En la classe del dia 11 de març de 2015, abans de començar-la, el professor ens ha realitzat una

prova amb la qual ell ha pogut avaluar els nostres coneixements previs al voltant dels clàssics

literaris, perquè el tema principal de la sessió han sigut aquests. Així, ens ha comentat uns

recursos didàctics molt útils com les adaptacions i les versions literàries d’obres clàssiques per

tal d’apropar la literatura als xiquets i xiquetes, des d’un enfocament metodològic basat en

l’educació literària. Però, aquests recursos didàctics no es poden considerar moderns, ja que

des de l’Antiguitat es reescrivien textos per aconseguir divulgar la literatura i per això alguns

autors i autores continuen realitzant aquesta tasca per complir el següent desig: que els

coneixements, les històries i les experiències arriben al major nombre de persones possible.

Seguint amb aquesta línia, la reescriptura és tornar a escriure un text, una carta, un document,

etc. No obstant això, hi ha diverses formes de reescriure, és a dir, de transformar un text en un

altre. Abans, cal exposar que, segons Méndez1, la relació d’un text (B) amb un altre anterior del

qual deriva (A) implica sempre un procés de transformació que fa de l’hipertext B una

construcció nova amb la seua identitat pròpia, distint de l’hipotext A, original i font de la nova

creació.

Com ja s’ha exposat anteriorment, hi ha diverses formes de reescriure, de transformar.

Concretament, podem trobar dues: en primer lloc, una transformació simple o directa que

consisteix a dir el mateix d’una altra manera, per simplificar el llenguatge o reduir l’extensió de

l’obra, però el contingut d’aquesta i la manera d’expressar-la és més o menys la mateixa. I en

segon lloc, una transformació indirecta, la qual denomina Genette com imitació, i consisteix en

dir una cosa distinta de manera pareguda. Açò és possible observar-ho a les parodies, els

contes, la imitació satírica, etc.

Pel que fa a les adaptacions, és necessari exposar que aquestes són productes literaris que

apareixen d’una relació d’un text A en un text B pensat per arribar a un públic determinat, el

qual no pot aplegar al text original. Per aquest motiu, cal destacar que la majoria d’obres

considerades clàssiques les hem llegit en una adaptació com “Alicia en el país de les

meravelles” o les obres de Shakespeare.

Així mateix, aquestes són molt útils per als lectors i lectores en període de formació, és a dir,

aquells xiquets/es que es troben en la fase inicial de la seua educació literària. Per aquesta raó,

són necessaris mecanismes de transformació com la simplificació, la reducció o estímuls que

1 Jeroni Méndez professor de l’assignatura “La planificació de la llengua i la literatura en l’educació primària” del Grau d’Educació Primària.

desenvolupen una resposta afectiva per millorar la competència literària i gaudir amb les

històries, sent alguns exemples els que passem a nomenar a continuació: “Lazarrillo de

Tormes”, el qual s’ha adaptat per als més menuts amb un àlbum il·lustrat o “Érase una vez Don

Quijote” per a xiquets i xiquetes de primària. És important aclarir que les adaptacions ens

afecten directament com a futures docents, ja que mitjançant aquestes podem fomentar els

hàbits lectors i, al mateix temps, aproximar al més menuts al nostre patrimoni literari i cultural.

També, podem trobar diferents tipus d’adaptacions com les adaptacions formals i les

adaptacions de contingut. Inclús, existeixen traduccions o ampliacions d’obres per afegir

personatges, motius o episodis.

Seguint amb les adaptacions, per apropar als infants a la lectura podem trobar diferents tipus:

algunes com la supressió d’episodis o històries secundaries, per disminuir la grossor del llibre o

per a centrar l’atenció en la història principal tal com ocorre a les pel·lícules

cinematogràfiques; l’eliminació de frases i adequació del llenguatge per a una compressió

correcta; la substitució de narració per diàleg per apropar més al lector/a i agilitzar la lectura;

la introducció d’elements familiars i propers al lector com personatges, llocs o situacions; la

creació d’un resum de la història a partir dels moments principals; la transformació de la forma

narrativa en dramàtica amb diàleg o poètica amb musicalitat i ritme i, per últim, reescriure la

història de forma burlesca o desmitificada.

Altra transformació habitual en la literatura són les versions i, per aquest motiu, diferenciarem

aquestes amb les adaptacions. En primer lloc, les versions impliquen una transformació que

afecta el seu codi genèric, per exemple, transformar una novel·la com és “El Quixot” en un

còmic, trastocant alguns aspectes de la història com canviar els rols o canviar una història

d’amor a una de terror. Per aquesta raó, Postigo proposa anomenar «versió» a les

reelaboracions que no tenen en compte el destinatari i arriben a crear un text més lliure. En

segon lloc, les adaptacions, com s’ha exposat anteriorment, suposen una transformació

directa; o en altres paraules, contar el mateix d’una altra manera però amb una finalitat

necessària: facilitar la lectura a un públic determinat.

