Situacion_Catalunya_1S15

Situaci Catalunya

Primer semestre 2015 Unitat danlisi de leconomia espanyola

La recuperaci de leconomia catalana saccelera, recolzada tant en suports interns com externs

La depreciaci de leuro i labaratiment del petroli milloren la competitivitat i lactivitat

Locupaci es pot incrementar en 200 mil persones a Catalunya fins al final de 2016.

Cal aprofitar els vents favorables per a continuar amb el procs de reformes, per permetre que el creixement continu fins i tot en escenaris menys favorables

VEURE INFORMACI IMPORTANT A LA PGINA 41 DAQUEST DOCUMENT 2 / 42 www.bbvaresearch.com

Situaci Catalunya Primer semestre 2015

ndex

1 Editorial 3

2 Entorn global i economia espanyola 5

3 Perspectives de creixement de leconomia catalana 9

Requadre 1. Enquesta BBVA dActivitat Econmica a Catalunya: resultats del 1r trimestre de 2015 30

Requadre 2: Levoluci recent de la taxa dactivitat a Catalunya: un repte estructural 32

4 Quadres 39

Data de tancament: 22 de juny de 2015

3 / 42 www.bbvaresearch.com


1 Editorial

Des de la publicaci de lanterior Situaci Catalunya, al novembre de 20141, lactivitat econmica i la

creaci docupaci shan tornat a accelerar de manera contundent. Aix va permetre que leconomia

catalana assols un creixement de l1,3% al 2014 (front a un 1,4% de la mitjana nacional) i sespera que en

els propers trimestres la tendncia de millora continu, recolzada en diversos factors tant interns com

externs. Duna banda, la caiguda significativa del preu del petroli repercuteix directament en una millora de

la renda de les famlies, una disminuci dels costos de producci i una reducci dels costos de transport,

despecial importncia per al sector turstic. De laltra, la poltica monetria del Banc Central Europeu (BCE)

ha redut considerablement el cost de finanament i ha tingut un impacte significatiu sobre el tipus de canvi

de leuro envers el dlar, millorant la competitivitat de les empreses.

Els aspectes anteriors suneixen a una inrcia positiva de lactivitat, per la fortalesa de la demanda interna i,

en particular, del consum privat. Aix, els indicadors disponibles en la data de tancament daquesta

publicaci apunten que en el segon trimestre de 2015 leconomia catalana podria estar creixent a

lentorn de l1,0% trimestral (equivalent a gaireb un 4% anualitzat), i que el creixement continuar fort en

la segona part de lany. Aquests factors, juntament amb un creixement mundial que sespera mostri una

moderada acceleraci, justifiquen la revisi a lala de la previsi de creixement per lany 2015 fins al

3,2%. Amb tot, en la segona part de lany s previsible que alguns dels factors que ara mateix impulsen

encara amb fora leconomia comencin a perdre potncia. Aix, sespera que el PIB de Catalunya

sincrementi en un 2,5% al 2016. El compliment daquestes previsions permetria incrementar

locupaci en 200 mil persones al final del bienni.

Cap endavant, diversos factors recolzaran la continutat de la recuperaci de la demanda interna i de les

exportacions catalanes, tant de bns com de serveis. La millora de la competitivitat de les empreses,

afavorida per la disminuci del preu del petroli, la depreciaci del tipus de canvi i la reducci del tipus

dinters, i el vent de cua que suposa el canvi en la poltica fiscal i monetria afavoreixen tant la millora del

consum i la inversi com laprofitament del creixement dels pasos del nucli de la UEM. Ms encara si es

considera que algunes de les mesures implementades, particularment en matria de poltica monetria,

podrien estar impactant leconomia ms del que sesperava.

Com ja es plantejava en lanterior Situaci Catalunya, la consolidaci del preu del petroli en nivells

relativament baixos respecte del terme mitj de lany 2014 pot suposar un impuls significatiu per

leconomia tant al 2015 com al 2016. En general, es percep que una bona part de la disminuci en el cost

del combustible t a veure amb factors doferta, i no amb una desacceleraci de la demanda agregada

mundial. Aix implica que limpacte en una economia netament importadora com la catalana (amb un dficit

energtic amb lestranger del 4% del PIB) ser positiu i significatiu. En particular, sestima que el PIB

catal podria crixer en 0,9 p.p. lany 2015 com a conseqncia del menor cost energtic i el seu

impacte en la indstria, la demanda externa i el consum.

Al seu torn, el BCE va sorprendre amb una poltica dexpansi quantitativa de ms volum del previst, i ha

deixat oberta la data de finalitzaci del programa (com a mnim, fins a setembre de 2016). Aquestes

accions promouran una reducci dels costos de finanament al sector privat, sobretot a economies

com lespanyola on la fragmentaci del sistema financer europeu don lloc a tipus dinters per a famlies i

empreses ms elevats que en daltres pasos de leurozona. Aix recolzar el creixement de les noves

operacions de crdit i potenciar el bon comportament de la demanda interna. Ambds aspectes han ms

que compensat altres factors no tan positius, com la mutualitzaci limitada del risc. Es preveu que la poltica

1: Disponible a https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacio-catalunya-segundo-semestre-2014/



monetria del BCE difereixi de la que implementi la reserva Federal del E.U.A. (FED), de la qual sespera

que comenci una etapa de pujada dels tipus dinters abans dacabar lany. Aquesta divergncia prolongar

la depreciaci de leuro, que es situar a lentorn de la paritat amb el dlar en el terme mig de lany

2015. Les estimacions de BBVA Research apunten que aquesta depreciaci del 20% respecte al valor

mig del 2014 podria impulsar en 0,9 p.p. el PIB de leconomia catalana al 2015, fruit de la millora de la

competitivitat de les exportacions de bns i del turisme.

A tot aix safegeix un entorn favorable leconomia catalana, que hauria de permetre al sector

exportador de bns recuperar una part del dinamisme, especialment en el sector de lautombil i en

bns de consum, en lnia amb el que sobserv en el segon semestre del 2014. Si es confirma el major

creixement dels principals socis comercials de la regi, i donades les millores en el finanament, la inversi

hauria de repuntar, promovent un cercle favorable de creixement.

En tot cas, aquest escenari no est exempt de riscos. Per la part internacional, les tensions geopoltiques

relacionades amb la crisi a Rssia, la forta caiguda del preu del petroli, la incertesa de limpacte de la

poltica monetria de la FED sobre els pasos emergents i les negociacions relacionades amb un nou

paquet dajuda a Grcia comencen a generar tensions financeres, que podrien afectar negativament a

lactivitat econmica. En segon lloc, Espanya i Europa es troben immerses en un intens calendari

electoral, i Catalunya senfronta al setembre amb les que probablement siguin les eleccions amb ms

incertesa dels ltims anys. Els resultats podrien condicionar les poltiques econmiques i reformes que

continuen essent necessries i que shan dimplementar en els propers anys.

Una dificultat afegida per Catalunya prov de la situaci dels seus comptes pblics, ja que lincompliment de

forma reiterada de lobjectiu de dficit i lalt nivell dendeutament dificulten que la Generalitat pugui posar en

marxa poltiques expansives que s es podran observar a daltres comunitats, tant al 2015 com al 2016. En

absncia duna reforma del sistema de finanament, lactual situaci de les finances autonmiques

continuar condicionant el creixement de la demanda interna en els propers anys.

Finalment, a ms llarg termini, Catalunya t encara per davant diversos reptes, entre els quals destaca la

necessitat de reduir la taxa datur. Per a aix, cal millorar locupabilitat dels demandants de llocs de

treball, atraure talent i inversions i incrementar la taxa dactivitat dels joves, i sobretot, dels majors

de 54 anys (vegis el Requadre 2), atesa la previsible evoluci del factor demogrfic. Accelerar la creaci

docupaci, fent-la compatible amb els manteniments de la productivitat, ha de ser un objectiu primordial per

convergir amb les regions ms avanades dEuropa. Per impulsar aquest procs, fomentant locupaci

indefinida, BBVA Research ha proposat una reforma del sistema de contractaci. Si sapliqus, la proposta

comportaria una disminuci de les taxes de temporalitat i atur, a ms dun increment en la productivitat i els

salaris2. Per impulsar una major productivitat, s necessari avanar en una adequada regulaci (marc

institucional), en un augment de la competncia i en una millora del capital hum3. La finestra doportunitat

que sobre amb aquest entorn tan positiu per leconomia ha de ser aprofitada per implementar reformes

ambicioses, que permetin mantenir el creixement quan alguns daquests vents favorables canvin de

direcci.

2: Per una informaci ms detallada, vegis el Requadre 2 de la revista Situacin Espaa Primer Trimestre de 2015, disponible a: https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacion-espana-primer-trimestre-de-2015 3: Per una informaci ms detallada, vegis el Requadre 3 de la revista Situacin Espaa Primer Trimestre de 2015 disponible a: https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacion-espana-primer-trimestre-de-2015



2 Entorn global i economia espanyola Leconomia global acab lany 2014 creixent a un ritme proper al 3%, i en lescenari ms probable, la

millora de lactivitat continuar tant lany 2015 com en el 2016. Daquesta forma, es mant un escenari

de creixement global moderat per als propers trimestres, en qu es preveu que el PIB mundial sacceleri fins

a arribar a un increment del 3,9% al 2016. Aquesta millora es veuria suportada per les economies

desenvolupades, que podrien obtenir el seu millor registre des de lany 20104.

Desprs de crixer un 0,9% lany 2014, leurozona s una de les economies desenvolupades que

mostra un millor comportament relatiu en els inicis del 2015, afavorida per la caiguda del preu del

petroli. A ms, el relaxament de les condicions de finanament i la depreciaci de leuro, possibilitades pel

programa dexpansi quantitativa del BCE, juntament amb un carcter menys restrictiu de la poltica fiscal

sn claus en la dinmica recent de recuperaci. Respecte daquest programa, els canals de transmissi que

mostren una major reacci sn el canviari (la cotitzaci mitjana de leuro envers el dlar podria situar-se a

lentorn de la paritat durant el 2015) i la reducci dels tipus dinters a llarg termini. Tot aix suposa que el

PIB podria haver crescut entre el 0,4% i el 0,5% trimestral en els tres primers mesos de lany, el que vol dir

el ritme ms elevat des de mitjans de 2011.

