir innovacions tècniquesque van incrementar la productivitat de la terra: es vasubstituir el guaret per la rotació de cultius i l’arada defusta per la de ferro. L’augment de la productivitat va te-nir dues conseqüències: es va poder alimentar més gent,i així es va garantir el creixement demogràfic; i els cam-perols, arran de la introducció de noves eines i màqui-nes, es van quedar sense feina i van emigrar a les ciu-tats, on es van convertir en els treballadors de lesprimeres fàbriques.

d) Fins a la Revolució Industrial els productes manufac-turats s’elaboraven en petits tallers, en què cada arte-sà feia la peça completa. Des del final del segle XVIII lesfàbriques van anar substituint els tallers. S’hi concen-trava un gran nombre de màquines i d’obrers, entre elsquals hi havia nens i dones més mal pagats que els ho-mes. Cada obrer es va especialitzar en una única tas-ca, i així la feina es va fer més monòtona.

e) La nova societat industrial es va basar en la igualtat ju-rídica: en endavant tots els homes adults serien jutjatsper les mateixes lleis i tribunals, i podrien accedir als

llocs públics gràcies els seus mèrits, i no per l’origen fa-miliar. Tanmateix, la societat va continuar sent desigual:existien desigualtats de gènere. Les dones van continuarsubordinades als homes (pares o marits) i no se’ls vanreconèixer els drets. Hi havia una gran diferència eco-nòmica entre els qui tenien propietats i els que no entenien. Des d’aleshores, la societat va quedar divididaen classes socials, i no en estaments. Les classes so-cials es diferencien per la capacitat econòmica que te-nien i no pels seus privilegis, com en l’Antic Règim.Així es pot distingir entre la classe alta, la classe mitja-na i la classe baixa.

També era una societat més alfabetitzada. El desen-volupament d’activitats econòmiques cada vegada méscomplexes, lligades al comerç, la burocràcia i la gestióde les fàbriques, va fer necessari formar treballadorsamb un grau de capacitació més elevat. Els estats vancrear escoles primàries i així gran part de la població,especialment els homes, van aprendre a llegir i escriu-re. No obstant això, l’ensenyament secundari i l’univer-sitari va continuar limitats a les famílies més riques.

• (Segon pic: taula)

Solucionari

Primera Revolució Industrial Segona Revolució Industrial

Època 1780-1860. Des de 1870.

Sectors punta La indústria tèxtil cotonera i la indústriasiderúrgica.

La indústria siderúrgica, la indústria elèctrica i la indústriaquímica.

Fonts d’energia El carbó. L’electricitat i el petroli.

Transport El vaixell de vapor i el ferrocarril. L’avió i l’automòbil.

Comunicacions

Tipus d’empresa Empreses familiars. Van sorgir les societats anònimes i diferents formes deconcentració empresarial: el càrtel, el trust i el hòlding.

Potències (país) Gran Bretanya. Estats Units i Alemanya.

18. No. Sí que ho seria per part de la burgesia, que tenia unamanera de pensar i actuar més aviat oberta a la inversió,al risc empresarial i a la cerca del benefici, però no per partde l’aristocràcia.

19. • El document 43 reflecteix una clara oposició a l’estat. Men-tre que el document 44 afirma que la història de la huma-nitat és, en el fons, la història de la lluita de classes.

• El document 43 va ser escrit per Bakunin, anarquista rus,i el document 44 per Marx, perquè la teoria marxista afir-ma que les societats estan determinades pel desenvolupa-ment de les seves forces materials i l’existència d’una llui-ta de classes permanent. A mitjan segle XIX aquesta lluitade classes es concentrava en l’enfrontament entre la bur-gesia, propietària de les fàbriques i altres mitjans de pro-ducció, i els obrers o el proletariat.

• Al segle XIX.

• Es diferencien perquè els anarquistes d’entrada s’opo-sen a l’existència de l’estat, mentre que per als marxis-

tes les societats estan determinades pel desenvolupa-ment de les seves forces materials i l’existència d’unalluita de classes permanent Aquesta lluita de classesconclouria amb el triomf dels proletaris mitjançant unarevolució que liquidaria el capitalisme i, després d’unafase de dictadura del proletariat, s’establiria el comunis-me. En la societat comunista, l’estat no tindria sentit per-què no existirien classes socials ni propietat privada, lapropietat seria col·lectiva. També es diferencien perquèels marxistes defensen la intervenció de les organitza-cions i partits obrers en la lluita política, mentre queels anarquistes rebutgen la política, els partits polítics ila participació en eleccions i ho basen tot en l’acció di-recta i les decisions assembleàries.


20. • Contaminació atmosfèrica. A les fàbriques.

• Les fàbriques.

• Contaminació de les aigües, del sòl, etc.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 24


• Perquè ha originat l’increment de la demanda de matèriesprimeres i, per tant, la pressió sobre el medi ambient, i tam-bé la fabricació i l’ús de substàncies contaminants, difícilsi cares de controlar i reciclar. Passa el mateix, per exem-ple, amb la pol·lució atmosfèrica derivada del consum decombustibles fòssils (carbó, hidrocarburs) a la indústria.



22. • Aspirina, sabó i Coca-cola.

• Bayer, l’aspirina, i Coca-cola, la beguda que es diu igual.No.

23. • Reflecteix el lleure i els costums de les classes benestants.

• Les dones porten faldilles llargues, jaquetes de cintura ajus-tada i barret; porten els cabells curts.

24. • Una visió idealitzada.

• La burgesia.

• Els beneficis que té l’aspirina en la salut, l’aroma del sa-bó i el gust agradable de la beguda.

25. • Bayer i Coca-cola encara existeixen.

• Una visió idealitzada. No. Sí.

• Els valors i estereotips de les classes benestants. Sí.




Nacions i imperis (1850-1914) (Pàg. 79)

• De The New York Times.

• Fa referència a un altre diari. Al London Telegraph. Per-què el fet que s’explica va tenir lloc en un altre país.

• Als Estats Units. A Anglaterra.

• L’1 de maig de 1876. A The New York Times, el 15 de maig.

• Resposta lliure. (Perquè va trigar a arribar la notícia alsEstats Units.)

• La proclamació de la reina Victòria d’Anglaterra com aemperadriu de l’Índia. A la reina Victòria.

• «El partit oficial va arribar amb un parell de cotxes decavalls, acompanyats per dos trompeters municipals quetenien com a missió proclamar «silenci» a la manera delsheralds. Després es va fer la lectura del discurs i el se-nyor Aldeman Knight va concloure l’acte demanant treshurres per a la reina, cosa que els espectadors van ferharmònicament.»


– No. Els romàntics alemanys defensaven la concepciócultural de la nació. Per a ells, la nació és un ésser

viu, creat en el transcurs dels temps, amb una cultura,una llengua i una història comunes, que té el dret d’or-ganitzar-se com a estat sobirà. No obstant això, els te-òrics francesos plantejaven una concepció política de lanació. La nació es forma per la decisió voluntària d’unconjunt de persones. El que caracteritza els ciutadansd’una nació és compartir unes mateixes lleis, drets i deu-res, no una cultura.

– A processos nacionalistes disgregadors (disgregaciód’imperis que englobaven nacionalitats molt diferents,com ara els imperis austrohongarès i turc), i a proces-sos unificadors (és a dir, processos d’unió de poblacionsque estaven dividides, per exemple els casos d’Itàlia iAlemanya).

– Desenvolupar el sentiment nacional, la cohesió dels seushabitants i el seu orgull patriòtic. Lluitar per convertir-se en estats.

– Part dels moviments nacionalistes van donar lloc a pro-cessos de disgregació d’entitats polítiques (per exem-ple, Bèlgica es va separar dels Països Baixos el 1830 ies va convertir en un estat independent), mentre quealtres moviments nacionalistes van donar lloc a la unióde poblacions que estaven dividides (van ser els ca-sos d’Itàlia i Alemanya).


– Perquè l’expansió cap a l’oest va proporcionar terres i vaforjar la identitat del poble dels Estats Units.

– Tenia una raó econòmica. Els estats del sud la mante-nien perquè era la base de les seves grans explotacionsde cotó i tabac.

– Abraham Lincoln va ser elegit president dels EstatsUnits el 1860. Era abolicionista, és a dir, partidari d’a-bolir l’esclavitud, i aquest fet va provocar que onze es-tats del sud se separessin dels Estats Units i formes-sin una confederació. El Congrés els va declarar enrebel·lia i la guerra va començar el 1861. La guerra deSecessió es va allargar quatre anys i va provocar migmilió de morts. El nord va vèncer i l’esclavitud va serabolida.

– La seva abolició. Que l’esclavitud va ser abolida. Queen retirar-se l’exèrcit del nord, el sud va suprimir les lleisfavorables a la població negra.


1. • (Primer pic)

a) Massachusetts, Nou Hampshire, Nova York, Rho-de Island, Connecticut, Pensilvània, Nova Jersey,Maryland, Delaware, Virgínia, Carolina del Nord, Ca-rolina del Sud i Geòrgia.

b) Cap a l’oest. Activitat lliure.

c) Van comprar Louisiana i la Florida a França i Espa-nya; Anglaterra va cedir Oregon; Texas va decidir in-corporar-s’hi, i van guanyar Nou Mèxic i Califòrniadesprés d’una curta guerra amb Mèxic.

UNITAT 4

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 25


• (Segon pic)

a) Els indis.

b) Molts van ser exterminats i la resta, confinats en re-serves.

2. • Va experimentar un fort creixement. Per més de 30.

• També va augmentar.

• Gairebé 370.000 persones. D’Irlanda, Alemanya, la GranBretanya, el Canadà, Escandinàvia, Itàlia, Rússia i elsPaïsos Bàltics, Polònia i altres.

• El 1880 hi van arribar una mica més de 457.000 per-sones, procedents principalment del Canadà, Alema-nya, la Gran Bretanya, Irlanda, Escandinàvia, Itàlia,Rússia i els Països Bàltics, i Polònia. El 1910 van arri-bar-hi més d’un milió de persones, originàries princi-palment d’Itàlia, Rússia i els Països Bàltics, la GranBretanya, el Canadà, Escandinàvia, Alemanya i Irlan-da.

• Al començament, els immigrants venien principalmentd’Irlanda, Alemanya i sobretot la Gran Bretanya, mentreque el 1910 la majoria venien d’Itàlia i de Rússia i elsPaïsos Bàltics.


– Anomenem moviment sufragista les associacions de do-nes que lluitaven per millorar la seva situació; el sufra-gi o vot era la seva petició principal. L’estat social és elque garanteix la protecció social, mitjançant drets comara la sanitat, l’educació, els serveis socials, les pensionsde jubilació, etc.

– A la Gran Bretanya i França. Perquè es van aprovarel sufragi universal maculí i la llibertat d’expressió i re-ligió; van sorgir partits polítics moderns que s’enfron-taven en eleccions, i es van iniciar polítiques per pro-tegir els desfavorits (subsidis d’atur i pensions). Rússia.Alemanya, perquè es va aprovar una Constitució quecreava un parlament (Reichstag) elegit per sufragi uni-versal masculí, però que no podia oposar-se a les de-cisions de l’emperador i del primer ministre; i perquèes va desenvolupar una política social molt avança-da.

– No. Per dos motius: en primer lloc, a les dones encaraels mancaven molts drets, com ara el dret de vot, i con-tinuaven sotmeses legalment als homes; en segon lloc,per la pràctica generalitzada de la manipulació electo-ral, que els poderosos utilitzaven per controlar els resul-tats electorals.


3. • (Primer pic)

a) Millorar la situació de les dones. El sufragi o vot erala seva petició principal.

b) Com a resultat de la lluita per la igualtat d’oportuni-tats i a causa de la utilització de la maquinària, hatingut lloc una gran revolució en el món de l’econo-

mia, de manera que tant pot treballar un home comuna dona, així que la dona ha d’estar investida delmateix poder per poder-se protegir, i aquest poderés el vot.

c) Perquè consideraven que el vot és el símbol de la lli-bertat i de la igualtat.

• (Segon pic)

a) Hissar la bandera, llogar un local, concedir entre-vistes a la premsa, citar les dones més rellevants de laciutat, visitar les diverses organitzacions, comunicar ala policia que havien arribat, convocar reunions i, des-prés de fer pintades pels carrers, vendre el diari Votesfor women i distribuir fullets…

b) Sí, en general. Resposta lliure.

c) El cartell que porten.


5. a) Sí.

b) L’emperador en el cas d’Alemanya; el rei, en el cas dela Gran Bretanya.

c) Sí. No.

d) El sistema polític alemany. Perquè el Parlament no espodia oposar a les decisions de l’emperador i del primerministre.

e) El sistema britànic. Perquè el Parlament alemany(Reichstag) no podia oposar-se a les decisions de l’em-perador i del primer ministre o canceller, mentre quela Cambra dels Comuns britànica tenia la facultat decontrolar el govern.


– El terme imperialisme implica l’extensió del domini d’unpaís sobre altres. Des dels segles XVI, XVII i XVIII existiencinc països europeus amb grans imperis colonials (Es-panya, Portugal, Anglaterra, França i Holanda), però,cap al 1870, va sorgir una nova forma d’imperialismebasada en l’intercanvi de manufactures de la metròpo-li per matèries primeres de la colònia. Una metròpoli ésel país que conquesta. Una colònia és un territori con-querit.

– Pretenien obtenir un lloc segur per poder-hi invertir elsseus capitals sobrants, una font barata de matèries pri-meres, un mercat per a les seves produccions i un llocperquè els seus emigrants s’hi establissin.

– La inquietud científica, el sentiment de superioritat i l’i-deal de civilitzar pobles que es consideraven endarreritstambé van impulsar l’expansió colonial. D’altra banda,els missioners cristians van renovar l’antic impuls evan-gelitzador a les colònies.

– No; s’explica a través de factors econòmics, polítics, de-mogràfics i ideològics.

– Els emigrants, els exploradors i els missioners. Perquèvan ser els que van difondre la civilització europea forade les seves fronteres.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 26



6. • (Primer pic)

a) «Barbàrie», «aquest bloc de sorra i cendres, aques-ta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys ésun obstacle al progrés universal».

b) Colonitzar-la, construint-hi carreteres, ferrocarrils,ports, etc., enviant-hi població (per tal de reduir elsproblemes d’atur i malestar a les metròpolis europe-es), etc.

c) El primer paràgraf del text fa referència als fac-tors ideològics que van contribuir a l’imperialismeeuropeu, concretament al fet que les potències eu-ropees pensaven que tenien la missió de civilitzarels pobles que vivien al continent africà, que con-sideraven endarrerits, i convertir-los al cristianis-me.

• (Segon pic)

a) La dona que apareix a la il·lustració. Com una grandona que avança ferma pel continent africà.

b) De respecte i temor.

c) Una ideologia una mica racista, ja que els occiden-tals estaven convençuts que la raça blanca era su-perior i que això els donava dret a dominar altres po-bles, que consideraven endarrerits i inferiors.


– El 1830. A partir de 1870.

– L’imperi britànic. Resposta lliure. (Podríem dir que el1914 l’imperi britànic reunia el 20 % de la superfície dela Terra i el 25 % de la població mundial. Les seves co-lònies, repartides per tots els continents, estaven situa-des en punts estratègics fonamentals —Gibraltar, Suez,Singapur, Hong Kong— que convertien la Gran Breta-nya en mestressa de les rutes marítimes mundials. L’Ín-dia va ser la colònia principal a causa de la gran varie-tat de riqueses que tenia, com ara te, espècies i cotó.Per garantir la ruta cap a l’Índia, els britànics es van apo-derar de Suez i Egipte, i per protegir-la davant de l’avançrus i francès van conquerir territoris a Àsia.) L’imperifrancès tenia el segon lloc. Perquè es va incorporar méstard a l’expansió imperialista.

– L’expansió colonial va crear tensions freqüents entre lespotències. Per evitar-ne es va reunir la conferència deBerlín (1885), en què les potències van dur a termeun autèntic repartiment del continent africà.

– Van augmentar les tensions entre les potències europe-es i posava en perill la pau entre aquests països.


7.

Imperis 1800 1914

Britànic Territoris a l’est d’Amèrica del Nord. L’Índia, Austràlia, Egipte, el Sudan, la Unió Sud-africana, elCanadà, la Guaiana Britànica, Austràlia, Nova Zelanda…

Francès L’Àfrica Occidental Francesa, Madagascar, la Indoxina,Nova Caledònia, la Guaiana Francesa…

Espanyol Mèxic, l’Amèrica Central i el Carib, i la major partde l’Amèrica del Sud (excepte l’actual Brasil i el sud de l’Argentina i Xile).

El Sàhara Espanyol, les Canàries, la Guinea Espanyola…

Portuguès Les Açores, Cap Verd, el Brasil, el litoral d’Angolai Moçambic.

Les Açores, Cap Verd, Angola, Moçambic…

Italià Líbia, Eritrea i Somàlia.

Alemany L’Àfrica del sud-oest, Tanganyika, el Camerun…

Belga El Congo belga.

Danès Groenlàndia, Islàndia.

Holandès El litoral sud-est de l’actual Sud-àfrica, les ÍndiesOrientals Holandeses.

Les Índies Orientals Holandeses, la Guaiana Holandesa…

Japonès Corea i Formosa.

Nord-americà Filipines i Puerto Rico.


– Els dominis es donaven en territoris amb molta poblacióblanca. Tenien autogovern interior però la política exteriordepenia de la metròpoli. Una colònia d’explotació estavasotmesa a la sobirania de la potència colonitzadora i era ad-ministrada per aquesta potència. Aquesta fórmula implicaun control polític per part de la metròpoli: suposa l’anne-xió territorial i la pèrdua de la sobirania del país colonitzat.

Un exemple d’això va ser el Congo Belga. En una conces-sió, les potències colonitzadores obtenien avantatges co-mercials de països que eren independents i que els cedienuna sèrie de ports en qualitat de ports francs. Això va pas-sar a la Xina. En un protectorat la potència protectora con-trolava la política exterior i les riqueses del país, mentre queles autoritats nadiues controlaven la política interior. Vaser el cas de la Gran Bretanya sobre Egipte o el d’Espa-nya i França sobre el Marroc.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 27


– Pel que fa la política, la colonització hi va introduir ele-ments de la civilització europea: les bases d’una admi-nistració moderna i un model d’organització política. Pe-rò es van traçar les fronteres dels imperis sense tenir encompte les diferències tribals, lingüístiques o religiosesde les poblacions autòctones. Per aquest motiu van ha-ver-hi conflictes després de la descolonització.

Pel que fa a l’economia, es va imposar una economia ba-sada en l’agricultura de plantació i en l’explotació de lesmines. Les companyies privades van desposseir els cam-perols indígenes de les seves terres i els artesans no vanpoder resistir la competència dels productors europeus.

Pel que fa a la societat, la colonització va provocar el tren-cament de la societat tradicional. Una burgesia euro-pea es va instal·lar en els nivells més alts de l’escala so-cial i els indígenes, considerats éssers inferiors, van sermarginats: se’ls va obligar a viure en barris separats,se’ls va prohibir l’entrada en certs llocs, etc. Com a dadapositiva, la mortalitat va disminuir gràcies a la introduc-ció de les pràctiques sanitàries europees. Quant a la cul-tura, la imposició de la civilització occidental a les colò-nies va originar una profunda crisi de les culturesautòctones. A més, les elits indígenes van estudiar en uni-versitats europees i es van occidentalitzar. Curiosament,d’aquesta elit occidentalitzada van sorgir els líders delmoviment descolonitzador, com va ser el cas de Gandhi.

Resposta lliure.

– Efectes positius: les metròpolis van col·locar les basesd’una administració moderna i un model d’organitza-ció política, van desenvolupar l’economia de les colòniesi van millorar les condicions sanitàries dels seus habi-tants. Efectes negatius: es van traçar les fronteres delsimperis sense tenir en compte les diferències tribals, lin-güístiques o religioses de les poblacions autòctones. Ai-xò va provocar conflictes després de la descolonitza-ció; els camperols indígenes van ser desposseïts de lesseves terres per les companyies privades i els artesansno van poder resistir la competència dels productes eu-ropeus: i es va produir una crisi de la societat tradicio-nal i de la cultura autòctona.


8. a) Una de destructora, i una altra de regeneradora –l’ani-hilació de la vella societat asiàtica i la col·locació delsfonaments materials de la societat occidental a l’Àsia.

b) Extirpant la indústria indígena.

c) L’educació dels nadius, que poden convertir-se en unanova classe dotada de les aptituds requerides per al go-vern i imbuïts de la ciència europea…

d) No. Que els europeus anihilen les races que molesten;que oprimeixen els dèbils, i s’enriqueixen amb el seuesforç.

e) Perquè Marx considera necessari «anihilar» la vella so-cietat asiàtica, mentre que Tagore no.

f) Resposta lliure. (Amb la segona, la visió de Tagore, per-què reflecteix la manera com els britànics van sotmetreels indis.)


– Segons l’impressionisme, l’art havia de captar els efec-tes de la llum sobre els objectes i, sobretot, en els pai-satges, tant naturals com urbans. Segons el postimpres-sionisme, els quadres havien de reflectir els sentimentso la visió pròpia de l’artista de la realitat. L’expressio-nisme va plasmar en quadres violents i anguniosos elssentiment d’inquietud, temor i por de les persones. Elfauvisme es va caracteritzar pels colors brillants i les for-mes simples i decoratives. El cubisme és una escola en-cara més audaç; els objectes i les figures hi apareixenobservats des de diferents angles, de manera que es dis-torsiona la realitat. El modernisme és un nou estil arqui-tectònic molt preocupat per l’estètica dels seus edifi-cis, tant de les façanes, de les línies corbes i ondulants,com dels interiors i el mobiliari.

– Rodin va aportar a l’escultura les idees de l’impressio-nisme: deixava aparentment inacabades les superfíciesperquè, quan la llum hi incidís, se’n formés la imatgecompleta a la retina de l’espectador. Antoni Gaudí va serun arquitecte modernista.

– La Revolució Industrial va tenir efectes intensos en l’arqui-tectura: d’una banda, van aparèixer nous edificis, per exem-ple, estacions de ferrocarril; de l’altra, es van començar autilitzar nous materials vinculats a les innovacions indus-trials: primer van ser el ferro i el vidre; després l’acer i elformigó armat. Aquests materials permetien edificar depressa i a preus moderats. El símbol de la nova arquitec-tura va ser la Torre Eiffel, a París. Així mateix, també es vancomençar a construir els gratacels després de la invencióde l’ascensor elèctric, que van permetre resoldre el pro-blema de la falta de sòl a les ciutats. Els van projectar elsarquitectes nord-americans de l’escola de Chicago i el puntde màxim desenvolupament es va produir d’ençà de 1914.


9. a) El document 33. En l’impressionisme.

b) Respostes lliures. (Hem de respondre que no, que la se-va intenció era plasmar els seus sentiments o la seva prò-pia visió de la realitat.)

c) Resposta lliure. A l’expressionisme.

10. a) Un edifici molt decorat.

b) Les línies corbes, ondulades.

c) A la façana hi predominen les línies corbes i ondulants,que li confereixen sensació de moviment (sembla unmar de pedra). Al terrat, les xemeneies i els ventiladorsmostren un tractament escultòric: semblen monstres imisteriosos encaputxats.

d) Es preocupaven molt de tota l’estètica de l’edifici, tantdels interiors com dels mobles i detalls.

e) Al modernisme.


11. a) El 1830.

b) D’ençà de 1870.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 28


12. a) L’imperi britànic.

b)


a) Els romàntics alemanys defensaven la concepció cul-tural de la nació. Per a ells, la nació és un ésser viu,creat al llarg dels temps, amb una cultura, una llen-gua i una història comunes, que té el dret d’organit-zar-se com a estat sobirà. No obstant això, els teòricsfrancesos plantejaven una concepció política de lanació. La nació es forma per la decisió voluntària d’unconjunt de persones. El que caracteritza els ciuta-dans d’una nació és compartir unes mateixes lleis,drets i deures, no una cultura. No hi ha acord.

b) Moviment de la lluita per convertir-se en estats.

c) Part dels moviments nacionalistes van donar lloc aprocessos de disgregació d’entitats polítiques exis-tents (per exemple, Bèlgica es va separar dels Paï-sos Baixos el 1830 i es va convertir en un estat inde-pendent), mentre que altres moviments nacionalistesvan provocar la unió de poblacions que estaven di-vidides (van ser els casos d’Itàlia i Alemanya).

• A l’expansió dels Estats Units cap a l’oest. A la primerameitat del segle XIX els Estats Units es van estendre pernous territoris: van comprar la Louisiana i la Florida aFrança i Espanya; Anglaterra va cedir Oregon; Texasva decidir incorporar-s’hi, i van guanyar Nou Mèxic i Ca-lifòrnia després d’una guerra curta amb Mèxic.

• En un protectorat.

14. a) Bismarck, canceller alemany, va ser juntament amb elrei de Prússia, Guillem I, el promotor de la unificacióalemanya.

b) Abraham Lincoln va ser elegit president dels Estats Unitsel 1860. Era abolicionista, és a dir, partidari d’abolir l’es-clavitud, i això va provocar que onze estats del sud seseparessin dels Estats Units i formessin una confedera-ció. El Congrés els va declarar en rebel·lia i la guerra vacomençar el 1861. La guerra de Secessió es va allargarquatre anys i va provocar mig milió de morts. El nord vavèncer i l’esclavitud va ser abolida.

15. Des dels segles XVI, XVII i XVIII existien cinc països europeusamb grans imperis colonials (Espanya, Portugal, Anglater-ra, França i Holanda). Però, cap al 1870, va sorgir una no-

va forma d’imperialisme basada en l’intercanvi de manu-factures de la metròpoli per matèries primeres de la colò-nia.

16. a) Sí.

b) El nord era industrial i urbà; el sud, agrícola i amb gransexplotacions de cotó i tabac en què treballaven esclaus.Resposta lliure. (S’hauria de respondre que sí, perquèels estats del sud volien mantenir l’esclavitud, que erala base de les seves grans explotacions agrícoles.)

17.

18. a) A la segona meitat del segle XIX.

b) Sí. El Piemont en el cas de la unificació italiana i Prús-sia en el cas de la unificació alemanya.

c) En l’existència d’una llengua comuna, en el cas d’Itàlia;en la cooperació econòmica entre els diferents estats,en el cas d’Alemanya.

d) Sí. En el cas de la unificació alemanya.

e) Sí.

19. • Després de les revolucions liberals, a la segona mei-tat del segle XIX. No; només podien votar els homes.D’una banda, els partits socialistes van començar a te-nir representació parlamentària, ja que els obrers po-dien votar; de l’altra, els partits van començar a des-envolupar estratègies polítiques modernes (mítings,

IMPERIS Àfrica Àsia Amèrica Oceania

Britànic Egipte, el Sudan, la UnióSud-africana

L’Índia El Canadà, la GuaianaBritànica

Austràlia, Nova Zelanda

Francès L’Àfrica OccidentalFrancesa, Madagascar

La Indoxina La Guaiana Francesa La Indoxina, NovaCaledònia

Espanyol El Sàhara Espanyol, la Guinea Espanyola

Alemany L’Àfrica del Sud-oest,Tanganyika, el Camerun

Italià Líbia, Eritrea i Somàlia

Belga El Congo Belga

Efectes econòmics Es va imposar una economiabasada en l’agricultura de plantaciói en l’explotació de les mines.

Efectes polítics Es van traçar les fronteres dels imperis sense tenir encompte les diferències tribals,lingüístiques o religioses de les poblacions autòctones.

Efectes socials Es va produir el trencament de la societat tradicional i lasegregació dels indígenes.

Efectes culturals Es va produir la crisi de les culturesautòctones i l’occidentalització de les elits.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 29


cartells polítics, etc.), ja que ara necessitaven que elseu missatge arribés a tota la població i no solamenta una petita elit.

• Resposta lliure. (Sí, ja que si es fomentaven les mesu-res de protecció social dels més desafavorits, es gua-nyaven els seus vots.)




• S’hauria de respondre que al cubisme.

• Les figures apareixen observades des de diferents an-gles, i així es distorsiona la realitat.


Territoris fora de les seves fronteres.

Economia desenvolupada per a la seva època.

Domini cultural.

• Resposta model. (Posseeix gran poder militar i cultu-ral, i una economia molt desenvolupada.)

• (Tercer pic)

a) Sí.

b) Resposta lliure. (A causa de l’expansió de les seves em-preses i productes i de la seva cultura per tot el món.)




a) Y. Guyot i G. Clemenceau estan en contra de l’impe-rialisme; Jules Ferry, el primer ministre francès, hiestà a favor.

b) En la necessitat d’enviar emigrants, de buscar ma-tèries primeres, d’invertir capitals, de vendre els seusproductes, etc.

c) Guyot. Que abans és necessari invertir i desenvolu-par l’economia pròpia.

d) Ferry i Clemenceau. No. El primer parla de l’existèn-cia de races superiors i inferiors, i de la missió de lesprimeres de «civilitzar» les segones. El segon no creuque hi hagi races superiors i inferiors, i que cap na-ció no té dret a abusar de l’altra justificant-se en lamissió de civilitzar-la.

e) Als anys vuitanta del segle XIX. Sí.

• (Segon pic)

a) Perquè ha d’invertir en el desenvolupament propi,que té moltes mancances.

b) Que li ha estat imposada, pel fet que el consum eu-ropeu està saturat i és necessari buscar noves capesde consumidors. Per justificar l’imperialisme.

25. • Resposta lliure.





a) El francès, el britànic, el portuguès, l’italià i l’espa-nyol.

b) Per la costa.

• Les de Mungo Park, René Callie, Bath, Clapperton i Lan-der, Speke i Livingstone. L’Àfrica del nord-est.


Espanya i Catalunya en el segle XIX (Pàg. 99)

• Un ban de l’exèrcit francès.

• Al quarter general de Madrid, el 2 de maig de 1808.

• Que se’ls dispararà.

• S’havien revoltat i havien arribat a l’assassinat.

• Desarmar el poble de Madrid, prohibir les reunions, ame-naçar de disparar als qui s’emportessin les armes i d’in-cendiar els llocs en què s’assassinés un francès, etc.

• Resposta lliure. (Perquè en aquesta data, les tropes fran-ceses havien envaït el nostre país. Napoleó volia ocuparPortugal per debilitar els anglesos i el 1807 va signar eltractat de Fontainebleau amb Godoy, que li va permetretravessar Espanya en direcció a Portugal i aquarterar lestropes.)

• Resposta lliure. (Perquè rebutjaven la invasió francesa itambé la imposició d’un rei francès, ja que Napoleó vaaprofitar els problemes de la família reial, els va segres-tar a Baiona i va els obligar a abdicar a favor del seu ger-mà Josep Bonaparte.)

• La causa, el ban del general francès; la conseqüència,el quadre de Goya, Els afusellaments del 3 de maig.

• Els afusellats són alguns espanyols revoltats. Els qui afu-sellen són els soldats francesos.

• A Madrid.


– Constitució és una llei superior a les altres que defineixel marc institucional d’un estat i la regulació dels òrgansde govern per delimitar l’acció dels poders estatals. Jun-ta era una institució creada per garantir el govern d’unpaís o d’una zona en moments d’emergència, quan nofuncionaven els òrgans regulars del l’estat.

– Josep Bonaparte va ser coronat rei d’Espanya pel seugermà Napoleó, i va governar el país sotmès als interes-sos d’ell. Van introduir-se mesures liberals, que perjudi-caven l’Església i alguns aristòcrates. Els afrancesats erenels espanyols que recolzaven el rei Josep perquè pen-saven que la influència francesa seria beneficiosa pera la modernització del país.

UNITAT 5

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 30


– El poble es va revoltar contra els francesos: el 2 de maiges va produir un motí a Madrid i va començar la guerradel Francès.Els espanyols van fer front als poderosos exèrcits fran-cesos mitjançant les guerrilles, partides de civils armatsque atiaven les tropes napoleòniques i n’entorpien elcontrol del territori.L’última fase de la guerra, de 1812 a 1814, va coinci-dir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espa-nyoles i angleses, sota el comandament de Wellington,van derrotar els francesos a Arapiles. A l’abril de 1813es va firmar la pau, per bé que fins al 1814 les tropesfranceses no van abandonar Catalunya. Ferran VI va serreconegut novament com a rei d’Espanya.

– Perquè la Constitució de 1812, la primera del nostre pa-ís, reflectia els principis del liberalisme polític; posavafi a la monarquia absoluta i va instituir una monarquialimitada, es reconeixia la sobirania nacional: les Corts,elegides pels ciutadans amb dret a vot, tenien el poderlegislatiu; el rei conservava el poder executiu, és a dir,el govern, i els jutges independents tenien el poder ju-dicial.Es va posar fi a l’Antic Règim i es va transformar la so-cietat a través d’una sèrie de lleis. Es van abolir els se-nyorius i els mayorazgos, es van suprimir els gremis ies va imposar la llibertat de contractació, es va abolir laInquisició i es va prohibir la tortura, es va aprovar lallibertat de premsa, etc. Aquests canvis van obrir el ca-mí per a la formació d’una societat liberal a Espanya.


1. • (Primer pic)

a) A l’article 3. Que la sobirania resideix en la nació.

b) Els articles 15, 16 i 17. El rei deté el poder executiu;les Corts, el poder legislatiu, i els jutges, el poderjudicial.

c) Respostes model. (Perquè els reis solien impedir lacelebració de les Corts, suspendre-les o dissoldre-les, o entorpir-ne les deliberacions, cosa que era unapràctica habitual.)

d) La llibertat individual o personal, i la llibertat d’ex-pressió.

• Resposta model. (Sí, perquè va posar fi a la monarquiaabsoluta i va instituir una monarquia limitada: es reco-neixia la sobirania nacional; les Corts, elegides pels ciu-tadans amb dret a vot, tenien el poder legislatiu; el reiconservava el poder executiu, és a dir, el govern, i elsjutges independents, el poder judicial.)


– El pronunciament era una forma de revolta militar típi-ca del segle XIX, l’objectiu del qual era canviar un siste-ma polític determinat. El del coronel Riego.

– Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució deCadis. Els absolutistes volien que l’abolís i restaurés l’An-tic Règim.

– La Hisenda espanyola no tenia fons i la pèrdua de l’Im-peri americà va agreujar encara més la crisi econòmica.Davant d’aquesta situació, el rei va intentar modernitzarel govern mitjançant la creació d’un consell de ministresque substituís la camarilla que fins aleshores li havia do-nat suport, però això va disgustar els nobles del seu en-torn. Per la seva banda, els liberals, perseguits pel rè-gim, van protagonitzar diversos pronunciaments.

A aquesta situació s’hi va afegir el problema dinàstic.Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya no po-dien regnar-hi dones. Al març de 1830, mentre la rei-na Maria Cristina de Borbó estava embarassada, el reiFerran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, que anul·la-va la Llei Sàlica. Més tard, va néixer la seva filla Isabel,la futura reina. Molts absolutistes no van acceptar aques-ta solució i van oferir suport al germà del rei, Carles, ne-gant-se a reconèixer la princesa Isabel com a hereva.

– La mort de Ferran VII el 1833 va precipitar la guerra en-tre els partidaris del seu germà Carles, que es van anome-nar carlins, i els partidaris de la reina Isabel. Els partidarisde l’absolutisme (noblesa, clergat, alguns camperols) i lareina, els liberals (gran part de l’exèrcit, la burgesia i lesclasses populars urbanes) van donar suport a Carles. Elscarlins van tenir força al País Basc i Navarra, on hi haviagrups d’antiliberals i ultracatòlics, i on també es defensa-ven dels furs, que perillaven per la política centralista delsliberals. La Primera Guerra Carlina es va desenvolupar en-tre el 1833 i el 1839 i es va acabar amb la derrota carlina.


2. • (Primer pic)

a) Ferran VII. El document 5 al conegut com a TrienniLiberal (1820-1823); el document 6 als últims anysdel regnat de Ferran VII, marcats per la crisi de l’ab-solutisme.

b) El pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego el1820, que va proclamar la Constitució de 1812 a LasCabezas de San Juan (Sevilla).

c) Va suposar el retorn a l’absolutisme de Ferran VII,però ja estava molt afectat per la crisi econòmica.

• (Segon pic)

a) Al fet que la Constitució de 1812 va ser proclama-da durant la guerra del Francès.

b) No. Perquè estava retingut a Baiona pels francesos.

c) El desig dels espanyols que ho faci. Resposta lliure.(No, perquè immediatament, amb el suport dels ab-solutistes, va derogar la Constitució i les reformesaprovades durant la guerra, va restaurar els privile-gis del clergat i de la noblesa, i això significava un re-torn a l’Antic Règim.)

• (Tercer pic)

a) Al pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego el1820, que va proclamar la Constitució de 1812 a LasCabezas de San Juan (Sevilla). Ho considera una traï-ció, una covardia i un desacatament a la seva per-sona.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 31


b) No.

• Resposta lliure. (Atesa l’evolució política de Ferran VIIal llarg del seu regnat, probablement el segon docu-ment, perquè, quan va poder, va restaurar l’absolutis-me.)


– El règim d’Isabel II era liberal perquè va regular-se perun Estatut Reial (1834) i per dues constitucions succes-sives (1837 i 1845).

– Perquè, després de la mort de Ferran VII el 1833, es vaproduir la guerra entre els partidaris del seu germà Car-les, als quals es va anomenar carlins, i els partidaris dela reina Isabel. Els partidaris de l’absolutisme (noblesa,clergat, alguns camperols) i la reina, els liberals (granpart de l’exèrcit, la burgesia i les classes populars urba-nes) van donar suport a Carles. No va ser perquè Ma-ria Cristina compartís la ideologia liberal.

– Els liberals estaven dividits en dos grups: els moderats,partidaris de reforçar la posició del rei i d’aplicar unesreformes limitades, i els progressistes, que defensavenuna política de reformes profundes. Van governar méstemps els moderats, ja que Maria Cristina va concedirel poder als moderats des de 1833 a 1836 i, més tard,Isabel II va encarregar el govern als moderats durantels deu primers anys del seu regnat (1844-1854). Elsliberals van aconseguir el poder en diverses ocasions através d’aixecaments o pronunciaments militars. No-més alguns liberals pretenien democratitzar l’elecció derepresentants.


3. a) Per als moderats. Perquè, per a ells, les Corts i la Coro-na compartien la sobirania, mentre que per als progres-sistes la sobirania era nacional, només residia en lesCorts.

b) Les classes baixes. Els progressistes s’oposaven al su-fragi censatari, és a dir, que el vot es restringia als ho-mes que tenien una renda.

c) La llibertat per imprimir qualsevol opinió. Sí.

d) La llibertat d’impremta no existeix si hi ha censura. Sí.

e) La noblesa i l’alta burgesia. Sí. La noblesa.


– Durant els últims anys del regnat d’Isabel II es va viu-re una greu crisi. Es van produir revoltes al camp i ales ciutats causades pels problemes econòmics i la fam.Els progressistes, els republicans i els demòcrates vanser exclosos del poder i estaven descontents amb elconservadorisme dels governs. Tant la burgesia comels militars es van distanciar del règim a causa de l’au-toritarisme excessiu del govern, que fins i tot va arribara provocar matances. La reina cada vegada era mésimpopular; es deia que feia una vida escandalosa i quees preocupava poc pel govern.

– El 1866, progressistes, demòcrates i republicans vansignar el pacte d’Ostende per destruir la monarquia d’I-sabel II. Després de l’expulsió de la reina van assumirla tasca de presidir un govern provisional, dirigit perSerrano, que va convocar unes Corts constituents.

– Perquè va ser el primer text democràtic de la històriad’Espanya. Promulgava la sobirania nacional i la mo-narquia constitucional; les Corts posseïen el poder le-gislatiu; s’hi va incorporar el sufragi universal masculíper a majors de 25 anys i una àmplia declaració dedrets i llibertats: premsa, associació, ensenyament, cul-te, etc. Perquè després es va proclamar la República.

– Per l’oposició dels republicans i dels partidaris d’un rè-gim monàrquic no democràtic (aristocràcia, carlins,clergat i burgesia moderada). Una revolta cantonalistaque va provocar la creació de repúbliques indepen-dents a Catalunya, Màlaga i Cartagena; l’esclat de laTercera Guerra Carlina, i les lluites a Cuba contra elsindependentistes que van provocar la guerra dels DeuAnys (1868-1878).


4. • (Primer pic)

a) Diverses persones llegeixen un cartell que diu que«es col·loquen reis». Entre els candidats s’hi pot iden-tificar Isabel II, el petit Alfons XII, el pretendent car-lí, el duc de Montpensier (fill de Lluís Felip, rei deFrança, i cunyat d’Isabel II, ja que estava casat ambla seva germana Lluïsa Ferranda) amb el seu gos.

b) Activitat lliure. (Es tracta de la flor de lis, o flor del lli-ri, símbol dels Borbó, per això la porta el duc de Mont-pensier.)

c) Activitat lliure.

d) Perquè després de la revolució de 1868, que va en-derrocar Isabel II, les Corts havien d’elegir un nou rei.Correspon al Sexenni Democràtic (1868-1874), con-cretament als primers anys, abans de la monarquiad’Amadeu de Bavoia (que va ser elegit per les Cortsel 16 de novembre de 1870).

e) Resposta lliure. (La pugna que existia pel tron d’Es-panya després de l’enderrocament d’Isabel II.)

• (Segon pic)

a) Diverses persones pugen a un tren que està a puntde marxar. Tots els partidaris de la República se’nvan. Els monàrquics es queden. Els republicans por-ten el barret frigi, símbol de la llibertat i de la repú-blica.

b) Resposta lliure.


– Es coneix com a Restauració dels Borbó l’etapa que co-mença el 1874, després del pronunciament de MartínezCampos, que va restaurar la monarquia borbònica en lapersona d’Alfons XII, fill d’Isabel II. Anomenem sistemade torns el canvi en el govern de manera pacífica dels dos

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 32


grans partits polítics que acceptaven la monarquia cons-titucional: els conservadors i els liberals. Un cacic és unindividu poderós, que obliga la població rural a votar a fa-vor del partit que convenia per a la formació del govern.

– El monopoli del govern per part de conservadors i liberalsva ser possible per l’existència de la corrupció electoral. Elrei decidia, en primer lloc, quin partit formaria govern i, des-prés, es convocaven les eleccions que es falsejaven perquèles guanyés el partit en qüestió. A les ciutats, menys in-fluïdes pels cacics, es manipulaven els vots si els resultatselectorals no eren els esperats; aquesta pràctica es coneixcom amb el nom de topinada.

– Tres grups que cada vegada representaven un percen-tatge més alt de la població: anarquistes, socialistes i re-gionalistes. Perquè es quedaven sense representacióparlamentària i, per tant, fora del sistema polític. Elsrepublicans tenien una representació molt minsa al par-lament i tambè s’oposaven al sistema de torns.

(Pág. 109. Activitats)

5. • (Primer pic)

a) Es refereix a les persones més importants. Respos-ta lliure. (Es pot dir que negativa.)

b) Oligarques i cacics. A les classes conservadores.

c) Que era un sistema corrupte.

• (Segon pic)

a) No. També la justícia, el servei militar, etc.

b) Resposta lliure.

• Sí, però estaven falsejades a causa de la corrupcióelectoral. Al camp, els individus poderosos, els cacics,obligaven la població rural a votar a favor del partit queconvenia per a la formació de govern. A les ciutats,menys influïdes pels cacics, es manipulaven els votssi els resultats electorals no eren els esperats; aques-ta pràctica es coneix amb el nom de topinada.

• Resposta lliure. (Perquè beneficiava els dos grans par-tits polítics que hi havia al nostre país.)


– La Renaixença va ser un moviment cultural que a mit-jans del segle XIX va recuperar la llengua catalana per ala producció literària. El catalanisme, inspirat en part perla recuperació cultural de la Renaixença, pretenia unifi-car la representació política de Catalunya en un sol grupo partit per reivindicar les aspiracions catalanes d’auto-govern davant els poders centrals. Proteccionisme fou elnom que rebé l’actitud dels industrials catalans, defen-sors de l’aplicació de taxes duaneres a l’entrada a Espan-ya i les colònies de mercaderies estrangeres que pogues-sin fer la competència a les produïdes a Catalunya.

– La fundació d’associacions catalanistes i la reivindicacióde la descentralització de l’estructura estatal.

– Perquè la llengua és el principal signe d’identitat delpaís.

– Tots ells van tenir un paper molt destacat per tal de tor-nar a valorar la cultura pròpia del país. Alguns van sermolt actius en l’aparició del catalanisme polític. La res-ta de la població va ser clau, perquè conservava genuï-nament la llengua, perquè va donar suport massiu a lesiniciatives culturals i polítiques i perquè mantenia unacultura popular en llengua catalana molt activa.


6. • (Primer pic)

a) Els Jocs Florals se celebraven al Saló de Cent de l’A-juntament de Barcelona.

b) Era un acte públic obert, sobretot, al cercles culturalsi intel·lectuals de la ciutat, que s’aplegaven per escol-tar els poemes i narracions dels participants.

c) Hi apareix representada la burgesia i alguns elementsde l’aristocràcia autòctona.

• (Segon pic)

a) En els moments de la Renaixença cultural, el Diari Ca-talà significà avançar cap a la formació d’un movimentpolític catalanista que trenqués la tendència dels cata-lans a participar en la política dels partits centralistes.

b) Era de caire republicà i catalanista.

c) Valentí Almirall. Era republicà i, inicialment, federa-lista com el seu company de partit Pi i Margall. Des-prés va evolucionar cap a un catalanisme que pre-tenia aconseguir per a Catalunya un estat propi. Elseu catalanisme radical fou després la inspiració d’al-guns grups independentistes.

7. • (Primer pic)

a) Hi ha uns assistents que ocupen les tribunes frontals ilaterals. Deuen ser els organitzadors i els encarregatsde dirigir les sessions. La resta, el públic, seu en cadi-res per tota la sala. Deu ser gent corrent, de classe mit-jana, perquè no destaca ningú per vestir robes elegants.

b) Destaca l’amplitud de la sala i la gran concentracióde representants de tota Catalunya, cosa que ratificala importància que degué tenir aquest acte de la UnióCatalanista.

• (Segon pic)

a) La base 6a estableix l’exclusiva del poder executiu aCatalunya en moltes matèries. La 7a regula la forma-ció i funció del poder legislatiu català.

b) Vol dir que, en el que es refereix als afers interns, nohi haurà intrusió de cap altre govern diferent al català.

c) Seria un sufragi restringit als caps de família, agrupatsen sectors «gremials» (per activitat econòmica).

8. Resposta lliure. Però es pot assenyalar que avui Catalun-ya disposa d’un ampli autogovern amb matèries de legis-lació i gestió exclusiva, tot i que sense que es pugui consi-derar sobirana en cap qüestió, ja que s’ha d’amotllar alslímits de la Constitució espanyola de 1978. D’altra bandaCatalunya també disposa d’un Parlament per legislar enmoltes matèries i d’un sistema més democràtic que el pro-posat per les Bases de Manresa de 1892.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 33



– Ambdós conceptes es refereixen a l’eliminació de lesclàusules jurídiques que impedien la venda de bénsde mans mortes com les de l’Església, de les corpora-cions municipals i d’alguns particulars. Així es podienconfiscar i posar a la venda.

– La indústria tèxtil catalana i la siderúrgia basca i astu-riana. Els altres sectors, en general, seguien els mè-todes de producció artesanal i estaven molt endarre-rits. Era una indústria, en general, poc competitiva icentrada en poques zones.

– La principal transformació va ser l’alliberament de terres odesamortització de camps, que van anar a parar a mansde burgesos que estimularen la producció agrària.

– El problema de la indústria era la poca competitivitatamb la dels altres països, i l’agricultura uns sistemesde producció tradicionals, poc evolucionats, que lafeien també poc productiva.


9. • Mendizábal. Madoz.

• Dels ajuntaments, hospitals, escoles i altres institucions.

• Amb els deu primers anys del regnat d’Isabel II, queva encarregar el govern als moderats. Resposta lliure.

10. • A la segona meitat del segle XIX, sobretot entre el 1855i el 1865.

• Aquesta etapa també va ser el període en què més esva invertir en aquesta infraestructura. Entre el 1856 i el1866 a Espanya es van fabricar més de mil quilòmetresde vies l’any.

• Resposta lliure. (El desenvolupament del ferrocarril vaafavorir el creixement del comerç i també del transportde viatgers.)


– Procés d’industrialització és aquell que segueix un terri-tori o estat per dotar-se d’un sistema productiu modern,industrial, amb fàbriques i sistemes de producció en sè-rie i ràpids. Competitivitat es refereix a la millora dels sis-temes de producció per tenir acabats molts productes,en poc temps i a preus més barats que els altres indus-trials. Indústria metal·lúrgica és la que es dedica a la pro-ducció de metalls de forma industrial a partir del mate-rial de les mines. La siderúrgia, o indústria del ferro i del’acer, n’és el principal exponent. Colònia industrial ésuna fàbrica que se situava a la vora dels rius per apro-fitar l’energia hidràulica. Els edificis de la fàbrica i de lescases dels obrers formaven un petit nucli urbà enmigdel camp.

– L’alliberament del comerç amb les colònies espanyoles iles lleis proteccionistes que gravaven els teixits estrangers.La va alentir, precisament la falta de competència per mo-dernitzar-se i la crisi del cotó en els anys seixanta.

– El tèxtil.

– Perquè disposava dels mercats espanyol i colonial pervendre els seus productes, i per la llarga tradició artesa-nal de molts treballadors en el sector tèxtil. Però les man-cances assenyalades feien que els productes catalansfossin més cars i necessitessin lleis proteccionistes.



a) El port per als vaixells, l’estació per al ferrocarril, car-rers i places per a carros tirats per cavalleries.

b) La zona industrial de la ciutat era el Raval, entre lesRambles i el Paral·lel. És on es veuen les columnesde fum de les xemeneies de les fàbriques.

c) La funció de les muralles havia estat defensiva duranttota l’antiguitat i l’edat mitjana, però a mitjans del se-gle XIX no complien aquesta funció militar i el que feienera dificultar l’expansió de la ciutat, que quedava aï-llada de les seves zones d’expansió natural cap al plade Barcelona.

d) Com que la superfície de la ciutat estava limitada perles muralles, s’aprofitava molt el terreny per fer edifi-cis. Aquests estaven molt atapeïts de veïns, els carrerseren estrets, el fum de les fàbriques entrava a lescases i la olor dels animals de tir s’estenia per tota laciutat. Com que hi havia molt poca ventilació a causad’aquesta distribució, l’aire de Barcelona era insà i espropagaven moltes malalties, sobretot pulmonars.

• (Segon pic)

a) Per aprofitar l’energia hidràulica amb les grans rodesamb pales que movien les màquines.

b) Aprofitaven els corrents d’aigua i s’estalviaven el car-bó de les màquines de vapor. Establien un sistemade subministrament de productes als obrers de for-ma que els seus salaris retornaven als empresaris.Mantenien els seus obrers aïllats de la influència delssindicalistes, que eren més actius a les ciutats.

c) El Ter, el Llobregat i els seus afluents.

d) La part principal era la fàbrica on treballaven obrers,obreres i nens. Acostumava a haver-hi una escola pelsmés menuts, una botiga per comprar els queviures, lescases dels obrers, la casa de l’amo, una església i unataverna.

• (Tercer pic)

a) Els obrers de la il·lustració s’exclamen i es posen tris-tos en veure arribar el cotó anglès. Els anglesos re-men per fer arribar el seu cotó a la costa.

b) L’acció té lloc al port de Barcelona, perquè hi ha unapetita torre de senyals que encara existeix avui dia.

c) El Ter, el Llobregat i els seus afluents.

d) La importació de teixits britànics era una importantcompetència per a les manufactures catalanes per-què els anglesos, més mecanitzats, podien vendre amillors preus. Això feia perdre mercats als teixits ca-talans i d’aquesta manera quedaven perjudicats elsempresaris, que venien menys, i els treballadors, quees podien quedar sense feina i, per tant, sense el sa-lari imprescindible per viure.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 34


12. a) Perquè l’entrada de productes estrangers més baratsrestaria mercat als productes catalans i hi hauria unacrisi (tancament d’empreses, augment de l’atur).

b) Estimulava la creació de fàbriques, en poder disposar delmercat espanyol, amb la qual cosa es podia modernitzarla indústria i obtenir productes espanyols més barats,segons la Comissió de Fàbriques de Barcelona.