Així doncs, una vegada exposats els recursos que ens poden ser útils per apropar qualsevol

llibre als infants, cal comentar que, segons Laparra, el que fa d’una obra literària una lectura

possible a les aules són les indicacions que nomenem a continuació:

No ha de sobrepassar una extensió determinada pel cicle o el curs.

S’ha de complementar amb il·lustracions.

Aquestes obres han d’haver sigut escrites per un/a autor/a prestigiós.

Han de vincular-se d’alguna manera amb el relat d’aventures.

Incloure personatges amb els quals els lectors i lectores es puguen

reconèixer.

L’obra ha de tindre nombrosos diàlegs.

Ha d’estar narrada per un dels protagonistes.

Ha de proporcionar plaer al lector com a prioritat.

Amb tot l’exposat anteriorment, qualsevol text podria generar un altre. Això si, hi ha alguns

que amb més freqüència s’han adaptat, creant així contes o històries noves al llarg de la

història literària i educativa. En aquest sentit, és possible afirmar que al voltant d’aquests

textos podem assenyalar quatre grups.

En primer lloc, contes populars de naturalesa oral i, per això no podem trobar un com hipotext

(text original). D’aquests textos sorprèn la invariabilitat dels relats, ja que només canvia

l’esquelet, és a dir, l’estructura elemental segons el lloc o la cultura.

El segon grup, correspon als clàssics de la literatura universal, els quals són obres que es

mantenen vives pels seus valors simbòlics, literaris i culturals. Aquestes es solen reescriure

amb dos propòsits, sent aquests els següents: acostar-los als adults poc instruïts per una

finalitat de divulgació cultural i apropar-los als xiquets/es i joves pel tema educatiu.

En tercer lloc, trobem els clàssics del gènere d’aventures, els quals tracten d’augmentar el

plaer per llegir, ja que proporcionen històries només d’aventura i suprimeixen tot allò que

puga detindre el progrés de l’argument i l’acció. Alguns exemples d’obres són Robinson

Crusoe, Robin Hood, o Oliver Twist.

I, en quart lloc, els clàssics de la literatura infantil destinats a un públic infantil poc instruït en la

literatura. Per aquest motiu, aquestes adaptacions ajusten el text al nivell de competència

literària d’uns receptors d’edat i a les circumstàncies distintes d’aquells a qui anava dirigit el

text original.

Però, encara podem trobar altre grup, els clàssics medievals, encara i que d’aquests no n’hi ha

tantes adaptacions, ja que haurien de tindre tant un interès divulgatiu com els coneixements

necessaris per poder llegir un text original d’aquestes característiques. A més a més, aquests

textos es poden agrupar segons la relació que tinguen amb els quatre grups anteriors, perquè

moltes vegades són l’origen de contes populars i estan vinculats intertextualment amb clàssics

de la literatura universal que presenten característiques del relat d’aventures o poden inspirar

clàssics infantils. Així doncs, cal exposar que aquests formen part del cànon literari de les

cultures nacionals.

Per finalitzar, les idees principals que hem extragut al voltant de les adaptacions i l’educació

són les funcions socials que aquestes desenvolupen. La primera, rau en el gaudi per la lectura,

promovent l’hàbit lector i establint les bases de l’educació literària dels més menuts i

menudes. La segona funció consisteix a divulgar els coneixements i valors, permetent l’accés al

currículum escolar mitjançant un element d’alta importància cultural. També donen a conèixer

els clàssics a lectors/es no qualificats o no professionals. I, finalment, les adaptacions permeten

adquirir un sentiment de pertinença a una cultura i gaudir del seu patrimoni cultural.

A continuació, mostrarem una graella on es poden observar diversos clàssics de la literatura

infantil per treballar-los a l’aula.

TÍTOL AUTOR/A RESUM

Les aventures de Vania el

forçut.

Otfried Preussler Vania és un xiquet molt gandul,

però un dia en el bosc coneix a

un home que li diu que si

segueix les seues instruccions

arribarà a ser el tsar d'un poble

llunyà. Per aquest motiu, Vania

es disposa a fer cas a l'ancià i

com a conseqüència viu grans

aventures.

El petit Nicolàs René Goscinny Les històries expliquen la vida

de Nicolàs, un xiquet de 10 anys

que viu a França als anys 1950.

Les aventures de Tom Sawyer Mark Twain Les aventures de Tom Sawyer és

el relat d’un xiquet que viu en

una ciutat xicoteta del sud-oest

d'Estats Units.

Tom contempla el món d'una

manera molt diferent a com ho

fan els adults.

Contra aquell univers de les

persones majors està el seu

inoblidable amic Huckleberry

Finn. Junts viuran aventures

humorístiques i dramàtiques de

les quals podran eixir més

airosos del que haguera pogut

fer-ho qualsevol adult.

Al final, tant Tom com Huck

acabaran sent conduïts a aquell

context de persones que

creixeran i deixaran de ser

xiquets.