Cap endavant, sespera que la millora de lactivitat permeti un creixement de la UEM de l1,6% al 2015 i del

2,2% al 2016. Aix, juntament amb una recuperaci gradual del preu del petroli, permetr que la inflaci es

mantingui propera al 0% al 2015, i per sota de l1,5% al 20165.

A Espanya saccelera la recuperaci, recolzada tant per factors interns com externs

Lany 2014 leconomia espanyola apuntal la recuperaci que havia comenat en el segon semestre

de 2013. Malgrat un entorn internacional que no estava lliure de riscos6, a mida que avanava lany es va

consolidar el to positiu en lactivitat i locupaci, afavorit per un major suport de la poltica fiscal i la

monetria, la millora de la confiana i els canvis estructurals dels ltims anys. Entre els ltims cal

considerar la correcci dels desequilibris interns, algunes de les reformes posades en marxa i la reorientaci

productiva cap al sector exterior. Recolzat en aquests avanos, el creixement sestabilitz en una taxa anual

equivalent al 2% en els trimestres centrals del 2014, per a accelerar-se fins a lentorn del 3% en lltim

trimestre de lany.

Els factors anteriors varen permetre que el PIB espanyol sincrements en un 1,4% al 2014, per sobre

del presentat en lanterior revista Situaci Catalunya, publicada al mes de novembre del 2014. Pel

que respecta a la composici daquest creixement, destaca la millora sostinguda del consum i la inversi

productiva, a ms dun canvi de cicle en la construcci residencial. Aquests elements foren ms que

suficients per a compensar la contribuci negativa de la demanda externa neta.

En els inicis de 2015, la recuperaci es continua reforant. La informaci publicada per lInstitut Nacional

dEstadstica (INE) reflecteix que el PIB va crixer un 0,9% t/t al primer trimestre del 2015, I de cara a l

segon, la informaci incorporada al model MICA-BBVA suggereix que es podria assolir un ritme de

creixement de l1,1% t/t (vegis el Grfic 2.1). Aquesta trajectria s consistent amb els resultats de

4: Per a ms detalls sobre lescenari global, vegis la revista Situacin Global corresponent al segon trimestre de 2015, disponible a https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacion-global-segundo-trimestre-2015/ 5: Per ms detalls sobre lescenari dEuropa, vegis la revista Situacin Europa corresponent al segon trimestre de 2015, disponible a https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacion-europa-segundo-trimestre-2015/. 6: Entre els que destaquen la desacceleraci de les grans rees (excepte la UEM) i la persistncia de la volatilitat financera i les tensions geopoltiques



lenquesta dActivitat Econmica BBVA (EAE-BBVA) que continuen mostrant expectatives de creixement

favorables (vegis el Grfic 2.2).

Grfic 2.1

Espanya: creixement observat del PIB i previsions del Model MICA-BBVA (% t/t)

Grfic 2.2

Espanya: creixement del PIB i expectatives dels participants en lEnquesta dActivitat Econmica BBVA en el trimestre anterior

(p): previsi. Font: BBVA Research a partir dINE

Font: BBVA Research a partir dINE

Lacceleraci de lactivitat observada en la primera part de lany es suporta en factors tant externs

com interns. Entre els primers, destaquen una reducci del preu del petroli major del que sesperava,

una millora de la demanda europea ms intensa del que es preveia i, per sobre de tot, un impacte

major de la poltica monetria del BCE, mitjanant una depreciaci ms important del tipus de canvi. Pel

que fa als segons, la poltica fiscal ha deixat de ser contractiva. Al mateix temps, la millora gradual del

mercat de treball o la confiana continuen afavorint les decisions de consum i inversi, el que es

recolza, en bona part, en elements estructurals com la correcci dels desequilibris interns i algunes

de les reformes ja dutes a terme. En aquesta lnia, s perceptible la millora en els determinants dalguns

components de la demanda privada (per exemple, en el consum) ms consistent del que santicipava fa tres

mesos, el que els situa ja en nivells propers als seus nivells dequilibri de llarg termini. Finalment, alguns

dels riscos contemplats fa tres mesos no shan produt (geopoltics) o han tingut un impacte inferior a

lesperat, i fins i tot en algun cas han pogut afectar positivament a lactivitat a curt termini (relaxament de la

consolidaci fiscal).

En resum, els fonaments de leconomia espanyola consoliden la recuperaci durant aquest any i el proper.

Sespera que lincrement del PIB continu superant el creixement tendencial, encara que tamb es

preveu una desacceleraci moderada en el propers mesos, ats el menor vent de cua que exerciran

alguns factors com el preu del petroli o la rebaixa fiscal- i de la incertesa que es podria observar com a

conseqncia desdeveniments de carcter geopoltic. En conjunt, per tant, es podria observar un

creixement del PIB del 3,0% al 2015 i del 2,7% al 2016 (vegis el Quadre 2.1). Aquest ritme dexpansi es

podria traslladar a una creaci neta docupaci a lentorn dun mili de llocs de treball al final del

perode, amb una reducci de la taxa datur que fins i tot podria arribar a situar-se per sota del 20% al

final de lhoritz de previsi7. Encara que lescenari presentat en aquest informe incorpora una revisi a

lala de les expectatives de creixement per a lany 2015 de 0,3 p.p.8, els elements subjacents a la

7: En mitjana anual, locupaci creixer a un ritme del 30%, i la taxa datur assolir un nivell a lentorn del 21,3% al 2016. 8: Respecte de lescenari per al conjunt de leconomia espanyola presentat en ledici corresponent al primer trimestre de 2015 de Situacin Espaa, disponible a, https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacion-espana-primer-trimestre-de-2015/

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

juny-0

9

des-0

9

juny-1

0

des-1

0

juny-1

1

des-1

1

juny-1

2

des-1

2

juny-1

3

des-1

3

juny-1

4

des-1

4

juny-1

5(e

)

IC al 60% IC al 40%IC al 20% PIB (%t/t)

juny-12

set-12

des-12

mar-13

juny-13

set-13 des-13

mar-14

juny-14 set-14

des-14

mar-15juny-15

-1,0

-0,8

-0,6

-0,4

-0,2

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

-60 -40 -20 0 20 40 60 80C

reix

em

ent d

el P

IB a

t (

%, t/

t)

BBVA-EAE: Expectatives a t-1 per a t(saldo net de respostes, %)



recuperaci esperada no han canviat significativament. En els propers dos anys, el creixement

econmic descansar principalment en la demanda domstica, que per primera vegada des de 2007

exhibir un saldo positiu en tots els seus components.9

Quadre 2.1.

Espanya: previsions macroeconmiques

(% a/a excepte indicaci en sentit contrari) 1T14 2T14 3T14 4T14 1T15 2014 2015 (p) 2016 (p)

Despesa en Consum Final Nacional 1,1 1,8 2,1 2,4 2,6 1,8 2,5 1,9

D.C.F Privada 1,3 2,3 2,7 3,3 3,4 2,4 3,1 2,4

D.C.F AA. PP. 0,3 0,3 0,3 -0,5 0,1 0,1 0,8 0,6

Formaci Bruta de Capital 0,8 3,9 3,9 5,1 6,0 3,4 5,7 6,4

Equipament i Maquinria 15,8 12,9 10,2 10,4 9,4 12,2 7,8 6,7

Construcci -7,4 -0,7 0,1 2,4 4,9 -1,5 4,3 5,4

Habitatge -6,6 -2,0 -0,2 2,1 2.3 -1,8 4,5 9,0

Altres Edificis i Altres Construccions -8,0 0,3 0,3 2,6 6,8 -1,3 4,1 2,7

Demanda nacional (*) 1,2 2,3 2,6 2,7 3,0 2,2 3,0 2,7

Exportacions 6,4 1,0 4,5 4,7 5,7 4,2 6,1 7,5

Importacions 9,4 4,9 8,6 7,7 7,4 7,6 6,5 7,8

Saldo exterior (*) -0,6 -1,1 -1,0 -0,7 -0,3 -0,8 0,0 0,1

PIB real a preus de mercat 0,6 1,2 1,6 2,0 2,7 1,4 3,0 2,7

PIB nominal a preus de mercat 0,0 0,8 1,4 1,4 3,2 0,9 3,8 4,9

Pro-memria

PIB sense inversi en habitatge 1,0 1,4 1,7 2,0 2,7 1,5 3,0 2,5

PIB sense construcci 1,6 1,5 1,8 2,0 2,4 1,7 2,9 2,5

Ocupaci total (EPA) -0,5 1,1 1,6 2,5 3,0 1,2 3,0 2,9

Taxa datur (% de la Poblaci Activa) 25,9 24,5 23,7 23,7 23,8 24,4 22,3 20,7

Ocupaci total (equivalent a temps complert) -0,4 1,0 1,7 2,4 2,8 1,2 2,6 2,4

(*) Contribucions al creixement. (e): estimaci; (p): previsi. Font: BBVA Research a partir dINE i de Banc dEspanya

Amb tot, conv recordar que la recuperaci no est exempta de riscos. A nivell extern, els

geopoltics continuen essent lamenaa principal, en particular els relacionats amb Grcia i les

institucions, per tamb perduren la crisi russa, la dUcrana o les tensions al Proper Orient. Daltra banda,

es mant la incertesa sobre la resposta dalguns mercats emergents als canvis de la poltica monetria de la

Reserva Federal dels E.U.A.. I sense oblidar que, per a aquests ltims, la incertesa lligada a la caiguda del

preu del petroli pot ser negativa. Finalment, la desacceleraci del creixement a la Xina podria reduir la

demanda mundial, afectant negativament la demanda de bns i serveis espanyols.

A Europa, el calendari electoral continua condicionant el comportament, com a mnim a vuit pasos.