13. Resposta lliure.


– El manteniment d’una natalitat elevada, davant d’unamortalitat en descens. La població es va concentrar aCatalunya, el País Basc, Astúries, Llevant, Navarra, laRioja i Madrid. Perquè eren les regions avançades.

– L’aristocràcia havia perdut els seus drets senyorials,però conservava una influència social notable. En elfet que l’alta burgesia era mestressa de les fàbriquesi de les empreses financeres. Els obrers es van con-centrar al voltant de les àrees industrials. Molt baix.



a) De manera desigual.

b) Les províncies situades a la perifèria, sobretot. Enel cas de les regions de Catalunya, el País Basc i As-túries, perquè tenien un desenvolupament industrialsuperior; en el cas de Llevant, Navarra i la Rioja, acausa del desenvolupament de l’agricultura; i en elcas de Madrid, perquè era la capital d’Espanya.

c) A l’interior. Perquè les províncies de l’interior esta-ven menys desenvolupades.

d) Barcelona, Biscaia, Guipúscoa i Pontevedra. Erenprovíncies amb una indústria molt desenvolupada.

e) Resposta lliure. (Sí, perquè actualment les regionsmés densament poblades també són les del litoral.)

• (Segon pic)

a) Va augmentar de 11,5 milions a 18,6 milions.

b) La meitat de segle.

c) La reducció de la mortalitat i el manteniment d’unanatalitat alta.

• (Tercer pic)

a) De les principals províncies emissores d’emigrantsel 1885.

b) A l’interior. Baixa. Resposta lliure. (S’hauria de res-pondre que sí, que les províncies de l’interior erenles menys poblades perquè estaven menys desen-volupades i, per tant, es van convertir en emissoresde població cap a les províncies més desenvolupa-des, situades generalment a la perifèria.)


15. a) Es planteja el problema de la igualtat en una societathumana. Per aconseguir-ho primer proposa l’educació

i la feina col·lectiva en un territori comú, i el repartimentequitatiu dels fruits: el Comunisme.

b) L’entén com l’organització igualitària de l’educació, l’a-liment, el vestit, l’habitatge, el mobiliari, el treball, lescàrregues de tota mena i també els plaers.

c) En aquest fragment de text no es parla de llibertat in-dividual, perquè tracta dels factors de producció adre-çats a l’igualitarisme.

d) Resposta lliure. Es pot comentar que a mitjans segle XIX

les desigualtats eren enormes entre els obrers i els burge-sos, i entre camperols i terratinents. Als treballadors elssalaris els permetien en prou feines alimentar llurs famílies.


– Per moviment obrer s’entén tot el conjunt d’associa-cions, sindicats, partits i altres grups que tenen com aobjectiu millorar les condicions de vida dels treballadorsi trobar solucions per a les desigualtats econòmiques,socials i culturals. Dret d’associació és aquell que reco-neixen els poders públics, a base de lleis i garanties, ique té com a missió garantir a les persones la possibi-litat d’associar-se i formar grups amb diverses finalitats.La vaga és una acció generalment feta pels treballadorsen defensa dels seus drets civils o econòmics que con-sisteix a alterar el funcionament dels llocs de treball,ja sigui deixant de treballar, fer-ho restrictivament oincrementant la producció desaforadament.

– Compensar els treballadors que perdien la feina, queestaven en vaga, que es jubilaven o als fills orfes delstreballadors. Els sindicats promovien la unitat dels tre-balladors davant dels abusos dels empresaris i prete-nien formar un front comú per tal de forçar la milloradels salaris, les condicions laborals i la reducció de lajornada. Alguns sindicats eren revolucionaris i el quevolien era la substitució dels amos pels treballadorsen la gestió de les empreses.

– Les autoritats liberals van reprimir durament les vagues,van detenir obreristes destacats, en van executar alguns,i van restringir dràsticament el dret d’associació.


16. • Regnat de Carles IV. Invasió napoleònica (1808-1814).Regnat de Ferran VII (1814-1833). Trienni liberal (1820-1823). Dècada Ominosa (1823-1833). Regència de Ma-ria Cristina i Guerra Carlina (1833-1840). Regència d’Es-partero (1840-1843). Comença el regnat d’Isabel II(1843). Dècada moderada (1844-1854). Bienni Progres-sista (1854-1856). Unión Liberal (1856-1868). Revolu-ció de 1868. Regnat d’Amadeu de Savoia (1870-1873).Primera República (1873-1874). Dictadura del gene-ral Serrano (1874). Restauració de la monarquia ambAlfons XII de Borbó (1874-1931).

• a) Proclamació Primera República, 1873.

b) Pragmàtica Sanció, 1833.

c) Principi de la guerra del Francès, 1808.

d) Restauració dels Borbó, 1874.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 35


e) Desamortització de Mendizábal, 1836.

f) Majoria d’edat d’Isabel II, 1843.

g) Pronunciament de Riego, 1820.

h) Sistema de torns i caciquisme, 1876.

i) Aprovació de la Constitució de Cadis, 1812.

• a) Per primera vegada a Espanya s’estableix un governdemocràtic sense el poder monàrquic.

b) Decret de Ferran VII que anul·lava la Llei Sàlica, queexcloïa les dones del tron. Amb això permetia que laseva filla el succeís.

c) Les tropes de Napoleó entren pels Pirineus, amb per-mís del rei, per ocupar Portugal, però el que fan ésocupar Espanya.

d) Atacada la Primera República pels polítics i militarsconservadors, la dictadura de Serrano precedeix elretorn dels borbons a Espanya.

e) Per tal d’obtenir ingressos per al govern en la sevalluita contra els carlins, el ministre liberal Mendizábaldecreta la desamortització i venda de nombroses pro-pietats de l’Església.

f) Per evitar l’especulació amb el títol de regent, els po-lítics aconsellen que la infanta Isabel sigui proclama-da reina l’any 1843, després de la caiguda del ge-neral Espartero.

g) El pronunciament del tinent coronel Rafael del Riegova ser l’inici del Trienni Liberal (1820-1823) marcatper la vigència de la Constitució de 1812.

h) El sistema de torns i el caciquisme fou el que s’esta-blí durant la Restauració a partir de la Constitucióde 1876. Aquesta permetia una forta intervenció delgovern en els mètodes electorals i de recompte, demanera que els diputats elegits eren sempre els quehavien pactat prèviament el govern i l’oposició (bipar-tidisme), deixant els altres partits sempre en minoria.

i) La invasió napoleònica deixà en mans dels antifran-cesos solament alguns reductes del sud de la Penín-sula. A Cadis es van reunir representants de tot el pa-ís, amb majoria liberal, els quals van pressionar perquès’elaborés una constitució per quan els francesosabandonessin el país, fou la Constitució de 1812.

17. • El «problema dinàstic» va consistir en què el rei FerranVII va establir la Pragmàtica Sanció, abolint la Llei Sàli-ca, que apartava les dones del tron, per tal de permetreque regnés la seva filla Isabel a la seva mort.

• a) Constitució.

b) Pronunciament.

c) Sàlica.

d) Regent.

e) Republicanisme federal.

18. • a) En una monarquia absoluta tots els poders emanendel rei, que té la darrera paraula en totes les qües-tions legals, polítiques i jurídiques. En una monar-quia constitucional els poders estan regulats per unaconstitució, que és el marc legal que els harmonitza,també les funcions del rei.

b) En una república el cap de l’estat és triat pels ciu-tadans, en una monarquia el cap de l’estat és el rei,i el seu successor ha de ser un membre de la sevafamília.

• Durant els primers anys del regnat de Ferran VII (1814-1820) hi va haver una monarquia absoluta. Amb la re-volució de 1820 es va imposar una monarquia constitu-cional, que derivà de nou en absolutisme durant elsdarrers deu anys del regnat (1823-1833).

• Monarquia constitucional moderada (1856-1868), mo-narquia constitucional democràtica (1869-1873), repú-blica democràtica (1873-1874), dictadura militar (1874)i monarquia constitucional (1876-en endavant).

19. a) Ferran VII – 2) Va abolir la Constitució de1812

b) General Espartero – 4) Va ser regent d’Isabel II

c) Mendizábal – 1) Va posar en marxa un pro-cés desamortitzador

d) Cánovas – 3) Va crear el sistema políticdel torn de partits

20. • Majoria de grups polítics monàrquics al Parlament.

La falta d’acord entre els partidaris de la República.

Proliferació de conflictes bèl·lics: Guerra Carlina i deCuba.

• Napoleó i Godoy van signar el tractat de Fontainebleau(1807), que va permetre a Napoleó travessar Espanya perenvair Portugal i aquarterar les tropes. A causa de les guer-res, els deutes van créixer. Es van recaptar impostos delsprivilegiats. Sectors de l’Església i de la noblesa veien ambanimadversió aquesta política. Ferran, fill de Carles IV, vaaprofitar aquest fet per conspirar contra el seu pare i triom-far en el motí d’Aranjuez (1808) amb l’ajut de l’aristocrà-cia. Ferran VII es va proclamar rei. Napoleó va aprofitarels problemes de la família reial, la va segrestar a Baionai la va obligar a abdicar a favor del seu germà Josep Bo-naparte (abdicacions de Baiona). El poble es va revoltarcontra els francesos: el 2 de maig hi va haver un motí aMadrid i va començar la guerra del Francès.

• Que la mortalitat va disminuir poc.


a) Isabel hi va arribar succeint el seu pare Ferran VII, Al-fons XII mitjançant el pronunciament militar de Mar-tínez Campos.

b) La constitució de 1845 no establia la divisió clara depoders i deixava moltes molts afers importants enmans de la corona. La de 1876 era més curosa en ladivisió de poders i en les llibertats, però també esta-blia la intervenció reial en moltes àrees del poder.

c) El govern sempre era escollit pel rei.

d) Les forces polítiques oposades al sistema d’Isabel IIeren els liberals progressistes, sempre marginats delpoder, i també els republicans, que van sorgir durantaquest període. Els oposats al sistema de la Restau-ració van ser els republicans, i també els socialistesi anarquistes, que aparegueren en aquell temps.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 36


• Els socialistes utòpics criticaven la societat liberal perquèhavia creat un sistema industrial que explotava molt elstreballadors, incrementava les diferències de riquesa en-tre obrers i patrons i condemnava els primers a unes pès-simes condicions de vida. La industrialització, que gene-rava molta producció i beneficis, solament beneficiava auna classe social: la burgesia. Els comunistes cabetianspretenien reorganitzar la societat per tal que els beneficisarribessin prioritàriament als productors de la riquesa.


22. Es tracta d’una caricatura del moment de la promulgacióde la Constitució democràtica de 1869 en què apareixenels diferents personatges del moment dibuixats en diver-ses postures, com si es tractés d’un circ.


24.

25.



a) En el primer cas, Isabel II; en el segon, un Govern Pro-visional presidit pel general Serrano després de l’en-derrocament d’Isabel II; en el tercer cas, Alfons XII.

b) Abans d’Isabel II, el seu pare Ferran VII. Abans d’Al-fons XII, la Primera República.

c) Isabel II va succeir el seu pare després de la derro-ta dels carlins a la guerra. Una revolució després delpronunciament dels generals Serrano i Prim la va de-posar. Alfons XII va ser proclamat rei després del pro-nunciament del general Martínez Campos.

• (Segon pic)

a) L’article 12 de la Constitució de 1845. Les Corts ambel rei.

b) Amb la Constitució de 1876 cap, ja que l’article 18estableix el mateix: les Corts amb el rei. En canvien la Constitució de 1869 (article 34) s’estableix queel poder legislatiu resideix en les Corts.

• (tercer pic)

a) A la Constitució de 1869 sí, perquè en els artícles34,35 i 36 s’estableix que el poder legislatiu corres-pon a les Corts; el poder executiu al rei i el poder ju-dicial als tribunals. En les Constitucions de 1845 i1876, més moderades, no hi ha aquesta divisió depoders, ja que la potestat de fer les lleis és compar-tida per les Corts i el rei.

b) En les Constitucions de 1845 i de 1876. Perquè coms’estableix als articles 12 i 43 de la primera, i ens ar-ticles 18 i 50 de la segona, el rei comparteix amb lesCorts el poder legislatiu i a més la potestat de fer exe-cutar les lleis.

• (Quart pic) Resposta lliure.

Antic Règim Sistema liberal

Sobiraniaa) La sobirania recau

en el rei.b) La sobirania recau

en la nació.

Poders

d) Els podersconcentrats en mans del rei.

c) Els poders separatsen institucions.

Societate) Societat

estamental.f) Societat de classes.

Economia

g) Existència de béns i terres vinculades.

i) Indústria artesanal.

h) Desamortització de les propietatsvinculades.

j) S’apliquen canvistecnològics a la indústria.

Guerra i revolució Ferran VII Regències Isabel II Sexenni Democràtic Restauració

Cronologia 1808-1814 1814-1833 1833-1843 1843-1868 1868-1874 1874-1931

Forma de govern

monarquiaconstitucional

monarquiaabsoluta, iconstitucional(1820-23)

cartaatorgada iconstitució


monarquiaconstitucional irepública


Cap d’estat Ferran VII iJosep I

Ferran VII MariaCristina iEspartero

Isabel II Serrano, Amadeu I,Figueras, Pi iMargall, Salmerón iCastelar.

Alfons XII i Alfons XIII

Constitució de 1812 durant el TrienniLiberal, la de 1812

Estatut reialde 1834 iConstitucióde 1837

de 1845 i lanonnata de1856

de 1869 i nopromulgada de1873

de 1876

Personatges destacats

Carles IV,Godoy,Napoleó, Josep I

Rafael del Riego,Carlos María Isidro

Espartero,Narváez,Prim

Narváez,O’Donnell,Madoz, Prim,Bravo Murillo

Serrano, Topete,Prim, Pi i Margall,Pavía

Cánovas delCastillo, Sagasta,Castelar

Mesures principals reconeixementde la sobiranianacional

derogació dels la constitució

desamortit-zació deMendizábal

marginació delsprogressistesdel poder

democràcia i amplireconeixement de drets

implantació del sistemabipartidista

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 37



27. a) Vivien en condicions deplorables: espais petits, amun-tegament de persones, brutícia i falta de ventilació.

b) Encomanament de malalties, falta de privacitat, proble-mes de relació entre les famílies que ocupaven un ma-teix habitatge, mals exemples de convivència per als in-fants.

28. a) Resposta lliure.

29. • Activitats lliures.

30. • Activitats lliures.

Tensions i conflictes (1914-1939) (Pàg. 125)

• Que els seus adversaris no estan preparats, que ellstenen aliats (Àustria i Itàlia) i que Alemanya ha de resol-dre qualsevol conflicte d’interessos mitjançant la guerra.

• Que els aliats no han de permetre que Alemanya es-clafi França, i alhora que Alemanya no pot permetre queRússia esclafi Àustria-Hongria, perquè en tots dos ca-sos l’equilibri de forces al continent s’inclinaria cap a uncostat o cap a l’altre. (La «teoria de l’equilibri» va carac-teritzar la política internacional europea al segle XVIII: cappotència tenia una hegemonia sobre les altres dins d’Eu-ropa. La situació es va alterar després de la unificaciód’Alemanya. A més, la política exterior de Guillem II esva centrar a aconseguir un imperi colonial.)

• Sí. Resposta lliure.

• Que a cap dels dos grans bàndols en què es divideixenles grans potències els interessa que esclati la guerra.(En la dècada de 1890 es van assolir pactes que van di-vidir el continent en dos blocs: la Triple Aliança –Ale-manya, l’Imperi austrohongarès i Itàlia– i la Triple Ente-sa –la Gran Bretanya, França i Rússia.)

• Resposta lliure. (Indica certa bel·licositat per part delsalemanys.)

• Resposta lliure. (Difícilment, ja que els alemanys estavendecidits a resoldre qualsevol conflicte de manera violenta.)


– Anomenem pau armada el nou període en les relacionsinternacionals (1890-1940). Un bloc militar és un grupde països que s’alien per defensar-se. (Semblava queels països es preparaven per a la guerra: van augmen-tar les despeses militars i la durada del servei militar ivan fomentar el bel·licisme i la exacerbació del pa-triotisme nacionalista des de la premsa i les escoles.)

– Bismarck va idear un sistema d’aliances entre Alema-nya, Àustria i Rússia, al qual també es va associar Itàlia,que pretenia aconseguir dos objectius: un, l’aïllament deFrança, ja que la pèrdua d’Alsàcia i Lorena després dela guerra de 1870 havia alimentat el seu desig de ven-jança i convertia França en un adversari; dos, el mante-niment de l’equilibri als Balcans: Bismarck sabia que

Àustria i Rússia tenien interessos enfrontats als Balcansi que aquestes tensions podrien ser l’origen d’un nouconflicte europeu.Es va tornar més agressiva. Guillem II era partidari d’u-na política més agressiva a Europa i d’expansió imperia-lista, que va provocar la destitució de Bismarck (1890).

– Els interessos enfrontats a les colònies i als Balcans.

Els interessos colonials van jugar un paper cada cop mésimportant en les relacions entre les grans potències; vancrear enfrontaments que van contribuir a l’esclat de la Pri-mera Guerra Mundial el 1914. La «teoria de l’equilibri» vacaracteritzar la política internacional europea al segle XVIII:cap potència tenia una hegemonia sobre les altres dinsd’Europa. La situació es va alterar després de la unifica-ció d’Alemanya. A més, la política exterior de Guillem II esva centrar a aconseguir un imperi colonial. Anglaterra esva prendre l’actitud alemanya com una amenaça a laseva hegemonia mundial i es va acostar a França. En ladècada de 1890 es van assolir pactes que van dividir elcontinent en dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, l’Im-peri austrohongarès i Itàlia) i la Triple Entesa (la Gran Bre-tanya, França i Rússia). Semblava que els països es pre-paraven per a la guerra: van augmentar les despesesmilitars i la durada del servei militar i van fomentar el bel·li-cisme i l’exacerbació del patriotisme nacionalista des dela premsa i les escoles. Alhora, van augmentar els conflic-tes de caràcter limitat (al Mar-roc, als Balcans). L’Imperid’otomà s’estava esfondrant, i Àustria i Rússia pretenienaprofitar aquesta situació per augmentar el seu poder a lazona. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia i Bul-gària) i intentava impedir que caiguessin sota poder aus-tríac. Per la seva banda, Àustria buscava expandir-se a lacosta del mar Adriàtic. Entre el 1908 i el 1913 es van pro-duir tres crisis molt greus a la zona.

– El 28 de juny de 1914, l’arxiduc Francesc Ferran, hereude la corona austrohongaresa, va ser assassinat a Sara-jevo per un bosnià proserbi. Àustria, que tenia el suportd’Alemanya, va dirigir un ultimàtum a Sèrbia i desprésli va declarar la guerra. Els bàndols adversaris es van iden-tificar amb els sistemes d’aliances: la Triple Aliança esva trencar per l’abandonament d’Itàlia; tot i això, Turquiai Bulgària van donar suport als imperis centrals. Itàlia,Grècia i Romania es van afegir a l’exèrcit de l’Entesa. Ai-xí, el conflicte balcànic va provocar una guerra mundial.


1. • (Primer pic)

a) La Triple Aliança (Alemanya, l’Imperi austrohonga-rès i Itàlia) i la Triple Entesa (la Gran Bretanya, Fran-ça i Rússia).

b) Perquè, després de l’assassinat de l’hereu de la co-rona austrohongaresa per un bosnià proserbi, Àus-tria, amb els suport d’Alemanya, va dirigir un ultimà-tum a Sèrbia i després li va declarar la guerra. Llavorses va produir una reacció en cadena de declaracionsde guerra. Els adversaris es van identificar amb elssistemes d’aliances: la Triple Aliança es va trencarperquè Itàlia la va abandonar; així i tot, Turquia i Bul-

UNITAT 6

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 38


gària van donar suport als imperis centrals. Itàlia,Grècia i Romania es van unir a l’Entesa.

• (Segon pic)

a) L’Imperi otomà s’estava enfonsant, i Àustria i Rússiapretenien aprofitar la situació per augmentar el seupoder a la zona. Rússia donava suport als estats es-laus (Sèrbia i Bulgària) i intentava impedir que cai-guessin en mans d’Àustria. Per la seva banda, Àustriavolia expandir-se a la costa del mar Adriàtic. Entre 1908i 1913 es van produir tres crisis molt greus a la zona.

b) L’emperador austríac, el tsar rus i l’emperador otomà.

c) Un tros de roba o paper que representa part de lapenínsula Balcànica (Bulgària proclama la seva in-dependència, amb el suport de Rússia, mentre queÀustria s’apodera de Bòsnia-Herzegovina). Que no-més es quedarà Turquia.

d) Va ser un dels motius que enfrontava Àustria i Rús-sia. Rússia donava suport als estats eslaus (Sèrbia iBulgària) i intentava impedir que caiguessin sota po-der austríac. Per aquest motiu, quan el 28 de junyde 1914 l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la co-rona austrohongaresa, va ser assassinat a Sarajevoper un bosnià proserbi, Àustria, amb el suport d’A-lemanya, va dirigir un ultimàtum a Sèrbia i desprésli va declarar la guerra. Es va produir una reacció encadena de declaracions de guerra.

• (Tercer pic)

a) Al començament de la Primera Guerra Mundial.

b) A la política colonial de França, la política hipòcritade Rússia i la voluntat brutal d’Àustria.

c) Resposta lliure.


2. a) La Primera Guerra Mundial va durar quatre anys i vapassar per quatre fases:

– La guerra de moviments (1914). Alemanya va optarper la guerra llampec a l’oest per anul·lar França idesprés concentrar-se en el front oriental. Però aques-ta estratègia va fallar per la incorporació ràpida d’An-glaterra a la guerra i per la resistència francesa al Mar-ne, molt a prop de París. El que sí que va aconseguirAlemanya va ser penetrar profundament a Rússia.

– La guerra de posicions (1914-1917). A partir de se-tembre de 1914 els fronts es van estabilitzar i la guer-ra va adoptar una tàctica defensiva mitjançant trinxe-res. La nova tàctica va suposar un cost terrible depèrdues humanes. Es van succeir batalles sagnants,com les de Verdun i Somme el 1916, però cap bàn-dol no va aconseguir avançar.

– La crisi del 1917. Va ser un any decisiu. El front ruses va enfonsar a causa de la revolució bolxevic, queva suposar la retirada de Rússia del conflicte. Aixíi tot, el factor més decisiu va ser l’entrada dels Es-tats Units a la guerra a favor dels aliats, que va pro-porcionar importants recursos materials i humansi que va decantar la guerra a favor d’aquest bàndol.

– La fi de la guerra. Els alemanys van signar l’armisti-ci de Brest-Litovsk amb Rússia (1918), i això els vapermetre traslladar les seves tropes a l’oest. Com aresposta, els francesos van organitzar una ofensivaen tots els fronts, en què es van utilitzar carros decombat i aviació. Els imperis centrals no van poderresistir i es van rendir: en primer lloc, Turquia; des-prés, Àustria, i, finalment, Alemanya, després de des-prés de l’abdicació del kàiser Guillem II.

L’11 de novembre de 1918 es va signar l’armistici aRethonder. La guerra s’havia acabat.

b) Els imperis centrals van rebre el suport de Turquia i Bul-gària. La Triple Entesa va rebre el suport d’Itàlia, quehavia abandonat la Triple Aliança, Romania, Grècia i elsEstats Units. També hi van intervenir altres estats d’A-mèrica i Àsia (com ara la Xina i el Japó), tot i que ambuna participació poc activa.

c) La batalla del Marne, a França; les derrotes alema-nyes a Tannenberg i als llacs Masurians, a Alemanya;les batalles de Verdun i del Somme, a França; la deGal·lípoli, a la Turquia europea, etc.


– La guerra de moviments fa referència a la guerra llam-pec, mentre que la guerra de posicions consistia a con-solidar els fronts, defensar les posicions assolides, i laguerra submarina, que com el mateix nom indica, es re-fereix a l’ús de submarins.

– Alemanya va optar per la guerra llampec a l’oest peranul·lar França i després poder-se concentrar en el frontoriental, contra Rússia. L’estat major alemany havia des-envolupat el pla Schlieffen, que consistia en un atac sor-presa a gran escala sobre França travessant Bèlgica. No;va fracassar a causa de la incorporació molt ràpida d’An-glaterra a la guerra i per la resistència francesa al Mar-ne, molt a prop de París.

A causa de l’estabilitat dels fronts principals, els aliats vanintentar trencar l’equilibri atacant zones secundàries.

– Perquè va proporcionar importants recursos materials ihumans (més d’un milió de soldats).

– Per la intervenció dels Estats Units a la guerra i tambéperquè els imperis centrals patien problemes internsmolt greus: a Àustria es produïen moviments indepen-dentistes i a Alemanya va tenir lloc la revolució espar-taquista, de tendència comunista.


– L’economia de guerra és la que van adoptar els païsosen guerra i implicava tots els sectors: es va fomentar laproducció d’armament a les fàbriques, es va reclutar màd’obra al front (dones, homes de mitjana edat, etc.) ies va racionar el consum d’aliments per no deixar elsexèrcits desproveïts.

– Submarins, avions de combat, gasos tòxics, tancs, etc.Entre els canvis socials que va provocar la guerra des-taca la incorporació de les dones a la feina fora de ca-sa. Com que els homes estaven lluitant al front, les do-

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 39


nes van assumir la seva feina a les fàbriques i als camps.La contribució de les dones va ser essencial en el con-flicte i va demostrar la seva capacitat per totes les tas-ques. Per això, quan la guerra es va acabar, molts paï-sos van concedir drets polítics a les dones.


3. • (Primer pic)

a) França. És un soldat alemany.

b) Perquè França era un dels aliats i s’enfrontava a Ale-manya.

c) Als francesos, és un cartell de propaganda de l’exèr-cit francès, publicat durant la Primera Guerra Mun-dial. (A mesura que les hostilitats es prolongaven, laguerra econòmica va tenir tanta importància com lamilitar. Per aquest motiu, els estats van intensificarla seva intervenció a l’economia, per garantir l’abasti-ment de la població i el subministrament de les tro-pes. El gall representa la República Francesa. El lema «llibertat, igualtat i fraternitat» fa referènciaa la Revolució Francesa, l’esperit de la qual s’inten-ta confrontar amb l’imperi autoritari alemany. La mo-neda fa referència a les aportacions econòmiques dela ciutadania. La intenció del cartell és incitar els ciu-tadans que lliurin el seu or a l’Estat, segurament através de la compra de deute públic. Per això se’lsfa veure que la seva aportació resultarà decisiva pera la victòria de França sobre Alemanya a la guerra.)

• (Segon pic)

a) Resposta lliure. (En la sensació de descoratjamentdels soldats francesos al front.)

b) Està desanimat. No li importa res, només vol tornara casa al més aviat possible.

c) Perquè el seu deure com a soldat és lluitar amb to-tes les forces.

d) Resposta lliure.

• Resposta lliure. La veia com una cosa cruel i terrible.


4.• Abans de l’esclat del conflicte, només va sobreviure l’im-peri britànic. Els imperis alemany, austrohongarès, rus iturc van caure com a conseqüència directa de la Prime-ra Guerra Mundial, i els seus territoris van ser dividits endos nous estats nacionals o annexionats per altres països.

– Alemanya perdia totes les seves colònies i havia detornar Alsàcia i Lorena a França, el ducat de Schles-wig a Dinamarca i la Posnània i el corredor de Dan-zig al nou estat polonès.

– L’Imperi austrohongarès es va fraccionar en quatrepaïsos: Àustria, Hongria, Iugoslàvia i Txecoslovàquia.

– Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània es van indepen-ditzar de l’Imperi rus.

– Polònia ressorgia, amb territoris de Rússia i Alemanya.

– Itàlia s’annexionava els territoris de Trento i Ístria.

– L’Imperi otomà va perdre part del seu territori euro-peu, que va passar a Grècia i a Romania, i es va veu-

re obligat a cedir les províncies de Mesopotàmia, Pa-lestina, Síria i Armènia als aliats.

A més de les sancions del tractat de Versalles, es vadesposseir Alemanya del seu imperi colonial, que vaser repartit entre altres potències en forma de man-dats sota la supervisió de la Societat de Nacions.

• Perquè el que es coneix com a Pau de París és el con-junt de tractats firmats pels països vençuts: Versalles(1919), Saint Germain (1919), Neuilly (1919), Trianon(1920) i Sèvres (1920), tractats que van dibuixar un noumapa d’Europa.


– Les reparacions de la guerra són les quantitats que hade pagar el país considerat responsable d’una guerra alsvençuts. Desmilitaritzar un territori significa que els efec-tius militars han d’abandonar aquest territori.

– Els objectius de la pau de París eren tres: impedir el res-sorgiment d’Alemanya; aconseguir un equilibri de po-ders entre les potències vencedores, particularment en-tre als Balcans i a les colònies, perquè no fossin font deconflictes; i mantenir Rússia aïllada, on s’havia implan-tat un règim comunista. Es va crear un «cordó sanita-ri» per evitar el «contagi» revolucionari.El tractat de Versalles no va ser un acord de pau, sinó unaimposició que els alemanys van haver d’acceptar. Re-coneixia Alemanya i els seus aliats com a únics respon-sables de la guerra i la condemnava al pagament de re-paracions de pau molt elevades. A més, havia de reduirels seus efectius militars i acceptar la desmilitarització dela regió de Renània, que feia frontera amb França.L’objectiu de la Societat de Nacions era reunir els prin-cipals països del món perquè resolguessin els proble-mes internacionals de manera pacífica.

– Alemanya va haver de tornar Alsàcia i Lorena a França,el ducat de Schleswig a Dinamarca i la Posnània i el cor-redor de Danzig al nou estat polonès. També va haver depagar unes reparacions de pau molt elevades, reduir elsseus efectius militars i acceptar la desmilitarització de laregió de Renània, que feia frontera amb França.

– Totes les sancions imposades a Alemanya, sobretot lapèrdua d’Alsàcia i Lorena i les reparacions de guerra tanelevades.


– L’esperit de Locarno fa referència a l’impuls pacifista queva sorgir el 1925, quan Alemanya va reconèixer les se-ves fronteres i la zona desmilitaritzada quedava sota con-trol britànic i italià.

– Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia eco-nòmica es va desplaçar des de la Gran Bretanya cap alsEstats Units, i Nova York es va convertir en el centre fi-nancer mundial. La readaptació de les economies euro-pees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la des-trucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment del’atur. A partir de 1923 es va produir un creixement dela producció, un descens de l’atur i una millora del nivellde vida, tot i que menys important que als Estats Units.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 40


– La crisi econòmica va generar tensions socials greus, ien alguns països es van arribar a produir aixecamentsobrers i camperols. A més, entre les classes mitjanes ialtes es va estendre la por que es produís una revoluciócomunista, com la de Rússia.

– El 1923 va tenir lloc l’ocupació del Ruhr per part de l’e-xèrcit francès. Aquesta regió era la zona més rica d’Ale-manya, on es concentrava la producció de carbó i acer.La intenció de França era explotar les mines alemanyesi quedar-se’n els beneficis. Però els treballadors alemanysvan respondre amb vagues i amb la resistència passiva.Aquest fet encara va augmentar més la crisi econòmica.

Per resoldre el problema, els Estats Units van posar enmarxa el pla Dawes: Alemanya rebria un préstec dels Es-tats Units que li permetria pagar les reparacions als seusaliats, els quals, alhora, serien capaços de pagar els deu-tes als Estats Units.


5. • (Primer pic)

a) Una mica més de 2,5 milions d’euros, 2.556.459 euros.

b) Resposta lliure. (Per la devaluació del marc alemanyen aquella època.) No.

• (Segon pic)

a) En els anys vint.

b) J.M. Keynes va ser un economista britànic, consi-derat un dels economistes clau del segle XX. Activi-tat lliure. (John Maynard Keynes va néixer a Cam-bridge el 1883. Va ser director de l’Economic Journali secretari de la Royal Economic Society. El 1919 vaassistir com a observador a la conferència de paude Versalles, i va comentar-ne els resultats en el lli-bre Les conseqüències econòmiques de la pau, enquè va afirmar que un càstig greu a Alemanya li pro-vocaria el desig de venjança i, per tant, represen-taria una amenaça per a la pau a Europa. El 1936va publicar la seva obra fonamental, Teoria generalde l’ocupació, l’interès i el diner, en què va formu-lar la tesi que la caiguda de la demanda produeixdesocupació i que per evitar-ho l’estat ha d’enfortirel mercat mitjançant la inversió pública. A les aca-balles de la Segona Guerra Mundial va representarel Regne Unit en la conferència de Bretton Woodsper a la creació del Fons Monetari Internacional, enquè va defensar la creació d’una institució monetà-ria internacional que garantís la flexibilitat dels in-tercanvis. Va morir a Firle, Sussex, el 1946.)

c) Que les potències europees, sobretot França, s’ha-via d’haver preocupat més de sanejar la seva situa-ció financera que no de destruir Alemanya. (Key-nes va participar, com a representant del tresorbritànic, en la conferència de pau de París, posteriora la Primera Guerra Mundial, i s’hi va mostrar total-ment contrari a les mesures adoptades contra Ale-manya. De fet, va vaticinar –amb encert– que aques-tes condicions provocarien dificultats molt importantsper al país, el conduirien al desordre social i el con-vertirien en un perill per a Europa.)

d) Clemenceau, el ministre francès, més preocupat perdestruir Alemanya que per sanejar la situació econò-

mica de França, i els representants dels Estats Units,que no van oferir propostes constructives.


– L’enfonsament de les cotitzacions de la borsa.

– L’economia nord-americana tenia un problema moltgreu, l’excessiva dependència dels crèdits: les empre-ses demanaven crèdits per augmentar la producció i elsconsumidors per comprar productes de consum i, finsi tot, per invertir en la borsa. Les primeres baixades deles accions van provocar pànic entre els inversors, quevan vendre les seves accions per pagar els deutes.

– El 24 d’octubre, el Dijous Negre, es van oferir 13 mi-lions d’accions i la borsa de Nova York es va enfonsar.

– L’enfonsament de la borsa va impedir que molts ac-cionistes tornessin els seus crèdits, la qual cosa vaprovocar una successió de fallides bancàries. La crisies va estendre a tota l’economia, perquè moltes em-preses i petits propietaris es van arruïnar. Els EstatsUnits van reduir les importacions per fer front a la si-tuació. Per això, des del 1931 la crisi es va estendrea Europa i la resta del món.

– El New Deal del president Roosevelt als Estats Units vaconsistir a potenciar la protecció social per part de l’Es-tat i fomentar la creació d’ocupació mitjançant ajudes ala indústria i a l’agricultura i impulsant les obres públiques.

– El tancament d’empreses va disparar la desocupaciói va empobrir la població. Aquesta situació va duraruna bona part de la dècada de 1930.


6. • (Primer pic)

a) La venda massiva d’accions, a un preu molt baix, i,com a conseqüència, la ruïna dels inversors.

b) Per l’especulació (immobiliària i a la borsa).

• (Segon pic)

a) Va tenir lloc un descens important de les vendes i undescens de la producció de les indústries. Aquest fetva provocar l’enfonsament de moltes empreses i l’aug-ment de l’atur.

b) Al començament de la dècada dels anys trenta.

c) Per dos motius. Per una banda, els Estats Units vanreduir les importacions, i aquest fet va portar la cri-si als països que li subministraven les matèries pri-meres, especialment als països llatinoamericans.Per l’altra, la banca nord-americana va començara repatriar els capitals que havia prestat durant elpla Dawes; això va fer que la crisi es difongués perEuropa, particularment a Alemanya i Àustria. Desde 1931 la crisi es va estendre a la resta del món.

d) En molts països la població es va desencantar delsistema democràtic liberal, al qual consideraven in-capaç de resoldre els seus problemes. Es va produiruna polarització de les posicions polítiques: gran partdels obrers es van inspirar en el model soviètic i vanadoptar posicions revolucionàries, mentre que una

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 41

42 � HISTORIA 4.° ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Solucionarialtra part important de la societat, principalment lesclasses mitjanes, va defensar l’ar-ribada de governsforts ultranacionalistes i anticomunistes.


– Tres característiques principals. En primer lloc, la crei-xent participació de la població en la política, gràcies alsmitjans de comunicació (premsa i ràdio) i a la generalit-zació del sufragi universal. En segon lloc, l’augment delnivell de vida va suposar l’aparició de la societat de con-sum. Va millorar l’alimentació de la majoria de la po-blació i en alguns habitatges es va començar a gaudird’instal·lacions que abans estaven reservades a la clas-se alta: ascensor, calefacció, cambres de bany, llum elèc-trica. I, en tercer lloc, el sorgiment d’una concepció no-va de lleure, afavorit per la reducció de la jornada laboral.Van triomfar nous espectacles com ara el cinema.Anomenem societat de consum la societat en què elconsum dels ciutadans (demanda) s’orienta i es dirigeixen funció de les exigències de la indústria i no a la in-versa, com passava tradicionalment.

– En primer lloc, a causa de la creixent participació de lapoblació en la política, gràcies als mitjans de comuni-cació (premsa i ràdio) i a la generalització del sufragiuniversal. En segon lloc, a causa de l’aparició dels par-tits de masses, que van intentar obtenir vots de grupssocials molt amplis. En tercer lloc, a causa de l’augmentdel nivell de vida, que va suposar l’aparició de la socie-tat de consum (va millorar l’alimentació de la majoriade la població i en alguns habitatges es va començara gaudir d’instal·lacions que abans estaven reserva-des a la classe alta: ascensor, calefacció, cambres debany, llum elèctrica). I, en quart lloc, a causa del sorgi-ment d’una concepció nova de lleure, afavorit per la re-ducció de la jornada laboral (van triomfar espectaclesnous com ara el cinema, els esports de masses i la mú-sica popular).

– Un dels canvis socials més significatius va ser l’inici del’emancipació femenina. En molts països es va conce-dir el vot a les dones i es va produir un accés massiu dela dona al món laboral. Alhora, les dones van liberalitzarels seus costums. D’una banda, va tenir lloc un gran des-envolupament dels mitjans de comunicació (i de lleure)de masses, principalment de la premsa, la ràdio i el ci-nema.

– Resposta lliure. (L’emancipació de la dona continua pro-gressant a l’actualitat i els mitjans de comunicació i d’oci continuen tenint una gran influència social.)


– El surrealisme feia ressaltar el paper de l’inconscient enl’activitat creadora. L’abstracció va ser un moviment so-bretot pictòric, que va significar l’abandonament de larepresentació de la figura, de la realitat. El color i la com-posició es van convertir en els protagonistes del qua-dre, amb la finalitat de provocar sensacions en l’espec-

tador. L’estil internacional va ser un estil arquitectònicque buscava crear una arquitectura universal, sensecaràcters regionals, i respondre a les noves necessitatsde la societat i l’economia modernes, com ara la de-manda de blocs més alts o d’edificis d’oficines.

– Entre el 1914 i el 1945, la física va continuar desenvo-lupant-se. Max Planck, amb la teoria dels quàntums,va iniciar una nova disciplina, la física quàntica, queva tenir una gran influència posterior. Poc després, Wer-ner Heisenberg va plantejar el principi d’incertesa, se-gons el qual és impossible determinar amb exactitudla posició o la velocitat d’un objecte.

En el camp de les ciències socials, la psicologia es va des-envolupar molt amb l’obra de Sigmund Freud, que va po-sar de manifest la importància decisiva de factors noracionals o inconscients en el funcionament de la ment.Amb Freud va començar la psicologia contemporània.

– Després de la Primera Guerra Mundial es va produiruna expansió i un aprofundiment dels corrents d’a-vantguarda que havien aparegut abans del conflictebèl·lic: el cubisme, el fauvisme i, sobretot, l’expressio-nisme.

– L’estil internacional va ser un estil arquitectònic quebuscava crear una arquitectura universal, sense caràc-ters regionals, i respondre a les noves necessitats de lasocietat i l’economia modernes, com ara la demandade blocs més alts o d’edificis d’oficines. En aquest estiles feien servir superfícies llises i formes primàries, cú-biques o esfèriques. Al costat d’això, el progrés dels ma-terials, com els nous aliatges o el formigó armat, va per-metre una gran amplitud espacial i fer projectes diferents.Sí.


7. • (Primer pic)

a) La persistència de la memòria. Els rellotges, que fanpensar en el pas del temps.

b) En el surrealisme, perquè s’hi reflecteix el paper del’inconscient i el món dels somnis, del deliri i de l’ob-sessió en l’activitat creadora.)


• (Segon pic)

a) No. Abstracte.

b) Principalment, colors primaris: vermell, blau, groc…,i el blanc.

c) Resposta lliure.

8. a) Resposta lliure. (Aquest desig de crear una arquitec-tura universal, sense caràcters regionals, i respondre ales noves necessitats de la societat i l’economia moder-nes; i l’ús de superfícies llises i formes primàries, i nousmaterials com ara el formigó armat, que van permetreuna gran amplitud espacial…)

b) S’integra perfectament en l’entorn.

c) Uns vuitanta anys.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 42

43� HISTORIA 4.° ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Aspecte Abans dels anys vint En els anys vint Actualment

Grups socials que assisteixen a espectacles

L’aristocràcia i l’altaburgesia

Tots els grups socials Tots els grups socials

Mitjans de comunicació La premsa La premsa, la ràdio, el cinema

La premsa, la ràdio, el cinema, televisió, Internet…

Lloc de residència predominantEl camp Les ciutats Les ciutats

Comerços El petit comerç Mercats centrals, gransmagatzems…

Grans magatzems,supermercats, centres comercials, etc.

Canvis en l’equipament de les cases

Només la classe altadisposava, per exemple,de cambres de bany,ascensors…

Els edificis d’habitatges van incorporar instal·lacions que abans només estaven a disposició de la classe alta: cambres de bany,ascensors… I va aparèixer la societat de consum.

Encara és una societat de consum, en què la publicitat fa somiar a tots els grups socials amb el nivell de vida que abans estava reservat a les minories afortunades.



10. a) Armistici: és la suspensió d’hostilitats entre dos estats oexèrcits bel·ligerants.

b) La pau armada: és el període entre les relacions inter-nacionals que s’estén des de 1890 a 1914.

c) El pla Schlieffen: l’estat major alemany havia desenvo-lupat el pla Schlieffen, que consistia en un atac sorpre-sa a gran escala sobre França travessant Bèlgica. El pla,tanmateix, va fracassar per la ràpida incorporació d’An-glaterra a la guerra i per la resistència francesa al Mar-ne, molt a prop de París.

d) Les crisis balcàniques: l’Imperi otomà s’estava ensor-rant, i Àustria i Rússia pretenien aprofitar la situació perfer augmentar el seu poder a la zona. Rússia donava su-port als estats eslaus (Sèrbia i Bulgària) i intentava im-pedir que caiguessin en poder austríac. Per la seva ban-da, Àustria buscava expandir-se a la costa del marAdriàtic. Entre 1908 i 1913 es van produir tres crisismolt greus a la zona.

e) Entesa: acord concertat entre estats. La Triple Entesaestava formada per la Gran Bretanya, França i Rússia.

f) El tractat de Versalles: no va ser un acord de pau, sinóuna imposició que els alemanys van haver d’acceptar.Reconeixia Alemanya i els seus aliats com a únics res-ponsables de la guerra i la condemnava a pagar repa-racions de pau molt elevades. A més, va haver de re-duir els seus efectius militars i acceptar ladesmilitarització de la regió de Renània, que feia fron-tera amb França.

g) El New Deal : va ser formulat pel president Rooseveltals Estats Units. Va ser una política que va consistir apotenciar la protecció social per part de l’Estat i fo-mentar la creació d’ocupació mitjançant ajuts a la in-dústria i l’agricultura i impulsant les obres públiques.

h) La societat de masses: es caracteritza pels trets se-güents: en primer lloc, per la participació creixentde la població en la política, gràcies als mitjans de co-municació (premsa i ràdio) i per la generalització delsufragi universal; en segon lloc, per l’aparició dels par-tits de masses, que van intentar obtenir vots de grupssocials molt amplis; en tercer lloc, per l’augment delnivell de vida, que va suposar l’aparició de la societatde consum (va millorar l’alimentació de la majoria dela població i en alguns habitatges es va començar agaudir d’instal·lacions que abans estaven reserva-des a la classe alta: ascensor, calefacció, cambres debany, llum elèctrica), i, en quart lloc, pel sorgimentd’un concepte nou de lleure, afavorit per la reduccióde la jornada laboral (van triomfar nous espectaclescom ara el cinema, els esports de masses i la músicapopular).

i) El surrealisme: moviment artístic que ressaltava el pa-per de l’inconscient en l’activitat creadora.


La solució a la crisi del 1929 als Estats Units va ser elNew Deal de Roosevelt.

La crisi de la borsa només va ser la manifestació d’unproblema econòmic molt més profund.

• Resposta lliure. Vegeu les pàgines 126 i 127 del lli-bre.

12.

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 43


a) Els mitjans de comunicació de masses, la societat urba-na, la societat de consum…

b) Resposta lliure. (Per exemple, veure la televisió, fer ser-vir Internet i anar a un centre comercial, perquè no exis-tien.)

13. a) És la festa nacional de la República francesa: es com-memora la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789.Després del període d’austeritat de la guerra de 1914-1918, el 14 de juliol de 1919 va ser la gran celebra-ció de la victòria. Perquè se’ls considerava herois deguerra.

b) Que els van ferir a la guerra. Amb el vestit militar. Con-decoracions.

c) El cost humà enorme de la guerra; l’autor oposa la visiótràgica de la guerra a la visió heroica que inspiraven lesdesfilades de la victòria. A pesar d’haver guanyat la guer-ra, la sensació era de cansament, d’esgotament i d’an-goixa a causa de l’enorme tragèdia que havia viscut lapoblació.


14. a) A gairebé tots els països europeus existien règims demo-cràtics o parlamentaris. Les úniques excepcions erenl’URSS (s’hi havia implantat un règim comunista el 1917),Hongria i Turquia (on hi havia règims dictatorials).

b) Al llarg del període d’entreguerres, a molts països la po-blació es va desencantar del sistema democràtic libe-ral, que considerava incapaç de resoldre els seus pro-blemes. Es va produir una polarització de les posicionspolítiques: gran part dels obrers es va inspirar en el mo-del soviètic i va assumir posicions revolucionàries, men-tre que una altra part important de la societat, princi-palment les classes mitjanes, va defensar l’arribada degoverns forts ultranacionalistes i anticomunistes.

15. • L’objectiu de la Societat de Nacions era reunir els prin-cipals països del món perquè resolguessin els proble-mes internacionals de manera pacífica. Es va fundararran de la Primera Guerra Mundial.

• Resposta lliure. (És necessari que existeixin organitza-cions d’aquesta mena per intentar que no es produeixinconflictes internacionals.)



17. a) El president dels Estats Units, Wilson. En els últims anysde la Primera Guerra Mundial, quan els Estats Units vandecidir intervenir en el conflicte.

b) Perquè volia dir que els Estats Units estaven en contrad’imposar sancions molt dures a Alemanya, com prete-nien França i Bèlgica. Que existís llibertat total per na-vegar i comerciar.

c) En el punt 4. Resposta lliure. (Cap a la fi del segle XX sem-blava que els països es preparaven per a la guerra: vanincrementar les despeses militars i la durada del serveimilitar i van fomentar el bel·licisme i l’exacerbació del pa-triotisme nacionalista des de la premsa i les escoles.)

d) En els punts 6, 7, 8 i 9.

e) Proposava la creació d’una societat general de les nacions,que oferís garanties recíproques d’independència políti-ca i territorial tant als estats petits com als grans. Sí, es vacrear la Societat de Nacions, que tenia com a objectiu reu-nir els principals països del món perquè resolguessin elsproblemes internacionals de manera pacífica.

18. a) A Versalles (França), el 28 de juny de 1919. La infor-mació apareix al final del document.

b) A Ginebra.

c) Fomentar la cooperació entre les nacions i garantir lapau i la seguretat.

d) Per unanimitat. Resposta lliure. (Probablement sí.)

e) «Se’l considerarà ipso facto com si hagués comès un actede guerra contra tots els altres membres de la Societat».

19. a) Coneixem directament la de Georges Clemenceau i ladel president dels Estats Units, Wilson. I, a través d’unmemoràndum, la de Lloyd George.

b)

Solucionari

Personatge País que representava Posició Justificació

GeorgesClemenceau

França A favor d’exigir a Alemanyareparacions materials i morals.

Perquè França havia perdut un milió i mig d’homes i s’havia quedat sense mà d’obra.

Wilson Els EUA Partidari de mostrar moderació en les reparacions imposades a Alemanya.

Per no destruir Alemanya i evitar que un dia volgués venjar-se.

Lloyd George El Regne Unit

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 44


c) – Resposta lliure. (Amb el de Lloyd George i Wilson,perquè el temps va demostrar que, efectivament, lesreparacions imposades a Alemanya van ser exces-sives i, a llarg termini, van contribuir a l’esclat de laSegona Guerra Mundial.)

– Resposta model. (No, perquè les reparacions impo-sades a Alemanya van ser excessives.)

– Perquè les reparacions imposades a Alemanya vanser excessives i segurament van contribuir a l’esclatde la Segona Guerra Mundial.

– Resposta lliure. (S’hauria d’haver tingut més en comp-te l’opinió de Lloyd George.)


20. • Un dels seus principals objectius era aconseguir el voto sufragi per a les dones, amb el fi d’acabar amb elsgreuges que patien en el terreny laboral; un altre objec-tiu important era la igualtat en l’educació, ja que veienque només així la dona aconseguiria ser independentintel·lectualment, políticament i econòmica. L’anomena-da Declaració de Seneca Falls –lloc de l’estat de NovaYork on es va proclamar el 19 de juliol de 1848– es con-sidera el començament del moviment sufragista. Sí. Resposta lliure. (En general, als països menys des-envolupats econòmicament i políticament d’Àsia, Àfri-ca i l’Amèrica Llatina, perquè allà, deixant de banda elsèxits legals que es van assolir, la lluita contra els preju-dicis i els costums, és molt més difícil, ja que la situa-ció cultural i social de les dones continua sent molt mésdèbil.)

• Pujaven a les teulades amb els seus megàfons, s’en-cadenaven en públic, boicotejaven els mítings dels par-tits i feien manifestacions pacífiques. Sí. Sí.

• Avui dia les dones espanyoles tenen dret de vot i sóniguals que els homes davant la llei, tot i que la igualtatreal encara no s’ha aconseguit. Encara no reben un souigual al d’un home per la mateixa feina…

• Resposta lliure. (Han de seguir existint moviments quelluitin per la igualtat de la dona tant al nostre país coma fora.)

L’URSS, un nou model d’estat (Pàg. 149)

• El triomf de la revolució.

• A Rússia. Al març de 1917.

• Resposta model. (Sí, el triomf de la revolució russa ésuna notícia important, ja que va originar una nova socie-tat, la societat comunista, i un nou estat, l’URSS.)

• La negativa de la Duma (el parlament) a complir les or-dres de dissolució dictades pel tsar, seguint el conselldel seu canceller. La fam van motivar els motins a Pe-trograd.

• A la Primera Guerra Mundial.

• Sant Petersburg.

• La primera fotografia mostra el tsar Nicolau II, la tsarinaAlexandra i els fills: el tsarevitx Aleix i les grans duques-ses Anastàsia, Olga, Maria i Tatiana. La segona imatgemostra un grup de soldats davant la seu de la Duma du-rant la revolució de febrer de 1917. La segona fotogra-fia.

• Resposta lliure. (El terme aliadòfil significa amic delsaliats i el terme germanòfil vol dir amic dels alemanys.)Com a aliadòfil. Resposta lliure.

• Amb alegria, perquè els revolucionaris volien acabar ambla guerra.


– A Rússia es mantenia la monarquia absoluta. El monar-ca, el tsar, concentrava en les seves mans el poder su-prem de l’Estat i l’exercia sense límits. Per governar, eltsar es recolzava en la noblesa, l’Església ortodoxa, l’e-xèrcit i la burocràcia. Tot i que existia un parlament (laDuma), els seus poders eren molt limitats, ja que el tsarpodia convocar o dissoldre la Duma quan volgués. Lesllibertats polítiques eren inexistents i els opositors erenperseguits per la policia política, que exercia una fortarepressió.