Les poltiques que duguin a terme els governs escollits a les urnes seran fonamentals per evitar escenaris

de risc en els que el creixement pugui veures frenat per la incertesa. Addicionalment, el procs de

reducci de la fragmentaci financera no es pot donar per acabat, i una conseqncia no desitjada de

la compra dactius del BCE s que podria frenar els avanos, ats que no es planteja una mutualitzaci total

del risc10

. A ms, els estats membres de leurozona han de treballar en poltiques doferta que

augmentin la capacitat de creixement estructural.

Finalment, el fort dinamisme de les exportacions de serveis (especialment del turisme) en els ltims mesos

no sha vist acompanyat dun increment de la venda de bns a lexterior. Encara que sassumeix que

aquest estancament s transitori, i que probablement s conseqncia del fort augment observat en els nou

9: Per ms detalls sobre lescenari de leconomia espanyola, vegis la revista Situacin Espaa corresponent al segon trimestre de 2015, disponible a: https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2015/05/Situacion-Espana_2T15.pdf 10: Per a ms detalls, vegis lObservatorio BCE de BBVA Research del 22 de gener de 2015, disponible a http://goo.gl/cVng0E



primers mesos de 2014, existeix el risc que amb un fort creixement de la demanda interna, el procs

dinternacionalitzaci estigui perdent fora. Aquest seria un escenari preocupant, ja que la sostenibilitat de la

recuperaci i la correcci dels desequilibris de leconomia espanyola depenen, substancialment, de la

consolidaci de la tendncia a lala de les exportacions de bns i serveis.

A ms, un dels reptes ms importants per leconomia espanyola en els propers anys s el dincrementar la

inversi, al temps que es redueix lendeutament amb la resta del mn. Per a aix, a ms de lentrada

dinversi estrangera directa, es necessita incrementar lestalvi domstic. En tot cas, Espanya afronta el

repte daconseguir un creixement sostingut i sostenible. Per tant, resulta necessari evitar que es

reverteixin els canvis en el model productiu i que, en conseqncia, sinterrompi lajustament dels

desequilibris externs.



3 Perspectives de creixement de leconomia catalana

Des que a finals del mes de novembre es va presentar lltim nmero de la revista Situaci Catalunya,

diversos factors han condicionat el comportament daquesta economia. En el panorama internacional

destaquen la poltica monetria expansiva a Europa, la depreciaci de leuro i la brusca caiguda del

petroli. Aquests tres factors, que ja estaven considerats a lescenari fa sis mesos11

, han evolucionat de

forma ms favorable del que es preveia. Al conjunt de leconomia espanyola (i Catalunya, en aquest sentit,

no s una excepci) la millora de la confiana, un menor esfor de consolidaci fiscal i la recuperaci de

locupaci han recolzat un increment de laportaci al creixement del PIB per part de la demanda interna. La

demana externa, en canvi, ha mostrat fins ara un comportament menys dinmic, amb creixements moderats

tant de les exportacions de bns com del turisme.

En conjunt, leconomia catalana evoluciona en lnia amb el que es preveia fa sis mesos. Aix, la

Comptabilitat Regional dEspanya publicada per lINE a finals del mes de mar va xifrar el creixement de

leconomia catalana lany 2014 en un 1,4%, similar a lesperat per BBVA Research al mes de febrer (1,5%12

)

i idntic a la mitjana espanyola.

Cap endavant, els fonamentals de leconomia catalana justifiquen una revisi a lala de la previsi

del PIB de Catalunya. Per la part de la demanda externa, el suport ve per la recuperaci de leconomia

europea (on destaquen els creixements dEspanya i Alemanya, per tamb saccelera la resta de pasos de

la UEM), la millora de competitivitat derivada de la contenci de costos interns -i recolzada per la disminuci

del preu de lenergia- i un euro que sapropar a la paritat en la mitjana de lany 2015. Per al conjunt

dEspanya, un millor accs al finanament, amb costos ms reduts, i una major confiana de les famlies i

les empreses es sumen a la reforma fiscal, afavorint el creixement del consum privat i la inversi. Daltra

banda, la manca de mesures de consolidaci en els pressupostos aprovats per la Generalitat implica que la

poltica fiscal tampoc ser restrictiva al 2015 tot i lestat dels comptes autonmics, permetent que el sector

no contribueixi negativament al creixement.

Tot aix comporta un major dinamisme de leconomia al 2015, i per tant, es revisa la previsi de

creixement del PIB catal aquest any fins al 3,2%. Per al 2016, tant el preu del petroli com leuro podrien

revertir parcialment el recorregut mostrat als inicis de 2015, i com a resultat, no tornarien a suposar un

impuls addicional per leconomia catalana. Conseqentment, el creixement del 2016 es mant en el 2,5%

ja anunciat al mes de febrer.

La informaci ja coneguda, referent als primers mesos del 2015, avala aquesta revisi, ja que els

indicadors de conjuntura de leconomia catalana continuen mostrant resultats positius. De fet, el

model dindicadors coincidents amb lactivitat (MICA) que permet seguir levoluci de leconomia catalana en

temps real13

reflecteix que lactivitat shauria tornat a accelerar en el primer trimestre del 2015, fins a un

0,9% t/t (veure el Grfic 3.1). I tant aquest model com lEnquesta dActivitat Econmica realitzada per BBVA

evidencien que lacceleraci podria continuar tamb en el segon trimestre (veure el Grfic 3.2).

11: Veure la revista Situaci Catalunya corresponent al segon semestre del 2014, disponible a https://www.bbvaresearch.com/public-compuesta/situacio-catalunya-segundo-semestre-2014/ 12: Veure lanlisi de perspectives de creixement regional del primer trimestre del 2015, disponible a: https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2015/02/Observatorio_Regional-1T15-vf.pdf. La previsi publicada al nmero anterior de Situaci Catalunya era de l1,3%, per shavia realitzat sense considerar la nova base de la comptabilitat nacional publicada al mes desembre. 13: Per a ms detalls sobre el model MICA-BBVA, vegis Camacho, M. i R. Domnech (2010): MICA-BBVA: A Factor Model of Economic and Financial Indicators for Short-term GDP forecasting, BBVA WP 10/21, disponible a: https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/migrados/WP_1021_tcm348-231736.pdf



Grfic 3.1

Catalunya i Espanya: Creixement del PIB i previsions del models MICA BBVA (t/t, %)

Grfic 3.2

Catalunya: perspectives per al segent trimestre segons lEnquesta BBVA dActivitat econmica i creixement del PIB

Font: BBVA Research a partir dINE Font: BBVA Research a partir dINE

2014: leconomia catalana retorna a la recuperaci, recolzada en els sectors de serveis,... i en la indstria manufacturera

La informaci de la Comptabilitat Regional dEspanya publicada per lINE a finals de mar posa de manifest

que el retorn al creixement de leconomia catalana lany 2014 no vingu nicament per un sector.

Certament, la recuperaci de la demanda interna i el bon comportament del turisme permeteren que el

sector del comer, lhostaleria i les reparacions, expliqus gaireb la meitat de lincrement de lactivitat, amb

una contribuci de sis dcimes als 1,4 punts de creixement del PIB. Per tamb la indstria manufacturera i

la resta de serveis privats varen contribuir positivament, cada sector amb quatre dcimes. A ms, el sector

pblic, que havia restat 3 dcimes al creixement lany 2013, va tornar a aportar una dcima a

lincrement de lactivitat lany passat, com a resultat entre altres coses, del menor esfor de consolidaci

fiscal de les administracions pbliques. Noms dos sectors van restar creixement: el de les activitats

financeres i assegurances (-0,2 p.p), fruit de la reconversi que encara est experimentant el sector a

Catalunya, i les indstries no manufactureres (0,1 p.p.).

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

juny-0

9

des-0

9

juny-1

0

des-1

0

juny-1

1

des-1

1

juny-1

2

des-1

2

juny-1

3

des-1

3

juny-1

4

des-1

4

juny-1

5

Catalunya Espanya

set-12

des-12

mar-13

juny-13

set-13

des-13

mar-14

juny-14set-14

des-14

mar-15 juny-15

-1,0

-0,8

-0,6

-0,4

-0,2

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

-60 -40 -20 0 20 40 60 80

Cre

ixem

ent del P

IB a

t (

t/t,

%)

Perspectiva a t-1 per t(saldo de respostes extremes, %)



Grfic 3.3

Catalunya: contribuci dels diferents sectors al creixement del PIB (a/a, punts percentuals)


El consum privat acab lany 2014 accelerat

El guany del component salarial de la renda disponible de les famlies, la millora de la confiana i de la

percepci sobre la situaci econmica,14

el retorn a la creaci docupaci i lincrement de les noves operacions

de crdit van afavorir que el consum saccelers al 2014, particularment en la segona part de lany.

Efectivament, i dacord amb el que sobserv al conjunt dEspanya, una inflaci continguda, uns tipus dinters

que es mantingueren a la baixa associats al to expansiu de la poltica monetria del BCE i els avanos en la

reducci de la fragmentaci financera a Europa- i alguns estmuls fiscals (com la vigncia del pla PIVE) van

permetre un creixement positiu dels principals indicadors parcials de consum (veure el Quadre 3.1). La

recuperaci del consum es veu, a ms, ratificada tant per la millora de les vendes que assenyala lenquesta

BBVA dActivitat econmica, com per laugment de les importacions de bns de consum, tant a finals de lany

2014 com, especialment, en el primer trimestre del 2015. Finalment, tamb el turisme dels catalans mostra una

millora contundent, tant en el conjunt de 2014 com en la primera part de 2015, convertint-se en el principal

impulsor del creixement del sector, tal i com mostren les entrades dels viatgers catalans i les seves

pernoctacions a hotels de Catalunya15

. Aix, el conjunt dindicadors disponibles reflecteix que el

dinamisme del consum privat continu en el primer semestre de 2015, esperonat pel manteniment del pla

PIVE, la millora de la renda per la rebaixa de lIRPF, la reducci dels costos energtics (que alliberen renda per

a altres consums) i el millor accs al finanament.

14: La percepci de les llars sobre la seva situaci econmica futura ha millorat de forma ininterrompuda des dagost de 2012, amb efectes significatius sobre la seva propensi a consumir. Vegis el Requadre 4 de la revista Situacin Consumo corresponent al segon semestre del 2009 per a una anlisi detallada de com, per al conjunt de leconomia espanyola, levoluci de les expectatives de les llars condiciona la seva despesa en consum. http://www.bbvaresearch.com/KETD/fbin/mult/0912_situacionconsumoespana_tcm346-207180.pdf?ts=2012014. 15: Per a ms detalls, veure lapartat sobre el turisme en aquesta mateixa secci

-4

-2

0

2

4

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Agricultura i pesca Indstria no manufacturera Indstria manufactureraConstrucci i immobiliari Comer i hostaleria Altres Serveis privatsAct. Financeres i assegurances Sector pblic ImpostosPIB



Quadre 3.1

Evoluci dels Indicadors de consum privat (t/t, %, CVEC)

Matriculacions de vehicles Vendes minoristes . d'Activitat en els Serveis Import. bns de consum(*)

Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya

1T14 0,2 4,6 0,6 0,3 -0,2 0,3 0,8 2,2

2T14 14,7 14,2 0,3 1,3 1,7 1,1 4,1 7,2

3T14 -6,3 -6,2 0,7 0,5 0,9 1,1 1,5 1,1

4T14 16,9 8,7 1,5 0,9 1,4 0,7 2 2,5

2014 (a/a) 18,4 18,8 0,9 0 2,7 2,6 5,2 5,2

1T15 8,6 12 1,2 0,3 1,5 0,9 5,9 7,8

2T15 (**) 7,7 -3,9 1,6 0,7 0,7 1,2 n.d. n.d.

(*) Inclou importacions nominals d'aliments, autombils, bns de consum durador i manufactures de consum. (**) previsi amb la informaci disponible del trimestre Font: BBVA Research a partir d'INE, DGT i Datacomex

Tot i haver incomplert lobjectiu de dficit al 2014, la Generalitat relaxa la seva de poltica de consolidaci fiscal

Les dades de tancament de lany 2014 van confirmar el relaxament en la poltica de control de la

despesa de la Generalitat de Catalunya. Tot i que sobserva un cert ajust en partides com la remuneraci

dassalariats o els consums intermedis, la despesa no financera de la Generalitat va crixer prop dun 3%

respecte de la de lany 2013, impulsada per les transferncies corrents afectades en bona part per la

despesa sanitria i en farmcia- i per la despesa de capital. Al seu torn, els ingressos del govern autonmic

van caure respecte a un any abans, dacord amb una disminuci dels lliuraments a compte del sistema de

finanament autonmic per contrriament al que preveia la Generalitat, ja que bona part dels ingressos

extraordinaris esperats no shan materialitzat. Com a conseqncia, el dficit de la Generalitat de

Catalunya arrib al 2,6% del PIB regional, sis dcimes per sobre de de lany 2013 i incomplint

lobjectiu destabilitat, situat en l1,0% del PIB (veure els Grfics 3.4 i 3.5).

Grfic 3.4

Generalitat de Catalunya: capacitat / necessitat de finanament (% del PIB regional)

Grfic 3.5

Generalitat de Catalunya: consolidaci fiscal* (punts percentuals del PIB regional)

Font: BBVA Research a partir de MINHAP (*) Ajustat dels efectes de les liquidacions del sistema de

finanament Font: BBVA Research a partir de MINHAP

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1T 2T 3T 4T

2012 2013 2014 Objectiu 2015

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2013 2014 (A)

Ingressos Cons. Intermedis Rem .Assal.Interessos F. B. C. Altres despesesAjust



Respecte de la poltica dendeutament, lany 2014 la Generalitat de Catalunya es va finanar, de forma

gaireb exclusiva, amb els mecanismes de liquiditat del Fons de Liquiditat Autonmica (FLA) i el Fons

de Pagament a Provedors (FPP), tornant a reduir la seva exposici a valors i prstecs bancaris a llarg

termini. Durant lany 2014 el deute de la Generalitat sincrement en 2,9 p.p. del PIB regional, arribant al

32,4% en el tancament de lany, i gaireb el 50% daquest deute s ja de titularitat del FLA i del FPP. Amb

un dficit i un deute molt per sobre de la mitjana autonmica, Catalunya es mant en una posici

relativament ms desfavorable que el conjunt de les CC.AA. (veure el Grfic 3.6).

Per al 2015, el pressupost aprovat per la Generalitat torna a mostrar que el procs de consolidaci es

relaxa. La Generalitat adquir el comproms poltic de no reduir la despesa no financera16

i de revertir alguna

de les mesures dajust fiscal dels ltims anys, com la reducci horria del personal inter, o leliminaci de la

paga extraordinria dels treballadors pblics. Com a conseqncia, el pressupost preveu un increment de la

despesa no financera del 4,2% respecte dels crdits inicials de lany 2014. Pel costat dels ingressos, la

Generalitat espera un increment del 5% respecte del previst lany 2014, recolzat en un augment dels

lliuraments a compte. En aquest punt, cal considerar que els ingressos corresponents a lany 2014 ja

incorporaven ingressos incerts, relatius a la venta dimmobles i concessions administratives que finalment no

es van materialitzar. Al 2015, aquests shan redut, per en bona part es veuen substituts pels derivats de la

reclamaci al Govern de lEstat dalguns deutes histrics i altres recursos, com el deute pendent per la

Disposici Addicional tercera de lEstatut, la bestreta del Fons de Competitivitat o la compensaci per

limpost sobre dipsits a entitats de crdit de lany 2013.

En aquest context, les dades dexecuci pressupostria conegudes, corresponents a lacumulat fins al mes

de mar de 2015, confirmen levoluci prevista dels ingressos corrents17

, amb un creixement del 6,4% dels

lliuraments a compte. La despesa, en canvi, es mant prcticament estable respecte a lany anterior,

afavorida per la reducci de la crrega dinteressos. Aix, el dficit del mes de mar es situ en el 0,3% del

PIB regional, dues dcimes per sota de lobservat un any abans (veure el Grfic 3.7).

Cap endavant, i com ja sha explicat anteriorment, la Generalitat de Catalunya sost el seu esfor de

consolidaci de lany 2015 en ingressos procedents de reclamacions al govern central que, a data davui,

romanen incerts. Per tant, si aquests ingressos no es materialitzen s improbable que la Generalitat

pugui reduir el dficit de lany 2015 fins a lobjectiu del 0,7% del PIB sense posar en marxa mesures

addicionals dajust fiscal.

16: Veure, entre altres documents, la pgina 7 de la presentaci sobre els Pressupostos de La Generalitat de Catalunya, disponible aqu: http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2015/pdf/PRE_L_CAT.pdf 17: Comparant en ambds casos les xifres pressupostries de 2014 i 2015



Grfic 3.6

CC.AA.: dficit i deute pblic lany 2014 (%del PIB regional)

Grfic 3.7

Generalitat de Catalunya: capacitat / necessitat de finanament (% del PIB regional)

Font: BBVA Research a partir de MINHAP i BdE Font: BBVA Research a partir de MINHAP

Lactivitat constructora comena a reaccionar a lincrement de les vendes

dhabitatge Les dades del mercat immobiliari corresponents a lany 2014 semblen mostrar un punt dinflexi.

Duna banda, la recuperaci de les vendes fou superior a lobservada en el conjunt dEspanya, amb el

que Catalunya acumula ja tres anys de millor comportament relatiu com tamb havia succet en els dos

anys anteriors. De laltra, encara que partint de nivells mnims, la construcci dhabitatge mostr una

recuperaci notable, el que implica deixar enrere set anys de caigudes consecutives. La foto es completa

amb una caiguda menys intensa dels preus de lhabitatge.

Dacord amb les dades del Ministeri de Foment, les vendes dhabitatge a Catalunya van crixer un 24%

al 2014 (22% al conjunt dEspanya). Aquesta millora de les vendes fou deguda, en part, a la millor evoluci

de la demanda domstica, afavorida per lestabilitat dels mercats financers, el manteniment dels tipus

dinters en nivells relativament baixos, la creaci docupaci i laugment de la confiana de les llars. A aix

cal afegir-hi un bon comportament de la demanda estrangera (+28% a/a, 4 punts per sobre de la mitjana

espanyola, vegis el Grfic 3.8). Daquesta manera, la demanda estrangera guany pes a Catalunya,

acumulant el 18% de les compres dhabitatge (17% a Espanya).

Per demarcacions territorials, sobserva creixement a les quatre provncies, per amb una marcada

heterogenetat. La provncia de Barcelona fou la ms dinmica, amb un augment del 32% de les vendes

respecte de 2013. La resta es situen a una certa distncia: a Lleida lincrement fou del 17%, mentre que a

Girona fou de l11,4% i a Tarragona, del 5,3%.La demanda estrangera, com s previsible ats el pes del

turisme de platja, fou ms important a Girona i Tarragona: els demandants estrangers participaren en un

35,4 % i un 19,% de les compravendes, per sobre de la mitjana espanyola, mentre que a Barcelona i Lleida

la xifra es situ per sota de la mitjana.

En el primer trimestre de lany, la venda dhabitatges a Catalunya va crixer un 11% a/a, clarament per

sobre de la mitjana espanyola (4,5%). Amb tot, destaca que, desprs de quatre trimestres consecutius de

creixement, la demanda estrangera contribu negativament, com a conseqncia duna caiguda de l1,7%

respecte a 1T14. Amb tot, aquest hauria de ser un comportament transitori, donada levoluci dels

determinants de la demanda dhabitatge per part dels estrangers.