– El 1905 els revoltats no pretenien destruir el tsarisme,sinó només denunciar el mal govern i forçar l’inici de re-formes polítiques. La revolució va començar quan mas-ses populars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Pe-tersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les sevespeticions (denunciar el mal govern i forçar l’inici de re-formes polítiques). Però la resposta de les autoritats vaser una repressió violenta, que va produir un gran nom-bre de morts i ferits. L’onada de protestes va durar unsquants mesos. Els camperols i obrers es van organitzaren soviets (consells o assemblees populars).De primer moment va semblar que aconseguien que esfarien algunes reformes. El tsar es va veure obligat afer algunes concessions; la principal va ser l’elecció persufragi universal de la Duma. Semblava que Rússia esconvertia en una monarquia parlamentària. Però el tsaraviat va incomplir els seus compromisos i va tornar a go-vernar sense comptar amb la Duma.

– La revolució de 1905 va començar quan les massespopulars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Peters-burg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves de-mandes (denunciar el mal govern i forçar l’inici de re-formes polítiques). La revolució de febrer de 1917 tambées va iniciar després de la manifestació del poble a SantPetersburg, i el seu lema es resumia en «pau i pa».

– Es van convertir en un model d’organització que va te-nir molta importància en el futur.

– Perquè, després de la revolució, es van crear dos po-ders enfrontats: un, el govern provisional, dirigit perKerenski i que tenia el suport dels menxevics (socia-listes moderats), i, l’altre, els soviets, dirigits principal-ment pels bolxevics (socialistes radicals), liderats perLenin.

UNITAT 7

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 45



1. a) Amb un to suplicant. Preguen.

b) El seu dret a expressar-se lliurement, associar-se, ma-nifestar-se, etc.

c) Li diuen que ha estat enviat per conduir el poble rus ala felicitat.

d) Per mitjà d’una Assemblea Constituent.

2. a) La revolució de 1905 va obligar el tsar a renunciar a unapart del seu poder a favor de la Duma (o parlament). Ai-xí i tot, poc temps després, Nicolau II va tornar a gover-nar de manera absoluta. A més, l’entrada de Rússia ala Primera Guerra Mundial va evidenciar el fracàs de l’e-xèrcit i la mala organització de l’economia.

b) La Rússia tsarista va trobar en la Primera Guerra Mun-dial la causa definitiva per a la seva crisi. L’assassinatde l’hereu de l’Imperi austrohongarès al juny de 1914per part un bosnià proserbi va fer que Àustria declarésla guerra a Sèrbia. Rússia, aliada de Sèrbia, la va decla-rar a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declararla guerra a Rússia…, i d’un conflicte local es va pas-sar a una guerra generalitzada.

(La intervenció de Rússia a la Primera Guerra Mundialva evidenciar el fracàs de l’exèrcit i la mala organit-zació de l’economia. Rússia va mobilitzar fins a 13 mi-lions d’homes, però mal equipats i molt mal dirigits; el1916 ja hi havia dos milions de morts i 4,5 milionsde ferits. A més, una mobilització tan important va ferque una gran part dels camps i les fàbriques que-dessin inactius, i aquest fet va provocar l’escassetatd’aliments.)

c) La promesa de governar comptant amb la Duma. Alfebrer de 1917, les masses afamades, agrupades enconsells obrers, soldats i camperols, anomenats so-viets, van iniciar un moviment revolucionari a Sant Pe-tersburg que va provocar l’abdicació del tsar.


– Com a comunisme de guerra es coneix la política eco-nòmica que va adoptar el govern bolxevic per abastir elfront i les ciutats durant la guerra; va consistir en la na-cionalització de la indústria, la col·lectivització del campi les requises de gra als camperols. La dictadura del pro-letariat va ser el model que va substituir el model d’es-tat liberal burgès mitjançant la centralització de totes lesdecisions en mans dels alts òrgans del Partit Comunis-ta. Els altres partits van ser prohibits.

– La decisió de continuar en la Primera Guerra Mundial iles derrotes que va continuar patint l’exèrcit rus.

– En les anomenades tesis d’abril va establir el programaque calia seguir: retirada de la guerra, redistribució de laterra, control de les fàbriques pels comitès obrers, auto-nomia per a les nacionalitats i lliurament del poder als so-viets.

– Els bolxevics van preparar una insurrecció popular al ju-liol, però van fracassar i Lenin es va haver d’exiliar una

altra vegada. A l’octubre, els bolxevics van intentar no-vament enderrocar el govern i aquesta vegada no vanfracassar. La nit del 24 d’octubre, els soviets, controlatspels bolxevics, es van apoderar dels punts estratègicsde la capital. La caiguda del govern provisional es va con-sumar després de l’assalt al Palau d’Hivern el dia 25.


3. a) Polònia, Ucraïna i els territoris bàltics: Estònia, Letònia,Lituània i Finlàndia.

b) Francesos, anglesos, polonesos, nord-americans i japo-nesos. Per donar suport als contrarevolucionaris, perpor que l’exemple rus fos imitat als seus països.

c) A la regió propera a Moscou i Petrograd, els principalscentres urbans i industrials del país.

d) Regions senceres: Sibèria, el Caucas, l’Àsia Menor, etc.

e) La via fèrria del transsiberià, que es dirigia des de Mos-cou a Vladivostok, a la costa de l’oceà Pacífic. Respos-ta lliure.

4. a) El període de transició des de la societat capitalista a lasocietat comunista.

b) Una situació encara més dolenta que l’anterior.


– La Nova Política Econòmica (NEP) es va establir el 1921amb l’objectiu de reconstruir l’afeblida economia russa.Va ser una barreja d’elements comunistes i capitalistes:es permetia la propietat privada als camperols (els agri-cultors podien cultivar i vendre lliurement), es va auto-ritzar el lliure comerç interior i es va permetre la pro-pietat privada de petites i mitjanes indústries, però l’Estatva mantenir controlats els transports, el comerç exterior,la banca i les grans empreses industrials.El comunisme de guerra es va abandonar perquè Rús-sia ja no estava en guerra.

– La NEP va aconseguir la recuperació i el creixementde l’economia, però va augmentar les diferències socials.Els propietaris industrials i comercials i els camperolsacomodats (els kulaks) es van enriquir. Per aquest mo-tiu la burgesia va ressorgir. Això va provocar fortes ten-sions i va generar un ampli debat dins del partit.

– El 1922 es va crear la Unió de Repúbliques SocialistesSoviètiques (URSS). Era una federació de repúbliques,el nombre de les quals es va anar ampliant. Es tracta-va d’un estat plurinacional i multiètnic, gairebé tan grancom l’antic imperi dels tsars. El 1923 es va elaborar la Constitució, que definia el sis-tema polític del nou Estat. Les repúbliques tenien auto-nomia en política interna en matèries com ara l’organit-zació judicial, l’ensenyament, la sanitat, l’ús de lesllengües i els costums propis. L’òrgan suprem legislatiuera el Soviet Suprem (elegit pels soviets de les repúbli-ques). El Soviet Suprem nomenava el Presídium, el pre-sident del qual era el cap de l’estat, i el Consell de Co-missaris del Poble, una mena de consell de ministres.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 46


Però en realitat, l’organització política era controlada pelpartit únic (Partit Comunista o PCUS), que tenia com aòrgan principal el Comitè Central, dirigit pel secretarigeneral.

– Coneguda també com a Komintern o Internacional Co-munista, la Tercera Internacional va ser creada per Le-nin el 1919, a fi d’estendre la revolució fora de l’URSS.S’hi van convidar diversos països, amb la intenció decrear-hi partits comunistes.


5. • (Primer pic)

a) L’òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem (elegitpels soviets de les repúbliques). El Soviet Suprem no-menava el Presídium, el president del qual era el capde l’Estat, i el Consell del Comissari del Poble, una me-na de consell de ministres. L’organització política esta-va controlada pel partit únic (Partit Comunista o PCUS),el principal òrgan del qual era el Comitè Central, dirigitpel secretari general.

b) De manera indirecta, sí, ja que els soviets (consellsd’obrers, soldats i camperols) de les repúbliques erenels que elegien el Soviet Suprem.

c) Sí. El principal òrgan del partit únic (Partit Comunis-ta o PCUS) era el Comitè Central, dirigit pel secre-tari general, i el Comitè Central elegia el Politburó.

d) No. Resposta lliure.

• (Segon pic)

a) Una federació de repúbliques. Vol dir que les repú-bliques tenien autonomia en política interna, en ma-tèries com l’organització judicial, l’ensenyament, lasanitat i l’ús de llengües i costums propis.

b) Rússia, Ucraïna –la part oriental de la República Po-pular Ucraïnesa havia quedat en mans de Rússiael 1921, després de la guerra entre Rússia i Polònia–,Bielorússia i Transcaucàsia (Azerbaidjan, Armènia,Geòrgia i Kirguizistan). El 1924 s’hi van unir l’Uzbe-kistan i el 1929, el Tadjikistan.

6. a) Va disminuir fins al 1921. A partir de llavors es va recu-perar.

b) Les empreses nacionalitzades, que van aportar més del92 % de la producció.

c) Sí.


– Era la tesi defensada per Stalin. Ell defensava que s’havia d’abandonar la idea de la revolució mundial perla del «socialisme en un sol país», és a dir, s’havien deconcentrar tots els esforços a consolidar i enfortir la revolució a l’URSS.

– L’objectiu de la política de Stalin era concentrar tots elsesforços a consolidar i enfortir la revolució a l’URSS.

– Stalin va acaparar tots els poders i va instaurar una dic-

tadura personal. Per garantir aquest poder immens esva valer de tres mitjans: el culte a la personalitat, elreforç del poder del Partit Comunista i una política deterror o repressió; també va dur a terme un control ab-solut de la cultura. (Vegeu el segon subepígraf de l’epí-graf 4.)

El PCUS va determinar que l’art havia de servir per for-mar bons comunistes i com a mitjà de propaganda delpartit. A partir del 1932, es va començar la persecuciódels artistes d’avantguarda, que van ser acusats de sercontrarevolucionaris i burgesos. I es va establir una úni-ca tendència oficial: el realisme socialista. Es caracterit-zava per un estil tradicional i per les temàtiques, que llo-aven la revolució i els seus líders, i els grups que ellsconsideraven que eren la base de la revolució, com elsobrers i els camperols.


7. a) Per fer desaparèixer Trotski i Kamenev.

b) De complot o conspiració contra Stalin.

c) Havien dirigit el PCUS després de la mort de Lenin el1924, però les lluites i els enfrontaments entre ells erencontinus, ja que tenien punts de vista molt diferents.




– El pla quinquennal era un pla de cinc anys en què es fi-xaven els objectius econòmics que s’havien d’aconse-guir i els recursos que es farien servir per assolir-los. Unkolkhoz era una granja molt gran que funcionava en rè-gim de cooperativa, mentre que un sovkhoz era una gran-ja estatal que utilitzava mà d’obra assalariada.

– Els objectius econòmics de Stalin eren industrialitzarl’URSS ràpidament i implantar una economia socialista.Es va prohibir la propietat privada de la terra i es va col·lec-tivitzar l’agricultura que es va basar en dues formes depropietat: el sovkhoz, o granja estatal, i el kolkhoz, sis-tema de propietat col·lectiva controlat per l’Estat.

– Per mitjà de la planificació de l’economia feta per l’Estat.Stalin va portar a terme el que coneixem com a «plansquinquennals».

La propaganda va tenir un paper molt important en l’aug-ment de la producció; es va encoratjar el treball en diesde descans i el màxim rendiment individual mitjançantel sacrifici desinteressat dels obrers.

– El resultat dels plans quinquennals va ser una ràpida in-dustrialització, tot i que l’agricultura va patir un retardconsiderable perquè estava subordinada a la indústria.

– No; els kulaks, camperols acomodats que havien pros-perat arran de la NEP, es van resistir a obeir les ordresi van patir una dura repressió. La repressió va provocarel terror en la població camperola, cosa que es va tra-duir en un descens de la productivitat agrícola i rama-

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 47


dera. La producció mai va créixer al ritme previst pelsplans quinquennals i la població va patir moments moltdurs d’escassetat i fam.


9. a) Per mitjà de dos tipus d’explotacions: els kolkhozos, gran-ges que funcionaven en règim de cooperativa, i els sov-khozos, granges estatals que feien servir mà d’obra assa-lariada. Per la resistència dels kulaks.

b) No.

c) La repressió contra els kulaks, camperols acomodats quehavien prosperat gràcies a la NEP i que es van resistira obeir les ordres. La repressió va provocar el terror dela població camperola, i això es va traduir en un descensde la productivitat agrícola i ramadera. La producció nova créixer mai al ritme previst pels plans quinquennalsi la població va patir moments molt durs d’escassetat ifam.

10. a) Extreure 102 tones de carbó en un sol torn de sis ho-res, una quantitat de carbó catorze vegades superior ala fixada per la seva empresa. Van fer una crida a totsels obrers industrials perquè emulessin Stakhanov, a fid’ajudar a trencar la resistència dels gerents, tècnics itreballadors a la política del Politburó.

b) Que gràcies a la modernització de l’agricultura, moltamà d’obra va poder passar a treballar a la indústria. Res-posta lliure.

c) Sí; l’URSS es va convertir en una potència industrial.Resposta lliure.



12. La intervenció de Rússia a la Primera Guerra Mundial va po-sar en evidència el fracàs de l’exèrcit i la mala organitzacióde l’economia. Pel febrer de 1917, les masses afamades,agrupades en consells d’obrers, soldats i camperols, ano-menats soviets, van iniciar un moviment revolucionari a SantPetersburg que va provocar l’abdicació del tsar Nicolau II.

Després de la revolució es van crear dos poders enfron-tats: el govern provisional, dirigit per Kerenski i que teniael suport dels menxevics (socialistes moderats), i els so-viets, dirigits principalment pels bolxevics (socialistes radi-cals), liderats per Lenin.


Bolxevic: socialista radical.

Autocràcia: sistema polític en què un sol governant exer-ceix el poder sense limitació d’autoritat.

Duma: parlament rus.

Kulak: camperol acomodat.

Realisme socialista: tendència oficial artística, que es ca-racteritzava per un estil tradicional i per les temàtiques,que lloaven la revolució i els seus líders, i els grups queells consideraven que eren la base de la revolució, comels obrers i els camperols.


14. • També es coneixia com a Internacional Comunista i vaser creada per Lenin el 1919, a fi d’estendre la revolu-ció fora de l’URSS. S’hi van invitar diversos països, ambla intenció de crear-hi partits comunistes.

• Els menxevics (socialistes moderats), i els soviets, di-rigits principalment per bolxevics (socialistes radicals).

• Un consell d’obrers, soltats i camperols.

15. Vegeu el quadre de sota.

Solucionari

Al principi del segle XX, Rússia estava aturada políticament, social i econòmica en l’Antic Règim. El poder del tsar era absolut.El monarca, el tsar, concentrava a les seves mans el poder suprem de l’Estat i l’exercia sense límits (autocràcia). Per governar, el tsar es recolzava en la noblesa, l’Església ortodoxa, l’exèrcit i la burocràcia. Tot i que existia un parlament (la Duma), tenia uns poders molt limitats, ja que el tsar podia convocar o dissoldre la Duma quan volia. Les llibertatspolítiques eren inexistents i els opositors eren perseguits per la policia política, que exercia una repressió molt dura.La producció era fonamentalment agrària i, la societat estava formada per una minoria d’aristòcrates, amos de la terra i la indústria, i una gran massa de camperols sense terres i d’obrers que patien unes condicions de vida molt dures i cobraven salaris baixos (retard econòmic i males condicions de vida).

Cau

ses

prof

unde

s

El 1905 els revoltats no pretenien destruir el tsarisme, sinó solament denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformespolítiques. La revolució va començar quan les masses populars es van dirigir al Palau d’Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les seves demandes (denunciar el mal govern i forçar l’inici de reformes polítiques). Però la resposta de les autoritats va ser una repressió violenta, que va tenir com a resultat nombrosos morts i ferits. L’onada de protestes va durardiversos mesos (vagues). Els camperols i obrers es van organitzar en soviets (consells o assemblees populars).En un primer moment va semblar que havien aconseguit que es fessin algunes reformes. El tsar es va veure obligat a fer algunesconcessions; la principal va ser l’elecció per sufragi universal de la Duma. Semblava que Rússia es convertia en una monarquiaparlamentària. Però el tsar va incomplir els seus compromisos i va tornar a governar sense tenir en compte la Duma.

La causa definitiva que va desencadenar la crisi de la Rússia tsarista es troba en la Primera Guerra Mundial. L’assassinat de l’hereu de l’Imperi austrohongarès el juny de 1914 per un bosnià proserbi, va fer que Àustria declarés la guerra a Sèrbia.Rússia, aliada de Sèrbia, la va declarar a Àustria. Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia…, i d’un conflicte local es va passar a una guerra generalitzada.

La intervenció de Rússia en la Primera Guerra Mundial va posar en evidència el fracàs de l’exèrcit i la mala organització de l’economia. Rússia va mobilitzar fins a 13 milions d’homes, però mal equipats i molt mal dirigits; el 1916 ja hi havia dos milions de morts i 4,5 milions de ferits. A més, una mobilització tan important va fer que una gran part dels camps i les fàbriques quedessin inactius i, en conseqüència, va haver-hi escassetat d’aliments.

Ant

eced

ents

Des

enca

dena

nts

LA R

EVO

LUC

IÓ R

US

SA

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 48


Comunisme de guerra NEP Plans quinquennals

Mesures Va consistir en la nacionalització de la indústria, la col·lectivització del camp i les requises de gra als camperols.

Va ser una barreja d’elements comunistes i capitalistes: es permetia la propietat privadaal camp (els agricultors podien cultivar i vendre lliurement), es va autoritzar el lliurecomerç interior i es va permetre la propietatprivada de petites i mitjanes indústries, peròl’Estat va continuar controlant els transports, el comerç exterior, la banca i les gransempreses industrials.

Stalin va emprendre els plansquinquennals. Un pla quinquennalera un pla per a cinc anys en què es fixaven els objectius econòmicsque s’havien d’aconseguir i els recursos que s’havien d’utilitzarper assolir-los.

Causes Va ser la políticaeconòmica que va adoptarel govern bolxevic perabastir el front i les ciutatsdurant la guerra civil queva tenir lloc entre 1918 i 1921.

La necessitat de reconstruir l’afeblidaeconomia russa.

Els objectius econòmics de Stalineren industrialitzar l’URSSràpidament i implantar una economiasocialista. Es va prohibir la propietatprivada de la terra i es vacol·lectivitzar l’agricultura, que vamantenir dos tipus de propietat: el sovkhoz, o granja estatal, i el kolkhoz, sistema de propietatcol·lectiva controlat per l’Estat.

Conseqüències Va aconseguir recuperar l’economia i la va fercréixer, però van augmentar les diferènciessocials. Els propietaris industrials i comercialsi els camperols acomodats (els kulaks) es vanenriquir, i així va ressorgir la burgesia. Això vaprovocar fortes tensions i va generar un amplidebat dins del partit.

El resultat dels plans quinquennalsva ser una ràpida industrialització, tot i que l’agricultura va patir un retard considerable perquè estavasubordinada a la indústria.

16.


a) Al camp. Representa la festa de la sega en un kol-khoz.

b) Abundància de recursos.

c) D’alegria. Alegres. L’harmonia.

• (Segon pic)

a) Al realisme socialista.

b) Es caracteritza per un estil tradicional i per les temà-tiques, que enalteixen la revolució i els seus líders iels grups que ells consideraven que eren la basede la revolució, com els obrers i els camperols.

c) Mostra una celebració dels camperols d’un kolkhoz.

• (Tercer pic)

a) 1937. Stalin.

b) Un procés de col·lectivització. Va ser un procés vio-lent. Va empitjorar la vida al camp.

c) Ofereix una imatge distorsionada de la realitat.

d) Resposta lliure. (No era realista, ja que el seu objec-tiu era servir de propaganda del PCUS.)

18. • La Federació Russa, la Xina, Cuba, Corea del Nord…Resposta lliure.

• Respostes lliures. (Hem de tenir en compte que Stalinva inaugurar un sistema polític totalitari. El Partit Comu-nista –els antics bolxevics– controlava tots els aspectesde l’Estat i la societat. Stalin va ser enaltit com un líderinfalible i qualsevol dissidència va ser reprimida violen-

tament. Es va exercir la política del terror per mitjà deles purgues –l’eliminació física– dels seus opositors i lareclusió en camps de concentració de qualsevol sospi-tós d’oposició.)





21. • Servir com a mitjà de propaganda.

• Són curts.

• Són textos que intenten persuadir qui els llegeix.

• Una relació total, ja que es tracta de textos curts, que in-tenten persuadir qui els llegeix…


a) Lenin i Stalin.

b) Que Lenin va aconseguir la victòria de la revoluciód’octubre de 1917. El gran desenvolupament indus-trial assolit en l’època de Stalin.

c) Que és necessari donar suport a Stalin per aconse-guir el desenvolupament de l’URSS.

• (Segon pic)

a) En la part superior del globus terraqüi. Escombraamb una escombra vermella (el roig és el color delscomunistes) els reis, empresaris i clergues del món.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 49


Solucionarib) Els grups socials més elevats: la noblesa, l’alta bur-

gesia, etc.

c) Que Lenin els eliminarà.

• (Tercer pic)

a) La frase del Manifest comunista de Marx i Engels(1848) «Proletaris de tot el món, uniu-vos».

b) Els soldats, els obrers i els camperols. Aquests tresgrups.

c) Una relació de fraternitat. Amb les paraules «uniu-vos».

d) Per aconseguir els seus objectius. El text no ho diu ex-plícitament.

23. a) L’admirava perquè era una realitat.

b) De manera crítica, negativament.

c) Sí. Per la repressió de l’oposició política, la reducció dela classe obrera, la desaparició de la democràcia inter-na dins del partit comunista… i, en definitiva, per la dic-tadura personal exercida pel secretari general del par-tit, Stalin.

24. a) Abans. Després.

b) Sí.

c) Resposta model. (Sí. Perquè el 1937 va ser capturat perla policia política soviètica a Espanya, durant la GuerraCivil, i després va ser torturat i assassinat per ordre delgeneral Orlov, que actuava contra Stalin.)

Feixisme i nazisme (Pàg. 165)

• La presentació del nou govern de la República d’Alema-nya presidit per l’acabat de nomenar canceller Hitler.

• A Berlín, a finals de gener de 1933.

• Perquè va ser el moment en què Hitler va aconseguir elpoder a Alemanya, i la política exterior de l’Alemanya na-zi va acabar provocant la Segona Guerra Mundial el 1939.

• Hitler, Göring, Goebbels..., els principals noms del règimnazi.

Adolf Hitler era una polític alemany que, entre el 1920 iel 1930, va crear una poderosa força política a Alema-nya, el Partit Nacionalsocialista, de tendència d’ultradre-ta, nacionalista, racista i antibolxevic. Aquest partit, a cau-sa del sentiment de frustració nacional provocat per la derrota en la Primera Guerra Mundial, del descontenta-ment d’amplis sectors de la petita i mitjana burgesia, cas-tigats per la crisi econòmica, o del suport dels industrialsque temien l’ascens del comunisme, es va convertir enuna de les grans forces polítiques del país i va portar Hi-tler al poder el 1933. L’incendi de Reichstag, atribuït sen-se fonaments als comunistes, va ser decisiu perquè el Par-lament li atorgués plens poders, que va utilitzar per imposarun règim totalitari de partit únic. El 1934 va crear una po-licia política, la Gestapo. Amb la proclamació de la supe-

rioritat de la raça germànica, va desencadenar una per-secució ferotge contra els jueus, al mateix temps que si-lenciava els partits d’esquerra i els intel·lectuals. Va po-tenciar la formació d’un exèrcit poderós amb el suport dela indústria bèl·lica i pesada i va desenvolupar una políti-ca d’expansió agressiva a l’exterior: annexió d’Àustria, ocu-pació dels Sudets (Txecoslovàquia), acceptada per les po-tències en els pactes de Munic, creació del PacteAnti-Komintern amb el Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mus-solini, el suport a l’exèrcit franquista en la Guerra Civil es-panyola i la imposició del protectorat a Bohèmia-Moràvia.El 1939 va conquerir Polònia, fet que va provocar la Se-gona Guerra Mundial. El 1945, davant una derrota inevi-table, es va suïcidar en el seu búnquer del Reichstag deBerlín.

Joseph Paul Goebbels va ser un periodista alemany que,el 1922, va ingressar en el Partit Nacionalsocialista. El1933 va ser designat per Hitler ministre de Propagandai Informació, i va arribar a ser un dels homes clau del rè-gim nazi. Va destacar pel seu antisemitisme. Es va suïci-dar amb la seva família poc abans de l’entrada dels aliatsa Berlín.

Herman Wilhelm Göring va ser un militar alemany, queva ingressar en el Partit Nacionalsocialista. Va ser el mi-nistre de l’Aire el 1933 i mariscal del Reich i presidentdel Consell d’Economia de Guerra el 1940, i es va con-vertir en l’home de confiança de Hitler. Després de laderrota d’Alemanya en la Segona Guerra Mundial, va sercondemnat a mort en els judicis de Nüremberg. Es vasuïcidar a la presó el 1946.

• Als nazis. Per la seva ideologia. El nazisme partia de labase de la superioritat de la raça ària i del dret que te-nia d’imposar-se a les altres races. La manifestació delracisme va tenir l’exponent més gran en l’odi exacerbatcontra els jueus, a qui s’acusa de ser els causants detots els mals interns d’Alemanya.

• Una desfilada de nazis. Amb la desfilada de les seccionsracistes en honor a Hitler pels carrers de Berlín.

• L’àguila imperial, la creu gammada, la mà dreta alçadasaludant a la romana, etc. Al Partit Nacionalsocialista.

• Sí, «el canceller Hitler ha jurat davant el president dela República [...] dient que compliria la Constitució dela República i que governaria lleialment el país». Res-posta lliure. (No, perquè poc després va imposar un rè-gim totalitari de partit únic...)


– El feixisme va ser un règim polític amb sis característi-ques principals:

• Una ideologia antidemocràtica i contrària al règim par-lamentari, que subordinava qualsevol tipus de lliber-tat individual al poder de l’estat, dirigit de manera to-talitària per un líder totpoderós (el Duce) i que esbasava en un partit únic, per tant no hi havia elec-cions lliures.

• La intervenció de l’estat en l’economia, tot i que tam-bé donava suport a l’empresa privada.

UNITAT 8

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 50


• L’estat dominava la societat, sobretot a través del con-trol de l’educació i de la informació, així com de la re-pressió dels que tenien opinions diferents al règim.

• El nacionalisme ferotge i expansionista, que exigia lacreació d’un imperi colonial per a Itàlia.

• L’anticomunisme, que garantia la repressió de les ide-es revolucionàries i dissident per mitjà d’una violèn-cia exacerbada.

• El culte a la violència i al militarisme, ja que no es pre-tenia convèncer el contrari, sinó eliminar-lo per mit-jà de qualsevol mètode. Es van crear grups armatsque s’enfrontaven amb els rivals polítics i els obrers ique van adoptar un estil militar: himnes, uniformes(camisa negra), símbols (feix), banderes i grans con-centracions.

– El 1922 Benito Mussolini, líder del Fasci Italiani di Com-battimento, va aconseguir el poder a Itàlia. Aquest paísva ser el primer a establir un règim feixista, que, per amolts, es va convertir en el model a seguir. Per la força. (El feixisme va obtenir un fracàs rotund enles eleccions del 1919 i només van aconseguir 35 es-cons en els comicis del 1921, per això Benito Musso-lini va decidir utilitzar la força per accedir al poder. Elmitjà utilitzat va ser una concentració massiva de «ca-mises negres» en diverses poblacions del centre d’Ità-lia, des d’on van convergir sobre Roma –27 i 28 d’oc-tubre de 1922–, van ocupar els edificis públics i vanpresentar un ultimàtum al govern. La marxa sobre Ro-ma va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor ManuelIII va oferir la formació del govern a Mussolini, que vaobtenir plens poders.) Es va mantenir en el poder per-què, a poc a poc, Mussolini i els feixistes van anar acon-seguint el control de tots els ressorts de l’estat. Van aca-bar amb el règim parlamentari, van dissoldre els partitspolítics i els sindicats, van controlar severament els mit-jans de comunicació i van suprimir totes les llibertatsindividuals. A més, es va imposar un gran control de l’e-conomia amb l’objectiu d’aconseguir l’autosuficiènciadel país. Aquest objectiu es va posar de manifest, perexemple, en l’intent d’aconseguir l’autoabastiment decereals i també en la posada en marxa d’una àmplia po-lítica hidrogràfica per disminuir la dependència del pe-troli estranger.

– Itàlia va entrar en la Primera Guerra Mundial sense elconsentiment parlamentari, i es va oposar així a una opi-nió pública no intervencionista. Després de la pèrduad’uns 600.000 homes i amb un deute exterior superiorals vint milions de lliures-or, els acords de pau van cons-tituir una gran decepció. Els aliats havien promès a Ità-lia els territoris de Dalmàcia, el Fiume i el Trentino, i fi-nalment només li va ser atorgat aquest últim territori.El gran deute exterior va desencadenar una inflació crei-xent, i la desmobilització de l’exèrcit va produir un aug-ment de l’atur. Els partits polítics tradicionals no van sa-ber fer front a aquesta situació delicada, i la majoria dela població va començar a donar suport a partits extre-mistes: el Partit Comunista, una escissió del Partit So-cialista, i el Fasci Italiani di Combattimento, dirigit perBenito Mussolini. Des del 1919 la crisi econòmica vaproduir gran tensió social. Alguns pagesos van ocupar

finques i els obrers industrials van prendre algunes fà-briques. Les classes acomodades van tenir por i van co-mençar a donar suport al feixisme i el van considerarel mitjà per frenar el comunisme.

– L’estat estava dirigit de manera totalitària per un líder tot-poderós (el Duce) i les llibertats individuals es van su-primir; només hi havia un partit (el partit feixista), per ai-xò no hi havia eleccions lliures. L’estat intervenia tambéen l’economia, amb l’objectiu d’aconseguir l’autosufi-ciència del país; no obstant això, també va donar suporta l’empresa privada. L’estat dominava la societat, sobre-tot a través del control de l’educació i de la informació,i reprimia els que tenien opinions diferents al règim. Esva imposar un nacionalisme ferotge i expansionista, queexigia la creació d’un imperi colonial per a Itàlia. I esva desenvolupar el culte a la violència i al militarisme, jaque no es pretenia convèncer el contrari, sinó elimi-nar-lo per mitjà de qualsevol mètode; es van crear grupsarmats que s’enfrontaven amb els rivals polítics i elsobrers i que van adoptar un estil militar: himnes, unifor-mes (camisa negra), símbols (feix), banderes i grans con-centracions.


1. • Les tres imatges. El fascio, l’emblema del poder i l’auto-ritat dels magistrats en l’imperi romà.

• Sí. El fascio era l’emblema del poder i l’autoritat dels ma-gistrats en l’imperi romà. Per l’esplendor d’aquella èpo-ca passada.

2. • (Primer pic)

a) Consistia que un grup de «camises negres» es diri-gia en camions fins al lloc objectiu de l’expedició. Uncop hi arribaven, donaven cops a tots aquells quetrobaven pel carrer i als que no es descobrien quanpassaven per davant seu o que duien una corbata,un mocador o una camisa vermella; i després reben-taven la porta del local, tiraven al carrer tot el quehi havia a dins o fins i tot assassinaven tots els quehi trobaven.

b) Perquè era el color dels comunistes.

c) Resposta lliure. (Eliminar el contrari.)

d) «A la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa,a la casa del poble.» Contra els obrers.

• Resposta lliure. (Els feixistes es consideraven «hereus»de l’imperi romà.)

• El document 4. (Que «s’educava» els nens des de pe-tits en la ideologia feixista.)


– La República de Weimar va ser l’etapa de la història d’A-lemanya que va començar després de la derrota del pa-ís en la Primera Guerra Mundial. Després d’aquesta der-rota, l’emperador alemany va abdicar. Una assembleaconstituent, reunida a la ciutat de Weimar, va desenvo-lupar una nova constitució que creava a Alemanya unarepública governada per un règim democràtic.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 51


– El Partit Socialdemòcrata tenia majoria al Parlament icontrolava el govern. S’hi oposaven els grups polítics mésextrems: els grups d’extrema esquerra i els grups mésconservadors.

– Els grups d’extrema esquerra pensaven que el nou règimera molt moderat. Els grups més conservadors opinavenque el nou règim no era legítim, ja que havia traït Alema-nya en acceptar les condicions del tractat de Versalles.El 1919 els espartaquistes, que volien imposar a Ale-manya un règim comunista similar al rus, van intentarprendre el poder per la força; la insurrecció va provocaruna gran violència i el govern va aconseguir el control dela situació després d’un bany de sang. D’altra banda,el 1920, Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialis-ta (NSDAP), al qual algunes d’aquestes persones des-contentes es van començar a afiliar; el 1923, Hitler vaintentar aconseguir el poder per la força i va fer un copd’estat (putsch de Munic), que va fracassar.

– Perquè, després del principi, va tenir l’oposició dels grupspolítics més extrems: els grups d’extrema esquerra iels grups més conservadors.


3. • L’increment intens i continuat dels preus, que podienarribar a augmentar fins i tot cada dia.

• Va provocar el caos, perquè van aparèixer els «acapa-radors», que compraven queviures als pagesos i desprésels venien a les ciutats a un preu molt més alt. Els dinersno valien res i es va arribar a intercanviar mercaderia permercaderia. La població es va empobrir encara més.

• (Tercer pic)

a) Els partits de centre i socialistes. Van anar perdentsuport. Resposta lliure. (La situació econòmica va feraugmentar el nombre de persones descontentes. Elstractats de pau van imposar a Alemanya unes con-dicions econòmiques dures. Per fer front al paga-ment de les reparacions de guerra, el govern va ha-ver d’imprimir una gran quantitat de bitllets, la qualcosa va provocar una hiperinflació, un increment in-tens i continu dels preus, que podien arribar a aug-mentar fins i tot cada dia. Els diners no valien res i lapoblació s’empobria encara més.)

b) Els nazis i els nacional alemanys. Resposta lliure. (Arrande la difícil situació econòmica, la població va comen-çar a donar suport als grups polítics més extrems.)

• (Quart pic)

a) Es diferencien tres etapes: una primera de crisi eco-nòmica, entre els 1919 i el maig de 1924; una segonade creixement, entre el desembre de 1924 i el 1930, iuna tercera de crisi, des del 1930 fins al novembre de1932.

b) Els partits de centre i socialistes. Els nazis i els na-cional alemanys.


• Més extremista. Que comencin a donar suport a partitsextremistes.


– Mentre que Mussolini va aconseguir el poder a Itàlia perla força (cal recordar que el feixisme va obtenir un fra-càs rotund en les eleccions de 1919 i només van acon-seguir 35 escons en els comicis de 1921, per això Be-nito Mussolini va decidir utilitzar la força per accediral poder. El mitjà utilitzat va ser una massiva concen-tració de «camises negres» en diverses poblacions delcentre d’Itàlia, des d’on van convergir sobre Roma –27i 28 d’octubre de 1922–, van ocupar els edificis públicsi van presentar un ultimàtum al govern. La marxa sobreRoma va aconseguir el seu objectiu i el rei Víctor Ma-nuel III va oferir la formació del govern a Mussolini, queva obtenir plens poders), Hitler va arribar al poder de-mocràticament. Les repercussions de la crisi del 1929van atorgar un suport creixent al partit nazi. Les elits fi-nanceres i les classes mitjanes alemanyes van donarun suport massiu al partit nazi, que els prometia repri-mir el comunisme i tornar-los el seu antic benestar. El1933 el president Hindenburg va oferir la cancelleriaa Hitler.

– Les repercussions de la crisi del 1929 van atorgar un su-port creixent al partit nazi. Les elits financeres i les clas-ses mitjanes alemanyes van donar suport massiu al par-tit nazi, que els prometia reprimir el comunisme itornar-los el seu antic benestar. El 1933 el president Hin-denburg va oferir la cancelleria a Hitler.

– Una vegada en el seu càrrec, Hitler va posar en pràcticatotes les mesures que havia promès en els anys anteriors.D’una banda, va acabar amb el sistema parlamentari, iva establir un règim totalitari basat en l’obediència abso-luta a Hitler. Va acabar de manera violenta amb l’oposi-ció i va crear organismes de coacció, com ara la Gesta-po. D’altra banda, va dur a terme una persecució brutalcontra els jueus, que va començar amb la seva discrimi-nació legal i amb la confiscació dels seus béns i va de-rivar cap a l’extermini en camps de concentració.

– • La decisió de Hinderburg de nomenar Hitler cancellerel gener de 1933 va tenir una gran rellevància, perquèen pocs mesos els nazis van aconseguir tot el poder.

• L’incendi de Reichstag el 28 de febrer de 1933 va ser elpretext que van fer servir els nazis per empresonar elscomunistes en camps de concentració, i els van acusard’haver estat els culpables de l’incendi. El govern naziva aprofitar la situació per il·legalitzar tots els partits i sin-dicats, excepte el partit nazi.

• La nit dels ganivets llargs va tenir lloc el 30 de juny de1934 quan Hitler va ordenar assassinar els seus adver-saris polítics dins del seu partit. D’aquesta manera, vadeixar clar el que li passaria a tot aquell que s’oposés alsseus desitjos.


5. • (Primer pic)

a) La majoria eren obrers i empleats.

b) Gairebé la meitat població activa: el 46,3 %. No; elsobrers membres del partit nazi eren un 31,5 %.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 52


Que un 14,8 % dels obrers no havien ingressat en elpartit nazi.

c) Els grups socials que tenien un pes més gran en elpartit que el que tenien en la societat eren els em-pleats i els funcionaris. La resta dels grups socials te-nien un pes menor en el partit que el que tenien enla societat, sobretot els obrers i pagesos.

d) Els empleats i els funcionaris. Resposta lliure. (La cri-si econòmica va incrementar el descontentament i latensió social. Com que l’atur va afectar les classesmitjanes, moltes d’aquestes persones van començara votar opcions extremistes.)

• (Segon pic)

a) Va augmentar enormement.

b) Els obrers.

• (Tercer pic)

a) Un capitalista, un estudiant i un obrer.

b) L’estudiant.

c) El capitalista. Per poder treballar tranquil·lament.

d) L’obrer. Per conservar el seu lloc de treball, ja queels va ordenar «inscriure’s (el sindicat nazi)».

• Resposta lliure. (Sí.)


– L’anomenada solució final va ser la deportació de tots elsjueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que havienconquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a campsd’extermini. Segons els investigadors, van morir almenyscinc milions de jueus en aquests camps.

– El moviment nacionalsocialista tenia unes característi-ques molt semblants a les del feixisme: era un movimentultranacionalista, totalitari, antidemocràtic, anticomunis-ta i extremadament violent. A diferència del feixisme,la ideologia nazi afegia una altra faceta fonamental i d’e-norme importància en la seva base ideològica, el racis-me. La manifestació del racisme va tenir el seu majorexponent en l’odi exacerbat contra els jueus, a qui s’a-cusava de ser els causants de tots els mals interns d’A-lemanya. El nazisme partia de la base de la superioritatde la raça ària i del dret d’aquesta raça a imposar-se ala resta. D’aquí deriva una altra de les premisses ideo-lògiques del nazisme, el pangermanisme, moviment quepretenia unificar totes les persones de parla alemanyaen un sol país.

– Que, segons Hitler, la barreja de races i, especialmentla presència de població jueva, explicava la decadènciaen què havia caigut Alemanya. Contra els gitanos i, so-bretot els jueus. Una gran part dels jueus es van exiliara altres països d’Europa: es calcula que abans del 1932hi havia 600.000 jueus a Alemanya, però que, en pocsanys, només en van quedar uns 200.000. Però el pit-jor va ser que el 1942, en plena Segona Guerra Mun-dial, Hitler va decidir aplicar l’anomena solució final, ladeportació de tots els jueus i els gitanos d’Alemanya idels països que havien conquerit (Txecoslovàquia, Àus-tria, Polònia...) a camps d’extermini. Segons els inves-

tigadors, van morir almenys cinc milions de jueus enaquests camps.


6. • La raça ària pura, sense barreges.

• En el fet que controla «totes les realitzacions de l’art,de la ciència i de la tècnica, són gairebé exclusivamentels fruits del geni creador ari». Resposta lliure. (No.)

• (Tercer pic)

a) Va ser gradual. Resposta lliure. (Potser per evitar re-voltes internes o les represàlies de les potències eu-ropees.)

b) Tornar la puresa racial a la població.

• Es van prohibir els matrimonis entre els jueus i els aris.

• Resposta model: Per justificar l’assassinat de tot aquellque es considerava que no era perfecte racialment: elsbojos, els discapacitats mentals i físics, i els homose-xuals.


– El führer és el líder indiscutible, que pensava que maino s’equivocava i a qui s’havia d’obeir. La Gestapo erala policia secreta del règim nazi. La Gestapo i les SS,que era una guàrdia personal de Hitler formada per des-enes de milers de persones, van implantar un estat po-licial per controlar la població perseguint tots els oposi-tors i imposant el terror.

– Perquè l’estat estava dirigit per un líder indiscutible, elführer, que pensava que mai no s’equivocava i a quis’havia d’obeir cegament. Es va implantar un aparell po-licial per intentar controlar la població i perseguir a totopositor, i també un aparell de propaganda per convèn-cer la població dels beneficis del règim nazi. Tots els mit-jans de comunicació estaven controlats pel partit nazi:la premsa, la ràdio i fins i tot el cinema. L’educació trans-metia la ideologia nazi; a més, els joves havien d’ingres-sar obligatòriament a les Joventuts Hitlerianes, on rebieneducació política i militar.

– Es va implantar un aparell policial per intentar controlarla població i perseguir tot opositor, i també un aparell depropaganda per convèncer la població dels beneficis delrègim nazi. Tots els mitjans de comunicació estaven con-trolats pel partit nazi: la premsa, la ràdio i fins i tot elcinema. L’educació transmetia la ideologia nazi; a més,els joves havien d’ingressar obligatòriament a les Joven-tuts Hitlerianes, on rebien educació política i militar.

– Resposta lliure.


7. • (Primer pic)

a) Servir de propaganda de Hitler. Com un heroi me-dieval.

b) La de la pujada al podi dels guanyadors. Els nazis

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 53


apareixen saludant a la romana. Volien que els JocsOlímpics servissin per glorificar el país i la raça ària.Resposta lliure. (No, perquè el gran heroi dels Jocsva ser l’atleta Jesse Owens, de raça negra.)

c) Resposta lliure.

• (Segon pic)

a) Perquè amb els joves pretenia «construir un mónnou».

b) La violència, la crueltat, la força... Respostes lliu-res.

c) Respostes lliures.

• (Tercer pic)

a) No. «No vull cap educació intel·lectual. El saber nofa altra cosa que corrompre els joves.»

b) La crema de llibres. Resposta lliure.

c) Respostes lliures. (Sí.)

d) Perquè no els interessa que la població llegeixi aques-tes obres, per si se li acut pensar per ella mateixa iqüestionar el règim.


– S’anomena pangermanisme l’objectiu que totes les po-blacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un solestat. La teoria de l’espai vital defensava que els aris,una raça superior, tenien dret a conquerir territori a cos-ta dels esclaus i d’altres races inferiors.

– Hitler va posar en pràctica una política d’annexions ter-ri-torials. Amb l’excusa d’unir tots els alemanys en un solpaís. Alemanya va començar una política exterior agres-siva: l’annexió d’Àustria el març de 1938; l’annexió dela regió dels Sudets (Txecoslovàquia) l’octubre de 1938;el definitiu desmembrament de Txecoslovàquia el marçde 1939. Al mateix temps, Itàlia va envair Etiòpia (1935)i el Japó es va apoderar de Manxúria, a la Xina (1933).

– Durant els primers anys del govern nazi, l’objectiu dela política econòmica va ser posar fi a l’atur, per tal detenir el suport de la població. Per aconseguir-ho es vaposar en marxa una política de grans obres públiques,que va crear molta ocupació. Posteriorment, l’objectiude la política econòmica va ser la política exterior. L’au-tarquia es va convertir en el gran objectiu, de maneraque es van crear moltes indústries noves, que fabrica-ven articles que abans s’importaven d’altres països. Amés, es va invertir molt en les indústries que estaven re-lacionades amb l’exèrcit (armament, química,siderometal·lúrgia, etc.).

– L’estat definia les grans línies de la política econòmica,però això no significa que deixessin d’existir les empre-ses privades. De fet, els grans grups industrials (Thyssen,Krupp) van donar suport al règim nazi i van obtenir gransbeneficis.


8. • Alemanya va perdre totes les colònies i va haver de tor-nar Alsàcia i Lorena a França, el ducat de Schleswig

a Dinamarca, i la Posnània i el corredor de Danzig alnou estat polonès.

• El 1938.

• Àustria, el març de 1938; la regió dels Sudets (Txecos-lovàquia), l’octubre de 1938; el definitiu desmembra-ment de Txecoslovàquia, el març de 1939.

• Pel pangermanisme, és a dir, l’objectiu que totes les po-blacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en un solestat; també per la teoria de l’espai vital, segons la qualels aris, una raça superior, tenien dret a conquerir terri-toris a costa dels esclaus i d’altres races inferiors.

9. • Va baixar molt. A través d’una política de grans obrespúbliques, que va crear molta ocupació.

• (Segon pic)

a) Sí. També.

b) No. Els relacionats amb l’exèrcit.



11. • Perquè hi havia un líder indiscutible, es van controlartots els ressorts de l’estat i de la societat, es va imposaruna control policial sever i un règim de partit únic...

• (Segon pic)

a) L’autarquia és la política econòmica que té com a ob-jectiu aconseguir que el país produeixi tot allò que ne-cessita, per tal d’evitar les importacions de l’estranger.

b) El antisemitisme és la política contra els jueus.

c) La solució final va ser la deportació de tots els jueus iels gitanos d’Alemanya i dels països que havia con-querit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a campsd’extermini. Segons els investigadors, van morir al-menys 5 milions de jueus en aquests camps.

d) El pangermanisme va ser l’objectiu que totes les po-blacions d’origen alemany d’Europa s’unissin en unsol estat.

e) L’espai vital és la teoria que defensava que els aris,una raça superior, tenien dret a conquerir territoris acosta dels esclaus i d’altres races inferiors.

12. a) Benito Mussolini va fundar el 1919 el partit feixista a Ità-lia i va aconseguir el poder a Itàlia per la força. Cal re-cordar que el feixisme va obtenir un fracàs rotund enles eleccions del 1919 i només van aconseguir 35 es-cons en els comicis del 1921, per això Benito Mussoli-ni va decidir utilitzar la força per accedir al poder. El mit-jà utilitzat va ser una concentració massiva de «camisesnegres» en diverses poblacions del centre d’Itàlia, desd’on van convergir sobre Roma (27 i 28 d’octubre de1922), van ocupar els edificis públics i van presentarun ultimàtum al govern. La marxa sobre Roma va acon-seguir el seu objectiu i el rei Víctor Manuel III va oferirla formació del govern a Mussolini, que va obtenir plenspoders. Va guanyar les eleccions del 1924, va adoptarel títol de duce i el 1925 va suprimir les llibertats políti-

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 54


ques, i es va convertir en dictador. El 1935 va envairEtiòpia, que va significar com un primer pas en el seusomni de crear un imperi. El 1936 es va aliar amb Hi-tler, amb qui va establir l’eix Roma-Berlín. El 1940 vadeclarar la guerra als aliats. El 1943 els mateixos feixis-tes el van comminar a abandonar el poder, però l’e-xèrcit alemany va tornar a instal·lar el poder, que ja vaquedar reduït a la república de Saló. El 1945, quan in-tentava abandonar el país, va ser detingut per una par-tida de partisans, que el van executar.

b) Hinderburg va ser el canceller que va dirigir Alemanya,la República de Weimar, després de la derrota en la Pri-mera Guerra Mundial.

c) Adolf Hitler era una polític alemany que, entre el 1920i el 1930, va crear una poderosa força política a Alema-nya, el Partit Nacionalsocialista, de tendència d’ultra-dreta, nacionalista, racista i antibolxevica. Aquest par-tit, a causa del sentiment de frustració nacional provocatper la derrota en la Primera Guerra Mundial, del des-contentament d’amplis sectors de la petita i mitjana bur-gesia, castigats per la crisi econòmica, o del suport delsindustrials que temien l’ascens del comunisme, es vaconvertir en una de les grans forces polítiques del paísi va portar Hitler al poder el 1933. L’incendi de Reichs-tag, atribuït sense fonaments als comunistes, va ser de-cisiu perquè el Parlament li atorgués plens poders, queva utilitzar per imposar un règim totalitari de partit únic.El 1934 va crear una policia política, la Gestapo. Ambla proclamació de la superioritat de la raça germànica,va desencadenar una persecució ferotge contra els jueus,al mateix temps que silenciava els partits d’esquerra iels intel·lectuals. Va potenciar la formació d’un exèrcitpoderós amb el suport de la indústria bèl·lica i pesadai va desenvolupar una política d’expansió agressiva al’exterior: annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets (Txe-coslovàquia), acceptada per les potències en els pac-tes de Munic, creació del pacte Anti-Komintern ambel Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mussolini, el suport al’exèrcit franquista en la Guerra Civil espanyola i la im-posició del protectorat a Bohèmia-Moràvia. El 1939 vaconquerir Polònia, fet que va provocar la Segona Guer-ra Mundial. El 1945, davant una derrota inevitable, esva suïcidar en el seu búnquer del Reichstag de Berlín.

d) Heinrich Himmler va ser un polític alemany, destacatmembre del partit nazi, que va crear i assumir la pre-

fectura de les SS el 1929 i de la Gestapo el 1934, al cap-davant de les quals va organitzar la persecució poltico-judicial que va cimentar l’estabilitat del Tercer Reich. No-menat ministre de l’Interior el 1943, va ser un delsprincipals responsables de l’extermini produït als campsde concentració. Destituït per Hitler el 1945 després d’in-tentar concentrar un armistici amb els aliats, el van de-tenir els britànics i es va suïcidar abans de ser jutjat.

e) Göring va ser un militar alemany que va ingressar enel Partit Nacionalsocialista. Va ser ministre de l’Aire el1933 i mariscal del Reich i president del Consell d’E-conomia de Guerra el 1940, i es va convertir en l’ho-me de confiança de Hitler. Després de la derrota d’A-lemanya en la Segona Guerra Mundial, va sercondemnat a mort en els judicis de Nuremberg. Es vasuïcidar a la presó el 1946.

f) Goebbels va ser un periodista alemany que el 1922 vaingressar en el Partit Nacionalsocialista. El 1933 va serdesignat per Hitler ministre de Propaganda i Informa-ció, i va arribar a ser un dels homes clau del règim nazi. Va destacar pel seu anisemitisme. Es va suïcidaramb la seva família poc abans de l’entrada dels aliatsa Berlín.

13. a) El Fasci Italiani di Combattimento és el partit feixista aItàlia.

b) El NSDAP és el Partit Nacionalsocialista, el partit nazi alemany.

c) Les SS era una guàrdia personal de Hitler, formada perdesenes de milers de persones.

d) La Gestapo era la policia secreta del règim nazi.


La crisi econòmica.

El rebuig del tractat de Versalles.

La força dels comunistes.

• (Segon pic)


República de Weimar Alemanya nazi

Tipus de règimpolític

Una república governada per un règimdemocràtic.

Un estat totalitari, un règim de partit únic.

Drets i llibertats S’incloïen en la constitució alguns drets i llibertats.

Van ser suprimits.

Situació de l’oposició

Va tenir l’oposició dels grups polítics mésextrems: els grups d’extrema esquerra i elsgrups més conservadors.

Va ser reprimida durament.

Causes immediates Causes llunyanes

La crisi econòmica.La força dels comunistes.

El rebuig del tractat deVersalles.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 55


• (Segon pic)

a) Sí.

b) Resposta lliure. (Econòmicament va millorar, peròa costa de la desaparició de la democràcia, de la pèr-dua de drets i llibertats fonamentals, etc.)

c) Resposta lliure. (No sempre.)