AND

ARA

AST CAN

CNT

CiL

CLMCAT

VAL

EXT

GAL

BAL

RIO

MAD

MR

NAB

PBAS

Total

10

15

20

25

30

35

40

-3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0

Deute

PD

E

Dficit

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

gen

feb

ma

r

abr

ma

i

jun

y

jul

ago

set

oct

no

v

de

s

2013 2014 2015 Objectiu 2015



La recuperaci de la demanda va afavorir la moderaci progressiva en la caiguda del preu de

lhabitatge durant el 2014. Aix, mentre que en la primera meitat de lany el preu va caure a una taxa

interanual mitjana propera al 4%, en el segon trimestre la disminuci fou del -0,4% de mitjana, per creixent

en lltim trimestre de lany. En conjunt, per tant, la caiguda del preu de lhabitatge a Catalunya fou del 2,1%,

front al 9,6% observat un any abans, per tamb amb una important heterogenetat: a Barcelona, la

contracci del preu fou de l1,6%, a Lleida, del 3,3% i a Girona i Tarragona del 4%.

Les dades del primer trimestre de lany confirmen lestabilitzaci del preu de lhabitatge, en mantenir-se

prcticament constant, tant a Catalunya (-0,2% a/a a 1T15) com al conjunt dEspanya (-0,1% en el mateix

perode).

Finalment, lactivitat constructora en el mercat residencial evolucion de forma creixent al llarg de 2014, tot i

una pitjor evoluci en el quart trimestre que, considerant el comportament dels fonamentals de la demanda,

hauria de ser transitria. Aix, desprs de set anys consecutius de contracci, els visats dobra nova

dhabitatges van augmentar un 51,4% respecte del succet al 2013. Aquest s un senyal diferencial,

ja que en el mateix perode la iniciaci dhabitatges a Espanya sincrement noms en un 2% (vegis

el Grfic 3.9). En tot cas, cal tenir en consideraci per, que desprs dhaver caigut a un ritme del 39%

anual en els dos anys anteriors, el nombre de visats es situava en mnims histrics al 2013. El redut

nombre de projectes dels anys anteriors, juntament amb la millora de perspectives de la demanda i

labsorci progressiva de lestoc pendent de venda, particularment a les zones amb un major dinamisme

econmic, sn els factors que podrien haver impulsat aquesta recuperaci de lactivitat. Novament, hi ha

una clara dispersi quan sanalitza el comportament provincial. A Barcelona i Lleida els visats van crixer,

respectivament, un 63% i un 147%, mentre que a Girona lincrement va ser noms del 4% i a Tarragona

encara es van reduir un 8%.

Les dades del primer trimestre del 2015 confirmen aquesta recuperaci, amb un nou augment dels

visats dobra nova, que retornen a nivells no vistos des de principis de lany 2012.

Grfic 3.8

Catalunya: contribuci al creixement interanual de les vendes dhabitatge (en p.p.)

Grfic 3.9

Catalunya: visats de construcci dhabitatge dobra nova (dades CVEC)

Font: BBVA Research a partir de Ministeri de Foment Font: BBVA Research a partir de Ministeri de Foment

-50-40-30-20-10

01020304050

ma

r-1

0ju

ny-1

0set-

10

des-1

0m

ar

-11

juny-1

1set-

11

des-1

1m

ar

-12

juny-1

2set-

12

des-1

2m

ar

-13

juny-1

3set-

13

des-1

3m

ar

-14

juny-1

4set-

14

des-1

4m

ar

-15

AltresEstrangersEspanyols resid a una altra C.A.Espanyols residents a CatalunyaTotal CatalunyaTotal Espanya

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

mar

-11

juny-1

1

set-

11

des-1

1

mar

-12

juny-1

2

set-

12

des-1

2

mar

-13

juny-1

3

set-

13

des-1

3

mar

-14

juny-1

4

set-

14

des-1

4

mar

-15



La licitaci dobra pblica es frena en el primer trimestre de lany

Desprs dalguns retalls importants en anys anteriors, Catalunya va ser una de les CC.AA. en qu va

crixer el pressupost de licitaci lany 2014, segons les dades informades pel Ministeri de Foment. Aix,

desprs de la contracci continuada entre 2007 i 2012, sacumulen ja dos anys de creixement de la licitaci

dobra pblica a la comunitat. A la millora observada al 2014 van contribuir lobra civil, amb un

increment pressupostari del 88%, i ledificaci, que va doblar el pressupost. Territorialment, gaireb tres

quarts del pressupost es destin a la provncia de Barcelona, mentre que a Lleida, Girona i Tarragona es

varen destinar un 13%, un 9% i un 4%, respectivament. I per tipologies, lesfor inversor es concentr en

carreteres i obres hidruliques, per tamb hi hagu licitaci dobres en ferrocarrils i edificis dequipament

social.

Les dades de licitaci del primer trimestre del 2015, contrriament, tornen a mostrar una disminuci.

El pressupost destinat a obra pblica sha redut en un 61,4% a/a, front a una disminuci del 25% al conjunt

dEspanya (vegis el Grfic 3.10). Aix s degut a un fort ajust en lobra civil (-72% a/a), ja que el pressupost

dedificaci encara ha experimentat una lleugera millora del 4% a/a.

Grfic 3.10

Obra pblica per tipus dobra: contribuci al creixement interanual 1T15 (en p.p.)

Grfic 3.11

Catalunya: pressupost de licitaci dobra pblica per agents (milions deuros)

Font: BBVA Research a partir de Ministeri de Foment Font: BBVA Research a partir de Ministeri de Foment

Per organismes, el pressupost estatal saugment des dels 235 milions deuros del 2013 fins a 480 milions

al 2014, mentre que en els ens territorials lincrement fou del 89%, en passar de 515 milions a 972 (vegis el

Grfic 3.11). Els inicis del 2015, en canvi, mostren un comportament molt ms contractiu. La licitaci per part

de lEstat ha passat dels 347 milions d1T14 a 53 milions en 1T15. Per als ens territorials la caiguda s

sensiblement menor, del 21% en el mateix perode, i per tant encara es van licitar obres per import de 159

milions deuros.

-100

-75

-50

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

Esp

An

d

Ara

Ast

Ba

l

Can

Cnt

CLM

CiL

Cat

Va

l

Ext

Gal

Mad

Mr

Nav

PB

as

Rio

Obra civil Edificacin Total

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.0002006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

gen-m

ar

14

gen-m

ar

15

Estat Ens territorials



Impulsos favorables a les exportacions de bns, que amb tot, creixen encara

de forma dbil

Lany 2014, les exportacions de bns de Catalunya a lestranger van augmentar en un 2,1% (+1,8%

per al conjunt dEspanya). Si es descompta lefecte de la variaci dels preus18

, les exportacions catalanes

sincrementaren en un 2,2%, el que reflecteix una prctica estabilitat en els preus, mentre que en el cas del

conjunt dEspanya, una lleugera contracci dels preus permet que en termes reals les vendes

augmentessin un 2,8% en el mateix perode. La millora fou especialment evident en el segon semestre de

lany (veure el Grfic 3.12), quan les exportacions es van incrementar en un 3,2% (real i CVEC), front al

2,5% dincrement de les exportacions del conjunt dEspanya.

La millora de comportament de leconomia de la UEM s una de les claus sobre les quals descansa

lacceleraci de les exportacions: el creixement nominal del 6 per cent de les vendes a la UEM contribu

en 3,5 punts percentuals a lincrement de les exportacions nominals. Per a la vegada, la depreciaci de

leuro respecte a les principals divises i la disminuci dels costos de transport associada a la caiguda del

preu del petroli van facilitar que continuessin augmentant les vendes a sia (4 dcimes daportaci al

creixement de les exportacions) i frica, Amrica del Nord i Central (3 dcimes de contribuci cadascuna).

La part negativa dels mercats exteriors sobserva a lEuropa no UE, Amrica del Sud i la resta del

mn, on la caiguda de les vendes per sobre del 10% dna lloc a contribucions negatives d 1,5 punts

a Sud-amrica i de gaireb mig punt a les altres (veure el Grfic 3.13). Laugment de la tensi poltica a lest

dEuropa i la desacceleraci de les economies emergents ja exposada a la part de lentorn internacional

justifiquen aquest comportament.

Per sectors, les exportacions del sector dautomoci sn les principals responsables de la millora de

les vendes. Desprs de la congelaci de les exportacions daquest sector al 2013, i com tamb sobserva a

altres CC. AA. amb important rellevncia del sector de lautombil, la posada en producci de nous models

durant lany 2014 ha perms que les vendes catalanes de vehicles a lexterior sincrementessin un 6%,

aportant 1 punt percentual a la millora anual de les exportacions, s a dir, explicant la meitat del

creixement19

. Per tamb els bns de consum (que pesen un 14%) i les semimanufactures, que suposen un

ter de les vendes exteriors totals, es van comportar positivament, contribuint amb 8 i 7 dcimes

respectivament a aquest major dinamisme del comer amb lexterior (veure el Grfic 3.14).

Les dades del primer trimestre mostren que les exportacions catalanes mantenen, com en el quart

trimestre, un diferencial positiu front al que est succeint a Espanya, i les vendes van crixer, en

termes nominals, a una taxa de l1,9% t/t CVEC tant a 4T14 com a 1T15 ( 0,2 i -0,4%, respectivament, a

Espanya). Lincrement de les exportacions es sost en el sector de lautombil, per addicionalment, els

bns de consum durador i lenergia tornen a mostrar creixement, desprs dels mals registres en lltim

trimestre de lany. Des del punt de vista geogrfic, les exportacions a la UE es tornen a accelerar,

recolzades a Alemanya, Itlia i Regne Unit, mentre que Frana continua essent la nota discordant, i les

exportacions continuen caient.

Les xifres nominals, per, amaguen que aquest creixement ve donat, principalment, per un augment dels

preus. En termes reals, les exportacions catalans es varen congelar en 1T15 (-0,2% t/t CVEC, envers +0,2%

a Espanya).

18: Utilitzant ndexs de valor unitari per al conjunt de leconomia espanyola a 67 sectors, BBVA Research construeix un ndex de valor unitari per Catalunya que sutilitza per deflactar les exportacions informades pel departament de Duanes. 19: El creixement de les exportacions dautombils al 2014 ve indut, en gran part, per la millora dels mercats de la UE, principalment Alemanya i Frana.



Grfic 3.12

Catalunya i Espanya: exportacions de bns en termes reals (mar-08=100)

Grfic 3.13

Catalunya: contribuci per rees geogrfiques al creixement de les exportacions de bns (a/a, %, i p.p. nominals)

Font: BBVA Research a partir de Datacomex Font: BBVA Research a partir de Datacomex

Per la seva banda, les importacions catalanes van experimentar una recuperaci important lany 2014,

amb un creixement del 10,4% en termes reals (6,7% en termes nominals). Aquest comportament fou

conseqncia de la millora de la demanda interna catalana, per tamb de lespanyola, donat el paper de

Catalunya com a porta dentrada de mercaderies al mercat espanyol. Dos teros de lincrement de les

compres a lexterior sexpliquen per laugment de les importacions des de la UE-27, i un 21%, per les

compres a sia. Per sectors, lincrement s generalitzat, per destaquen els bns de consum, que

expliquen gaireb el 25% de lincrement de compres. Aquest comportament s consistent amb la

important millora del consum privat (catal i espanyol) en els ltims trimestres, mentre que la millora

de les importacions de bns dequipament sembla avanar a un ritme lleugerament ms contingut

(vegis el Grfic 3.15).

Grfic 3.14

Exportacions: contribuci per sectors al creixement de les exportacions de bns de Catalunya (a/a, %, i p.p., nominals)

Grfic 3.15

Importacions: contribuci per rees geogrfiques al creixement de les importacions de bns de Catalunya (a/a, %, i p.p., nominals)

Font: BBVA Research a partir de Datacomex Font: BBVA Research a partir de Datacomex

70

80

90

100

110

120

130

mar

-08

set-

08

mar

-09

set-

09

mar

-10

set-

10

mar

-11

set-

11

mar

-12

set-

12

mar

-13

set-

13

mar

-14

set-

14

mar

-15

Catalunya Espanya

-5

0

5

10

15

20

2.010 2.011 2.012 2.013 2.014

Resta d'reesEuropa no UEUE-27siaAmrica del Sud.Amr. Central i del NordfricaCreixement de les exportacions

-4-202468

101214161820

2010 2011 2012 2013 2014

RestaBns de consumAutombilsB. EquipamentSemimanufacturesEnergiaAlimentsCreixement de les exportacions

-8-6-4-202468

101214161820

2010 2011 2012 2013 2014RestaBns de consumAutombilsB. EquipamentSemimanufacturesEnergiaAlimentsCreixement de les importacions



Amb tot, el comportament del comer exterior catal mostra un canvi importantssim en els ltims anys, que

reforaria un procs de substituci dimportacions per productes de producci interna. Aix, el dficit de

comer de bns amb lestranger, que en lanterior perode expansiu es situava a lentorn 12,5% i sempre per

sobre dels 2 dgits, es correg fins al 8,4% del PIB entre 2009 i 2011 i fins al 5,2% entre 2012 i 2014. Aquest

fet s encara ms rellevant si es considera que en els ltims anys el dficit comercial energtic sha

incrementat fins a situar-se a lentorn del 4% del PIB, el que limita la capacitat de correccions addicionals en

la balana comercial (vegis el Grfic 3.16). En canvi, el saldo amb la resta dEspanya s tradicionalment

favorable per Catalunya, i tot i que sha redut progressivament, es mant encara a lentorn del 8,5% del PIB

(vegis el Grfic 3.17). La millora de la demanda interna espanyola, per tant, suposa un impuls tant per

la producci catalana com per les importacions provinents de lestranger que, a travs de Catalunya,

poden arribar fins a la resta de lEstat.

Grfic 3.16

Saldo exterior de bns per sectors (milions deuros)

Grfic 3.17

Saldo exterior de bns per rea geogrfica (punts percentuals del PIB regional)

Font: BBVA Research a partir de Datacomex Font: BBVA Research a partir de Datacomex i CEPREDE

Nou rcord turstic al 2014 a Catalunya, que podria veures superat al 2015

Recolzat en la millora de la demanda interna espanyola, per en particular de la catalana, el turisme a

Catalunya va tornar a crixer al 2014, assolint-se un nou rcord de visitants entrats a hotels (16,8

milions) i de pernoctacions (per sobre dels 50 milions). En aquest cas, per, i contrriament al que ha

succet en els ltims anys, la contribuci ms rellevant a lactivitat del sector ve donada per la millora de la

demanda interna, grcies al bon comportament dels turistes catalans. Al 2014, laugment dels visitants

residents a Espanya va permetre que el turisme domstic sincrements un 7,3%. El 83% daquest

augment fou possible per la millora dels propis catalans, mentre que els residents a altres comunitats

(gaireb un 40% del turisme provinent del conjunt dEspanya) noms van aportar un 17% del creixement.

Daquesta manera, mentre que el turisme dels catalans sincrement en un 11% al 2014, ms que

compensant la caiguda del 2013, amb el turisme provinent de la resta dEspanya va succeir el contrari.

Laugment del 3% fou insuficient per a recuperar la contracci del 9% experimentada un any abans.

Pel que fa al turisme estranger, desprs dun comportament, ms dubts en el primer semestre del 2014, es

visitants exteriors es veieren afavorits per un millor context al segon semestre. Aix, la depreciaci de leuro,

la reducci del preu del petroli, i la recuperaci de leconomia europea i la inestabilitat poltica en alguns

mercats competidors van afavorir que el nombre de visitants estrangers torns a crixer (+1,3% fins a un

-20.000

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014

Aliments SemimanufacturesBns d'equipament AutombilBns de consum Altres mercaderiesSaldo ex-energia Saldo exterior

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Saldo amb la resta d'Espanya

Saldo amb l'estranger

Saldo exterior



nou rcord de 10,4 milions. Per el comportament del turisme estranger s lluny de ser homogeni en el

conjunt de lany. La reducci del turisme rus en un 15,7% o de la resta dEuropa20

en un 18% rest 1,2 punts

al creixement del turisme, compensats principalment per la gran millora del creixement de la resta del mn

(sia) i els visitants francesos i italians. En conjunt, la contribuci del turisme estranger (un 60% dels

visitants) a lincrement del nombre de visitants fou del 24%, i durant 2014, la part ms important de la millora

del sector fou deguda a lincrement del consum intern.

El redut creixement dels turistes estrangers i de la resta dEspanya (tot i la millora dels fonamentals

de la demanda turstica) es veu condicionat, en part, per un canvi de model que sembla estar

prioritzant la qualitat per sobre de la competitivitat en preus. Levoluci dels preus turstics en la segona

fase de la crisi, en canvi, mostraria un menor esfor de correcci que estaria possibilitant un cert trasllat dels

visitants cap a altres comunitats autnomes (veure el Grfic 3.19). En el cas de Catalunya, per, podria ser

un efecte de la transformaci cap a un turisme de ms valor adquisitiu. Les pernoctacions a Catalunya shan

incrementat en un 22,5% des que, al 2009 es va tocar el mnim, fins als 50 milions del 2014. Per

demarcacions, un 63% daquest increment sexplica per un augment de les nits pernoctades a Barcelona

ciutat, i per categories, un 80% de lincrement es produeix en hotels de quatre estrelles. Per tant, part del

menor esfor en preus es podria explicar pel canvi en el model turstic.

Les dades corresponents al perode gener-abril de 2015 mostren un comportament similar.

Recolzades en labaratiment addicionals dels costos de transport per la disminuci del preu del petroli, per

un euro ms depreciat i per la millora de la demanda, tant els visitants entrats en hotels com les

pernoctacions es tornen a accelerar. Novament el turisme de proximitat (s a dir, catalans i francesos)

tornen a ser el que ms augmenten el seu nombre de visites, mentre que per destinacions, la ciutat de

Barcelona, la Costa Brava i els Pirineus sn els que mostren un millor comportament respecte al que va

succeir al primer quadrimestre del 2014.

Grfic 3.18

Catalunya i Espanya: creixement dels viatgers entrats a hotels, per residncia del visitant (mar-08 = 100)

Grfic 3.19

Canvi en els preus hotelers i en els viatgers entrats a hotels (%)

Font: BBVA Research a partir dINE Font: BBVA Research a partir dINE

20: Excloent la UE-28, Rssia i Sussa.

80

90

100

110

120

130

140

mar

-08

set-

08

mar

-09

set-

09

mar

-10

set-

10

mar

-11

set-

11

mar

-12

set-

12

mar

-13

set-

13

mar

-14

set-

14

mar

-15

Resid. A Espanya, CatalunyaEstrangers, CatalunyaResidents a Espanya, Esp.Estangers, Espanya

ESP

ANDARAAST

BAL

CAN

CNT

CiL

CLM

CAT

VALEXT

GAL

MAD

MR

NAB

PBASRIO

R = 0,4007-15

-10

-5

0

5

10

15

-15 -10 -5 0 5 10

Via

tgers

2014

-2013

Preus hotelers 2014-2011



El mercat de treball catal continua mostrant signes dacceleraci

Continuant amb la lnia ja anunciada fa sis mesos, i dacord amb el senyal mostrat pels diferents indicadors

dactivitat, el mercat laboral catal continua millorant la recuperaci iniciada a partir del tercer

trimestre de 2013. Les altes a la Seguretat Social mostren que al 2014 lafiliaci va crixer a un ritme

similar (+1,7% a Catalunya, i +1,6% a Espanya, vegis el Grfic 3.20), i que en el primer semestre del 2015

aquest dinamisme es refora. De fet, la informaci disponible (fins al mes de maig) mostra que en el segon

trimestre locupaci torna a accelerar-se, consistentment tant amb el que mostra el model MICA sobre

leconomia catalana com amb el que assenyalen les perspectives de lEnquesta BBVA dActivitat Econmica

(veure els Grfics 3.1 i 3.2, al principi daquesta secci). Aix permetria que leconomia catalana acumuls

ja vuit trimestres consecutius de creixement de locupaci.