16. • En política exterior, el pangermanisme (objectiu que to-tes les poblacions d’origen alemany d’Europa s’unissinen un sol estat) i la teoria de l’espai vital (que defensa-va que els aris, una raça superior, tenien dret a conque-rir territoris a costa dels esclaus i d’altres races inferiors).Hitler va posar en marxa una política d’annexions terri-torials. D’altra banda, en política interior va imposar unpartit únic, dirigit pel führer, un estat policial, controlatper les SS i la Gestapo, i la política de propaganda permantenir el règim. A més, es van crear les Joventuts Hi-tlerianes per controlar l’educació i el pensament de lajoventut.

• Les classes acomodades. Fer front a l’avanç del comu-nisme.

• Les minories ètniques, entre d’altres.


17. a) A Itàlia.

b) En l’època del feixisme. Resposta lliure. (Pels textos queconté.)

c) Un jove feixista. De negre. De força i entusiasme.

d) El d’una joventut que dóna suport al règim feixista.






a) No.

b) Sí. Segons Goldhagen, els alemanys que van cri-ticar aquestes accions ho feien per tres raons: per-què estaven en contra de la violència desenfrena-da, perquè se sentien inquiets davant la perspectivaque els jueus es vengessin d’Alemanya o perquèabominaven de la destrucció de tantes propietats.Segons Burleigh, entre les classes mitjana i alta hihavia sentiments de vergonya pel fet que hi poguéshaver aquestes barbaritats en una nació civilitza-da, i també de por perquè la imatge d’Alemanyaa l’exterior pogués quedar perjudicada; d’altra ban-da, els alemanys catòlics temien que poguessin serells els pròxims en la llista de víctimes del nazis-me.

c) Per Godlhagen, aquestes crítiques no significavenuna desaprovació dels sofriments infligits als jueuspel règim nazi. Per Burleigh, sí que hi havia perso-nes que rebutjaven aquests fets basant-se en la sim-ple decència i en l’humanitarisme, però n’hi haviapocs que s’atrevissin a denunciar-ho en públic perpor a les represàlies.

• (Segon pic)

a) No. Sí. (Burleigh cita Ulrich von Hassell, antic am-baixador de Roma; menciona també els informes delSD, el servei d’intel·ligència de les SS.)

b) El segon, Burleigh. Goldhagen.

c) Resposta lliure. (Burleigh, perquè ofereix una anàli-si detallada.)

d) Resposta lliure. (Que no tota la població alemanyadonava suport als actes antisemites.)

SolucionariRepública de Weimar Alemanya nazi

Evolucióeconòmica

La situació econòmica va augmentar el nombrede persones descontentes. Els tractats de pauvan imposar a Alemanya unes condicionseconòmiques dures. Per fer front al pagamentde les reparacions de guerra, el govern vahaver d’imprimir una gran quantitat de bitllets,la qual cosa va provocar una hiperinflació, un increment intens i continu dels preus, que podien arribar a augmentar fins i tot cadadia. Els diners no valien res i la poblaciós’empobria encara més.

Durant els primers anys del govern nazi, l’objectiu de la políticaeconòmica va ser posar fi a l’atur, per tal de tenir el suport de la població. Per aconseguir-ho es va posar en marxa unapolítica de grans obres públiques, que va crear molta ocupació.Posteriorment, l’objectiu de la política econòmica va ser lapolítica exterior. L’autarquia es va convertir en el gran objectiu,de manera que es van crear moltes indústries noves, que fabricaven articles que abans s’importaven d’altres països. A més, es va invertir molt en les indústries que estavenrelacionades amb l’exèrcit (armament, química,siderometal·lúrgia, etc.).

Política exterior Va desenvolupar una política d’expansió agressiva a l’exterior:annexió d’Àustria, ocupació dels Sudets (Txecoslovàquia),acceptada per les potències en el pacte de Munic, creació del pacte Anti-Komintern amb el Japó, l’aliança amb la Itàlia de Mussolini, suport a l’exèrcit franquista en la GuerraCivil espanyola i imposició del protectorat a Bohèmia-Moldàvia.El 1939 va envair Polònia, fet que va provocar la Segona Guerra Mundial.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 56








26. • Que molts jueus van ser torturats i fins i tot exterminatsals camps de concentració creats pel règim nazi. En elcas del document 41, Rudolf Hoss, comandant d’Aus-chwitz, per tant és una informació directa.

• La localització dels camps de concentració i d’extermi-ni i la població jueva exterminada per països. A travésde les dades de les tropes vencedores en la guerra i tam-bé dels supervivents.


a) Genocidi: matança sistemàtica dels individus d’ungrup social, ètnic, etc., per motius racials, polítics,religiosos o econòmics. Es va tipificar com a delic-te contra la humanitat a partir de la Segona GuerraMundial.

b) No. Resposta model: Sí; l’Holocaust ha estat, pro-bablement, el pitjor, però en les últimes dècadeshi ha hagut acusacions de genocidi en diversos con-flictes armats, per exemple en el de la regió de La-gos, a l’Àfrica, entre Rwanda i Burundi, en l’antigaIugoslàvia, etc.


• (Segon pic)

a) No. Resposta model: Perquè hi ha moltes proves quedemostren que, per desgràcia, va ser una realitat.)Per interessos polítics.

b) Primer, condemnar qualsevol intent de negar l’Holo-caust i, després, celebrar el 27 de gener, el Dia In-ternacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.Precisament, per evitar que aquella atrocitat s’oblidi itambé perquè mai no torni a succeir res semblant.


La Segona Guerra Mundial (pàg. 185)

• Com el desembarcament de Normandia.

• Forces britàniques, canadenques i dels Estats Units vandesembarcar a la costa de Normandia (França) el 6 dejuny de 1944.

• Al general Montgomery i a l’almirall Von Runstedt.

• El diari Ya comenta la invasió i assenyala que els ale-manys estaven preparats des de feia temps, mentre queel diari La vanguardia destaca la importància del desem-barcament de les forces britàniques, canadenques i delsEstats Units.

• Potser perquè els alemanys no sabien el punt i/o el diaexacte en què s’havia de dur a terme el desembarca-ment, i per la superioritat material de tot tipus dels aliats.

• Resposta lliure. (No; avui tenim més perspectiva a cau-sa del temps transcorregut des de llavors.)

• El diari Ya no mostra cap dubte en el domini dels ale-manys. La Vanguardia diu que és l’inici d’una sèrie d’o-peracions, deixa obert que n’hi poden haver en altresllocs, però és prudent i només diu que és «...un momenttrascendental, possiblement decisiu...»

• Resposta lliure. (Va ser una operació de gran enverga-dura que va posar fi a la resistència alemanya mitjan-çant la superioritat material de tot tipus. Després d’esta-blir un cap de pont, les tropes aliades van rebutjar totesles contraofensives de les tropes del Tercer Reich. Desde llavors, els aliats van començar l’alliberament del con-tinent i el 24 d’agost van entrar a París.)


– Es diu que les potències europees van practicar una po-lítica d’apaivagament perquè van acceptar totes les exi-gències d’Alemanya, inclòs el procés d’expansió a Eu-ropa. L’Eix Roma-Berlín va néixer l’octubre de 1936després del pacte entre Itàlia i Alemanya. El pacte An-ti-Komintern va ser el pacte firmat el novembre de 1936entre Hitler i el Japó contra l’URSS, al qual després esva adherir, també, Itàlia.

– El Japó, Itàlia i Alemanya. Aquests tres països van ini-ciar polítiques exteriors més agressives i expansionistes,buscant, tant controlar mercats i matèries primeres bà-siques, com posar fi a la crisi social mitjançant el fomentd’un nacionalisme ferotge i l’orgull patriòtic.

– El 1931 el Japó va envair Manxúria. La Societat de Na-cions, com a càstig, va expulsar el Japó de l’organitza-ció el 1933. Aquell mateix any, Hitler havia estat elegitcanceller alemany, amb un programa que es basava enel rebuig del tractat de Versalles, l’expansionisme territo-rial (la teoria de l’espai vital) i el rearmament. L’octubrede 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions,el gener de 1935 va recuperar el Sarre després d’un re-ferèndum i el març de 1936, Hitler va decidir remilita-ritzar la regió de Renània, la qual cosa vulnerava el trac-tat de Versalles.

D’altra banda, el 1935 Itàlia va envair Etiòpia, i es va ne-gar a acceptar les sancions imposades per la Societat deNacions, per la qual cosa en va ser expulsada dos anysmés tard. Itàlia va reorientar la seva política cap a l’Ale-manya nazi, que sí que estava disposada a reconèixer laconquesta d’Etiòpia, i l’octubre de 1936 va néixer l’EixRoma-Berlín. El novembre, Hitler també va firmar ambel Japó el pacte Anti-Komintern (contra l’URSS), al qualmés endavant es va adherir Itàlia.Enfortida per aquestssuports, Alemanya va iniciar el procés d’expansió perEuropa. El març de 1938 tropes alemanyes van envairÀustria. El setembre d’aquell any, el primer ministre bri-tànic va acceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia)a canvi que Hitler no fes més demandes territorials. Pe-rò el 29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc

UNITAT 9

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 57


l’entrevista de Munic entre Hitler i els representants delRegne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van accep-tar les seves exigències i li van entregar tot Txecoslovà-quia el març de 1939.

L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret deno-agressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països esrepartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estatsbàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va en-vair Polònia. Hitler va pensar que les democràcies euro-pees es limitarien a emetre una protesta formal; no obs-tant això, va ser el principi de la Segona Guerra Mundial.

– Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Uniti França van declarar la guerra a Alemanya. D’aquestamanera, es van formar dos bàndols: les potències de l’Eix(Alemanya, Itàlia i el Japó) d’una banda, i els aliats (elRegne Unit, França i altres països més petits) de l’altra.


1. • (Primer pic)

a) Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial.

b) El govern alemany, Von Ribbentrop, i el govern del’URSS, V. Molotov.

c) En virtut del protocol secret del pacte germanosoviè-tic, la invasió alemanya de Polònia va ser secunda-da pocs dies després per la Unió Soviètica. En un es-pai breu de temps, el país va ser conquerit i repartitentre els invasors.

d) Perquè els dos països ambicionaven el territori polo-nès. Alemanya volia recuperar Posen (Podznan) iDanzig (Gdansk), i l’URSS obtenia Finlàndia i els Es-tats bàltics.

• El caricaturista ofereix una versió tràgica i sagnant delpacte entre Hitler i Stalin.


– L’anomenada França de Vichy fa referència al territorifrancès que va estar sota l’òrbita alemanya, era gover-nada pel general Petain. L’Afrikakorps va ser un contin-gent de tropes alemanyes que van enviar perquè aju-dessin els italians al nord de l’Àfrica. El nou ordre es refereix al fet que, després de les ofensi-ves de l’Eix (1939-1941), tota l’Europa oriental i central vaquedar subordinada als interessos d’Alemanya. Als terri-toris ocupats, el govern nazi va implantar una política d’ex-plotació econòmica i de repressió política i va desenvo-lupar la persecució sistemàtica dels jueus. Els opositors iels jueus van ser tancats en camps de treball, on eren es-claus, i en camps d’extermini, on es va assassinar milionsde persones. En els països ocupats pel Japó, es va im-plantar una política similar.

– D’una banda, Alemanya, el Japó i Itàlia; d’una altra, elRegne Unit i França. Més endavant, l’URSS es va incor-porar al bàndol aliat, ja que Hitler va envair el seu terri-tori el 1941. Aquell mateix any, van entrar en la guerra,

també a favor dels aliats, els Estats Units, després queel Japó ataqués Pearl Harbour, una base dels nord-ame-ricans al Pacífic.

– Després d’uns mesos de calma tensa, Alemanya va llan-çar una ofensiva general que es va perllongar dos anysi que va tenir diversos fronts.

• El front occidental. L’abril de 1940, les tropes alema-nyes van envair Noruega i Dinamarca, dos països neu-trals, i al maig l’exèrcit alemany va avançar cap a Fran-ça a través de Bèlgica i Holanda. Al juny França esva rendir, i el seu territori va quedar dividit entre unapart ocupada i el règim de Vichy, sotmès a Alema-nya. El Regne Unit era l’únic rival d’Alemanya. Peraquest motiu, Hitler va començar la batalla d’Angla-terra, una ofensiva aèria que va precedir la invasió del’illa. L’ofensiva es va suspendre per la resistència del’aviació britànica i per la seva superioritat naval. Apro-fitant la situació a Europa, Itàlia va atacar l’imperi co-lonial britànic al nord de l’Àfrica. Després de succes-sives derrotes dels italians, Alemanya es va veureobligada a intervenir-hi per ajudar-los. No obstant ai-xò, a pesar de l’avançament dels alemanys a l’Àfrica,el Regne Unit va aconseguir mantenir les seves po-sicions a Egipte. Hitler, es va interessar aleshores pelsBalcans, que en poc temps, van quedar totalmentsubordinats a Alemanya.

• El front oriental. El juny de 1941, Hitler va trencar elseu pacte amb la Unió Soviètica i la va atacar. Enun principi, l’ofensiva dels alemanys va ser fulgu-rant i l’exèrcit nazi es va situar a només 40 km deMoscou. La resistència de Leningrad i la impossibi-litat de prendre Moscou van marcar l’estancament del’avançament dels nazis. L’arribada de l’hivern, vaobligar a interrompre l’avançament fins a la primave-ra de 1942, amb la qual cosa hi va haver temps pera la reorganització militar i econòmica de l’URSS.

– L’estratègia dels alemanys va consistir a atacar un puntde les defenses francobritàniques mitjançant l’ús massiude carros blindats i avions, i una tàctica nova, la blitzkrieg,que consistia a concentrar tota la força ofensiva en un puntdel front, i un cop trencat el front, formacions de carrospenetraven per l’obertura, formant bosses d’enemics que,atacades per l’aviació i aïllades, s’acabaven rendint.


2. És una tàctica militar que consisteix a concentrar tota la for-ça ofensiva en un punt del front. Un cop trencat el front,formacions de carros penetren per l’obertura, formant bos-ses d’enemics que, atacades per l’aviació i aïllades, s’acaba-ven rendint. Es tractava d’una tàctica nova respecte a la GranGuerra Mundial (la Primera Guerra Mundial), encara quees fonamentava en la utilització massiva de dues armes ja co-negudes: els tancs i els vehicles cuirassats, que servien perocupar territori enemic amb gran rapidesa, i l’aviació, utilit-zada en bombardejos massius a la rereguarda. El més im-portant no era tant el volum d’armes que s’utilitzaven com laconcentració en un punt per derrotar l’adversari i explotarposteriorment l’èxit.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 58


3. a) En el context de la guerra al Pacífic, després de l’atacdel Japó a Pearl Harbour, base dels nord-americans alPacífic.

b) El president dels Estats Units, Roosevelt.

c) Al Japó.

4. a) Alemanya, Itàlia i el Japó.

b) El març de 1938 tropes alemanyes van envair Àustria.El setembre d’aquell any, el primer ministre britànic vaacceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia) a can-vi que Hitler no fes més demandes territorials Però el29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc l’en-trevista de Munic entre Hitler i els representants del Reg-ne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van acceptar lesseves exigències i li van entregar tot Txecoslovàquia elmarç de 1939. L’agost de 1939, Alemanya va signar unpacte secret de no-agressió amb l’URSS, segons el qual,els dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtenia Fin-làndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any,Alemanya va envair Polònia.

c) Unir tots els alemanys en un sol país.


– Al Pacífic, l’ofensiva dels japonesos va ser frenada en labatalla de Midway i els Estats Units van començar la re-conquesta de les posicions japoneses. La batalla d’El-Alamein va suposar la derrota d’Alemanya al nord de l’À-frica, des d’on els aliats van llançar la invasió d’Itàlia el1943. I al front oriental, la derrota alemanya a Stalingradel gener de 1943 va iniciar l’avançament dels soviètics.

– La batalla de Stalingrad. Al front oriental, els alemanys,escassos de combustible, buscaven les reserves petro-líferes del Caucas. Però el gener de 1943, la derrota delsalemanys a Stalingrad, clau per al control del riu Volga,va permetre l’avançament dels soviètics.

La batalla d’El-Alamein. L’intent de l’Afrikakorps de con-querir Egipte com a pas previ per controlar el petroli del’Orient Mitjà va fracassar per la derrota de Romel a El-Ala-mein. Això va suposar la fi d’Alemanya al nord de l’Àfrica,des d’on els aliats van llançar la invasió d’Itàlia el 1943.

La batalla de Midway. Al Pacífic, l’ofensiva japonesa va serfrenada a la batalla de Midway, i els Estats Units van co-mençar la reconquesta de les posicions dels japonesos.

El desembarcament de Normandia. Veient que Alema-nya no tenia capacitat de resposta, els aliats van desem-barcar el 6 de juny de 1944 a les costes franceses. Vanaconseguir trencar les defenses alemanyes i van allibe-rar París el 26 d’agost de 1944.

La batalla de Guadalcanal. Al Pacífic els aliats van fre-nar l’avançament dels japonesos en la batalla de Gua-dalcanal (febrer de 1943), i van iniciar un atac mitjan-çant la tàctica dels «salts de granota» del general MacArthur. Aquesta tàctica buscava dues coses: avançarcreant bases militars que al seu torn permetessin el «salt»següent i aïllar les bases enemigues que, sense submi-nistraments, eren inoperants. La superioritat de la flotade l’almirall Nimitz va permetre als aliats la iniciativa ofen-siva contra el Japó.

– Els alemanys, escassos de combustible, buscaven lesreserves petrolíferes del Caucas. Controlar el petroli del’Orient Mitjà.

– No; el president Truman va argumentar que es tractavade posar fi aviat a la guerra per evitar baixes.


5. • El document 10.

• Al Pacífic els aliats van frenar l’avançament dels ja-ponesos en la batalla de Guadalcanal (febrer de 1943),i van iniciar un atac mitjançant la tàctica dels «salts degranota» del general Mac Arthur. Aquesta tàctica bus-cava dues coses: avançar creant bases militars queal seu torn permetessin el «salt» següent i aïllar les ba-ses enemigues que, sense subministraments, eren in-operants. La superioritat de la flota de l’almirall Ni-mitz va permetre als aliats la iniciativa ofensiva contrael Japó.

• La batalla del mar del Corall i de Midway, el 1942; i labatalla de Guadalcanal, el 1943. (Al Pacífic, l’ofensivadels japonesos va ser frenada a la batalla del mar delCorall. Veient la importància dels portaavions supervi-vents de Pearl Harbuor, els japonesos van intentar atrau-re’ls cap a una trampa a Midway, però la flota japo-nesa va ser descoberta i enfonsada, i els Estats Unitsva començar la reconquesta de les posicions dels ja-ponesos. El febrer de 1943, els aliats van frenar l’avan-çament dels japonesos en la batalla de Guadalcanal(febrer de 1943), i van iniciar un atac mitjançant la tàc-tica dels «salts de granota» del general Mac Arthur.)

• (Quart pic)

a) En els últims dies de la Segona Guerra Mundial. Per-què Berlín havia estat conquerida pels aliats el 2 demaig d’aquell any, i Alemanya s’havia rendit.

b) El president dels Estats Units, el president del governnacional de la República de la Xina i el primer minis-tre britànic. Que el Japó es rendís.

c) Que elimini l’autoritat i la influència d’aquells quevan conduir el poble japonès a intentar una empre-sa de conquesta mundial; que aparti tots els obs-tacles que puguin impedir el renaixement de les ten-dències democràtiques i el seu enfortiment, i queinstauri la llibertat de paraula, de religió i de pensa-ment, així com el respecte pels drets fonamentalsde l’home.

d) El llançament de la bomba atòmica, que va destruir lesciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki el 6 i el 8 d’a-gost de 1945, respectivament. Resposta lliure. (La im-portància del text consisteix que semblava que dona-va una última oportunitat al Japó per rendir-se, per aixíevitar llançar la bomba atòmica.)


– Una conferència de pau era una reunió dels aliats pertractar l’estratègia que calia seguir i les condicions dela pau. Les conferències de Jalta i Postdam.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 59


Solucionari– El president dels Estats Units, Roosevelt, el president

rus, Stalin, i el primer ministre britànic, Churchill. Per-què, sobretot, en el cas dels Estats Units i l’URSS, erenles potències hegemòniques. (La conferència de Jal-ta va reunir Roosevelt, Churchill i Stalin el febrer de1945. En aquesta conferència es va acordar definiti-vament l’elaboració d’una futura Carta de les NacionsUnides, que va ser redactada i aprovada aquell ma-teix any en la conferència de San Francisco. El juliolde 1945, després de la derrota dels alemanys, es vareunir la conferència de Postdam, en la qual es vaacordar el repartiment d’Alemanya en quatre zonesd’influència assignades als Estats Units, el Regne Unit,França i la Unió Soviètica; i es van decidir les mesu-res que s’haurien de prendre per evitar que aquell pa-ís tornés a amenaçar la pau mundial.)

– Stalin es va comprometre a fer eleccions lliures demo-cràtiques a l’Europa de l’Est, però va rebutjar la super-visió occidental, la qual cosa va convertir aquesta pro-mesa en lletra morta.

Alemanya va ser dividida en quatre parts administradesper França, el Regne Unit, els Estats Units i l’URSS.L’URSS va incorporar l’est de Polònia, els països bàltics(Estònia, Lituània i Letònia) i part de Finlàndia i Romania.Polònia, com a compensació, va arrabassar Pomerània,Silèsia i Prússia Oriental. Hongria va tornar a les fronteresdel 1937. Itàlia va perdre les seves colònies al Dodecanès–a favor de Grècia– i Ístria, que va passar a Iugoslàvia.

– Resposta lliure. (Potser a l’URSS, perquè va conservarels territoris que havia incorporat segons el pacte de no-agressió firmat amb Hitler el 1939, és a dir, l’est de Po-lònia, els països bàltics –Estònia, Lituània i Letònia– i partde Finlàndia i Romania.


6. • L’est de Polònia, els països bàltics (Estònia, Lituània i Le-tònia) i part de Finlàndia i Romania. Que els va conser-var després de la guerra.

• (Segon pic)

a) 2 de maig de 1945.

b) En el Reichstag. La presa de Berlín pels soviètics, pelcomunisme.

c) Que la ciutat de Berlín també va ser, com Alema-nya, dividida en quatre parts, una d’aquestes admi-nistrada per l’URSS.

• (Tercer pic)

a) En l’organització de la pau després de la Segona Guer-ra Mundial, concretament en la conferència de Jal-ta (febrer de 1945).

b) Establir una política comuna per poder superar el pe-ríode d’inestabilitat que va seguir a la guerra i aconse-guir el restabliment de l’ordre i de la democràcia a Eu-ropa i la reconstrucció de les economies nacionals.

c) Resposta lliure. (Perquè l’exèrcit soviètic havia lide-rat tota l’Europa de l’Est i es temia que Stalin volguésestendre el sistema i la influència dels soviètics a tots

els països, incomplint la promesa que li van arrancarels aliats a Jalta de fer eleccions lliures democràti-ques a l’Europa Oriental.) El perill era, per tant, Sta-lin, és a dir, la política que va acabar adoptant l’URSS.

d) Que encara que Stalin es va comprometre a Jalta afer eleccions lliures democràtiques a l’Europa de l’Est,va rebutjar la supervisió occidental, la qual cosa vaconvertir aquesta promesa en lletra morta.


– La Segona Guerra Mundial ha estat el conflicte més greude tota la història de la humanitat. Hi van morir més de60 milions de persones, dels quals la meitat eren civils(i això sense comptar els que van morir com a resultatindirecte de la guerra), i es calcula que hi va haver 35milions de ferits i mutilats. Els països que van tenir méspèrdues de població van ser l’URSS, amb setze milionsde morts, i Polònia, amb gairebé sis milions.

Els supervivents van patir una autèntica crisi moral enser conscients del grau de crueltat i barbàrie a què s’-havia arribat. Els aliats van anar descobrint els campsde concentració nazis, on van morir sis milions de jueusi altres persones perseguides pels nazis en la seva po-lítica d’extermini i genocidi (gitanos, disminuïts psíquics...).Però també es va fer evident que els dos bàndols havienutilitzat tàctiques militars destinades a produir una au-tèntica mortaldat entre la població civil (bombardejosmassius damunt de les ciutats, bomba atòmica, etc.), laqual cosa va iniciar un profund debat sobre el compor-tament que els exèrcits han de tenir en les guerres.

Les pèrdues econòmiques va ser, en general, enormesal continent europeu. Al llarg de la Segona Guerra Mun-dial es va produir una destrucció material molt supe-rior a la de qualsevol conflicte anterior. El 1945, la xar-xa de comunicacions havia desaparegut al centred’Europa, escassejava el petroli i la producció indus-trial s’havia reduït en una cinquena part respecte a abansde la guerra. (Hi va haver diferències segons els casos.Per als països derrotats i de l’Est va ser un desastre, jaque les seves infraestructures i teixit industrial estavendestruïts i els camps assolats. Les pèrdues materials vanser menors a França i el Regne Unit, encara que les se-ves economies estaven desarticulades per la guerra. D’al-tra banda, altres països aliats, com ara els Estats Units,Austràlia i el Canadà van resultar beneficiats econòmi-cament pel conflicte. La renda nacional dels Estats Unitses va duplicar i la seva posició com a centre de l’econo-mia mundial es va consolidar.)

Pel que fa als canvis polítics, l’Europa occidental va per-dre definitivament l’hegemonia política mundial desprésde la Segona Guerra Mundial, que va passar a les mansde l’URSS i els EUA. Poc després, les relacions entre lesdues potències es van fer més tibants, la qual cosa vaderivar en l’anomenada Guerra Freda.

– El Fons Monetari Internacional (FM) i el Banc Interna-cional de Reconstrucció i Desenvolupament (desprésanomenat Banc Mundial). L’organització de les NacionsUnides (ONU).

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 60



7. En termes absoluts, l’URSS, la Xina, Alemanya, Polònia, elJapó i Iugoslàvia; en termes relatius, Polònia, l’URSS, Iugos-làvia i Alemanya. Probablement, com a conseqüència dela mort de milions de persones als camps de concentraciónazis, i també de l’ús de tàctiques militars destinades a pro-duir una autèntica mortaldat entre la població civil (bombar-dejos massius damunt de les ciutats, bomba atòmica, etc.).

8. a) De la Carta fundacional de les Nacions Unides. L’Orga-nització de les Nacions Unides (ONU).

b) En les últimes setmanes de la Segona Guerra Mundial.

c) Els principis bàsics (o objectius) de l’organització: la de-fensa dels drets de la persona sense diferències de gè-nere, raça, religió o estatus econòmic; el mantenimentde la pau; la lliure determinació dels pobles, i el fomentde la cooperació entre els pobles.

d) Respostes lliures. (Sí, perquè el dret a vet dels mem-bres permanents contradiu una mica aquest article 2,que parla del «respecte al principi d’igualtat de drets».)



10. a) L’ONU és l’Organització de les Nacions Unides. Es va fo-namentar en quatre principis bàsics, recollits en la sevacarta fundacional: la defensa dels drets de la persona sen-se diferències de gènere, raça, religió o estatus econò-mic; el manteniment de la pau entre tots els països mem-bres, que es comprometen a resoldre els seus problemesde manera pacífica; la lliure determinació dels pobles, ila igualtat sobirana de tots els membres de l’organització.

b) La Blitzkrieg era una tàctica militar que consistia a con-centrar tota la força ofensiva en un punt del front. Uncop trencat el front, formacions de carros blindats pe-netraven per l’obertura, formant bosses d’enemics que,atacades per l’aviació i aïllades, s’acabaven rendint.

12.

c) El bombardeig estratègic va ser una tàctica dels aliatsque consistia en el bombardeig indiscriminat de les ciu-tats alemanyes.

d) El «salt de granota» era una tàctica ideada pel generalnord-americà Mac Arthur que buscava dues coses:avançar creant bases militars que al seu torn perme-tessin el «salt» següent i aïllar les bases enemiguesque, sense subministraments, eren inoperants. La su-perioritat de la flota de l’almirall Nimitz va permetre alsaliats la iniciativa ofensiva contra el Japó.

11. a) Winston Churchill era el primer ministre britànic durantla Segona Guerra Mundial i es va convertir en un delsprotagonistes de les conferències de pau que van se-guir la guerra.

b) Tojo era un militar japonès, primer ministre del Japó enl’època de la Segona Guerra Mundial. Va ser qui va or-denar l’atac contra Pearl Harbour el 1941.

c) Rommel va ser un militar alemany al comandamentde l’Afrikakorps. La seva derrota a El-Alamein va posarfi a l’intent de l’Afrikakorps de conquerir Egipte com apas previ per controlar el petroli d’Orient Mitjà.

d) F.D. Roosevelt era el president dels Estats Units durantla Segona Guerra Mundial i es va convertir en un delsprotagonistes de les conferències de pau que van se-guir la guerra.

e) Neville Chamberlain va ser el primer ministre britànicque va declarar la guerra a Alemanya. El 1940 va sersucceït per Wiston Churchill.

f) Douglas Mac Arthur va ser el general que va idear latàctica del «salt de granota», que van utilitzar aliatsen la guerra del Pacífic. Aquesta tàctica buscava duescoses: avançar creant bases militars que al seu tornpermetessin el «salt» següent i aïllar les bases ene-migues que, sense subministraments, eren inope-rants.

Causes immediates Causes profundes

El detonant de la Segona GuerraMundial va ser la invasió alemanya de Polònia.L’agost de 1939, Alemanya va signarun pacte secret de no-agressió ambl’URSS, segons el qual, els dos païsoses repartien Polònia, i l’URSS obteniaFinlàndia i els Estats bàltics. I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanyava envair Polònia. Hitler va pensar queles democràcies europees es limitariena emetre una protesta formal; noobstant això, va ser el principi de la Segona Guerra Mundial. Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Unit i França vandeclarar la guerra a Alemanya.D’aquesta manera, es van formar dosbàndols: les potències de l’Eix(Alemanya, Itàlia i el Japó) d’una banda,i els aliats (el Regne Unit, França i altres països més petits) de l’altra.

Després de la crisi del 1929, el Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors mésagressives i expansionistes, amb les quals pretenien tant controlar mercats i matèries primeresbàsiques com posar fi a la crisi social mitjançant el foment d’un nacionalisme ferotge i l’orgullpatriòtic.El 1931, el Japó va envair Manxúria. La Societat de Nacions, com a càstig va expulsar el Japó de l’organització el 1933.Aquell mateix any, Hitler havia estat elegit canceller alemany, amb un programa que es basava en el rebuig del tractat de Versalles, l’expansionisme territorial (la teoria de l’espai vital) i el rearmament. L’octubre de 1933, Alemanya va abandonar la Societat de Nacions, el gener de 1935 va recuperar el Sarre després d’un referèndum i el març de 1936, Hitler va decidirremilitaritzar la regió de Renània, la qual cosa vulnerava el tractat de Versalles.D’altra banda, el 1935 Itàlia va envair Etiòpia, i es va negar a acceptar les sancions imposades perla Societat de Nacions, per la qual cosa en va ser expulsada dos anys més tard. Itàlia va reorientarla seva política cap a l’Alemanya nazi, que sí que estava disposada a reconèixer la conquestad’Etiòpia, i l’octubre de 1936 va néixer l’Eix Roma-Berlín. El novembre, Hitler també va firmaramb el Japó el pacte Anti-Komintern (contra l’URSS), al qual més endavant es va adherir Itàlia.Enfortida per aquests suports, Alemanya va iniciar el procés d’expansió a Europa. El març de 1938 tropes alemanyes van envair Àustria. El setembre d’aquell any, el primer ministre britànicva acceptar la cessió dels Sudets (Txecoslovàquia) a canvi que Hitler no fes més demandesterritorials. Però el 29 de setembre d’aquell mateix any, va tenir lloc l’entrevista de Munic entreHitler i els representants del Regne Unit, França i Itàlia (Mussolini), que van acceptar les sevesexigències i li van entregar tot Txecoslovàquia el març de 1939.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 61


a) L’Europa occidental va perdre definitivament l’hege-monia política mundial després de la Segona GuerraMundial, que va passar a les mans de l’URSS i delsEstats Units. Poc després, les relacions entre les duespotències es van fer més tibants, la qual cosa va de-rivar en l’anomenada guerra freda.

b) Respostes lliures.

c) La necessitat de la unificació europea per tenir pesen l’ordre internacional.



15. • Resposta lliure. (La tàctica dels bombardejos indiscrimi-nats damunt ciutats desperta un gran rebuig.)

• Resposta lliure. (Per exemple, el bombardeig de Duran-go i Guernica, a Biscaia, durant la Guerra Civil espanyo-la. L’abril de 1937, aquestes poblacions van ser bom-bardejades per l’aviació alemanya aliada de Franco, laLegió Còndor, la qual cosa va ocasionar nombroses mortsentre la població civil.

• Resposta lliure. (Sí; només cal recordar la guerra del Golfo la guerra de l’Iraq, així com la de Iugoslàvia).

• Resposta lliure. (Sí.)

16. L’ONU es va organitzar al voltant de cinc institucions clau:

– L’Assemblea General és l’òrgan deliberatiu principal. Esreuneixen regularment cada any, o en sessions espe-cials. Les seves resolucions tenen tan sols un caràcterde recomanació.

– El Consell de Seguretat va ser l’encarregat d’assegurarla pau. Format d’entrada per 11 membres, i ampliat pos-teriorment a 15, cinc d’aquests són permanents (els Es-tats Units, Rússia, el Regne Unit, la Xina i França) i laresta, temporals.

– El Consell Econòmic i Social té com a funció coordinarles activitats de les agències especialitzades en tasqueseconòmiques i socials.

– El Tribunal Internacional de Justícia resol els casos sot-mesos pels països membres de l’organització.

– La Secretaria General atén les necessitats dels altres or-ganismes i posa en pràctica les polítiques de l’ONU.

Posteriorment, es van instaurar tota una sèrie d’agènciesi organismes especialitzats: OIT (Organització Internacio-nal del Treball), FAO (Organització per l’Agricultura i l’A-limentació), UNESCO (Organització de les Nacions Uni-des per l’Educació, la Ciència i la Cultura), UNICEF (FonsInternacional de les Nacions Unides per a la Proteccióde la Infància), OMS (Organització Mundial de la Salut),etc.






21. • Els crims de guerra comesos durant la Segona GuerraMundial.

SolucionariAspecte Abans de la guerra Després de la guerra

Païsoshegemònics

Europa, occidental (el Regne Unit, França...) Els Estats Units i l’URSS

Posició davant el feixisme

A Itàlia, la crisi del 1929, i a Alemanya, el sentiment de frustració nacional provocat per la derrota en la PrimeraGuerra Mundial, al descontentament d’amplis sectors de la petita i mitjana burgesia, castigats per la crisi econòmica,i pel suport dels industrials temorosos de l’ascens del comunisme, van fer que una gran part de la poblaciódonés el seu suport al feixisme.

Una de les preocupacions principals de tots els països que van participar en les conferènciesde pau després de la guerra va ser evitar el possible ressorgiment dels feixismes i dels nazismes, i aconseguir el restabliment de l’ordre i de la democràcia a Europa.

Païsoscomunistes

L’URSS L’URSS i els països de l’Europa de l’Est

Organitzaciósupranacional

La Societat de les Nacions L’Organització de les Nacions Unides

Relacions entreels païsoseuropeus

L’octubre de 1936, va néixer l’Eix Roma-Berlín. El novembre,Hitler també va firmar amb el Japó el pacte Anti-Komintern(contra l’URSS), al qual més endavant es va adherir Itàlia.

L’agost de 1939, Alemanya va signar un pacte secret de no-agressió amb l’URSS, segons el qual, els dos països esrepartien Polònia, i l’URSS obtenia Finlàndia i els Estats bàltics.I l’1 de setembre d’aquell any, Alemanya va envair Polònia.

Per les aliances internacionals de Polònia, el Regne Unit iFrança van declarar la guerra a Alemanya. D’aquesta manera,es van formar dos bàndols: les potències de l’Eix (Alemanya,Itàlia i el Japó) d’una banda, i els aliats (el Regne Unit, França ialtres països més petits) de l’altra.

L’Europa occidental va perdre definitivamentl’hegemonia política mundial després de laSegona Guerra Mundial, que va passar a lesmans de l’URSS i dels Estats Units.

Més endavant, els països europeus van perdreels imperis colonials. Veient la disminució delseu pes internacional, els països van començar apensar en la necessitat de la unificació europea.

Poc després, les relacions entre les duespotències (els EUA i l’URSS) es van fer méstibants, la qual cosa va derivar en l’anomenadaguerra freda.

13.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 62





• Potser perquè els crims dels alemanys van ser més «pre-meditats» i sistemàtics, per dir-ho així, ja que el 1942,en plena Segona Guerra Mundial, Hitler va decidir apli-car l’anomenada «solució final», la deportació de tots elsjueus i els gitanos d’Alemanya i dels països que haviaconquerit (Txecoslovàquia, Àustria, Polònia...) a campsd’extermini. Segons els investigadors van morir almenys5 milions de jueus en aquests camps, per això es parlade «genocidi» del poble jueu. (Genocidi es defineix comla matança sistemàtica dels individus d’un grup social,ètnic, etc., per motius racials, polítics, religiosos o eco-nòmics.). Resposta lliure.

22. Resposta lliure. (En les últimes dècades hi ha hagut acu-sacions de genocidi en diversos conflictes armats, per exem-ple en el de la regió de Lagos, a l’Àfrica, entre Rwanda iBurundi, a l’antiga Iugoslàvia, etc.)


23. • El projecte científic dels EUA de desenvolupament de labomba atòmica.

• Forçar la rendició del Japó en la Segona Guerra Mun-dial, en principi. Però també advertir l’URSS sobre la pri-macia nuclear.

24. • Una història curta (va començar el 1945), però intensa.

• Les bombes d’hidrogen.

• Els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina,el Pakistan, l’Índia i Corea del Nord.

25. • La notícia relata la visita d’inspecció d’una delegacióde l’agència nuclear de l’ONU a l’Iran, país sospitósde tenir un programa nuclear clandestí. Resposta lliu-re.

• És l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica. Els cincmembres permanents del Consell de Seguretat de l’O-NU: França, el Regne Unit, els Estats Units, Rússia i laXina, més Alemanya.




Espanya i Catalunya (1902-1939) (Pàg. 203)

• Explica la proclamació, a Barcelona, de la República Ca-talana per part de Francesc Macià.

• Va tenir lloc a Barcelona el 14 d’abril de 1931.

• Va ser un moment cabdal en la història de Catalunyaperquè significava l’inici de la recuperació de les lliber-tats polítiques i socials del país d’ençà 1714, en què

s’havien perdut amb l’arribada dels borbons a Espa-nya.

• Francesc Macià i Lluís Companys.

• A l’Ajuntament de Barcelona.

• La proclamació de la República Catalana es va produirpacíficament i va ser un fet que tingué lloc com a con-seqüència de la victòria dels partits republicans a leseleccions municipals del dia 12 d’abril.

• A la fotografia es recull un moment de l’al·locució públi-ca de Francesc Macià anunciant la proclamació de laRepública Catalana.

• Va tenir una gran importància històrica: Espanya haviatingut des de la seva fundació un sistema monàrquic(excepte durant la Primera República de 1873). La Re-pública era sinònim de democràcia i les classes popu-lars i mitjanes confiaven que el sistema es consolidés.Però molts sectors monàrquics, militaristes i eclesiàsticsvan reaccionar en contra i des dels primers mesos vanconspirar per enderrocar-la (conspiració de Sanjurjo en1932). Finalment els adversaris de la República vanaconseguir unir-se a l’entorn dels generals colpistes i,amb l’ajuda de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, van ferun cop d’estat que desembocà en la guerra civil de 1936-1939.


– El desastre del 98 al·ludeix a la derrota de les forces es-panyoles a la guerra de Cuba que havia esclatat el 1895.L’enfronatament amb els independentistes cubans iamb l’exèrcit nordamericà provocà la pèrdua de les da-rreres colònies americanes (Cuba i Puerto Rico) i delPacífic (Filipines, Guam, les Marianes). Aquests fetsportaren la frustració a la classe política i als intel·lec-tuals.

– Sí. Perquè la Constitució del 1876 va continuar vigent itambé es va mantenir el «torn pacífic», tot i que els lí-ders dels partits polítics van canviar: en el partit conser-vador, Cánovas va ser substituït per Maura, i en el libe-ral, Sagasta per Canalejas. Aquests nous líders, influïtspel regeneracionisme, van intentar reformar la vida po-lítica. Maura va voler posar fi al caciquisme reformant lallei electoral i l’administració local, tot i que no ho vaaconseguir.

– Entre els anys 1902-1923 hi va haver diverses crisisque, finalment, van acabar amb el sistema de la Res-tauració.

• La Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, va serel primer conflicte. El malestar que va provocar l’en-viament de tropes per a la guerra del Marroc, for-mades exclusivament per les classes populars, vaser canalitzat per les organitzacions obreres per con-vocar una vaga general. La vaga va provocar enfron-taments entre la policia i els vaguistes i també esvan produir saquejos i incendis a esglésies. Aquestsfets van provocar la dimissió de Maura.

• La crisi del 1917 va ser la més gran del període i vaacabar amb el que quedava del sistema polític de la

UNITAT 10

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 63


Restauració. La crisi es va centrar en tres sectors: al-guns militars professionals es van revelar contra laforma discriminatòria amb què es feien els ascensos;els parlamentaris, especialment els regionalistes ca-talans, van protestar contra el tancament de les Cortsi van demanar la reforma de la Constitució i l’autono-mia per a Catalunya; socialistes, republicans, liberalsreformistes i anarquistes van convocar una vaga ge-neral que, tot i que va fracassar, va mostrar el males-tar que hi havia en una part considerable de la po-blació.

• A partir del 1917, per fer front a la difícil situació,es van formar governs de concentració, que esta-ven integrats pels polítics més notables de les di-ferents tendències, inclosos els nacionalistes cata-lans. Entre el 1917 i el 1923 hi va haver tres canvisde govern i trenta crisis parcials; la política espa-nyola semblava que no tingués rumb. En aquestsanys van persistir els conflictes socials provocats perla pujada de preus i l’augment de l’atur. A tot això,cal afegir les successives derrotes en la guerra delMarroc, entre les quals va destacar la derrota d’An-nual el 1921.

Perquè la derrota d’Annual al Marroc havia generatmalestar entre els militars, als quals s’exigia respon-sabilitats; una part de l’exèrcit, per protegir-se, va de-cidir prendre el poder. El 1923 el general Primo de Ri-vera va fer un cop d’estat. (A més, l’auge delsnacionalismes basc i català eren vistos amb por entreels sectors més conservadors; el creixement parlamen-tari de socialistes i republicans també es va contem-plar amb recel per amplis sectors de la població; peraixò, Alfons XIII, davant les contínues crisis polítiques,no va impedir el cop d’estat del general Primo de Ri-vera. El context internacional, en què els feixismes co-mençaven a tenir força, afavoria també una solució au-toritària.)

– Els socialistes, alguns intel·lectuals (Unamuno, Ortega yGasset), els republicans i els nacionalistes. Va subscriu-re el pacte de Sant Sebastià el 1930 per acabar amb lamonarquia.


1. • A partir del 1917.

• (Segon pic)

a) La Unió General de Treballadors (UGT) i la Confede-ració Nacional del Treball (CNT).

b) Demanen «la constitución de un Gobierno provisio-nal que asuma los poderes ejecutivo i moderador, yprepare [...] la celebración de elecciones sinceras deunas Cortes Constituyentes que aborden, en plenalibertad, los problemas fundamentales de la Consti-tución política del país», és a dir, una nova i «verda-dera» constitució que posi fi a la corrupció política,al caciquisme.

c) Els consideraven «instruments de desordre». Pen-saven que havien de sacrificar-se pel bé de tots.


– Catalanisme polític: moviment que sorgeix a finals del se-gle XIX com a conseqüència de la Renaixença i que técom a objectiu la unificació de les forces polítiques cata-lanes per tal de presentar conjuntament les reivindica-cions del país davant les institucions del poder central.Mancomunitat: entitat formada per les quatre diputa-cions catalanes creada el 1914 que, presidida primerper Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch, des-envolupà una important tasca cultural i en la construc-ció d’infraestructures.Noucentisme: corrent cultural d’inicis del segle XX quepretenia donar un caire més institucional i pràctic al ca-talanisme, a través de la Mancomunitat. Reivindicava elpaper capdavanter de Catalunya en el món llatí i la re-cuperació de les formes clàssiques grecorromanes.

– Els principals grups polítics catalanistes van ser la Lli-ga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i perFrancesc Cambó, i Esquerra Republicana de Catalunyaliderada per Francesc Macià i Lluís Companys.

– La fundació de la Lliga el 1901, l’atac al Cu-cut! el 1905i la llei de jurisdiccions l’any següent que provocaren lacreació de la Solidaritat Catalana. La Setmana Tràgica(1909) que trencà la Solidaritat Catalana. La creacióen 1914 de la Mancomunitat Catalana i la seva dissolu-ció amb la dictadura de Primo de Rivera. El pacte repu-blicà de Sant Sebastià en 1930, la fundació d’EsquerraRepublicana de Catalunya i la proclamació de la Re-pública (1931), la formació d’un govern català (Genera-litat) i la promulgació de l’Estatut (1932).


2. a) Va ser un dels impulsors del catalanisme conservadoramb la Lliga Regionalista i el primer presidents de laMancomunitat Catalana, des d’on es va impulsar la mo-dernització del país en el terreny cultural, d’infraestruc-tures i econòmic.

b) Va ser president de la Lliga Regionalista i va escriure LaNacionalitat catalana (1906) que serví d’estímul i de pro-grama al catalanisme, moviment que creixia i s’estruc-turava aleshores.

c) Del catalanisme conservador, La Veu de Catalunya; delcatalanisme republicà, El Poble Català.

d) Impulsà l’acció del catalanisme, remarcant, sobretot, la tas-ca cultural. Serví de programa als catalanistes de la Lliga.

3. a) En aquest context, «nacionalitat» es sinònim de «na-ció», és a dir, un grup de persones que té característi-ques nacionals pròpies i distintes dels altres com ho sónla llengua, la història, les tradicions, la religió, l’ocupa-ció contínua d’un territori i, sobretot, la voluntat de se-guir-se mantenint com a nació diferenciada. Normal-ment les nacions aspiren a tenir un estat propi, peròalgunes nacions formen part d’estats on altres nacionssón majoritàries, i no es poden desenvolupar lliurement(Irlanda dins del Regne Unit; Txetxènia dins Rússia). Altres nacions estan dividides en diferents estats (Cata-

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 64


lunya i Euskadi són dins d’Espanya i de França; el Kur-distan dins Turquia i l’Iraq).

b) La Mancomunitat va tenir una importància cabdal peral desenvolupament cultural i econòmic de la Catalu-nya de la seva època. Es va crear la Biblioteca de Cata-lunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola del Treball,la d’Arquitectura, la Normal (de mestres) i algunes al-tres institucions culturals i d’ensenyament igualment efi-cients i necessàries. Es crearen centres sanitaris com laMaternitat i l’Hospital del Mar. Es van construir infraes-tructures que facilitaren el comerç i les comunicacionscom carreteres comarcals i línies telefòniques.

4. El noucentisme, amb la seva voluntat ordenadora, nor-malitzadora, va donar cobertura intel·lectual a la tasca dela Mancomunitat i de les seves institucions, que funcio-naven com un petit estat dins la monarquia, a escala ca-talana i desenvolupant la feina que els seus escassos mit-jans li permetien. Els noucentistes recolzaren les iniciativesde la Mancomunitat per tal de realitzar alguns dels som-nis dels catalanistes, tot i que a petita escala.


– No (la seva àvia, la reina Isabel II, també va abandonarEspanya després de la revolució coneguda com «La Glo-riosa» el 1868). Després de l’exili d’Alfons XIII i la caigu-da de la monarquia es va formar un govern provisional,integrat pels partits que havien firmat el pacte de SantSebastià, i presidit per Niceto Alcalá de Zamora. Al ma-teix temps van arribar al poder les forces polítiques queel sistema de la Restauració no havia sabut incorporar,com ara socialistes, republicans i nacionalistes catalans.Immediatament, el nou govern va convocar eleccionsa Corts constituents per elaborar la constitució.

– En les eleccions municipals del 12 d’abril el triomf dels re-publicans a les ciutats va ser espectacular i Alfons XIII vadecidir abandonar Espanya. El 14 d’abril de 1931 es va pro-clamar la Segona República. No, perquè el rei es va exiliar.

– Les novetats més destacades eren les següents:

• El reconeixement de les llibertats individuals, com la llibertatd’expressió, de reunió i d’associació. També es reconeixiennous drets, com ara el dret al divorci.

• El sufragi universal sense distinció de sexe, és a dir,la concessió del dret de vot a les dones.

• La definició d’Espanya com a estat laic, aconfessio-nal, sense «religió oficial», en què es reconeixien lallibertat de consciència i el dret a practicar qualsevolreligió i a rebre una educació laica.

• L’organització territorial descentralitzada, en què esreconeixia la possibilitat de crear regions autonòmi-ques i el reconeixement de les llengües particularsde cada regió juntament amb el castellà, consideratl’idioma oficial de la República.

• La importància del benestar social. La Constitució permetiaque el govern expropiés béns considerats d’utilitat pública ianimava a potenciar l’ensenyament públic.

No es va aconseguir un ampli consens. Els punts mésproblemàtics eren: la definició d’Espanya com a estatlaic, l’organització territorial descentralitzada i l’expropia-ció de terres per raons d’utilitat pública.


5. • (Primer pic)

a) Els socialistes i els radicals.

b) Els monàrquics. Poc temps abans, en les eleccionsmunicipals del 12 d’abril el triomf dels republicans ales ciutats havia estat espectacular i Alfons XIII ha-via abandonat Espanya i s’havia proclamat la Sego-na República espanyola el 14 d’abril.

c) Un paper important, sobretot Esquerra Republicanade Catalunya i el PNB.

• (Segon pic)

a) Quadre adjunt:

Tendència política Principals partits (líders)

Dreta Confederación Española de Derechas Autónomas (José María Gil Robles)Partit Nacionalista Basc (José Antonio Aguirre) (*)Lliga Regionalista de Catalunya (Francesc Cambó) (*)Falange Española de las JONS (José Antonio Primo de Rivera) (1)(*) Regionalista de dreta(1) Extrema dreta

Centredreta Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux)Partir Republicà Conservador (Miquel Maura)Partit Republicà Progressista (Niceto Alcalá Zamora)Partit Republicà Radical Demòcrata (Melquíades Álvarez)

Esquerra Izquierda Republicana (Manuel Azaña)Partit Republicà Radical Socialista (Félix Gordón de Ordás) (*)Partit Republicà Radical Socialista Independent (Marcel·lí Domingo)Unió Republicana (Diego Martínez Barrio)Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià, Lluís Companys)Organització Regional Autonomista Gallega (Santiago Casares Quiroga)Partido Socialista Obrero Español (Indalecio Prieto, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero)Partido Comunista de España (José Díaz, Dolores Ibárruri)Partit Obrer d’Unificació Marxista (Joaquim Maurín, Andreu Nin)(*) Regionalista d’esquerra

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 65


b) Respostes lliures. (Sí.)

c) Les tendències d’esquerra.

d) A Catalunya, al País Basc i a Galícia.

e) Alcalá Zamora, al Partit Republicà Progressista, decentredreta; Azaña, a Izquiera Republicana.

f) Activitat lliure.

Niceto Alcalá Zamora (1877-1949) va ser un advo-cat i polític espanyol. Va ser ministre de Foment(1917-18) i de Guerra (1922). Va participar en el pac-te de Sant Sebastià i va presidir el primer govern dela Segona República quan va caure la monarquia.Nomenat president el desembre de 1931, va ocuparel càrrec fins a l’abril de 1936, quan el van destituir.Va morir a l’exili.

Manuel Azaña (1880-1940). Polític i escriptor espa-nyol. Va fundar el Partir d’Acció Republicana. Va for-mar part del govern provisional de la república el 1931,va ocupar el càrrec de ministre de Guerra i va presi-dir el govern fins a la derrota republicana i socialistael 1933. El maig de 1936 va ser escollit president dela república, càrrec que va conservar fins que, acaba-da la Guerra Civil, es va refugiar a França i va dimitir.


a) Alguns van continuar tenint rellevància (com ara el Par-tido Socialista Obrero Español, el PNB, Esquerra Re-publicana de Catalunya...), d’altres no (la Falange Es-pañola de las JONS, el Partido Comunista de España...).

b) Les mateixes que abans. (En el quadre anterior.)