Lanlisi del succet al llarg daquest perode mostra que, en aquests dos anys, laugment de

lafiliaci a Catalunya (+4,3%) s molt similar a lobservat al conjunt dEspanya (+4,2%). De fet, tamb

la contribuci sectorial s relativament similar. Els serveis aporten, en ambds casos, el 93% del creixement

de lafiliaci en el perode. La suma del comer i reparaci amb lhostaleria ha generat un ter de locupaci

creada en el perode, dacord amb limpacte del turisme i la millora de la demanda interna. La resta de

serveis aporta un 55% del creixement de locupaci. Per mentre que a Catalunya els altres serveis de

mercat21

expliquen un ter de lincrement de locupaci i els serveis pblics una cinquena part,

aquesta proporci sinverteix en el conjunt dEspanya (vegis el Grfic 3.21). A grans trets, aquest

comportament diferencial es mantingu en lltim trimestre del 2014 i el primer del 2015, el que estaria

oferint un senyal de major dinamisme del sector privat en el mercat laboral en el cas catal. Donada la

necessitat de consolidaci fiscal, aquest comportament s un punt a favor de la consistncia del creixement

en el cas catal.

Grfic 3.20

Catalunya i Espanya: afiliaci mitjana a la Seguridad Social (%; t/t; CVEC)

Grfic 3.21

Catalunya i Espanya: descomposici del creixement de lafiliaci a la S. Social des de 2T13 fins a 1T15 (contribuci en p.p., dades CVEC)

Font: BBVA Research a partir de Ministeri dOcupaci i Seguretat Social


21: En el grup dels altres serveis privats sinclouen els sectors (J) informaci i comunicacions (K) activitats financeres i assegurances, (L) activitats immobiliries, (M) activitats professionals i (N) Activitats administratives i serveis auxiliars. Al grup de serveis pblics sinclouen les branques (O) Administraci Pblica i Defensa, (P) Educaci i (Q) Activitats Sanitries i Serveis Socials.

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

mar

-10

set-

10

mar

-11

set-

11

mar

-12

set-

12

mar

-13

set-

13

mar

-14

set-

14

mar

-15

Catalunya Espanya

0

1

2

3

4

5

Catalunya Espanya

Act. Art. i serv. DomsticsServ. Pblics i aux.Altres serv. de mercatHostaleriaComer i rep.ConstrucciManufacturesAgric., EnergiaCreixement Afiliaci Seg. Social



Tot i aquest panorama positiu que mostra levoluci de lafiliaci (i tamb de latur registrat), lEnquesta de

Poblaci Activa (EPA) publicada per lINE mostra un panorama menys optimista. En primer lloc, lEPA

reflecteix que locupaci a Catalunya (en termes CVEC) shauria estancat entre 3T14 i 1T15, front a un

creixement de l1,3% en el mateix perode al conjunt dEspanya. Tamb es produeix un estancament dels

actius a la regi, en aquest cas relativament similar al +0,2% observat al conjunt dEspanya. Com a resultat,

mentre que en aquest perode la taxa datur (CVEC) es redueix en 0,9 p.p a Espanya, amb una caiguda en

el nombre daturats del 3,4%, a Catalunya es mant estabilitzada en 19,5% (encara tres punts per sota de la

dEspanya).

Les xifres de lEPA tamb contrasten amb les mostrades per les estadstiques registrals datur, que

evidencien que la disminuci del 2,3% t/t CVEC en el 4T14 hauria continuat en l1T15 (-2,4%), el que implica

un ritme similar al del conjunt de leconomia espanyola. Aquestes discrepncies entre lEPA i les

estadstiques registrals, en tot cas, sobserven en molts casos i especialment en la sortida dels cicles

recessius22

. En tot cas, caldr estar atents a la possible persistncia en el comportament de les xifres de

lEPA, que podrien reflectir dificultats addicionals en el mercat laboral catal.

Grfic 3.22

Catalunya i Espanya: evoluci de latur registrat (% t/t, CVEC)

Grfic 3.23

Catalunya i Espanya: taxa datur (CVEC, %)



Catalunya ha dincrementar locupabilitat dels seus treballadors per accelerar la sortida de la crisi

Com correspon a dues estructures econmiques similars i en un marc legal com, el mercat laboral mostra

poques diferncies amb el del conjunt dEspanya, tant en els moments de dinam isme econmic com en els

perodes en qu la crisi ha estat ms profunda. Amb tot, el detall de les dades permet detectar algunes

particularitats. Aprofundir en els elements que defineixen el mercat laboral autonmic permet detectar

quines poden ser les seves dificultats especfiques, i per tant, plantejar mecanismes de correcci adaptats a

la realitat catalana. Per poder avanar en aquesta anlisi, lInstitut Nacional dEstadstica (INE) ha comenat

a publicar amb periodicitat trimestral el detall per CC.AA. de les estadstiques de Fluxos de Poblaci Activa,

oferint sries de les diferents variables des del segon trimestre del 2005 fins al primer trimestre del 2015.

22: Per a una anlisi ms concreta vegis, per exemple, Situacin Galicia, primer semestre del 2014, disponible aqu: https://www.bbvaresearch.com/publicaciones/situacion-galicia-primer-semestre-2014/ En tot cas, i com es reflecteix en aquella publicaci, la correlaci de les sries dafiliaci amb el PIB s superior a la de les sries docupaci EPA.

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

mar

-10

set-

10

mar

-11

set-

11

mar

-12

set-

12

mar

-13

set-

13

mar

-14

set-

14

mar

-15

Catalunya Espanya

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28m

ar

-11

juny-1

1

set-

11

de

s-1

1

ma

r-1

2

juny-1

2

set-

12

de

s-1

2

ma

r-1

3

juny-1

3

set-

13

de

s-1

3

mar

-14

juny-1

4

set-

14

des-1

4

ma

r-1

5

juny-1

5

Catalunya Espanya



Amb aquestes sries, es dna informaci sobre com sn les transicions dun estat a un altre en el mercat

laboral.

El Quadre 3.2 mostra els principals resultats per Catalunya i Espanya en tres perodes diferents: el perode

dexpansi fins lltim trimestre amb creixement de locupaci previ a la crisis (2T05-1T08), el perode de

caiguda de locupaci (2T08-2T13) i des del primer trimestre en qu locupaci es recupera fins a lactualitat

(3T13-1T15). Els principals resultat es poden resumir en els segents punts:

La probabilitat que un ocupat en el trimestre actual ho estigus en lanterior es mant constant en

tot el perode analitzat, i s marginalment superior a Catalunya.

La probabilitat que un ocupat hagus estat aturat un trimestre abans s lleugerament inferior a la

mitjana nacional, per sha incrementat lleugerament durant la crisi. La probabilitat que un ocupat

provingui directament de la inactivitat, en canvi, sha redut a la meitat tant a Catalunya com a Espanya.

Aix, ara aquells que aconsegueixen un lloc de treball en el trimestre provenen en major part de latur,

mentre que abans de la crisi provenien en major proporci de la inactivitat.

Anlogament, la probabilitat que un aturat ho hagus estat en el trimestre anterior sha

incrementat considerablement, des de lentorn del 41% abans de la crisi tant a Catalunya com a

Espanya fins al 73 i 71%, respectivament, en els inicis de la recuperaci. En tot cas, aquesta probabilitat

amaga que, des que al primer trimestre del 2013 es va assolir el mxim nombre daturats, aquest sha

redut en un 20% a Catalunya, i en un 13% en el conjunt dEspanya.

La probabilitat que un aturat provingui de locupaci sha redut des de lentorn del 29% tant a

Catalunya com a Espanya fins al 12-14%. Part daquesta probabilitat sexplica per lincrement en el

nombre daturats. Amb tot, en la fase de recuperaci es comencen a observar diferncies: a Catalunya,

el nombre daturats que un trimestre abans estaven ocupats sha redut en un 23% (amb dades CVEC)

des del mxim assolit en 1T13, mentre que a Espanya aquesta disminuci s noms del 13%. A

Catalunya, per tant, sembla ms fcil mantenir-se ocupat en el ltims trimestres.

La probabilitat de convertir-se en aturat des de la inactivitat sha redut a la meitat. Si abans de la

crisi un 30% dels aturats provenien de la inactivitat un trimestre abans, ara aquesta proporci

sha redut fins al 15%. Mentre que entre 2005 i 2008 el dinamisme del mercat de treball portava a un

augment dels actius (i bona part daquests entraven a latur) ara el desnim podria estar frenant

parcialment el creixement dels actius.

Quadre 3.2

Probabilitats dentrada a locupaci i a latur des de cada situaci laboral en el trimestre anterior (mitjana, CVEC, %)

2T05-1T08 2T08-2T13 3T13-1T15

Situaci actual Situaci prvia Catalunya Espanya Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Ocupaci

Ocupaci 93,9 92,8 94,3 92,9 94,4 92,6

Atur 2,5 3,3 3,6 4,5 4,7 5,4

Inactivitat 3,5 3,9 2,1 2,5 1,6 2,1

Atur

Ocupaci 28,6 28,8 17,5 19,0 12,2 13,8

Atur 41,0 41,3 65,4 63,2 73,1 70,8

Inactivitat 30,4 29,9 17,1 17,8 14,6 15,4




Resumint, lanlisi de fluxos mostra que la probabilitat de mantenir locupaci s noms

marginalment ms elevada a Catalunya, mentre que sembla ms lleugerament ms improbable que

un ocupat provingui de la inactivitat o de latur en el trimestre anterior. Aix es veu confirmat per

lanlisi dels fluxos des del costat de latur, que mostren que la probabilitat de mantenir-se en latur s

lleugerament ms elevada a Catalunya. Poltiques dirigides a incrementar la flexibilitat, la certesa en la

contractaci i locupabilitat dels desocupats afavoririen incrementar les probabilitats daccedir a

locupaci des de qualsevol de les altres alternatives. En aquest sentit, aprofitar el marge dactuaci del

govern autonmic en poltiques actives docupaci, i en particular en formaci, s clau per aconseguir que el

mercat laboral catal corregeixi els seus desequilibris rpidament.