– Els assumptes que es va proposar el govern d’Azaña erenels següents:

• La reforma agrària. Es volia augmentar la producti-vitat i millorar la vida dels jornalers a través de l’ex-propiació dels latifundis que no es conreaven i del re-partiment de les terres entre els jornalers.

• La reforma religiosa. Es va posar en pràctica la Cons-titució i es van aprovar el matrimoni civil i el divorci.

• La reforma militar. Es van eliminar l’excés d’oficials ila ingerència dels militars en política.

• Les reformes autonòmiques. Es va aprovar l’Estatutd’Autonomia català. A Andalusia, es van produir les pri-meres iniciatives per elaborar un estatut d’autonomia.

• Les reformes socials. Es van augmentar els salaris perincentivar la demanda de productes i es van dictarlleis de protecció dels treballadors.

• Les reformes educatives. Es van construir escoles,perquè a Espanya hi havia llavors més d’un milió denens sense escolaritzar.

– Catalunya, amb l’aprovació de l’Estatut de Núria el 1932i la creació de la Generalitat.

– A l’extrema dreta monàrquica. Van preparar el cop mi-litar d’agost de 1932 i els anarquistes es van revoltar

tres vegades durant aquest bienni. El gener de 1933,hi va haver els greus successos de Casas Viejas, a laprovíncia de Cadis, on es van alçar un grup de cam-perols d’inspiració anarquista. Una família va morircremada a casa seva, que havia estat incendiada perles forces de l’ordre, i 14 camperols van morir afuse-llats.El setembre de 1933 Manuel Azaña va presentar la di-missió i Alcalá Zamora va convocar noves eleccions peral novembre, en les quals els partits de centre i de dre-ta van aconseguir un gran èxit. Les dues principals for-ces en el nou Parlament eren la CEDA (ConfederaciónEspañola de Derechas Autónomas) i el Partit Radical. Elnou cap de govern va ser Lerroux, que va governar encoalició amb la CEDA.


6. • No, perquè no va disposar de prou diners per arribar alsobjectius que s’havia marcat. Els camperols es van sen-tir decebuts i va rebrotar la conflictivitat al camp.

• (Segon pic)

a) El gener de 1933, va tenir lloc els greus successosde Casas Viejas, a la província de Cadis, on es vanalçar un grup de camperols d’inspiració anarquista.

b) Una família va morir cremada a casa seva, que ha-via estat incendiada per les forces de l’ordre, i 14camperols van morir afusellats.

c) Que el govern havia respost a la rebel·lió com ho ha-via de fer, fent ús de la força just en la mesura ne-cessària per restablir l’ordre.

d) Molt difícil. Malament: la majoria dels habitants erenjornalers sense treball, i els carrers estaven senseempedrar i plens d’escombraries, no hi havia cap far-màcia, molts nens no podien anar a l’escola, etc. Res-postes lliures. (Probablement sí.)

e) «Distribuir las tierras en cultivo i roturar las yermas.»Resposta lliure. (Per la lentitud en l’aplicació de lareforma agrària.) Resposta lliure.


– Va suprimir les reformes i les polítiques autonòmiquesi socials posades en marxa en el bienni anterior. Va pro-vocar la desconfiança dels grups d’esquerra, que vanextremar les posicions. Resposta lliure.

– Rellançar les reformes i l’amnistia per als empresonatspels fets de l’octubre de 1934. Al carrer la situació em-pitjorava cada dia: els grups d’esquerra radical i elsfalangistes van protagonitzar enfrontament armats, queen molts casos van acabar amb assassinats de militarsi polítics del bàndol contrari; hi va haver onades devagues i els camperols ocupaven les terres dels terrati-nents.

– Alguns militars, dirigits pel general Mola. El 17 de juliolde 1936 va tenir lloc l’alçament de les tropes espanyo-les del nord de l’Àfrica, dirigides pel general Franco.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 66



7. • (Primer pic)

a) Amb pessimisme. Estan mendicant.

b) Una dona amb el seu fill en braços que té el vot ala mà. Un capellà, un home ric, etc. Estiren la dona(probablement volen evitar que voti).

c) Les persones mendicant simbolitzen la misèria queportarà el socialisme segons la dreta; la dona amb elvot a la mà simbolitza que les classes altes i l’esglé-sia no volen que el poble i, en concret, les dones tin-guin dret a votar. Amb aquests símbols es vol acon-seguir el vot per a la dreta i per a l’esquerra,respectivament.

d) Resposta lliure.

• (Segon pic)

a) Als electors de Madrid i de tot Espanya. Perquè hihavia eleccions el febrer de 1936.

b) Perquè les classes mitjanes consideren que les es-querres poden provocar una guerra civil.

c) Resposta lliure.

d) Com exaltat. Resposta lliure.

e) Resposta lliure. (Sí, per exemple, J. A. Primo de Ri-vera anima a no respectar els resultats electorals sino són els desitjats.)


– L’alçament militar contra la República va començar el17 de juliol de 1936 a l’Àfrica, on el general Franco vaassumir el comandament. Des d’allà es va estendre a laPenínsula el 18 de juliol. Una part de l’exèrcit i els par-tits carlistes, monàrquics, conservadors i falangistes.

– El cop d’estat va dividir Espanya en dues zones. La zonadominada pels insurrectes, que es va autoanomenar «na-cional», va controlar les dues Castelles, Galícia, Càceres il’Andalusia occidental. El bàndol republicà va controlargran part d’Aragó, el nord d’Espanya, Catalunya, la zonade llevant, Madrid i gairebé tot Andalusia.El règim nacionalista es va organitzar de manera autorità-ria i conservadora a través de la Junta de Defensa Nacio-nal, amb seu a Burgos i amb Franco al capdavant. El bàn-dol «nacional» va rebre l’ajuda de l’Alemanya nazi i de laItàlia feixista, que van enviar gairebé 200.000 soldats i moltmaterial. El govern de la nació no va ser capaç d’imposarun comandament centralitzat: sindicats i partits obrers vanorganitzar exèrcits populars i van adoptar mesures revolu-cionàries, com la col·lectivització d’algunes terres i indús-tries. La República va tenir el suport d’uns 67.000 sol-dats de les Brigades Internacionals i d’uns 6.000 soviètics.

– La Guerra Civil espanyola va despertar les passions po-pulars a Europa. A tots els països l’opinió pública es vadividir entre defensors del govern legítim de la Repúbli-ca i els que donaven suport als colpistes. Per això, el Reg-ne Unit i França van convocar una conferència en quèes va signar un acord de no-intervenció per evitar que elconflicte es generalitzés a altres països. No obstant això,

aviat l’acord va ser paper mullat i tots dos bàndols vanobtenir ajuda exterior. La República va obtenir l’ajuda del’URSS, i la va pagar al comptat amb els dipòsits d’or delBanc d’Espanya. Els rebels van rebre armes i soldatsde la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi, a canvi de con-cessions mineres. Aquesta ajuda va ser molt superior iefectiva. El bàndol republicà va comptar, a més, amb elsuport de molts intel·lectuals, com ara Hemingway, Eis-ntein i George Orwell; i també amb la simpatia de l’es-querra de tot el món, que interpretava la guerra d’Espa-nya com un front de lluita contra el feixisme. Milers devoluntaris estrangers van abandonar els seus països ies van allistar a les Brigades Internacionals per lluitar aEspanya a favor de la República.


8. • (Primer pic)

a) La idea principal de la cançó és que els milicians hand’anar a defensar Madrid per evitar el pas dels feixis-tes. La del poema és animar els soldats marroquinsa marxar a Espanya amb les tropes de Franco.

b) La cançó és antifeixista, perquè es qualifica Franco detraïdor. El poema és dels feixistes, perquè es refereixals republicans com a «rojos».

• (Segon pic)

a) Feixistes eren anomenats els partidaris de Franco.En dóna una imatge de covards i d’assassins, per-què diu que maten dones, nens i ancians.

b) Apareix (Francisco) Franco, que fou un general es-panyol format a la guerra del Marroc, liderà el grupde militars que es revoltà contra el govern de la Re-pública el 1936. Això donà lloc a la guerra civil de1936-1939. Posteriorment, Franco es mantingué coma cap de l’exèrcit i de l’estat que van crear –il·legal-ment- els militars rebels. Beneficiat per la guerra fre-da posterior a la II Guerra Mundial, pogué mantenirel poder fins a la seva mort, designant en els darrersanys a Juan Carlos de Borbó com a successor seu.

c) La cançó recull la defensa de Madrid per part de lestropes republicanes contra l’escomesa dels feixistes.


• (Quart pic)

a) El feixisme era el sistema impulsat per Benito Mus-solini a Itàlia que significava el final de la democrà-cia i de la llibertat dels obrers per defensar les sevesreivindicacions. És una creu gammada, símbol delsnacionalsocialistes alemanys. El peu va calçat ambuna espardenya, símbol del poble treballador; era elcalçat habitual d’obrers i camperols.

b) El personatge central és un soldat (segurament un le-gionari), que escombra uns ninots que representenel liberalisme, el catalanisme i l’obrerisme. Hi ha la falçi el martell, símbols del marxisme, i un compàs i un es-caire, símbols de les lògies maçòniques. La banderaés la monàrquica (roja i groga), que durant la guerracivil va ser l’ensenya dels alçats contra la República.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 67



– A principis d’agost, gràcies a l’ajuda d’avions italians ialemanys, les tropes del Marroc, que eren les més benpreparades de l’exèrcit espanyol, van travessar l’estretde Gibraltar i van arribar a Cadis. De l’Andalusia occi-dental van passar a Extremadura i Toledo, i a finals d’oc-tubre es van quedar a les portes de Madrid. La presa deMadrid. Perquè era la capital i on hi havia el govern dela República. L’arribada de les primeres Brigades Inter-nacionals i d’avions i tancs soviètics.

– Va propiciar la caiguda del País Basc en mans «nacio-nals». Va suposar un cop dur, ja que els insurrectes esvan apoderar dels recursos industrials i miners d’aques-ta zona.

– L’exèrcit republicà va quedar gairebé totalment destruït.Madrid.


9. • Una gran part d’Aragó, el nord d’Espanya (excepte Na-varra), Catalunya, la zona de llevant, Madrid i gairebétot Andalusia.

• Més o menys. Perquè els insurrectes controlaven lamajoria de les dues Castelles, Galícia, Càceres, unapart d’Andalusia occidental, Navarra, les Balears (ex-cepte Menorca) i Canàries.

• En mans republicanes: Madrid, Barcelona, València,Oviedo... En mans «nacionals»: Cadis, Sevilla, Burgos,Saragossa...

• El bàndol insurrecte, el bàndol «nacional». Respostalliure.

• La batalla del Jarama (febrer de 1937) i la de Guada-lajara (març d’aquell mateix any), en què les tropesfranquistes van ser derrotades. La batalla de l’Ebre, afinals de 1937, que va durar més de tres mesos i enquè l’exèrcit republicà va quedar gairebé destruït.

• Tres fases: la campanya al voltant de Madrid (juliolde 1936- març de 1937), el front del nord (abril-oc-tubre de 1937) i el final de la guerra (octubre 1937-abril de 1939).

– La campanya al voltant de Madrid. Després del copd’estat, les tropes del Marroc, que eren les més benpreparades de l’exèrcit espanyol, van travessar l’es-tret de Gibraltar i van arribar a Cadis. De l’Andalusiaoccidental van passar a Extremadura i Toledo, i a fi-nals d’octubre es van quedar a les portes de Madrid.L’atac dels rebels per tres fronts contra Madrid, de no-vembre a març de 1937, va ser infructuós per la du-ra resistència que van mostrar les milícies populars iel triomf militar republicà a la batalla de Gualadajara(març).

– El front del nord. Davant la impossibilitat de prendre lacapital, Franco va traslladar l’exèrcit al nord, on, desdel març fins a l’octubre de 1937, va anar ocupant amblentitud el territori adversari sense que els contraatacsrepublicans en altres fronts (Brunete, Belchite) acon-

seguissin impedir-ho. Primer va caure el País Basc (laLegió Còndor va bombardejar Durango i Guernica a l’a-bril), i més tard, Cantàbria i Astúries (octubre). Tambévan conquerir Màlaga i Granada.

– El final de la guerra. Després de prendre Astúries, els«nacionals» van ocupar Saragossa i Terol. Tot i l’in-tent dels republicans per defensar aquesta àrea (ba-talla de Terol el desembre de 1937), els «nacionals»van guanyar i van avançar fins a la costa mediterrà-nia. L’abril de 1938 van arribar al Mediterrani per Va-lència i van dividir el territori republicà en dues zones,la qual cosa feia més difícil la resistència republica-na. Al juliol els republicans van contraatacar i van man-tenir oberta una línia de front al riu Ebre. La victòriadels «nacionals» en la dura batalla de l’Ebre, que vatenir lloc de juny a novembre de 1938, va posar demanifest el desgast republicà i va acabar de decidir laguerra. Franco va poder arribar a Catalunya i va ocu-par-la totalment el febrer de 1939 sense trobar-hiresistència. Molts republicans es van exiliar a França.La guerra estava gairebé perduda. El 28 de març, Ma-drid va ser ocupada per Franco, després d’imposaruna rendició total als republicans. La guerra havia aca-bat. El dia 1 d’abril de 1939 Franco va anunciar la vic-tòria de les seves tropes.

• Tant les illes Canàries com les Balears (excepte Menor-ca) van estar sempre en el bàndol «nacional». Menor-ca.

• (Vuitè pic)

a) Catalunya.

b) El sud de la zona de llevant, Andalusia oriental, lapart sud-oriental de Castella-la Manxa i Madrid.


– Els principals problemes van ser la fam i la por. El pro-veïment d’aliments per a la població va representar unproblema greu, sobretot a la zona republicana, ja queels «nacionals» van dominar des del principi els territo-ris on la producció agrícola era important. El raciona-ment d’aliment va ser una pràctica comuna. La pobla-ció també tenia por davant els combats ferotges i elsbombardejos de les ciutats assetjades. Així mateix, lesfamílies temien pel reclutament dels fills més joves i perla separació dels membres. Les represàlies anaven diri-gides a tots dos bàndols contra els simpatitzants de l’al-tra zona. La manera més comuna de represàlia practi-cada per tots dos bàndols van ser els anomenats«passejos»: un grup armat treia del seu domicili una per-sona i, amb el pretext de «portar-la a fer un passeig»,l’allunyaven de la població i l’assassinaven. Molta gent vaabandonar casa seva i es van convertir en refugiats.Aquest problema afectava especialment les dones i elsfills dels combatents en el bàndol republicà. Uns 30.000nens van sortir d’Espanya cap a altres països, com araMèxic, França i l’URSS. Van ser coneguts com «els nensde la guerra». Molts d’ells no van tornar mai més a ca-sa seva.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 68




a) Resposta lliure. (Els «nacionals». Als fills de comba-tents en la guerra.)

b) Animar que es deixessin els nens en aquestes resi-dències. L’atenció maternal, l’alimentació, l’estudi,el joc, etc.

c) Els avions llançant bombes sobre la població.

• D’alegria. Resposta lliure. (Perquè se n’anaven llunyde la guerra.)

• (Tercer pic)

a) A França.

b) Resposta lliure. (Sí. Perquè primer va ser en vaixell,després en tren i llavors en autocar.)

c) No. No.

• (Quart pic)

a) França, sobretot, i també l’URSS, Bèlgica i el RegneUnit. Resposta lliure. (Perquè els governs d’aquestspaïsos es van oferir a acollir-los.)

b) Resposta lliure. (Perquè la majoria de nens eren fillsdels combatents en el bàndol republicà, que patienmés i tenien por de les represàlies.)


– Arrel de la proclamació de la República catalana el 14d’abril de 1931, es van iniciar negociacions amb el go-vern provisional de Madrid per establir un govern autò-nom que va recuperar el nom de Generalitat. L’elabora-ció de l’Estatut d’autonomia per tenir un marc legal, peròtambé la creació d’una xarxa d’escoles d’ensenyamenten català, l’Institut-escola i la Universitat Autònoma deBarcelona; reformes socials com la llei de contractes de conreus, i una nova organització del territori.

– Després que el president Companys proclamés l’Estat ca-talà, el govern espanyol va fer intervenir l’exèrcit, va sus-pendre l’Estatut i va empresonar el president i el seu go-vern, de manera que la Generalitat quedava en suspens.

– Va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes jun-tament amb forces sindicals i partits d’esquerra, per tald’organitzar tot l’operatiu de la guerra.


11. a) El Parlament, el president de la Generalitat i el consellexecutiu.

b) El català a Catalunya i el castellà en les relacions amb elGovern de la República.

c) Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

d) Com un Estat autònom.

e) Per sufragi universal.

f) La de representació de Catalunya.


– Normalització: procés seguit per un moviment, corrento activitat que arriba a la seva oficialització, reglamenta-ció o institucionalització, superant així la seva fase ini-cial espontània.

Avantguardes: corrents artístics que promouen no-ves formes estètiques i nous conceptes filosòfics re-accionant contra el gust dels seus contemporanis, defensant idees revolucionàries i moviments «antiar-tístics».

Edat de plata: conjunt de grups d’escriptors espanyolspertanyents a les generacions literàries de finals del se-gle XIX i inicis del segle XX.

Generació: grup d’escriptors i artistes coetanis, que com-parteixen influències elements estètics i filosòfics co-muns pel fet de desenvolupar la seva obra contemporà-niament.

– La cultura catalana del nou-cents està marcada per lanormalització, modernització i influència del noucen-tisme. Les tres generacions de la cultura espanyola delprimer terç del segle XX són la generació del 98, la del14 i la del 27.

– • El desastre del 98 va influir molt en la generació cas-tellana del mateix any. Pretenien analitzar els proble-mes del país per proposar-ne solucions.

• Les avantguardes van estar presents, sobretot en el elsartistes de la generació del 27, que a Catalunya van te-nir línia directa amb els creadors d’altres ciutats euro-pees i americanes.


14. a) L’horror i la crueltat de la guerra.

b) Resposta lliure. (Potser el dolor i la desesperació de totesles mares que van perdre els fills en la guerra.)


d) Resposta lliure. (Per donar una sensació encara més pes-simista i tràgica de les conseqüències de la guerra.)

e) Resposta lliure. (Tristesa, horror, etc.)

15. • a) Explica la situació d’una dona a la rereguarda durantla guerra. La protagonista se sent desesperada i an-goixada perquè vol saber alguna notícia del seu es-timat que està al front. Se sent angoixada perquè nosap res d’ell.

b) Es dedicaven a cuidar les seves llars i fills, com abansde la guerra, però els era més difícil trobar queviu-res perquè amb la guerra fallava molt la produccióagrària i la distribució d’aliments. A més, moltes ha-vien de treballar a les fàbriques i llocs de treball queels homes deixaven per anar a lluitar als fronts debatalla.

• a) Assassinat al principi de la Guerra Civil. Respostalliure.

b) Resposta lliure.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 69



16. • Etapes: Espanya: Restauració, governs liberals d’Al-fons XIII (1902-1923), Dictadura de Primo de Rivera(1923-1930), Dictablanda de Berenguer i Aznar (1930-1931), Segona República (1931-1939), Guerra civil(1936-1939).

Catalunya: Fundació de la Lliga Regionalista (1901),atac militar al Cu-cut! (1905), Solidaritat Catalana (1906),Setmana Tràgica (1909), Mancomunitat de Catalunya(1914),Assemblea de parlamentaris catalans (1917),derogació de la Mancomunitat (1925), aixecament aPrats de Molló (1926), fundació d’Esquerra Republica-na de Catalunya (1931), Estatut d’Autonomia (1932),fets del 6 d’octubre (1934), guerra i revolució (1936-1939), fets de maig (1937), el govern català marxa al’exili (1939).

• a) 1931-1936; b) 1902-1931; c) 1936-1939; d) 1923-1930; e) 1914-1925; f) 1921; g) 1934; h) 1917.


• 1r. Entrada de les tropes africanes a la península i frontde Madrid (1936).

2n. Caiguda de les regions del nord (1937).

3r. Contraofensives republicanes a Brunete, Belchite iAragó (1937-1938).

4t. Batalla de l’Ebre i desfeta de l’exèrcit republicà (1938-1939).

17. a) El Front Popular va ser una coalició de les esquerres quees van presentar unides a les eleccions de febrer de 1936.Estava integrat per socialistes, comunistes, partits repu-blicans i algunes forces nacionalistes, més el suport delsanarquistes.

b) El noucentisme va ser un corrent de pensament a Cata-lunya que aplegà molts intel·lectuals a l’entorn del cata-lanisme per utilitzar les institucions polítiques (Mancomu-nitat) en favor del desenvolupament econòmic i culturaldel país.

c) Les Brigades Internacionals eren un grup de voluntarisarribats de tots els països d’Europa per lluitar a favorde la República.

d) Pistolerisme: Terme que fa referència a l’onada d’atemp-tats personal contra dirigents sindicals i membres de lapatronal que van tenir lloc a Barcelona entre 1919 i 1923.Van ser duts a terme per grups antagònics: d’una ban-da, pistolers a sou de la patronal, i de l’altra, grups ar-mats anarquistes.

e) Milícia popular: grup armat format sobretot per perso-nal civil, que va agafar les armes per defensar la Repú-blica.

18.

19. • La CEDA era la Confederación Española de DerechasAutónomas.

• Una coalició d’esquerres que va unir socialistes, co-munistes, nacionalistes i republicans.

• La Falange Española era un partit d’extrema dreta fun-dat per José Antonio Primo de Rivera, mentre que FETy de las JONS va ser el partit únic en el qual es van unirtotes les forces polítiques que donaven suport a la insur-recció, Falange Española y las Juntas de Ofensiva Na-cional Sindicalista i la Comisión Tradicionalista, que erael partit carlista.

• L’arribada de voluntaris per lluitar a favor de la Repú-blica i la internacionalització del conflicte.

• ERC era una coalició de partits catalanistes d’esquerra.

20. a) Als insurrectes, és a dir, els «nacionals».

b) Una visió negativa: els presenta com una bota que tre-pitja el nostre país.

c) Resposta lliure.

d) El bàndol republicà. Perquè ofereix una visió negativad’aquesta intervenció.

21. a) La derrota d’Annual al Marroc havia generat malestarentre els militars, als quals s’exigia responsabilitats; unapart de l’exèrcit, per protegir-se, va decidir prendre elpoder. El 1923 el general Primo de Rivera va fer un copd’estat. A més, l’auge dels nacionalismes basc i catalàeren vistos amb por entre els sectors més conservadors;el creixement parlamentari de socialistes i republicanstambé es va veure amb recel per amplis sectors de lapoblació; per això, Alfons XIII, davant les contínues cri-sis polítiques, no va impedir el cop d’estat del generalPrimo de Rivera. El context internacional, en què els fei-xismes començaven a tenir força, afavoria també unasolució autoritària.

b) L’oposició al rei era molt forta, ja que se’l va conside-rar còmplice de la dictadura. Els socialistes, algunsintel·lectuals (Unamuno, Ortega y Gasset), els republi-cans i els nacionalistes. Va subscriure el pacte de SantSebastià el 1930 per acabar amb la monarquia. Davantla incapacitat de tornar a la normalitat, Berenguer va sersubstituït, a mitjan febrer de 1931, per l’almirall Az-nar, que tenia un govern en què hi havia representatstots els polítics dels partits que seguien fidels a la mo-narquia. Malgrat tot, van continuar els desordres uni-versitaris i, davant d’això, Aznar va prometre la con-vocatòria d’eleccions municipals i va establir uncalendari electoral. En les eleccions municipals del12 d’abril el triomf dels republicans en les ciutats vaser espectacular i Alfons XIII va decidir abandonar Es-panya. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Sego-na República.

c) El 1936 hi va haver unes noves eleccions i les va gua-nyar el Front Popular, coalició d’esquerres que va unirsocialistes, comunistes, nacionalistes i republicans. Elseu programa es basava en el rellançament de les re-formes i l’amnistia per als empresonats pels fets del’octubre de 1934. Al carrer la situació empitjorava ca-

Solucionari

Alfons XIII Segona República Guerra Civil

a)e)f)

c)d)

b)d)

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 70


da dia: els grups d’esquerra radical i els falangistes vanprotagonitzar enfrontament armats, que en molts ca-sos van acabar amb assassinats de militars i políticsdel bàndol contrari; hi va haver onades de vagues i elscamperols ocupaven les terres dels terratinents.

d) El règim nacionalista es va organitzar de manera au-toritària i conservadora a través de la Junta de De-fensa Nacional, amb seu a Burgos i amb Franco al cap-davant. El bàndol «nacional» va rebre l’ajuda del’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista (que van enviargairebé 200.000 soldats i molt material), mentre queel bàndol republicà no va ser capaç d’imposar un co-mandament centralitzat (sindicats i partits obrers vanorganitzar exèrcits populars i van adoptar mesures re-volucionàries, com la col·lectivització d’algunes terresi indústries), i va tenir menys suport a l’exterior (uns67.000 soldats de les Brigades Internacionals i d’uns6.000 soviètics).

22. • En la Segona República.

• Un ambient de molta polarització social. Resposta lliu-re. (Sí.)

• De manera negativa, ja que va permetre que es des-envolupés.

• Respostes lliures.



a) En la nació.

b) Sí. En l’article 3r.

c) Sí. Sí.

d) Sí. Resposta lliure.

e) Sí.

f) Resposta lliure. (Avançada per a la seva època, peratorgar el vot a les dones, admetre el dret al divorci,etc.)





a) The Times.

b) «Las hordas rojas al servicio criminal de Aguirre, pre-sidente de la república de Euskadi», segons el diariAzul. Un atac aeri dels insurrectes, segons The Ti-mes.

c) En el segon, el de The Times. Que Guernica estavamolt pel darrere de les línies de combat.

• (Segon pic)

a) El primer text, el del diari Azul. Resposta model: des-viar la responsabilitat d’un fet tan horrorós cap alsadversaris.

b) Activitat lliure. Resposta lliure. (El segon, el de TheTimes, perquè va ser la Legió Còndor, els avions del’Alemanya nazi, els que van bombardejar Guernical’abril de 1937.)

c) Als bascos i al món sencer, el primer. A la resta delmón, en el cas del segon. Resposta lliure. (Molt pocs,perquè no tenien coneixements d’anglès.)

(Pàg. 227. Continua Saber llegir)

27. • Que «la divisió de la societat s’hagués estès a les For-ces Armades», i la idea que la violència estava justifi-cada.

• Un, «l’extensió durant la Segona República de [...] laidea que era moralment legítim l’ús de la violència mésbrutal per imposar el triomf d’un determinat ordre», i,dos, que «la divisió de la societat s’hagués estès a lesForces Armades», en altres paraules, «la divisió en lesfiles de l’exèrcit».

• No.

• Respostes lliures. (Sí.)

• Perquè la funció de l’exèrcit és precisament defensar lalegalitat.





La guerra freda (1945-1991) (Pàg. 229)

• La construcció del «mur de Berlín».

• A Berlín (Alemanya), el 16 d'agost de 1961.

• Va ser un esdeveniment important, sobretot des del puntde vista simbòlic, perquè simbolitzava la divisió del mónen dos blocs antagònics, liderats per les dues superpo-tències: el bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i elbloc comunista, encapçalat per l'URSS.

• Grans blocs de formigó.

• Els membres de l'organització paramilitar de l'Alema-nya oriental: «Grups de combat de les fàbriques».


• El novembre de 1989.




– Un bloc és un grup de països liderat per una superpo-tència. El teló d’acer descrivia la creixent influència so-

UNITAT 11

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 71


Solucionariviètica sobre els països del centre d'Europa i feia pú-blic que l’entesa entre els aliats s'estava trencant. La po-lítica de contenció o doctrina Truman va consistir a do-nar suport als anticomunistes en qualsevol part del mónamb l’objectiu d’evitar que els comunistes prenguessinel poder.

– Winston Churchill era el primer ministre britànic durantla Segona Guerra Mundial (el 1940 va succeir en el càr-rec Neville Chamberlain, que va ser el que va declararla guerra a Alemanya), i es va convertir en un dels pro-tagonistes de les conferències de pau que van seguir laguerra. El 1946 va denunciar en un discurs famós quehavia caigut sobre el continent europeu un «teló d’a-cer». Amb aquesta expressió descrivia la creixent in-fluència soviètica sobre els països del centre d’Europai feia públic que l’entesa entre els aliats s’estava tren-cant.

Harry S. Truman era el vicepresident dels Estats Unitsel 1944 i va passar a ocupar la presidència quan va mo-rir Roosevelt (1945). Va ser qui va ordenar el llançamentde la bomba atòmica sobre el Japó (1945) i va posar enmarxa el pla Marshall d’ajuda econòmica a Europa(1947). La política de contenció o doctrina Truman vaconsistir a donar suport als anticomunistes a qualsevollloc del món amb l’objectiu d’evitar que els comunistesaconseguissin el poder.

– Anomenem guerra freda el sistema de relacions inter-nacionals que va des del 1947 fins al 1991. Aquest sis-tema es va caracteritzar per l’enfrontament entre duessuperpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, i ladivisió del món en dos blocs, cada un d’ells liderat peruna superpotència, amb sistemes econòmics, polítics isocials oposats. Els Estats Units i l’URSS van emmagat-zemar una gran quantitat d’armament, fins i tot nucle-ar, per amenaçar el contrari amb la destrucció total. Peraixò, els enfrontaments es van resoldre per mitjà de con-flictes locals en diversos punts de la Terra i es va evitaruna guerra directa entre les potències.

La guerra freda va marcar també l’organització internadels diferents països del món. Els governs de les duessuperpotències van difondre un conjunt de valors queenaltien el seu sistema i rebutjaven frontalment el con-trari. El control social i polític va provocar en tots dosblocs la repressió de les opinions crítiques, tot i queaquesta repressió va ser molt més generalitzada en elbloc soviètic.

– El 1946 Winston Churchil va denunciar en un discursfamós que havia caigut sobre el continent europeuun «teló d’acer». Amb aquesta expressió descrivia lacreixent influència soviètica sobre els països del cen-tre d’Europa i feia públic que l’entesa entre els aliatss’estava trencant. El pas següent cap a la guerra fredaes va produir a Grècia, on comunistes i monàrquics esdisputaven el poder en una guerra civil. El presidentnord-americà Truman va decidir donar suport als mo-nàrquics grecs per impedir que els comunistes pren-guessin el poder. Truman va estendre el suport als an-ticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia

coneguda com política de contenció o doctrina Tru-man. Després d’aquestes primeres desavinences, elsEstats Units i l’URSS van reforçar les seves àrees d’in-fluència. Així, els americans van dur a terme el plaMarshall el 1947, que era un programa d’ajudes perreconstruir l’economia europea. Aquest projecte va serrebutjat per l’URSS, que va obligar a rebutjar també elpla Marshall als països de l’Europa oriental. Al cap d’untemps, l’URSS va crear el Kominform per coordinar elsuport a la seva política dels partits comunistes de totel món.


1. • Els documents 2 i 3.

• Descrivia la creixent influència soviètica sobre els païsosdel centre d’Europa i feia públic que l’entesa entre elsaliats s’estava trencant.

• «Que els pobles de parla anglesa s’uneixin amb urgèn-cia per impedir als russos qualsevol temptativa de cob-dícia o aventura.»

• Bulgària, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i Hongria.

• Sofia, Varsòvia, Bucarest, Praga i Budapest.

2. • Que els Estats Units han de ser ferms i han de vigilarla contenció de les tendències russes a l’expansió.

• Contenir l’expansió de l’URSS.

• Té en comú la seva afirmació que l’URSS pretén es-tendre la seva influència per una gran part del continenteuropeu. Els diferencia l’estratègia per fer front a aques-ta política soviètica.

• Reflecteix la divisió d’Europa en aquell moment.


– El bloqueig de Berlín i la guerra de Corea. (El 1948 elsEstats Units, el Regne Unit i França van unir els seussectors i van crear la República Federal d’Alemanya(RFA). La Unió Soviètica no ho va acceptar i va bloque-jar Berlín occidental, que estava rodejat per la zona so-viètica. El bloqueig va fracassar perquè els aliats vanabastir per aire la ciutat. Com a resposta, en la sevazona, l’URSS va crear la República Democràtica Alema-nya (RDA). Pel que fa a la guerra de Corea, després dela derrota del Japó, Corea havia estat dividida en una zo-na nord comunista i una zona sud capitalista. El 1950el govern comunista va envair Corea del Sud. L’ONUva condemnar la invasió va aprovar una intervenció li-derada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xina va donarsuport militar a Corea del Nord. El 1953 es va firmar lapau i es van mantenir les fronteres del 1950.)

– El bloqueig va fracassar perquè els aliats van abastir peraire la ciutat. Com a resposta, a la seva zona, l’URSS vacrear la República Democràtica Alemanya (RDA). No.

L’ONU va condemnar la invasió de Corea i va aprovar unaintervenció liderada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xi-na va donar suport militar a Corea del Nord. El 1953 esva firmar la pau i es van mantenir les fronteres del 1950.Sí.

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 72


– En l’època de la Segona Guerra Mundial, l’Europa oc-cidental tenia l’hegemonia mundial, mentre que du-rant la guerra freda les potències hegemòniques erenels Estats Units i l’URSS. En la Segona Guerra Mun-dial, l’URSS era l’únic país comunista; en la guerra fre-da, el comunistes s’havien estès primer als països del’Europa de l’Est i, després, a la Xina, Corea, Cuba, etc.En la Segona Guerra Mundial l’organisme supranacio-nal encarregat de vetllar per la pau era la Societat de Na-cions; després de la guerra va ser substituïda per l’Or-ganització de les Nacions Unides (ONU).


3. a) França (el sector SO), Regne Unit (el NO), els Estats Units(el SE) i la URRS (el NE).

b) Els sectors francès, britànic i estatunidenc van formarla República Federal Alemanya (RFA), mentre que elsector soviètic es va transformar en la República Demo-cràtica Alemanya (RDA).

4. a) Per a Jdanov, per un costat hi havia el bàndol impe-rialista i antidemocràtic (els Estats Units) amb el suportdel Regne Unit i França), i, per un altre costat, el bàn-dol antiimperialista, antifeixista i democràtic (l’URSS,Rumania, Hongria, Finlàndia, Indoxina, Vietnam, etc.).Per a Truman, per un costat hi ha els EUA i els païsosdemocràtics, i per l’altre els països antidemocràtics.

b) Per a Jdanov, el seu bloc és l’antiimperialista i demo-cràtic. També per a Truman el seu bloc és el democrà-tic.

c) Per a Jdanov, el bàndol contrari és el bàndol imperia-lista i antidemocràtic. Per a Truman, el bloc contrari tam-bé és l’antidemocràtic.

d) Per a Jdanov, l’enfortiment del moviment antifeixista, ésa dir, del comunisme. Per a Truman, els Estats Unitshan «d’ajudar els pobles lliures a complir els seus pro-pis destins de la manera que ells mateixos decideixin.Crec que la nostra ajuda ha de ser principalment eco-nòmica i financera, que és essencial per a l’estabilitateconòmica i política».


– Impedir la implantació del comunisme més enllà de l’à-rea d’influència soviètica a Europa.

– A l’Europa occidental, aquesta tàctica va comportar unaajuda econòmica (el Pla Marshall) i la creació d’una or-ganització militar: l’OTAN (Organizació del Tractat del’Atlàntic Nord). Fora d’Europa, els Estats Units van sig-nar el Tractat de Rio (1947) amb l’Amèrica llatina, laSEATO (1954) amb els estats del sudest asiàtic i el Pac-te de Bagdad (1955) amb els pobles de l’Orient mitjà,a més de pactes bilaterials amb determinats estats, comara Espanya i el Japó. A l’Europa occidental, l’Amèri-ca llatina, el sudest asiàtic i l’Orient mitjà, fonamental-ment.

Un sistema democràtic i una economia capitalista.

– En el terreny polític, un sistema democràtic amb sepa-

ració de poders i llibertats i drets, i en el terreny econò-mic, un sistema capitalista.

– En el terreny polític, la democràcia va quedar limitada,perquè els Estats Units van tolerar l’existència de dic-tadures al sud d’Europa i en van fomentar la implanta-ció a l’Amèrica llatina, l’Àsia i l’Àfrica quan va convenirals governs dels EUA. En el terreny econòmic, la princi-pal novetat va ser la intensificació de l’intervencionalis-me de l’estat; molts governs occidentals van començara controlar els sectors econòmics bàsics.


5. • (Primer pic)

a) Perquè ajudar a reconstruir l’economia europea éscontribuir a l’aparició de sistemes democràtics.

b) Evitar que la ruïna de la postguerra provoqués el des-contentament social i arrossegués els països de l’Eu-ropa occidental cap a l’òrbita comunista, és a dir, im-pedir la implantació del comunisme més enllà del’àrea d’influència soviètica a Europa.

c) Sembla que en principi es feia extensió a tots els paï-sos europeus.

• (Segon pic)

a) El Regne Unit, França, RFA, Itàlia, els Països Baixos,Bèlgica i Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Noruega,Grècia, Suècia, Suïssa, Irlanda i Portugal.

b) Activitat lliure.

• Resposta lliure. (Per exemple, l’URSS va obligar a rebut-jar el pla Marshall als països de l’Europa oriental.)

• (Document 13) Pel pla Marshall. Cooperació intereuro-pea per un nivell de vida més elevat. (Document 14) Elsamericans a Amèrica. No, França no serà un país co-lonitzat!

• Que l’ajuda nord-americana es destina a reconstruir l’e-conomia nacional i, per tant, a millorar el nivell de vidadels francesos.

• El Partit Comunista Francès. Resposta lliure. (Perquè es-tava finançat pels Estats Units, la superpotència que en-capçalava el bloc capitalista.)


– Una democràcia popular es caracteritzava per teniruns principis comuns: en primer lloc, era un sistemade partit únic, ja que després de la presa del poderpels comunistes la resta dels partits van ser prohibits,per això, tot i que hi havia el sufragi universal, els vo-tants no podien escollir entre diferents candidats; ensegon lloc, en aquest sistema no hi havia una divi-sió del poder polític entre diferents institucions, sinóque el partit comunista tenia tot el poder a les mans;a més, hi havia una absència total de llibertats: elsciutadans no tenien llibertat d’expressió o de reunió,per exemple. Per això, els governs comunistes erenunes dictadures duríssimes que reprimien qualsevoldissidència.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 73


– L’URSS va replicar el pla Marshall amb l’organització delCOMECON (Consell d’Ajuda Econòmica Mútua) l’any1949; tenia l’objectiu de coordinar les economies delspaïsos europeus que estaven sota hegemonia soviètica.Els soviètics van respondre a l’OTAN amb la creació delpacte de Varsòvia, una aliança miliar creada el 1955 ambels seus països satèl·lit.

– El bloc soviètic es va instaurar a l’Europa oriental al ma-teix temps que s’organitzava el bloc occidental. En fina-litzar la Segona Guerra Mundial, els soviètics van accep-tar que a la seva zona d’influència (Polònia, Hongria,Txecoslovàquia, Romania i Bulgària) es formessin go-verns de coalició amb totes les forces polítiques. Tan-mateix, els partits comunistes controlaven els ministerismés importants i, impulsats per Stalin, van acaparartot el poder entre el 1946 i el 1948 i van establir dicta-dures comunistes.

– El sistema polític que es va implantar a Europa sota elpatrocini de l’URSS s’autoanomenava «democràcies po-pulars». Una democràcia popular es caracteritzava pertenir uns principis comuns: en primer lloc, era un siste-ma de partit únic, ja que després de la presa del poderpels comunistes la resta dels partits van ser prohibits,per això, tot i que hi havia el sufragi universal, els votantsno podien escollir entre diferents candidats; en segonlloc, en aquest sistema no hi havia una divisió del poderpolític entre diferents institucions, sinó que el partit co-munista tenia tot el poder a les mans; a més, hi haviauna absència total de llibertats: els ciutadans no tenienllibertat d’expressió o de reunió, per exemple. Per això,els governs comunistes eren unes dictadures duríssimesque reprimien qualsevol dissidència.

En l’àmbit econòmic, després de la presa del poder pelscomunistes, als països de l’Europa oriental es va establiruna economia estalinista basada en els principis mar-xistes. Segons aquesta ideologia, les empreses haviende ser propietat estatal i estar administrades per l’estatper posar fi a l’explotació dels treballadors pels capita-listes. Per això, quan van aconseguir el poder, els comu-nistes van expropiar empreses industrials, comercials ifinanceres, que van passar a ser propietat de l’estat. Lla-vors, els dirigents polítics van començar a gestionar l’e-conomia: van establir plans quinquennals que fixaven laproducció industrial i agrícola; van determinar el valorde la moneda per decret i van controlar el comerç ex-terior. Amb això van acabar amb la llibertat de comerçen aquests països.


6. a) L’URSS.

b) Els països de l’Europa occidental (excepte Espanya,Suècia, Finlàndia, Suïssa, Àustria...), Turquia, Iran,Pakistan, Myanmar, Austràlia, Nova Zelanda. Filipi-nes, el Japó...

c) Prop de l’URSS i dels seus satèl·lits.

d) Resposta lliure. (Que els EUA pretenien «rodejar-la»i evitar l’extensió del comunisme pels països veïns.)


– Es coneix com cursa armamentística la competènciaque es va iniciar entre les dues superpotències en aca-bar la Segona Guerra Mundial, en què tots dos païsosvan construir una quantitat immensa d’armes de tottipus per intentar superar el contrari: armes nuclears,míssils teledirigits, bombarders a reacció, avions super-sònics, etc. Es va anomenar equilibri del terror una si-tuació de paritat d’armaments entre els dos blocs, queimpedia el desencadenament d’una guerra entre ells,per por a la destrucció total. La cursa espacial fa refe-rència a la rivalitat entre les dues superpotències perposar en marxa missions espacials.

– A més de la cursa armamentística i la cursa espacial,la rivalitat entre les dues superpotències per construirmés armaments i més variats i per posar en marxa mis-sions espacials, els Estats Units i l’URSS van desenvo-lupar una política destinada a contenir els avenços del’adversari, però evitaven enfrontar-se directament; elsenfrontaments es resolien en conflictes de baixa inten-sitat, conflictes de caràcter regional que no posaven enperill la pau mundial, però en els quals es resolia la per-tinença dels contendents a un o altre bloc.

D’una banda, els blocs van practicar el control ideo-lògic de la població per evitar l’expansió de l’enemic.Els Estats Units van donar suport a cops d’estat per im-plantar dictadures que impedissin el triomf de governcomunistes a Europa. En els mateixos Estats Units elsenador McCarthy va dur a terme una «caça de brui-xes» els anys cinquanta, en què molts artistes i intel·lec-tuals van ser acusats de ser comunistes. El control enel bloc soviètic va ser més dur: es va reprimir tota dis-sidència amb la condemna dels oponents a llarguespenes de presó. D’altra banda, tots dos blocs van bus-car l’afebliment del bàndol contrari mitjançant el su-port als desafectes. Així, l’URSS va patrocinar econò-micament els partits comunistes occidentals, mentreque els occidentals van donar suport als dissidents an-ticomunistes.

– Per intentar superar el contrari es van construir armesnuclears, míssils teledirigits, bombarders a reacció, avionssupersònics, etc.


7. • (Primer pic)

a) Activitat lliure.

b) Activitat lliure.

• (Segon pic)

a) A l’alça.

b) A principis dels anys cinquanta i a finals dels anysseixanta. A mitjan anys cinquanta, a principis delsseixanta i, sobretot, a finals dels setanta.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 74


• (Tercer pic)

a)

b) A Europa. Resposta lliure. (Probablement pel plaMarshall.)


8. • Activitat lliure. (El Checkpoint Charlie va ser un dels pas-sos fronterers del mur de Berlín; concretament, era el pasdel sector nord-americà al soviètic. Va ser l’escenari demolts intents de fugida de Berlín est. Avui dia, és el pasmés conegut; es conserva una caseta dels vigilant i hi hatambé un museu.) Resposta lliure.

• Avisar que per aquest pas se sortia de la zona nord-ame-ricana i s’entrava a Berlín est.

9. Evitar la fugida massiva de la població de Berlín est a Ber-lín oest.

10. a) Perquè els comunistes va haver de construir un mur perevitar que la població fugís.

b) Perquè el mur era un símbol de la divisió del món en dosblocs i de la falta de llibertat dels alemanys.

c) Que era un ciutadà de Berlín i indicar la seva solidaritatamb els berlinesos. («Sóc un berlinès» o «Jo sóc un ciu-tadà de Berlín» és una famosa cita feta pel presidentdels Estats Units John F. Kennedy el 26 de juny de 1963a Berlín occidental amb motiu del quinzè aniversari delbloc de Berlín imposat per la Unió Soviètica, que va por-tar com a conseqüència que s’aixequés el mur de Ber-lín el 13 d’agost de 1961.)

d) Resposta lliure. (A Berlín oest, perquè era la zona con-trolada pels aliats.)


– Es coneix com distensió l’etapa que va començar el 1956,en què totes dues potències van iniciar un període dediàleg, tot i que va continuar havent-hi conflictes.

– En l’etapa de màxima tensió (1947-1956), van destacardues crisis: la crisi de Berlín i la guerra de Corea. En l’e-

tapa de la coexistència pacífica (1956-1977), van desta-car la construcció del mur de Berlín el 1961, la crisi delsmíssils a Cuba (1962) i la guerra del Vietnam. En la rebro-tada i el final de la guerra freda (1977-1991), sobresurt laintervenció soviètica a Etiòpia, Angola, Moçambic i l’Afga-nistan, mentre que els EUA van dissenyar el Projecte deDefensa Estratègica o «guerra de les galàxies».

John F. Kennedy es va convertir en president dels Es-tats Units el 1960. Amb la seva arribada, hi va haver uncanvi en la manera de governar, que va facilitar l’apro-pament entre les superpotències. Es va començar aixíuna nova etapa, que s’anomena distensió o coexistèn-cia pacífica.

Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic que va ser es-collit secretari general del Partit Comunista quan va mo-rir Stalin (1953). Khruixtxov, en política interior, va co-mençar un procés de desestalinització. El 1956 vaconvocar el XX Congrés del PCUS i va denunciar el cul-te a la personalitat i els crims de Stalin: l’assetjamentals comunistes discrepants, la intolerància política i lesdeportacions massives de població. En el congrés es vaimposar als seus rivals, els quals va apartar del poder sen-se prendre represàlies i va alliberar molts presos polítics.En política exterior, el seu nou estil es va materialitzar enla coexistència pacífica amb els Estats Units.

Richard Nixon es va convertir en president dels EstatsUnits el 1968, per l’oposició de molts ciutadans a la gue-rra del Vietnam. Es va veure obligat a dimitir el 1973 pelcas Watergate, un escàndol d’espionatge al partit demò-crata.

– Ronald Reagan va accedir a la presidència d’Estats Unitsel 1980, després de Jimmy Carter. En la política exteriordestaca la seva voluntat de frenar l’expansionisme so-viètic i per això va rellançar la cursa armamentista, con-vertida en una pugna tecnològica i va desenvolupar elProjecte de Defensa Estratègica (conegut com «guerrade les galàxies»). L’URSS no va suportar econòmicamentaquesta despesa.

La guerra del Vietnam va començar quan la guerrilla pro-comunista (vietcong) va voler incorporar al país Vietnamdel Nord. El 1962 els Estats Units van intervenir en laguerra.

L’enfonsament del bloc soviètic el 1989 i la desintegracióde l’URSS el 1991 van suposar el final de la guerra freda.

– La primera etapa de la guerra freda (1947-1956) va seruna època de màxima tensió, mentre que en l’etapade la distensió o coexistència pacífica (1956-1977) to-tes dues potències van iniciar una etapa de diàleg, tot ique hi va haver conflictes.


11. • En la segona guerra freda (1977-1991).

• Des del 1977 l’URSS va desplegar míssils nuclears a lesseves zones d’influència a Europa i Àsia, i va augmen-tar la seva presència al Tercer Món intervenint a Etiòpia,Angola, Moçambic i l’Afganistan. Per la seva part, els Es-

Amèrica Europa Àfrica Àsia Oceania

EstatsUnitsCanadàHonduresPanamà

IslàndiaRegne UnitEspanya i PortugalAlemanyaBèlgicaPaïsosBaixosLuxemburgDinamarcaNoruegaItàlia i GrèciaDinamarcaNoruega

EgipteMarrocSàharaSenegalSomàlia

Turquia IsraelJordàniaAràbiaSauditaOmanEmirats ÀrabsUnitsJapóCorea del SudTailàndiaFilipines

Austràlia

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 75


tats Units van desplegar míssils a l’Europa occidental iva dissenyar el Projecte de Defensa Estratègica o «guer-ra de les galàxies». L’enfonsament del bloc comunista apartir del 1989 va suposar el final de la guerra freda, quees va proclamar en la cimera de Malta del 1989 i es vaconfirmar amb la desmembrament de l’URSS i la disso-lució del pacte de Varsòvia el 1991.

• En contra de la instal·lació dels euromíssils.

• Que es produís una guerra nuclear. Resposta lliure.




14. a) Teló d’acer: descrivia la creixent influència soviètica so-bre els països del centre d'Europa i feia públic que l’en-tesa entre els aliats s'estava trencant.

b) Pla Marshall: pla dissenyat pels Estats Units quan vaacabar la Segona Guerra Mundial per ajudar els paï-sos europeus a reconstruir l’economia, amb l’objectiud’impedir la implantació del comunisme més enllà del’àrea d’influència soviètica.

c) Democràcia popular: es caracteritzava per tenir uns prin-cipis comuns: en primer lloc, era un sistema de partitúnic, ja que després de la presa del poder pels comu-nistes la resta dels partits van ser prohibits, per això, toti que hi havia el sufragi universal, els votants no podienescollir entre diferents candidats; en segon lloc, en aquestsistema no hi havia una divisió del poder polític entrediferents institucions, sinó que el partit comunista teniatot el poder a les mans; a més, hi havia una absènciatotal de llibertats: els ciutadans no tenien llibertat d’ex-pressió o de reunió, per exemple.

d) Plans quinquennals: plans dissenyats cada cinc anys al’URSS durant el mandat de Stalin, en què es fixavenels objectius econòmics que calia aconseguir durantaquest període i els recursos que es farien servir peraconseguir-los.

e) Cursa armamentista: es coneix així la competència queva començar entre les dues superpotències quan vaacabar la Segona Guerra Mundial, en què tots dos paï-sos van construir una gran quantitat d’armes de tot ti-pus per intentar superar el contrari: armes nuclears,míssils teledirigits, bombarders a reacció, avions super-sònics, etc.

f) Coexistència pacífica: o distensió, és l’etapa que vacomençar el 1956, en què totes dues potències van ini-ciar una etapa de diàleg i distensió, tot i que hi va ha-ver conflictes.

g) Conflictes de baixa intensitat: conflictes de caràcterregional que no posaven en perill la pau mundial, peròen els quals es resolia la pertinença dels contendents aun o altre bloc.

h) Equilibri del terror: es va anomenar així una situació deparitat d’armaments entre els dos blocs, que impedia eldesencadenament d’una guerra entre ells, per por a ladestrucció total.

i) Telèfon vermell: un teletip que es va dissenyar en l’èpo-ca de distensió perquè els presidents dels Estats Unitsi de la Unió Soviètica poguessin connectar-se directa-ment en cas de crisi.

15. a) OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord): or-ganització militar creada pels Estats Units i els seus aliatsa l’Europa occidental.

b) Pacte de Varsòvia: aliança militar creada el 1955 perl’URSS amb els seus països satèl·lit.

c) SEATO: aliança firmada entre els Estats Units i els es-tats del sud-est asiàtic el 1954.

d) Kominform: COMECON, o Consell d’Ajuda EconòmicaMútua, creada l’any 1949; el seu objectiu era coordinarles economies dels països europeus que estaven sotahegemonia soviètica.

16. a) John F. Kennedy es va convertir en president dels Es-tats Units el 1960. Amb la seva arribada, hi va haverun canvi en la manera de governar, que va facilitarl’apropament entre les superpotències. Es va comen-çar així una nova etapa, que s’anomena distensió ocoexistència pacífica.

b) Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic que va ser es-collit secretari general del Partit Comunista quan va mo-rir Stalin (1953). Khruixtxov, en política interior, va co-mençar un procés de desestalinització. El 1956 vaconvocar el XX Congrés del PCUS i va denunciar el cul-te a la personalitat i els crims de Stalin: l’assetjament alscomunistes discrepants, la intolerància política i les de-portacions massives de població. En el congrés es vaimposar als seus rivals, els quals va apartar del podersense prendre represàlies i va alliberar molts presos po-lítics. En política exterior, el seu nou estil es va materia-litzar en la coexistència pacífica amb els Estats Units.

c) Richard Nixon es va convertir en president dels Es-tats Units el 1968, per l’oposició de molts ciutadansa la guerra del Vietnam. Es va veure obligat a dimitirel 1973 pel cas Watergate, un escàndol d’espionatgeal partit demòcrata.

d) Leonid Breznev va ser el nou líder del Partit Comunis-ta de l’URSS després que el 1964 l’aparell burocràticdel PCUS, la nomenclatura, obligués a dimitir Khruixt-xov, i posés fi a totes les reformes iniciades en el pe-ríode anterior.

e) Harry S. Truman era el vicepresident dels Estats Unitsel 1944 i va passar a ocupar la presidència quan vamorir Roosevelt (1945). Va ser qui va ordenar el llan-çament de la bomba atòmica sobre el Japó (1945) iva posar en marxa el pla Marshall d’ajuda econòmicaa Europa (1947). La política de contenció o doctrinaTruman va consistir a donar suport als anticomunis-tes a qualsevol lloc del món amb l’objectiu d’evitar queels comunistes aconseguissin el poder.

f) Mikhail Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Esva convertir en president el 1985. Per intentar sortirde la greu crisi econòmica i social en què estava immersel país, Gorbatxov va posar en marxa una política refor-mista i oberturista: la perestroika («reestructuració») va

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 76


Crisis Motius

Crisi dels míssils a Cuba

El 1962 els Estats Units van descobrir que s’estaven instal·lant míssils soviètics a Cuba, i van decretar el bloqueig naval de l’illa per impedir l’arribada dels míssils. Finalment, per evitar la guerra, l’URSS va accedir a desmantellar les bases. El perill va ser tan alt que es van començar converses i el 1968 es van firmar els primers acords de no proliferació nuclear.

Bloqueig de Berlín El 1948 els Estats Units, el Regne Unit i França van unir els seus sectors i van crear la República Federald’Alemanya (RFA). La Unió Soviètica no ho va acceptar i va bloquejar Berlín occidental, que estava rodejat per la zona soviètica. El bloqueig va fracassar perquè els aliats van abastir per aire la ciutat. Com a resposta, en la seva zona, l’URSS va crear la República Democràtica Alemanya (RDA).

Construcció del mur de Berlín

El 1961 el govern de Berlín oriental va construir un mur (el famós mur de Berlín) per evitar la fugida massiva de la població cap a la zona occidental.

Guerra del Vietnam

El Vietnam estava dividit en dos estats des de la seva independència de França el 1954: Vietnam del Nord, amb un govern comunista, i Vietnam del Sud, que tenia un règim anticomunista. En aquest últim havia sorgituna guerrilla procomunista (el Vietcong) que pretenia incorporar el país a Vietnam del Nord.Els Estats Units van intervenir el 1962, quan Kennedy va enviar consellers militars a Vietnam del Sud per evitarla caiguda del govern. Temien que, si el Vietnam es reunificava sota un règim comunista, molts altres païsosserien absorbits pel bloc soviètic. En els anys següents, el president Johnson va desplegar molts soldats al Vietnam, que van arribar al mig milió el 1968. La pressió de l’opinió pública va obligar als Estats Units a retirar-se el 1974.

Guerra de Corea Pel que fa a la guerra de Corea, després de la derrota del Japó, Corea havia estat dividida en una zona nordcomunista i una zona sud capitalista. El 1950 el govern comunista va envair Corea del Sud. L’ONU vacondemnar la invasió va aprovar una intervenció liderada pels Estats Units. Malgrat tot, la Xina va donar suportmilitar a Corea del Nord. El 1953 es va firmar la pau i es van mantenir les fronteres de 1950.

ser un programa de reformes econòmiques, i la glasnot(«transparència») va ser un programa de reformes enels assumptes polítics i culturals.

17. • El bloc occidental, liderat pels Estats Units i reforçat pelsseus aliats de l’Europa occidental, es caracteritzava,en general, per sistemes polítics democràtics i econo-mies capitalistes, mentre que en el bloc comunista, queencapçalava l’URSS, secundada pels seus aliats d’Eu-ropa oriental, es van crear democràcies populars i eco-nomies estalinistes basades en els principis marxistes.

(Esdeveniments que van conduir a l’esclat de la guerra fre-da.) El 1946 Winston Churchill va denunciar en un discursfamós que havia caigut sobre el continent europeu un «te-ló d’acer». Amb aquesta expressió descrivia la creixent in-fluència soviètica sobre els països del centre d’Europa ifeia públic que l’entesa entre els aliats s’estava trencant.

El pas següent cap a la Guerra Freda es va produir aGrècia, on comunistes i monàrquics es disputaven elpoder en una guerra civil. El president nord-americà Truman va decidir donar suport als monàrquics grecsper impedir que els comunistes prenguessin el poder. Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del món, una estratègia coneguda com política de contenció o doctrina Truman.

Després d’aquestes primeres desavinences, els EstatsUnits i l’URSS van reforçar les seves àrees d’influència.Així, els americans van dur a terme el pla Marshall el1947, que era un programa d’ajudes per reconstruir l’e-conomia europea. Aquest projecte va ser rebutjat perl’URSS, que va obligar a rebutjar també el pla Marshallals països de l’Europa oriental. Al cap d’un temps, l’URSSva crear el Kominform per coordinar el suport a la sevapolítica dels partits comunistes de tot el món.

• (Segon pic)

18. • En la primera etapa de la guerra freda (1947-1956),una època de màxima tensió, les dues superpotènciesvan practicar l’anomenat «equilibri del terror»; es vaanomenar així una situació de paritat d’armaments en-tre els dos blocs, que impedia el desencadenamentd’una guerra entre ells, per por a la destrucció total.En l’etapa de la distensió o coexistència pacífica (1956-1977), totes dues potències van iniciar una etapa dediàleg i distensió, tot i que hi va haver conflictes debaixa intensitat, és a dir, conflictes de caràcter regio-nal que no posaven en perill la pau mundial, però enels quals es resolia la pertinença dels contendents aun o altre bloc.

• Finalitzada l’etapa de distensió i diàleg, hi va haver unarebrotada de la guerra freda, motivada en principi peruna política soviètica més agressiva. Des del 1977l’URSS va desplegar míssils nuclears a les seves zonesd’influència a Europa i Àsia, i va augmentar la seva pre-sència al Tercer Món intervenint a Etiòpia, Angola, Mo-çambic i l’Afganistan. Per la seva part, els Estats Unitsvan desplegar míssils a l’Europa occidental i va disse-nyar el Projecte de Defensa Estratègica o «guerra de lesgalàxies».



20. • Resposta model. No, perquè ja no existeix una divisiódel món en dos blocs antagònics. L’enfonsament delbloc comunista a partir del 1989 va suposar el finalde la guerra freda, que es va proclamar en la cimera deMalta del 1989 i es va confirmar amb la desmembra-ment de l’URSS i la dissolució del pacte de Varsòvia el1991.


936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 77




a) A un grup de vietnamites, principalment nens, fugintdels bombardejos amb napalm.

b) Resposta lliure. (Horror, ràbia...)

c) Resposta lliure. (Probablement, explicar al món l’hor-ror i la barbàrie d’aquella guerra.)

• (Segon pic)

a) En la guerra de Vietnam.

b) Entre el 1962 i el 1974.

c) Vietnam del Sud i els Estats Units, fonamentalment,tot i que el conflicte va acabar estenent-se a altrespaïsos veïns, com ara Laos i Cambotja.

d) La pressió de l’opinió pública va obligar els EstatsUnits a retirar-se el 1974, després de moltes baixes.







a) Va anunciar les seves intencions d’augmentar lesdespeses militars per arribar a la immunitat del terri-tori nord-americà davant les armes soviètiques.

b) Es tractava, no d’augmentar les armes nuclears nord-americanes, sinó de buscar els camins de retre lesarmes nuclears soviètiques.

c) Reduir el perill d’una guerra nuclear.

d) Perquè «durant vint anys l’URSS ha anat acumulantuna enorme força militar».

• (Segon pic)

a) Que se sentiran més segurs.

b) Que no se sentirien segurs, viurien sota l’amenaçad’un possible atac soviètic...

• (Tercer pic)

a) A l’època de la distensió o coexistència pacífica. Ex-pressa un judici negatiu sobre aquell període.

b) La superioritat militar o els avantatges polítics. Bus-car camins per reduir el perill d’una guerra nuclear.

• (Quart pic)

a) Resposta lliure.






La descolonització (Pàg. 249)

• Que 29 països de l’Àfrica i l’Àsia debaten sobre el co-lonialisme en la conferència de Bandung. (Hi van acu-dir 23 països asiàtics, dels quals 14 eren de l’Àsia orien-tal, i sis africans, dels quals quatre eren de l’Àfricanegra.)

• A la ciutat indonèsia de Bandung, l’abril de 1955.

• Perquè va ser la primera gran trobada de països del Ter-cer Món sense la presència dels Estats Units, la UnióSoviètica i Europa. Els països descolonitzats es van reu-nir per intentar no alinear-se amb cap dels dos blocs quevan sorgir després de la Segona Guerra Mundial. (La per-sona que va impulsar la conferència va ser Nehru. Ellíder hindú assistia espantat a la difusió de la guerra fre-da a l’Àsia després de la guerra de Corea i volia evitartant sí com no que el continent asiàtic es dividís en dosblocs, tal com la formació de la SEATO o l’aliança xine-sa i soviètica semblava vaticinar.

• Els cinc primers països descolonitzats a l’Àsia: el Pa-kistan, l’Índia, Indonèsia, Ceilan i Birmània.

• La denúncia del colonialisme i la segregació i discrimi-nació racials, i el suport als principis fonamentals delsdrets humans tal com els especifica la Carta de les Na-cions Unides.

• S’insta França a concedir la independència dels seus ter-ritoris nord-africans; els Països Baixos a reprendre ambIndonèsia negociacions sobre el futur de la Nova GuineaOccidental- que la Conferència considera que pertany aIndonèsia- i el Regne Unit a cedir les pretensions delIemen sobre Aden. Que entrin en vigor les resolucionsde les Nacions Unides sobre el tema.

• És un mural de l’època de la revolució indonèsia. Elmural està dividit en dues parts: a la part dreta, es veuun grup de persones que s’han revoltat armats i unparell de persones a terra, que sembla que represen-tin l’imperialisme occidental, amb trets racistes; a lapart esquerra, un altre grup de persones, de diferentsraces i ètnies (xinesos, àrabs, mexicans, negres, etc.),miren les persones que hi ha a la dreta del mural, ambso de pau, algunes porten flors a la mà, i es distingeixel líder de la independència indonèsia, Ahmed Su-karno.

• No. (Però hi ha encara una vintena de «territoris no au-tònoms», com és el cas de les illes Bermudes, Gibraltar,Guam, les illes Caiman, les illes Maldives, etc.; molts al-tres territoris han arribat a la lliure determinació mitjan-çant l’associació política amb altres estats independentso a través de la integració amb altres estats.)


1. • A l’Àsia i l’Àfrica.

UNITAT 12

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 78


• (Segon pic)

• (Tercer pic)


– Les causes del procés són molt variades:

• La Segona Guerra Mundial va significar el final de l’hegemonia econòmica i militar europea al món. Per tant, els països europeus no tenien la capacitat per mantenir imperis colonials.

• Els emergents moviments nacionalistes de les colò-nies es van veure reforçats per la Carta de les NacionsUnides, que considerava bàsic el dret d’autodetermi-nació dels pobles.

• També hi va influir el començament de la guerra fre-da. Els Estats Units i la Unió Soviètica van donar su-port als moviments independentistes per guanyar in-fluència entre els nous governs i entre la població delspaïsos sorgits de la descolonització, i atreure’ls alsrespectius blocs.

– El començament de la descolonització se sol situar el1946, any en què Filipines es va independitzar dels Es-tats Units i Transjordània, del Regne Unit. La major partdel procés es va produir els anys cinquanta, seixanta ila primera meitat dels setanta del segle XX. El procés vavariar bastant. En general va ser pacífic en el cas deles colònies britàniques. Però en el cas francès va ser elresultat de dures guerres.

– L’ONU hi va jugar un paper molt important. Un dels prin-cipis en els quals es basava la nova organització era eldret a l’autodeterminació dels pobles dominats pels im-peris. Si fins als anys vint els europeus s’enorgullien deposseir imperis i l’explotació de colònies augmentaval’orgull nacional, després de la Segona Guerra Mundialaquestes situacions resultaven vergonyants i cap governdesitjava ser qualificat d’«imperialista».

Els Estats Units i l’URSS, les dues grans superpotènciesque van sortir de la guerra, no tenien colònies en el sen-tit tradicional, però necessitaven ajuts per a la disputaper l’hegemonia mundial. Per això, van propiciar el res-sorgiment de moviments independentistes, amb la fina-litat de substituir la influència europea per la seva a totel món.

– La independència dels territoris que van estar dominatspels grans imperis europeus.


– D’una banda, Ghandi i Nehru lideraven el Partit del Con-grés, a l’Índia, un dels dos partits que es disputaven l’he-gemonia política a l’Índia. Estava format per hindús i erapartidari de crear un únic estat. D’altra banda, el partitde la Lliga Musulmana, d’A. Jinnah, pretenia la consti-tució d’un estat propi musulmà. Davant la impossibilitatde mantenir la unió, finalment es van crear dues repú-bliques. La Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakistan,de majoria musulmana. Del govern de l’Índia se’n va ocu-par Nehru, i del del Pakistan, Jinnah.

Ho Chi Minh era el dirigent màxim de la Lliga per a la In-dependència del Vietnam, i líder de les forces naciona-listes. Els japonesos es van retirar després de la SegonaGuerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar la indepen-dència del país el setembre de 1945. Però França no vavoler reconèixer la independència, per la qual cosa aviatva esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54)i que a partir del 1950 va adquirir dimensions interna-cionals. Les milícies del Vietminh van rebre el suport dela República Popular de la Xina, mentre que els fran-cesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, queintentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954,l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Des-prés de la retirada francesa, es va optar per la divisió dela península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i elVietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnamdel Nord i Vietnam del Sud.

Ahmed Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi,que va lluitar contra el domini japonès. Al cap de dos diesde la rendició japonesa, Sukarno va proclamar la Repú-blica d’Indonèsia. Els Països Baixos no van acceptaraquesta situació i la van controlar amb l’ajuda del RegneUnit. Entre el 1947 i el 1948 la guerra va presidir l’es-cenari indonesi i el resultat final va ser l’abandonamentd’aquest territori per part dels Països Baixos. El 16 dedesembre de 1949 Sukarno va ser escollit per unanimi-tat president dels Estats Units d’Indonèsia. El seu governes va caracteritzar per la imposició gradual d’una dicta-dura personal de connotacions nacionalistes, militaristes

Imperis Àfrica Àsia

Britànic Egipte, Sudan,República Sud-africana

Índia, Pakistan, Bangla Deshh

Francès Marroc, Algèria,Madagascar

Vietnam, Laos,Cambodja

Espanyol Guinea espanyola

Alemany Namíbia, Tanganyica,Camerun

Italià Líbia, Eritrea, Somàlia

Belga Zaire

PaïsosBaixos

Indonèsia

Àfrica Àsia

Abans del 1950

Egipte, Libèria,República Sud-africana, Etiòpia

Índia, Pakistan, Bangla Desh,Indonèsia, Iran, Iraq...

Anyscinquanta

Sudan, Marroc, Líbia, Tunísia...

Vietnam, Laos, Oman,Cambodja, Malàisia

Anysseixanta

Algèria, Madagascar,Guinea espanyola,Somàlia, Camerun,Zaire, Zàmbia...

Iemen del Sud, Kuwait

Després del 1970

Eritrea, Namíbia,Tanganyica, Angola…

Brunei

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 79


i socialistes, mentre que en el pla internacional es con-vertia en un dels líders del moviment tercermundista. El1965 una revolta militar de caràcter prooccidental encap-çalada pels generals Suharto i Kasution va situar el pri-mer en el poder. Progressivament es van reduir els po-ders de Sukarno fins que va ser destituït el 1967.

– • L’ocupació japonesa d’Indonèsia va influir decisiva-ment en la descolonització, perquè va fer possible con-cebre la independència. Ahmed Sukarno era el líderdel Partit Nacional Indonesi, que va lluitar contra el do-mini japonès. Al cap de dos dies de la rendició japo-nesa, Sukarno va proclamar la República d’Indonèsia.

• La batalla de Dien Bien Phu el 1954 va suposar la der-rota de l’exèrcit francès al Vietnam. Després de la reti-rada francesa, es va optar per la divisió de la penínsulaIndoxina en tres estats, Laos, Cambodja i el Vietnam,aquest últim dividit posteriorment en Vietnam del Nordi Vietnam del Sud.

– El Partit del Congrés era partidari de crear un únic es-tat. Contràriament, el partit de la Lliga Musulmana pre-tenia la constitució d’un estat propi musulmà a la penín-sula de l’Hindustan.

– La independència de la península de l’Hindustan va serpacífica i acceptada pel Regne Unit, i va donar lloc a dospaïsos, l’Índia i el Pakistan, i posteriorment un tercer,Bangla Desh. Altres països van haver de patir guerresd’alliberament per obtenir la independència: va ser elcas de la Indoxina francesa, de la qual van sorgir el Viet-nam, Laos i Cambodja; o d’Indonèsia, que es va inde-penditzar dels Països Baixos.

El procés de descolonització de l’Índia es va desenvolu-par per la via de la negociació i en poc temps. Progres-sivament, es va anar dotant l’Índia d’una constitució, unparlament, un servei públic propi i altres concessionsd’autogovern. Dos partits es disputaven l’hegemonia po-lítica. D’una banda, Gandhi i Nehru lideraven el Partitdel Congrés, un dels dos partits que es disputaven l’-hegemonia política a l’Índia. Estava format per hindús iera partidari de crear un únic estat. D’altra banda, el par-tit de la Lliga Musulmana, d’A. Jinnah, pretenia la cons-titució d’un estat propi musulmà. Davant la impossibili-tat de mantenir la unió, finalment es van crear duesrepúbliques: la Unió Índia, de majoria hindú, i el Pakis-tan, de majoria musulmana. Del govern de l’Índia se’n vaocupar Nehru, i del del Pakistan, Jinnah.

Ho Chi Minh era el màxim dirigent de la Lliga per a la In-dependència del Vietnam, i líder de les forces naciona-listes. Els japonesos es van retirar després de la SegonaGuerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar la indepen-dència del país el setembre de 1945. Però França no vavoler reconèixer la independència, per la qual cosa aviatva esclatar una guerra que va durar vuit anys (1946-54)i que a partir del 1950 va adquirir dimensions interna-cionals. Les milícies del Vietminh van rebre el suport dela República Popular de la Xina, mentre que els fran-cesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units, queintentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El 1954,l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu. Des-prés de la retirada francesa, es va optar per la divisió de

la península Indoxina en tres estats, Laos, Cambodja i elVietnam, aquest últim dividit posteriorment en Vietnamdel Nord i Vietnam del Sud.

Sukarno era el líder del Partit Nacional Indonesi, que valluitar contra el domini japonès. Al cap de dos dies dela rendició japonesa, Sukarno va proclamar la Repúbli-ca d’Indonèsia. Els Països Baixos no van acceptar aques-ta situació i la van controlar amb l’ajuda del Regne Unit.Entre el 1947 i el 1948 la guerra va presidir l’escenariindonesi i el resultat final va ser l’abandonament d’a-quest territori per part dels Països Baixos. El 16 de de-sembre de 1949 Sukarno va ser escollit per unanimitatpresident dels Estats Units d’Indonèsia. El seu governes va caracteritzar per la imposició progressiva d’unadictadura personal de connotacions nacionalistes, mi-litaristes i socialistes, mentre que en el pla internacio-nal es convertia en un dels líders del moviment tercer-mundista. El 1965 una revolta militar de caràcterprooccidental encapçalada pels generals Suharto i Ka-sution va situar el primer en el poder. Progressivamentes van reduir els poders de Sukarno fins que va ser des-tituït el 1967.


2. • L’Índia i el Pakistan. En dos territoris, a l’est i a l’oestde l’Índia. El 1971, el territori oriental de l’inicial estatpakistanès es va independitzar i va prendre el nom deBangla Desh.

3. • Només té dues opcions: o fer servir la força o restablirl’amistat i la confiança. Que França va fer servir la forçaperquè no va voler reconèixer la seva independència,per la qual cosa aviat va esclatar una guerra que va du-rar vuit anys (1946-54) i que a partir de 1950 va adqui-rir dimensions internacionals. (Les milícies del Vietminhvan rebre el suport de la República Popular de la Xina,mentre que els francesos van començar a rebre ajudadels Estats Units, que intentaven impedir l’avenç comu-nista a l’Àsia. El 1954, l’exèrcit francès va ser derrotata Dien Bien Phu. Després de la retirada francesa, esva optar per la divisió de la península Indoxina en tresestats, Laos, Camodja i el Vietnam, aquest últim dividitposteriorment en Vietnam del Nord i Vietnam del Sud.)



– Els pobles de l’Àfrica subsahariana no havien desenvo-lupat moviments nacionalistes, a diferència del que ha-via passat a l’Àsia i a l’Àfrica del Nord, i els processosd’independència van ser iniciats per minories de les clas-ses europeïtzades, de les quals havien sorgit els lídersde la independència (com ara Senghor, Obote, Boigny,Lumumba, Nkrumah...), i en algunes ocasions pels ma-teixos colons blancs, mentre que la gran massa de la po-blació va restar aliena al canvi.

En els països del nord i nord-est de l’Àfrica, de culturamusulmana, es va desenvolupar durant el període d’en-treguerres la consciència nacional, tot i que va ser des-prés de la Segona Guerra Mundial quan es va generalit-

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:40 Página 80


zar. En tots aquests països hi havia un partit independen-tista que, mitjançant negociacions (excepte el cas d’Al-gèria), va arrencar de les metròpolis creixents quotes d’au-togovern. La independència d’aquests països va tenir elsuport d’un extens moviment religiosocultural: el pana-rabisme. El panarabisme promovia la solidaritat entre elspaïsos de llengua àrab i civilització musulmana, s’oposa-va al colonialisme i animava a fomentar tota mena de re-lacions entre els estats musulmans, tractant de construirun nou bloc de països de projecció mundial.

– Perquè en tots els països on hi havia un partit indepen-dentista, va ser aquest, mitjançant negociacions (excep-te el cas d’Algèria), qui va arrencar de les metròpolis crei-xents quotes d’autogovern.

– En tots els països del nord i el nord-est de l’Àfrica hi ha-via un partit independentista que, mitjançant negocia-cions (excepte el cas d’Algèria), va arrencar de les me-tròpolis creixents quotes d’autogovern. Per exemple, aTunísia, el partit Neo-Destur, dirigit per Habib Bourgui-ba. A l’Àfrica subsahariana no s’havien desenvolupat mo-viments nacionalistes, i els processos d’independènciavan ser iniciats per minories de les classes europeïtza-des, de les quals havien sorgit els líders de la indepen-dència (com ara Senghor, Obote, Boigny, Lumumba,Nkrumah...).

– Hi va haver diferències. Al nord del continent va des-tacar el cas d’Algèria, que es va enfrontar a França enuna sagnant guerra d’alliberament. A l’Àfrica negra laindependència dels nous estats va ser generalment pa-cífica i pactada, tot i que el traçat de fronteres, que nova tenir en compte les divisions tribals, va donar lloca molts problemes posteriors per les lluites entre èt-nies.


4. • (Primer pic)

a) Egipte, Etiòpia, Libèria i la República Sud-africana.

b) Entre el 1969 i el 1974.

c) Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Angola, Namíbia, Mo-çambic, Eritrea, Comores, Seychelles...

Cap Verd, São Tomé i Príncipe, Angola i Moçam-bic, a l’imperi portuguès; Comores, a l’imperi fran-cès; Namíbia, a l’imperi alemany; Eritrea, a l’imperiitalià, i Seychelles, a l’imperi britànic.

d) El Sàhara occidental.

• (Segon pic)

a) Dahomey és avui Benín, l’Alt Volta és Burkina Fa-so; la República Malgaixa és Madagascar; Malawi ésTanzània; Rhodèsia és Zimbabwe, i Zaire és la Re-pública Democràtica del Congo.

b) Cap.


– Sionisme es és el moviment polític i ideològic apareguta Europa a finals del segle XIX. El seu principal teòric

va ser Theodor Herzl. El sionisme afirma el dret dels jueusa retornar a Palestina i reclama la creació d’un estat jueu.L’ANP és l’Autoritat Nacional Palestina, que va ser cre-ada el 1994 i ocupava la franja de Gaza, Jericó i els vol-tants, i Cisjordània. L’OAP és l’Organització per a l’Alli-berament de Palestina, va néixer el 1964 i el principallíder va ser Yasser Arafat.

– En el context de la Primera Guerra Mundial, el ministred’Afers Estrangers britànic, el conservador lord Balfour,va portar a terme el que es coneix com a Declaració Bal-four (1917), en què el Regne Unit va donar suport a lestesis sionistes i es va comprometre a afavorir la creaciód’una «llar nacional jueva a Palestina». Això va fer quecreixés a ritme incessant l’establiment de jueus en aquestterritori. La immigració jueva a Palestina es va intensifi-car en els anys trenta, ja que molts jueus fugien de lapersecució a la qual eren sotmesos pel règim nazi. Siel 1931 vivien a Palestina 174.000 jueus, el 1935 el nom-bre va pujar a 335.000, i el 1945 habitaven ja a Pales-tina uns 600.000 jueus. Llavors, els jueus van comen-çar a oposar-se a la presència britànica a Palestina, finsi tot van cometre atemptats terroristes. El 1947 l’ONU vaaprovar una resolució que establia la retirada britànica ila partició de Palestina en dos estats, un de jueu i un al-tre d’àrab.

En principi, es van portar a terme atemptats terroristescontra Israel, tant a Palestina com a tot el món. A partirdels anys vuitanta del segle XX els palestins van posar enmarxa tàctiques de guerrilla urbana contra l’exèrcit israe-lià als territoris que aquest havia ocupat el 1967 (Gaza,Cisjordània...); és el que es coneix amb el nom d’Intifada.

– La Declaració de Balfour (1917), en què el Regne Unitva donar suport a les tesis sionistes i es va comprome-tre a afavorir la creació d’una «llar nacional jueva a Pa-lestina». Això va fer que creixés a un ritme incessant l’es-tabliment de jueus en aquest territori. La immigraciójueva a Palestina es va intensificar els anys trenta, ja quemolts jueus fugien de la persecució a la qual eren sot-mesos pel règim nazi. Si el 1931 vivien a Palestina174.000 jueus, el 1935 el nombre va pujar a 335.000,i el 1945 habitaven ja a Palestina uns 600.000 jueus.Llavors, els jueus van començar a oposar-se a la presèn-cia britànica a Palestina, fins i tot van cometre atemp-tats terroristes. El 1947 l’ONU va aprovar una resolucióque establia la retirada britànica i la partició de Palesti-na en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab.

El 14 de maig de 1948 David Ben Gurion va proclamarl’Estat d’Israel. El mandat britànic es va acabar el 14de maig de 1948, i aquest mateix dia David Ben Gurionva proclamar l’estat d’Israel. L’endemà, els països àrabsde la zona van enviar les tropes contra el nou estat, fetque va desencadenar la primera guerra araboisraeliana.Israel va sorprendre el món amb una fulgurant victòriamilitar. Com a conseqüència de la guerra, Israel va am-pliar el seu territori més enllà del que l’ONU li havia as-signat.

Per l’acord Gaza i Jericó, firmat el 1994, Israel va reco-nèixer l’autogovern palestí. Es va crear l’Autoritat Nacio-nal Palestina, que ocupava la franja de Gaza, Jericó i

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 81


els voltants, i Cisjordània. Yasser Arafat va ser-ne el pri-mer president, càrrec que va ocupar fins que va morir(2004).

– El sionisme defensava el dret dels jueus a retornar a Pa-lestina i reclamava la creació d’un estat jueu. L’OAP, l’a-lliberament de Palestina.

– Perquè tant uns com els altres van recórrer a mètodesterroristes per aconseguir els seus objectius.


– El Moviment de Països No Alineats va néixer en la con-ferència de Bandung (1955) i el seu nom prové del de-sig dels nous estats de no integrar-se ni en el bloc co-munista ni en el bloc capitalista. Es diu que elneocolonialisme econòmic va substituir el colonialismepolític perquè les excolònies es van veure obligades acontinuar comprant els productes manufacturats delspaïsos desenvolupats, als quals venien els seus recur-sos naturals. El Tercer Món agrupa una gran part delsnous estats (juntament amb la majoria dels països llati-noamericans), un espai que no pertanyia ni al món co-munista ni al capitalista, i que es va caracteritzar per lainestabilitat política i el subdesenvolupament.

– La conferència de Bandung (1955) va ser important per-què va ser l’origen del Moviment de Països No Alineats,el nom del qual prové del desig dels nous estats de nointegrar-se ni en el bloc comunista ni en el bloc capita-lista.

– Perquè molts es van veure obligats a continuar comprantproductes manufacturats dels països desenvolupats, alsquals venien els seus recursos naturals.

– No integrar-se ni en el bloc comunista ni en el bloc ca-pitalista.

– No. (El Moviment de Països No Alineats va fracassar perdiverses raons. Els governs d’aquests països no van com-plir les expectatives de desenvolupament econòmic nies van mantenir lluny dels blocs, ja que la realitat va serque el Tercer Món es va convertir en un camp de ba-talla de totes dues potències per guanyar influència. I lapresència d’alguns països clarament alineats en algunbloc, com, per exemple, Cuba, va restar credibilitat almoviment.)


5. • La conferència de Bandung. Vint-i-nou països: 23 d’a-siàtics i 6 d’africans. El document 18.

• Sí, la conferència d’Alger (1973) i la de Belgrad (1998).

• Es va decidir exigir el dret a la independència i l’autode-terminació de tots els pobles inclosos els territoris colo-nitzats; es va criticar l’apartheid sud-africà; es va dema-nar el desarmament i la prohibició de les armes nuclears;es van adoptar resolucions sobre Berlín i Palestina, i esva donar suport a l’entrada de la República Popular dela Xina a l’ONU.

• Sí. Perquè els governs d’aquests països no van complirles expectatives de desenvolupament econòmic ni es

van mantenir allunyats dels blocs, ja que la realitat vaser que el Tercer Món es va convertir en un camp debatalla de les dues potències per guanyar influència. Ila presència d’alguns països clarament alineats en algunbloc, com, per exemple, Cuba, va restar credibilitat almoviment.




8. • El panarabisme promovia la solidaritat entre els païsosde llengua àrab i civilització musulmana, s’oposava alcolonialisme i animava a fomentar tota mena de rela-cions entre els estats musulmans. El panafricanismeés el desig de reafirmar els llaços entre els països afri-cans. Suposava la unió d’aquests països per construirun nou bloc de projecció mundial.

• (Segon pic)

a) La descolonització és la independència dels territorisque van estar dominats pels grans imperis europeus.

b) El Tercer Món agrupa gran part dels nous estats (jun-tament amb la majoria dels països llatinoamericans),un espai que no pertanyia ni al món comunista nial capitalista, i que es va caracteritzar per la inesta-bilitat política i el subdesenvolupament.

c) El Moviment dels Països No Alineats va néixer en laconferència de Bandung (1955) i el nom prové deldesig dels nous estats de no integrar-se ni en el bloccomunista ni en el capitalista.

d) El sionisme és el moviment polític i ideològic apare-gut a Europa a finals del segle XIX. El principal teò-ric va ser Theodor Herzl. El sionisme afirma el dretdels jueus a tornar a Palestina i reclama la creaciód’un estat jueu.

e) La Negritud és el conjunt dels valors culturals i espi-rituals dels negres.

9. a) Yasser Arafat va ser el líder de l’OAP (Organització pera l’Alliberament de Palestina) i el primer president del’ANP (Autoritat Nacional Palestina), creada per l’acordGaza i Jericó, firmat el 1994, pel qual Israel reconeixial’autogovern palestí. L’ANP ocupava la franja de Gaza,Jericó i els voltants, i Cisjordània. Va ocupar aquest càr-rec fins que va morir el 2004.

b) Patrice Émery Lumumba va ser el líder de la descolo-nització del Congo Belga, educat en una escola de mis-sioners suecs, va ser periodista i membre del Partit Li-beral Belga i més tard creà el Moviment NacionalCongolès (MNC), de caire independentista, cosa queel portarà a la presó. Esdevé primer ministre desprésque Bèlgica concedís la independència a el Congo.Arran del conflicte de la separació de la regió de Ka-tanga, Lumumba és destituït del càrrec mentre queel coronel Mobutu fa un cop d’estat. Arrestat i fugit, tor-na a ser detingut i és assassinat pels rivals de Katan-ga en 1961.

c) Charles de Gaulle era un militar i polític francès, que esva convertir en president de la República (1959) fran-

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 82


cesa en l’època de la crisi d’Algèria, i va portar a termeuna política de descolonització.

d) Ahmed Sukarno era el líder del Partit Nacional Indo-nesi, que va lluitar contra el domini japonès. Dos diesdesprés de la rendició japonesa, Sukarno va proclamarla República d’Indonèsia. Els Països Baixos no van ac-ceptar aquesta situació i la van controlar amb l’ajudadel Regne Unit. Entre el 1947 i el 1948 la guerra va pre-sidir l’escenari indonesi i el resultat final va ser l’aban-donament d’aquest territori per part dels Països Baixos.El 16 de desembre de 1949 Sukarno va ser escollit perunanimitat president dels Estats Units d’Indonèsia. Elseu govern es va caracteritzar per la imposició progres-siva d’una dictadura personal de connotacions nacio-nalistes, militaristes i socialistes, mentre que en el plainternacional es convertia en un dels líders del movi-ment tercermundista. El 1965 una revolta militar de ca-ràcter prooccidental encapçalada pels generals Su-harto i Kasution va situar el primer en el poder.Progressivament es van reduir els poders de Sukarnofins que va ser destituït el 1967.

e) Ali Jinnah era el líder del partit de la Lliga Musulmana,que pretenia la construcció d’un estat propi musulmà.Davant la impossibilitat de mantenir la unió, finalmentes van crear dues repúbliques: la Unió Índia, de majo-ria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana, Jin-nah es va ocupar del govern del Pakistan.

f) Jawaharlal Nehru liderava, juntament amb Gandhi, elPartit del Congrés, un dels dos partits que es disputa-ven l’hegemonia política a l’Índia. Estava format per hin-dús i era partidari de crear un únic estat. Després de lacreació de dues repúbliques: la Unió Índia, de majoriahindú, i el Pakistan, de majoria musulmana, Nehru esva ocupar del govern de l’Índia.

g) Ho Chi Minh era el màxim dirigent de la Lliga per a laIndependència del Vietnam, i líder de les forces nacio-nalistes. Els japonesos es van retirar després de la Se-gona Guerra Mundial i Ho Chi Minh va proclamar laindependència del país el setembre de 1945. Però Fran-ça no va voler reconèixer la independència, per la qualcosa aviat va esclatar una guerra que va durar vuit anys(1946-54) i que a partir de 1950 va adquirir dimensionsinternacionals. Les milícies del Vietminh van rebre el su-port de la República Popular de la Xina, mentre que elsfrancesos van començar a rebre ajuda dels Estats Units,que intentaven impedir l’avenç comunista a l’Àsia. El1954, l’exèrcit francès va ser derrotat a Dien Bien Phu.Després de la retirada francesa, es va optar per la divi-sió de la península Indoxina en tres estats, Laos, Cam-bodja i el Vietnam, aquest últim dividit posteriorment enVietnam del Nord i Vietnam del Sud.

10. a) La Lliga Musulmana creada el 1906 per defensar els in-teressos dels musulmans a l’Índia. Després de la inde-pendència el 1947 i dirigida per A. Jinnah, pretenia cre-ar un estat propi musulmà. Al final es van crear duesrepúbliques: la Unió Índia i el Pakistan, aquesta últimagovernada per Jinnah.

b) L’OAP és l’Organització per a l’Alliberament de Palesti-na. Va ser creada el 1964 i el líder va ser Yasser Arafatfins que va morir el 2004.

12. • El poder de les potències europees es va reduir enorme-ment en perdre els imperis colonials, a causa dels seusproblemes interns.

• a) La major part d’aquests països han patit una fortainestabilitat política, amb freqüents guerres civils, copsd’estat i dictadures militars, que han acabat amb elsdrets i les llibertats.

• b) Les economies d’aquests països mantenien encarauna forta dependència exterior i estaven desarticula-des. Això els va impedir posar en marxa processosde desenvolupament, i la seva situació econòmica vaanar empitjorant progressivament en la majoria decasos.

• c) La majoria d’aquests països han passat a formar partdel Tercer Món i van intentar mostrar-se neutrals,no alinear-se en cap dels dos blocs que van sorgir des-prés de la Segona Guerra Mundial.

13. • La creació d’un estat jueu a Palestina.

• Resposta lliure. L’Organització per a l’Alliberament dePalestina. La Intifada.

14. a) Nehru i Gandhi. Van exercir un paper essencial en laindependència de l’Índia. El primer de caràcter més po-lític i el segon, pacifista.

b) Perquè volien alliberar-se de la dominació britànica.

c) Nehru es va ocupar del govern de l’Índia.



• Al Carib (Amèrica) i a l’oceà Pacífic (Oceania), sobretot.D’una mida molt reduïda.

• Principalment, un interès estratègic.







Causes immediates de la descolonització

Ocupació japonesa d’Indonèsia i d’Indoxina.L’acció de guerrilles. L’actuació dels líders populars.

Causes llunyanes de la descolonització

Moviments nacionalistes. El paper jugat per les dues superpotències. La tasca exercida per l’ONU.

11.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 83




a) Resposta lliure. (La majoria dels països de l’Àfricasubsahariana, per exemple, Zaire, Moçambic, Ma-dagascar, Angola, etc.)

b) Sí. Per exemple, els països del nord de l’Àfrica, la Re-pública Sud-africana, etc.

• No. Són molts els factors que expliquen la situació d’aï-llament i pobresa en què es troben molts països del món.Alguns són factors externs, com el pes del llegat colo-nial o l’actual configuració del comerç internacional. Pe-rò també tenen gran pes els factors interns, com el ni-vell sanitari i educatiu, l’elevada natalitat, l’endarrerimenttecnològic i la corrupció i mala gestió dels governs. Endefinitiva, en ocasions, són les mateixes característiquesdel subdesenvolupament les que són, a la vegada, cau-ses d’aquesta situació.


22. • En general, han evolucionat de manera positiva.

• Resposta lliure. (Que encara existeix una gran desigual-tat de gènere, és a dir, que les nenes i les dones són lesmenys beneficiades del progrés.)


El món de la guerra freda (Pàg. 265)

• Un enfrontament entre els estudiants i la policia, que vaacabar amb sis-cents setanta-cinc ferits.

• Al Barri Llatí de París, el 8 de maig de 1968.

• Al lloc on va ocórrer l’enfrontament, quant va durar, quinsmètodes van utilitzar els agents de la policia per reprimirels desordres, el nombre de ferits... Resposta lliure. (No.)

• Es diu que van reprimir els desordres per mitjà de ga-sos lacrimògens i d’enèrgiques càrregues. Els estudiantshavien provocat desordres. Els policies. Resposta lliure.(Els estudiants.)

• D’Espanya. Era una dictadura (la del general Franco).Resposta model: Sí, perquè evidentment es culpava delsdesordres els estudiants.




– Es denomina política neoliberal aquella que disminueix laintervenció de l’estat en l’economia i flexibilitza el mercatlaboral. Es coneix com a societat de consum la societaten la qual el consum dels ciutadans (demanda) s’orien-ta i es dirigeix en funció de les exigències de la indústriai no a la inversa, com havia passat tradicionalment.

– En quatre elements o factors: l’augment de la produc-tivitat, el baix preu de les matèries primeres i de les fonts

d’energia, la intervenció de l’estat en l’economia i la fun-dació d’institucions econòmiques internacionals.

• L’augment de la productivitat, gràcies a la difusió dela producció en cadena, va permetre elaborar mésproductes en el mateix temps. Això va fer possibleabaixar els preus, amb la qual cosa es va ampliar elconsum.

• El baix preu de les matèries primeres i de les fontsd’energia també van permetre augmentar la produc-ció i reduir els preus.

• La intervenció de l’estat en l’economia. Després de laSegona Guerra Mundial es van aplicar les doctrinesde l’economista J. M. Keynes. Keynes defensava quel’estat havia d’impulsar l’economia, creant empresesen sectors estratègics i invertint en infraestructures iinvestigació, i havia de redistribuir la renda des delsmés rics fins als més pobres a través dels impostos,per augmentar la capacitat de consum de tota la po-blació.

• La fundació d’institucions econòmiques internacio-nals. El Fons Monetari Internacional (FMI) i el BancMundial (BM) van organitzar el sistema financer in-ternacional, i acords com el GATT van liberalitzar elcomerç. Aquest context va afavorir l’aparició d’empre-ses multinacionals, que es van expandir per tot el món.

– El 1973, en la festa jueva del Yom Kippur (el 6 d’octu-bre), Egipte i Síria van atacar de sorpresa Israel. L’e-xèrcit israelià va contraatacar i, amb l’ajuda dels EstatsUnits, no només va recuperar el terreny perdut, sinó queva avançar fins al canal de Suez. Els països àrabs vandecidir prendre represàlies per l’ajuda occidental a Is-rael. Per això, el desembre de 1973, l’Organització dePaïsos Exportadors de Petroli (OPEP) va anunciar unapujada en el preu del barril de cru. En poc temps, el pe-troli va passar de 2,5 dòlars per barril a més de 10 dò-lars; es va quadruplicar el preu.

– Malgrat la millora en el nivell de vida, en les societats oc-cidentals seguien existint profunds problemes i desigual-tats. Per això van sorgir una sèrie de moviments socialsde protesta.

• En els anys cinquanta i seixanta va sorgir el movi-ment pels drets civils als Estats Units. La poblaciónegra va iniciar la lluita per aconseguir igualar elsseus drets civils amb els dels blanc. El principal re-presentant d’aquest moviment va ser Martin LutherKing, que va propugnar la protesta no violenta coma mitjà d’oposició a la discriminació. La lluita va serllarga i les desigualtats van persistir malgrat que,durant els anys seixanta, els presidents Kennedy iJohnson van aprovar una legislació no discrimina-tòria.

• Durant la dècada dels seixanta van sorgir els movi-ments feministes, l’objectiu principal dels quals erareclamar la igualtat legal i laboral entre els sexes.Algunes de les principals reivindicacions eren el dretal divorci, a l’avortament, la igualtat salarial o la no-discriminació per raons de sexe.

UNITAT 13

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 84


• Des dels anys seixanta del segle passat van sorgirtambé nombrosos grups organitzats o espontanis lesprotestes dels quals tenien una motivació social o po-lítica. Els més importants van ser: als Estats Units, l’o-posició a la participació a la guerra del Vietnam; a Eu-ropa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatara França el maig de 1968, i a tot Occident, els mo-viments pacifistes, en contra de la guerra i la carre-ra d’armaments.

Com a conseqüència de la crisi del petroli, l’incrementdels costos energètics va tocar una de les bases del crei-xement occidental: l’energia i les matèries primeres ba-rates i abundants. Per això, van augmentar els costosde producció, fet que va tenir conseqüències negatives;va augmentar la inflació i van disminuir els beneficisempresarials. Per aquesta raó van tancar moltes em-preses i va augmentar l’atur, especialment a Europa, unfet gairebé desconegut des dels anys cinquanta.

A partir de llavors, els governs occidentals van veurela necessitat de fomentar l’estalvi de combustibles i l’ús d’altres energies, fonamentalment la nuclear. Desdels anys vuitanta, es van aplicar polítiques neoliberals,que disminuïen la intervenció de l’estat en l’economia iflexibilitzaven el mercat laboral. A més a més, la indús-tria tradicional va entrar en crisi i el sector serveis vaanar guanyant importància respecte del total de l’eco-nomia.

– El moviment pels drets civils als Estats Units, els movi-ments feministes, l’oposició (als EUA) contra la partici-pació a la guerra del Vietnam, el moviment obrer i es-tudiantil que va esclatar el maig de 1968 a França, elsmoviments pacifistes, etc.


1. • Els documents 3 i 5. Els documents 4 i 5.

• (Segon pic)

a) Una fase de creixement fins a principi dels setanta,quan es va produir la crisi del petroli, i una altra dereactivació a partir dels anys vuitanta.

b) El Japó va ser el país que més va créixer. Els EstatsUnits i la R. F. Alemanya van créixer menys.

• (Tercer pic)

a) El 1975.

b) Sí. La pujada del preu del petroli va disminuir els be-neficis i va elevar la inflació, ja que el petroli es pa-gava més car. Moltes empreses van tancar i, per ai-xò, va augmentar l’atur.

• La desocupació ha evolucionat a l’alça, malgrat les oscil·la-cions, de la crisi del petroli i fins a mitjan anys vuitanta (enel cas dels Estats Units i la R. F. Alemanya) o principis delsnoranta (cas de França).


– Franklin D. Roosevelt (demòcrata), Harry Truman (de-mòcrata), Dwight Eisenhower (republicà), John F. Ken-

nedy (demòcrata), Lyndon B. Johnson (demòcrata),Richard Nixon (republicà), Gerald Ford (republicà),Jimmy Carter (demòcrata) i Ronald Reagan (republi-cà).

– La participació dels Estats Units en la guerra del Viet-nam, que va suscitar l’oposició de molts ciutadans i lavictòria electoral dels republicans l’any 1968. La dimis-sió de Richard Nixon el 1973 va estar motivada pel casWatergate, un escàndol d’espionatge al partit demò-crata.

– Per la competència entre Estats Units i l’URSS per la su-premacia militar i política.


2. • (Primer pic)

a) La «caça de bruixes», protagonitzada pel senadorMcCarthy, va consistir en la persecució de sospito-sos de comunisme. Va començar el 1950. Respos-ta lliure. (Com a conseqüència de la guerra freda.)

b) Des de 1940 els estrangers estaven obligats a decla-rar les seves inclinacions polítiques. El 1947, algunsactors de Hollywood van ser perseguits pel Comitèd’Activitats Antiamericanes, creat, en principi, per im-pedir la penetració de la ideologia nazi. El 1950 el se-nador catòlic McCarthy va denunciar una conspira-ció marxista dins del departament d’Estat dels EstatsUnits, i va difondre una llista de suposats comunis-tes treballadors de ràdio i televisió. El 1952 el Con-grés va aprovar una relació de 342 persones a lesquals es qualificava d’«antiamericanes» per tal quese’ls negués la feina. El 1953 McCarthy va intentarrealitzar una depuració en les forces armades, fet queva causar gran malestar en l’exèrcit i el govern. Final-ment, el 1954 McCarthy va ser censurat al Senat, fetque va suposar el final de la seva carrera política.

c) Els actors i els treballadors de ràdio i televisió.

d) El 1954. Perquè McCarthy, després d’haver intentatrealitzar una depuració a les forces armades, va sercensurat al Senat, fet que va suposar el final de laseva carrera política.

• (Segon pic)

a) Els negres havien, per exemple, de cedir el seient al’autobús als blancs, els nens blancs i negres assis-tien a escoles diferents, etc. La creació el 1957 de laConferència de líders cristians del sud, que donavasuport a la lluita contra la segregació racial; la «Mar-xa sobre Washington» el 1963, liderada per MartinLuther King, la concessió del Premi Nobel de la Paua Luther King el 1964...

b) La igualtat de blancs i negres. Per la seva lluita afavor dels drets civils de la població negra. Va sermolt important, perquè va liderar el moviment pelsdrets civils de la població negra als Estats Units.

• El cas Watergate va ser l’escàndol que va esclatar el 1972quan es van detenir cinc homes escorcollant la seu elec-

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:41 Página 85


toral del Partit Demòcrata. Nixon va ser acusat d’espiarels rivals polítics i va haver de dimitir.


– Després de la Segona Guerra Mundial, els governantseuropeus van prendre consciència de dues coses: enprimer lloc, que s’havia d’evitar que els països europeuss’embranquessin en una altra guerra; en segon lloc, quecada estat per si sol era incapaç de competir amb lesdues grans superpotències que havien sorgit després dela guerra. Per això era necessari que els països europeuscooperessin entre ells, a fi d’evitar nous enfrontamentsi recuperar la prosperitat.

– Els primers passos en aquesta direcció van ser la crea-ció del Benelux (unió duanera entre els Països Baixos,Bèlgica i Luxemburg, acordat el 1948) i la ConfederacióEuropea del Carbó i l’Acer, firmada per França, Itàlia,l’Alemanya Federal i el Benelux el 1951. El 1957 es vafirmar el tractat de Roma, que va donar origen a la Co-munitat Econòmica Europea (CEE). Estava formada persis membres, els mateixos que la CECA.

– La CEE es va fundar amb els objectius següents: un, cre-ar un mercat comú entre els països membres (es prete-nia que els productes, capitals i persones circulessin lliu-rement entre aquests països, sense cap trava ni impostespecial; no obstant això, sí que s’imposaria un aranzelals productes dels països no membres); i dos, desenvo-lupar polítiques econòmiques i institucions comunes.

– A l’Europa occidental, després de la guerra, es van es-tablir sistemes polítics democràtics. Eren sistemes plu-ripartidistes, tot i que durant la guerra freda els comu-nistes no van aconseguir participar en el govern; elspartits hegemònics eren els conservadors i democrata-cristians, per la dreta, i els socialistes, per l’esquerra. Elsgoverns van reconèixer moltes conquestes socials. Els països europeus van establir salaris mínims, subsi-dis d’atur, sistemes d’assistència sanitària i educació gra-tuïts, etc. La despesa social es va convertir en la partidamés important de la despesa pública (en alguns païsosva arribar al 60% del pressupost) i es va constituir el quees va anomenar «estat del benestar».

– Espanya, Portugal i Grècia van constituir les excepcionsa l’Europa occidental, ja que en aquests tres països lademocràcia no va arribar fins als anys setanta.


3. • «Promoure, mitjançant l’establiment d’un mercat comú,el desenvolupament de les activitats econòmiques en elconjunt de la comunitat, una expansió contínua i equili-brada, una estabilitat creixent, una elevació acceleradadel nivell de vida i relacions més estretes entre els estatsque hi participen». Resposta lliure. (Sí.)

• Sis països: França, Itàlia, Alemanya Federal, els PaïsosBaixos, Bèlgica i Luxemburg. En els anys setanta, con-cretament el 1973, s’hi van unir el Regne Unit, Irlandai Dinamarca. Els anys vuitanta s’hi van adherir Grècia(1981) i Espanya i Portugal (1986).

• La Comissió, el Consell de Ministres, el Parlament, el Tri-bunal de Justícia, el Comitè Econòmic i Social. Sí.


– Un miracle econòmic és la ràpida recuperació de l’eco-nomia d’un país en un espai breu de temps. Perquè elJapó va iniciar el seu creixement econòmic els anys cin-quanta i durant vint anys l’economia japonesa va créi-xer a un ritme més ràpid que la de la resta de països, vasuperar el 8 % anual, de manera que a finals dels anysseixanta el Japó s’havia convertit en la tercera potènciaeconòmica.

El model asiàtic de desenvolupament econòmic és el quesegueixen alguns països del sud-est de l’Àsia, els anome-nats «tigres o dragons asiàtics» (Corea, Taiwan, HongKong i Singapur), països amb una mà d’obra barata i queelaboren productes per exportar als mercats occidentals.

– Quatre factors expliquen el miracle econòmic japonès:

• El Japó no havia perdut la infraestructura industrial,malgrat la derrota en la guerra.

• El suport dels Estats Units, que estaven interessats aenfortir el seu aliat a l’Àsia.

• La limitació a les importacions de manufactures i elsuport a la inversió en educació i investigació tecno-lògica.