Escenari 2015-2016: quatre factors impulsen el creixement de leconomia catalana

Aquest escenari, per, no est exempt de riscos. En primer lloc, el calendari electoral europeu, espanyol i

catal, i la probabilitat de canvis en molts dels governs elegits, suposa un risc per al manteniment o

acceleraci del procs de reformes estructurals. En segon lloc, encara que les exportacions tornen a ser

positives, el comportament relativament menys dinmic en els ltims mesos podria derivar-se duna

disminuci dels esforos dinternacionalitzaci de les empreses, una vegada que el mercat interior comena

a reaccionar.

Com savanava a la introducci daquesta secci, les innovacions incorporades a lescenari

macroeconmic i la inrcia mostrada per la demanda interna durant lany 2014 motiven una revisi a lala

del creixement de leconomia catalana i permeten intuir un escenari de creixement sostingut en lhoritz de

previsi. Concretament, el PIB catal podria crixer un 3,2% al 2015, mentre que es mant la previsi

de creixement del 2,5% per lany 2016, dacord amb lesgotament dels vents de cua que han impulsat

leconomia en el principi de 2015. Aquest ritme dexpansi permetria crear ocupaci per a gaireb 200

persones entre el final de lany 2014 i el de 2016.

Lexpansi de lactivitat es recolzar en elements externs, per tamb en aspectes interns. La caiguda del

preu del petroli, la depreciaci de leuro, lacceleraci de leconomia global i els guanys de competitivitat

interna recolzaran un nou creixement del sector exterior, tant en les exportacions de bns com en el turisme.

Igualment, el carcter expansiu de la poltica monetria afavorir un increment de la demanda interna. A

nivell domstic la recuperaci dels fonaments del consum privat, el progrs en la correcci dels desequilibris

i el canvi de to en la poltica fiscal contribuiran a mantenir la recuperaci de la demanda interna.

i) La caiguda dels preus del petroli augmenta la renda disponible de les famlies i redueix

els costos de producci

Des de finals de lestiu i fins al mes de mar el preu del petroli mantingu un recorregut a la baixa

fins a tocar un mnim a lentorn dels 50$ per barril23

, i tot i la recuperaci observada des daleshores,

es mant per sota de la mitjana de lany 2014 (veure el Grfic 3.21). Malgrat la incertesa sobre la

naturalesa daquesta pertorbaci es mant elevada, la informaci disponible suggereix que majoritriament,

s deguda a factors doferta. Entre aquests, s destacable la producci no convencional de cru als E.U.A.

(shale-oil, o frcking), la decisi de lOPEP (avalada, principalment, per Arbia Saudita) de no retallar les

quotes de producci tot i la pressi dels preus, i finalment, per lefecte que les tensions geopoltiques estan

tenint sobre la producci, per exemple a pasos com Lbia.

23: En el moment de tancament daquest informe el preu del barril de Brent es situa a lentorn dels 65$ per barril, encara fora ms baix que el valor mitj de lany 2014 (97,6$/barril).



Lelevada dependncia energtica de leconomia catalana i espanyola, i la sensibilitat del turisme als costos

de transport, fan previsible que aquest xoc doferta produeixi un impacte positiu sobre lactivitat, que

augmentar la renda disponible de les famlies i reduir els costos de transport i producci de les empreses,

afavorint el consum, la inversi i, especialment, larribada de turistes. Concretament, i seguint la metodologia

ja utilitzada a ledici anterior daquesta revista per estimar la sensibilitat de leconomia catalana al cicle

europeu, sha realitzat un exercici per detectar la sensibilitat a levoluci del preu del petroli24

. Les

estimacions de BBVA Research apunten que una caiguda del preu del petroli del 40% (en els quatre ltims

trimestres) podria impulsar el PIB catal en 0,9 p.p per efecte de la disminuci dels costos energtics i del

transport, tant sobre les empreses com sobre la despesa familiar (veure el Grfic 3.22).

Grfic 3.24

Escenari de preus del petroli (US$ per barril Brent)

Grfic 3.25

Despesa en transport i efecte estimat en el PIB desprs de quatre trimestres per causa duna reducci en el preu del petroli

(p): previsi Font: BBVA Research a partir de Bloomberg

Font: BBVA Research

ii) La poltica monetria es mantindr expansiva

Atesa la debilitat de leconomia europea i les baixes taxes dinflaci, el BCE ha tornat a actuar amb

contundncia. En particular, el Consell de Govern de lautoritat monetria va decidir a la reuni del mes de

gener ampliar el programa de compra dactius25

, que incorpora valors pblics emesos per governs, agncies

i institucions europees. En conjunt, el programa suposar una injecci addicional de liquiditat de ms de 1,1

bilions deuros (adquisicions de 60 mil milions deuros mensuals) des del mes de mar daquest any, i com a

mnim, fins al mes de setembre del 2016 (o fins que el BCE consideri que la inflaci ha retornat a una

evoluci dacord amb el seu objectiu, una taxa propera per per sota del 2%)26

. Aquestes mesures,

juntament amb el manteniment del tipus dinters de referncia principal en el seu mnim histric (0,05%) i el

programa doperacions focalitzades de refinanament de llarg termini (TLTRO) suposen una eina de poltica

24: Per a ms detalls vegis el Requadre 2 de Situaci Catalunya, segon semestre de 2014, disponible aqu: https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2014/11/Situacion-Catalunya_Nov14_web1.pdf Aquesta nova eina macroeconomtrica de naturalesa multirregional (BBVA RVAR) permet., entre altres coses, quantificar els efectes i la transmissi dels xocs generat a nivell global, europeu i nacional, com els originats a linterior de les prpies comunitats autnomes, fent s del component espaial/comercial entre regions. 25: Inclou els programes ja vigent des del segon semestre de 2014 (CBSS i ABSPP): compra de valors recolzats per actius (ABS, en les inicials angleses) i de bons garantits, que actualment suposen aproximadament 13.000 milions deuros al mes. 26: Per ms detalls vegis lObservatorio BCE de BBVA-Research publicat el 22 de gener de 2015, disponible a: https://www.bbvaresearch.com/ wp-content/uploads/2015/01/Observatorio_BCE_01151.pdf

40

60

80

100

120

140

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015 (

p)

2016 (

p)

Previsi ac tual

Preu actual

Previsi anterior (novembre 2014)

AST

EXTRIOMAD

ARA

CAT

MR

VAL

ESP

GAL

AND

BALCiL

CLM

PBAS

NAV

CANT

CAN

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

8 10 12 14Im

pacte

en e

l P

IB d

'una c

aig

uda d

el

40%

en e

l pre

u d

el petr

oli

(p.P

.)

Proporci de la despesa personal dedicada a transport (2013)



monetria adequada per combatre la baixa inflaci i mantenir en nivells reduts els tipus dinters de llarg

termini (a lentorn del 2,1% en el bienni 2015-2016 per Espanya, 50 punts bsics per sota dels del 2014).27

Aquests arguments, i el fet que la Reserva Federal dels E.U.A. finalment comenar letapa dincrements

dels tipus dinters abans dacabar lany, perllongaran la depreciaci de leuro, que es situar a lentorn de la

paritat en terme mitj lany 2015. Les estimacions realitzades per BBVA Research mostren que una

depreciaci de leuro del 20% respecte del seu valor al 2014 podria impulsar fins a 0,9 punts el PIB

catal lany 2015, com a conseqncia de lincrement de la competitivitat-preu de leconomia

catalana front a lexterior. La major exposici de Catalunya a lexterior (via turisme i comer de bns) i

especialment, fora de la zona euro, justifica que limpacte sigui, en aquest cas, superior al que sespera per

la mitjana espanyola (vegis el Grfic 3.23)

Addicionalment, la bateria de mesures posada en marxa pel BCE podria tenir un efecte positiu sobre

la concessi de nou crdit i en lincrement de la demanda solvent. De fet, un increment de les noves

operacions seria compatible amb el necessari despalanquejament i la reducci dels saldos vius de crdit, si

el flux de sortida (amortitzacions) s superior al dentrada (noves operacions).

Finalment, el procs de compra dactius permet mantenir estables els indicadors de tensions financeres, que

han mostrat en el passat una elevada correlaci amb el creixement regional (vegis el Grfic 3.24). No

obstant, aquest mecanisme no contempla una mutualitzaci total del crdit, el que podria desaccelerar el

procs de reducci de la fragmentaci bancria.

Grfic 3.26

Apertura comercial i efecte estimat en el PIB (desprs de 4 trimestres) duna depreciaci del 20% del tipus de canvi /$

Grfic 3.27

ndex de tensions financeres de BBVA per la UEM i creixement del PIB de Catalunya segons el model MICA-BBVA (t/t, %, CVEC)

(p): previsi Font: BBVA Research a partir de Bloomberg

Font: BBVA Research

iii) El creixement extern recupera el dinamisme

En lentorn exterior, leconomia europea saccelera, el que dinamitzar les exportacions de bns. Aix, el

creixement de leconomia mundial en el bienni 2015-2016 anticipa una demanda slida per les exportacions

regionals, tant de bns com de turisme per part dels no residents. Ambds factors es veuran recolzats per

un euro ms depreciat respecte de les principals divises, un transport ms barat per la caiguda del preu del

petroli i la millora de la demanda interna espanyola.

27: En el requadre 3 de la revista Situacin Espaa corresponent al quart trimestre de 2014, sestima que accions com el TLTRO podrien afegir entre 0,2 i 0,8 p.p. al creixement del PIB dEspanya, per noms a curt termini. Vegis: https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2014/11/Situacion-Espana_4T14-web.pdf

GAL

PBAS

CATCANT

NAV

CLMCAN ESP MUR

VALRIOARA

AND MAD

CYL

BAL

ASTEXT

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1,0

1,1

0 20 40 60 80 100

Impacte

sobre

el P

IB r

egio

nal

Apertura comercial l'any 2013 (% del PIB)

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

mar

-06

set-

06

mar

-07

set-

07

mar

-08

set-

08

mar

-09

set-

09

mar

-10

set-

10

mar

Situacion_Catalunya_1S15

Documents

Transcript of Situacion_Catalunya_1S15