• Els acords entre empreses i empleats. Al Japó, lescompanyies es comprometien a garantir estabilitat alstreballadors durant tota la vida laboral, i aquests vanacceptar sacrificis com a contrapartida: salaris re-duïts, jornades llargues i períodes de vacances curts.Això va permetre produir a preu baix i mantenir l’es-tabilitat social.


4. • L’evolució (a l’alça) de l’ingrés per càpita al Japó entreel 1960 i el 1980.

• (Segon pic)

a) La participació japonesa en la producció mundial en-tre 1960 i 1973 va experimentar un fort creixement.Els sectors més destacats van ser el químic, el na-vilier, el transport i l’electrònica.

b) El comerç exterior japonès també va créixer. Les im-portacions. Perquè el Japó necessitava importar ma-nufactures. Que les exportacions van superar les im-portacions, perquè aquestes últimes es van limitar ales manufactures.

5. El suport absolut de l’estat a l’empresa, l’estratègia d’em-presa sobre un període de deu anys, l’austeritat i l’esperitcorporatiu dels japonesos. Resposta lliure.

6. Al litoral sud-oriental de l’illa de Shikoku, Tokio, Osaka, Ko-be, Kioto, Nagoya, etc.


– Es denomina desestalinització la nova línia política quees va imposar a l’URSS després de la mort de Stalin

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 86


(1953), després que Nikita Khruixtxov obtingués el po-der i convoqués el 1956 el XX Congrés del PCUS, en quèes van denunciar els crims i abusos comesos per l’esta-linisme.

– Nikita Khruixtxov va ser un polític soviètic, escollit secre-tari general del Partit Comunista quan va morir Stalin(1953). Leonid Brejnev va ser el nou líder del Partit Co-munista de l’URSS després que el 1964 l’aparell buro-cràtic del PCUS, la nomenclatura, obligués a dimitir aKhruixtxov i posés fi a totes les reformes iniciades en elperíode anterior.

Khruixtxov, en política interior, va iniciar el procés dedesestalinització. El 1956 va convocar el XX Congrésdel PCUS i va denunciar el culte a la personalitat i elscrims de Stalin: l’assetjament als comunistes discre-pants, la intolerància política i les deportacions mas-sives de població. En el congrés es va imposar als ri-vals, als quals va apartar del poder sense prendrerepresàlies i va alliberar nombrosos presos polítics. Enpolítica exterior, el nou estil es va materialitzar en la co-existència pacífica amb els Estats Units.

Brejnev va governar de manera immobilista durant vintanys, fins que va morir el 1982.

– Quan es va produir la desestalinització a l’URSS, a moltspaïsos de l’Est es van aixecar crítiques contra els governscomunistes, i fins i tot es van produir desordres a Ale-manya i Polònia. Però les revoltes més importants vantenir lloc a Hongria i Txecoslovàquia.

• A Hongria va esclatar el 1956 un moviment reformis-ta que englobava tant l’oposició al comunisme comal sector no estalinista del partit. En aquest cas, elPartit Comunista hongarès va optar per acceptar i di-rigir les reformes, però l’exèrcit soviètic va intervenirper esclafar la revolta.

• A Txecoslovàquia, quan Alexander Dubcek va ocu-par el poder va posar en pràctica un programa refor-mista, l’anomenada primavera de Praga. A l’agost lestropes del pacte de Varsòvia van envair el país i vanreprimir la revolta.


7. • (Primer pic)

a) Va experimentar un retrocés. Tots o gairebé tots elsindicadors van evolucionar a la baixa; la produccióindustrial, la producció agrària, el comerç exterior,la productivitat del treball, els ingressos per habi-tant...

b) No. Únicament el transport de mercaderies va créixerentre el 1971 i el 1975, però llavors va continuar des-cendint.

• (Segon pic)

a) Era molt inferior a les principals potències del món.

b) De manera negativa, augmentant el retard econò-mic de l’URSS respecte a aquestes potències.

• (Tercer pic)

a) Originalment era una llista de feines o càrrecs ambaltes responsabilitats, els ocupants dels quals haviende ser aprovats pel Partit Comunista de l’URSS. Méstard, englobava no només els màxims amos del po-der, sinó tota la xarxa que va dirigir el partit únic, elsserveis i les empreses estatals, l’exèrcit, els sindicats,etc.

b) L’ambició pel poder i els privilegis i, com a conse-qüència, el manteniment del sistema, el rebuig dequalsevol canvi i la liquidació de qualsevol forma d’o-posició.

c) Sí. Perquè s’oposaven a qualsevol canvi.


– Una comuna era un centre autosuficient en què escombinava l’agricultura i la indústria, i en què totsels aspectes de la vida eren decidits per la col·lec-tivitat. Es coneix com el Gran Salt Endavant la políticaque Mao va posar en marxa a partir del 1958: la pobla-ció va ser integrada en comunes, centres autosuficientsen què es combinava l’agricultura i la indústria, i en quètots els aspectes de la vida eren decidits per la col·lec-tivitat. La Revolució Cultural va ser la política que va po-sar en marxa Mao el 1966; era una política basada enles masses que pretenia instaurar un igualitarisme rigo-rós i posar fi a les crítiques a Mao. En aquest període esvan realitzar purgues en la direcció del partit i es va per-seguir nombrosos intel·lectuals, fet que va provocar elcaos al país.

– A principis del segle XX, la Xina estava governada per unemperador, però aquest no controlava alguns territoris,que estaven sota el poder de les potències occidentals.L’economia estava endarrerida: una agricultura antiqua-da era la base de l’economia, i el desenvolupament in-dustrial era gairebé nul. La terra estava en mans d’unspocs i era treballada per una massa de camperols quevivien en un règim de tipus feudal.

– En els primers anys, la Xina va seguir el model soviè-tic. Es va col·lectivitzar la terra i es va donar prioritat aldesenvolupament de la indústria pesada. Com que elsresultats no van ser els que s’esperaven, Mao va deci-dir desenvolupar un model propi a partir del 1956, i vallançar la política anomenada «Gran Salt Endavant»(1958). La població va ser integrada en comunes, cen-tres autosuficients en què es combinava l’agriculturai la indústria, i en què tots els aspectes de la vida erendecidits per la col·lectivitat. Aquesta política va ser de-sastrosa i va provocar fam i la mort de milions de per-sones.

A través de la Revolució Cultural, la política que va po-sar en marxa Mao el 1966; era una política basada enles masses que pretenia instaurar un igualitarisme ri-gorós i posar fi a les crítiques a Mao. En aquest perío-de es van realitzar purgues a la direcció del partit i es vaperseguir nombrosos intel·lectuals, fet que va provocarel caos al país.

– No.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 87



8. • (Primer pic)

a) Liquidar la ideologia burgesa, establir la ideologia pro-letària, transformar l’home des del més profund, rea-litzar la seva conversió ideològica a la revolució...

b) Els professors.

c) Se’ls obligava a portar una gorra i un gran cartell pen-jant del coll en què hi havia frases escrites com ara:«Sóc un monstre»; compareixien per torns davant lesclasses, on se’ls insultava i se’ls assetjava amb consig-nes, acusacions i ordres de reformar-se; se’ls obligavaa netejar lavabos; etc.

• (Segon pic)

a) Entre el 1966 i el 1976.

b) Mao Zedong i Jiang Quing, la seva dona. Les vícti-mes més conegudes van ser Liou Chao Shi, presi-dent de la República, i Deng Xiaoping (secretari delPartit Comunista).

• (Tercer pic)

a) Aquell en què recopilaven totes les directrius de Mao,que tot bon comunista havia de seguir. Resposta lliu-re. (Que patien les represàlies.)

b) Una actitud d’entusiasme. Resposta lliure.


– Fidel Castro i el Che Guevara.

L’aiatol·là Khomeyni va aprofitar el descontentament d’u-na gran part de la població iraniana amb la monarquiadel xa i va fer un cop d’estat el 1979, i va establir unrègim teocràtic, basat en la interpretació estricta de l’Al-corà i en la concentració del poder polític en mans delsreligiosos. Va ser la primera victòria del fonamentalismeislàmic.

– En nombrosos països de l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i l’À-sia. Per mitjà de l’aparició de guerrilles comunistes enmolts països llatinoamericans, de la influència de la ide-ologia comunista en alguns governs africans i asiàtics,i de la presència de tropes cubanes en certes guerrescivils i de l’establiment de bases i aliances militars del’URSS al continent africà.

– Per evitar que el comunisme s’estengués per Amèrica.Resposta lliure.


9. • (Primer pic)

a) «Desautoritzar els pagans és el preludi de la lluita iorganització dels soldats de Déu contra les forces deSatanàs [...]. El nostre lema, ni Est ni Oest, és el le-ma fonamental de la revolució islàmica entre els po-bres i els afamats. Aquest lema defineix la veritablepolítica [...] de tots aquells països que acceptaranl’Islam com l’única escola possible de salvació, ambl’ajuda de Déu [...].»

b) S’oposa als dos blocs: «El nostre lema, ni Est ni Oest,és el lema fonamental de la revolució islàmica».

c) Sí. Perquè assenyala que «l’Islam eliminarà un dar-rere l’altre tots els obstacles, tant dins com fora deles seves fronteres, i que acabarà conquerint els prin-cipals bastions del món».

d) Els Estats Units.

• (Segon pic)

a) La figura que apareix a dalt. Com un aiatol·là, ambtúnica, turbant al cap...

b) Al xa. Caigut.

c) Un personatge vestit amb els colors de la banderadels Estats Units.

d) Resposta lliure. (Representa la realitat històrica desde la perspectiva del fonamentalisme islàmic.)




12. • Bipartidisme significa que existeixen dos partits polítics,mentre que pluripartidisme fa referència a l’existènciade diversos partits. Resposta lliure.


• a) Societat de consum: es coneix com a societat de con-sum la societat en què el consum dels ciutadans (de-manda) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigèn-cies de la indústria i no a la inversa, com havia passattradicionalment.

b) Estat del benestar: significa que l’estat finança moltsserveis amb la finalitat de garantir una qualitat de vi-da digna per a tots els ciutadans.

c) Comuna: era un centre autosuficient en què es com-binava l’agricultura i la indústria, i en què tots els as-pectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat.

d) Zaibatsu: conglomerat d’empreses del Japó, lligadesentre si per consellers comuns.

e) Tigres asiàtics: Corea, Taiwan, Hong Kong i Singa-pur, països amb una mà d’obra barata i que elabo-raven productes per exportar a Occident.

13. a) Fidel Castro va ser el líder de la Revolució Cubana, queva triomfar el gener de 1959. Les primeres mesures vanser reformistes i no continuïstes. No obstant això, els Es-tats Units van considerar perilloses les polítiques cas-tristes i es van mostrar hostils al règim. La Unió Sovièti-ca va aprofitar això per acostar-se a Castro i Cuba es vaincorporar plenament al bloc comunista. Des del 1962el règim cubà va adoptar el model soviètic: es van na-cionalitzar la terra i les grans empreses, i l’estat va pla-nificar l’economia. No obstant això, després de la cai-guda de l’URSS el 1991, la situació econòmica i socialde Cuba ha anat empitjorant progressivament.

b) Mao Zedong era un polític i escriptor xinès que el 1921va participar en la creació del Partit Comunista Xinès.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:41 Página 88


Després de la victòria dels comunistes en la guerra ci-vil i la creació de la República Popular Xina, es va con-vertir en el president del país.

c) Martin Luther King va ser el principal líder del movimentpels drets civils de la població negra als Estats Units apartir dels anys cinquanta. Va liderar l’anomenada «Mar-xa sobre Washington». Va rebre el Premi Nobel de laPau el 1964 i va ser assassinat l’any següent.

d) J. M. Keynes va ser un economista britànic, conside-rat un dels economistes clau del passat segle XX. Va néi-xer a Cambridge el 1833. Va ser director de l’EconomicJournal i secretari de la Royal Economic Society. El 1919va assistir com a observador a la conferència de pau deVersalles, els resultats de la qual va comentar en el lli-bre Les conseqüències econòmiques de la pau, en elqual va sostenir que un greu càstig econòmic a Alema-nya provocaria el seu desig de venjança i representa-ria per tant una amenaça per a la pau a Europa. El 1936va publicar la seva obra fonamental, Teoria general deltreball, l’interès i els diners, on va formular la tesi que lacaiguda de la demanda produeix desocupació i que perevitar-lo l’estat ha de enfortir el mercat mitjançant la in-versió pública. Al final de la Segona Guerra Mundialva representar el Regne Unit en la conferència de Bret-ton Woods per a la creació del FMI, on va defensar lacreació d’una institució monetària que garantís la flexi-bilitat dels intercanvis. Va morir a Firle, Sussex, el 1946.

14. a) El FMI és el Fons Monetari Internacional.

b) El BM és el Banc Mundial.

c) L’OPEP és l’Organització de Països Exportadors de Pe-troli.

d) La CEE és la Comunitat Econòmica Europea.

15. • La guerra de Yom Kippur i la pujada del preu dels car-burants.

• El 1973, en la festa jueva del Yom Kippur (el 6 d’octu-bre), Egipte i Síria van atacar de sorpresa Israel. L’e-xèrcit israelià va contraatacar i, amb l’ajuda dels EstatsUnits, no només va recuperar el terreny perdut, sinó queva avançar fins al canal de Suez. Els països àrabs vandecidir prendre represàlies per l’ajuda occidental a Is-rael. Per això, el desembre de 1973, l’Organització dePaïsos Exportadors de Petroli (OPEP) va anunciar unapujada en el preu del barril de cru. En poc temps, el pe-troli va passar de 2,5 dòlars per barril a més de 10 dò-lars; es va quadruplicar el preu.

16. • La situació va canviar radicalment. Stalin es va desferdels seus rivals polítics, assassinant-los o enviant-los al’exili; Khruixtxov es va imposar als rivals polítics i elsva apartar del poder sense prendre represàlies.

• A principis del segle XX, la Xina estava governada per unemperador, però aquest no controlava alguns territoris,que estaven sota el poder de les potències occidentals.L’economia estava endarrerida: una agricultura antiqua-da era la base de l’economia, i el desenvolupament in-dustrial era gairebé nul. La terra estava en mans d’unspocs i era treballada per una massa de camperols quevivien en un règim de tipus feudal.

En els primers anys de la República Popular Xina, el pa-ís va seguir el model soviètic. Es va col·lectivitzar la ter-ra i es va donar prioritat al desenvolupament de la in-dústria pesada. Com que els resultats no van ser els ques’esperaven, Mao va decidir desenvolupar un model pro-pi a partir del 1956, i va llançar la política anomenada«Gran Salt Endavant» (1958). La població va ser inte-grada en comunes, centres autosuficients en què escombinava l’agricultura i la indústria, i en què tots elsaspectes de la vida eren decidits per la col·lectivitat.Aquesta política va ser desastrosa i va provocar fam ila mort de milions de persones.

Els canvis socials van tenir lloc a través de la Revolu-ció Popular, la política que va posar en marxa Mao el1966; era una política basada en les masses que prete-nia instaurar un igualitarisme rigorós i posar fi a les crí-tiques a Mao. En aquest període es van realitzar pur-gues a la direcció del partit i es va perseguir nombrososintel·lectuals, fet que va provocar el caos al país.

17. En els anys cinquanta i seixanta va sorgir el moviment pelsdrets civils als Estats Units. La població negra va iniciar lalluita per aconseguir igualar els seus drets civils amb elsdels blanc. El principal representant d’aquest moviment vaser Martin Luther King, que va propugnar la protesta noviolenta com a mitjà d’oposició a la discriminació. La llui-ta va ser llarga i les desigualtats van persistir malgrat que,durant els anys seixanta, els presidents Kennedy i John-son van aprovar una legislació no discriminatòria.

Durant la dècada dels seixanta van sorgir els movimentsfeministes, l’objectiu principal dels quals era reclamarla igualtat legal i laboral entre els sexes. Algunes de lesprincipals reivindicacions eren el dret al divorci, a l’a-vortament, la igualtat salarial o la no-discriminació perraons de sexe. Des dels anys seixanta del segle passatvan sorgir també nombrosos grups organitzats o espon-tanis les protestes dels quals tenien una motivació socialo política. Els més importants van ser: als Estats Units,l’oposició a la participació a la guerra del Vietnam; a Eu-ropa, el moviment obrer i estudiantil que va esclatar aFrança el maig de 1968, i a tot Occident, els movimentspacifistes, en contra de la guerra i la carrera d’armaments.

(Pàg. 281. Continuen les Activitats de Repàs)

18. a) És una senyora de mitjana edat i una mica grassa, ambels rul·los al cap, que empeny un carro de supermercatple fins a dalt de tot.

b) L’excessiu consumisme de la societat actual.

c) La principal és que el consum dels ciutadans (deman-da) s’orienta i es dirigeix en funció de les exigènciesde la indústria i no a la inversa, com havia succeït tra-dicionalment.

19. • Sí. També.


• El terrorisme islàmic, per exemple.

• No.


936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 89



21. • Fa referència a la crisi en el model tradicional de famí-lia. Els anys seixanta i setanta. Sí.

• La invenció de la televisió. Sí.

22. • En la segona meitat del segle XX, especialment els anysseixanta.









La dictadura de Franco (Pàg. 285)

• La victòria dels insurrectes en la Guerra Civil espanyola.

• Resposta lliure. (L’1 d’abril de 1939. Perquè el 28 demarç Madrid era ocupada per Franco, després d’im-posar una rendició total als republicans, fet que va su-posar el final de la guerra, i l’1 d’abril de 1939 Francova anunciar la victòria de les seves tropes.)

• A Madrid. Resposta lliure. (Perquè el text es dirigeixals «madrileños, españoles».)

• Perquè representa el principi de la dictadura franquis-ta, que va durar gairebé quaranta anys: des del 1939fins al 1975.

• S’ofereix el perdó a les persones que van col·laborar ambel bàndol republicà. Així es diu en l’últim paràgraf deltext: «Hacemos una España para todos; vengan a nues-tro campo los que arrepentidos de corazón quieran co-laborar con su grandeza».

• Deurien tenir por de les represàlies, malgrat l’aparentoferta de perdó.

• Amb «aquella tiranía» es refereix a la invasió de les tropesfranceses a principi del segle XIX, fet que va motivar la guer-ra de la Independència. La frase «si pecaron ayer, no es-peren que les demos el espaldarazo mientras no se hayanredimido con sus obras», sembla voler dir que el «perdón»a les persones que van donar suport als republicans noseria gratuït, sinó que haurien de guanyar-se’l.

• La tribuna presidencial, amb el general Franco i els prin-cipals comandaments de les tropes «nacionals». Serveixde marc al discurs de la victòria.


– En primer lloc, Franco va assumir tots els poders: era elcap de l’estat,cap del govern, cap del Movimiento i cap

dels exèrcits (es va proclamar Generalísimo); tot i queexistien Corts, van ser constituïdes per procuradors afinsal règim, i tenien només una funció consultiva, ja que leslleis les aprovava el mateix Franco. En segon lloc, exis-tia un partit únic legal, FET y de las JONS; la resta de par-tits polítics van ser prohibits. En tercer lloc, es van supri-mir els drets i deures individuals. I, finalment, es va refusartota manifestació nacionalista, per la qual cosa es vanabolir els estatus d’autonomia de Catalunya i el País Basc.

– Censura: dictamen o judici que es fa o es dóna respec-te d’alguna obra o escrit. Nota, reprovació o correcciód’alguna cosa.

– Franco va assumir tots els poders: era el cap de l’estat,cap del govern, cap del Movimiento i cap dels exèrcits(es va proclamar Caudillo de España i Generalísimo delos ejércitos).

– Gràcies al suport d’importants grups socials, els matei-xos que havien donat suport als insurrectes en la Guer-ra Civil. La victòria va consolidar la seva situació i elsva donar gran poder i influència:

• L’exèrcit es va encarregar de la seguretat de l’estat iva ser el principal pilar del règim durant tota la sevaexistència. Nombrosos militars van ocupar càrrecspolítics importants.

• L’Església catòlica va considerar que el règim fran-quista estava inspirat per les doctrines cristianes i quedefensava els privilegis eclesiàstics. L’Església va gau-dir d’un enorme poder; la xarxa de centres educatiusva créixer i les matèries religioses eren d’ensenyamentobligatori; controlava els usos i costums socials (ma-trimoni religiós, prohibició del divorci, censura de lespublicacions i espectacles), i a més va disposar d’unampli suport econòmic estatal i la restauració gra-tuïta de part de les seves propietats.

• Els grans terratinents i grans empresaris van con-solidar el seu domini. La burgesia agrària es va be-neficiar de la supressió de la reforma agrària, i laburgesia industrial, de la inexistència de sindicats.

• A més, el franquisme va tenir el suport de part de laclasse mitjana, que tenia una mentalitat conservado-ra i desitjava la pau.

– Moltes persones van haver d’exiliar-se al final de la Guer-ra Civil per por de ser víctimes de la repressió dels ven-cedors. Entre els exiliats hi havia líders republicans,intel·lectuals i persones anònimes. Aquesta emigracióforçada va suposar una enorme pèrdua humana i cul-tural per al país.


1. • Els documents 2 i 4, que fan referència al suport de l’Es-glésia catòlica i també dels falangistes, defensors d’unrègim feixista. El suport de l’exèrcit i dels grans terrati-nents i grans empresaris. L’alta burgesia i també part dela classe mitjana.

• Al fet que Franco controlava tots el poders; era el capde l’estat i fiscalitzava els poders executiu, legislatiu i

UNITAT 14

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 90


judicial (a més de tenir el comandament suprem de l’e-xèrcit).

• A Espanya, s’hi refereix com a «esta madre, esta mujer,esta hija suya», a Franco li diu «caudillo nuestro, pa-dre de España» i als republicans, els qualifica de «ca-nallas y sabandijas del mundo». De rancúnia.

• Presos polítics de la Guerra Civil. Resposta lliure. (Po-dria ser amb el suport de l’esglèsia, amb la repressió…)

2. • Respostes lliures. (No; tampoc. És més desitjable l’acti-tud actual.)

• Resposta lliure. (Per exemple, el Congrés dels Diputats,el Tribunal Constitucional, etc.)

• Respostes lliures. (Es podrien conservar com a part dela història, amb la finalitat d’aprendre dels errors del pas-sat per no repetir-los en el futur.)


– Es coneixia com a maquis les partides de guerrillers quelluitaven en serres aïllades fins a finals dels anys qua-ranta. L’estraperlo és el mercat negre, on es poden ad-quirir mercaderies a preus elevats.

– En la primera fase els falangistes defensors d’un règimfeixista, van tenir gran influència i van orientar el règimsegons les doctrines del feixisme. Així:

• En economia es va imposar l’autarquia, que aspira-va a l’autosuficiència del país.

• Per controlar els ciutadans es va enquadrar la pobla-ció en nombroses organitzacions que depenien de laFET y de las JONS.

• També es van implantar símbols feixistes, com la sa-lutació a la romana.

• En aquests anys la repressió va ser molt dura. De-senes de milers de persones van ser condemnades atreballs forçats o a la pena de mort.

– Les indústries, les infraestructures i els camps espa-nyols van quedar assolats després de la Guerra Civil. Pera la reconstrucció Franco va posar com a objectiu l’au-tarquia, seguint el model econòmic del feixisme italià.Per aquesta raó es va dissenyar una economia carac-teritzada per l’intervencionisme de l’estat l’objectiu delqual era produir a Espanya tots els productes bàsics peral país. En aquest model econòmic, l’estat fixava elspreus, regulava la importació i l’exportació, afavoria certssectors industrials, etc. Aquesta política va ser incapaçde reactivar l’economia espanyola: fins al 1953 la rendaper càpita no va arribar a la del 1936. El retrocés eco-nòmic va fer que els anys quaranta estiguessin marcatspel desproveïment de productes, com ara aliments, ro-ba i combustible; per aprovisionar la població, l’estatva establir el racionament dels aliments, que en el casd’alguns béns es va mantenir fins al 1952.

– Per adoctrinar la població, se la va enquadrar en nom-broses organitzacions que depenien de la FET y de lasJONS. Les principals van ser la Central Nacional Sindica-lista, que va incorporar els obrers i els empresaris; la Sec-ción Femenina, que agrupava les dones per fer tasques

socials, i l’OJE (Organización Juvenil de España), que or-ganitzava activitats recreatives per captar la joventut.

Per aconseguir l’autoabastament del país es van crear elServicio Nacional del Trigo, que controlava la producciói distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de In-dustria (INI), l’objectiu del qual era estimular la industria-lització. No; van fracassar, l’economia espanyola no va sercapaç de cobrir les necessitats de la població.

– Fins al 1942 l’estat franquista va donar suport a les po-tències de l’Eix en la Segona Guerra Mundial, tot i queno es va implicar directament en la guerra. L’única ex-cepció va ser l’enviament de la División Azul el 1941(18.000 voluntaris que van lluitar a favor d’Alemanyaal front soviètic). El 1942, l’avanç dels aliats va induirFranco a declarar-se neutral.


3. • En el document 7 es resumeixen les normes de repre-sentació teatral. Es diu, per exemple, que han de pre-sentar-se en doble exemplar el llibret de l’obra i els fi-gurins de la mateixa; que s’han de duplicar els dissenysdels decorats de l’obra; que s’ha de presentar la rela-ció dels artistes que intervindran en la representació, ique un cop autoritzada l’obra, serà sotmesa al visat del’assaig general, dos dies abans de l’estrena.

En el document 10 s’estableixen les normes per al bany.Així, es diu que està prohibit banyar-se sense portar lapeça adequada (els senyors, pantalons d’esport, i lessenyores, vestit sencer amb faldilla), i que es detindràels infractors.

En el document 11 es parla de la repressió de la maço-neria i el comunisme. S’estableix que és delicte pertànyera la maçoneria, al comunisme [...], i que aquells que hihagin pertangut en el passat estan obligats a fer una de-claració de retractació en el termini de dos mesos, i sino ho fan, quedaran separats definitivament de qualsevolcàrrec de l’estat i podran rebre una sanció econòmica.

• El gràfic mostra l’evolució (a la baixa) del nombre de pre-sos polítics a Espanya entre 1939 i 1950.

• Respostes model. Sí. Perquè denunciava l’execució denombrosos presos.

• El document 7 reprimeix la creació cultural; el document10, els costums, i el document 11, les opinions polítiques.

• Resposta lliure. (No.)



– Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats novan acceptar que Espanya ingressés a l’ONU adduintque hi havia un règim feixista i antidemocràtic. Però a ladècada del 1950, a causa de la guerra freda, va finalit-zar l’aïllament internacional del règim, ja que els EstatsUnits van considerar el règim franquista un aliat vàlidpel seu anticomunisme. El 1953, en un dels momentsmés tensos de la política internacional (estava acabantla guerra de Corea), Espanya va firmar tractats amb elsEstats Units: es permetia la construcció de bases mili-

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 91


tars nord-americanes en sòl espanyol a canvi d’ajudaeconòmica. Aquest mateix any es va firmar un concor-dat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetre l’ingrésd’Espanya a l’ONU i els països europeus hi van comen-çar a mantenir relacions diplomàtiques i econòmiques.

– La Llei de principis fonamentals del Movimiento (1958)va eliminar els aspectes més feixistes del règim. FET yde las JONS va passar a anomenar-se Movimiento Na-cional i es va regular el sistema polític, que es va definircom una democràcia orgànica. Malgrat tot, es va man-tenir una fèrria dictadura basada en el rebuig de la de-mocràcia i de la llibertat d’expressió.

– L’abandonament de la política autàrquica i l’arribada decrèdits occidentals després del final de l’aïllament.

– A finals dels anys cinquanta, van arribar al govern per-sones vinculades al grup catòlic Opus Dei que van apor-tar criteris tècnics per desenvolupar l’economia, per laqual cosa se’ls coneix com a «tecnòcrates». Els nous di-rigents van elaborar un pla d’estabilització el 1959, i vanfacilitar la creació d’empreses privades i l’entrada d’in-versions estrangeres. També van reduir els aranzels queencarien els productes estrangers, amb la qual cosa esva abandonar l’autarquia i l’economia espanyola es vaaproximar al sistema capitalista.


4. • (Primer pic)

a) Es refereix a la Segona Guerra Mundial, en concret,desitja la victòria de l’Alemanya nazi. Resposta lliure.(Sembla dir que Franco estava disposat a ajudar-lo.)

b) Elogiosa.

• Espanya autoritza el govern dels Estats Units a desen-volupar, mantenir i utilitzar per a finalitats militars aque-lles zones i instal·lacions en territori sota jurisdicció es-panyola que es convingui, i també a preparar i millorarles zones convingudes per a ús militar, i a emmagatze-mar i custodiar provisions, abastaments, equips i mate-rial. Els Estats Units, a canvi, es comprometen a do-nar-li ajuda econòmica. Resposta lliure. (Els Estats Units.)

• El 29 de setembre de 1953, Espanya va firmar un acordamb els Estats Units. Aquest mateix any es va firmar unconcordat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetrel’ingrés d’Espanya a l’ONU. El 1958 va entrar provisio-nalment en el FMI i el BM. El 1959 va entrar de ple enl’OECE i el 1963 en el GATT. L’any següent, per la se-va banda, a l’UNCTAD.

5. • Els documents 13 i 15 poden il·lustrar el contingut deldocument 14. El document 18 podria il·lustrar el con-tingut del document 17.

• El document 14 en el context de la Segona Guerra Mun-dial. El document 17 en el de la guerra freda.


• Sobre tot la indústria, la producció de la qual va arribara augmentar a un ritme superior al 7 % durant alguns

anys; i els serveis, especialment del turisme, que es vaconvertir en una de les principals activitats econòmi-ques del país. L’agricultura també es va modernitzargràcies a la mecanització, que va permetre augmentarla producció agrària,al mateix temps que es reduïa lamà d’obra.

• Es demanava una major llibertat, la dona va començar aincorporar-se al món laboral i es va reduir la influènciade l’Església catòlica en la vida quotidiana.

• El canvi econòmic va produir un fort augment de la po-blació, que va créixer en tres milions i mig d’habitants.Aquest augment va ser conseqüència del baby boom id’una mortalitat en descens.

– El creixement econòmic va ser possible per les moltesinversions estrangeres, atretes pels baixos sous i els re-duïts impostos. També van arribar moltes divises, pro-cedents del turisme i dels enviaments que feien els emi-grants.


6. • (Primer pic)

a) L’evolució de la renda per càpita des del 1940 finsal 1970, l’evolució de la urbanització des del 1940fins al 1981 i l’evolució de l’entrada de turistes desdel 1920 fins al 1973.

b) La renda per càpita i l’entrada de turistes van evo-lucionar a l’alça; la urbanització va augmentar fins al1970 i va baixar en el període 1970-81.

c) Rural. La població urbana s’havia duplicat (però en-cara suposava una mica menys d’un terç de la po-blació total).

• (Segon pic)

a) Al percentatge de llars sense aigua corrent i el per-centatge de caps de família analfabets en diferentsprovíncies espanyoles.

b) Sí. Hi havia moltes llars sense aigua i l’analfabetismeera del 25%.

c) Resposta lliure. (A França la majoria de llars dispo-saven de televisió o electrodomèstics.)

d) Encara no. S’estava modernitzant.

7. • Resposta lliure. (Societat moderna, urbanitzada, alfabe-titzada, oberta a altres països, etc.)

• L’Espanya franquista els anys seixanta va experimentargrans canvis. La societat es va modernitzar, les ciutatsvan créixer ràpidament, la societat va començar a es-tar més ben educada i oberta a altres països.

• Resposta lliure. (Sí, el canvi econòmic i social dels anysseixanta es va reflectir en un augment de l’oposició alfranquisme.)


– La crisi del petroli va afectar durament Espanya. La in-flació, per la pujada del petroli, el tancament d’empre-ses i l’atur van ser-ne les manifestacions principals. AEspanya, a més, es va reduir l’entrada de turistes i de

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 92


divises dels emigrants que, sense feina als països on ha-vien emigrat, tornaven a Espanya.

– • L’oposició al franquisme va augmentar i, a més, vannéixer noves formes d’oposició (el moviment veïnal alsbarris, el moviment estudiantil a la universitat, el mo-viment sindical i també una oposició terrorista, carac-teritzada pels mètodes violents). Pels canvis econò-mics i socials dels anys seixanta.

• La crisi econòmica va augmentar el descontentamentsocial. Les vagues, liderades pels sindicats clandestins,van augmentar molt, malgrat que estaven prohibides.

• El règim va reaccionar amb la repressió: va decretarestats d’excepció en diverses ocasions i va augmen-tar les detencions i condemnes a mort, que van afec-tar membres d’ETA, el FRAP i anarquistes.

• Va enfortir les activitats de l’oposició.

– Associacions com ara la Junta Democràtica i la Platafor-ma de Convergència Democràtica, que organitzaven l’o-posició.

– Resposta lliure.


8. • Oposició: acció i efecte d’oposar o oposar-se; grups opartits que en un país s’oposen a la política del govern.Volem expressar que està en contra d’aquest règim polític.

• L’organització d’associacions, la manifestació i la vaga.Respostes lliures.

• Perquè estaven organitzades pels sindicats clandestinsi estaven prohibides, però eren una manera de mostrarel descontentament de la societat.

• L’establiment de la democràcia i el respecte dels dretsi llibertats de les persones a Espanya.

• Respostes lliures. (Sí, perquè es criticava de manera sa-tírica el règim.) Potser va patir alguna represàlia o ame-naça, o fins i tot va ser detingut.


– Arran de l’ocupació franquista de Catalunya, les insti-tucions polítiques i culturals van ser desmantellades, lallengua va ser prohibida en els àmbits públics i oficialsi la societat sotmesa a un control policial permanent.

– El primer període va ser el de l’autarquia, amb una re-pressió més dura i sistemàtica; els anys seixanta de fortcreixement econòmic i demogràfic; i els anys setantamarcats pel final del franquisme i la crisi econòmica.

– L’organització de l’oposició al franquisme va ser clandes-tina. Políticament va destacar el Front Nacional de Ca-talunya en els anys 40. La resistència cultural es va bas-tir a l’entorn dels Estudis Universitaris Catalans. En la viapolíticosindical destacà l’acció del PSUC, de CC.OO. idels diferents grups anarquistes, alguns practicants dela lluita armada. A partir de 1971 les diferents forces del’oposició crearen l’Assemblea de Catalunya.


9. a) Volia transmetre el missatge que amb les tropes nacionalsva arribar una certa concepció d’Espanya (hi ha de fonsla bandera monàrquica) que anul·lava l’Espanya demo-cràtica de la República. Aquesta Espanya dels vencedorss’identificava amb el militarisme (hi apareix un soldat) iamb el feixisme italià (hi ha una figura que fa la saluta-ció feixista). Vol simbolitzar el final de la guerra (apareixencoloms blancs). A més, adoptava l’escut i l’àliga dels ReisCatòlics com a símbol d’unitat de l’Estat (sense ser cons-cient que l’Espanya del Reis Catòlics era d’estructura con-federal).

b) A l’inici de l’ocupació franquista de Barcelona.

c) Resposta lliure. (Pot voler dir que a Catalunya se li negatotalment la identitat pròpia amb l’arribada del franquis-me: la suspensió de l’Estatut d’autonomia, la repressiócontra els militants dels sindicats, dels partits i de totapersona que s’hagués adherit a la República; la perse-cució de la llengua i dels símbols culturals catalans. Larepressió significà la presó i la pena de mort per a milersde persones. No.

10. • La principal oposició va ser organitzada des de França,amb guerrillers anarquistes i comunistes que feien accionsde sabotatge (els maquis). Després van animar accionsde protesta el Front Nacional de Catalunya, el PSUC, al-guns grups estudiantils, obrers i certs sectors de l’Esglé-sia catalana. Els partits, amb mínima implantació social,formaren l’any 1971 la clandestina Assemblea de Cata-lunya. Alguns intel·lectuals van promoure des de 1942 elsclandestins Estudis Universitaris Catalans.

• Des de finals dels anys cinquanta les publicacions en ca-talà van tenir una gran importància perquè permetienals catalans conscients rebre i emetre informació cultu-ral –que no política- en la seva llengua. Facilitaven el man-teniment i conreu de la llengua com a vehicle cultural viu.

• (Tercer pic)

a) L’any 1971

b) Els partits i grups polític antifranquistes clandestins.

c) Aconseguir l’amnistia dels presos i exiliats polítics, lli-bertats democràtiques, restabliment de l’Estatut de1932 i coordinació de la lluita democràtica amb els al-tres pobles peninsulars.

d) Establir la coordinació de l’acció amb els altres poblesde la península en la lluita per la democràcia.

11. • L’oposició antifranquista a Catalunya i Espanya va ser moltfeble i no va aconseguir una presencia significativa entrela ciutadania. Un cop mort el dictador els partits de l’As-semblea de Catalunya van reorganitzar-se per aprofitar laprogressiva recuperació de les llibertats que es produiaa Espanya. Tanmateix, van ser les forces franquistes i elrei Juan Carlos les que van permetre l’apertura i democra-tització del règim franquista. En el context català els par-tits democràtics i la majoria de la població (1976-77) re-clamaven la llibertat política, l’amnistia per als presos políticsi la recuperació de l’Estatut d’Autonomia.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 93


Solucionari



12. • Postguerra (1939-1945); Consolidació del règim (1945-1958); Desenvolupisme (1958-1970); Final del règim(1970-1975).

• Retirada dels ambaixadors (1945). Vaga de tramvies(1951). Signatura del Concordat amb la Santa Seu (1953)Signatura del Tractat d’Amistat hispanonorteamericà(1953). Entrada d’Espanya a l’ONU (1955). Pla d’Estabi-lització (1959). Llei de premsa (1966). Joan Carles és de-signat successor de Franco (1969). Assassinat de LuísCarrero Blanco (1973).

13. a) Es va denominar tecnòcrates al grup de polítics i càrrecssuperiors de l’administració franquista que ocuparen elpoder a finals dels anys cinquanta. Molts d’ells pertanyienal grup catòlic de l’Opus Dei i fixaren una política econò-mica liberal per estimular la modernització agrària i indus-trial. Van governar durant l’època desenvolupista.

b) El nom de maquis procedia dels guerrillers que lluitarena Europa, durant la II Guerra Mundial, contra el nazis-me i el feixisme. Molts d’aquests guerrillers eren anticssoldats republicans que, un cop alliberada França, pas-saren a exercir les seves accions armades contra l’Espa-nya franquista. Aquests guerrillers eren d’ideologia anar-quista i comunista. Actuaren durant la postguerra i laconsolidació del règim.

14. a) Franco va ser el cap dels militars rebels que es van aixe-car contra el govern de la República. Després es va man-tenir com a cap d’estat fins a la seva mort, dominant totsels instruments del poder.

b) Joan Carles de Borbó era el fill de Joan de Borbó, hereulegítim de la corona espanyola, però a qui Franco no vapermetre ser rei. Joan Carles va ser proclamat per les cortshereu del cap de l’estat amb el títol de rei el 1969.

c) Carrero Blanco era almirall de l’armada i fidel col·labora-dor de Franco. Aquest el va nomenar cap del govern aprincipis dels setanta per assegurar la pervivència del rè-gim dictatorial més enllà de la mort de Franco, però unatemptat terrorista va acabar amb la seva vida, i va es-troncar en certa manera els plans del dictador.

15. • El nom que va rebre el partit únic en els primers moments.El nom que va rebre el partit únic els anys cinquanta.

• Les principals van ser la Central Nacional Sindicalista, queva incorporar els obrers i els empresaris; la Sección Fe-menina, que agrupava les dones per fer tasques socials,i l’OJE (Organización Juvenil de España), que organitza-va activitats recreatives per captar la joventut.

16. • En primer lloc, tot i que existien Corts, van ser constituïdesper procuradors afins al règim, i tenien només una fun-ció consultiva, ja que les lleis les aprovava el mateix Fran-co. En segon lloc, existia un partit únic legal; els altres par-tits polítics van ser prohibits. En tercer lloc, es van suprimirels drets i deures individuals. I, finalment, es va rebutjartota manifestació nacionalista, per la qual cosa es van abo-lir els estatus d’autonomia de Catalunya i el País Basc.

• Perquè Franco controlava tots o gairebé tots els poders(en els últims anys en va haver de delegar algun, entreells la direcció del govern), les Corts tenien només una

funció consultiva, ja que les lleis les aprovava al mateixFranco; existia un partit únic legal (els altres partits polí-tics van ser prohibits), i es van suprimir els drets i deu-res individuals.


Suports interns

Els mateixos que havien donat suport als insurrectes en la Guerra Civil. La victòria va consolidar la situació i els va donargran poder i influència:• L’exèrcit es va encarregar de la seguretat de l’estat i va ser

el principal pilar del règim durant tota la seva existència.Nombrosos militars van ocupar càrrecs polítics importants.

• L’Església catòlica va considerar que el règim franquistaestava inspirat per les doctrines cristianes i que defensava els privilegis eclesiàstics. L’Església va tenir un enorme poder:la seva xarxa de centres educatius va créixer i les matèriesreligioses eren d’ensenyament obligatori; controlava els usos i costums socials (matrimoni religiós, prohibició del divorci,censura de les publicacions i espectacles), i a més a més va disposar d’un ampli suport econòmic estatal i la restauració gratuïta de part de les seves propietats.

• Els grans terratinents i grans empresaris van consolidar el seu domini. La burgesia agrària es va beneficiar de la supressió de la reforma agrària, i la burgesia industrial, de la inexistència de sindicats.

A més, el franquisme va tenir el suport de part de la classemitjana, que tenia una mentalitat conservadora i desitjava la pau.

Situació internacional

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats no vanacceptar que Espanya ingressés a l’ONU adduint que tenia un règim feixista i antidemocràtic. Però en la dècada de 1950,degut a la guerra freda, va finalitzar l’aïllament internacional delrègim. El 1953, en un dels moments més tensos de la políticainternacional (estava acabant la guerra de Corea), Espanya vafirmar tractats amb els Estats Units: es permetia la construccióde bases militars nord-americanes en sòl espanyol a canvid’ajuda econòmica. Aquest mateix any es va firmar unconcordat amb la Santa Seu. El 1955 es va permetre l’ingrésd’Espanya a l’ONU i els països europeus hi van començar a mantenir relacions diplomàtiques i econòmiques.

Política interior del règim

Per adoctrinar la població se la va enquadrar en nombrosesorganitzacions que depenien de la FET y de las JONS. Les principals van ser la Central Nacional Sindicalista, que va incorporar els obrers i els empresaris; la Sección Femenina,que agrupava les dones per fer tasques socials, i l’OJE(Organización Juvenil de España), que organitzava activitatsrecreatives per captar la joventut.Per reconstruir l’economia, Franco va posar en marxa unapolítica autàrquica. Per arribar a l’autoabastament del país es van crear el Servicio Nacional del Trigo, que controlava la producció i distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de Industria (INI), l’objectiu del qual era estimular laindustrialització. A finals dels anys cinquanta, van arribar al govern persones vinculades al grup catòlic Opus Dei que van aportar criteris tècnics per desenvolupar l’economia, per la qual cosa se’ls coneix com a «tecnòcrates». Els nous dirigentsvan elaborar un pla d’estabilització el 1959, i van facilitar la creació d’empreses privades i l’entrada d’inversionsestrangeres. També van reduir els aranzels que encarien els productes estrangers, amb la qual cosa es va abandonarl’autarquia i l’economia espanyola es va aproximar al sistemacapitalista dels països del voltant.

936611 _ 0001-0108.qxd 8/10/08 15:41 Página 94


19. • Demandes de més llibertat i la disminució de la influènciamoral de l’Església.

• Resposta model: perquè era una dictadura.


20. a) La de la dreta, a les primeres dècades del franquisme. Lade l’esquerra als anys seixanta i setanta, ja hi ha unanevera a la casa.

b) A la classe mitjana.

c) Resposta lliure.

21. • Resposta lliure. (Encara hi ha partidaris del franquismeque enalteixen aspectes de control, seguretat, repres-sió...)

• Sí, la Falange, per exemple. No. Resposta lliure (tot i quees pot pensar que no seria una democràcia).




• Va significar la pèrdua de les institucions en alguns ca-sos o la seva clandestinitat en altres. Resposta lliure.





a) Estava a la presó Model de Barcelona i el van desti-nar a Sant Sadurní d’Anoia.

b) Per a treballar com a peons i paletes en la construc-ció d’obres públiques.

c) Resposta lliure. (Segons el text la feina no era adequa-da donat que els presoners no tenien experiència).

d) De reconstruir un pont sobre l’Avernó (afluent de l’A-noia). Els van donar un tracte amistós.

• (Segon pic)

a) Contra els partidaris de la República i contra els quis’identificaven amb certes classes i regions.

b) «Alliberar Espanya dels sistemes i les ideologies quen’havien “corrumput” la “veritable identitat”. Entreaquests sistemes destacava la democràcia, l’ateismei, al menys en els primers anys del règim, el capita-lisme pel que fa al sistema liberal de mercat».

• (Tercer pic)

a) El document 35. El document 34.

b) Resposta model: Per tenir més informació i més con-trastada.







29. • Migracions internacionals ( altres països d’Europa) i mi-gracions internes (entre Comunitats)

• Galícia, les dues Castelles, Extremadura i Andalusia. Elsemigrans van anar sobretot a Alemanya, França i Suïs-sa, però també al Regne Unit, els Països Baixos i Bèl-gica.

• La pressió demogràfica i, per tant, «fugir d’unes condi-cions de vida miserables i de la manca d’expectatives».

• Va disminuir la pressió demogràfica. A més, les reme-ses enviades pels emigrants van suposar una font d’in-

Des del 1939 fins al 1959 Des del 1960 fins al 1975

Líder Franco.

Règim polític Dictadura.

Grup polític hegemònic El partit únic, oficial

Política econòmica Per reconstruir l’economia, Franco va posar en marxa una política autàrquica. Per arribar a l’autoabastament del país es van crear el Servicio Nacional del Trigo, que controlava la producció i distribució d’aquest cereal, i l’Instituto Nacional de Industria (INI), l’objectiudel qual era estimular la industrialització.

A finals dels anys cinquanta, van arribar al governpersones vinculades al grup catòlic Opus Dei quevan aportar criteris tècnics per desenvoluparl’economia, per la qual cosa se’ls coneix com a«tecnòcrates». Els nous dirigents van elaborar un plad’estabilització el 1959, i van facilitar la creaciód’empreses privades i l’entrada d’inversionsestrangeres. També van reduir els aranzels queencarien els productes estrangers, amb la qual cosaes va abandonar l’autarquia i l’economia espanyolaes va aproximar al sistema capitalista dels països del voltant.

Creixement o crisieconòmica

Crisi econòmica. Creixement econòmic.

Intensitat de la repressió Molt forta. Menor.

Societat Societat tradicional, rural. Societat més moderna, urbanitzada,més ben educada, de consum.

18.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 95


gressos addicionals amb què es va poder compensar eldèficit de la balança comercial.

• El dolor i la tristesa per abandonar casa seva, i els pro-blemes que troben en els països de destí: el racisme i laxenofòbia.

30. • Respostes lliures.

• Els emigrants actuals procedeixen sobretot d’Iberoamè-rica, del Nord d’Àfrica, del golf de Guinea i del sud-estasiàtic. Els principals territoris de destí d’aquests emi-grants són Amèrica del Nord, Europa Occidental i Aus-tràlia i Nova Zelanda.


El món a principi del segle XXI (Pàg. 305)

• La decisió de la República Democràtica Alemanya (RDA)d’obrir les fronteres amb l’Alemanya occidental, fet queva significar la «caiguda» del mur de Berlín.

• A Berlín, el 9 de novembre de 1989.

• El 1961 el govern de Berlín oriental va construir un mur(el famós mur de Berlín) per evitar la fugida massivade la població a la zona occidental. Vint-i-vuit anys, apro-ximadament.

• La pressió popular i la possible unificació alemanya.

• L’anunci d’eleccions lliures, amb transparència de prem-sa i reconeixement dels moviments opositors.

• Una democràcia popular. Una democràcia.

• Al bloc capitalista, dirigit pels Estats Units, i al bloc co-munista, encapçalat per l’URSS. En el bloc comunista.

• Perquè en certa manera va simbolitzar també la desapa-rició de l’ordre internacional que havia regit el món des-prés de la Segona Guerra Mundial, és a dir, el final dela guerra freda.

• Per Alemanya va suposar el primer pas per a la reunifi-cació. Per Europa va suposar també el principi del fi-nal de la divisió del continent en l’Europa occidental il’Europa oriental.


– La perestroika («reestructuració») va ser un programade reformes econòmiques, i la glasnot («transparència»)va ser un programa de reformes en els assumptes polí-tics i culturals.

– Mikhaïl Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Esva convertir en president el 1985. Per intentar sortir dela greu crisi econòmica i social en què estava sumit elpaís, Gorbatxov va posar en marxa una política reformis-ta i oberturista.

– En el pla polític es va iniciar el procés de democratitza-ció, amb la celebració de les primeres eleccions lliuresel 1989, i es va atorgar més autonomia a les quinze re-públiques que formaven l’URSS. Aquesta política ober-

turista, unida a les revoltes populars del 89 a l’Europaoriental, van significar el final de l’URSS i també del bloccomunista.

– Primer Polònia i Hongria i, mesos després, a la Repúbli-ca Democràtica Alemanya (RDA), Txecoslovàquia, Bul-gària i Romania. Perquè en els anys vuitanta, els païsosde l’Europa oriental també patien una profunda crisi eco-nòmica, fet que provocava un fort malestar social i l’aug-ment del rebuig a la subordinació a l’URSS; a més, lapolítica oberturista de Mikhaïl Gorbatxov va permetre alsmoviments d’oposició organitzar-se i manifestar oberta-ment les crítiques als vells dirigents comunistes.

El resultat va ser la caiguda del comunisme. (A Polòniaes van celebrar les primeres eleccions lliures, amb la vic-tòria del sindicat anticomunista Solidaritat. A Hongria iBulgària, va desaparèixer el sistema de partit únic. A Txe-coslovàquia, el líder anticomunista Vaclav Havel va serelegit president de la República. A Romania, un cop d’es-tat va posar fi a la dictadura de Ceaucescu. I a la Re-pública Democràtica Alemanya, es van produir els dosesdeveniments més representatius d’aquest període:la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i la reunificacióalemanya, el 1990. El procés seguit per aquestes re-públiques va impulsar també Iugoslàvia i Albània a aban-donar el comunisme.)

– El desembre de 1991. Perquè va desaparèixer l’estatcreat el 1917 i es va posar fi a uns quaranta anys de di-visió del món en dos grans blocs: el bloc capitalista, di-rigit pels Estats Units, i el bloc comunista, encapçalatper l’URSS.

– La situació és molt diferent. En la majoria existeixen rè-gims autoritaris; les seves economies es troben més en-darrerides que les dels països de la Unió Europea, perexemple; i estan sotmeses a la pressió de Rússia, queintenta mantenir aquests territoris dins la seva esferad’influència.


1. • La Federació de Rússia, Letònia, Lituània, Estònia, Bie-lorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, Azerbaidjan, Ge-òrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Tadjikistan, Kirguizis-tan i Uzbekistan.

• La reunificació d’Alemanya el 1990.

2. a) Una política d’obertura, de més llibertat tant pel quefa a l’economia com a la política, per intentar sortir dela crisi en què estava sumida l’URSS.

b) Posar fi a la guerra freda, i detenir la carrera armamen-tística i la militarització del país, que estava deformant iposant fi a l’economia i la moral soviètiques.

c) El desmembrament de l’URSS.


– La potència dels Estats Units es manifesta en tots elscamps.

UNITAT 15

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 96


• Els Estats Units continua sent el motor de l’econo-mia mundial, encara que el domini econòmic ha dis-minuït a causa del creixement de la Xina i l’Índia. Ge-nera el 20 % del valor de la producció mundial, liderael comerç mundial de mercaderies i serveis, disposadel major nombre de multinacionals, la borsa de No-va York és la principal institució financera i el dòlar ésla divisa de referència.

• El seu lideratge científic i tecnològic es deu a les gransinversions que dedica a la investigació i al desenvolu-pament de nous productes.

• El poder polític i diplomàtic es manifesta en què és l’únic país capaç d’intervenir en qualsevol assumptemundial i en la gran influència que exerceix sobre elsaltres països i les organitzacions internacionals.

• El domini militar és clar. Els Estats Units posseeixenel major exèrcit del món i un impressionant arsenalnuclear i espacial. Gràcies als tractats militars firmatsamb altres països, disposa de bases militars a tots elscontinents.

• El domini cultural. L’anglès és la llengua internacio-nal, els seus mitjans de comunicació són els domi-nants, les investigacions de les universitats i les em-preses marquen els nous rumbs i la seva forma devida s’ha estès a tot el món.

– La política dels últims presidents ha estat marcada, al’exterior, per la intervenció en diversos conflictes, al-gunes vegades com a mitjancer per arribar a acordsde pau entre països enfrontats i, altres vegades, per li-derar coalicions internacionals en operacions militars.

– A l’Orient Mitjà. El 1991, els Estats Units van interve-nir en l’anomenada guerra del Golf, liderant una coali-ció internacional, amb el suport de l’ONU, per expulsarles tropes iraquianes que havien envaït Kuwait. Deu anysdesprés, el 2001, després dels atemptats de l’11-S, elsEstats Units van dirigir l’ofensiva contra el govern talibàde l’Afganistan, al qual consideraven aliat de l’organit-zació terrorista Al-Qaida. I el 2003 van liderar la guerrade l’Iraq, aquesta vegada sense l’aprovació de l’ONU iamb la justificació que aquest país tenia armes de des-trucció massiva, cosa que més tard van reconèixer queno era certa. Aquesta intervenció va significar el der-rocament del president de l’Iraq, Saddam Hussein, i l’i-nici d’un període d’inestabilitat, caracteritzat per conti-nuats atemptats contra la presència estrangera i el nougovern.

– L’ONU va donar suport a la guerra del Golf, l’ofensiva del’Afganistan, però no a l’última intervenció a l’Iraq.


3. a) Dues guerres. (A l’Afganistan el 2001 i a l’Iraq el 2003.)

b) Resposta lliure.

c) Sí. Perquè alguns països, aliats tradicionals dels Es-tats Units, ara en desconfien. «Fa cinc anys Occidentestava darrere dels Estats Units. Ara es troba dividit:una enquesta rere l’altra reflecteixen una profunda

desconfiança entre els aliats tradicionals dels EstatsUnits».

d) Resposta lliure.


– El tractat de la Unió Europea, també conegut com eltractat de Maastricht. A la ciutat holandesa de Maas-tricht, el 7 de febrer de 1992. Es pot considerar unacontinuació, perquè per aquest tractat la CEE va pas-sar a denominar-se «Unió Europea» (UE) i es van rati-ficar les bases per a la consecució de la unió econòmi-ca i política.

– El tractat de la UE recull els objectius següents:

• L’establiment de la moneda única per als països mem-bres, l’euro (que es va posar en circulació l’1 de ge-ner de 2002).

• La lliure circulació de mercaderies, capitals i perso-nes.

• La cohesió econòmica i social, és a dir, el desenvo-lupament equilibrat de totes les regions de la Unió,enfortint les polítiques d’ajuda.

• La compatibilitat entre creixement econòmic i respec-te del medi ambient.

• Una política internacional i de defensa comuna, i lacooperació en assumptes de justícia i seguretat inte-rior.

• Major poder de les institucions europees supranacio-nals, com ara el Parlament Europeu, respecte de lesinstitucions nacionals.

• La creació d’una ciutadania de la UE amb iguals dretsen tots els països el símbol dels quals és el passaportde la Unió Europea.

El tractat de Lisboa (2007) ha creat una política interna-cional i de defensa comunes i ha reconegut una cartade drets fonamentals per a tothom.

– La unió econòmica és la que més ha prosperat. Els paï-sos membres comparteixen unes polítiques econòmi-ques comunes (agrària, pesquera, industrial, de trans-ports, comercial). Les mercaderies, capitals i personeses mouen lliurement pel territori de la UE. I l’1 de ge-ner de 2002 es va posar en circulació la moneda úni-ca, l’euro, tot i que no tots els països l’han adoptat.

La unió política està més endarrerida. S’ha creat unaciutadania de la UE i s’ha reforçat la cooperació judiciali en matèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007)ha creat una política internacional i de defensa comu-nes i ha reconegut una carta de drets fonamentals pera tothom.

– La inversió de la UE destinada a investigació i innovacióés molt menor que la que realitzen altres grans potèn-cies econòmiques. Per aquest motiu, la indústria delspaïsos comunitaris està més endarrerida en sectors cap-davanters com ara la biotecnologia i la informàtica, i laproductivitat de les empreses és més baixa que als Es-tats Units o al Japó.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 97


Per altra banda, la UE s’enfronta a la creixent compe-tència dels nous països industrialitzats d’Àsia. Per man-tenir el lideratge, Europa ha de diferenciar-se amb arti-cles innovadors, de més qualitat, més avançatstecnològicament i amb un disseny més atractiu.

Que la UE exerceix una escassa influència en l’escena-ri polític mundial.


4. • (Primer pic)

a)

b) Activitat lliure. (La falta de llibertats polítiques i so-cials en aquest país...)

• (Segon pic)

a) Que hi ha grans desigualtats en el si de la Unió Eu-ropea.

b) Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia són els païsosmés potents, mentre que els països de l’Est tenen uneseconomies menys desenvolupades. Molt inferiors.

5. • Les imatges que il·lustren els apartats són el congrés queva donar lloc al Tractat de Maastricht i les escales del PIBtotal per països i per càpìta.

• S’emmarquen en el procés de creació de la Unió Euro-pea.


– De règim autoritari i centralista. Perquè s’han reprimitamb duresa els moviments independentistes d’algunesregions, com per exemple Txetxènia...

– Com una situació de crisi econòmica i social i d’inesta-bilitat política durant el mandat de Borís Ieltsin. No haestat la mateixa. Durant el govern de Putin alguns con-

flictes perduren, com ara el de Txetxènia, però l’econo-mia es recupera i la influència de Rússia a l’estrangeraugmenta.

– La corrupció. Els abusos de la minoria en el poder elsvan permetre amassar grans fortunes, sovint amb el su-port de grups mafiosos, mentre la pobresa es va apode-rar de la gran majoria de la població.

La recuperació de l’economia durant la presidència dePutin es deu en gran part a les exportacions de petroli igas natural, dos recursos molt abundants a Rússia i queaquesta utilitza com a arma política per imposar els seusinteressos sobre els països als quals abasteix.

– La nova política xinesa va permetre l’entrada de capitalestranger, l’establiment de les seves indústries en elterritori i un comerç més obert a Occident, que va cul-minar el 2001 amb l’ingrés de la Xina a l’OrganitzacióMundial del Comerç. Una economia mixta –la que com-bina la planificació estatal amb el lliure mercat– dins delmercat internacional.

Com a conseqüència, en poc més de dues dècadesla Xina ha passat de ser un país econòmicament aïllata convertir-se en una gran potència industrial i en undels principals motors de l’economia mundial. No obs-tant això, el benefici del creixement econòmic xinès s’ha centrat a les grans ciutats costaneres, amb eco-nomies molt dinàmiques i una creixent classe mitjana,mentre que la Xina rural, on viu la major part de la po-blació, presenta els trets propis del subdesenvolupa-ment.

– No. La Xina continua sent una dictadura comunista,on no es respecten els drets humans i els interessosindividuals se sotmeten als de la col·lectivitat.


6. a) Principalment els següents: la divisió de poders, la so-birania popular (materialitzada en la convocació periò-dica d’eleccions lliures), la defensa de les llibertats i elsdrets i deures fonamentals, i el pluralisme polític.

b) Les eleccions lliures, els governs representatius i la lli-bertat de premsa.

c) No.

d) De règim autoritari i corrupte.

e) Per «restaurar la governabilitat de Rússia, molt danya-da després dels anys dels seu antecessor, Borís Ieltsin,en els quals el Kremlin no va deixar de perdre compe-tències sobre les repúbliques i regions i enfront d’altresgrups no tan formals, com ara les oligarquies econòmi-ques i les màfies. Putin aspirava a alliberar Rússia deldescontrol i la fragmentació a través de tornar a con-centrar el poder a les seves mans».

7. a) Entorn a un 8 % o fins i tot més en alguns casos. Moltmenor que el de la Xina.

b) Els contrastos de riquesa a la Xina. En les zones del li-toral. Una gran diferència.


Solucionari

Països membres i any d’adhesió

Països candidats

Croàcia, Turquia i Macedònia.

Països zona euro

França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos,Luxemburg, Irlanda, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria,Finlàndia, Eslovènia, Malta, Xipre.

Bèlgica (1958), Països Baixos (1958),Luxemburg (1958),Alemanya (RFA) (1958),França (1958), Itàlia (1958), Regne Unit (1973),Irlanda (1973),Dinamarca (1973), Grècia (1981), Espanya (1986), Portugal (1986),Alemanya (RDA) (1990),Àustria (1995),

Suècia (1995), Finlàndia (1995), Estònia (2004), Letònia (2004), Lituània (2004), Polònia (2004), República Txeca (2004),Eslovàquia (2004),Hongria (2004) Eslovènia (2004), Xipre (2004), Malta (2004), Romania (2007), Bulgària (2007).

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 98



– És el moviment religiós que aplica el contingut dels lli-bres sagrats per regular la vida política, econòmica i so-cial.

– Al nord i el nord-est d’Àfrica, a Àsia central, al sud-est iel sud-oest asiàtic, i en alguns països europeus situatsa la península dels Balcans.

– En tres branques: sunnites, xiïtes i kharigites.

– En primer lloc, en la majoria d’aquests països hi ha governsautoritaris que tenen el suport de l’exèrcit; alguns païsossón teocràcies, on les lleis es basen en l’Alcorà i els religio-sos ocupen el govern. En no existir autèntiques demo-cràcies, no es respecten les llibertats ni els drets fonamen-tals de les persones, sobretot els d’alguns col·lectius, comara el de les dones.

Altres problemes són: l’endarreriment de les economiesdels països que no són rics en petroli i gas, i els grans con-trastos socials entre una majoria amb escassos recursossocials i una minoria molt rica, lligada als llocs de poder. Amés a més, en aquests països hi ha una població jove moltnombrosa, que normalment demana canvis, fet que pro-picia la inestabilitat política i social.


9. • El règim iranià és una teocràcia: les lleis es basen enl’Alcorà i els religiosos ocupen el govern. A l’Aràbia Sau-dita les dones: no poden votar, no poden conduir uncotxe, no poden caminar soles pel carrer o menjar so-les en un restaurant, han de cobrir-se el cos sencer i lacara amb una llarga túnica negra...; cada una té un tu-tor: que és qui ha d’autoritzar-la perquè pugui treballaro viatjar.

• L’escàs desenvolupament econòmic dels països islàmics.




• Resposta lliure. (Sobretot a l’Orient Mitjà.)

• Resposta lliure. (La independència de Kosovo el 2008i a Kenya, els conflictes pels resultat electorals.)


– En l’actualitat, les relacions econòmiques entre unsllocs del món i altres són molt intenses: el capital d’unpaís s’inverteix a l’estranger gairebé sense problemes;els béns i els serveis s’intercanvien també amb forçallibertat, i han augmentat els moviments de persones.El terme globalització fa referència a escala mundiala aquests fenòmens.

La globalització es manifesta en:

• Un increment del comerç internacional de béns i ser-veis, al qual ha contribuït la millora i l’abaratiment delstransports.

• Més acords comercials entre els països. Molts estatss’uneixen per crear àrees de lliure comerç, i, en ge-neral, es camina lentament cap a la formació d’unmercat únic mundial.

• Una nova organització de la producció. Els proces-sos productius se separen i es desenvolupa cadaun d’ells on resulta més avantatjós, sense importar ladistància.

• Intensos fluxos financers. Cada dia es mouen al mónmés d’un bilió de dòlars, amb els quals es paguenbéns i serveis, però sobretot es realitzen operacionsespeculatives, com ara la compra i venda d’accionsa la borsa.

– La revolució de les comunicacions i, en particular, Inter-net, que permet conèixer de manera gairebé immedia-ta el que passa a qualsevol lloc del món. Això és fona-mental per controlar l’activitat de les filials de les empresesmultinacionals, per realitzar inversions en qualsevol bor-sa financera del món, etc.

– Els centres tradicionals de l’economia mundial són elsEstats Units, la Unió Europea i el Japó. No obstant ai-xò, recentment han sorgit altres focus a l’est i el sud-estasiàtic. En aquestes regions, les economies dels ano-menats «dragons asiàtics» (Hong Kong, Singapur, Co-rea del Sud i Taiwan), i sobretot les de la Xina i l’Índia,creixen molt per sobre de les dels països més desenvo-lupats.

– La globalització crea riquesa i ha permès a diversospaïsos superar la situació de subdesenvolupament i,en alguns casos, com ara a la Xina i l’Índia, convertir-se en els nous centres de l’economia mundial. Però noha aconseguit posar fi a la situació de subdesenvolu-pament, perquè els països més pobres es queden almarge del procés de globalització: la seva participa-ció en el comerç mundial és inferior a l’1 %, l’endarre-riment tecnològic els impedeix augmentar la producti-vitat i ser competitius, i la seva veu amb prou feines esfa sentir en les organitzacions econòmiques internacio-nals.

Causes Conseqüències

Guerresbalcàniques

El desigd’independència deles repúbliques queformaven Iugoslàvia,un país amb unagran diversitat ètnicai religiosa.

La independència de les sis repúbliquesva suposar en moltscasos milers de morts,ferits i atrocitats.

Guerres a l’Àfricasubsahariana

Es tracta de conflictescivils provocats perdiferències ètniques,econòmiques i territorials.

Milions de morts i desplaçats, la utilització de nenssoldat.

Guerres a l’OrientMitjà

El conflicte entreIsrael i Palestina, la intervenció dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan.

Governs dèbils i creixement del fonamentalisme.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 99



11. • Segons la seva opinió té més avantatges que inconve-nients, malgrat tot. Balko assenyala que pot ser l’únicamanera que sobrevisquin moltes famílies al Tercer Món;diu, fins i tot, que en molts països el treball infantil potsalvar molts nens de destins encara pitjors: la fam, laprostitució o el crim.

• (Segon pic)

a) Resposta lliure.

b) No.

c) Sí. Resposta lliure.

• Horaris i ritmes extenuants, càstigs corporals, acomia-daments massius, repressió policial en cas d’activitat sin-dical i el treball infantil. Les lleis permissives d’aquestspaïsos.


– Els països més urbanitzats són els desenvolupats: un75 % dels habitants viuen en ciutats. No; les que crei-xen més són les ciutats del Tercer Món.

– Perquè en aquests països el sector terciari o de serveisdóna feina al 70 % de la població activa i contribueixamb un percentatge similar a la riquesa nacional.

– L’extraordinari augment dels moviments migratoris.

– Les dones han anat adquirint un nou paper en la socie-tat. Des dels anys setanta del segle XX es reconeix laigualtat legal entre homes i dones; aquestes s’han incor-porat progressivament al mercat laboral, i la seva pre-sència i influència en la vida política i social és cada ve-gada més gran.

No. Només als països desenvolupats. En els països menysdesenvolupats no ha canviat la situació de la dona; enalguns, les dones no tenen ni tan sols drets i llibertatsfonamentals.

– La presa de consciència de moltes persones de les so-cietats desenvolupades dels problemes que afecten elnostre món i el desig de contribuir a solucionar-los hadonat lloc a la proliferació d’organitzacions no governa-mentals (ONG). Les ONG són entitats privades creadesamb fins no lucratius, que amb la seva feina pretenencobrir les necessitats que no són satisfetes pels governsi els organismes internacionals. L’àmbit en el qual ac-tuen pot ser local, regional, nacional o internacional, iels seus objectius són molt diversos: estendre els dretshumans, prestar ajuda humanitària en conflictes, impul-sar el desenvolupament als països més pobres, etc.

Així mateix, la preocupació pel medi ambient ha donat llocals països desenvolupats a l’aparició d’organitzacions eco-logistes i fins i tot partits verds. I les desigualtats entreels països han originat moviments antiglobalització, quetenen un fi comú: lluitar contra la globalització, perquèconsideren que només beneficia els països més podero-sos en detriment dels pobres, als quals la globalitzaciófa encara més vulnerables.


12. • Alguns països d’Amèrica Llatina (Mèxic, Amèrica Cen-tral i el Carib, Colòmbia, l’Equador, el Perú, Bolívia iel Paraguai), Àfrica del nord, Àfrica central i austral, lapenínsula de l’Hindustan i el sud-est asiàtic. Els païsosd’Amèrica del Nord (els Estats Units i Canadà), d’Eu-ropa occidental, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i elspaïsos del Golf, fonamentalment. Capitalistes en els re-ceptors, subdesenvolupades en els emissors.

• De l’Amèrica andina, el nord d’Àfrica, el golf de Guinea,Turquia, la península de l’Hindustan i el sud-est asiàtic.A l’Amèrica del Nord. Els emigrants que arriben a Euro-pa ho fan per motius principalment econòmics: trobarfeina, i, en determinats països, fugen de conflictes vio-lents, per por de ser perseguits o fins i tot assassinats.Els europeus que emigren als Estats Units i Canadà hofan per millorar la feina.


– Significa que la cultura es destina a la majoria de la po-blació. Perquè molts béns culturals es «fabriquen» d’u-na manera industrial i estandarditzada, condicionats pelsvaivens de la moda i la rendibilitat de la comercialitza-ció en un mercat que supera les fronteres nacionals.

– En el camp de l’enginyeria genètica, els avenços s’hanaplicat a l’agricultura (cultius transgènics), la indústria(fabricació de compostos biodegradables, vitamines, etc.)i la medicina (per exemple, la manipulació de gens in-dividuals com ara els oncògens, responsables del càn-cers). L’avenç més important es va produir el 2003, quanes va completar la identificació de tots els gens de l’és-ser humà, i es va obrir la porta a la curació d’un grannombre de malalties.

En l’estudi del canvi climàtic, el descobriment que l’aug-ment alarmant de les emissions de gasos d’efecte hi-vernacle està provocant el canvi en el clima del plane-ta a un ritme accelerat, s’ha convertit en una de lesprincipals preocupacions actuals. Les conseqüènciesimmediates i a mitjà termini d’aquest canvi han reafir-mat la necessitat de col·laborar tots els països per alen-tir el procés.

En la conquesta de l’espai, des que va arribar el primerhome a la Lluna, el 1969, la carrera per explorar l’es-pai no ha parat. L’Agència Espacial dels Estats Units (NA-SA) ha enviat a Mart dos robots d’última generació, quehan confirmat que en el passat va existir aigua al plane-ta veí, i que, per tant, va poder contenir vida. I en unesdècades s’espera enviar-hi la primera nau tripulada.

– Són les tecnologies de la informació i la comunicació.Ens permeten accedir de manera gairebé immediata, ia un cost molt baix, a quantitats ingents de dades; cre-ar informació i compartir-la a través d’Internet, i comu-nicar-nos amb persones que es troben a qualsevol llocdel planeta. Així, s’ha minimitzat l’obstacle tradicionaldel temps, les distàncies es difuminen i el món es con-verteix en l’espai de referència.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 100



13. Per tres raons: perquè no disposen dels mitjans tècnics ieconòmics necessaris; perquè no saben què fer amb latecnologia, quin profit treure’n, i perquè no tenen cap in-terès en la tecnologia


15. Respostes lliures.

16. • La «bretxa digital» fa referència a l’existència de paï-sos i persones que no tenen accés a les tecnologies dela informació i la comunicació (TIC).

• Als països subdesenvolupats.




19. • No només és això. Sí. Els països membres compartei-xen unes polítiques econòmiques comunes (agrària,pesquera, industrial, de transports, comercial). Lesmercaderies, capitals i persones es mouen lliurementpel territori de la UE. I l’1 de gener de 2002 es va po-sar en circulació la moneda única, l’euro, tot i que notots els països l’han adoptat. S’ha creat una ciutada-nia de la UE i s’ha reforçat la cooperació judicial i enmatèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007) hacreat una política internacional i de defensa comunesi ha reconegut una carta de drets fonamentals per atothom.

• Sí. Perquè les lleis es basen en l’Alcorà i els religiososocupen el govern.

• (Tercer pic)

a) Economia de mercat; economia capitalista.

b) Multinacional: és una societat industrial, comercialo financera que té empreses filials repartides en di-ferents estats del món.

c) Deslocalització de la producció: significa que els pro-cessos productius se separen i cada un es desenvo-lupa on resulta més avantatjós, sense que importi ladistància.

d) Societat jerarquitzada: en ella, el sector terciari ode serveis dóna feina a la majoria de la població ac-tiva i contribueix amb un percentatge molt elevat ala riquesa nacional.

e) Moviment antiglobalització: és el terme que utilit-zen els mitjans de comunicació per referir-se a lesmobilitzacions massives en contra de la globalit-zació, en què participen grups amb motius moltdiferents. Algunes denuncien, per exemple, quela globalització fa encara més vulnerables les eco-nomies dels països subdesenvolupats i facilita queles empreses s’instal·lin en països on les lleis me-diambientals, fiscals i laborals són menys restric-tives.

f) Bretxa digital: fa referència a l’existència de països ipersones que no tenen accés a les tecnologies de lainformació i la comunicació (TIC).


20. a) Mikhaïl Gorbatxov va ser l’últim president de l’URSS. Esva convertir en president el 1985. Per intentar sortirde la greu crisi econòmica i social en què estava sumitel país, Gorbatxov va posar en marxa una política refor-mista i oberturista: la perestroika («reestructuració») vaser un programa de reformes econòmiques, i la glasnost(«transparència») va ser un programa de reformes enels assumptes polítics i culturals.

b) Slobodan Milosevic era el president de l’antiga Iugoslà-via quan el 1991 van començar els moviments indepen-dentistes en aquest país, format per sis repúbliques.El 2000 va deixar la presidència del país, i l’any següentva ser entregat al Tribunal Penal de l’Haia, i va morir allàl’any 2006.

c) Deng Xiaoping va iniciar una nova política econòmica ala Xina; es va permetre l’entrada de capital estranger,l’establiment de les seves indústries al territori i un co-merç més obert a Occident, que va culminar el 2001amb l’ingrés de la Xina a l’Organització Mundial del Co-merç.

d) Vladimir Putin va ocupar la presidència després de la di-missió de Ieltsin el 1999 fins el maig del 2008. Durantel seu govern han perdurat conflictes com el de Txet-xènia, però l’economia s’ha començat a recuperar i haaugmentat la influència de Rússia a l’exterior.

21. a) Al-Qaida: organització terrorista islàmica.

b) ONG: organització no governamental.

22. • El rebuig a la subordinació de l’URSS i l’auge dels na-cionalismes.

• La revolució de les comunicacions i, en particular, Inter-net, que permet conèixer de manera gairebé immedia-ta el que passa en qualsevol lloc del món. Això és fo-namental per controlar l’activitat de les filials de lesempreses multinacionals, per realitzar inversions en qual-sevol borsa financera del món, etc.

La globalització es manifesta en:

– Un increment del comerç internacional de béns i ser-veis, al qual ha contribuït la millora i l’abaratiment delstransports.

– Més acords comercials entre els països. Molts estatss’uneixen per crear àrees de lliure comerç, on els seusproductes es venen lliurement, i, en general, es ca-mina lentament cap a la formació d’un únic mercatmundial.

– Una nova organització de la producció. Els proces-sos productius se separen i es desenvolupa cadaun d’ells on resulta més avantatjós, sense que impor-ti la distància. És el que s’anomena deslocalització dela producció.

– Intensos fluxos financers. Cada dia es mouen al món

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 101


més d’un bilió de dòlars, amb els quals es paguenbéns i serveis, però sobretot es realitzen operacionsespeculatives, com ara la compra i venda d’accionsa la borsa.

23. Ens permeten accedir de manera gairebé immediata, i aun cost molt baix, a quantitats ingents de dades; crear in-formació i compartir-la a través d’Internet, i comunicar-nosamb persones que es troben a qualsevol lloc del planeta.Així, s’ha minimitzat l’obstacle tradicional del temps, lesdistàncies es difuminen i el món es converteix en l’espaide referència.


a) El 1990.

b) La Federació de Rússia, Letònia, Lituània, Estònia,Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Armènia, l’Azerbaid-jan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Tadjikistan,Kirguizistan i Uzbekistan. Pacífics.

c) Un sistema polític democràtic i un sistema econòmiccapitalista, l’economia de mercat.


a) En els països desenvolupats, les dones han anat ad-quirint un nou paper en la societat. Des dels anys se-tanta del segle XX es reconeix la igualtat legal entrehomes i dones; aquestes s’han incorporat progressi-vament al mercat laboral, i la seva presència i influèn-cia en la vida política i social és cada vegada mésgran. Resposta lliure.

b) Posar fi a la discriminació existent encara en els paï-sos subdesenvolupats en el terreny laboral i tambéen la família.

c) No. Només en els països desenvolupats. En els paï-sos menys desenvolupats no ha canviat la situacióde la dona; en alguns, les dones no tenen ni tan solsdrets i llibertats fonamentals.

• La presa de consciència de moltes persones de les so-cietats desenvolupades dels problemes que afecten elnostre món i el seu desig de contribuir a solucionar-los

han donat lloc a la proliferació d’organitzacions no gover-namentals (ONG). Les ONG són entitats privades crea-des amb finalitats no lucratives, que amb la seva feinapretenen cobrir les necessitats que no són satisfetes pelsgoverns i els organismes internacionals. L’àmbit en quèactuen pot ser local, regional, nacional o internacional, iels seus objectius són molt diversos: estendre els dretshumans, prestar ajuda humanitària en conflictes, impul-sar el desenvolupament als països més pobres, etc.

Així mateix, la preocupació pel medi ambient ha donatlloc als països desenvolupats a l’aparició d’organitzacionsecologistes i fins i tot de partits verds. I les desigualtatsentre els països han originat moviments antiglobalitza-ció, perquè consideren que només beneficia els païsosmés poderosos en detriment dels pobres, als quals laglobalització fa encara més vulnerables.


26. a) No s’indica en el gràfic. Resposta lliure. (L’evolució delcreixement econòmic anual des de 1980 per regions ipaïsos.)

b) Els Estats Units, la Unió Europea i el Japó són potèn-cies tradicionals. Els «dragons asiàtics» i, sobretot, la Xi-na i l’Índia són potències recents.

c) La Xina i l’Índia. Al fet que s’han beneficiat del procésde globalització.

d) Subdesenvolupats. Resposta lliure.





a) La democràcia, el feixisme i el comunisme.

b) Sí. Perquè tot i que amb alts i baixos, la democrà-cia ha retornat amb força i s’ha acabat imposant alfeixisme i al comunisme durant el segle XX.

Solucionari

CEE La UE avui

Països membres Països fundadors: Bèlgica, Països Baixos,Luxemburg, Alemanya (RFA), França i Itàlia.

Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, França,Itàlia, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya,Portugal, Àustria, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia,Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria,Eslovènia, Xipre, Malta, Romania, Bulgària.

Avenços econòmics i reptes

Es va crear un mercat comú, que buscavala lliure circulació de productes, capitals i persones. No obstant això, es va imposarun aranzel als països no-membres.

Els països membres comparteixen unes polítiqueseconòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). Les mercaderies, capitals i persones es mouen lliurement pel territori de la UE. I l’1 de gener de 2002 es va posar en circulació la moneda única, l’euro, tot i que no tots els països l’han adoptat.

Avenços polítics i reptes Gairebé no hi va haver desenvolupamentpolític en aquesta època, tot i que es vancrear les institucions que després vaheretar la UE.

La unió política està més endarrerida. S’ha creat unaciutadania de la UE i s’ha reforçat la cooperació judicial i en matèria de seguretat. I el tractat de Lisboa (2007) hacreat una política internacional i de defensa comunes i hareconegut una carta de drets fonamentals per a tothom.

• (Segon pic)

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 102


c) En el racisme que encara avui manifesten algunessocietats europees.

d) Els Estats Units esperaven que amb la independèn-cia dels països colonitzats, aquests serien més ricsper l’explotació de les seves riqueses naturals.

e) Han calculat malament els efectes, bons i dolents,que produiria la independència de les colònies, tantles potències colonials, com les descolonitzadores.

• Amb el liberalisme.

• (Tercer pic)

a) Respostes lliures.








a) Tot just proclamar-se el nou estat d’Israel (1984).

b) El rebuig dels palestins i, en general, dels païsosàrabs al nou estat, que, a més, va ocupar més ter-ritori de l’assignat per l’ONU el 1947.

c) Es coneix així la manera de defensar-se inicialmentels palestins, tirant pedres als soldats israelians.

• La barrera traçada per Israel a Cisjordània. Sí. Garantirla seguretat. Ha multiplicat la distància entre la ciutat i elspobles, ha agreujat la crisi econòmica, s’han confiscatmolts pous d’aigua subterrània, etc.

• Des del punt de vista de la seguretat dels israelians.


• Resposta lliure. (No.)

• Per afavorir els productes (i els agricultors) propis.

Espanya: transició i democràcia (Pàg. 331)

• La notícia es refereix a la manifestació a Barcelona del’11 de setembre de 1977 on es va aplegar vora d’un mi-lió de persones en favor de l’amnistia, les llibertats cívi-ques i l’autonomia política.

• La imatge central mostra una part dels manifestants ambbanderes catalanes i alguna pancarta.

• Aquesta manifestació va ser la primera des dels tempsde la República en què es permetia que el poble lliure-ment demostrés el desig d’un canvi polític i la recupe-ració de les llibertats nacionals catalanes.

• El text assenyala que més d’un milió.

• Uns mesos abans, el 15 de juny, s’havien produït les pri-meres eleccions lliures a Espanya des de febrer de 1936.Molts dels parlamentaris elegits per les circunscripcionscatalanes van ser presents en la manifestació popular.

• Per unitària s’entén que, malgrat que els parlamentarisi part dels manifestants formaven part de diferents par-tits, la manifestació no va ser convocada per una partd’ells, sinó per tots els que tenien representació a lesCorts, i per alguns que no en tenien.

• Josep Tarradellas, president de la Generalitat republica-na a l’exili.

• Es trobava exiliat a França.


– Al procés de canvi de règim polític de la dictadura fran-quista a la democràcia. Es va iniciar després de la mortde Franco, el 1975, i va finalitzar el 1982, amb la prime-ra alternança política en el govern.

– La Unión de Centro Democrático (UCD), el Partido So-cialista Obrero Español (PSOE), el Partit Comunista (PCE),Alianza Popular (AP) i els partits nacionalistes català ibasc (PNB). Continuen existint tots menys la UCD. Alian-za Popular ha canviat de nom: ara és l’actual Partit Po-pular (PP).

– Respostes lliures. (Els fets més destacats en el procésde democratització d’Espanya són els següents: les elec-cions del 1977 i el fracàs del cop d’estat del 23 de fe-brer de 1981.)


1. • (Primer pic)

a) Un grup de guàrdies civils al comandament del ti-nent coronel Antonio Tejero. Resposta lliure.

b) Demanar a tothom mantenir l’ordre constitucional.

c) No van donar suport al cop d’estat. Tampoc ho vanfer. Manifestant-se hores després de l’intent.

d) Probablement s’hauria instaurat un altre règim dic-tatorial.



– El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) i el Partit Po-pular (PP). El PSOE va governar del 1982 al 1996 i desdel 2004; el PP va governar del 1996 al 2004.

– Els líders del PSOE van ser: Felipe González del 1982 al1996, i José Luis Rodríguez Zapatero, des del 2004. Ellíder del PP fins al 2004 va ser José María Aznar.

– Els triomfs més destacats de la primera fase socialistavan ser: l’ampliació de l’estat del benestar, la realitzacióde nombroses obres públiques, la millora de la segure-tat pública i la reforma de l’economia; pel que fa al go-vern de Zapatero, destaca l’elaboració de la Llei de de-pendència i la reforma de diversos estatus d’autonomia.Els triomfs més destacats del govern del PP van ser: la

UNITAT 16

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 103


millora de l’economia i la reducció de l’atur, l’elaboracióde la Llei de partits polítics i la Llei d’estrangeria.

– Al govern de Felipe González, l’empitjorament de la si-tuació econòmica, l’augment de l’atur i, sobretot, els es-càndols de corrupció política en què es van veure en-voltades personalitats del PSOE o pròximes al partit, i al’escàndol dels GAL (Grups Antiterroristes d’Allibera-ment), destinats a combatre ETA amb els mateixos mè-todes, i en què es van veure implicats membres de lesforces de seguretat i del govern socialista. Al govern deJosé María Aznar, algunes mesures que van despertarel descontentament d’una part dels sectors afectats i,sobretot, la intervenció militar a l’Iraq el 2003.

– El PSOE. Respostes lliures. (D’esquerra, perquè ha am-pliat els drets d’alguns col·lectius, com el dels homose-xuals, i ha potenciat el sistema de protecció social ambmesures com ara la Llei de dependència, que beneficiales persones amb discapacitat.)


2. • (Primer pic)

a) Ha augmentat des de 1990. El 1993. El 2001.

b) Europa destina un major percentatge de la despesaa protecció social.

• (Segon pic)

a) A pensions. Perquè el percentatge de persones ma-jors de 65 anys és gran.

b) No.


– La Constitució és la base del nostre sistema polític. Es-tableix l’organització de l’estat i recull una sèrie de dretsi llibertats, així com l’organització territorial (com a es-tat de les autonomies).

L’estatut d’autonomia regula les competències i funcio-nament de cada comunitat autònoma.

– Segons la Constitució del 1978, la nostra llei suprema,Espanya és un estat social i democràtic de dret. Es diuque és un estat social perquè ha d’intervenir per acon-seguir una societat més justa; que és democràtic per-què la sobirania nacional resideix en el poble, i que ésun estat de dret perquè les lleis expressen la voluntat ge-neral i obliguen a tots els espanyols, també a les auto-ritats.

– Les principals institucions de l’estat són les següents:

• La corona. El cap d’estat espanyol és el rei, perquèla forma política de l’estat espanyol és la monarquiaparlamentària. Una de les funcions del rei és repre-sentar el país en les relacions internacionals.

• Les Corts generals o Parlament. Les Corts generalsrepresenten el poble espanyol i estan formades perdues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.Les Corts exerceixen el poder legislatiu, és a dir, ela-

boren les lleis; també aproven els pressupostos del’estat, i controlen l’acció del govern i escullen el pre-sident del govern.

• El govern. Exerceix el poder executiu, és a dir, gover-na d’acord amb el que estableixen les lleis. El governestà format pel president, els vicepresidents i els mi-nistres.

• El poder judicial. És l’encarregat de fer complir leslleis i l’integren els jutges i magistrats. El Tribunal Su-prem té jurisdicció a tot el territori nacional. El Tribu-nal Constitucional interpreta la Constitució en cas quehi hagi conflictes sobre el seu significat.

– Amb el govern d’Adolfo Suárez. Catalunya, el País Basci Galícia. Sí. S’enfronten el govern i les institucions auto-nòmiques, que desitgen augmentar les seves competèn-cies i finançament; però també s’enfronten les comu-nitats entre elles, per les diferències entre els estatutsi, sobretot, pel temor de les comunitats més pobres queles riques no compleixin amb el principi constitucionalde solidaritat entre les regions.

Pàg. 337. Activitats)

3. • (Primer pic)

a) Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Can-tàbria, Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Catalunya,Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, Madrid,Múrcia, Navarra, País Basc, La Rioja, Ceuta i Melilla.

b) Sevilla, Saragossa, Oviedo, Palma, Sta. Cruz de Te-nerife i Las Palmas de Gran Canaria, Santander, Va-lladolid, Toledo, Barcelona, València, Mèrida, Santia-go de Compostela, Madrid, Múrcia, Pamplona, Vitòria,Logronyo, Ceuta i Melilla.

c) Les primeres País Basc, Catalunya i Galícia, les dar-reres Ceuta i Melilla.

• (Segon pic)

a) A les províncies que siguin limítrofs, amb caracte-rístiques culturals, històriques i econòmiques co-munes, als territoris insulars i a les províncies ambentitat regional històrica.

b) Són províncies que en el passat hagin tingut una en-titat política pròpia, o que tinguin trets culturals co-muns com una llengua diferenciada, o que per les re-lacions econòmiques entre elles, tinguin molts lligamsmutus.


• (Quart pic)

a) Es genera més riquesa, sobre el total espanyol, a Ca-talunya, Madrid i Andalusia i menys a Ceuta i Melilla.

b) Les comunitats de renda més alta són Madrid, el Pa-ís Basc, Navarra i Catalunya. És més baixa a Extre-madura, Castella-La Manxa i Andalusia.

c) No sempre l’indicador de la renda per càpita vol dirmés qualitat de vida. Depèn del repartiment de la ri-quesa. Caldria veure les estadístiques dels nivellsde renda per veure la quantitat de persones que te-

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 104


nen unes rendes dignes. Altres elements a tenir encompte són els de sanitat (pacients per metge), es-colarització (nombre d’alumnes per professor), graud’endeutament de les famílies, enquesta de poblacióactiva i pressupostos familiars.


– El 1982. El 1986.

– El govern d’Adolfo Suárez va ampliar els contactes di-plomàtics amb altres estats perquè Espanya entrés a for-mar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Pe-rò la incorporació del país a la CEE semblava exigir tambél’annexió a l’aliança defensiva de l’OTAN. Suárez va ma-nifestar el desig d’incorporació a les dues organitzacions,però durant el seu mandat es van fer pocs passos efec-tius, ja que es va donar prioritat a la política interior.

L’arribada de Calvo Sotelo al poder va suposar l’inici delprocés d’incorporació d’Espanya a l’OTAN, que va cul-minar el 30 de maig de 1982 enmig d’una gran oposi-ció popular encoratjada pel PSOE, partidari de mantenirla neutralitat del país i de sotmetre la decisió a referèn-dum.

No obstant això, l’experiència de govern va fer que elPSOE considerés convenient per als interessos nacio-nals continuar a l’OTAN. El 1986 va complir la prome-sa electoral de sotmetre la permanència d’Espanya al’OTAN a una consulta popular, però va donar suportal vot afirmatiu tot i que amb condicions. El PSOE vaaconseguir el suport popular, tot i que per un margeescàs.

Pel que fa al a CEE, quan els socialistes van arribar alpoder el 1982, el procés per a la incorporació d’Espa-nya a aquesta organització estava estancat. El PSOE vadecidir llavors estrènyer llaços amb els països que po-guessin afavorir la seva entrada a la CEE, que eren prin-cipalment França, Alemanya i el Regne Unit. Al mateixtemps, va adoptar dures mesures per sanejar l’econo-mia i fer-la més competitiva, ajustant-la a la de la restade països membres, que en general tenien un major ni-vell de desenvolupament.

Com a resultat d’aquestes dues polítiques, el 12 de junyde 1985 Espanya va firmar el tractat d’adhesió, que vaentrar en vigor l’1 de gener de 1986.


4. • La incorporació d’Espanya a la UE ha estat un motor pri-mordial en la transformació experimentada pel país enaquest procés. Resposta lliure.




– Sí. Perquè l’estat finança molts serveis amb la finalitatde garantir una qualitat de vida digna per a tots els ciu-tadans.

– Va provocar una elevada inflació, la disminució del tu-risme, la retirada de les inversions estrangeres i el tan-cament d’empreses, fet que va incrementar la desocu-pació i el descontentament dels treballadors davant laprecària situació laboral que es va traduir en nombrosesvagues.

– Un pla de reforma econòmica, acordat el 27 d’octubrede 1977 per totes les forces parlamentàries per sortir dela crisi que va provocar la crisi del petroli. Durant la pri-mera etapa socialista es va posar en marxa una severapolítica de reconversió industrial, que va tancar moltesfàbriques obsoletes, i es van privatitzar empreses públi-ques poc rendibles. Després de l’adhesió a la CEE, Es-panya va rebre importants ajudes de l’organització, des-tinades sobretot a modernitzar les infraestructures i aprojectes empresarials a les regions més endarrerides.Amb els governs del PP es va intensificar la privatitzaciódel sector públic i es van sanejar les finances de l’es-tat, i es va aconseguir disminuir el dèficit públic. Les re-formes econòmiques i el boom de la construcció vanpermetre superar la inflació i l’atur.


6. • Ha crescut enormement. Haurà contribuït a millorar elseu nivell de vida. Respostes lliures.

• (Segon pic)

a) Sí. No. Perquè l’any 1975 encara tenien molt de pesels sectors primari i secundari, en canvi en el 2005el sector terciari és molt superior als altres dos.

b) Gran. Que contribuirà a la crisi, perquè augmenta-rà l’atur en aquest sector i disminuirà la seva partici-pació en la producció.

• La desocupació va augmentar els anys setanta, desprésde la crisi del petroli, i va baixar a partir del 1996.

• L’augment dels preus dels productes. Resposta lliures.


– En primer lloc, el descens dels naixements des delsanys vuitanta ha estat vertiginós; avui, la taxa de fecun-ditat és de només 1,3 fills per dona. En segon lloc, eldescens de la natalitat, unit a l’augment de l’esperan-ça de vida, que és una de les més altes del món, ex-plica l’envelliment de la població espanyola: un 17 %dels espanyols tenen 65 anys o més. I, finalment, laimmigració ha crescut extraordinàriament, més que encap altre país de la UE: la població estrangera suposaja més del 10 %.

– Va suposar la igualtat legal amb els homes. No.

– Han aconseguit elevar notablement el nivell educatiudels espanyols. Avui, gairebé el 100 % dels nens ma-jors de 3 anys assisteixen a escola, l’analfabetisme afec-ta el 2,5 % de la població (la majoria persones grans),la meitat dels espanyols han acabat els estudis mitjanso de formació professional i un 14% tenen estudis su-periors.

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 105



7. • Intentar que la maternitat no sigui un obstacle per a lavida laboral de la dona. La paritat laboral. Perquè enca-ra no és real.





– La Generalitat engloba els òrgans de poder polític au-tònom de Catalunya i està formada per la Presidència,el Consell executiu i el Parlament català.

Un govern de coalició és aquell format per represen-tants de més d’un partit polític.

– Les reivindicacions polítiques dels partits catalans a l’i-nici de la transició van centrar-se en l’amnistia políti-ca, la recuperació de les llibertats cíviques i de les ins-titucions d’autogovern. L’única institució republicanapresent en la transició va ser la Generalitat, represen-tada pel seu president Josep Tarradellas.

– L’autonomia es va recuperar amb el restabliment pro-visional de la Generalitat amb l’arribada de Tarradellasel 23 d’octubre de 1977. Després es va redactar unnou estatut d’autonomia, aprovat el 1979, i uns mesosmés tard es van celebrar les eleccions al Parlament deCatalunya, que iniciava la seva activitat legislativa re-gulada per l’estatut.


8. a) Segons el text, la llengua catalana és un element fona-mental del país i símbol de la unitat cultural amb pro-fundes arrels històriques.

b) Diu que es troba des de fa anys en una situació precà-ria per l’escadussera presència en els àmbits oficials, enels mitjans de comunicació i en l’ensenyament.

c) Es proposa superar la desigualtat lingüística amb el cas-tellà, promovent-ne l’ús.

9. a) Les vies de normalització del català són l’ensenyament,l’ús en instàncies oficials i en els mitjans de comuni-cació.

b) La via més efectiva, per aconseguir que la població apren-gui i utilitzi el català, és la de l’ensenyament.

c) Resposta lliure, però es pot apuntar la conscienciaciódels catalans, de fer servir sempre la seva llengua entotes les circumstàncies, i exigir que a Catalunya el ca-talà no sigui marginat de les administracions oficialscom la justícia, la policia, hisenda, etc.

10. Resposta lliure, però es pot suggerir que la situació no hacanviat molt. Solament pel que fa a l’administració de laGeneralitat, l’ús del català és general. L’arribada d’immi-gració massiva i formació de nuclis tancats de diverses na-

cionalitats ha fet que s’adopti el castellà, i no el català, coma llengua franca, excepte en els pobles i ciutats de la Ca-talunya interior.


11. • Línia del temps de Catalunya:

1. – Josep Tarradellas (1977-1980); 2.- Convergència i Unió (1980-2003); 3.- PSC-PSOE (2003-...)

Línia del temps d’Espanya:

1. – Carlos Arias Navarro (1973-1976); 2.- Adolfo Suárez (1976-1981); 3.- La UCD (1977-1982); 4.- El PSOE (1982-1996); 5.- El PP (1996-2004)

• a) 1978; b) 1977; c) 1982; d) 2002; e) 1977; f) 1977;g) 1981; h) 1979; i) 1986

• Activitat lliure


13. a) Transició espanyola. Període de temps que va de la mortde Franco a 1982 en què es va canviar el sistema dic-tatorial per un de democràtic.

b) Transferència de competències. Traspàs que fa el go-vern de l’Estat a les comunitats autònomes de compe-tències administratives i polítiques que abans eren delgovern central.

c) Majoria absoluta. Quan del resultat d’unes eleccions,un dels partits obté la meitat més un dels escons (o més)i pot governar sense haver de pactar amb altres partits.

d) Un Estat que té cura de les necessitats de tota la pobla-ció (social), que el seu poder legislatiu i executiu depènde les urnes (democràtic) i on tothom queda obligat arespectar les lleis (de dret).

e) Estatut d’autonomia. Llei orgànica de l’Estat a partir dela qual es regulen les institucions del poder autonòmicdescentralitzat, les seves competències polítiques i el fi-nançament del seu govern.

f) Estat del benestar. Sistema d’organització d’un poder es-tatal en pel qual la prioritat és garantir a la població algunsaspectes que conformen el benestar social com ara la sa-nitat, l’educació i la seguretat.

g) S’entén per vot diferencial el d’aquelles personesque no sempre voten al mateix partit, o que ho fande forma diferent en funció del nivell institucionalque es triï: municipals, autonòmiques, estatals, eu-ropees...

14. Leopoldo Calvo Sotelo (UDC) (1981-1982)

Felipe González (PSOE) (1982-1996)

José María Aznar (PP) (1996-2004)

José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE) (2004-2008)

15. a) ETA: organització terrorista basca, d’ideologia separa-tista, sorgida el 1959.

Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 106


b) GRAPO: organització terrorista (Grups de ResistènciaAntifeixista Primer d’Octubre), l’origen del qual es re-munta a la dècada dels seixanta.

c) GAL: Grups Antiterroristes d’Alliberament, destinats acombatre ETA amb els mateixos mètodes, i en què esvan veure implicats membres de les forces de segure-tat i del govern socialista.

16. a) Llei per a la reforma política. Va ser el pas per portar aterme una sèrie de reformes que van posar fi al règimfranquista i van obrir el camí cap a un sistema demo-cràtic. Aprovada per la població espanyola en referèn-dum el 15 de desembre de 1976, va implicar la lega-lització dels partits polítics, fins i tot el comunista, i laconvocatòria d’eleccions a Corts constituents el juny de1977.

b) Pactes de la Moncloa. La gravíssima crisi econòmica vaportar els partits i forces socials a firmar els pactes dela Moncloa (1977), un acord sobre la política econòmi-ca i una treva en les reivindicacions socials dels sindi-cats fins a l’elaboració d’una constitució.

c) La Llei d’estrangeria (2000) es va promulgar per inten-tar resoldre l’entrada il·legal d’immigrants.

d) La Llei de partits polítics (2002). Declarava il·legalsaquells partits que no condemnessin la violència.

e) La Llei de dependència (2006) es va promulgar per be-neficiar les persones amb discapacitat.

f) La Llei d’igualtat efectiva (2007) es va promulgar perintenta posar fi a la desigualtat de gènere al nostrepaís.

g) El Pacte del Tinell el van signar el Partit dels Socialistesde Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Ini-ciativa per Catalunya-Verds per tal de formar un governde coalició que deixava CiU fora del govern per primercop des del restabliment de la Generalitat, tot i ser laprimera força política.


18. a) La dona ha anat adquirint un nou paper en la socie-tat. Des dels anys setanta del segle XX, s’ha incorporatprogressivament al mercat laboral, i la seva presència iinfluència en la vida política i social és cada vegada mésgran. El model de família ha canviat. Respostes lliures.

b) L’envelliment de la població espanyola: un 17% delsespanyols tenen 65 anys o més. Respostes lliures.



20. a) ETA i Al-Qaida.






a) En el document 32 apareix el rei «coronant» el lleódel Congrés dels Diputats. En el document 33 apa-reix Tejero en el moment del cop d’estat del 23-F(1981) i després aixafat per les urnes electorals. Sim-bolitzen el triomf de la sobirania popular i la demo-cràcia a Espanya.

b) La sobirania nacional i la democràcia. Resposta lliu-re. (Simbolitzen el triomf de la sobirania popular,de la monarquia parlamentària i de la democràcia.)

c) Resposta lliure. (La primera, potser el 1978, quan esva aprovar la Constitució, i la segona, després del fra-càs del cop d’estat del 23 de febrer de 1981.)

d) L’aprovació de la Constitució del 1978, en el primercas, el fracàs del cop d’estat del 23 de febrer de 1981,en el segon.

• (Segon pic)

a) El document 34 mostra un polític menystenint lesopinions dels seus adversaris polítics i amb més crí-tica que programa. En el document 35 es veu una

Reformes i altres èxits Problemes pendents

Primera fasesocialista

L’ampliació de l’estat del benestar, la realització de nombroses obres públiques, la millora de la seguretat pública i la reforma de l’economia.

L’empitjorament de la situació econòmica, l’augment de l’atur i, sobretot, els escàndols de corrupció política en què es van veure envoltades personalitats del PSOE o pròximes al partit, i l’escàndol dels GAL (GrupsAntiterroristes d’Alliberament), destinats a combatre ETA amb els mateixos mètodes, i en què es van veureimplicats membres de les forces de seguretat i del governsocialista.

Govern delspopulars

La millora de l’economia i la reducció de l’atur,l’elaboració de la Llei de partits polítics i la Lleid’estrangeria.

Algunes mesures que van despertar el descontentamentd’una part dels sectors afectats i, sobretot, la intervenciómilitar a l’Iraq el 2003.

Segona fasesocialista

L’elaboració de la Llei de dependència i la reformade diversos estatuts d’autonomia.


936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 107


dona netejant el que ha embrutat un pintor en es-criure un cartell que, paradoxalment, subratlla el «Diainternacional de la dona». Els humoristes critiquenl’escàs sentit democràtic d’alguns polítics i la situa-ció «real» de les dones.

b) Les escenes es poden situar en el període de la tran-sició i posterior.


(Pàg. 349. Continua Saber llegir)




26. • Arribada del president Tarradellas (1977); Govern pro-visional de Josep Tarradellas (1977-1980); Estatut d’Au-tonomia (1979); Governs de Convergència i Unió (1980-2003); Governs del PSC-PSOE (2003-actualitat); Estatutde 2006.

• a) Inserir un mapa de les províncies espanyoles.

b) Inserir un mapa amb les comarques catalanes i lesseves capitals.

c) Catalunya limita al nord amb les comarques cata-lanes de França i amb l’estat d’Andorra, a l’oestamb Aragó i al sud amb el País Valencià (Comuni-tat Valenciana) amb qui comparteix llengua i moltstrets culturals. En el passat, Aragó, València i Ca-talunya (juntament amb altres territoris mediterra-nis) formaven la Corona d’Aragó o Corona catala-noaragonesa, que tenia una estructura políticafederal (cada estat era lliure, però compartien elmateix rei).





a) En l’acceptació de la monarquia i la democràcia.

b) La monarquia havien d’acceptar-la els partits anti-franquistes i la democràcia els polítics provinentsde la dictadura.

• (Segon pic)

a) Resposta lliure.

b) El consens va ser l’actitud dels partits majoritaris en-vers els canvis que s’havien d’introduir en l’aparellpolític, per tal que es fes sense grans exigències i gra-dualment, fent concessions uns i altres.

c) Va ser útil per fer front a la crisi econòmica, per do-nar estabilitat al nou sistema i per reeixir en la redac-ció de la Constitució.

d) El consens va provocar una gran desmobilització so-cial després dels primers anys de la transició i undesencís en molts ciutadans que no veien en l’acti-tud dels seus polítics projectes engrescadors per alpaís. Algunes aspiracions polítiques i socials van que-dar de banda, davant el nou sistema de partits.

e) L’estructura territorial (autonomies), l’ensenyament iel paper de l’Església, les forces armades, el tanca-ment patronal i la llei electoral.




Solucionari

936611 _ 0001-0108.qxd 2/10/08 18:19 Página 108

So Lucio Nario

Documents

Transcript of So Lucio Nario